Page 1

portada145:portada 25/08/09 10:22 Página 1

/PUPUÏTFMRVFTFNCMB

$SFVRVFMBMÓOJBWFSUJDBMFOOFHSFUBEFMBESFUB ÏTNÏTMMBSHBRVFMBEFMFTRVFSSB XXXNHDFTOPUPUFTFMRVFTFNCMB

%BWBOUEFRVBMTFWPMPGFSUBDBMJOGPSNBSTFCÏQFSQSFOESFMBNJMMPSEFDJTJزTJNQPSUBOUTBCFS t TJUJOESFNDPCFSUFTMFTJOUFSWFODJPOTNFOZTGSFRàFOUT QFSÛOPQFSBJYÛNFOZTJNQPSUBOUT  JRVFBDPTUVNFOBTFSNPMUDPTUPTFT t TJUJOESFNDPCFSUFTUPUFTMFTQSÛUFTJTPFMTEBSSFSTUSBDUBNFOUTDPOUSBFMDËODFS  DPNFMTBOUJDPTTPTNPOPDMPOBMT t RVJOBÏTMBNQMJUVEEFMRVBESFNÒEJDJTJFMTFRVJQTNÒEJDTEFNÏTQSFTUJHJFTUBODPODFSUBUT  /PÏTTVmDJFOUUFOJSDPODFSUBUTDFOUSFTEFSFOPNTJEFTQSÏTOPQPEFNBDDFEJSBMTTFVTFRVJQTEFQSPGFTTJPOBMT t TJQPESFNDPOTVMUBSRVBMTFWPMHJOFDÛMFHJQFEJBUSF JOPOPNÏTFMTRVFBQBSFJYFOBMRVBESFNÒEJD t TJMBTTFHVSBOÎBJODMPVUPUUJQVTEFUÒDOJRVFTEJBHOÛTUJRVFTJUFSBQÒVUJRVFTEFEBSSFSB  HFOFSBDJØ DPNMFTUVEJNJUKBOÎBOU1&5EFMNFUBCPMJTNFDFSFCSBMPMFTJTRVÒNJFTDBSEÓBRVFT FMTOFVSPOBWFHBEPST  PTJOPNÏTRVFEFODPCFSUFTFOBMHVODBTNPMUFTQFDJBM t TJMBTTFHVSBEPSBQPTBUSBWFTPEJmDVMUBMBDDÏTBMFTQSFTUBDJPOT QFSUBMEFQPEFSNBOUFOJSRVPUFTCBJYFT

"CBOTEFQSFOESFDBQEFDJTJØ QBSMJBNCVOBTTFTTPSEF.ÞUVB(FOFSBMEF$BUBMVOZB 1FOTJRVFRVBONÏTIPOFDFTTJUJQPUTFSKBOPQPESËDBOWJBSEBTTFHVSBEPSB

5VTFU #BSDFMPOB5FM (SBOPMMFST]*HVBMBEB].BUBSØ]4BCBEFMM]4BOU$VHBUEFM7BMMÒT]5FSSBTTB]7JD](JSPOB]-MFJEB]5BSSBHPOB]1BMNBEF.BMMPSDB 0mDJOFTDPNFSDJBMTB#BEBMPOB](BWË]-)PTQJUBMFUEF-MPCSFHBU].BOSFTB]7JMBGSBODBEFM1FOFEÒT]7JMBOPWBJMB(FMUSÞ]#MBOFT]'JHVFSFT]0MPU] 1BMBNØT]"NQPTUB]5PSUPTB]3FVT]&M7FOESFMM]*ODB]-MVDNBKPS XXXNHDFT]FNBJMHFOFSBMNHD!NHDFTBUFODJØBMNVUVBMJTUBBUN!NHDFT

145 SETEMBRE 2009

*FOBTTFHVSBODFTEBTTJTUÒODJBTBOJUËSJB TPWJOUUBNQPD


portada145:portada 25/08/09 10:22 Pรกgina 2


Sumari145-1:Layout 1 25/08/09 10:12 Página 3

SUMARI DOSSIER ESPECIAL Bolonya reinventa els estudis de Periodisme Autor: Jordi Rovira NÚMERO 145

pàg. 56

SETEMBRE 2009

Radiografia d’uns estudis massificats

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org

Autors: Pedro Farias / Marisol Gómez

pàg. 64

La importància de les borses de treball

pàg. 72

Autor: Sònia Ortiz

Crítiques, mites i tòpics al voltant dels becaris Foto de portada: Sergio Ruiz

Autor: Sònia Ortiz

Els periodistes del futur no compren diaris Autor: Anna Galdon

pàg. 76 pàg. 80

Fotos Dossier: Sergio Ruiz

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044

REFLEXIÓ

4

84

REFLEXIÓ

August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454

El testimoni dels primers becaris Huertas

Evolució i reptes del periodisme ambiental

Fotos: Sergio Ruiz

Autor: Antonio Cerrillo Fotos: Vicenç Llurba, Sergio Ruiz, agències

Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537

La televisió: crisi, incertesa i canvi de model

Junta Degà Josep Carles Rius i Baró Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Irene Caparrós González Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez Sesé Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Joan Vila i Triadú Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Alta Resolució SL

CRÒNICA

12

Autor: Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna

20

REPORTATGE

TVE-Catalunya, mig segle en pantalla Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Arxiu TVE-Catalunya ENTREVISTA

28

Bru Rovira Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz OPINIÓ

34

Jordi Navarro i Domènech REPORTATGE

36

El gran repte de les redaccions integrades Autor: Gerard Maristany Fotos: Vicente Pruna OBITUARI

42

REFLEXIÓ

92

“Els fotògrafs ja no poden viure de la premsa” Autor: Jean-François Leroy REPORTATGE

98

La premsa contra Ferrer i Guàrdia Autor: Francisco Bergasa Fotos: Arxiu REPORTATGE

104

Colòmbia: riscos, amenaces i autocensura Autor: Marcela Ospina Fotos: Xavier Cervera

110 111 112

PREMIS WEBS

LA FOTO

Robert Capa LLIBRES

114 116 117 118 122 138 146

Una ploma mediterrània i provocadora

OBITUARIS

Autor: Lluís Foix Fotos: Pedro Madueño

EL CIC INFORMA

REFLEXIÓ

46

“A la nostra professió li cal autocrítica” Mònica Terribas Fotos: Parlament de Calalunya

NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA

EN POCAS PALABRAS REFLEXIÓ

52

Barcelona, ciutat de diaris

COM ENS VEU...

Autor: Xavier Vidal-Folch

Ricard Soler


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 4

REFLEXIÓ

Els vuit llicenciats de Periodisme que han gaudit durant deu mesos de la primera edició de les beques Huertas analitzen què ha suposat aquesta

El testimoni dels primers becaris Huertas Fotos: Sergio Ruiz

experiència per ells, així com quines perspectives professionals tenen. És el testimoni d’uns joves que accedeixen

La inserció al mercat laboral dels re-

cle per fer-ho. En el moment de crisi

cents llicenciats era una de les prioritats

econòmica que estem vivint, beques

de Josep Maria Huertas Claveria, que

com aquesta beneficien els nous llicen-

va morir el març de 2007, quan era degà

ciats i els ofereixen unes condicions

del Col·legi de Periodistes. L’any se-

molt favorables a l’hora de conèixer el

güent el Col·legi i la Fundació del CIPB

que hi ha més enllà de la carrera, així

van convocar les beques Huertas que

com noves eines de cara a una futura

enguany arriben a la segona edició i

etapa laboral. Ara, a punt de finalitzar

estan dirigides a joves llicenciats en Pe-

la beca, només em queda aprofitar el

riodisme que vulguin completar la seva

currículum que he pogut aconseguir,

formació amb deu mesos de pràctiques,

per gaudir d’una feina més o menys es-

un moment

un dels quals serà a l’estranger. En

table.

d’incertesa, però que

moni dels vuit joves periodistes als

al mercat laboral en

aquestes pàgines reproduïm el testi-

han aprofitat les beques –que enguany arriben a la seva segona edició– per acostar-se una mica més a la realitat d’una

quals els van concedir les beques.

MARTA ROGLÁ Aviat farà un any que vaig lliurar la sol·licitud de la beca Josep M. Huertas.

MIGUEL GONZÁLEZ

Si m’arriben a dir llavors tot el que

Un cop acabada la carrera de Perio-

comportaria per a mi aquell gest m’ha-

disme em sorgia el repte de trobar feina

gués estat difícil de creure-ho: treballar

en una època difícil pera tots els sectors,

set mesos al 59 segons i a la Direcció

i com no, per al periodisme en general.

General de Relacions Institucionals de

El fet d’haver disposat de la beca Josep

la Generalitat, dos mesos al Consell

Maria Huertas Claveria m’ha permès

d’Europa i un mes a informatius de

donar un salt qualitatiu en la meva for-

TVE-Catalunya. Moltes coses apreses,

mació i experiència a l’hora de treballar

molts bons moments, moltes persones

professió que travessa

en un mitjà. La meva estada a l’Agèn-

que he tingut la sort de conèixer i molt

cia Servimedia de Madrid, així com a

poques ganes que s’acabi.

uns moments difícils.

l’emissora municipal Tarragona Ràdio,

Vaig demanar la beca perquè vaig pen-

m’han permès veure i viure de prop la

sar que seria una bona manera de tre-

feina real d’un periodista, més enllà de

ballar en mitjans als quals és difícil

la teoria o pràctica pròpies de la car-

d’accedir. També em va atreure la idea

rera. A banda d’això, m’han donat la

de poder escollir un camí en el qual es-

possibilitat d’introduir-me i moure’m

pecialitzar-me, en el meu cas el perio-

pel món professional sense que la meva

disme polític, i més concretament el

discapacitat visual hagi estat cap obsta-

parlamentari. El fet de continuar for-


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 5

Marta Roglá ha treballat a 59 segons, a la Direcció General de Relacions Institucionals, al Consell d’Europa i als informatius de TVE

pant com a redactora en un programa

i que finalment només he pogut fer un

de debat polític i social. El Consell

curs d’anglès, perquè amb dues feines

d’Europa n’a estat el colofó. Durant

Un projecte amb bona companyia

m’era impossible fer un màster o post-

dos mesos he treballat al departament

grau. De totes maneres, després de sis

de premsa on he format part d’un equip

anys d’estudi (Dret i Periodisme), per a

internacional. A Estrasburg he après

–un total de vuit cada any– són

que la comunicació és la clau per

una realitat gràcies al compromís

“A Estrasburg he après que la comunicació és la clau per a la construcció d’una Europa unida” (Marta Roglá)

Les beques Josep Maria Huertas

a la construcció d’una Europa

adquirit per una sèrie d’empreses

unida i basada en uns pilars co-

privades que financien aquests

muns com són els drets humans i

ajuts per joves llicenciats. Les em-

la democràcia.

preses són l’Obra Social Caixa

El futur? Ara per ara, incert.

Catalunya, la Fundació ONCE

mi la prioritat era la feina, volia menys

Però tinc esperança. És dur saber que

(dues de les beques van desti-

teoria i més pràctica. I així ha estat.

per molt que t’esforcis això no significa

nades a persones amb alguna dis-

L’experiència ha estat molt enriquidora

que quan acabis la beca trobis una bona

capacitat), el Grup AGBAR i

i completa. He pogut veure el vessant

feina, però sóc optimista. Fa un any,

Telefónica. També cal destacar la

institucional del periodisme, com es

ningú m’hagués dit que escriuria aquest

col·laboració de les diferents fa-

porten les relacions amb el Parlament

text des d’Estrasburg... No podem

cultats que cursen Periodisme a

des de la Generalitat i al 59 segons, he

saber on treballarem demà ni si tin-

Catalunya.

vist l’altra cara de la moneda, partici-

drem feina, però podem fer tot el pos-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

mant-me em va semblar interessant, tot

5


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 6

canviar les dinàmiques de treball i apostar per algun tipus d’especialització. Durant l’any en què he gaudit de la beca he fet un pas més per especialitzar-me en la redacció de guions per a televisió. En el Màster en Innovació i Qualitat Televisives de TV3 he tingut l’oportunitat d’elaborar dos documentals: Variable Gioconda i Fora del Paradís. He seguit tots els processos de creació: l’elaboració del guió, la recerca dels protagonistes, el rodatge, i la postproducció. A la vegada, he ampliat la formació amb un curs de locució al Col·legi de Periodistes i un d’alemany al Goethe Institut, per preparar l’estada a Arte TV i Time-Code. Time-Code Filmstudio és una productora alemanya dedicada a la postproducció de documentals, pel·lícules i programes culturals per a Arte TV, la televisió francoalemanya especialitzada en art i cultura. Situat a Kehl, un poble a tocar d’Estrasburg, el primer que sorprèn és el ritme de treball i l’ambient: tranquil·litat, positivisme, flexibilitat laboral i espai per al temps lliure, ingredients necessaris per afavorir la creativitat. En què ens hem equivocat a Catalunya? Si volem un periodisme de qualitat hem de canviar les dinàmiques laborals al nostre país i exigir un sou digne. Com es cultiven, si no, les idees? Miguel González i Laia Balasch, fotografiats a Tarragona i Barcelona respectivament

Ens demanen reinventr la comunicació, trencar esquemes, buscar nous formats i maneres de veure el món. A canvi, ens

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

ofereixen una feina temporal amb sou

6

sible per estar preparats per quan sor-

novació com una via per sortir de la

de mileurista. El bon periodisme de-

geixi

Sóc

crisi, però ens oblidem d’aspectes es-

mana temps i, ara mateix, enganxats al

conscient que la situació econòmica en

sencials: el talent i l’enginy no són gra-

general i la del món del periodisme en

tuïts, i els productes innovadors no es

particular no acompanya, amb tot, com

creen en una cadena de producció en

diu una persona de la qual he après

què es treballen 10 hores al dia per 750

molt “les coses mai han estat fàcils”.

euros mensuals. Fer periodisme no és

la

nostra

oportunitat.

enllaunar sardines i d’un treball precari LAIA BALASCH

en sorgeix un resultat encara més pre-

Sense que les empreses acceptin pagar

cari: sense criteri, sense contrast, sense

“Potser és l’hora que deixem clar que els periodistes no estem en venda” (Laia Balasch) cercle viciós de la producció en cadena

les tarifes mínimes establertes és im-

profunditat. Davant d’aquest pano-

sembla difícil albirar-hi un canvi. Potser

possible imaginar un periodisme de

rama, quins són els reptes del perio-

és l’hora que deixem clar que els perio-

qualitat. Contínuament s’apel·la a la in-

disme? Eradicar la precarietat laboral,

distes no estem en venda.


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 7

CRISTINA GARDE Vaig saber de les beques Huertas un matí de juliol, quan quedaven pocs dies perquè finalitzés el termini de presentació. Em va caure el tríptic a les mans per casualitat i vaig decidir aprofitar-ho. No hi perdia res. Des que havia acabat la carrera, feia aleshores un any, havia treballat sense contracte al El País i la situació –per què enganyar-nos?– no feia pinta de prosperar. Eren –i són encara– dies de molta incertesa per als periodistes, sobretot per als més joves i els més veterans. Aleshores no sabia que patiria l’ERO d’El Periódico, on vaig escollir per fer les pràctiques, i que va treure 531 treballadors del grup Zeta. Tampoc sabia que l’agonia de tots aquells periodistes s’allargaria justament els sis mesos que vaig ocupar una cadira a la redacció. Molt a prop d’allà, a El País, les coses tampoc no anaven bé. Mentrestant, això sí, vaig tenir gairebé un any per mirar-ho com una mera espectadora. Recordo amb una estima especial les tardes que m’esmunyia cap al despatx del Joan Busquet per fer-la petar uns minutets i explicar-li les penes d’una jove periodista. Un home entranyable i intel·ligent, responsable de l’última edició del llibre d’estil del diari, i que l’empresa va despatxar al maig. Si fos empresària, justament ara, no m’hagués

Cristina Garde i Joan Callarissa valoren positivament l’experiència com a becaris

permès aquest luxe. Tampoc no hagués Xavi Adell, el Jordi Subirana, el Pepe

només reprodueixen el que ja ha apa-

JOAN CALLARISSA

Encinas i l’Agustí Carbonell.

regut fa vint-i-quatre hores a Internet i

Quan vaig acabar Periodisme se’m van

Al periodisme d’avui dia li falta huma-

per agències. Que no se n’adonen?

plantejar dues opcions. Malgrat que les

nitat, empenta i projectes sòlids. No s’hi

Ara que prenc distància a Brussel·les,

dues implicaven continuar aprenent,

val aguantar l’envestida de la crisi amb

on d’aquí a dues setmanes finalitzaré la

cadascuna tenia les seves particulari-

5.000 acomiadaments. Cal buscar noves

beca i la meva estada a l’estranger amb

tats. La primera era estudiar alguna

fórmules de finançament i apostar per

l’Agència Catalana de Notícies, encara

altra cosa per afegir al meu títol ras de

la qualitat de la informació. En defini-

tinc més clar que els periodistes hau-

Periodisme i la segona era aprendre’n

tiva, reinventar un model que ha per-

ríem de prendre les regnes d’aquesta

de l’ofici. Vaig decidir que havia arribat

vertit la feina dels periodistes i que ha

professió que ens apassiona. Els mitjans

l’hora de poder posar en pràctica tota

convertit els diaris en un còmic buit de

haurien de recordar que tenen el deure

la formació recollida durant cinc anys a

continguts. Cap lector comprarà més

d’entretenir, però també el d’informar i

la Universitat Rovira i Virgili.

car un periòdic en què les notícies

educar. Són temps per renéixer.

La beca Huertas m’ho ha permès i, a

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

fet fora a molts altres... I penso en el

7


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 8

REFLEXIÓ

Després d’aquest any veig que el meu futur passa pel periodisme. Malgrat això, entenc que la crisi potser ens empentarà cap a feines que hi tenen una relació distant. Tot i això, l’aprenentatge aconseguit podrà ajudar a tornarhi tard o d’hora. El que no canviarà en cap cas seran les necessitats que hem pogut trobar fins ara. L’especialització, per exemple, per cobrir determinats temes de l’actualitat ha estat i serà sempre necessària per donar un afegit de qualitat a la informació. A més a més, el futur passa per estar especialitzat en temes cada cop més concrets i oferir-los als usuaris en mitjans més diversos i complets, en els quals es trobi lletra, imatge i veu, simultàniament. Els periodistes joves hem de saber-nos combinar amb els que fa anys que treXavi Piñol ha pogut treballar a la ràdio un mitjà que l’apassiona

ballen i tenen un gran bagatge. Només així, aportant uns l’experiència en noves tecnologies i els que ens precedeixen la seva experiència al llarg del

més, m’ha donat l’oportunitat d’afegir

amb altres professionals a punt de jubi-

temps, hi podrà haver mitjans de quali-

molt més que coneixements a la forma-

lar-se, joves o que treballen en gabinets

tat. Aquest és el gran repte dels mitjans

ció acadèmica. L’experiència ha estat

o són caps de comunicació. Aquest in-

i dels que ara comencem, saber-lo por-

formidable perquè la pràctica que

gredient ha estat el que ha acabat de

tar a una part important de la societat.

confereix aquesta beca és d’un nivell

configurar una experiència extremada-

més elevat que el que pot donar qual-

ment positiva.

sevol altra estada de pràctiques en un

Malgrat la diversitat de persones cone-

Tinc 26 anys i ja en fa tres que he aca-

mitjà de comunicació.

gudes, l’opinió sobre la feina és bastant

bat Periodisme a la UAB. Després de

En aquest sentit, puc dir que el meu ob-

unànime: “està molt malament”. Es

fer les pràctiques a RAC1 i de treballar

jectiu únic era aprendre i que s’ha com-

tracta d’una afirmació molt escoltada i

a Ràdio Castelldefels, bo i realitzant un

XAVI PIÑOL

programa musical durant qua-

plert abastament. Des del minut zero, he estat envoltat de molts professionals en contextos que moltes vegades tampoc són accessibles per a la gran majoria de persones que es dediquen a la

“No sé concretament què puc aportar al canvi de model de la premsa, però vull implicar-m’hi” (Susana Pérez)

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

informació. Un bon exemple és haver

8

tre anys, em va sortir l’oportunitat d’acollir-me a la beca Josep Maria Huertas. D’octubre fins a març, vaig realitzar les pràctiques a l’agència de co-

assistit a la cimera del seixantè aniver-

difícil d’alleujar. Hi ha problemes en

municació Servimedia, fora del país, a

sari de l’OTAN, amb la presència de lí-

mitjans de tot tipus i en tots els nivells.

Madrid. Allà escrivia apunts sobre Par-

ders d’escala mundial, entre els quals hi

Una vegada hi has estat involucrat veus

kinson i Alzheimer. Des del març fins a

havia Barack Obama. Per tant, la gran

com la majoria dels que s’hi dediquen

l’agost, he realitzat la segona part

expectativa de poder aprendre molt

admiren la feina que fan, ara bé, potser

d’aquesta beca a Catalunya Ràdio, en

s’ha complert a la perfecció.

a causa d’això, moltes empreses tenen

el programa L’ofici de viure. Hi rea-

Més enllà d’això, no s’ha de menystenir

els professionals en unes condicions la-

litzo entrevistes i, a més, escric en un

la sort que hem tingut els becaris de

borals poc indicades per garantir a llarg

bloc en què es donen a conèixer as-

contrastar les visions del periodisme

termini uns bons resultats.

pectes destacats del programa. Les


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:46 Página 9

tasques que he realitzat en tots dos mitjans de comunicació han estat d’allò més profitoses. He pogut endinsar-me en el món dels blocs, un món al qual fins ara m’havia dedicat només de passada i que m’ha servit per conèixer molt més bé aspectes socials de persones que pateixen algun trastorn degeneratiu. De l’altra, he tingut l’ocasió de treballar de nou en un mitjà que m’apassiona: la ràdio. Per bé que no hi he pogut locutar, el fet d’escriure també en un altre bloc i de formar part d’un programa en què es donen a conèixer eines psicològiques per al creixement i benestar personal, m’ha servit molt per atansar-me cap a estratègies i persones que ens poden ajudar en situacions complicades. I tot plegat molt ben amanit amb persones que m’han aportat un enriquiment personal i professional. Malgrat això m’amoïna que la continuïtat en un mitjà avui en dia no està garantida. Això és a causa de la retallada de personal. Sé que serà prou complicat treballar en algun mitjà, tal com estan les coses. Ara bé, això no ha

Gràcies a la beca la Susana Pérez ha treballat a El Punt i a Euronews

d’impedir que hagi de desistir a intend’aquelles eines que poden ajudar-me

Aquestes experiències m’han permès

més, l’estada a l’estranger ha estat molt

a trobar feina. En una ràdio, per exem-

posar en pràctica els coneixements que

profitosa perquè he pogut practicar

ple, seria presentar projectes innova-

havia adquirit a la universitat i han

l’anglès i el francès, estar en contacte

dors a la direcció o al cap de programes

estat decisives per saber que vull dedi-

amb periodistes d’altres nacionalitats i

corresponent. És una de les maneres

car-me a aquesta professió.

veure el periodisme d’un altre país. Ser

més segures per seguir caminant envers

Valoro molt positivament l’experiència,

a l’estranger t’obre els ulls, tant a nivell

aquesta drecera tan meravellosa, i que

principalment, perquè m’ha permès fer

personal com professional.

tants bons moments encara em podrà

la feina d’un periodista. A El Punt he

D’altra banda, penso que el mercat la-

aportar la comunicació amb els altres,

estat tractada com una professional

boral en el camp del periodisme es

que genera el periodisme.

més, i no com una estudiant en pràc-

troba en una situació difícil. Les uni-

tiques, una oportunitat que no havia

versitats formen molts més periodistes

SUSANA PÉREZ

tingut abans i que ha estat molt enri-

dels que les empreses poden absorbir,

Una oportunitat per endinsar-se en una

quidora i productiva. He treballat braç

tot això fa que no hi hagi feina per a to-

redacció periodística. Així definiria jo

a braç amb els periodistes i n’he après

thom i genera frustració entre els joves,

la beca Huertas Claveria, i per això la

molt, i també dels meus caps. Era el

com sabia Josep Maria Huertas. Aquest

vaig demanar. Des d’aleshores, he tre-

meu somni des que vaig començar la

fenomen fa que el periodisme es preca-

ballat vuit mesos al diari El Punt de

carrera i gràcies a la beca l’he fet reali-

ritzi perquè els periodistes acabats de

Barcelona i he estat un altre mes al

tat. És per això que puc afirmar que les

llicenciar estan disposats a acceptar

canal de televisió Euronews, a Lió.

meves expectatives s’han complert. A

qualsevol feina abans d’estar aturats.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

tar-ho, i per això he d’aprofitar-me

9


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:47 Página 10

REFLEXIÓ

nòrdica, un estudiant professional. I la gràcia de tot plegat és que ho he fet en el país dels becaris de la màquina del cafè, del llicenciat de la pizza a domicili i la barra de bar. La beca Huertas m’ha regalat la “panaceàtica” despreocupació sobre les misèries del diner. Amb un sou a la butxaca (xec mileurista en blanc) i una passió per davant (fer vídeos) m’he dedicat a treballar per a mi. He invertit les hores en el meu propi benefici. Increïble. He passat un any al Màster en Innovació i Qualitat Televisives de TV3. Positiu. Però sobretot he estat un alumne de l’autodidàctica, de l’aprenentatge de qui se salva de la cotilla de les jornades laborals. Amb la videocàmera embotida a l’ull he anat traient llast al sac de les idees acumulades durant deu anys Raül Calàbria ha pogut estudiar el Màster en Innovació i Qualitat Televisives de TV3

de feina constant en ràdio, premsa i televisió. I he teixit un repertori audiovisual on construir els fonaments dels

A part d’això, la conjuntura econòmica

al gran públic. No sé concretament què

actual ha colpejat amb forca les em-

puc aportar al canvi de model que està

tatge creatiu, documental d’autor, que

preses. En el cas de la premsa, la crisi

vivint la premsa, però vull implicar-

casa meva és casa vostra.

ha fet caure la publicitat en un moment

m’hi perquè de nou agafi volada. Puc

Em diran apocalíptic, però ens hem

en què els diaris feia temps que perdien

fer-ho des de la redacció d’un diari, ja

perdut en el desert dels mitjans conver-

lectors com a conseqüència de l’apari-

que el que més m’agrada és escriure,

tits a empreses del capital. Ja saben a

ció dels diaris digitals, de manera que en els darrers mesos moltes empreses periodístiques han presentat l’ERO. El mercat laboral en la premsa no és, per tant, gaire encoratjador.

quina tragèdia em refereixo.

“Al periodisme d’avui dia li falta humanitat, empenta i projectes sòlids”

Morim hipotèrmics en la glacera

(Cristina Garde)

venen ideals a canvi d’espais d’ir-

El principal repte que tenen els diaris

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

dels ullals esmolats de periodistes que competeixen entre si, que realitat en pàgines de notícia

és adaptar-se a Internet. Tothom coin-

però també des de l’àmbit acadèmic o

breu. I és de frenopàtic no poder atu-

cideix a dir que en un futur ningú s’in-

empresarial. No tanco cap d’aquestes

rar-se mai a pensar en quina direcció

formarà a través del paper i és

portes amb vista al futur.

caminem, encara que sigui per resoldre

tiques trobin la fórmula d’obtenir be-

RAÜL CALÀBRIA

que toca, però no per això la meva

neficis venent els seus continguts a la

He fet el suec. Després d’una dècada

deixa de ser una proclama sincera: grà-

Xarxa. També és cert que perquè la

combinant estudi i treball, desllorigant-

cies, Col·legi. Ara dic bye bye i –també

gent vulgui pagar per informar-se

me l’ànim entre calendaris de mitja jor-

gràcies al Col·legi– me’n vaig a Londres

aquestes empreses han d’apostar per

nada,

d’hores

a veure si la cosa pinta millor. Estic

un periodisme de qualitat. I, a més, han

intempestives, construint currículum a

convençut que, amb gran decepció, tor-

de trobar la manera de captar nous lec-

pedaços i retallant expedients a la bo-

naré a Barcelona abans que canti el gall

tors –potser caldria també reformular

lonyesa, aquest any he fet el suec. L’es-

amb la universal constatació que, aquí

els textos i fer-los més literaris i curts

tudiant suec. Tal com un Lars, Björn o

com allà, el periodisme està fatal. Que

perquè fossin més atractius als joves i

Sven he estat un becari a la manera

algú el tregui del pou.

necessari que les empreses periodís-

10

projectes futurs. Passeu, passeu, repor-

que no hi ha cap camí alternatiu. És el

caps

de

setmana


1-1BECARIOS_HUERTAS:Layout 1 24/08/09 16:47 Pรกgina 11


CRÒNICA

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va celebrar el passat 7 de juliol la Mesa sobre la televisió en el marc del programa iniciat el passat

La televisió: crisi, incertesa i canvi de model Eudald Coll Fotos: Vicente Pruna

29 de gener

Una nodrida representació de profes-

de digitalizació, a una cultura “fast” de

sionals del món de la televisió, a més

caràcter visual, en què es llegeix menys,

d’enguany amb la

d’experts en la comunicació, va reunir-

i a la pèrdua del prestigi del periodisme.

se el 7 de juliol al Col·legi de Perio-

Tot seguit va enumerar les contradic-

distes per reflexionar sobre l’estat

cions permanents del sector. Per una

d’aquest sector que es troba immers en

part, hi ha les de base (com han d’asso-

Mesa sobre la crisi en els mitjans de comunicació. Una vintena de ponents varen opinar sobre l’estat amb què es troba el sector televisiu, que pateix la caiguda de la inversió publicitària al mateix temps que s’enfronta a un important canvi de model de negoci.

un important procés de canvi. La vin-

lir els mitjans públics la independència

tena de convidats a la Mesa sobre la te-

dels poders públics si depenen d’ells

levisió van parlar d’incertesa, de canvi

per finançar-se?; com poden els mitjans

de model i de noves tendències.

privats conjugar la responsabilitat so-

El primer dels ponents va ser Núria Al-

cial amb l’ànim de lucre?) i, per l’altra,

miron, doctora en Periodisme i profes-

les pròpies d’un model de negoci ideat

sora de la Universitat Pompeu Fabra,

el segle passat amb una excessiva de-

que com a representant de l’Acadèmia

pendència de la publicitat i que està dis-

va fer una introducció sobre l’escenari

senyat per veure’s en pocs suports.

general del sector. Primer de tot, va re-

També va apuntar els errors en el diag-

ferir-se a les grans tendències del sec-

nòstic (“No és la tecnologia allò que fa

tor audiovisual. En va citar quatre: la

entrar en crisi, sinó les contradiccions

fragmentació de les audiències, la

del model econòmic subjacent al model

conglomerització del sector amb la

de negoci del sector”). Davant d’aquest

creació de grans grups, la banalització

panorama, va assenyalar els grans

dels continguts i el canvi d’hàbits. Se-

reptes de la televisió actual: la supe-

gons Almiron, la fragmentació de les

ració de les contradiccions del model

audiències és degut a l’augment de

d’explotació econòmica actual, que

l’oferta de continguts i al major nom-

passa per entendre que Internet no és

bre de suports, mentre que les causes de

podrà explotar comercialment com la

la conglomerització és fer front a la

televisió al segle XX, “desgegantitzar”

competència i als costos de la conver-

el sector apostant per grups empresa-

gència digital. La banalització dels

rials mitjans o petits i, finalment, allibe-

continguts s’explicaria per la compe-

rar-se de l’excessiva dependència de la

tència ferotge, la manca d’obligacions

publicitat, entre altres. “El repte del

de servei públic dels operadors privats

model econòmic és el més important

i pel fet que la televisió s’ha convertit

que tenim”, va assegurar.

en suport per a la publicitat. Finalment,

El segon dels ponents, Àlex Gutiérrez,

el canvi d’hàbits és deu a les tècniques

president de la Fundació Escacc, va ini-


Imatge de la Mesa en la que diferents experts del sector televisiu i de la comunicació van abordar els problemes que afecten al sector

ciar la intervenció remarcant que “en

dascú” en el panorama televisiu actual,

poc temps la caiguda de la publicitat

així com una altra sobre l’estructura

s’ha menjat el creixement de molts

dels mitjans. “Hem de fer l’anàlisi del

anys”. Segons Gutiérrez, des de l’Es-

sector i hem de parlar dels usos i for-

La Mesa sobre la televisió que es

mats”, va concloure.

va celebrar el passat 7 de juliol al

Acte seguit, Joan Sabaté, director

del Col·legi de Periodistes seguia

general de FUNDACC –entitat

el programa i el funcionament ini-

que impulsa el Baròmetre de la

ciat amb la primera Mesa sobre la

Comunicació i la Cultura– va re-

crisi en els mitjans de comunica-

cordar que el mitjà televisiu se-

ció que va tenir lloc el 29 de gener.

gueix sent el més consumit.

Aquell dia es va acordar celebrar

a la premsa escrita ja hi ha propostes

“Segueix creixent, però molt poc, per-

taules sectorials sobre premsa es-

per superar la crisi, en el cas de la tele-

què estem en uns percentatges molt

crita, televisió, ràdio i condicions

visió encara s’està en una fase ante-

elevats”, va argumentar. També va re-

laborals. La primera d’aquestes

rior”. També va admetre que “la

marcar que és “el mitjà que es consu-

–la de la premsa escrita– es va

tecnologia és un factor que altera de

meix més en català, fins i tot per sobre

reunir el 10 de març. Després de

manera absoluta” el sector i va deixar

de la ràdio. Així que, en aquest sentit,

l’estiu se celebraran les dues res-

sobre la taula la proposta d’un debat

no hi ha crisi”. Sobre el consum a la

tants.

“sobre el paper que ha de jugar ca-

Xarxa va apuntar que un 12% dels in-

“No és la tecnologia allò que fa entrar en crisi, sinó les contradiccions del model econòmic” (Núria Almiron)

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

cacc es té la percepció que “mentre que

La tercera Mesa

13


CRÒNICA

Crítiques a la supressió de publicitat

ternautes visiten les pàgines web dels

per una televisió pública lluny d’una

canals de televisió (un 16% en el cas

“concepció restringida del servei públic

dels joves). “Per tant, –va reiterar– no

i d’una televisió pública que només

hi ha crisi”. També va recordar que amb

doni el que rebutgen fer les privades”.

la fragmentació de l’oferta “les grans

Respecte a les condicions laborals, va

Un dels temes que van abordar

audiències són cada cop menys possi-

criticar la precarització de les televi-

bona part dels ponents és el pro-

bles”. Segons Sabaté, els problemes ac-

sions locals, l’excés d’externalització

jecte de llei de finançament de RTVE segons el qual a partir del proper 1 de gener TVE ja no tindrà publicitat en les emissions. Marta Coll, directora de Media Planning Group Barcelona, va xi-

(“que crea greuges comparatius i

“El sector privat manté un mercat desregulat i critica la capacitat productiva del sector públic”(Roser Mercadé)

frar en 557 milions d’euros els in-

va demanar un conveni sectorial que solucioni “les importants di-

tuals a l’hora de mesurar l’audiència no

ferències” entre televisions grans i pe-

reducció de la publicitat i va ad-

es donen per la fragmentació, sinó per

tites, i va alertar dels efectes de la

vertir del perill que es perdin cam-

la portabilitat (el suport on es veu la te-

revolució tecnològica (“la lleugeresa en

panyes d’àmbit regional si també

levisió). Per acabar, va demanar que

l’aplicació de principis abstractes com

se suprimeix la publicitat en les

“s’escolti més l’audiència” en aquest

la confluència de redaccions, la poliva-

autonòmiques, tal com demana la

escenari televisiu fragmentat.

lència sense límits i l’abús del profes-

UTECA. Coll va pronosticar que

Després de l’expert en audiències va

sional multimèdia”).

“hi haurà un traspàs important de

ser el torn de l’experta en publicitat.

Tot seguit, Roser Mercadé, de la secció

la publicitat a les privades, una

Marta Coll, directora de Media Plan-

Sindical de CC.OO de TVC, va recor-

part a la resta de mitjans, mentre

ning Group Barcelona, que va aportar

dar que la precarietat laboral és ante-

que una petita part ja no es tor-

dades demolidores: “En el darrer any,

rior a la recessió econòmica i que “amb

narà a invertir”. En canvi, Àlex

les televisions han perdut al voltant de

l’excusa de la crisi i la baixada d’ingres-

Gutiérrez va destacar que és un

mil milions d’euros en publicitat, si bé

sos publicitaris, el maltractat mercat de

error voler que TV3 segueixi

han tingut les mateixes despeses”.

treball del sector audiovisual pateix

aquest model “perquè és diferent

També va reconèixer que en l’escenari

més ERO, acomiadaments i tancament

pel paper lingüístic que té” i va re-

actual de major fragmentació de les au-

d’empreses”.

cordar que a França no s’ha donat

diències cada cop serà “més difícil i més

Respecte al sector privat (“que manté

l’esperat traspàs a les privades.

car” aconseguir grans cobertures.

un mercat laboral tan desregulat i cri-

Jaume Roures també es va mos-

“Això obre moltes oportunitats als mit-

tica la capacitat productiva del sector

trar escèptic: “Com a màxim un

jans locals i regionals en un curt espai

públic”) va recordar que “no compleix

20% de la publicitat de TVE anirà

de temps”, va apuntar.

amb les quotes de producció pròpia, ni

els problemes de ningú”, I Albert Sáez va ser força crític. “Hem de començar a dir alguna cosa sobre la reforma audiovisual que s’està

d’emissió en llengua catalana i,

“Les empreses petites arrelades al territori han hagut de reduir costos, però no ha tancat ni una” (Joan Vila)

fent a ritme de les tres úniques teCAPÇALERA SETEMBRE 2009

grans mitjans, així com l’abús dels estudiants en pràctiques. També

gressos que es perdran per la

a les privades. I això no resoldrà

14

escales salarials diferents”) i de contractació temporal en els

per descomptat, no se sent subjecte ni vigilat per cap compromís amb l’estabilitat i les condicions laborals de les plantilles, sovint repartides en una trama de dife-

levisions que operen a borsa”, va

L’EXCUSA DE LA CRISI

rents empreses de tal manera que no

dir. Per la seva part, els sindicats

Ramon Espuny, president del Sindicat

acabes de saber mai del tot qui és la pa-

defensaren un finançament mixt.

de Periodistes de Catalunya, va iniciar

tronal”.

Per Ramon Espuny (SPC); “sense

el torn dels sindicats reivindicant els va-

A continuació, Paco Martín, de la UGT

publicitat es raquititza la televisió

lors del periodisme en un parlament

de Catalunya, va mostrar-se preocupat

pública i això té conseqüències la-

centrat en la defensa de la televisió pú-

per “la salut laboral dels components

borals immediates”

blica i en unes condicions laborals

d’aquesta professió” i va referir-se

dignes. En el primer punt, va advocar

concretament a “la visió idíl·lica i ro-


Albert Sáez (CCCMA) i Jaume Roures (Mediapro) durant la intervenció de Montse Abbad, directora de TVE-Catalunya

màntica del freelance” que ensenyaven

cació (CLCC), que va assegurar que la

dar que la crisi ha frenat projectes com

a les facultats. “Ara n’hi ha molts, tot i

situació econòmica ha provocat que en

Delta TV i que la majoria d’ajunta-

així, són falsos perquè així les empreses

les televisions locals “els dubtes s’hagin

ments s’han desdit de projectes de tele-

no tenen una vinculació directa amb el

fet més grans i han fet llançar la tova-

visió de proximitat. A les estructures

treballador”, va advertir, per després

llola a més d’un”. Vila va destacar que

de suport va demanar-los el que real-

definir el freelance com “la part més

ment es necessita (“continguts, programes que completin la

mínim tracti de regular els mínims la-

“Internet ens fa trontollar tot el contingut que generem, sobretot el dels informatius”

borals per desenvolupar amb garanties

(Montse Abbad)

nèixer tenir una obsessió: “que la

nant un òrgan vinculant que “com a

aquesta professió”.

graella, de qualitat, notícies al màxim d’immediates”) i va recocrisi no malmeti l’entramat tan

fossin empreses més grans i amb pro-

ric de mitjans locals i comarcals que

PROXIMITAT COM A VALOR

jectes més ambiciosos (Locàlia, Uni-

hem aconseguit després de dècades de

Després dels sindicats va ser el torn de

prex) les que han abandonat “perquè

treballs i lluites. No ho podem perme-

les associacions de televisions de proxi-

no comptaven amb l’arrelament sufi-

tre, ni des del món privat ni des del pú-

mitat. El primer en prendre la paraula

cient al país”. En canvi, va apuntar, “les

blic”.

va ser Joan Vila, director general de

empreses petites arrelades al territori

En la intervenció següent, Fèlix No-

Comunicàlia i director general del

han hagut de reduir costos, però encara

guera, president de l’Associació Cata-

Consorci Local i Comarcal de Comuni-

no ha tancat ni una”. També va recor-

lana de Concessionaris Privats TDT, va

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

feble del sector”. Va finalitzar dema-

15


CRÒNICA

(“sempre ha estat un sector sobredimensionat”) va recordar que “fa uns anys el PP va fer que les grans multinacionals de publicitat anessin a Madrid” i va reconèixer que en aquest sector “es parla de cinema, però poc de televisió. Sort que tenim dos grans motors com són TV3 i TVE”. “En l’actualitat –va admetre– la nostra feina és més fàcil que a la resta de l’Estat per la relació que tenim amb les televisions públiques, per la llei i pel nou front que representa la Xarxa de Televisions Locals”. També va reconèixer que les noves tecnologies han permès que alguns freelance s’unissin i creessin la seva pròpia productora. Per la seva part, Fèlix Ortega, gerent de Núria Almiron (UPF) durant la seva intervenció. A la seva esquerra Àlex Gutiérrez

la Xarxa de Televisions Locals (XTVL),

(Fundació Escacc), Marta Coll (Media Planning Group) i Jesús Medina (CTL)

va demanar “canviar el xip”. “Encara seguim pensant en clau de mitjans (televisió, ràdio, premsa) i els canvis ens

subscriure les paraules de Vila i feu una

sió, no forçar la posada en marxa de les

ultrapassen. Hem de saber innovar i

crida a les institucions que han convo-

televisions públiques, reordenar i re-

canviar rutines”. Ortega va apuntar que

cat el concurs de la TDT perquè donin

fondre alguns múltiplex, no fer un nou

tothom ha d’estar obert “a remar en la

“un cop de mà per tirar endavant les

concurs de les concessions desertes per

mateixa direcció. Ara és més necessari

poques televisions que no hem deser-

no saturar encara més el mapa –tan sols

i viable que mai, hem de demostrar que

tat”. En referència a la necessitat de

en casos excepcionals–, tancar les emis-

som millors que qualsevol ciutadà que

“desgegantitzar” el sector apuntada per

sores pirates i, per acabar, que la llei de

vulgui comunicar”. També va fer exten-

Almiron, Noguera va recordar-li que

l’audiovisual reculli “la realitat histò-

siva aquesta petició d’adaptació als

ells es mouen amb pressupostos que

rica dels acords entre administracions

nous temps a les universitats i va demanar als professionals del sector

oscil·len entre 300.000 i 600.000 euros

s’adonin que canviar de mitjans

blicitat, encara que sí que en té en el

“No visualitzem el canvi que està tenint lloc davant dels nostres nassos”

mercat local: “Hem d’anar aguantant

(Jordi Ferrerons)

aquest sentit, va demanar pensar

anuals. Finalment, va apuntar que té poca esperança en les agències de pu-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

fins que el producte immadur de les te-

16

que tinguin la ment oberta i “és bo per a l’experiència”. En “noves idees, nous formats”.

levisions locals vagi madurant.”

públiques amb les privades de servei

Després d’Ortega va parlar Xavier

Després va parlar Frederic Cano, vice-

públic”. “Si aquestes sis mesures es por-

Abelló, president la Coordinadora de

president de les Televisions Digitals In-

ten a terme –va concloure– la televisió

Televisions Públiques Locals, que va ad-

dependents (TDI), qui va assegurar

local té un futur optimista.”

vertir que a les incerteses pròpies del

que aposten per “aprofitar la conjun-

En el torn següent, Xavier Atance, pre-

procés de migració a les emissions digi-

tura de la crisi econòmica per reorde-

sident de Productors Audiovisuals de

tals s’hi ha afegit la crisi econòmica que

nar el panorama de la televisió local a

Catalunya –un nucli important de pro-

afecta els ajuntaments, propietaris de

Catalunya”. Cano va enumerar sis me-

ductors independents– va advertir que

les televisions locals. La crisi, va dir, ha

sures que proposen per facilitar la su-

“és molt difícil absorbir els 1.400 llicen-

incidit negativament en projectes que

pervivència de la televisió local. Són les

ciats en Comunicació Audiovisual que

tenien finançament mixt però, sobretot,

següents: donar facilitat als concessio-

cada any volen entrar en el sector”. En

en els que havien d’iniciar-se amb l’en-

naris que vulguin renunciar a la conces-

analitzar l’evolució de la indústria

cesa digital. A diferència dels projectes


digitals en marxa amb un passat analògic, els que han nascut com a projectes digitals han hagut de fer “plantejaments molt més adaptats a la situació econòmica”. Segons Abelló, altres semblen apostar per projectes basats tan sols en la Xarxa i va destacar que Internet, com a tecnologia substitutòria, no és una aposta de present sinó de futur, ja que “grans franges de consumidors de televisió no es posen a la Xarxa”. Abelló va finalitzar amb una “nota optimista” perquè en una oferta tan àmplia de canals, “l’especialització gairebé és obligada per als petits, i això és l’únic que sabem fer bé la televisió local”. El darrer ponent del bloc de televisions de proximitat va ser Jesús Medina, director de la productora Catalana de Te-

Roser Mercadé (CC.OO) escolta la intervenció de Ramon Espuny (SPC)

levisió Local (CTL). Medina va començar dient que la majoria de televisions que coneix estan tenint pèrdues “des del primer dia”, va recordar que la

paràmetres de consum de futur”. Fer-

en referència a la reestructuració in-

televisió local “porta una dècada defi-

rerons va mostrar confiança que TV3 i

terna (“un procés que implica que ara

nint-ne el model” i a l’hora d’afrontar

TVE segueixin sent els seus interlocu-

sigui líder i que, a més a més, ja no

la crisi va assenyalar tres punts, com són

tors, malgrat que intueix que “l’esce-

sigui una eina partidista com era histò-

la independència, la proximitat i el ser-

nari serà bastant diferent perquè el

ricament”). També va demanar que el

vei públic de televisió en català. També

consum en línia de televisió entrarà for-

mateix procés tingui lloc a les autonò-

va mostrar-se rotundament contrari a

tament en crisi. La tecnologia ja permet

miques i va criticar l’ampli Consell de la

les subvencions: “Si el negoci no fun-

que jo miri una cosa quan jo vulgui”.

CCMA.

ciona s’ha de baixar la persiana.” “No

“En un futur no gaire llunyà –va pros-

Respecte al procés creixent d’externalit-

té sentit –va prosseguir– abocar diners

CANVI D’HÀBITS Després va venir el torn de les produc-

“No pot ser que nosaltres fem el servei públic de les malalties rares i les privades l’aspirina”(Albert Sàez)

tores i empreses privades. Jordi Ferre-

nunciable” i va negar que impliqui precarietat, “sinó que és una manera més eficient de treballar”. Sobre els canvis d’hàbits, va dir que “l’espectador cada dia és més

rons, director de Lavinia Productora, va

seguir– tots ens haurem d’adaptar a la

actiu gràcies a la tecnologia, però fona-

centrar la intervenció en el canvi de

nova situació”. També va criticar la ma-

mentalment l’espectador i la televisió ca-

model: “La sensació de crisi en el sector

nera de mesurar les audiències (“3.845

minen paral·lelament perquè el consum

audiovisual la seguirem vivint després

audímetres a tot Espanya no ens poden

de televisió segueix creixent”. També va

de la crisi econòmica perquè estem vi-

dir què està mirant la gent!”) perquè no

apostar per una major relació amb l’au-

vint una sèrie de canvis a partir del que

detecten els nous hàbits de consum.

diència, va assegurar que les fusions són

la tecnologia permet fer”. També va

“No visualitzem el canvi que està tenint

processos complexos (“no és tan fàcil

ressaltar que “per primer cop en la his-

lloc davant dels nostres nassos”, va

ajuntar dues coses tan diferents”), va de-

tòria anem per darrere de la tecnolo-

apuntar.

fensar els productors (“els continguts

gia”. En aquest sentit va criticar que la

A continuació, Jaume Roures, presi-

cada cop seran més necessaris”) i les te-

TDT “només és una prolongació digi-

dent de Mediapro, va destacar “la res-

levisions locals (“són la gent que té els

tal del model analògic i ens distreu dels

posta modèlica de TVE davant la crisi”

peus a terra més clarament”).

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

públics per subvencionar el fracàs.”

zació creu que és un “procés irre-

17


CRÒNICA

INCERTESA PUBLICITÀRIA

Reivindicant el servei públic

En el seu parlament, la directora de TVE-Catalunya, Montse Abbad, va reconèixer que a nivell publicitari “en

En acabar les diferents intervencions de la Mesa aquests van subscriure –a excepció de Dolors Comas, representant del CAC, que va optar no fer-se’n partícep al tractar-se d’un organisme regulador– les propostes següents que resumien els quinze punts en els quals estaven d’acord:

aquest moment la paraula és ‘incertesa” i va reconèixer la importància d’Internet, un mitjà que, segons ella, s’havia “menyspreat una mica”. “La Xarxa està agafant una importància tremenda i per això

1. Preservar els valors del perio-

compte el valor informatiu i econò-

disme.

mic de la publicitat. En aquest sentit,

tinguin vida a Internet i no siguin tan sols

considerem precipitada la supressió

una finestra més de la televisió.” “Hem

de la publicitat a TVE.

de parlar de revolució perquè gràcies a

2. Apostar per la qualitat en la informació i la programació en general. 3. Destacar la funció social de servei

Internet i a la seva immediatesa estem 8. Reordenar el mapa de la TDT per

canviant la manera de fer i de consumir

fer viables els projectes en curs i les

el mitjà televisiu. I això ens fa trontollar

concessions ja atorgades.

tot el contingut que generem, sobretot el

públic de tots els mitjans, tant públics com privats.

hem de pensar en projectes que també

dels informatius.” També va referir-se a 9. Preservar i reivindicar el paper de

l’optimització dels recursos i el diner pú-

les televisions locals i comarcals, un

blic i va destacar que recentment han ini-

4. Que els projectes empresarials

dels grans patrimonis de la informa-

ciat

siguin sostenibles i rendibles, amb

ció de proximitat a Catalunya.

Corporació Catalana de Mitjans Audio-

condicions laborals dignes que com-

unes

col·laboracions amb

la

visuals per coproduir ficció. “I tenim

pleixin la llei i que frenin la creixent

10. Defensar la indústria audiovi-

precarietat que afecta especialment

sual i la producció independent, amb

nèixer. Abbad va admetre que s’està par-

joves i col·laboradors. En aquest sen-

continguts que traspassin fronteres.

lant molt de com afecta la crisi a la

tura d’un conveni per al sector

11. Potenciar l’excel·lència mitjan-

pervivència del format publicitari que

audiovisual que tingui en compte

çant la innovació, el talent i la creati-

tenim ara perquè té els dies més comp-

l’especificitat de cada empresa.

vitat.

tats del que sembla”.

tit, es consideraria positiva la signa-

plans per fer moltes més coses”, va reco-

inversió publicitària, “però poc en la su-

Després d’Abbad va ser el torn d’Al-

Es va estar d’acord a demanar al sector que s’adapti a les noves demandes, però també conservar els llocs de treball

12. Obtenir paràmetres

bert Sáez, president del consell de

més eficients per mesurar

govern de la Corporació Catalana de

l’audiència.

Mitjans Audiovisuals, qui va estar d’acord amb el fet que s’estan superpo-

13. Adaptar el sector als 5. Fer tot el possible per conservar

model). Sáez va criticar que a l’esbor-

lineal de la programació.

rany de la futura Llei General de l’Au-

14. Treure el màxim profit de les

servei públic dels operadors privats”.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

els llocs de treball.

18

sant dues crisis (l’econòmica i la de

nous formats lligats a un consum no

diovisual “no hi hagi una delimitació de

6. Tractar l’audiència com a ciuta-

possibilitats tecnològiques que ofe-

“Tots fem servei públic –va prosseguir–

dans i no com a subjectes passius, ja

reix la TDT, amb desconnexions lin-

i hem de fer coses que interessen a la

que tecnològicament és possible fo-

güístiques per potenciar totes les

gent. No pot ser que nosaltres fem el

mentar-ne la implicació.

llengües de l’Estat.

servei públic de les malalties rares i ells

7. Defensar el finançament mixt (pu-

15. Que la nova Llei sobre l’audio-

també va assegurar que les empreses

blicitat i recursos públics) en els mit-

visual tingui en compte les qüestions

audiovisuals han de concentrar els es-

jans públics catalans, tenint en

exposades.

forços en els continguts i va advertir

l’aspirina.” El president de la CCMA

que “no està canviant la tecnologia,


Frederic Cano (TDI), Fèlix Noguera (Associació Catalana de Concessionaris Privat de TDT) i Joan Vila (Comunicàlia)

sinó la manera de consumir”. “Hem de

que “en algunes televisions, i no tan sols

col·laborar més amb els privats per ser

les locals, s’estiguin obtenint ingressos

proximitat no són de segona divisió,

més eficients”, va concloure.

addicionals mitjançant programes de te-

més aviat són protagonistes en el seu

levenda, tarot, etc., que xoquen amb les

territori. A Catalunya gaudeixen d’un

previsions legals”.

reconeixement social i d’un notable se-

Després va ser el torn de Dolors Comas,

El darrer ponent va ser Carles Mundó,

guiment. I per tant, dins la TDT, la tele-

consellera del CAC, que va reconèixer

secretari de Mitjans de Comunicació de

visió

local

manté

una

parcel·la

que la crisi econòmica és encara més

la Generalitat. Respecte a les crítiques

important dins l’oferta de 30-40 canals,

inoportuna pel fet d’haver aparegut

que titllen la TDT de ser una tecnologia

perquè la gent es fidelitza amb mitja

enmig de la transició a la TDT. “La crisi

obsoleta va recordar que tenia “raona-

dotzena de canals, entre aquests un de

no ha creat els problemes del sector au-

ments de base tecnològics i que aquesta

local”. Al final va reconèixer que “cal

diovisual, sinó que els agreuja i fa que

era la raó de fons, ja que es tracta d’una

plantejar un reordenament i la crisi és

alguns siguin molt més visibles”, va apuntar Comas. També va reconèixer que dins de les televisions locals tenen més dificultats les que no havien fet televisió analògica, mentre que les que

un bon moment per fer una anà-

“Cal plantejar un reordenament i la crisi és un bon moment per fer una anàlisi del sector” (Carles Mundó)

lisi del sector”, va defensar el model mixt de televisió pública a Catalunya “que està avalat per les normatives europees” i va criticar la “desídia” dels mitjans audiovi-

havien apostat per la televisió de proximitat són les que resisteixen millor la

tecnologia que permet optimitzar l’es-

suals estatals en el tema plurilingüístic

crisi. “La publicitat a les televisions lo-

pectre”. Admet que és possible “que la

“perquè tenen una coresponsabilitat en

cals és un ingrés important, amb tot, a

gent gran s’atabali amb la TDT perquè

el tema. I aquesta mancança històrica

Catalunya no s’entendria el funciona-

és nou i cal ensinistrar-los en la nova

també és una mancança democràtica”.

ment de les televisions sense el paper de

tecnologia”. En referència a les televi-

Un cop finalitzades les intervencions, el

les administracions. Les subvencions

sions locals, va recordar que en la po-

degà, Josep Carles Rius, va resumir els

d’ajuntaments a televisions locals pri-

sada en marxa de la televisió local

catorze punts en comú (vegeu desglos-

vades és una realitat. Alguns cops

vinculada a la TDT el Govern ha realit-

sament) que havia extret al llarg de la

aquestes representen un 60% dels in-

zat “un esforç importantíssim amb la

Mesa i va llegir-los als assistents, que

gressos.” Com a conclusió, va criticar

voluntat de consolidar un model impor-

van estar d’acord a subscriure’ls.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

EL MOMENT DE REORDENAR

tant a Catalunya”. “Els mitjans de

19


R E P O R TATG E

TVE-Catalunya celebra el 50è aniversari quan tot just acaba de superar un important procés de reforma que

TVE-Catalunya, mig segle en pantalla Natàlia Araguàs Fotos: Arxiu TVE-Catalunya

va donar com a fruit la

TVE-Catalunya arriba a la cinquantena, tot just superat el profund procés

de TVE-Catalunya és, en definitiva, la

nova Corporació i

de reforma que va acompanyar la

del que va poder ser i no és, i la del que

que aquesta ha d’afrontar. La història

conversió de RTVE en Corporació i

és i serà.

s’enfronta a un futur

quan encara s’enfronta a un nou model

TVE-Catalunya no pot concebre’s, en

de finançament que, segons les previ-

cap cas, com una televisió específica-

sense anuncis.

sions, entrarà en vigor la propera tar-

ment catalana, ja que mai, durant la

dor i passarà per la supressió dels

seva existència, ha pogut mantenir una

anuncis.

independència real d’acció i criteri res-

sector de

Molt ha plogut des d’aquell 1 de gener

pecte a l’omnipresent Madrid. “La pro-

de 1959, quan va instal·lar-se la primera

gramació catalana de TVE no neix amb

l’audiovisual en plena

antena emissora del senyal de TVE a la

personalitat i dinàmiques pròpies, sinó

Torre de les Aigües del Tibidabo, amb

com un apèndix forçat de la programa-

Tot plegat en un

transformació que emmarca aquesta efemèride de la primera televisió en català mig segle després de la seva creació.

un Madrid-Barça com a primera expe-

ció de l’Estat, amb la particularitat que

riència televisiva de bona part dels bar-

s’efectua a més de sis-cents quilòmetres

celonins. Mig segle després, tot ha

dels estudis centrals de Prado del Rey i

canviat: començant per l’emplaçament

sense cap caràcter no ja autònom, sinó

del centre, de Miramar a Sant Cugat,

ni tan sols descentralitzat”, advertien ja

continuant per la competència, del mo-

fa dècades Elisabet Garcia i Sergi

nopoli a una implacable TV3 i un

Schaaf al llibre conjunt La televisió a la

creixent nombre de privades i acabant

Catalunya Autònoma (Edicions 62, col.

per la configuració del mapa televisiu a

“Llibres a l’abast”).

l’Estat, que promet transformar-se el

Aquesta situació, lluny de corregir-se

proper curs amb l’apagada analògica i

amb el temps, s’ha fet crònica. L’estira

una nova Llei de l’Audiovisual.

i arronsa entre els dos principals cen-

En l’entretant, TVE-Catalunya resis-

tres de producció de RTVE ha estat

teix el pas del temps, cuirassada per un

continu i TVE-Catalunya ha gaudit

patrimoni històric sense rival. No són

d’un major pes específic segons les

poques les veus que alerten, però, de la

èpoques. “En qualsevol àmbit d’actua-

pèrdua d’idiosincràsia del centre dins el

ció, si existeix un centre de poder a Ma-

mare nostrum de RTVE i posen en

drid i a Catalunya no hi ha igualtat de

dubte que un ERO i prescindir dels in-

condicions, el primer sempre en voldrà

gressos publicitaris siguin les millors

el control. La concepció de país que es

maneres d’enfortir la televisió pública

té des d’allà és aquesta”, resumeix

amb vista als imminents reptes de futur

Jaume Codina, exredactor d’informa-


Tot un document d’època. Un càmera de TVE-Catalunya durant un rodatge en un Porsche 1600 Super.

tius de TVE-Catalunya. “Hi havia

deixa de ser reflex de la concepció de

per l’ERO de la casa, que ara treballa

molta gent que creia que TVE havia de

l’Estat. “Tenim un Estat de les autono-

com a cap de comunicació de Metges

ser una empresa nacional espanyola,

mies que no és federal”, reflexiona i

sense Fronteres. Al seu parer, TVE-Ca-

que els centres territorials no calien

posa en paral·lel la seva experiència

talunya s’ha convertit ja fa temps “en

perquè ja hi havien les televisions au-

amb la d’altres companys de la televi-

un element sense personalitat pròpia, una prolongació d’interessos i maneres de fer de Televisión Española a Madrid”. Per a Codina, “el tobogan d’anar perdent importància” ha estat progres-

sió alemanya AZF. “Allà sí que hi

Des de Sant Cugat resisteixen el pas del temps, cuirassats per un patrimoni històric sense rival

siu però continu i “ha funcionat tant

havia televisions diguem-ne autonòmiques molt clares, els länder estan molt descentralitzats. A Espanya s’ha fet a mitges.” Dins la llibertat d’acció i els re-

amb governs del PSOE com del PP”.

tonòmiques. Jo no hi estic d’acord amb

cursos dels quals ha gaudit TVE-Cata-

Un punt de vista similar al de Teresa

aquesta visió uniforme d’Espanya.

lunya al llarg de la seva trajectòria,

Carreras, corresponsal a Brussel·les de

Fèiem el que crèiem que calia per fer

Carreras introdueix també el factor

1989 a 1997, que resumeix la història

un mitjà de Catalunya, no el que de-

humà: “Hi ha hagut èpoques més o

del centre com “la d’un ofegament”. A

víem. Aportàvem el nostre punt de

menys bones en funció de les persones,

nivell professional, les forces centrí-

vista”, resumeix Carreras, ja fora de

dels diferents directius.” Sense anar

petes de RTVE van afectar-li en

TVE. Aquesta periodista creu que el

més lluny, en el naixement de Ràdio 4 i

convertir-se el 2001 en cap d’Informa-

centralisme de Televisión Española no

les retransmissions de TVE en català

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

tius i exdirector de Línea 900 afectat

21


R E P O R TATG E

Un any ple de celebracions

van tenir molt a veure la determinació

13 de desembre del 1976, coincidint

d’un home, Jorge Arandes, director de

amb la Nit de Santa Llúcia.

TVE-Catalunya de 1964 a 1972 i de

Dins l’aventura que suposava en aquell

1974 a 1981. Pocs mesos després de

temps fer ràdio i televisió en català,

TVE-Sant Cugat no ha deixat pas-

prendre possessió del càrrec, l’octubre

Arandes assegura que les topades amb

sar les seves noces d’or per recor-

de 1964, s’inaugurava la televisió en ca-

la censura van produir-se sobretot a

dar que és la televisió degana a

talà, amb la peça de teatre La ferida

Catalunya. “Hi va haver alguna reti-

Catalunya i treure pols a un arxiu

lluminosa, de Josep Maria de Sagarra,

cència, més aviat des de Barcelona. La

privilegiat. Entre els projectes

primera d’una sèrie de retransmissions

guàrdia civil o el governador de tant en

del cinquantè aniversari desta-

de dramàtics el darrer dimarts de cada

tant em cridaven. I jo els deia: ‘si volen

quen la publicació d’un llibre que

mes que s’anunciaven com “Teatro en

res demanin al director general de

recull la història del centre a par-

catalán”, ja que “Teatro catalán” a

RTVE’. Si hi ha iniciatives serioses de

tir dels seus programes i els

seques no s’hi podia, segons explica el

fer les coses, jo mai no he trobat pro-

seus professionals, el documental

mateix Arandes. “Jo vaig demanar al

blemes des de Madrid”, assegura.

TVE-Catalunya 50 anys en com-

director general de radiodifusió, que

En aquesta línia d’anar fent i trampe-

panyia i la sèrie de migmetratges

depenia del Ministeri de Turisme, on es-

jant, TVE-Catalunya va bastir una pro-

realitzada per quinze directors

tava en Fraga”, recorda. “Em va dir que

gramació pròpia, a banda de la que

destacats.

endavant, sempre que fos amb molta

s’elaborava per tot l’Estat. Un cop su-

A més, el nou web de TVE-Cata-

mesura i to cultural. Aquestes coses

perada la Transició, els professionals de

lunya ha estrenat la secció 50

s’han d’iniciar després d’afrontar la rea-

la casa van animar-se i van elaborar el

anys, en què es recullen els actes i

litat amb l’ambició de fer una cosa di-

1980 l’Informe Miramar, en què propo-

les programacions específiques de

ferent. Aquí el que es podia fer diferent

saven la creació d’un tercer canal

l’aniversari. També s’hi poden tro-

era televisió en català.”

només en català, lluny d’una visió re-

bar curioses imatges d’arxiu i tes-

La programació en llengua vernacla de

gionalista. Tot i reconèixer que el nou

timonis de diferents professionals

TVE-Catalunya es va ampliar progres-

canal podia constituir-se al marge de

que van passar per la casa. El

sivament. El 1972, Arandes va fer les

RTVE, el document suggeria l’opció

centre també ha estrenat el xou

maletes i va marxar cap a Madrid, on

que les instal·lacions de TVE-Catalu-

nocturn Disculpin la interrupció,

exerceix durant dos anys i mig com a

nya fossin cedides a la Generalitat.

conduït per Carolina Ferré i

director de programes de Radio Nacio-

El trasllat a Sant Cugat i la victòria dels

Especialistas Secundarios. L’espai

nal, temps que aprofita també per les

socialistes a les generals de l’octubre

repassa amb humor l’actualitat

relacions públiques. “Adolfo Suárez,

del 1982 van donar ales a la programa-

setmanal i es promocionen els

abans de ser president va ser director

ció del circuit català: si aquell mateix

actes més rellevants de l’efemè-

general de RTVE. Va coincidir que jo

any era de 58 hores mensuals, el 1983

ride.

hi era, a Radio Nacional. En tornar a

van passar a 106. La participació en la

El plat fort de l’aniversari va ser

Barcelona el 1974, plantejo fer una

programació estatal va incrementar-se en un 53% en el període 1982-84,

el 14 de juliol, data en què José Luis Barcelona en aquell llunyà 1959 inaugurava oficialment les emissions del centre amb el programa Balcón del Mediterráneo.

El 1980 l’informe Miramar proposava la creació d’un tercer canal només en català, lluny d’una visió regionalista

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

es va doblar. Malgrat això, l’entrada d’un nou actor en l’escena televisiva va refredar les aspiracions de més d’un: al setembre de

Durant aquella jornada, l’operatiu

22

la capacitat de producció gairebé

del Telediario de les tres de la

ràdio en català i així neix Ràdio 4. Li

1983, tres anys després que CiU gua-

tarda i el de les nou de la nit es va

dic a Rafael Ansón, director general

nyés les eleccions, començaven les pri-

traslladar a Barcelona per a una

de RTVE. ‘Això depèn d’instàncies su-

meres emissions no regulars de TV3.

emissió especial des de Miramar

periors’, el ministre també es treu el

En aquells inicis, les relacions entre

–en l’actualitat un hotel– on TVE-

problema... Acabo parlant amb el pre-

RTVE i TV3 van estar marcades pel

Catalunya va començar les emis-

sident, Adolfo Suárez, que em diu que

conflicte. Segons els consultats per a

sions.

endavant”. Heus aquí el germen de

aquest reportatge, l’actitud dels res-

Ràdio 4, que va iniciar les emissions el

ponsables de TVE vers el nou canal va


A finals dels vuitanta Martí Perarnau va rebre al plató d'Estadio 2 l'atleta Carl Lewis. A la pàgina 25, a dalt, el programa Vostè Pregunta, presentat per Joaquim Maria Puyal, durant una entrevista a l'arquitecte Ricard Bofill. A baix, una imatge de 1981 del programa d’entrevistes Terenci a la fresca, presentat per Terenci Moix. Aquell dia la convidada era l’escriptora Montserrat Roig oscil·lar entre el menyspreu i l’entorpi-

oficial per discrepàncies amb la direc-

tenia, en la seva opinió, un caràcter co-

ment per més tard rendir-se a l’evidèn-

ció, Rosa Maria Calaf va començar per

lonitzador i alienant. Un capítol de

cia. La digestió del naixement d’una

anar “als mercats de compra de pro-

Dallas va convertir-se en el principal

nova televisió pública a Catalunya va

grames, a Milà, Montecarlo, Londres” i

atractiu de la primera emissió de TV3,

ser lenta i poc hàbil, fet que va benefi-

va tenir el bon criteri d’interessar-se per

el 10 de setembre de 1983, la vigília de

ciar TV3 en tots els casos. Així ho manar una excedència el 1983 a TVE per atendre l’encàrrec de Jordi Pujol i fundar, conjuntament amb Alfons

la Diada. Segons explica Calaf,

L’actitud dels responsables de TVE quan va aparèixer TV3 oscil·lava entre el menyspreu i l’entorpiment

Quintà, Televisió de Catalunya: “Es

“quan TVE va voler comprar les properes edicions de Dallas, les va poder emetre a tot l’Estat menys a Catalunya. Això va donar el senyal d’alarma que no

pensaven que seríem una televisió de

una sèrie que va marcar època, Dallas.

seríem una televisió ètnica, sinó com-

ballar sardanes els diumenges, anar per

Les peripècies dels Ewing, una rica fa-

petitiva. A TVE es van preocupar una

les fires dels pobles, fer classes de ca-

mília de petrolers texans, s’emetien per

mica més, no massa. Era una televisió

talà... una cosa folklòrica, ningú no es

TVE fins que José María Calviño, di-

absolutament monopolística”.

va preocupar gens ni mica”, apunta.

rector general de l’ens, va trencar els

L’actitud obertament hostil de Calviño

Com a directora de Programes i pro-

contractes amb les distribuïdores nord-

cap a TV3 i el fet que en aquells pri-

ducció de TV3, càrrec que va abando-

americanes perquè la sèrie suposava un

mers anys aquesta es mogués en el ter-

nar just abans de la primera emissió

cost massa elevat per a la cadena i

reny de la no-legalitat van dificultar els

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

recorda Rosa Maria Calaf, que va de-

23


R E P O R TATG E

Polèmica per l’Informatiu Vespre

primers passos de la televisió catalana.

dels Jocs Olímpics de Barcelona, es

“Sé d’un directiu de TVE que va dir

produeix el que Jaume Codina qualifica

‘aquests s’estavellaran en tres dies’. No

d’“un altre cas flagrant d’entreguisme

s’han estavellat, cosa que a mi m’ale-

de la direcció de RTVE”. Segons re-

gra”, recorda Teresa Carreras. Un altre

corda, “TVE tenia els drets i va pactar

TVE-Catalunya. La polèmica su-

episodi de discòrdia va produir-se al

que l’emissió es fes des de les instal·la-

pressió de l’Informatiu Vespre du-

març de 1984, quan TVE va impedir

cions de TV3 i amb la freqüència

La tardor es presenta moguda a

d’emissió del 33. Ens vam morir

rant l’agost, juntament amb el trasllat forçós de vuit treballadors a RNE, van provocar dues aturades parcials el 14 d’agost, que van repercutir en la programació

Molts treballadors se sentiren desemparats quan es va pactar que els Jocs Olímpics s’emetrien des de TV3

pantalons d’aquestes dimensions, va ser molt trist per nosaltres”.

rio 1 y Telediario 2, que van eme-

que TV3 retransmetés el partit de fut-

TVE-Catalunya s’han sentit desempa-

tre’s aquell dia sense notícies de

bol del F.C. Barcelona contra el Man-

rats, tant per part de la direcció de

Catalunya. A l’espera de que el

chester United. Va tornar a fer-ho al

RTVE, que no sempre ha apreciat la

noticiari es restitueix amb la nova

setembre del mateix any, quan el club

idiosincràsia del seu “centre regional”

temporada, els treballadors ja han

català s’enfrontava contra el Metz. En

ni l’ha tingut com una prioritat, com a

anunciat que enduriran les mobi-

aquella ocasió, la televisió espanyola

nivell institucional. “Segurament, el su-

litzacions a partir del setembre.

fins i tot va pressionar políticament el

port des de les institucions de Catalu-

El degà del Col·legi de Perio-

govern francès amb l’argument que la

nya ha estat més clar i directe a TV3

distes, Josep Carles Rius, va fer ar-

retransmissió era il·legal. “TV3 té un

que no pas a la programació en català

ribar una carta al president de

fantàstic aparell d’autoexaltació i de

de TVE. És un error, si en tens dos

RTVE, Luís Fernández, per de-

publicitat de la queixa i va explotar

millor que una. Possiblement s’ha fa

manar-li que TVE segueixi contri-

molt bé aquella jugada bruta, que li va

llat, no hi ha hagut cap pressió”, reco-

buint a projectar la realitat

valer 300.000 espectadors nous”, reme-

neix Calaf.

catalana al conjunt de l’Estat i que

mora Jaume Codina.

Segons el parer de l’actual directora de

al mateix temps representi una

El nomenament de Pilar Miró com a

TVE-Catalunya, Montserrat Abbad, el

veu pròpia a Catalunya. El

directora general de RTVE el 1986

temps ha posat en el seu lloc el paper

Col·legi creu que suprimir l’Infor-

va posar fi a la conflictivitat en les

de TV3 i el de TVE. “Han desenvolu-

matiu Vespre a l’agost no com-

relacions amb la Corporació Cata-

pat perfils diferents que ara tenen

pleix amb l’objectiu d’oferir un

lana de Ràdio i Televisió. Amb ella ar-

punts de trobada. TVE-Catalunya ha

servei públic a tots els ciutadans,

riba la cessió immediata de l’ús de la

fet una feina capdavantera en pro-

com ha estat durant molts anys la

xarxa i la cessió puntual d’esdeveni-

grames d’investigació i culturals. Tot

voluntat d’aquesta cadena.

ments de caràcter especial. Miró també

això passava als vuitanta, quan encara

Torna el neguit, doncs, a Sant

estaven convivint. Ara, potser ens

Cugat. Des del comitè d’empresa,

ajuntarem més, col·laborem en

es fa notar “la improvisació” en la reforma del model de finançament de TVE i es denuncia que la informació territorial, d’elevat

Des de l’actual direcció de TVE-Catalunya s’aposta per augmentar la col·laboració amb TV3 en més produccions

cost, és la més amenaçada. Un CAPÇALERA SETEMBRE 2009

TVE va acceptar una baixada de

Molts cops els treballadors de

en català i als informatius Teledia-

24

de vergonya quan la direcció de

dels espais emblemàtics de la casa,

més produccions”. Per a Abbad, “la competència és sana, però seria una pena que no se sumessin certs esforços”. TV3, apunta, té la potencialitat “d’arribar a

es va comprometre a fer tot el que esti-

totes les llars catalanes”, mentre que

59 segons, també penja d’un fil

gués a les seves mans perquè TV3 in-

Televisión Española pot “projectar la

després de la marxa a Madrid de

gressés a la UER (Unió Europea de

nostra realitat cap a l’exterior”. Dos

la presentadora, Maria Casado,

Radiodifusió). I ho va complir.

rols diferents i, per tant, complementa-

sense que de moment tingui subs-

Tot i que a partir d’aleshores les rela-

ris.

titut.

cions entre TVE i TV3 estan marcades

Des del punt de vista de les audiències,

per la cordialitat, el 1992, a propòsit

fa temps que TVE ha claudicat a Cata-


R E P O R TATG E

apassionant per a tots els mitjans de comunicació com a sector professional”. “Han passat dos anys i tres mesos i és una pregunta que continua en l’ambient. Potser ho hem comunicat malament. És un tema superat, la programació en català ha crescut i també la producció que aportem a tot l’Estat”, afirma. Segons Abbad, la producció en català a Sant Cugat va ser d’un 27% el 2008 –sense comptar els informatius– i el centre ha experimentat els últims mesos “un augment important de la producció que aporta als informatius estatals, amb 200 i escaig peces mensuals”. Per exemplificar que TVE-Catalunya ha sortit reforçada d’aquell moment de crisi, l’actual directora explica que ella mateixa, Javier Pons (director de TVE) i Luis Fernández (president de la Corporació) van reunir-se amb José Montilla al seu despatx per comunicar-li l’atapeït calendari d’actes dels cinquanta anys de TVE. “Que es decideixi que l’aniversari és un fet estratègic per al conjunt de la Corporació no era gens habitual”. Des de fa uns mesos, el director de TVE-Catalunya forma part del comitè de direcció de RTVE, una representació que no osImatge d’un operador de càmera a plató en els inicis de TVE-Catalunya.

tentava des de feia molt de temps. La incertesa que ara afronta Televisión Española és d’índole diferent i està motivada per una reforma radical del

lunya, on TV3 se les veu amb les privades i en particular amb Telecinco, amb qui manté una lluita permanent (el juny passat va guanyar aquesta última, amb un 15,6% de la quota de pan-

Els responsables de Sant Cugat asseguren que la reforma del model de finançament no afectarà a la plantilla actual

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

talla enfront un 14,3%). A casa nostra,

26

model de finançament, que haurà de prescindir dels ingressos publicitaris. Des de TVE-Catalunya s’ho prenen amb cautela. “És difícil de valorar, No coneixem el contingut exacte ni en què es

TVE queda relegada a la quarta posi-

sió de la Copa Confederacions de fut-

traduirà. Hi ha dues garanties molt im-

ció, tot i que en el conjunt de l’Estat ha

bol.

portants: la plantilla no es toca i el pres-

millorat resultats notòriament. Televi-

Abbad també assegura que, un cop

supost ha de ser molt similar amb el que

sión Española va ser la primera en au-

consumat el procés de reforma que va

comptem ara. Són dos punts de partida

diència durant sis mesos, fins al juny

amenaçar amb liquidar Ràdio 4 i reduir

que cal saber i ara mateix no en

passat, quan Telecinco va superar-la per

el circuit català a la mínima expressió,

coneixem el contingut”, reconeix Abbad.

només dues dècimes (amb un 15,9%)

el futur de TVE-Catalunya està plena-

Recentment, un total de setze entitats

gràcies en gran mesura a la retransmis-

ment garantit i s’obre “un període

–anunciants, agències de mitjans, fabri-


cants i associacions de teleespectadors– subscrivien el manifest “Sense publicitat a TVE perdem tots”, en què expressaven la preocupació per la mesura que actualment es debat al Parlament espanyol. Segons asseguraven, de posar-se en pràctica farà perillar 18.000 llocs de treball, dels quals 13.000 pertanyen al sector publicitari, 2.500 al de les joguines i 2.500 al de les petites i mitjanes empreses. Els signants demanaven al Govern de Zapatero que paralitzi la reforma, o com a mínim que l’endarrereixi fins que no s’aprovi la creació de la Llei General de l’Audiovisual. La presentadora del 59 segons, Maria Casado, també recomana “prudència i precaució fins que no sigui una llei com a tal”, tot i assenyalant l’evidència que, com a televisió pública, no pot fer altra cosa que esperar una decisió del Govern, que en última instància haurà d’acatar. No obstant això, la periodista augura a TVE-Catalunya “un futur ple

El programa Plàstic (1989-1991) va mostrar un format modern i trencador. A la imatge,

d’oportunitats” i recorda que un procés

David Bagès i Tinet Rubira amb Yoko Ono.

tan complicat com el que ha emprès RTVE necessita temps. “S’han complert tots els terminis i hem passat amb

ha de compaginar el rendiment econò-

grames amb cara i ulls des d’un punt de

nota una situació tan excepcional com

mic amb termes d’utilitat social. Tots

vista cultural”.

la d’un ERO. Ara tot s’ha d’acabar de

els últims canvis van dirigits a treure

“A mi m’agradaria veure TVE com una

reorganitzar i estem pendents de nor-

vigència al model de radiotelevisió pú-

empresa gran, potent i equilibrada”,

matives del Govern. Es compleixen les

blica”. Codina no és l’únic que com-

afegeix Teresa Carreras. Per part seva,

regles, tot està funcionant i la gent dóna

parteix aquesta opinió i adverteix que

Rosa Maria Calaf troba a faltar un

suport a la feina de tots els professio-

una TVE sense anuncis corre el perill

rumb clar en els canvis legislatius que

nals, a la batalla diària que es viu en les endavant”, valora. Els periodistes de TVE que ja s’han desvinculat de la casa acullen amb escepticisme la segona gran reforma que

Els periodistes que ja s’han desvinculat de l’empresa veuen amb escepticisme la nova reforma del govern de Zapatero

nyola i es mostra pessimista: “TVE-Catalunya té un panorama tan negre com TVE en general. S’estan produint totes aquestes bandades i el que cal és una solució i un model clar de

emprèn el govern de Zapatero de la televisió pública, després del sanejament

de convertir-se en una televisió resi-

televisió pública”. Amb cinquanta anys

econòmic i la pretesa desgovernamen-

dual, com la PBS dels EUA. “Es ten-

d’història a l’esquena, TVE-Catalunya

talització. “Em sembla espectacular, no

deix a una privatització de TVE”, creu

espera amb el conjunt de la Corporació

sé com acabarà la història d’una televi-

Jorge Arandes, que opina que la televi-

com es resol aquesta darrera “cirurgia”

sió pública sense publicitat”, reflexiona

sió pública es mantindrà a la manera

legislativa. Juntament amb l’anterior,

Jaume Codina. “Sobre el paper és una

dels Estats Units, com un canal “amb

marcarà el pols dels propers cinquanta

bona notícia, si es rep una dotació eco-

molt poca audiència” però amb contin-

anys que, esperem, li queden per

nòmica equivalent. La televisió pública

guts d’alta qualitat, “que farà pro-

endavant.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

redaccions per fer que aquesta casa tiri

afecten la televisió pública espa-

27


4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 28

ENTREVISTA a Bru Rovira, periodista

Porta més de tres dècades trepitjant el carrer, ja sigui a Barcelona o a països en conflicte. Bru Rovira, un dels principals representants del reporterisme actual, viu un punt d’inflexió en la seva carrera després de finalitzar una etapa a La Vanguardia, diari on ha treballat durant un quart de segle. En aquesta entrevista l’autor d’Áfricas parla de la falta de veu

“Hem de recuperar la llibertat” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Després de trenta anys de professió co-

gat on no hi ha cap discussió dels pe-

mences una nova etapa professional.

riodistes sobre el que s’està treballant. La jerarquia s’imposa al debat. Abans

Més de trenta anys. Vaig començar a fi-

els periodistes no es resignaven a fer la

nals del franquisme fent una revista

feina, que és una feina compromesa,

clandestina, Solidaritat, amb en Joa-

sense discutir els continguts, manifestar

quim Roglan en la qual parlàvem dels

el seu criteri. I això era el que més

reclusos que hi havia a les presons ca-

m’agradava d’aquest ofici: el debat, el

talanes. La fèiem i editàvem nosaltres

soroll, la possibilitat d’enriquir-te i

mateixos. I va ser en Roglan qui des-

créixer mitjançant la convivència amb

prés em porta a Tele/eXprés on vaig

gent molt diferent que es proposaven

conèixer gent com Joaquim Ibarz, Ma-

explicar el món que ens envolta.

ruja Torres, Tomàs Delclós, etc. En

D’altra banda, aquesta pluralitat fo-

aquella època no sé ni si havia comen-

mentava també la pròpia singularitat:

çat la carrera!

tu hi havies de tenir una veu pròpia. Quan els diaris van començar la re-

Això ara ja no passa.

forma de la compaginació van dir-nos que era per crear una unitat del diari,

Abans et formaves treballant i els pro-

quan en realitat el que feien era homo-

pròpia, anàlisis

fessionals no érem llicenciats. Al

logar, trencar aquesta veu pròpia que

i contextualització en

Tele/eXprés vaig conèixer gent que

sempre ha definit grans periodistes com

creia en allò que feien. Hi havia per-

Gaziel, Pla, Huertas o Martí Gómez.

la premsa escrita, així com de la manca d’autoestima de la professió.

sones amb una formació específica i amb vocació d’explicar-ho. Gent de la

Ara sovint la veu pròpia l’aporten els

cultura, l’economia, el dret i, al mateix

articulistes d’opinió.

temps, també hi havia els periodistes. Tots estàvem barrejats. Això aportava

I això és una tragèdia, perquè l’opinió

molta fortalesa de criteri als diaris per-

és un assumpte ben diferent al de la in-

què s’hi expressaven diferents sensibi-

formació, la investigació i el reportatge,

litats i formacions, i això incentivava la

que són l’essència del periodisme. Un

discussió permanent. És el que Martí

diari és bo o dolent en funció de les

Gómez vol dir quan parla de les “re-

seves notícies, les seves exclusives, la

daccions sorolloses” d’abans contra les

manera com jerarquitza la informació,

“silencioses” d’ara. En l’actualitat una

com l’ordena, com mira el món i l’ex-

redacció és un lloc completament apa-

plica. L’opinió de l’articulista és un


4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 29

Bru Rovira deixa enrere vint-i-cinc anys a La Vanguardia i comença una nova fase professional que encara s’ha de definir.

complement d’aquesta personalitat que

més escoltar per després explicar i

ha de marcar la informació. Jo, com a

menys doctrina. El nostre compromís

responsabilitat de negar els fets. I la

lector, vull que m’expliquin bé les coses

amb la societat no és la de dirigir-la,

guerra no és una idea, la guerra és una

que passen, que me les expliqui gent

sinó la de molestar suficientment per-

realitat humana que s’explica només

amb criteri, amb ofici, que sàpiga aixe-

què la gent disposi del màxim d’infor-

amb el llenguatge dels que la pateixen.

car el cul de la cadira i anar a buscar la

mació per fer-se un criteri propi. Hi ha

informació. Que sàpiguen escriure bé,

un principi que mai no falla: quan et

explicar-se. I si, a més a més, puc llegir

penses que saps una cosa, pensa una

jans, sobretot els diaris, han donat l’es-

un bon article d’opinió, molt millor. El

mica més, investiga una mica més i veu-

quena a la gent.

l’excusa de les idees per caure en la ir-

En els darrers anys es diu que els mit-

que no pot ser és que l’opinió sigui el nervi del diari, especialment quan hi ha el vici d’opinar de tot, moltes vegades sense cap coneixement de les coses. Per opinar has de tenir un prestigi i me-

“En l’actualitat una redacció és un lloc completament apagat on no hi ha cap discussió sobre el que s’està treballant”

Completament. La gent és la societat i nosaltres hem de fer-ne una crònica, de la gent. Els diaris abans estaven dividits de ma-

Aquest vici de l’opinió ens aparta del

ràs com hi descobreixes nous matisos.

com Successos, Tribunals, Política In-

periodisme com a testimoni de les coses

Quan parlem de la guerra, les guerres

ternacional, etc. I fèiem la crònica de la

que passen, com un espai, la plaça de la

de l’Orient Mitjà, per exemple, l’opina-

societat a partir dels punts on passaven

democràcia,

dor ens marca ràpidament el criteri dels

les coses. Ara es fa “sociologia”, “esta-

on

s’expressen

els

conflictes de la societat i s’hi veuen re-

bons i els dolents. En canvi, quan la

dística”, i ens oblidem de les històries,

presentades les diferents sensibilitats.

guerra ens l’expliquen els que la

de la gent. Amb la violència de gènere,

El periodisme necessita més humilitat,

coneixen, els que la viuen, ja no tenim

per exemple, es fa una mena de discurs

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

nera molt senzilla en seccions

rèixer un respecte.

29


4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 30

E N T R E V I S TA

filosòfic infogràfic –idees, gràfics– i ens

l’Iran, un país fascinant amb molta

Però és que al mateix temps que tenim

oblidem de la narració. Els fets. Les

ebullició interna. En canvi, no accep-

la crisi també tenim la mala conscièn-

persones. Les històries. Amb els joves

tem que tingui vida pròpia i tan sols

cia de la crisi. La nostra és una profes-

es fa el mateix. Els joves diuen. Els

expliquem les manifestacions perquè

sió vocacional, de tocats de l’ala, que

joves pensen. Però si els joves exis-

diem que a la gent no li interessa la

ens agrada treballar amb la informació.

teixen! On és la seva narració? La seva

història. Però després surt la trilogia

El que estic dient són obvietats i cap

veu? Això es fa fins i tot amb conti-

de Millennium i la gent se la cruspeix!

periodista et dirà que no hi creu. Però

nents sencers com Àfrica. Parlem d’ells

I què hi ha en aquests llibres? Histò-

després no ho fem. Així que quan apa-

sense escoltar-los i, sobretot, sense

reix un tema interessant,

deixar que ells mateixos s’expressin.

com els articles del Congo,

A tot això cal sumar-hi el fet que el reportatge de gran format ja no té cabuda als diaris i que sovint cal buscar-lo en

“Tristament hi ha molts periodistes que prefereixen plegar-se a la propaganda a canvi de poder, estatus i diner”

format de llibre.

que es preocupen pels paï-

prés veiem com el govern espanyol té

Perquè el reportatge de gran format es

hi ha periodisme. Així que tot això dels

la poca vergonya de viatjar a Guinea

caracteritza per aspectes com la tem-

gustos del lector no hi té res a veure.

Equatorial –Fraga i Moratinos agafats

poralitat que avui en dia no té el perio-

Es tracta d’un problema ideològic.

de la ma!– per preservar els nostres “in-

disme. El reportatge de gran format és

Vivim en una societat que té una sèrie

teressos nacionals”. Vivim en una

inconcebible sense la contextualització.

de crisis i no es vol conèixer a ella ma-

època plena de contradiccions. I més

No es tracta d’històries d’un dia que

teixa. Té por. Una de les qualitats que

ens valdria que espaviléssim i en co-

s’acaben, d’ítems emotius sinó d’histò-

se’ls demana avui als que manen en

mencéssim a parlar en comptes de fer

ries llargues que fan referència moltes

aquest ofici és la de no anar al fons de

veure que no passa res, com vaig llegir

vegades a fets de la història i a la vida

les coses. Tocar les emocions, sí. Però,

a les cròniques d’aquest viatge en què

de les persones, una vida llarga i com-

sobretot, que no tremolin les parets i

només faltava la música dels violins.

plexa. Avui no sabem sortir de la notí-

no s’obrin les finestres per airejar-nos.

En el nostre ofici hi ha una situació

cia del dia i tenim por a la complexitat

La corrupció és un símptoma d’aquesta

preocupant perquè els mitjans s’estan

i al pas del temps, a l’ahir que projecta

situació. O ens creiem que la corrupció

plegant a la dependència dels poders i

el demà. No som molt diferents de l’ac-

és una exclusiva del diner? La corrup-

cada vegada perden més la funció

tual societat de consum que busca en

ció és un estat d’ànim de la societat,

social, la llibertat. Tristament hi ha

els consumidors el mateix efecte que el

una qüestió ètica.

molts periodistes seduïts per aquesta complicitat amb el poder,

crack: el viatge és brutal, la caiguda ràpida, la dependència assegurada. El morbo, la brutalitat, el safareig és la dependència que creen els mitjans amb els seus productes, que ja no accepten el ritme humà de la vida de les persones

“Una de les qualitats que se’ls demana avui als que manen en aquest ofici és la de no anar al fons de les coses”

i dels ritmes de la història.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

quan els països rics diuen sos pobres, encara que des-

ries periodístiques. En els tres llibres

30

és normal que diguin que està bé. És tan normal com

periodistes que prefereixen plegar-se a la propaganda a canvi de poder, estatus i diners. Els periodistes haurien de presentar batalla, lluitar per aconseguir independèn-

Però quan publiques a La Vanguardia

cia, per fer la seva feina. Hem de recu-

Un estudi de l’Associació Catalana

una sèrie de reportatges sobre la Repú-

perar la llibertat. És una lluita que si no

d’Editors de Diaris diu que la gent té

blica Democràtica del Congo amb

es fa dins dels grans mitjans, els ma-

menys temps per llegir assossegada-

contingut i contextualització obtens

teixos grans mitjans s’aniran apartant

ment.

l’Ortega i Gasset. No és una contradic-

de la societat, s’aniran desprestigiant i

ció que, per una part, els periodistes

seran escombrats per un periodisme al-

Això no hi té res a veure. La gent vol

donem un premi a temes de fons i tre-

ternatiu, diferent, que ja comença a en-

saber històries amb un principi, un

ballats però, per l’altra, no apostem per

senyar-nos les possibilitats i la qualitat

desenvolupament i un final. Te’n poso

aquests temes quan després elaborem el

fora dels circuits normals. No és cap

dos exemples: les passades eleccions a

diari?

bestiesa constatar que la gent jove ja no


4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 31

s’incorpora com a consumidora dels

El dia que la gent trobi aquesta credi-

la revolució tecnològica hi havia pocs

mitjans tradicionals. I podem estar se-

bilitat en altres mitjans, per Internet,

periodistes i després la professió es va

gurs que si el sistema no s’enfonsa, no

per exemple, aleshores s’haurà produït

massificar. Si avui en dia treballen als

es col·lapsa, la paraula, la informació, el

la revolució que sembla que s’acosta.

mitjans quasi un milió de persones, n’hi

pols i l’opinió de la societat acabarà

Construir la credibilitat, la “marca”, la

haurà uns deu mil de bons”. Compar-

sortint per algun lloc. Una societat to-

confiança, és una feina de molts anys.

teixes aquesta opinió?

talitària és la que viu en silenci. De ma-

Una feina llarga que es pot destruir

nera que el silenci dels gran mitjans no

amb molt poc temps.

Kapuscinsky sempre deia que, en realitat, la tecnologia no et millo-

vol dir que la vida s’hagi aturat. Potser són ells que s’han quedat sense oxigen. Enmig d’aquest canvi de rol dels periodistes, cal sumar-hi les noves tecnologies, que han fet que nombroses per-

“La professió pateix avui una gran manca d’autoestima i una tremenda desorientació”

sones es converteixin en fonts d’infor-

rava massa. A ell encara li havies d’enviar faxos i no tenia mòbil. Era enemic de tot això. En la maduresa es dedicava sis mesos l’any a reflexionar sobre el que havia vist els al-

mació des de diferents plataformes.

Qui s’ho ha carregat?

L’home d’avui pot estar molt informat,

Els mateixos periodistes tenim la nos-

això és evident, però el gran tema és

tra responsabilitat. La professió pateix

radoxa és que a Kapuscinsky se’l

com s’ordena aquesta informació, la

avui una gran manca d’autoestima i una

llegeix i se l’admira, però amb tota se-

tres sis. Ell és un clàssic perquè viatjava, mirava, veia, analitzava, coneixia la història, etc., i per això agrada tant! La pa-

seva credibilitat. Una capçalera d’un

tremenda desorientació. No sabem

guretat cap mitjà espanyol li donaria

diari ha tingut aquesta credibilitat,

quin és el nostre paper en la societat,

avui una feina… si no fos la d’opinar.

aquest “ordre” per als seus lectors. Un

els nostres compromisos. No sabem

Kapuscinsky sabia dues coses bàsiques:

és de La Vanguardia o d’El País o d’El

com negociar els aspectes comercials

la primera és que has d’anar als llocs

de la feina, com dialogar amb les em-

perquè canvia completament la visió de

preses perquè cadascú, l’empresari i no-

les coses. I la segona: que t’has formar

saltres, faci la seva feina. I després hi ha

moltíssim perquè no pots ser un perio-

Perfil

la vanitat. La vanitat i la seducció del

dista d’estereotips, has de tenir una

poder. Hi ha una vanitat clamorosa en

gran cultura general, una cultura antro-

Bru Rovira (1955) va treballar al

la professió. El periodista hauria de

pològica, històrica. Quants periodistes

Tele/eXprés, el Noticiero Univer-

tenir un paper molt més auster en la so-

avui en dia s’ocupen de portar una vida

sal i l’Avui fins que el 1984 entra a

cietat. En els grans debats els perio-

així? Si escrius de teatre has de saber de teatre, has de veure tot el

La Vanguardia, diari del qual es va desvincular mesos enrere i en el qual ha combinat el reportatge social i local amb els temes internacionals. Ha viatjat per tot el món (Balcans, Ruanda, Sudan, Haití,

“Fent horari, abandonant el carrer, demostrem que el periodista és prescindible. Nosaltres mateixos ens carreguem l’ofici”

que es fa, estar informat, visitar els pobles, els barris, buscar coses noves, donar oportunitat als que comencen. En canvi, ara, entres en una redacció i hi ha molta gent que està al seu

Romania...) i sovint ha fet les fotografies dels seus reportatges. Ha

distes ens hem convertit en opinadors

lloc, complint amb el seu horari. I això

obtingut premis com el Miguel Gil

de tot, quan caldria que fos la societat

és brutal, ja que el periodista s’ha

(2002) i l’Ortega i Gasset (2004),

qui hauria d’estar-hi representada. El

convertit en el pitjor enemic d’ell ma-

que va aconseguir pels seus repor-

periodista ha de buscar un expert del

teix. Fent horari, abandonant el carrer,

tatges sobre la guerra de la Repú-

tema i que sàpiga expressar-se, en lloc

demostra que és prescindible. Nosaltres

blica Democràtica del Congo. Ha

de ser ell el que parla. I parlem, parlem,

mateixos ens carreguem l’ofici. Quant

escrit diversos llibres, entre els

parlem: no parem de parlar de tot.

periodisme de fonts pròpies hi ha en l’actualitat? Quant n’hi ha d’investiga-

quals destaca Áfricas: cosas que pasan no tan lejos (RBA, 2006).

Un dels teus referents, Ryszard Kapus-

ció? Tots els diaris cada dia titulen amb

cinsky, va dir una vegada: “Abans de

el mateix. Què se n’ha fet, de les exclu-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Mundo. És o era. Aquesta és la qüestió.

31


4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 32

No és normal que els periodistes hagin de ser informats pels polítics. A més a més, com es demostra sovint, els polítics mai no truquen a la porta per informar-te, i tu hauries de saber com contrastar una informació que et ve d’una font interessada. En aquest moment d’inflexió de la teva carrera, cap a on vols tirar? Jo ara estic mirant-ho tot. He estat un temps a l’Àfrica i hi tornaré. Però he descobert que he de canviar el xip perquè un periodista que vulgui cobrir l’Àfrica a la manera clàssica es mor de gana. Si ets corresponsal t’ho paga el diari, però anant per lliure és diferent, perquè hi ha una desorientació tan gran sobre el que la societat d’aquí vol mirar de l’Àfrica, que si has de ser allà, conèixer tots els països i explicar-los, etc. et pots tornar completament boig, atès que no et publiquen i no et paguen. Només pots ser corresponsal si et garanteixen un sou. Que et garanteixin publicar ja és demanar massa. Si vols publicar no siguis corresponsal, sigues pobre i fes un curset de màrqueting per aprendre a vendre. A mi m’agrada una manera de fer peBru Rovira al Col·legi de Periodistes, poc abans de l’entrevista amb CAPÇALERA

riodisme que no demana necessàriament viatjar. També ho podria fer a Barcelona. Només es tracta de de-

sives? De les notícies pròpies? I dic notícies pròpies, eh!, no les filtracions. Això és el que fa trempar la gent! Els grans mestres del periodisme eren els que feien successos, tribunals. Ara bé,

“Els mitjans s’estan convertint en gestors, editen més que no produeixen, compren més que no inventen”

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

on aprenien a treballar? Als carrers, als

32

dicar més hores a les històries que a escalfar la cadira. Bé: m’hauré de buscar la vida. De totes maneres, tinc la impressió que vivim un gran moment de canvi marcat per la pèrdua dels grans mitjans

jutjats, als bars. Al carrer Tallers, per

celona que tingui suficients fonts i

com a centres de producció de la infor-

exemple, hi ha un bar, el Boadas, on s’hi

contactes al Raval per saber alguna

mació, ja que s’estan convertint en ges-

ha fet molt bon periodisme. Tenir fonts

cosa del barri. L’11-M Aznar va trucar

tors, editen més que no produeixen,

ha estat sempre l’aliment del bon pe-

als directors dels diaris dient-los que

compren més que no inventen, i això

riodista. I les fonts demanen picar

ETA era l’autora de l’atemptat. Però

dóna una gran esperança als joves pe-

pedra, és una feina d’anys que no es fa

els directors no haurien d’haver trucat

riodistes perquè algú s’haurà d’ocupar

a la redacció. Ara, en canvi, si els Mos-

al periodista que entén d’aquests temes

d’anar a buscar la informació, d’inves-

sos d’Esquadra fan una batuda al Raval

i preguntar-li quina era la seva infor-

tigar, de ser al carrer, de viatjar… A

no hi ha ni tan sols un periodista a Bar-

mació abans de prendre una decisió?

més a més, els grans mitjans han perdut


4-1Entrevista-BRU:Layout 1 24/08/09 16:54 Página 33

el monopoli de la tecnologia. Avui amb

que ensenyar morts ja no era això,

junta, que anem agafats de la mà i avan-

una tecnologia barata pots fer molt

sinó morbo. Per això els bons fotògrafs

cem junts. Les escoles públiques es van

bona informació. La lluita, doncs, serà

estan tornant més cap a la fotografia

fer per educar en la convivència, el dià-

pels continguts. Qui faci bons contin-

evocativa, que fa rumiar al que la veu,

leg i en el valor pedagògic que implica

guts trobarà com vendre’ls. La compe-

que l’obliga a acabar una idea. Hi ha

que tots els alumnes avancin junts, ca-

tència vindrà des de fora. I aquells que

una imatge personal del que m’agrada-

dascú amb la seva singularitat i la seva

ara collen laboralment i escanyen els

ria que fos el periodisme: els pintors xi-

diferència, però tots formant part del

periodistes que segueixen treballant

nesos sempre deixen espais blancs en

mateix grup. Tothom té un espai a la so-

des de fora, els paguen una misèria i els

els quadres, no acaben mai de pintar el

cietat. L’Humanisme, els principis que es

imposen criteris, es trobaran que es gi-

cel ni la terra. Ho fan perquè els que

basen en la declaració universal dels

rarà la truita i els periodistes recuperaran el poder si són capaços de dominar la informació fora de les empreses. Però en quin suport?

drets humans, són un gran patri-

“El periodisme-espectacle t’adorm, t’allunya, obre la porta del cinisme i la desesperança, ho relativitza tot”

moni que tenim avui, que ha costat molt de construir i probablement és el criteri més decent sobre el qual es pot edificar el món global, el futur. És preocupant que aquest

Ah! Aquest és el misteri! Però això no

miren el quadre siguin els que l’acabin.

debat, el de la globalització, el de la rela-

ens ha de preocupar. El que ens ha de

M’agradaria que el periodisme fos així,

ció nord-sud, el de la guerra, el de la po-

amoïnar és fer les coses que es necessi-

que no hagi d’explicar com són les

bresa, el de l’ús dels recursos naturals, no

ten. Crear equips. I aprofitar les noves

coses, més aviat que t’ajudi a elaborar

sigui el debat central del grans mitjans.

tecnologies. Però els negocis han de ser sostenibles.

un criteri sobre les coses. El perio-

Potser és així perquè la societat rica està

disme-espectacle t’adorm, t’allunya,

enrocada en una posició de privilegi i no

obre la porta del cinisme i la desespe-

vol obrir-se al món. És doncs, un pro-

rança, ho relativitza tot.

blema d’egoisme i de por.

I, per tant, perd el seu valor.

Si després del que has dit ara et pre-

Ens hem d’oblidar dels discursos sobre el que interessa a la gent i el que no.

gunto pel futur del periodisme intueixo

Hem de fer el que ens interessa a nosaltres. El que passa és que abans un

Tot és valor zero. Per això és el “Tran-

diari era un agitador d’això, et protegia

kimazin”, perquè és com si ens dones-

i t’incitava, però ara ja no ho fa. Així

sin una pastilla d’aquestes.

que la resposta no serà gaire optimista. Jo crec molt en el futur de la professió. El futur del periodisme té a veure amb

que en aquest moment hem de sortir i produir perquè la informació ben feta

Tampoc costa gaire que no ens alterem

el futur de la societat. Si avancem cap a

sempre s’acabarà venent.

en una societat que viu d’esquena a la

una societat més justa, equilibrada i creativa llavors el periodisme serà

És que, de fet, la informació-espectacle, agressiva o morbosa, no desperta el cri-

“En aquests moments només podem fer bon periodisme per millorar la societat que ens ha tocat viure”

teri en la gent que la consumeix, sinó

una de les flors principals del “pati” de la democràcia. A mesura que tots plegats siguem més decents amb tot el que ens envolta i avancem cap a un sistema més humanista, el periodisme també for-

que els torna pessimistes davant de les

realitat que ens disgusta, com passa

marà part d’això perquè és l’expressió

coses. Si només veus morts i guerres a la

amb la mort, els hospitals, les presons o

de la societat i dels seus conflictes. Què

televisió, el més probable és que no pu-

l’Àfrica mateix.

hauríem de fer els periodistes en

guis pensar, tenir un criteri. Et vas ador-

aquests moments? Només podem fer

mint. El morbo, l’espectacle, no ajuden

Vivim d’esquena als malalts, als perde-

una cosa: fer bon periodisme per millo-

a reflexionar. Pel que fa a la fotografia,

dors, vivim en una societat en què ser

rar la societat i el moment històric que

hi havia una època en què ensenyàvem

jove i tenir diners és el valor principal.

ens ha tocat viure. I perquè és una bona

els morts perquè això implicava una de-

El gran valor del pensament humanista,

manera de guanyar-te la vida. La millor

núncia. Amb tot, va arribar un moment

en canvi, és que la societat camina

manera que conec.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Un cop vas dir que “el periodisme és el ‘Trankimazin’ de la vida democràtica”.

33


5-1Opinio:Layout 1 24/08/09 16:56 Página 34

OPINIÓ Jordi Navarro i Domènech, President de l’Associació de Comunicació Pública

LA

BAIXA

Com millorar la comunicació pública

PARTICIPACIÓ

electoral i una creixent desafecció política per part de la ciutadania han encès

pecialitzada dels professionals dedicats

En ambdós casos, en els darrers mesos

les alarmes d’organitzacions i governs.

a la informació política; confiar la su-

s’han produït novetats que repercutirien

El Departament d’Interior i Relacions

pervisió del sistema públic de mitjans de

positivament en aquests aspectes. La

Institucionals i Participació va posar en

comunicació a organismes independents

primera és la creació de l’Associació de

marxa el 2007 un equip, coordinat per

amb participació predominant d’entitats

Comunicació Pública, nascuda al març

l’exconseller i catedràtic de Ciència Po-

socials i ciutadanes; elaborar l’estatut

en refundar l’Associació Catalana d’In-

lítica de la UAB Josep Maria Vallès, per

del periodista en tots els mitjans per de-

formadors de l’Administració Local

analitzar els fenòmens i proposar me-

finir-ne els drets i les obligacions davant

(ACIAL) per aplegar periodistes i pro-

sures de correcció.

l’empresa, la direcció del mitjà i les ad-

fessionals de la comunicació que treba-

Aquesta desafecció té múltiples causes.

ministracions públiques; establir d’una

llem a les administracions a catalanes.

Una és, al meu entendre, la política

manera pactada instruments efectius de

Una associació que busca el reconeixe-

entesa com a espectacle mediàtic, de

ment social i institucional

la qual periodistes i mitjans en tenim

de la comunicació que es

una part de culpa. L’elaboració de mis-

difon des de les adminis-

satges cada cop més reduccionistes,

tracions públiques a Cata-

esquemàtics i simples; la difusió d’infor-

lunya; el desenvolupament

macions basades en declaracions i

i la consolidació de la pro-

contrade-claracions i la construcció de

fessionalitat com a garantia de l’eficàcia dels centres emissors de comunicació

lítica, però també dels periodistes i dels

pública; i la promoció i rea-

mitjans, que som sovint percebuts com a

lització d’estudis i inicia-

portaveus i corretges de transmissió política, i fins i tot en nombroses tertúlies radiofòniques, com a representants di-

Jordi Tarragó

relats estereotipats causen aquest augment inexorable del descrèdit de la po-

professional dels periodistes “públics”.

Fa poques setmanes, com a president de

seus professionals per completar les in-

I la segona novetat ha estat l’aprovació

l’Associació de Comunicació Pública

suficiències manifestes de l’autoregula-

dels Criteris de bones pràctiques pro-

(antiga ACIAL) vaig participar amb el

ció i de la legislació vigent; i renunciar a

fessionals en els gabinets de comunica-

degà del Col·legi de Periodistes i repre-

divulgar rumors, notícies o informacions

ció, que com ja s’explicava en un darrer

sentants d’entitats i organitzacions so-

d’origen anònim o que tenen una font

número d’aquesta revista pretén incre-

cials catalanes, en una taula per debatre

que no vol assumir públicament la res-

mentar l’autoregulació professional del

“Els periodistes i mitjans sovint som percebuts com a portaveus i corretges de transmissió política” CAPÇALERA SETEMBRE 2009

millor formació teòrica i responsabilització dels mitjans i dels

rectes dels mateixos partits.

34

tives que persegueixin una

ponsabilitat de l’autoria.

sector, amb l’aportació de major quali-

Tot i que algunes propostes ja

tat i credibilitat a la informació emesa

estan al Codi deontològic i d’al-

des dels diferents gabinets de comuni-

tres s’estan tirant endavant, en-

cació i premsa de Catalunya.

cara que sigui insuficientment, en

D’una manera o altra, directament o in-

remarcaria dues que afecten de

directa, ambdós fets poden ajudar, es-

les seixanta-cinc mesures proposades

manera especial als periodistes que tre-

pero que en positiu, a millorar la qualitat

per l’equip presidit Vallès i recollides en

ballem en administracions i entitats pú-

de la comunicació política i pública que

un document (“Actituds polítiques i

bliques. Em refereixo a la formació

s’elabora a casa nostra, i per tant, a can-

comportament electoral a Catalunya:

especialitzada dels professionals que es

viar la percepció que la ciutadania té del

materials per a un debat social”).

dediquen a la informació política i a l’es-

rol dels periodistes i dels mitjans com a

D’aquestes, cinc impliquen la professió.

tabliment d’instruments per completar

“alimentadors d’una imatge parcial,

Són les següents: establir la formació es-

els sistemes d’autoregulació.

banal i negativa de la política”.


5-1Opinio:Layout 1 24/08/09 16:56 Pรกgina 35


6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 36

R E P O R TATG E

Al febrer, El Punt estrenava web propi. Aquest mateix any, El País ha engegat el procés d’integració entre les redaccions de paper i virtual. A Lavanguardia.es en

El gran repte de les redaccions integrades Gerard Maristany Fotos: Vicente Pruna

tres anys han triplicat

Corria l’any 1994. L’actual cap de la

si el parent pobre, el web, s’incorporés

secció en línia d’El Periódico, Pep Puig,

a la vida del parent ric, el diari imprès”.

el nombre

era un jove de trenta anys que havia

L’Enric Sierra va aterrar l’any 2006 a

estat destinat a aixecar la versió digital

La Vanguardia procedent del diari

del diari “perquè m’agradava tot el

20 minutos, on ja havia dut a terme un

tema tecnològic i els botonets”. Encara

procés de coordinació entre les redac-

de periodistes i a El Periódico.com, malgrat les

recorda que, “en aquell moment tenir

cions del paper i del digital. En aquell

una versió digital no era un negoci, sinó

moment, les versions de paper i d’In-

una operació de màrqueting, per poder

ternet tenien directors diferents –Lluís

dir que el diari era innovador”.

Foix i José Antich, respectivament.

Resumint-ho molt, l’exdegà del Col·legi

“Ara només tenim un director per a

Zeta, són una de les

de Periodistes i professor de Perio-

tots dos mitjans”, afirma. I el mateix

disme, Salvador Alsius, explica que en

passa amb els caps de secció. Sierra

poques seccions que

les primeres versions digitals “s’agafa-

forma part de l’equip directiu del diari

no ha perdut gent.

ven uns quants periodistes a fer el web

i treballa des del digital perquè hi hagi

i se’ls posava en l’habitació més mal

cohesió.

reestructuracions a

Aquests són alguns dels esdeveniments que s’han produït últimament i que demostren que alguna

ventilada de la casa, cobrant una misè-

La Vanguardia ha creat la figura del

ria”.

“redactor pont”, un periodista provi-

Poc a poc, però, el model s’ha hagut de

nent del paper que ha adquirit el do-

revisar, a mesura que les pàgines web

mini de les eines d’Internet. Aquests

dels diaris passaven de ser una còpia en

redactors transmetran els coneixe-

pantalla del paper, a incorporar infor-

ments a la resta de companys de la sec-

macions d’última hora i assajar les pos-

ció, per tal que en uns quants mesos,

sibilitats tecnològiques de la Xarxa. Ha

tothom pugui penjar textos al web

estat llavors quan s’ha plantejat la ne-

sense haver de demanar-ho als “nois

cosa s’està movent en

cessitat de dotar els mitjans digitals de

del digital”. Val a dir que aquest procés

vida pròpia. Malgrat experiències com

és afavorit per unes tecnologies que són

la convergència entre

la de la BBC, els diaris van ser en gene-

molt més fàcils d’utilitzar que a mitjans

ral els primers a saltar a Internet i plan-

dels noranta, en què tot estava per fer i

diaris de paper i diaris

tejar-se el debat de la integració de

en Guardiola encara feia de migcam-

redaccions. Alsius, que ha participat en

pista amb el Barça.

diversos congressos sobre el tema,

Enric Sierra té clar que a Lavan-

afirma que “quan es parla d’integració,

guardia.es “s’empaqueta la informació

normalment es parla d’integració entre

d’una manera diferent. Necessita de

un diari i un web, i se sol parlar-ne com

professionals que dominin el multimè-

de pantalla.


6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 37

Redacció de Lavanguardia.es; que en els darrers tres anys ha triplicat el nombre de periodistes en línia.

dia, l’enllaç entre notícies, la cobertura

teix estatus. Segons Puig –que lidera un

havia tingut”, afirma David Domingo,

més gràfica...” En aquest sentit, la ver-

equip de quinze persones–, es pretén

professor de la Universitat Rovira i

sió digital disposa de vint-i-set perio-

que en els pròxims dos anys tots els re-

Virgili i expresident del Grup de Perio-

distes en línia (el triple que l’any 2006,

dactors del diari passin en algun mo-

distes Digitals. Des d’El País, el sub-

quan Sierra va arribar al diari) repartits

ment per la secció web. “Volem

director Tomàs Delclós li dóna la

en quatre grans àrees: producció prò-

coses, aquestes persones són responsables de l’elaborada hemeroteca digital

Els diaris van ser els primers a saltar a Internet i plantejar-se obertament el debat de la integració

del diari o de la creació de vídeos de producció pròpia que es van penjant al

“paper” ja no poden treballar pensant només en l’endemà: “si un periodista té una exclusiva a les deu del matí, però sap que a les vuit del vespre ja serà pública,

‘capil·laritzar’ l’esperit web perquè en

l’ha d’avançar al web”. “En canvi, si

web.

qualsevol moment un redactor pugui

tenim un scoop –contraposa Sierra– no

Amb paraules diferents, la pel·lícula

treballar no només per al paper sinó

el posarem en línia, sinó que l’escriu-

que explica Pep Puig manté punts en

també, si se li demana, per al digital”.

rem en paper i no apareixerà al digital

comú amb la de Sierra, malgrat que a

“En un moment en què la immediatesa

fins a les tres de la matinada”.

El Periódico la versió digital és consi-

és un valor informatiu tan important, el

Després d’un temps funcionant amb

derada com una secció més del mitjà

paper veu en Internet la possibilitat de

una redacció de “paper” i una de “digi-

imprès i, per tant, no gaudeix del ma-

superar aquesta limitació que sempre

tal”, El País ha engegat, aquest 2009, la

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

pia, actualització, serveis i participació de la comunitat de lectors. Entre altres

raó, tot apuntant que els del

37


6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 38

R E P O R TATG E

Redaccions esquerdades per l’escletxa digital

creació d’una redacció única que admi-

dels diaris de referència i que “el que

nistri tots dos mitjans, començant pels

no farem nosaltres serà ser pioners”, tot

càrrecs directius. Els periodistes del

referint-se a possibilitats com la d’in-

“paper” han rebut un curs bàsic –qua-

cloure micropagaments per determi-

tre hores– per aprendre a fer servir el

nats continguts.

Tot just depassa els trenta anys i

programa informàtic necessari. Delclós

Fa uns vuit anys, El Punt va ficar-se tí-

és cap de la secció Digital d’El

reconeix que el llenguatge del web no

midament a Internet mitjançant un

Mundo Deportivo. Miquel Pelli-

és el mateix que el del paper: “els titu-

acord amb Vilaweb, que era qui recollia

cer, també antropòleg, ha publicat

lars han de ser menys lírics, més clars,

els continguts d’El Punt i els projectava

al seu bloc (“Assajos sobre la realitat”) un post on teoritza sobre el “Paradigma Lost”: l’existència a les redaccions de dues comunitats, els periodistes “digitals” i els de “paper”, “competint per la subsis-

a la Xarxa. No ha estat fins al pas-

El País ja ha començat aquest any un procés de creació de redacció única que administri tots dos mitjans

d’una redacció plenament integrada: “partim de la base que els

ment”. Per a Pellicer, molts

per tal que els cercadors d’Internet pu-

ció, i per tant, la producció informativa

periodistes veterans pateixen de

guin localitzar-los. Hi ha unes mínimes

(del paper i del web) la fa la mateixa

“neoludisme”, “una nova forma

estratègies de composició de la notícia

gent”.

d’odi a les màquines i a la tecno-

que no són complexes, ni alteren el

L’experiència d’El Punt es troba a les

logia” similar a la que es donava

concepte del treball periodístic”.

beceroles, ja que la majoria de notícies

en els albors de la Revolució In-

Després d’aquesta iniciació, El País ha

provenen de la versió en paper i no s’hi

dustrial. Segons ell, utilitzar Inter-

començat una altra tongada de forma-

veuen actualitzacions durant el dia.

net no és només consultar webs o

ció més extensa, que ha de servir per-

“Per a nosaltres, el més important és

enviar correus electrònics: “Cal

què les seccions puguin ser capaces de

que el web sigui una eina a partir de la

sacsejar consciències. És inconce-

gestionar les portades digitals, fet que

qual tots els periodistes facin el procés

bible que un periodista, que se su-

demana l’ús d’eines més complexes. En

d’integració a un nou mitjà que fins

posa que ha d’estar al dia de tot,

tot el procés, els periodistes específica-

ara no utilitzàvem. I això comença a

no ho estigui en la manera de tre-

ment “digitals”, que fins ara s’havien

canviar el xip de la gent: ja no són pe-

ballar la informació. Molta gent

encarregat de la versió en línia d’El

riodistes de ‘paper’, sinó que són sen-

que porta vint o trenta anys en un

País, fan de tutors de la resta de com-

zillament periodistes, que produeixen

diari no sap què és un RSS. No sap

panys i cobreixen determinats torns en

una informació que després serà pro-

que pot tenir tots els webs d’un

què la redacció queda buida, malgrat

cessada de maneres diferents”.

mateix tema junts. Hi ha compa-

que Internet segueix funcionant.

nys als quals els ho he ensenyat i els ha canviat la vida”. Segons

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

espai web. Aparentment, es tracta

nostres periodistes fan informa-

tència i alienant-se contínua-

38

sat 24 de febrer que el grup gironí s’ha atrevit a crear el seu propi

HOMES ORQUESTRA? QUE INNOVI ALGÚ ALTRE

“Hi ha tartamuts que són excel·lents es-

Pellicer, aquesta actitud “neolu-

Com tothom recordarà, el diari El País

criptors però que no podrien locutar

dista” fa que molts companys del

va convertir fa un temps el seu web en

una notícia” diu des d’El Periódico Pep

format paper considerin el web

un espai de pagament per subscripció.

Puig, qui afirma que el perfil del perio-

com un mitjà aliè a l’empresa,

L’experiència va durar més de dos anys,

dista que fa vídeo, fotos, locucions i tex-

amb el que això implica de cara a

temps suficient perquè el món hispa-

tos “està avui bastant superat”. En un

les sinergies. Afirma que el pre-

noamericà girés l’esquena al diari i El

moment en què hi ha sobreabundància

sent és l’Internet 2.0, un concepte

Mundo es convertís en nou líder de la

d’informació, “el que ens ha de dife-

marcat per les xarxes socials i la

informació digital a l’Estat. Potser per

renciar és precisament la qualitat”. “No

interacció entre periodistes i lec-

això, hi ha molts mitjans que han deci-

es pot demanar així com així a la gent

tors, i que el futur passa per adap-

dit anar per Internet amb peus de plom,

que es converteixi en multimèdia. Un

tar-se als nous formats propiciats

per evitar fracassos. El director de l’edi-

periodista de cinquanta anys –apunta

pels mòbils connectats a Internet.

ció digital d’El Punt, Enric Serra, ex-

Puig– potser no pot fer un vídeo, ara bé,

plica que està pendent dels moviments

possiblement tingui una agenda bestial


6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 39

La interactivitat és un dels avantatges dels mitjans digitals per sobre dels escrits. A la imatge, un detall del web de La Vanguardia.

i tothom li agafa el telèfon”. Enric

diari... El periodista quan reflexiona

JO, PERIODISTA

Sierra, per la seva banda, aposta per

sobre com transmetre la notícia ha de

Qui navegui per la versió digital d’El

disposar de periodistes polivalents que

ser conscient de les possibilitats del su-

País trobarà una secció anomenada “Jo,

penjaran informacions a la Xarxa o la

port per tal d’aprofitar-les”.

periodista”, en la qual diferents ciutadans escriuen les seves pròpies

reservaran per al paper en funció del dels periodistes és aixecar temes”, explica. “Després ja decidirem on van”, conclou. I si un tema requereix d’una cobertura extensa i multimèdia, potser

Els periodistes de “paper” han d’aprendre a dominar nous llenguatges perquè al “digital” s’utilitzen més elements

calgui enviar-hi més d’una persona, cadascuna amb les seves armes.

cròniques. Aquest cas es repeteix en altres diaris: a La Vanguardia, per exemple, regalaven una entrada per al Primavera Sound a canvi d’enviar-los una crònica amb foto. Aquests cronistes no

Els qui també hauran de tocar noves te-

van substituir la feina del crític del diari,

El que queda clar és que els periodistes

cles seran el col·lectiu dels fotògrafs

que també hi va anar, sinó que la van

de “paper” han d’aprendre a dominar

perquè diversos mitjans reconeixen

complementar. La idea general és

nous llenguatges, perquè com explica

que les coses també estan canviant i

treure el màxim de suc al fenomen del

Tomàs Delclós, “amb el digital pots uti-

que alguns d’aquests professionals de la

periodisme ciutadà, perquè, com re-

litzar més elements: si hi poses vídeo, si

imatge ja estan començant a fer vídeos

corda Sierra, “una de les fonts d’infor-

hi fas enllaços externs, si l’enllaces a in-

o se’ls plantejarà l’opció en un futur

mació més importants és la mateixa

formació de background del mateix

pròxim.

gent”. El cap de Lavanguardia.es re-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

tema tractat. “La funció primordial

39


6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 40

R E P O R TATG E

La Pompeu mou fitxa

corre al típic exemple dels bombers:

la participació”, es lamenta Enric

“Abans, quan hi havia un incendi, si no

Sierra, qui sovint és sol·licitat per les

tenies fotògraf no tenies fotografia.

mateixes facultats de perodisme per

Ara, en canvi, davant d’un incendi, tens

fer-ne xerrades.

Al gener la Universitat Pompeu

centenars de fotos dels veïns. Si el teu

Fabra inaugurava el campus del

fotògraf hi ha anat, podràs triar les

Poblenou. Una de les seves joies

imatges del teu professional i també de

En el seu baròmetre de 2008, l’Asso-

és la “redacció integrada” on es

la veïna que ha enganxat la millor foto.

ciació Mundial de Diaris preguntava a

LA DIMISSIÓ DELS PROFETES

formaran periodistes polivalents. A hores d’ara, aquesta redacció només és un gran espai on hi ha les màquines necessàries per fer tallers de ràdio, de televisió i de

700 periodistes amb càrrec direc-

Un 86% dels càrrecs directius de diaris de tot el món creuen que les redaccions integrades seran la norma en el futur

daccions multimèdia” serien la norma al seu país en els pròxims

per envans mòbils que, de mo-

Tens més fonts, que és el que ens inte-

86% pensaven que sí, i el professor

ment, romanen tancats. La idea de

ressa a nosaltres.”

David Domingo els respon que “una

futur, però, és obrir-los per tal de

Els recents esdeveniments de l’Iran han

cosa és el wishful thinking (pensament

crear una autèntica redacció inte-

demostrat que en el cas d’embarga-

il·lusori) i l’altra, que quan t’hi poses

grada, els alumnes de la qual fun-

ments informatius, Twitter pot ser una

veus com n’és de complicat”.

cionin com un equip conjunt.

font d’informació enorme, davant la

De moment, encara no és clar ni tal sols

Durant dos anys, la UPF estudiarà

qual el major repte és discriminar les

què vol dir “redacció integrada”, un

com ho gestiona, tant des d’un

informacions contaminades de la dels

concepte que per als estudiosos va molt

punt de vista acadèmic com perio-

testimonis valuosos.

més enllà que per als caps de redacció.

dístic. En aquest sentit, estaran

Paral·lelament a tot això, els mitjans di-

Segons Domingo, “en una redacció in-

atents a la integració redaccional

gitals estan explorant noves maneres de

tegrada, els periodistes d’un mateix

dels mitjans.

fer participar els seus lectors dels

grup de comunicació comparteixen

Tal i com explica el pare de la

continguts que s’hi pengen. Hi ha

espai, més enllà del mitjà per al qual

idea, Salvador Alsius: “Ara tenim

concursos, blocs, enquestes, fòrums

treballin; aquests periodistes han de ser

uns professors especialistes en

oberts, comunitats de mascotes i un et-

capaços de produir material per a dife-

ràdio informativa, o en disseny de

cètera tan llarg com la creativitat dels

rents mitjans, no necessàriament a la

diari, o en fer telenotícies... però

qui creen aquests continguts específics.

vegada; i cal un equip que coordini

com farem una redacció inte-

La gent comenta les notícies, de ve-

l’agenda informativa i els enfocaments

grada? Tots ho faran tot? Els es-

gades amb un to inapropiat o fins i tot

de tot el grup de mitjans”.

tudiants aniran rotant? I com

ofensiu, i els editors no es posen

En aquest sentit, hi ha qui considera

posem les notes? Volem fer una

d’acord sobre si caldria controlar la

que Internet no és un mitjà més, sinó una mena d’eina transversal que

redacció integrada que no sigui una cosa de ciència-ficció, sinó que respongui al mercat real”. De moment ja se sap que d’aquestes instal·lacions en sortirà una ràdio per Internet, i previsiblement

“La universitat no ens està entregant periodistes especialitzats en l’àmbit de la participació”(Enric Sierra)

pot propiciar la coordinació entre mitjans d’un mateix grup de comunicació que actualment treballen dispersos. Però això no està passant: al web d’El País molts cops es pengen vídeos de Cuatro

també una televisió que emetrà a CAPÇALERA SETEMBRE 2009

“redaccions integrades” o “re-

cinc anys. El resultat fou que el

premsa. Els tallers estan separats

40

tiu de 120 països si creien que les

la Xarxa. “El que encara no

participació del públic o deixar que la

o de Canal+, però segons Delclós això

sabem és si ens podrem atrevir a

gent s’expressi lliurement.

és només “un aprofitament de recursos,

imprimir alguna cosa. Com que

L’administració de tot aquest reguitzell

no té res a veure amb la integració de

diuen que d’aquí a vint anys

és una nova font de possibilitats que tot

redaccions”.

deixaran d’imprimir-se diaris, què

just ara s’està explorant. “La universi-

Parlar a cinc anys vista és una mica ago-

hem de fer? Ens hi posem o no?”.

tat no ens està entregant periodistes

sarat, amb tot, el que tothom sembla

que estiguin especialitzats en l’àmbit de

tenir clar és que el panorama ja no té


6-1REDACCIONES_INTEGRADAS:Layout 1 24/08/09 16:57 Página 41

Tomàs Delclós a la seu barcelonina d’El País, diari que ha començat la creació d’una redacció única.

marxa enrere. “En dos anys i mig hem

dels consultats li demanen un perio-

tancar el paper, pensant que trobaria la

triplicat l’audiència –diu Enric Sierra.

disme més reflexiu, un pas per enda-

rendibilitat al digital, però automàtica-

Crec que d’aquí a cinc anys, Lavan-

vant de l’actualitat del dia, si bé és cert

ment li ha baixat la publicitat i l’au-

guardia.es serà el mitjà que aportarà

que Internet també podria oferir el ma-

diència.”

més audiència i possibilitats de creixe-

teix sense tinta ni cel·lulosa.

A l’estat espanyol, els webs d’informa-

ment al grup Godó”. Per la seva part, el

de complir els nostres objectius, en dos anys no hi haurà ni punt de comparació entre el digital i el paper”. El cap de la

gueixen sent els que provenen

Els webs d’informació general amb més lectors segueixen sent els que provenen d’un mitjà imprès

d’un mitjà imprès, talment com si per al públic, el paper fos una garantia de professionalitat periodística. “El dia que els diaris

versió digital d’El Periódico, Pep Puig,

exclusivament digitals ens passin

afirma que “cinc anys és un termini

El gran problema és que la Xarxa en-

al davant, ens haurem de començar a

massa curt perquè Internet acabi enco-

cara no té un model de negoci fiable, i

preocupar”, ens comenta Enric Sierra,

brint el paper com a negoci. El que tinc

els mitjans digitals depenen del paper,

mentre apaguem la gravadora. “Jo, el

clar és que a Elperiodico.com treballa-

tant per economia com fins i tot per au-

tema de les profecies, prefereixo evitar-

rem amb més eines per presentar in-

diència. “A Finlàndia va passar una

lo”, ens diu al seu torn Tomàs Delclós,

formació en diferents suports”.

cosa curiosa –explica Tomàs Delclós–

mentre ens acomiada a la porta d’El

I com canviarà el paper? La majoria

per raons de negoci, un diari va decidir

País.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

director de l’edició digital d’El Punt tira per la mateixa via: “Si som capaços

ció general amb més lectors se-

41


7-1PORCEL:Layout 1 24/08/09 16:58 Página 42

OBITUARI

La mort de Baltasar Porcel el passat 1 de juliol deixa la literatura catalana sense un dels referents més importants. Però la professió també perd un periodista que feia anys que conreava tots els gèneres. Havia col·laborat a Serra d’Or, Destino, ABC o Última hora i sobretot a La Vanguardia, on

Una ploma mediterrània i provocadora Lluís Foix * Fotos: Pedro Madueño Baltasar Porcel era un escriptor de

Vanguardia, l’any 1974. Vàrem dinar en

vasta cultura, curiós, càustic, apassionat

un pub de Fleet Street, el famós carrer

i arrauxat. Tenia la suavitat de les

on en aquells temps es concentrava

aigües tranquil·les de la Mediterrània,

tanta activitat de la premsa anglesa

però també la fúria del vell mar quan

abans de fugir massivament cap a les

bufen els vents que provoquen tempo-

noves instal·lacions Tàmesi avall. Amb

rals devastadors. La seva rebel·lió

tot, el que recordo millor és quan a la

l’acompanyà fins als darrers dies.

tardor de 1982, tot just després de la

Com a periodista havia conreat tots els

victòria aclaparadora dels socialistes a

gèneres de la professió en molts mitjans.

les eleccions generals, pactàrem, en un

La seva trajectòria ha estat molt vincu-

dels despatxos clàssics i senyorials, que

lada a La Vanguardia, on ha publicat des

escriuria una columna diària al periò-

de cròniques fins a reportatges dels seus

dic de la família Godó.

escrivia una columna

viatges pel món. Porcel era un mediter-

Hi havia llavors encara les clàssiques

diària des de 1982.

rani en el sentit més estricte de la pa-

màquines d’escriure, les platines, el

raula. El seu món d’Andratx l’acabà

plom, els teletips que teclejaven soro-

projectant a la visió literària i periodís-

llosament, el rotogravat –el famós

tica que tenia tres potes amb les quals

hueco –de fotografies estàtiques i ri-

Porcel deixa un extens llegat fruit de la seva

caminà tota la seva vida: els clàssics

tuals, els mateixos bidells que, fins que

grecs, la religió d’Israel i el dret romà. El

la seu del diari es traslladà a la Diago-

àmplia cultura.

llibre que va escriure sobre la Mediter-

nal, transportaven els papers d’un lloc a

rània és, possiblement, l’obra en què li

l’altre amb la parsimònia d’un protocol

* Lluís Foix, llicenciat en Periodisme i Dret, ha estat director de La Vanguardia, a més de director adjunt i subdirector. Ha treballat com corresponsal a Washington i Londres i ha cobert nombrosos conflictes. És columnista i tertulià.

surten amb més claredat les arrels cul-

de l’època en què el diari es posà per

turals i de civilització. Parla de la histò-

uns mesos al servei del partit liberal de

ria del Mar Nostre però, sobretot, parla

Sagasta.

d’ell, de les seves percepcions de la rea-

Va ser aleshores quan vaig establir un

litat, de la història i de la filosofia. L’obra

veritable contacte personal amb Porcel,

periodística té el to d’una persona que

que ja feia molts anys que escrivia a La

posseeix una àmplia cultura històrica.

Vanguardia, encara que no havíem par-

Aquesta faceta és molt important. Un

lat mai, excepte a l’esporàdica trobada

periodista que no domina la història va

londinenca. Entre el Porcel de l’estiu de

pel món a palpentes, sense referències

1967, quan el seu nom va aparèixer per

sòlides, perdut en l’actualitat fugissera.

primer cop a les planes del diari amb un

Vaig conèixer Baltasar Porcel a Lon-

article titulat El carácter mallorquín, i

dres, estant-hi de corresponsal de La

el d’aquella tardor de 1982 hi ha moltes


7-1PORCEL:Layout 1 24/08/09 16:58 Página 43

L’obra periodística de Baltasar Porcel, mort el passat 1 de juliol, era fruit dels seus importants coneixements històrics.

diferències d’estil literari, de pensa-

continguts en el seu llibre Les Illes en-

publicats a La Vanguardia sovint esta-

ment, d’experiència periodística.

cantades, molts dels quals foren publi-

ven envoltades per la polèmica. Porcel

Si bé ja tenia definida la trajectòria com

cats prèviament al diari. Aquest món

hi tractava temes culturals, sociològics

a excel·lent escriptor que ha produït

imaginari de les illes serveix a Porcel,

costumistes, qüestions que preocupa-

una obra novel·lística àmplia i original,

una vegada i una altra, com a punt de

ven a la gent, als amics i als enemics,

acompanyada d’una tasca periodística la seva Mallorca dels anys cinquanta començava, molt jove, a freqüentar les redaccions dels diaris locals.

Com a periodista, Porcel havia conreat tots els gèneres de la professió en molts mitjans

La tasca de Porcel ha estat llarga i fecunda. Durant quinze anys, per exem-

vol periodista o escriptor que tingui una certa rellevància. La històrica discrepància pública amb Juan Marsé, per exemple, va durar gairebé fins als darrers dies

referència i en tractar-lo en la prosa ad-

de la seva existència.

ple, va publicar una secció setmanal

quireix potser una riquesa més mati-

Se les enginyava per convertir implíci-

fixa titulada “Los trabajos y los días”,

sada i impressionista.

tament la majoria de temes en una crí-

en la qual va seguir fonamentalment

L’altra direcció era la del típic article

tica o un debat de política catalana o

dues direccions. Una, la de l’article cos-

d’opinió, curt, incisiu, sempre disparant

espanyola. Porcel era un mallorquí ca-

tumista, o de fabulació basada en la

contra algú o contra alguna cosa. A ve-

talanista que no rebutjava Espanya en-

seva Mallorca natal i rural, de la qual és

gades contra el que ell mateix havia de-

cara que sovint feia una caricatura de

una bona mostra el cúmul de treballs

fensat. Aquests milers de columnes

l’actitud de molts personatges polítics i

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

que ha exercit des de sempre, des que a

que també en tenia com qualse-

43


7-1PORCEL:Layout 1 24/08/09 16:58 Página 44

OBITUARI

literaris. A Porcel li interessava més la

concrets que dia darrere dia han sortit

la col·laboració amb Jordi Pujol, que li

Mediterrània, Europa, el món. Tenia

de la seva mà a les pàgines d’opinió no

encomanà l’Institut de la Mediterrània,

excel·lents relacions amb escriptors i

guardaven una relació amb el que en-

el situaven molt proper als planteja-

pensadors francesos, britànics i alema-

tenem per comentari polític, aferrat

ments convergents. Abans comentava

nys. Sovintejava els contactes amb

normalment a les xafarderies i a les su-

que quan va començar a escriure la

intel·lectuals, polítics i persones que

perficialitats dels clàssics cronistes ma-

seva columna a La Vanguardia eren els

contribuïren a donar una dimensió in-

drilenys i catalans.

temps del socialisme triomfant, després

ternacional a la seva producció literària i que haurien pogut fer possible el primer Premi Nobel a un escriptor en llengua catalana. No és habitual que el Nobel de Literatura sigui atorgat a un

de les eleccions d’octubre de

El seu rerefons històric i cultural brollava d’una manera espontània en les cròniques i columnes

escriptor que no escriu en la llengua

la madrilenya, vivien a cavall del que es coneixia per rodillo socialista i d’alguna manera donaven

Les columnes de Porcel tenen el to

tima vegada que això passà fou l’any

d’una persona que posseeix una àm-

querra guanyava aclaparadorament el

1904 quan Frederic Mistral, escriptor

plia cultura històrica. Aquesta faceta

poder a les urnes. La transició s’estava

suport al canvi històric en el qual l’es-

en llengua occitana, fou guardonat amb

és molt decisiva. He tingut moltes xer-

consolidant i tot eren benediccions pel

el Nobel de Literatura juntament amb

rades amb ell al llarg dels anys i puc

primer govern de Felipe González.

el dramaturg espanyol José Echegaray.

dir que quasi sempre hem acabat

Des de la seva columna, Porcel va co-

En els seus primers temps de col·labo-

col·locant els esdeveniments diaris en

mençar a aplicar racionalitat a la vida

rador del diari, Porcel escrivia també

un marc ampli en el qual les peces han

política espanyola i catalana assenya-

molt sovint a les revistes Serra D’Or i

anat situant-se en adequació amb el

lant aquells punts dels nous governants

Destino, on va publicar la majoria de

temps. Porcel coneixia molt bé la his-

que no responien ni a les promeses ni a

les seves cèlebres entrevistes. Quan

tòria de Catalunya i d’Espanya, so-

la coherència amb els fets. Quan no era

Jordi Pujol, al final del franquisme, es

bretot a partir del segle XVI, com a

políticament correcte criticar els socia-

feu càrrec de la propietat de la revista

bon mediterrani, es movia en l’àmbit

listes, ell ho feia d’una manera desenfa-

fundada a Burgos per uns quants cata-

de la cultura antiga sense fer cap es-

dada, lliure, sense prejudicis i sense por

lans del règim i que desprès evolucionà

forç.

al que dirien d’ell.

cap a una crítica contra el sistema de la

Va trepitjar força vegades les terres

Amb Baltasar Porcel ens trobem davant

mà de Josep Vergés, Porcel tenia una

d’Homer, Heràclit, Parmènides, la Roma

un escriptor i un periodista que no

gran decepció i també un fracàs. La re-

de l’imperi, el cristianisme com a cicle de

obeeix partits ni grups socials i econò-

vista s’havia posat en mans d’una opció

civilització que començà a Palestina i

mics. Les seves opinions confonien els

política encapçalada per aquell Pujol

s’estengué per l’Àsia menor. Aquest re-

lectors en el sentit que no li feia cap

ralitat durant vint-i-tres anys. També va escriure abastament a la premsa madrilenya, a l’ABC i al diari Madrid, així com a Mallorca i a Última Hora. Però,

mena de recança aprovar un dia

Ens trobem davant d’un escriptor i un periodista que no té obeeix de partits ni de grups socials i econòmics

decisions de polítics que potser el dia abans havia criticat durament. Porcel ha estat un dels escriptors d’aquest país que provinent de l’esquerra un pèl àcrata va anar

amb els anys, La Vanguardia es va refons històric i cultural brollava d’una

evolucionant cap a posicions burgeses

casa periodística, fruit d’un treball i una

manera espontània en les cròniques i co-

criticant sistemàticament el comunisme

relació fluida per a totes dues parts.

lumnes, que han creat un estil inconfusi-

en totes les seves formes, sense conside-

Es pot dir que la columna de Porcel,

ble i propi. Quan Porcel es desviava de

rar-lo mai millor, ni en teoria, que qual-

que va sortir sense interrupció des del

la seva mediterrània, viatjava a la Xina o

sevol pinochetisme. Aquesta actitud li

convertir pràcticament en la seva única

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

país, i molt més exageradament

prioritària d’un estat. La primera i úl-

que esdevindria president de la Gene-

44

1982. Bona part de la premsa del

30 de novembre de 1982 fins una set-

a l’Àfrica, sempre situava els escrits en

provocà ferotges crítiques dels seus an-

mana abans del seu traspàs, obria una

un marc històric, imprescindible per fer-

tics coreligionaris que no li perdonaren

nova etapa en la seva ja extensa bio-

los comprensibles.

mai l’evolució.

grafia literària i periodística. Els co-

És difícil emmarcar ideològicament

Porcel era un home que tocava de peus

mentaris curts i cenyits a temes

Porcel, malgrat que en els darrers anys

a terra, que portava constantment les


7-1PORCEL:Layout 1 24/08/09 16:58 Página 45

antenes posades, que preguntava, que

estat tan sols un periodisme de crítica o

investigava, que estava molt a l’aguait

de comentari sobre els fets de cada dia,

del que passava a la societat on vivia.

sinó una constant reflexió de pensa-

No solament en l’estil planer i entene-

ment en forma d’assaig curt i entene-

dor, sinó també en la de reflectir el sen-

dor. En parlar de política l’encertava o

tit general de l’opinió, l’estat de

s’equivocava. De fet, mai va ser un en-

satisfacció o insatisfacció de la gent, el

tusiasta dels governs tripartits que ha

pols de la societat. I recollint tots

tingut Catalunya des de l’any 2003.

aquests senyals, que trobava al seu vol-

Al meu entendre, les columnes més

tant, utilitzava, tal com ho feia Pla, la

aconseguides eren aquelles en què

paradoxa barrejada amb la ironia i molt

buidava tota la capacitat de prosa lite-

sovint amb dosis importants de cruesa.

rària i que, normalment, no feien refe-

Josep Pla era un escriptor més gran

rència a fets puntuals del moment. Un

però rebé, com Porcel, les crítiques dels

dels aspectes més enriquidors de la

qui no admetien que es podia fer lite-

seva obra és la visió del món a partir

ratura i periodisme des de posicions

de les coses més concretes i de les ex-

obertes que reflectien el sentir i el pen-

periències viscudes molt arran de

sar del gruix de la seva audiència i de

terra. Això li sortia magistralment

bona part de la societat.

quan parlava, per exemple, d’una curta

Puc dir, d’altra banda, que després

estada a París, Sant Petersburg o Jeru-

d’haver escrit alguns milers de co-

salem. Són notes que conformaven una visió del món, tal com

La biografia del rei Joan Carles que tenia preparada s’espatllà quan Vilallonga publicà el perfil autoritzat pel monarca

podia passar, des de l’angle culturalista, amb un Eugeni d’Ors, si ens fixem en un tarannà vital.

Porcel en un retrat de Pedro Madueño.

Algun dia haurien de veure la llum les moltes hores gravades de

blemes amb els anys en què jo vaig

converses amb el rei Joan Carles. Ha-

zar. Pensava que no se’n sortiria quan

tenir responsabilitats editorials al diari.

vien de servir per a la biografia que

la vigília d’entrar al quiròfan del Clínic

Tenia un culte per la llibertat, una

Porcel tenia preparada sobre el cap de

de Barcelona em deia que li quedaven

creença ferma en l’ordenament jurídic,

l’Estat amb qui havia mantingut moltes

moltes coses per fer, que afrontaria la

en l’economia de mercat, en la nacio-

converses. Aquest projecte s’espatllà

nova situació amb valentia i audàcia,

nalitat catalana o en la Constitució i

quan José Luis de Vilallonga, un es-

que sabia que el seu mal el podia des-

l’Estatut que conformen la xarxa en la

criptor audaç i un pèl frívol, publicà un

truir. L’operació va ser un èxit. Porcel

qual es mou la vida institucional i polí-

perfil autoritzat pel rei borbó. Les rela-

sabia que es podia reproduir però va

tica de Catalunya i d’Espanya. I si en al-

cions entre la Corona i Porcel es refre-

seguir treballant, escrivint, no va deixar

guns d’aquests punts Baltasar Porcel

daren, malgrat que no es trencaren del

la columna diària i va publicar l’última

podia tenir en la intimitat les lògiques

tot, perquè Porcel considerava el paper

novel·la, que era una provocació que

reserves que circumstancialment to-

arbitral de la monarquia en un estat tan

desafiava el destí. Tres anys després va

thom pot patir, mai la seva columna no

històricament convuls com Espanya. Al

arribar la seva hora sense poder su-

les havia reflectides. Hi havia en Porcel

final del llarg trajecte periodístic i lite-

perar l’últim ensurt.

una fortíssima voluntat de concòrdia,

rari, Porcel es va anar desenganxant de

Se l’emportaren a Andratx, a casa seva,

ordre i equilibri col·lectius.

polítics, financers i gent amb poder. Li

a la seva Mallorca. En dir Catalunya o

Amb aquestes referències de fons, Por-

interessava més la literatura, els viatges,

Mallorca és dir casa seva, casa nostra.

cel utilitzava el seu bisturí per esbrinar

els pensadors que freqüentaven la seva

Porcel ha sabut compaginar, en les

la realitat social i política del país. Sense

casa d’Andratx.

idees i en la pràctica, la vitalitat d’un

complexos i sense sentiments apriorís-

La seva malaltia, declarada sobtada-

mediterrani rebel i creatiu, aspre i suau,

tics. El resultat moltes vegades no ha

ment a l’agost de 2006, el va traumatit-

treballador i fecund.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

lumnes, Porcel mai no havia tingut pro-

45


8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 46

REFLEXIÓ

El passat 2 de juny Mònica Terribas, directora de TV3, recollia el II Premi Quim Regàs de Periodisme en un acte que va tenir lloc al Parlament de Catalunya. El jurat havia destacat “la independència, el rigor, la innovació i la passió a l’hora d’informar i afrontar la gestió i direcció” de la periodista guardonada. A continuació reproduïm el discurs d’agraïment que va fer Terribas al recollir

“A la nostra professió li cal autocrítica” Mònica Terribas Fotos: Parlament de Catalunya El fet de rebre el II Premi Quim Regàs

se en un entorn cada vegada més hostil

de Periodisme, per decisió de companys

a l’honradesa i a la lluita per defensar

de professió, significa per a mi una res-

el que creiem que hem de fer com a re-

ponsabilitat, més que no pas un reco-

presentants d’un ofici que té un

neixement. La responsabilitat d’estar a

contracte no escrit amb la societat de

l’alçada del Quim i del Ramon Besa,

ser rigorosos amb els fets i les interpre-

dues persones que he tingut la sort de

tacions que fem del nostre entorn.

conèixer. En Quim gràcies a un altre

Amb en Ramon no me n’he sortit

gran professional, en Joaquim M. Puyal,

mai… sempre tan propers i mai no he

a l’etapa en què jo formava part del que

aconseguit seduir-lo perquè visqués

ell anomenava el “Barça Atlètic”, un

una aventura professional al meu cos-

grup d’aprenents de periodista que

tat. M’hauré de conformar eternament

col·laboràvem a La vida en un xip i el

a llegir les seves cròniques, que aconse-

concurs Tres pics i repicó.

gueixen ser pàgines de literatura.

En Quim Regàs formava part del

En Ramon i jo compartim devocions

consell assessor del debat i duia les

per les mateixes persones i un respecte

seves reflexions i les seves propostes

absolut per aquells qui lluiten per fer

puntualment al despatx que teníem a la

les coses amb els seus propis criteris.

Rambla de Catalunya. Era discret i

Compartir amb ell, immerescudament,

honrat, no mirava mai d’imposar les

la segona línia d’aquest Premi Quim

seves

hauria

Regàs afegeix pes a la responsabilitat

pogut!−, però les exposava amb

que sento aquesta tarda en recollir-lo,

opinions

−tampoc

convenciment i de manera raonada.

però em donarà una magnífica excusa

Estic segura que ell no em recordaria,

per fer-li una abraçada i comentar fe-

si bé va ser d’aquelles presències pro-

nòmens que tots dos teníem clar que

memòria d’aquest

fessionals que queden en la memòria.

ens farien emmalaltir d’admiració.

Quan en Ramon va rebre el I Premi

La responsabilitat prové de rebre

conegut periodista

Quim Regàs en va fer la glossa que me-

aquest premi precisament ara. Des de fa

reixia i seria una pretensió imperdona-

poc més d’un any em pregunto si es pot

mort l’any 2007

ble mirar d’afegir-hi res més. Però rebre

contribuir al periodisme des de la direc-

un guardó que duu el seu nom me’l farà

ció d’una televisió pública, em pregunto

una mica meu per sempre i em

si puc ser útil als companys i a la socie-

el premi, instituït en

a 56 anys d’edat.

trasllada, tal com deia abans, la respon-

tat, em pregunto si dirigir una empresa

sabilitat de mantenir-ne els principis

com la nostra m’allunyarà dels principis

professionals i la manera de comportar-

que sempre he mirat de defensar quan,


8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 47

Mònica Terribas el passat 2 de juny al Parlament rodejada de Rafael Jorba, Ernest Benach i Santi Nolla

des de darrere de la càmera o des de da-

no era un regal benintencionat, era un

l’agraeixo de cor perquè em regala a

vant, van motivar totes les meves hores

advertiment, un toc d’alerta, una

partir d’ara la vigilància d’aquest jurat

de feina. Fa més d’un any que em pre-

motxilla, que a la vida n’anem carre-

que tant admiro i respecto. Em sembla

gunto si posar-me al capdavant d’aquest

gant ja unes quantes. Amb el premi

un objectiu noble mirar de retenir el re-

vaixell en un moment econòmicament

Quim Regàs, els companys em deien:

coneixement dels companys a la nostra

tan complex, i en una etapa de transforficativa, em permetrà mantenir el meu nord, defensar els meus principis fins al final, malgrat que inevitablement em

“Amb el premi Quim Regàs els companys em deien: ‘Mònica, alerta, no perdis la perspectiva, ets aquí per fer bon periodisme’”

canviï la perspectiva.

dels a les nostres idees. Si ens vigilem els uns als altres, potser ens en sortim de redreçar les

inèrcies

que

ens

condueixen a la comoditat i a

Que un grup de companys de professió

“Mònica, alerta, no perdis la perspec-

la manca de compromís, a la supervi-

una nit em truqués per notificar-me

tiva, ets aquí per fer bon periodisme,

vència personal d’uns currículums més

aquest premi em va fer més il·lusió que

per fer bona comunicació, per servir de

o menys florits segons les companyies i

cap altra cosa, perquè, venint del grup

manera honrada, apassionada i creativa

les conjuntures. Això no ens farà mai

de professionals que ho havien decidit,

aquesta professió, no per res més. No

estar orgullosos. La tranquil·litat amb

vaig entendre que el premi era un mis-

oblidis això”.

un mateix i el somriure et provenen

satge que em feien arribar. No era un

Jo vull interpretar així el premi, i només

dels missatges que t’envien els amics

reconeixement, no era un punt i a part,

així em sento còmoda aquesta tarda i

quan creuen que has fet alguna cosa bé

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

mació de l’entorn audiovisual tan signi-

capacitat de mantenir-nos fi-

47


8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 48

REFLEXIÓ

o quan tenen l’encert de fer-te reflexio-

sentiments, les impressions i les inter-

breviure tots, i no per ocupar més es-

nar quan t’has equivocat.

pretacions arriscades, unes redaccions

pais que aniquilin els espais dels altres.

Aquí, en el Parlament, en aquesta casa

que esperen notes de gabinets de co-

És la nostra responsabilitat, la dels qui

que va generar la llei que regeix en

municació per canviar quatre mots i

ocupem llocs des d’on es poden fer i

aquesta etapa la Corporació Catalana

tancar peces que es repeteixen d’un

canviar coses, fer-les. Quan fa un any

de Mitjans Audiovisuals, és més neces-

mitjà a un altre només matisades per

consultava als amics si havia de deixar

sari que mai advertir que els principis

les derives d’adscripció ideològica de la

la feina que em feia feliç per assumir la

professionals i les raons de lògica em-

línia editorial de cada grup. I així anem,

direcció de la nostra televisió, hi va

presarial no sempre regeixen les decisions que es prenen en el nostre entorn. Encara els interessos dels grups mediàtics i les pressions interessades, polítiques o no, estan massa presents en el dia a dia. Afloren, precisament, en

haver una persona que em va dir: “Si no ho fas, no podràs canviar

“Si ens vigilem els uns als altres, potser redreçarem les inèrcies que condueixen a la manca de compromís”

les coses que creus que poden millorar”. Tenia raó, malgrat totes les renúncies que això ha suposat. Tenir la possibilitat de “fer”, i decidir “no fer”, és una ir-

èpoques com aquesta, d’eleccions o de precampanyes… si és que mai deixem

qui dia factura, any empeny… qui per-

de viure en una carretera on els cartells

met ingressos, emmudeix la crítica…

egoisme personal o per viure més tran-

adverteixen de la propera aturada a les

qui reporta guanys o falses exclusives,

quils, més protegits, més blindats de la

urnes, sempre presents.

es guanya una glòria de titular que cada

crítica o dels errors, és un luxe que no

La responsabilitat és mantenir els prin-

dia està més lluny de la investigació i de

ens podem permetre col·lectivament. Si

cipis professionals i els raonaments

les autèntiques raons del perquè de les

mirem de canviar el que no ens agrada,

creatius per damunt de tot, ser capaços

coses. I tanquem els ulls.

és possible que no ens en sortim o que

d’entomar les pressions amb raons ir-

Però ja no tenim més temps per mante-

ho fem en la direcció que no toca, però

refutables i conduir els mitjans privats i

nir aquesta actitud o hi perdrem el poc

mai no ens podrem retreure que no

públics del nostre país cap a on creiem

talent que no s’enduran les prejubila-

hem lluitat per millorar les coses per als

que han d’anar. És més important que

cions i els expedients de regulació

qui vénen al darrere.

mai que, aquells qui ocupem llocs de

d’ocupació que també tenallen les em-

Vivim en un món en què pensem abans

més o menys responsabilitat en els mit-

preses de comunicació. I sobretot, llui-

en nosaltres que en la societat com a

jans, tinguem clar que no renunciarem

tem perquè aventures empresarials

col·lectiu. I aquesta absència de sentit

als principis professionals, a les obliga-

fallides d’alguns no les paguin els pro-

col·lectiu està empobrint la vida polí-

cions socials i a la devoció a un ofici

fessionals i, especialment, la qualitat de

tica, social, econòmica i mediàtica. La

que vol ajudar els altres a entendre el

l’ofici i dels nostres mitjans. Vivim una

nostra incapacitat de reconèixer virtuts

món.

època en què la temptació de justificar

en aquells que no pensen com nosaltres

Tampoc renunciarem a denunciar

l’aturada de la màquina de la creativitat

o defensen projectes que són competi-

aquells professionals que utilitzen

per compensar les pèrdues econò-

tius amb les nostres propostes. És una

l’ofici per al lucre personal o que estan

miques pot malmetre la qualitat dels

obligació assumir el sentit de la

sotmesos als dictats d’interessos d’altri.

construcció col·lectiva amb la

Ja fa massa temps que companys nos-

suma de tots, pensin el que pen-

tres, teòrics o no, adverteixen dels perills que amenacen el nostre ofici en mans dels interessos econòmics i políCAPÇALERA SETEMBRE 2009

tics. Ho va fer en Quim Puyal quan va

48

responsabilitat. I renunciar-hi per

“És més important que mai que els que ocupem llocs de responsabilitat no renunciem als principis professionals”

sin, vinguin d’on vinguin. I, en canvi, fins i tot la propaganda política es construeix sobre la destrucció dels altres. Crec sincerament que no és el camí.

rebre l’Ofici de Periodista i ho va relatar, amb més encert que no ho faria jo,

projectes que tots tenim entre mans.

en Ramon Besa l’any passat… Ell par-

Sentim a dir, citant Einstein, que la crisi

no surten del tot com les hem somniat.

lava de com s’ha perdut la comunicació

és una oportunitat per crear. Tant de bo

Si els somnis fossin possibles, s’hauria

Vivim en una societat on les coses mai

entre els companys, de la fredor d’unes

sigui veritat i es reorientin els nostres

acabat la lluita. I després d’un somni,

redaccions dominades per pantalles in-

mitjans cap a la responsabilitat col·lec-

per petit que sigui, n’hi ha d’haver un

terconnectades amb tot menys amb els

tiva, la capacitat de cooperar per so-

altre. Aprenem a estimar les imperfec-


8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 49

cions del que fem i a assumir-les com a

constructives, no només rendibles. Hem

brar una balança que cada vegada està

part de la realitat. Si esperem que els

de potenciar l’entreteniment crític, en-

més decantada, amb el suport de la raó

projectes siguin perfectes, mai no en ti-

cara que al poder sempre li sigui incò-

econòmica, del realisme, dels números

rarem cap endavant i hem de començar

mode l’humor intel·ligent que sovint en

que han de sortir… Que surtin, els nú-

projectes nous, per arriscats que siguin,

retrata les mancances.

meros, però no gràcies a carregar-se

per provar-nos a nosaltres mateixos

Hem de dur la ciutadania a les finestres

continguts útils, interpretacions cor-

que tenim la capacitat de fer una passa

públiques i escoltar-la, sense por, en-

rectes i reflexions constructives sobre la

endavant cada vegada. A recular, sem-

cara que hàgim decidit ja fa massa

nostra realitat.

pre s’hi està a temps. I tot això només qui tenim al voltant i som capaços de sumar-nos-hi. Les individualitats s’esgoten en si mateixes i només duen a tenir els egos més incontrolables… pot-

Cada pas que fem, cada progra-

“No podem mirar cap a una altra banda quan sotmeten l’ofici a precarietats intolerables per poder fer més guanys”

trevista que proposem, cada columna, article o falca, cada molinet o cada promoció que programem, ha de respondre a un perquè. (...) Si fem les coses amb

ser és la professió, al costat del futbol i la política, on costa més d’administrar

ma que tirem endavant, cada en-

temps que amb les opinions d’uns

un sentit, amb una raó, amb un objec-

aquest component d’embogiment per-

quants ens en podem sortir per tenir

tiu que podem explicar, raonar i defen-

sonal. La meva àvia deia: “Que Déu

criteri. Hem d’escoltar més i parlar

sar, ens podrem equivocar, segur, i ens

ens doni cinc minuts més de seny que

menys nosaltres, els professionals, que

passarà, tanmateix respondrà a unes

de salut…” En aquest ofici, molts de

tenim el deure de fer de pont entre la

conviccions i a un procés dins d’un pro-

nosaltres perdem el seny dècades abans

societat i les institucions. Ens hem sot-

jecte col·lectiu. I per això és tan essen-

que la salut. Malauradament, en Quim

mès al periodisme espectacle tots ple-

cial mantenir forts els mitjans públics al

en va ser l’excepció…

gats, als noms i a les cares, i d’això la

costat d’una saludable indústria audio-

És la nostra responsabilitat no perme-

televisió en té una gran part de culpa.

visual privada. La tradició d’anys de

tre que el talent s’esfumi, no permetre

La televisió ha marcat el pas de la resta

servei públic a la ràdio i la televisió ha

que s’aprofitin les circumstàncies eco-

de mitjans i la popularitat i la notorietat

marcat un camí d’exigència i compro-

nòmiques per debilitar la força del nos-

ens han sotmès.

mís amb la societat. A Catalunya, a més,

tre ofici, no permetre que els somnis

Prenem les decisions pendents del ren-

amb la nostra gent, territori, cultura,

quedin sotmesos als comptes de resul-

diment immediat, de ser els primers a

realitat política, amb les nostres institu-

tats. Hem de lluitar per fer-los compa-

dir o a publicar, i això sovint deixa al

cions. Des de Madrid, ara les televisions

tibles amb imaginació i amb risc, però

darrere les reflexions i les idees que re-

privades voldrien que el pes del sector

no posant en risc els principis que per-

clamen més calma. No tenim temps, o

públic disminuís. No pas perquè no

metin explicar les coses amb el màxim

ens diuen que no tenim temps. Però

considerin la nostra feina útil i essen-

rigor i implicació a les persones de la

hem de canviar la manera de fer o aca-

cial; senzillament perquè, ara que pin-

nostra societat que confien en nosaltres.

barem fent diaris, ràdios i televisions

ten bastos en l’explotació dels seus

No podem mirar cap a una altra banda

sense cap nord per a la construcció

negocis, els toca menys a repartir i els

quan veiem que els grups de comunica-

fem nosa.

ció sotmeten el nostre ofici a precarie-

Potser podran convèncer un

tats intolerables per poder fer més guanys. Ara són temps complicats, però per a tots, per als qui han arriscat els seus diners a les empreses i per als qui

“Les privades voldrien que el sector públic disminuís perquè ara pinten bastos, els toca menys a repartir i els fem nosa”

hi treballem per fer-les fortes i ambicioses. Tots hi haurem de sacrificar al-

govern, però estem convençuts que els representants de tots els partits polítics faran la reflexió adequada per no deixarse vèncer per les pressions

d’una societat millor. Estic convençuda

d’uns grups que mai s’han compromès

guna cosa. Ara bé, no deixem que el

que en Quim compartiria alguna

amb l’atenció a la diversitat, mai han

que se’n vagi muntanya avall sigui la

d’aquestes reflexions. Els qui creiem

respectat els horaris protegits i mai

capacitat de creure en el periodisme

que la comunicació pot aportar alguna

s’han plantejat el perquè de les seves

com a eina de cohesió social i creixe-

cosa més que èxits i bons balanços

programacions més enllà de les seves

ment col·lectiu. Hem de fer propostes

tenim l’obligació de lluitar per equili-

corbes d’audiència. No és el moment de

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

és possible si confiem en el talent dels

49


8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 50

REFLEXIÓ

millor garantia per al futur del nostre ofici. I això cal fer-ho amb passió per contagiar l’amor que sentim per aquesta feina que se’ns enduu la vida sense adonar-nos-en i, quan ens n’adonem, som incapaços de renunciar-hi. Hi ha qui diu que a les aules de les universitats no es pot aprendre el periodisme. Potser no tot, però reflexionar i aprendre a discriminar, prioritzar, distingir i analitzar són graons imprescindibles per després saltar amb garanties als mitjans amb el cap ben moblat. Els qui el coneixien millor que jo diuen que en Quim era apassionat. La passió Terribas escolta una de les intervencions que van precedir el seu parlament.

és una condició imprescindible en l’entorn on ens movem: per creure en les idees i llançar-nos al buit de dur-les a la

sacrificar el servei públic en benefici

ment. I aquí sí que tots plegats hem de

pràctica i esperar a veure si la passió

d’uns empresaris que han demostrat la

millorar la capacitat d’autoexigència.

s’encomana en aquells qui ens lle-

volatilitat dels seus projectes comuni-

(...) Una altra responsabilitat és traslla-

geixen, ens escolten o ens miren. La

catius i la incapacitat de representar

dar idees i criteris, traslladar l’ofici a les

passió de creure en el que fem, i creure

totes les opcions socials, culturals i po-

generacions que ara ja han d’assumir, al

que el que fem serveix per a alguna

lítiques en les seves propostes.

nostre costat o davant nostre, les deci-

cosa més que per pagar la hipoteca. La

El servei públic, adequadament moni-

sions. Ells són fills d’una generació que

passió per defensar les nostres idees i

toritzat per les nostres institucions, ga-

ho ha tingut una mica més fàcil, però

aprendre a sacrificar-les amb la mateixa

ranteix que la ciutadania rebi propostes

sobretot que ha viscut immersa en un

passió quan les dels altres són millors

equilibrades, plurals i competitives per

entorn de competitivitat i carrera

que les nostres. A renunciar apassiona-

mantenir-nos com a referents triats pels

d’obstacles per arribar al que se suposa

dament, que també costa, quan hem

ciutadans. Els periodistes ens podem

que és l’èxit professional.

ficat la banya i ens hem equivocat. Pot-

comprometre amb els projectes, però

Hem de ser conscients de la feina que

ser renunciar amb passió al que més es-

necessitem que els polítics es compro-

hem de fer traspassant aquests princi-

timem és el que més ens costa, però la

metin també a preservar aquests espais

pis d’insubornabilitat i rigor als perio-

passió l’hem d’aplicar en tots els mo-

que ens permeten treballar amb garan-

distes i professionals de la comunicació

ments de la nostra vida professional.

ties al servei de la gent, i que ens de-

més joves. Potser per això sempre he

No vull perdre la passió de compartir el

mostrin

que

els

preocupen

els

continguts més enllà de les informacions sobre les seves accions de govern o els seus partits. Ara bé, a la nostra professió li cal auto-

projecte de la nostra televisió i

“Podem tenir les millors quotes d’audiència, i això mai no serà garantia de fer la millor televisió”

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

crítica. Hem de ser capaços de revisar

50

dels nostres mitjans públics amb els qui treballem en aquella casa i creiem que podem fer encara la millor proposta audiovisual del país. I continuarem lluitant, amb la

el que fem, d’admetre que ens equivo-

pensat que la feina que més m’omple

mateixa passió, per difícils i precàries

quem. La credibilitat es construeix

personalment és la que he pogut fer a

que siguin les circumstàncies que ens

quan rectifiquem els errors. Aquest és

la universitat. M’ha permès pensar i

toquin viure. Convencerem tothom que

un procés imprescindible per mantenir

compartir amb altres generacions in-

tenim el millor dels mons possibles que

la societat al nostre costat, confiada i

quietuds i preocupacions sobre els mit-

es poden veure a través de les pantalles,

tranquil·la que quan els donem gat per

jans perquè no cometin els mateixos

petites o grans, de mòbil o Internet…

llebre de manera involuntària o acci-

errors que hem comès nosaltres. Ser di-

Estem carregats de raons apassionades

dental, ho sabrem reconèixer pública-

dàctics, a la feina i a les aules, és la

i les defensarem fins on calgui.


8-1Terrivas:Layout 1 24/08/09 16:59 Página 51

Però tot això no és possible si, davant de les dinàmiques no sempre generoses, blindem amb aquesta passió, aquesta radical adhesió als principis del rigor i la creativitat.

dotbenjamin

els professionals no ens fem costat i ens

Les enveges i les mesquineses també contaminen aquest ofici, on vivim més pendents del que fan els altres que no pas del que som capaços de fer. Som poc generosos amb el reconeixement a les victòries alienes i no ens cal fer cap esforç per sospitar que hi ha conspiracions i influències dels uns i els altres, abans que reconèixer encerts i despenjar un telèfon per agrair una iniciativa que no ens beneficia directament. Som mesquins. I aquesta mesquinesa ens farà més petits. Ara, que vivim sota els efectes d’una victòria d’esforç col·lectiu, la d’un grup de professionals del futbol, hauríem d’aprendre algunes lliçons que ens podrien dur més lluny. (...) Els valors de la nostra societat van en direcció contrària. Des de petits ens ensenyen a competir per vèncer els resultats dels altres, més que no pas per compartir el

IDEC-Universitat Pompeu Fabra

la qualitat del teu futur Màster en Direcció de Comunicació I. Programa de postgrau de Comunicació Empresarial II. Programa de postgrau de Direcció de Comunicació Direcció: Josep Maria Casasús, Joan Francesc Cánovas i Carles Singla Calendari: Màster: octubre 09-juny 10 * Programa de postgrau I: octubre 09-febrer 10 * Programa de postgrau II: febrer-juny 10 www.idec.upf.edu/mdic1

coneixement amb els qui s’asseuen a la

Màster en

mateixa aula. Però la vida no dóna les

Direcció: Josep Maria Casasús i Susana Domingo

mateixes cartes a tothom. I en canvi, la

Calendari: octubre 09-juliol 10 www.idec.upf.edu/mdec1

vida ens obliga a compartir-les per avançar com a societat. Ser els primers, els líders, els qui més venen o als qui més miren, no ens fa els millors. Podem tenir les millors quotes d’audiència, i això mai no serà garantia de fer la

% "

% %

( '

$ &

!

Programa de postgrau de Brand Meaning: anàlisis, construcció i % " & " "! " ! ! Direcció: Marta Camps, Jordi Torrents i Inma Urrea Calendari: octubre 09-maig 10 www.idec.upf.edu/dbram1

millor televisió. Quan les coses van bé, en termes quantitatius, és quan hem de mirar endavant i plantejar-nos el futur, perquè com em recorden sempre els qui m’estimen, vindran temps pitjors. Que aquests temps ens atrapin amb la tranquil·litat d’haver defensat el que creiem al costat dels qui comparteixin amb nosaltres la passió per aquest ofici, fet amb rigor, amb imaginació, amb criteri, amb honradesa i al servei de la

Programa de postgrau de Comunicació i Periodisme de Moda Direcció: Marta Camps, Mònica Figueras, Inma Sebastía i Inma Urrea Calendari: novembre 09-maig 10 www.idec.upf.edu/dcmod1

Programa de postgrau de # % ' ! % & " " & & " $

"$ ! '

#

$

#

% $

!

Programa conjunt amb EL TERRAT Direcció: Joan Pons i Manel Jiménez Calendari: octubre 09-març 10 www.idec.upf.edu/dguit1

nostra societat.

Consulta el nou Sistema de Finançament a la nostra web www.idec.upf.edu


REFLEXIÓ

A finals de maig, l’Associació Mundial de Diaris (WAN, World Association of Newspapers) va celebrar a Barcelona la conferència

Barcelona, ciutat de diaris Xavier Vidal-Folch *

internacional “El poder de la

Aquesta ciutat que ens rep, Barcelona, fa olor de tinta. I respira comunicació,

ciatives han estat producte del talent de

premsa escrita”.

cultura. Des de fa molt de temps, des

la societat, de l’empenta dels ciutadans.

de fa més de cinc segles. Llavors, al

No del poder polític. No de l’Estat.

En aquestes pàgines

segle XVI s’hi va encetar l’edició de

Succeeix el mateix en molts altres àm-

diaris, encara molt rudimentaris. I la

bits culturals. La visita a qualsevol dels

reproduïm

producció industrial de llibres en tota

museus més significatius de la ciutat

mena d’idiomes: del francès al llatí, de

ratifica també que el seu geni creador

l’italià a l’alemany... de la mà dels lli-

correspon als ciutadans. Als ciutadans-

les paraules de benvinguda de Xavier Vidal-Folch, director adjunt d’El País i president del Fòrum Mundial de Directors

a tots aquests exemples. Aquestes ini-

breters privats convertits en impressors.

artistes, notablement. Així, el Museu

Des d’aleshores, Barcelona és capital

Picasso s’inicia gràcies a la col·lecció

editorial mundial en llengua espanyola.

de Jaume Sabartés, el gran amic català

I, per descomptat, en llengua catalana.

del pintor, el retrat blau del qual es

El primer diari editat a Espanya va

conserva a l’Hermitage de Sant Peters-

néixer aquí el 1641, La Gazeta, d’apari-

burg; la Fundació Miró va néixer per la

ció setmanal, inspiració francesa i escrit

generosa donació de l’artista; tal com

íntegrament en català; així com el

passa amb la Fundació Tàpies, o amb el

que durant molts anys va ser degà de

Museu Dalí a Figueres. A diferència

de Diaris (WEF, World

la premsa continental, el Diari de

dels grans museus nacionals europeus

Barcelona, que va veure la llum en la re-

nascuts de les col·leccions de les famí-

Editors Forum), que

volucionària data de 1792. També aquí

lies reials o imperials i del saqueig co-

forma part de la WAN. * Xavier Vidal-Folch és director adjunt d’El País des de 1989. Ha treballat en aquest diari des de 1982 on ha estat redactor en cap i delegat de l’oficina de Brusel·les.

va sorgir el més difós dels diaris comer-

lonial, el Museu Nacional d’Art de

cials i familiars, La Vanguardia, el 1881.

Catalunya va sorgir de la simbiosi i

La primera emissora que va saltar a les

col·laboració entre ciutadans-col·lec-

ones al nostre país, Ràdio Barcelona, ho

cionistes privats, que van donar o llegar

va fer també el 1924 des d’aquesta ciu-

els seus tresors, i la iniciativa municipal.

tat. I la primera televisió local, a la veïna

La creixent complicitat entre el sector

població de Cardedeu, el 1980.

privat i el sector públic és un altre dels

Espigolo aquests pocs exemples, entre

trets de la identitat barcelonina, que va

molts altres, però no amb l’objectiu de

tenir el seu momentum més televisat en

cultivar una afició ben estesa entre no-

els Jocs Olímpics de 1992.

saltres, la rivalitat entre ciutats. Perquè

També van ser els ciutadans privats, o

altres ostenten també importants títols

les seves associacions, els qui van crear

en aquest campionat. El que fa Barce-

el teatre d’òpera, el Liceu. O les escoles

lona diferent és un fil conductor comú

universitàries de negocis, ESADE i


IESE, que es disputen el liderat mun-

del fet que segurament, juntament amb

tuàries de l’Atlàntic Nord, les ciutats

dial de les business schools; o les prin-

Amsterdam, és l’única gran capital

hanseàtiques, germinades al compàs

cipals caixes d’estalvis, i les seves

europea de relleu internacional (4 mi-

dels ports. A diferència d’questes,

potents fundacions culturals. I van ser

lions d’habitants en l’àrea metropoli-

es nodreix d’un ampli hinterland, al

els artistes els qui van fundar el primer

tana) que no deu l’empenta moderna i

qual alhora dinamitza: Catalunya.

Teatre Lliure. Van ser els industrials pri-

contemporània a reis, papes o governs.

Aquesta ciutat encarna moltes ciutats.

vats els qui en començar la Revolució

L’única que no és capital política d’un

Per exemple, i simultàniament, és la

Estat; a diferència dels anys glo-

ciutat-seu de la capitalitat catalana i la

riosos, però ja molt remots, de

ciutat-coseu de la bicapitalitat espa-

l’època medieval i de l’expansió

nyola, al costat de Madrid. Bicapitali-

mediterrània en competència

tat cultural i econòmica, abans de tot;

amb les ciutats-repúbliques ita-

però ara també amb la democràcia sò-

“Barcelona fa olor a tinta. I respira comunicació, cultura. Des de fa molt de temps, des de fa més de cinc segles” Industrial van portar cap aquí les mà-

lianes, les empremtes de les

lidament assentada, política. El prodigi

quals, no només religioses sinó sobre-

d’aquesta realitat tangible consisteix

quines de vapor i, després, van establir

tot civils, perviuen als carrerons i pa-

en el fet que és producte d’un invent

la primera línia ferroviària del territori

laus gòtics.

humà, cívic. D’una voluntat. Tal com

peninsular espanyol, entre Barcelona i

“Capital del Sud i ciutat del Nord”,

passa amb les ciutats japoneses, ni els

Mataró, el 1848, i van consagrar Cata-

com se l’ha definit encertadament,

recursos naturals del camp, ni les

lunya com la “fàbrica d’Espanya”.

Barcelona constitueix una variant sin-

riqueses mineres, ni l’orografia l’acom-

L’encís especial de Barcelona prové

gular i mediterrània de les viles por-

panyen. El vell refrany popular asse-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Redacció de la Cadena Ser de Barcelona l’octubre de 1977 quan es preparaven els informatius en el nou context de llibertat informativa

53


REFLEXIÓ

institucionalització de l’autoregulació de la professió, mitjançant el Consell de la Informació de Catalunya, fundat el 1997 pel Col·legi de Periodistes. És cert que tots aquests èxits s’acompanyen d’alguns fracassos molt sonors, de manera que els catalans salten amb certa facilitat de l’èxtasi a la depressió, de l’orgull excessiu a la humilitat exagerada. Tot sovint a les iniciatives periodístiques i culturals barcelonines els manca grandària empresarial. Els manca l’ambició suficient per a la reHorst Pirker (president d’IFRA), Gavin O’Relly (president de la WAN), Xavier Vidal-Folch (president de la WEF) i l’alcalde de Barcelona el passat mes de maig. Foto: Ajuntament de Barcelona

cerca de mercats més amplis. Freqüentment les innovacions que s’hi generen exporten les seves seus a altres ciutats, per acció o per omissió. La indústria de

gura que “els catalans de les pedres en

Mundo Deportivo i l’Sport), general-

la comunicació convencional ha arribat

fan pans”. Han fet del combat contra

ment apassionats pels colors blaugrana

a un cert sostre, que pugna per trencar.

la seva pobresa inicial la virtut principal.

del Barça.

Les noves tecnologies, els desenvolupa-

La fortalesa cultural barcelonina rau

En aquests darrers trenta anys, ha ge-

ments audiovisuals i la Xarxa ofereixen

gairebé exclusivament en la potència

nerat novetats substantives, com la pro-

a les capçaleres i empreses més anyenques

del talent de les seves gents d’origen. I

fitosa transformació del disseny d’un

l’ocasió d’adaptar-s’hi. I brinden als

de la barreja cosmopolita de gents aquí

diari tradicional, La Vanguardia, o la crea-

projectes de nou encuny oportunitats

arribades, un mosaic molt recent. Un

ció el 1978 d’El Periódico de Catalunya,

extraordinàries.

mosaic articulat, malgrat que s’hi prac-

model d’èxit que hibrida allò popular

tiquen fins a 250 llengües. Un talent aplicat a la passió per la novetat i la creativitat. Incubadora de la creativitat i de la innovació, Barcelona és l’herald espanyol de la creació i el comerç cultu-

“Tot sovint a les iniciatives periodístiques i culturals barcelonines els manca grandària empresarial”

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

ral. De la cinematografia i de la publici-

54

Així, la subcontractació de continguts digitals i audiovisuals, amb empreses com Lavinia o Mediapro, esdevé una font de noves capacitats. O el disseny, redisseny i consultoria de diaris, com demostren companyies de referència europea i mundial com ara Cases i As-

tat. De la nova arquitectura i del nou

amb la qualitat; i que és pioner en la

sociats. El poder de la premsa impresa

urbanisme. De la moda i del disseny.

doble edició lingüística, en català i cas-

es vivifica, així, amb els nous poders d’alt

En periodisme ha sabut combinar, al

tellà. O la inauguració a Espanya de la

component tecnològic.

llarg del segle XX, realitats antagò-

multiimpressió i la multicentralitat, que

Es tracta de nous àmbits en què operar;

niques: els diaris burgesos més curosos

va possibilitar la bicapitalitat de redac-

en què Barcelona i les seves gents poden

(La Veu de Catalunya, 1899; Mirador,

cions d’un mateix diari, El País, des del

i han de realitzar noves aportacions. Ho

als anys vint) o revistes de qualitat alta

1982. O el sorgiment del primer rotatiu

ha de fer si vol mantenir-se viva i conti-

i glamurosa (D’ací i d’allà, 1908), amb

escrit íntegrament en català després de

nuar despertant admiració. Pot fer-ho,

la més combativa premsa anarquista

la Guerra Civil (abans ja n’hi va haver

perquè la xarxa, el disseny i els serveis

(Solidaridad obrera, 1907). La millor

una trentena, ràpidament tancats per la

constitueixen terrenys de joc i activitats

revista falangista (Destino, 1937) amb

dictadura), l’Avui (1976).

en què la innovació resulta més decisiva

la millor revista comunista (Nous

També en l’àmbit associatiu periodístic

que l’economia d’escala, activitats que

Horitzons, 1962). Les revistes d’humor

Barcelona/Catalunya és pionera, amb

sintonitzen amb les habilitats i percep-

més àcid (des del Papitu i L'Esquella

corporacions molt actives com l’Asso-

cions autòctones: en què l’àmbit ciutadà

de la Torratxa anteriors a la Guerra

ciació Catalana de la Premsa Comarcal

preval sobre l’estatista. Perquè el futur

Civil, fins als recents El Papus i El

(1982) i l’Associació de Publicacions

pot arrencar del passat, però només

Jueves) i diaris esportius (Dicen, El

Periòdiques en Català (1983). O en la

depèn de nosaltres mateixos.


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 56

DOSSIER ESPECIAL

El procés de Bolonya ha canviat la metodologia que s’utilitza a la universitat i ha obligat a variar els plans d’estudi, la manera de funcionar i fins i tot, en alguns casos, a reorientar les prioritats d’algunes facultats catalanes que cursen els estudis de Periodisme. CAPÇALERA ha

Bolonya reinventa Periodisme Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Deu anys després de la reunió de 29 es-

del professorat i major implicació dels

tats europeus a la ciutat italiana de Bo-

estudiants, entre altres), conclou dient

lonya, l’aplicació de l’Espai Europeu

que “estem segurs d’haver fet un bon

d’Educació és una realitat que implica

salt cap a l’excel·lència universitària. Bo-

un canvi força important, no tan sols de

lonya ens ho ha permès”.

plans d’estudi sinó, sobretot, de meto-

Treserras no és l’únic que entén aquest

dologia. Perquè Bolonya, que es basa

canvi com una manera d’avançar. “Bo-

en un sistema europeu de transferència

lonya hauria de servir com a excusa per

de crèdits i en una estructuració d’un

aprofitar, tots plegats, l’oportunitat

doble cicle (grau i postgrau), també

d’adaptar-nos a les noves necessitats

destaca per una sèrie de innovacions

d’un mercat que encara no està ben de-

pedagògiques.

finit”, assegura Jordi Llonch, adjunt al

Moltes facultats de Periodisme comen-

deganat per a l’àrea de Comunicació de

contactat amb els

cen a partir d’aquest curs a aplicar el

la Facultat d’Empresa i Comunicació

responsables

nou sistema. D’altres exaureixen el

de la Universitat de Vic.

marge que tenen fins al curs vinent,

Una ullada ràpida als plans d’estudi de

acadèmics d’aquests centres per parlar d’uns estudis que no han deixat de créixer des del 1972, quan la UAB va començar a oferir-los.

mentre que unes poques ja s’hi havien

les facultats que imparteixen Perio-

posat abans que ningú. Aquest és el cas

disme permet adonar-se que en molts

de la Ramon Llull. Ells van ser, fa un

casos, tal i com demana Llonch, Bolo-

any, els pioners en l’aplicació del nou

nya ha estat l’excusa per remoure força

sistema. I la seva valoració és força po-

coses, més enllà de la resistència d’un

sitiva. Tot i que els continguts han can-

petit grup d’estudiants contraris a la re-

viat poc, ara disposen de molta més

forma. Ha estat un canvi, forçat o vol-

llibertat per programar i treballar en

gut, que ha permès als responsables

petits grups (les classes reduïdes han

acadèmics replantejar prioritats, gua-

passat d’un 30% a un 80%).

nyar independència acadèmica, flexibi-

En un article (Balanç provisional) per

litat i apostar per sectors concrets de la

a la revista de la facultat, Miquel Treser-

professió que els ajuden a aproximar-se

ras, degà de Periodisme de la URL, re-

a un mercat laboral que no sempre ha

Aquest article és un

passa aquest primer any amb Bolonya i

anat en consonància amb el que s’ex-

apunta que ha suposat “la reforma uni-

plicava a les aules universitàries.

compendi de totes

versitària més profunda i realista dels úl-

Un dels aspectes més valorats pels res-

aquestes converses.

tims decennis”. Després d’enumerar els

ponsables de les diferents facultats és,

principals avantatges (augment de l’au-

tal i com apunta Treserras, la llibertat

tonomia del centre, millor coordinació

que Bolonya ofereix als centres. “Per


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 57

Tres estudiants de la Pompeu Fabra en les noves instal·lacions del campus de Poblenou

primer cop a Espanya, el Govern ha

la resta és lliure”, afegeix Bernat

donat àmplia autonomia a les universi-

López, responsable acadèmic de Perio-

tats per fer els plans d’estudis. Ha

disme de la Rovira i Virgili (Tarra-

desaparegut el criteri de troncalitat i

gona).

aquestes

directrius

els

ara hi ha unes matèries bàsiques, així

permetran, tal i com apunta Salvador

L’entrada en vigor dels nous plans

que vàrem poder començar amb un xec

Aragonès, degà de la Facultat de Cièn-

d’estudis dels títols oficials de

cies de la Comunicació de la Uni-

grau de l’Espai Europeu d’Educa-

versitat

ció és esglaonada i la data límit és

En un moment difícil per a la professió, Bolonya permet ser més flexible i adaptar-se molt millor al mercat laboral

Internacional

de

Catalunya, apostar per una per-

el curs acadèmic 2010-2011. Des-

sonalitat diferenciada: “Gràcies a

prés d’aquestes dates ja no es

Bolonya les universitats es distin-

podrà oferir ensenyaments de pri-

giran les unes de les altres perquè

mer dels plans d’estudis encara vi-

en blanc”, admet Salvador Alsius, di-

el pla d’estudis és lliure”.

gents. D’aquesta manera, el curs

rector dels estudis de Periodisme de la

Així doncs, en un moment de canvi de

vinent totes les titulacions han de

Universitat Pompeu Fabra. “Hi ha

paradigma arran de l’aparició i consoli-

tenir implantat almenys el primer

molta més llibertat en la denominació

dació de la Xarxa, Bolonya pot donar

any dels nous plans d’estudis,

del títol i ja no depenem del dirigisme

un cop de mà a les universitats. “Inter-

d’acord amb les directrius del

centralista que venia del Ministeri. Hi

net ens està portant a un nou model de

procés de Bolonya.

ha unes directius de formació bàsica i

negoci. Això ens ho ha fet més difícil i

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

I

2010, com a màxim

57


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 58

DOSSIER ESPECIAL

Un grup d’estudiants durant les pràctiques de televisió en un estudi de la Universitat Pompeu Fabra

hem de ser capaços de reformular els

serà assumible per totes les butxaques.

La gran batalla de Bolonya serà d’aquí

nostres estudis. Per tant, els plans d’es-

“La idea és que els futurs postgraus si-

a quatre anys, quan els estudiants hau-

tudis han de ser flexibles i modulables”,

guin una especialització, tot i que seran

ran d’escollir entre una gran quantitat

afirma Llonch. “Podrem adaptar cada

molt cars. Aquest és un punt dèbil de

de postgraus. Llavors es veurà de quina

any el programa a exigències molt més

Bolonya”, admet Alsius.

manera l’oferta formativa respon al

concretes”, diu Joan-Andreu Rocha, vi-

Els postgraus es presenten com el com-

que la gent busca i al que el mercat ne-

cedegà de Periodisme de l’Abat OlivaCEU. Però aquesta no és l’únic avantatge. “Un altre aspecte positiu –prossegueix Rocha– és que permetrà introduir una part més pràctica, una de

cessita, perquè el valor d’un post-

La reforma universitària permetrà que els futurs periodistes siguin més polivalents

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

les febleses que tenien fins ara als estu-

58

grau és que t’insereixi en el mercat laboral”. Algunes facultats ja han començat a moure fitxa en aquest sentit. A la Universitat de Vic, per

dis de Periodisme”.

plement a uns estudis de quatre anys

exemple, aposten fort per enfocar els

Un dels aspectes claus de la reforma

molt diferents dels d’ara. “Amb Bolo-

seus estudis en el periodisme de proxi-

–però també un dels més criticats pels

nya –apunta Rocha– els periodistes

mitat i en la formació de professionals

anti-Bolonya– és el postgrau (que fins

seran més polivalents i menys especia-

del món de l’empresa i la comunicació

ara s’anomenava màster). Es tracta de

litzats perquè potenciarà la polivalèn-

pública. A la UIC organitzen un post-

l’1 del 4+1 i també d’un dels aspectes

cia però no l’especialització. Per això

grau en Comunicació en moda i ten-

més controvertits ja que el seu cost no

els postgraus tindran tanta importància.

dències, mentre que a l’Abat Oliva


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 59

tenen previst un de periodisme espor-

“El Departament de Comunicació de la

tiu. D’altres ítems com el periodisme

Pompeu va plantejar que els acadèmics

digital estarà present en totes les facul-

no havien de superar el 30% perquè hi

tats, ja que s’apunta com un dels pilars

ha el perill que molts estudiants amb

“El 4+1 no ens agrada”. Enric

de la professió del futur.

màsters i postgraus acabin treballant a

Marín, exdegà de la Facultat de

la universitat sense trepitjar els mitjans,

Ciències de la Comunicació, parla

com va passar a la UAB”, diu Alsius.

clar quan opina sobre com s’aplicarà a Espanya l’Espai Europeu

Però si bé els estudiants tindran força avantatges amb el nou sistema, no tothom té clar que es pugui dir el mateix del professorat. Treserras en el seu article apunta que l’Espai Europeu d’Educació “ha millorat la coordinació del

Bolonya imposa un 50% de doctors, una norma que no té cap sentit a carreres com Periodisme

professorat i ha potenciat la innovació

d’Educació. L’opinió de Marín és compartida per bastants responsables acadèmics catalans. En realitat, Bolonya deixava la porta oberta a dues possibilitats que popularment es coneixen com el 3+2

metodològica”. Però hi ha altres veus

I precisament quan el debat entre aca-

(tres anys de grau i dos d’especia-

no tan optimistes. “El problema seriós

dèmics i externs semblava més que su-

lització) i el 4+1 (quatre anys de

es donarà ara, ja que els professors

perat apareix Bolonya amb la seva

grau i un de postgrau). El govern

s’hauran d’adaptar a una nova metodo-

quota que ha reactivat l’interès de

espanyol –malgrat que molts rec-

logia”, adverteix Aragonès. “Hauran de

molts professors per doctorar-se, ja que

tors, sobretot els catalans, van de-

treballar amb altres professors, amb se-

amb el títol tindran més facilitats per

manar el 3+2– va acabar optant

minaris que impliquen grups més re-

trobar o consolidar una feina.

pel 4+1, cosa que va aixecar nom-

duïts. Ara no tindran tants crèdits per

Però no tothom sembla tan preocupat.

broses crítiques.

donar, però donaran moltes més tuto-

Des de la Rovira i Virgili –on tenen una

Però les discrepàncies ja venien

ries i això provocarà una relació més

ratio de professors associats molt alta–

de lluny. El 16 de maig del 2005

fluida amb els estudiants. Seran més tu-

Bernat López es mostra escèptic sobre

Jaume Guillamet i Miquel Berga

tors i menys professors”, explica Rocha.

el compliment d’aquesta quota. “És

–degans de Periodisme i d’Huma-

Un aspecte espinós és la imposició d’un

una norma que no té sentit en les car-

nitats de la UPF, respectivament–

50% de docents amb títol de doctor.

reres més pràctiques. És bastant absurd,

signaven un article a El País titulat

“És un dels riscos de Bolonya, un dels

així que o bé no es farà complir o aca-

“Ancho de vía universitaria” on

aspectes que em preocupa i no

barà desapareixent. És un tema que no

criticaven el 4+1. “El corporati-

m’agrada”, reconeix Llonch. “En de-

em preocupa gens”, reconeix.

visme i l’obsessió reglamentista que caracteritza el model univer-

terminades carreres molt pràctiques –prossegueix– seria millor tenir una

UNA SORTIDA DIFERENT

sitari espanyol –un fet que resulta

ratio diferent de doctors i professors as-

Però, com afectaràn tots els avantatges

incomprensible en el món anglo-

sociats per conservar l’equilibri entre

de la reforma en la formació dels estu-

saxó– pot obligar-nos a circular

els que prioritzen el valor acadèmic i els

diants? Miquel Treserras assegura que

per un ample de via absurdament

que prioritzen la vida professional”. El debat sobre l’experència pràctica del professorat té quasi tants anys com els estudis de Periodisme. Les crítiques, temps enrere, als docents de la UAB, on

incompatible amb el dels nostres

La majoria de les feines que troben els llicenciats són a gabinets i a mitjans digitals

veïns”, apuntaven. I és que els defensors del 3+2 recorden que és el model que utilitzen nombrosos països europeus i a més permetia mantenir els estudis de segon

hi havia professors que no havien trepitjat mai una redacció, varen sorgir

“l’estudiant de Bolonya tindrà una for-

grau, que en canvi amb el 4+1 des-

efecte i les aules s’anaren omplint de

mació bàsica molt àmplia i això serà

apareixen. “Les reticències al 3+2

professionals amb experiència que

molt important pera la seva polivalèn-

–recorda Marín– venien bàsica-

combinaven docència amb pràctica pe-

cia. Haurà treballat molt en equip i serà

ment de Madrid, on es negaven a

riodística. A dia d’avui la UAB ha re-

molt creatiu”.

aplicar el 3+2. A Catalunya no hi

duït el nombre d’acadèmics i la resta de

Però hi ha aspectes on difícilment hi

havia tantes reticències”.

facultats ja han corregit aquest error.

posarà solució, ja que els orígens dels

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

ASSOCIATS I DOCTORS

El 4+1 no convenç

59


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 60

DOSSIER ESPECIAL

Una mica més diferents El procés de Bolonya ha servit perquè les facultats catalanes que cursen estudis de Periodisme revisessin els seus plans d’estudis. En alguns casos, els canvis no han estat molt significatius, mentre que d’altres han canviat considerablement. A continuació oferim un resum de l’oferta acadèmica dels diferents centres on, a dia d’avui, es formen la gran majoria dels futurs periodistes catalans.

Universitat Autònoma de Barcelona

quart la meitat dels crèdits, com a

Periodisme Especialitzat s’hi podrà

La més gran (uns tres-cents llicenciats

mínim, ja es destinaran a una espe-

accedir des d’aquests itineraris o des

anuals) i pionera (el 1972 va ser la pri-

cialització. Aquest darrer any prepa-

de qualsevol altre grau.

mera universitat catalana i la tercera

rarà els studiants que vulguin cursar

espanyola en impartir Periodisme) no

un postgrau.

Universitat Ramon Llull El 1994 la Facultat de Ciències de la

començarà a aplicar Bolonya fins l’any vinent. El Grau de Periodisme

Universitat Pompeu Fabra

Comunicació Blanquerna de la Uni-

tindrà una troncalitat comuna –so-

El 1992 neix la Pompeu Fabra, la se-

versitat Ramon Llull es va convertir

bretot els dos primers anys– amb els

gona facultat de periodisme cata-

en la tercera universitat catalana en

estudis de Publicitat i Comunicació

lana. Es tracta d’un centre públic

cursar estudis de Periodisme i el pri-

Audiovisual. Després de dos anys

que des d’un bon principi neix amb

mer centre privat. També ha estat la

d’estudis genèrics a tercer comença-

una concepció molt diferent a la

pionera en començar el Grau de Pe-

ran les assignatures optatives i un perfil molt marcat en cada titulació. A

riodisme del que al enguany

A l’oferta existent, que amb Bolonya convida a la singularitat de cada centre, ara s’hi sumen Lleida i la UOC

ja inicien el segon curs. Els 85 estudiants de cadascuna de les promocions cursen uns estudis en els quals s’aposta

clarament

per

UAB, ja que apostava pel model an-

donar molta importància a les huma-

glosaxó d’estudis de segon cicle.

nitats i no comencen les pràctiques

Aquest setembre comencen el Grau

fins al tercer any.

de Periodisme (té la nota de tall més

El nou campus de Poblenou de la UPF

60

alta de les facultats catalanes de Pe-

Universitat Internacional

riodisme) al nou campus del Poble-

de Catalunya

nou amb una vuitantena d’alumnes i

Va començar a impartir classes el 1997-

un canvi de sistema substancial, ja

98 amb uns estudis de doble titulació

que l’esquema 4+1 no permet les

d’Humanitats i Periodisme. Aquesta

carreres de segon cicle. Malgrat tot,

universitat privada va tancar el curs

han mantingut l’essència del seu

passat la seva sisena promoció de Cièn-

plantejament acadèmic gràcies a uns

cies de la Comunicació. El Grau de Pe-

itineraris (en Dret, Econòmiques,

riodisme no s’iniciarà fins al curs

Polítiques i Humanitats) on la meitat

2010-11, tot i que en el curs 2009-2010 ja

dels crèdits de primer i segon curs

s’imparteixen onze dels dotze títols de

són de formació de base en un àmbit

grau presentats, quedant pendent pre-

determinat, fugint de la “cultura en-

cisament el de Periodisme. Es poten-

ciclopèdica”. A partir de tercer co-

cien molt les pràctiques. Dels seus

mencen les pràctiques i es potencien

postgraus destaca el de Comunicació

les classes en anglès. Al postgrau en

en Moda i Tendències.


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 61

Universitat de Vic

aquesta llicenciatura el 2004 amb un

50 places. Aquesta universitat tenia

Facultat de capital públic i privat que

segon cicle. Aquella llicenciatura ha

un segon cicle de Comunicació Au-

i va començar Periodisme l’any 2002

passat a ser un Grau en Comunicació

diovisual que finalment s’ha conver-

que enguany ha passat a Grau i que

que s’inicia aquest curs i que des d’un

tit en un Grau, que és un calaix de

compta amb 55 places. Des dels seus

bon principi anirà enfocat al perio-

sastre on s’inclouen matèries de Pe-

inicis té la particularitat que és la

disme. De totes maneres, durant els

riodisme i d’altres de Comunicació

l’única universitat que els estudis de

dos primers anys compartiran un

Audiovisual.

Periodisme no estan a dintre de Co-

tronc comú amb Comunicació Audio-

municació, sinó inclosos a Empresa i

visual i Publicitat i Relacions Pú-

Universitat Oberta de Catalunya

Comunicació. Volen convertir-se en

bliques. A tercer ja s’especialitza i a

Aquesta universitat virtual comença

un punt de referència del periodisme

quart s’escull entre una àmplia llista

aquest setembre un Grau de comuni-

de proximitat. També són conscients

d’optatives i tenen lloc les pràctiques.

cació de caràcter generalista amb una

de la importància dels gabinets de co-

La universitat ha apostat per un estu-

oferta d’un miler de places. Se centra

municació i aposten per la formació de

dis generalistes. L’especialització vin-

en sis àmbits d’actuació (creativitat

professionals del món de l’empresa i la comunicació pública. També estan especialitzant-se en periodisme digital. Universitat Abat Oliva-CEU El 2003 la Facultat de Ciències Socials d’aquesta universitat privada va començar a cursar Periodisme en segon cicle i el 2005 ja iniciaren una llicenciatura de quatre anys i una doble llicenciatura (amb Polítiques, Dret, Publicitat o Relacions Públiques) que s’allargava fins el cinc anys. Aquest curs és el darrer de l’antic pla perquè el 2010-11 començaran els estudis de Grau amb una reducció de places, ja que tan sols n’hi haurà una trentena. Arran de la reforma ja no seran possibles les dobles titulacions. Encara estan estudiant com enfocaran el

Dues estudiants a l’entrada de la Universitat Autònoma de Barcelona

postgrau, tot i que, per ara, apunten cap a un de Periodisme esportiu i un altre de Periodisme digital i noves tecnologies. A tercer i quart hi haurà

drà donada per uns postgraus encara

publicitària, creació audiovisual, ges-

un alt percentatge d’assignatures en

per definir i que començaran el 2011.

tió publicitària, gestió audiovisual, co-

Universitat de Lleida

públiques i, finalment, comunicació

aquí fan pràctiques des d’un bon co-

La Universitat de Lleida, constituïda

informativa). Entre els programes de

mençament.

el 1994, és un centre públic que fins

postgrau destaquen el de Periodisme

la Pompeu Fabra o la Ramon Llull

ara no oferia Periodisme, però des

Digital, Publicitat a Internet i nous

Universitat Rovira i Virgili

d’aquest any la Facultat de Lletres in-

mitjans digitals, Innovació en creació

Aquesta universitat pública, amb 30

clou un Grau de Comunicació i Pe-

de continguts audiovisuals i Comuni-

places de Periodisme, va començar

riodisme Audiovisual que disposa de

cació digital aplicada al turisme.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

municació corporativa i relacions

anglès. A diferència de facultats com

61


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 62

DOSSIER ESPECIAL

problemes van més enllà d’una reforma

Anys després ja pensaven més en la te-

diants troben feina, malgrat que també

d’estudis superiors. “La majoria d’estu-

levisió i en l’actualitat pensen més que

reconeix que “la majoria dels de l’any

diants, amb poques excepcions, respo-

aniran a una feina relacionada amb In-

passat estan fent continguts periodístics

nen al perfil de molts coneixements

ternet.

en mitjans digitals”.

tècnics, pocs coneixements generals i

D’altres enquestats pensen ben dife-

Segons l’Observatori de Graduats de la

menys capacitat analítica. I tal com està

rent. “Els estudiants no vénen gaire

UAB, un 93% dels llicenciats de Perio-

plantejat Bolonya ni afavoreix ni en-

conscienciats d’aquest canvi en l’oferta

disme del 2003-2004 tenien feina, un

torpeix aquestes mancances”, apunta Rocha. “El grau de cultura general és molt baix, però tampoc no hem d’exagerar. No hi ha tanta diferència amb la nostra generació”, matisa López. “És el

percentatge que en els tres anys

En els darrers deu anys, tot i l’aparició de més facultats que cursen Periodisme, no han augmentat gaire els llicenciats

signe dels temps–opina Llonch– Hi ha un cert alleugeriment dels coneixe-

els gabinets de premsa. A la Ramon Llull apunten en el ma-

bre del 2004 elaborat per Enric Xicoy,

ments i una evident pèrdua de l’esforç

com a la Jornada de Portes Obertes de

coordinador de pràctiques del Depar-

com a valor social”, adverteix, tot i que

la universitat vaig detectar que els que

tament de Periodisme de Ciències de la

també destaca que té “una molt bona

s’interessaven ho feien amb el para-

Comunicació Blanquerna, xifra en un

impressió” dels alumnes dels darrers

digma antic”, explica Llonch. Abans

95% el alumnes de la sisena promoció

anys. “Són gent amb ganes de conèixer

dels exàmens Rocha va parlar amb els

que treballaven. Un 20-25% de les úl-

la realitat que els envolta i d’explicar-

alumnes de quart curs i els preguntà on

times promocions ja es quedaven a les

la”, afirma.

es veien treballant en el futur. Una gran

empreses on feien pràctiques. Altre cop,

El problema és si tindran l’oportunitat

majoria volen fer-ho en un mitjà de co-

molts són gabinets i mitjans virtuals.

d’explicar aquesta realitat. La situació

municació clàssic –sobretot a la ràdio–

Segons Marín, “els estudiants no

econòmica és tan delicada que fins i tot

“però també són molt conscients que la

contemplen massa l’opció dels gabinets

condiciona les respostes. “Fa vuit mesos

part tecnològica està agafant molta im-

de comunicació que, segons les nostres

era optimista, però ara amb la crisi pel

portància. Malgrat que no a tots els

dades, són a dia d’avui els que donen

mig és diferent, la resposta queda en

agrada, veuen la necessitat de formar-

més sortida laboral. Però ells això ho

suspens”, admet Salvador Alsius. “El

se en aquest camp”.

han d’entendre a mesura que avancen els estudis”.

que sí que s’ha acabat –prossegueix– és rellotges”. Els estudiants saben que la situació és delicada. “Els de l’última promoció estan tots espantats”, explica Aragonès.

Però hi ha un altre aspecte que

La suma de llicenciats a la Pompeu, Ramon Llull, Abat Oliva, Rovira i Virgili, Vic i la UIC equival als de la UAB

Però, a part de la crisi, són conscients

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

que més gent havia acollit eren

teix sentit. Un informe de l’octulaboral. Tant al Saló de l’Ensenyament

la meva generació, on el més beneit feia

62

posteriors és similar. El sector

les xifres no contemplen: les condicions laborals. L’informe de Xicoy apunta que “la majoria dels estudiants es queixaven de la precarietat laboral que pateixen,

del canvi de paradigma que imposen les

XIFRES POSITIVES

noves tecnologies? Aquí les respostes

Si haguessim de fer cas de les xifres que

aquest mal no sembla que sigui exclusiu

difereixen. “És difícil mantenir el

mouen les facultats aquestes no hau-

dels estudiants que fa poc han acabat la

paper, el rol d’estudiants que volen ser

rien de preocupar-se per la inserció la-

carrera, sinó que es tracta d’una situa-

periodistes de soca-arrel quan precisa-

boral dels seus llicenciats.

ció ‘normal’ en el sector i fins i tot en el mercat laboral en general”.

ja que no tenen un contracte fix. Però

ment els models professionals s’estan

Sobre el paper les dades són incontes-

desdibuixant tant”, aclareix Alsius, qui

tables. “Els pocs estudiants que tenim

assegura que “els estudiants actuals són

normalment troben bones oportunitats

PRECARIETAT

ben conscients de la diversificació del

de treball, tot i que en gabinets de co-

L’informe de Blanquerna alerta –tot i

mercat laboral i de les dificultats exis-

municació o bé en el periodisme digi-

que ells ho relativitzen– d’un dels

tents”. “Ara entren amb una actitud di-

tal. Tan sols una tercera part treballen

temes recurrents en la professió, com és

ferent de fa vint anys –explica Marín–

en mitjans clàssics”, afirma Rocha. Per

el de la precarietat. Molts dits assenya-

Quan jo vaig començar a estudiar quasi

la seva part, Salvador Aragonès asse-

len el sistema universitari com un dels

tots volíem anar a la premsa escrita.

gura que a la UIC un 84% dels estu-

responsables d’haver empitjorat les


10-1DossierBolonya:Layout 1 24/08/09 17:02 Página 63

La UAB acumula tants llicenciats com la resta de les facultats públiques i privades que cursen Periodisme

condicions laborals degut a la prolife-

uns anys que no supera la dotzena de

tenen, d’això”, reconeix Salvador Al-

ració de facultats de Periodisme que

llicenciats en Periodisme. Lluny queden

sius, qui va assistir durant tres anys a

han multiplicat el nombre de llicenciats.

les xifres de l’Autònoma, que té un pes

aquestes trobades.

El límit d’estudiants de Periodisme,

majúscul estadísticament parlant. Prova

“És una simplificació –opina Llonch–

com el dels altres estudis, és fixa

d’això és que la suma dels llicenciats a

Honestament, no crec que es pugui

d’acord amb les directrius del Govern

la Pompeu, Ramon Llull, Abat Oliva,

acusar les facultats de la precarietat la-

de la Generalitat, conjuntament, amb

Rovira i Virgili, Vic i la UIC equival als

boral. És cert que s’ha ampliat l’oferta, però quan tan sols hi havia la

les universitats, en el Consell InteruniSegons les dades del Comissionat per a Universitats i Recerca, el curs 20002001 es van llicenciar a Catalunya 365 estudiants, mentre que Al 2007-2008

UAB la xifra d’estudiants per entrar-hi era altíssima”. D’altres, en canvi, reconeixen certa relació. “Una quantitat més gran de llicenciats òbviament afecta el

foren 412. Entremig tan sols un curs (el

quasi tres-cents alumnes que habitual-

2006-2007 amb 366 llicenciats) va su-

ment es llicencien a l’Autònoma.

que Tresserras reconeix que “no es pot

perar la xifra de nou anys enrere. I això

De totes maneres, alteri o no el mercat

simplificar però hi ha una norma gene-

mercat laboral”, admet Rocha, mentre

tenint en compte que l’any 2000 encara

laboral, tampoc sembla que preocupi

ral que diu que com més gent hi ha en

no es cursava Periodisme a la Universi-

gaire als responsables acadèmics. En els

un sector del mercat laboral, les condi-

tat de Vic, a l’Abat Oliva ni a la Rovira

darrers anys la Conferència de Degans

cions empitjoren”. El degà de la URL

i Virgili.

de comunicació de l’Estat ha debatut

també admet que la relació entre la

D’aquí s’extreu que, tot i l’augment de

sobre el futur del pla d’estudis o la re-

precarietat i el nombre de llicenciats no

facultats, el nombre d’estudiants tam-

cerca, però no ha tractat gaire el nexe

surt massa en les converses del món

poc ha augmentat tant. Això s’explica-

entre les pobres condicions laborals i

acadèmic. “No se’n parla gaire, tot i que

ria pel fet que moltes facultats no

l’augment de l’oferta de places univer-

a vegades es comenta que hi ha molts

distorsionen gaire el mercat laboral, ja

sitàries. “Entre els degans hi ha poca

llicenciats. Em sembla, però, que això

que les seves xifres són força modestes.

preocupació sobre com això afecta la

pot aplicar-se en la majoria de car-

La Universitat de Vic, per exemple, fa

precarietat. Les universitats se’n desen-

reres”, sentencia.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

versitari de Catalunya.

A la Conferència de degans de comunicació quasi no es parla de la relació entre el nombre d’estudiants i la precarietat

63


DOSSIER ESPECIAL

de divuit mil estudiants estan matriculats de Periodisme en alguna de les trenta-tres universitats que cursen aquests estudis. Res a veure amb l’any 1941,

Radiografia d’uns estudis massificats Pedro Farias / Marisol Gómez Fotos: Sergio Ruiz Assistim a un canvi important en els

de fi de grau o altres activitats for-

ensenyaments universitaris amb vistes

matives. Els ensenyaments de grau

quan es va fundar la

a la convergència europea. Després de

conclouran amb l’elaboració i la de-

la Declaració de la Sorbona el 1998, sig-

fensa d’un treball de fi de grau per part

primera escola oficial

nada pels ministres d’Educació de

de l’estudiant.

França, Alemanya, Itàlia i el Regne

Els estudis de Periodisme han fet un

Unit, 25 països europeus més van rati-

llarg camí des dels seus orígens. El

de Periodisme a Madrid. En aquest

ficar la Declaració de Bolonya el 1999.

1941 es va crear la primera Escola Ofi-

El Procés de Bolonya constitueix una

cial de Periodisme de Madrid, que

reforma dels sistemes d’Educació Su-

depenia de la Direcció General de

perior a 29 països de la Unió Europea,

Premsa. Anys més tard, el 1958, va

amb l’objectiu principal de construir

néixer l’Institut de Periodisme sota

l’Espai Europeu d’Educació Superior

l’empara de l’antic Estudi General de

(EEES). S’hi estableixen els principals

Navarra, avui Universitat de Navarra.

objectius orientats a la consecució

El 1960 va ser fundada l’Escola de

d’una homologació de l’ensenyament

Periodisme de l’Església, que depenia

superior europeu a fi de fomentar la

de la Conferència Episcopal i que

lliure circulació d’estudiants i augmen-

l’Informe de la

tar l’atractiu internacional de l’educa-

Professió Periodística

article Pedro Farias i Marisol Gómez, director i coordinadora, respectivament, de

de l’Associació de la Premsa de Madrid, analitzen amb tot tipus de dades la situació dels estudis en què es troba bona part de la professió del futur.

Dues estudiants en l’estudi de televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, la primera que va oferir Periodisme a Catalunya

caràcter privat. Un any més tard (1972)

versitat Carlos III, CU Villanueva –cen-

Universitat de Múrcia, Universitat de

comptava amb centres a Barcelona i

es crea la Facultat de Ciències de la In-

tre adscrit a la Universitat Complu-

Valladolid, Universitat Rovira i Virgili i

València. El 1964 i 1952 van començar

formació (avui Comunicació) de la

tense de Madrid–) i set de privades

Universitat Miguel Hernández) i set,

ció europea.

els ensenyaments de l’Escola Oficial de

Universitat Autònoma de Barcelona,

(Universitat Ramon Llull, Universitat

privats (Universitat Camilo José Cela,

El reial decret que estableix l’ordena-

Periodisme de Madrid a les seus de la

de caràcter públic. A la dècada dels 80

Antonio de Nebrija, Universitat Euro-

Universitat Europea de Madrid, Uni-

ció dels ensenyaments universitaris

Universitat de La Laguna i Barcelona,

es van fundar cinc noves facultats, on es

oficials modifica el sistema universitari,

respectivament. L’Escola Oficial de Pe-

va començar a impartir la llicenciatura

converteix les llicenciatures i les diplo-

riodisme de Barcelona va començar a

de Periodisme, tres públiques (Univer-

matures en títols de grau i en redueix

funcionar com a organisme autònom el

sitat del País Basc, Universitat de La

la durada, en la majoria dels casos.

1968. L’Escola de Periodisme de l’Es-

Laguna i Universitat de Sevilla) i dues

D’aquesta manera, els nous graus

glésia, també a Barcelona, va impartir

privades (Universitat Cardenal Her-

versitat Francisco de Victoria,

Uns divuit mil estudiants estan matriculats en alguna de les trenta-tres facultats que hi ha per tot Espanya

Universitat de Vic, Universitat Abat Oliba-CEU, CES Alberta Giménez –adscrit a la Universitat de les Illes Balears– i Universitat San Jorge).

de Periodisme quedarien organitzats

classes des del 1964 al 1971. No serà,

rera-CEU i Universitat Pontifícia de

pea de Madrid, Universitat Catòlica

Així doncs, avui dia, un total de trenta-

entorn de 240 crèdits ECTS (crèdits

però, fins al 1971 que sorgiran les ac-

Salamanca). La dècada dels 90 serà

San Antonio de Múrcia, Universitat In-

tres universitats imparteixen estudis de

europeus), que contindran tota la for-

tuals facultats de Ciències de la Infor-

bastant prolífica, ja que 12 universitats

ternacional de Catalunya i Universitat

Periodisme a Espanya, de les quals el

mació teòrica i pràctica que l’estudiant

mació, sent les pioneres la Facultat de

començaran a oferir els estudis de Pe-

Sek). A partir de l’any 2000 i fins a l’ac-

55% són de titularitat privada i el 45%

hagi d’adquirir: aspectes bàsics de la

Ciències de la Informació de la Uni-

riodisme. D’aquestes, cinc seran de ca-

tualitat, són 13 els centres que han

de titularitat pública. L’accés als estu-

branca de coneixement, matèries obli-

versitat Complutense de Madrid, de

ràcter públic (Universitat de Santiago

posat en marxa aquests estudis, dels

dis de Periodisme es caracteritza prin-

gatòries o optatives, seminaris, pràc-

caràcter públic, i la Facultat de Comu-

de Compostel·la, Universitat de Mà-

quals sis són públics (Universitat Rey

cipalment per la seva elevada nota de

tiques externes, treballs dirigits, treball

nicació de la Universitat de Navarra, de

laga, Universitat Pompeu Fabra, Uni-

Juan Carlos, Universitat de València,

tall, que fa que només aquells estu-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

A l’estat espanyol més

65


DOSSIER ESPECIAL

de divuit mil estudiants estan matriculats de Periodisme en alguna de les trenta-tres universitats que cursen aquests estudis. Res a veure amb l’any 1941,

Radiografia d’uns estudis massificats Pedro Farias / Marisol Gómez Fotos: Sergio Ruiz Assistim a un canvi important en els

de fi de grau o altres activitats for-

ensenyaments universitaris amb vistes

matives. Els ensenyaments de grau

quan es va fundar la

a la convergència europea. Després de

conclouran amb l’elaboració i la de-

la Declaració de la Sorbona el 1998, sig-

fensa d’un treball de fi de grau per part

primera escola oficial

nada pels ministres d’Educació de

de l’estudiant.

França, Alemanya, Itàlia i el Regne

Els estudis de Periodisme han fet un

Unit, 25 països europeus més van rati-

llarg camí des dels seus orígens. El

de Periodisme a Madrid. En aquest

ficar la Declaració de Bolonya el 1999.

1941 es va crear la primera Escola Ofi-

El Procés de Bolonya constitueix una

cial de Periodisme de Madrid, que

reforma dels sistemes d’Educació Su-

depenia de la Direcció General de

perior a 29 països de la Unió Europea,

Premsa. Anys més tard, el 1958, va

amb l’objectiu principal de construir

néixer l’Institut de Periodisme sota

l’Espai Europeu d’Educació Superior

l’empara de l’antic Estudi General de

(EEES). S’hi estableixen els principals

Navarra, avui Universitat de Navarra.

objectius orientats a la consecució

El 1960 va ser fundada l’Escola de

d’una homologació de l’ensenyament

Periodisme de l’Església, que depenia

superior europeu a fi de fomentar la

de la Conferència Episcopal i que

lliure circulació d’estudiants i augmen-

l’Informe de la

tar l’atractiu internacional de l’educa-

Professió Periodística

article Pedro Farias i Marisol Gómez, director i coordinadora, respectivament, de

de l’Associació de la Premsa de Madrid, analitzen amb tot tipus de dades la situació dels estudis en què es troba bona part de la professió del futur.

Dues estudiants en l’estudi de televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, la primera que va oferir Periodisme a Catalunya

caràcter privat. Un any més tard (1972)

versitat Carlos III, CU Villanueva –cen-

Universitat de Múrcia, Universitat de

comptava amb centres a Barcelona i

es crea la Facultat de Ciències de la In-

tre adscrit a la Universitat Complu-

Valladolid, Universitat Rovira i Virgili i

València. El 1964 i 1952 van començar

formació (avui Comunicació) de la

tense de Madrid–) i set de privades

Universitat Miguel Hernández) i set,

ció europea.

els ensenyaments de l’Escola Oficial de

Universitat Autònoma de Barcelona,

(Universitat Ramon Llull, Universitat

privats (Universitat Camilo José Cela,

El reial decret que estableix l’ordena-

Periodisme de Madrid a les seus de la

de caràcter públic. A la dècada dels 80

Antonio de Nebrija, Universitat Euro-

Universitat Europea de Madrid, Uni-

ció dels ensenyaments universitaris

Universitat de La Laguna i Barcelona,

es van fundar cinc noves facultats, on es

oficials modifica el sistema universitari,

respectivament. L’Escola Oficial de Pe-

va començar a impartir la llicenciatura

converteix les llicenciatures i les diplo-

riodisme de Barcelona va començar a

de Periodisme, tres públiques (Univer-

matures en títols de grau i en redueix

funcionar com a organisme autònom el

sitat del País Basc, Universitat de La

la durada, en la majoria dels casos.

1968. L’Escola de Periodisme de l’Es-

Laguna i Universitat de Sevilla) i dues

D’aquesta manera, els nous graus

glésia, també a Barcelona, va impartir

privades (Universitat Cardenal Her-

versitat Francisco de Victoria,

Uns divuit mil estudiants estan matriculats en alguna de les trenta-tres facultats que hi ha per tot Espanya

Universitat de Vic, Universitat Abat Oliba-CEU, CES Alberta Giménez –adscrit a la Universitat de les Illes Balears– i Universitat San Jorge).

de Periodisme quedarien organitzats

classes des del 1964 al 1971. No serà,

rera-CEU i Universitat Pontifícia de

pea de Madrid, Universitat Catòlica

Així doncs, avui dia, un total de trenta-

entorn de 240 crèdits ECTS (crèdits

però, fins al 1971 que sorgiran les ac-

Salamanca). La dècada dels 90 serà

San Antonio de Múrcia, Universitat In-

tres universitats imparteixen estudis de

europeus), que contindran tota la for-

tuals facultats de Ciències de la Infor-

bastant prolífica, ja que 12 universitats

ternacional de Catalunya i Universitat

Periodisme a Espanya, de les quals el

mació teòrica i pràctica que l’estudiant

mació, sent les pioneres la Facultat de

començaran a oferir els estudis de Pe-

Sek). A partir de l’any 2000 i fins a l’ac-

55% són de titularitat privada i el 45%

hagi d’adquirir: aspectes bàsics de la

Ciències de la Informació de la Uni-

riodisme. D’aquestes, cinc seran de ca-

tualitat, són 13 els centres que han

de titularitat pública. L’accés als estu-

branca de coneixement, matèries obli-

versitat Complutense de Madrid, de

ràcter públic (Universitat de Santiago

posat en marxa aquests estudis, dels

dis de Periodisme es caracteritza prin-

gatòries o optatives, seminaris, pràc-

caràcter públic, i la Facultat de Comu-

de Compostel·la, Universitat de Mà-

quals sis són públics (Universitat Rey

cipalment per la seva elevada nota de

tiques externes, treballs dirigits, treball

nicació de la Universitat de Navarra, de

laga, Universitat Pompeu Fabra, Uni-

Juan Carlos, Universitat de València,

tall, que fa que només aquells estu-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

A l’estat espanyol més

65


DOSSIER ESPECIAL

Evolució de la matriculació en Comunicació* (1998-2008). Tots els cursos

Evolució de la matriculació en Comunicació* (1998-2008). Tots els cursos

1998-99

1999-00

% Var. Anual

2000-01

% Var. Anual

2001-02

% Var. Anual

2002-03

% Var. Anual

Periodisme

15.206

14.939

-1,8

15.980

7,0

15.915

-0,4

16.289

2,3

Comunicació Audiovisual

7.458

7.744

3,8

8.880

14,6

9.798

10,3

10.343

Publicitat i RRPP

8.097

8.488

4,8

9.445

11,3

10.956

16,0

1.544

780

-49,5

397

-49,1

299

32.305

31.951

-1,1

35,3

8,6

36.968

CC. Informació

TOTAL

1

2003-04

% Var. Anual

2004-05

% Var. Anual

2005-06

% Var. Anual

2007-08

Periodisme

16.656

2,3

17.090

2,6

16.365

-4,2

16.449

5,6

Comunicació Audiovisual

11.266

8,9

11.916

5,8

12.226

2,6

12.401

12.371

12,9

Publicitat i RRPP

13.581

9,8

14.598

7,5

15,195

4,1

15.342

-24,7

287

-1,4

CC. Informació

288

0,3

6,5

39.290

6,3

TOTAL

41.791

6,4

43.604

4,3

43.786

0,4

44.192

1

% Var. Anual

Font: Informe Anual de la Professió Periodística, APM 2008. INE 2008. Consejo de Coordinación Universitario. 2008. Elaboració pròpia (*inclou CC. de la Informació, Com. Audiovisual, Periodisme, Publicitat i RRPP)

diants amb un bon expedient acadèmic

pujar a 63.898. Les dones representen

a la darreria dels 90 aquest nombre no

les titulacions més demanades, Perio-

dos talls, ja que si bé els titulats en Pe-

manda professional durant el grau, a

puguin accedir a la llicenciatura.

el 69,8% dels nous periodistes sorgits el

pararà de créixer i s’assolirà el 1999 la

disme se situa com una de les carreres

riodisme poden optar a un nombre més

més, després en el màster oferirà una

D’entre les titulacions en comunicació,

2007, un 2,1% més que el 2006.

xifra més alta de llicenciats en Perio-

amb un índex menor de demanda

gran de llocs de treball, tant del món

formació més especialitzada, i en el

Periodisme és la carrera que ha experi-

La primera promoció de periodistes es

disme en la història d’aquests estudis a

d’ocupació. Per a l’any 2007, la relació

dels mitjans, com fora d’aquest, es fo-

doctorat, una tercera qualificació per al

mentat la major pujada en nom-

va graduar el 1976 i van sortir 559 nous

Espanya, amb 4.048 nous graduats. En

oferta-demanda dels llicenciats en Pe-

menta, d’altra banda, l’intrusisme labo-

desenvolupament de coneixements

bre d’alumnes, amb un 11,1% més

professionals procedents de les facul-

els primers anys del segle XXI el nom-

riodisme era del 0,5%; mentre que els

ral, ja que en el camp mediàtic tindran

científics.

d’alumnes matriculats en el curs 2007-08

tats de Comunicació de la Universitat

bre de llicenciats davalla per sota dels

estudiants suposaven un 1,2 %, l’oferta

cabuda persones no titulades en Cièn-

respecte al curs anterior. Amb això, el

Complutense de Madrid i de la Uni-

3.000. Des del 2003 fins al 2007, la xifra

només assolia un 0,61 %, el que dóna

cies de la Informació.

POSTGRAU EN PERIODISME

nombre total d’estudiants que cursava

versitat de Navarra, que havien comen-

mitjana de graduats s’ha mantingut en

una idea de l’elevat índex de desocupa-

Segons un estudi realitzat per la Uni-

Les universitats espanyoles han ofert

estudis de Periodisme (tots els cursos)

çat a impartir la titulació el 1971.

uns 2.500 i el 2007 s’ha arribat als 2.601

ció existent en la professió.

versitat de Màlaga i la Junta d’Anda-

per al curs acadèmic 2008-09 uns cinquanta cursos de doctorat, de molt variada

a Espanya va ascendir a 18.278. Li se-

A partir d’aquest moment i a mesura

nous llicenciats en Periodisme, xifra

Les estadístiques revelen que pocs es-

lusia el 2007 sobre la inserció de

gueix la titulació de Publicitat i Relacions

que anaven sorgint noves facultats de

que ha augmentat si la comparem amb

tudiants trien la seva carrera basant-se

titulats universitaris, el 68,2% dels lli-

un 11% i assoleix els 16.904 matriculats en l’últim curs acadèmic analitzat. Comunicació Audiovisual també ha experimentat una pujada, en aquest cas del 10,6

Entre els anys 1976 i 2007 s’han llicenciat a les diferents universitats de l’estat un total de 63.898 periodistes

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

%, amb la qual el nombre d’estudiants

66

la de l’any anterior, ja

principalment en les sortides professio-

que el 2006 només es van

nals, sinó que la majoria ho fa per incli-

llicenciar 2.370 perio-

nació cap a la titulació escollida, la

distes, la xifra més baixa

influència tant de la família com dels

en els últims vuit anys.

amics i en què tenen un paper destacat

El desequilibri existent

els mitjans de comunicació. També in-

entre

els

quals

destaquen, d’una banda,

El Ministeri d’Educació va detectar el 2004 el desequilibri existent entre l’alt nombre de llicenciats i l’escassa sortida laboral

aquells relacionats amb els nous mitjans de comunicació o la comunicació en l’era digital, i, de l’altra, els relacionats amb la comuni-

arriba als 13.148. Periodisme és la llicen-

Comunicació, comença a augmentar el

entre l’alt nombre de llicenciats en Pe-

flueix la nota de tall, l’escassa taxa de

cenciats en Periodisme ha treballat o

cació organitzacional o la gestió de la

ciatura de comunicació que acapara el

nombre de nous titulats. El 1978 el

riodisme i la seva escassa sortida labo-

mobilitat dels estudiants espanyols

treballa, dels quals el 66,7% ho fa en

comunicació en empreses i institucions.

nombre més gran d’alumnes, amb el

nombre de llicenciats en Periodisme as-

ral serà detectada ja a la fi del 2004 pel

(element que es veurà mitigat gràcies al

llocs de treball relacionats amb la seva

Ambdues temàtiques responen a les

37,8% del total. Comunicació Audiovi-

soleix els 1.157, tot i que baixa lleuge-

Ministeri d’Educació. Segons les seves

districte obert) i el càlcul d’exigència

titulació.

necessitats actuals i es relacionen di-

sual representa el 27,2% del total dels

rament l’any següent, fins als 1.130

dades, el 21,6% de graduats universita-

dels estudis, és a dir, el temps i l’esforç

Segons l’informe de l’OCDE, el 22%

rectament amb les noves perspectives

universitaris matriculats en estudis de co-

titulats. Al llarg de la dècada dels 80, el

ris, corresponents a ensenyaments tèc-

que suposarà obtenir-ne la titulació.

dels titulats universitaris espanyols ocu-

tant laborals com de recerca.

municació, mentre que Publicitat i Rela-

total de nous periodistes duplicarà el

nics, tenien accés al 55,3% del total

El canvi que ha patit el mercat laboral

pen llocs de treball que estan per sota

El nombre d’alumnes matriculats en

cions Públiques n’acull el 35%.

seu nombre, ja que l’any 1981 es van

d’ofertes de treball. El 50,9% dels gra-

en aquests últims anys ha estat la “des-

de la seva capacitat professional. Da-

cursos de doctorat en l’últim any de

comptabilitzar 815 llicenciats i el 1989

duats (corresponents a la branca de

regulació”, que fa possible que a un

vant d’aquesta diferència entre la qua-

què es disposen dades, el curs acadèmic

DEMANDA LABORAL

la xifra ascendia ja als 1.775. Serà du-

Ciències Socials i Jurídiques) podia ac-

mateix lloc de treball puguin accedir

lificació professional i els requeriments

2006-07, ascendeix a 2.122 alumnes, la

El 2007 es van llicenciar a Espanya

rant la dècada dels 90 que els graduats

cedir al 31,1%. El 18,5% (Ciències Ex-

persones de diferents titulacions i que

de les empreses, l’Espai Europeu

xifra més baixa des del curs 2002-03, se-

2.601 estudiants de Periodisme i el

en Periodisme superaran els 2.000, cosa

perimentals i de la Salut), al 8,8%. I el

una titulació pugui portar a llocs de tre-

d’Educació Superior, sobretot, hi dóna

gons l’INE. En total, des del 1998 fins

nombre total de llicenciats en Perio-

que es produeix concretament el 1992,

9,9% (Humanitats) a penes al 4,9% de

ball que clàssicament no es percebien

resposta, ja que proporcionarà un nivell

al 2007 han cursat estudis de doctorat

disme, des del 1976 fins al 2007, va

quan s’assoleixen els 2.244 titulats. Fins

les ofertes. D’acord amb el rànquing de

com a propis. Això suposa una arma de

de qualificació més ajustada a la de-

un total de 18.258 alumnes.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Públiques, en què la pujada representa

temàtica,

67


DOSSIER ESPECIAL

Evolució de la matriculació en Comunicació* (1998-2008). Tots els cursos

Evolució de la matriculació en Comunicació* (1998-2008). Tots els cursos

1998-99

1999-00

% Var. Anual

2000-01

% Var. Anual

2001-02

% Var. Anual

2002-03

% Var. Anual

Periodisme

15.206

14.939

-1,8

15.980

7,0

15.915

-0,4

16.289

2,3

Comunicació Audiovisual

7.458

7.744

3,8

8.880

14,6

9.798

10,3

10.343

Publicitat i RRPP

8.097

8.488

4,8

9.445

11,3

10.956

16,0

1.544

780

-49,5

397

-49,1

299

32.305

31.951

-1,1

35,3

8,6

36.968

CC. Informació

TOTAL

1

2003-04

% Var. Anual

2004-05

% Var. Anual

2005-06

% Var. Anual

2007-08

Periodisme

16.656

2,3

17.090

2,6

16.365

-4,2

16.449

5,6

Comunicació Audiovisual

11.266

8,9

11.916

5,8

12.226

2,6

12.401

12.371

12,9

Publicitat i RRPP

13.581

9,8

14.598

7,5

15,195

4,1

15.342

-24,7

287

-1,4

CC. Informació

288

0,3

6,5

39.290

6,3

TOTAL

41.791

6,4

43.604

4,3

43.786

0,4

44.192

1

% Var. Anual

Font: Informe Anual de la Professió Periodística, APM 2008. INE 2008. Consejo de Coordinación Universitario. 2008. Elaboració pròpia (*inclou CC. de la Informació, Com. Audiovisual, Periodisme, Publicitat i RRPP)

diants amb un bon expedient acadèmic

pujar a 63.898. Les dones representen

a la darreria dels 90 aquest nombre no

les titulacions més demanades, Perio-

dos talls, ja que si bé els titulats en Pe-

manda professional durant el grau, a

puguin accedir a la llicenciatura.

el 69,8% dels nous periodistes sorgits el

pararà de créixer i s’assolirà el 1999 la

disme se situa com una de les carreres

riodisme poden optar a un nombre més

més, després en el màster oferirà una

D’entre les titulacions en comunicació,

2007, un 2,1% més que el 2006.

xifra més alta de llicenciats en Perio-

amb un índex menor de demanda

gran de llocs de treball, tant del món

formació més especialitzada, i en el

Periodisme és la carrera que ha experi-

La primera promoció de periodistes es

disme en la història d’aquests estudis a

d’ocupació. Per a l’any 2007, la relació

dels mitjans, com fora d’aquest, es fo-

doctorat, una tercera qualificació per al

mentat la major pujada en nom-

va graduar el 1976 i van sortir 559 nous

Espanya, amb 4.048 nous graduats. En

oferta-demanda dels llicenciats en Pe-

menta, d’altra banda, l’intrusisme labo-

desenvolupament de coneixements

bre d’alumnes, amb un 11,1% més

professionals procedents de les facul-

els primers anys del segle XXI el nom-

riodisme era del 0,5%; mentre que els

ral, ja que en el camp mediàtic tindran

científics.

d’alumnes matriculats en el curs 2007-08

tats de Comunicació de la Universitat

bre de llicenciats davalla per sota dels

estudiants suposaven un 1,2 %, l’oferta

cabuda persones no titulades en Cièn-

respecte al curs anterior. Amb això, el

Complutense de Madrid i de la Uni-

3.000. Des del 2003 fins al 2007, la xifra

només assolia un 0,61 %, el que dóna

cies de la Informació.

POSTGRAU EN PERIODISME

nombre total d’estudiants que cursava

versitat de Navarra, que havien comen-

mitjana de graduats s’ha mantingut en

una idea de l’elevat índex de desocupa-

Segons un estudi realitzat per la Uni-

Les universitats espanyoles han ofert

estudis de Periodisme (tots els cursos)

çat a impartir la titulació el 1971.

uns 2.500 i el 2007 s’ha arribat als 2.601

ció existent en la professió.

versitat de Màlaga i la Junta d’Anda-

per al curs acadèmic 2008-09 uns cinquanta cursos de doctorat, de molt variada

a Espanya va ascendir a 18.278. Li se-

A partir d’aquest moment i a mesura

nous llicenciats en Periodisme, xifra

Les estadístiques revelen que pocs es-

lusia el 2007 sobre la inserció de

gueix la titulació de Publicitat i Relacions

que anaven sorgint noves facultats de

que ha augmentat si la comparem amb

tudiants trien la seva carrera basant-se

titulats universitaris, el 68,2% dels lli-

un 11% i assoleix els 16.904 matriculats en l’últim curs acadèmic analitzat. Comunicació Audiovisual també ha experimentat una pujada, en aquest cas del 10,6

Entre els anys 1976 i 2007 s’han llicenciat a les diferents universitats de l’estat un total de 63.898 periodistes

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

%, amb la qual el nombre d’estudiants

66

la de l’any anterior, ja

principalment en les sortides professio-

que el 2006 només es van

nals, sinó que la majoria ho fa per incli-

llicenciar 2.370 perio-

nació cap a la titulació escollida, la

distes, la xifra més baixa

influència tant de la família com dels

en els últims vuit anys.

amics i en què tenen un paper destacat

El desequilibri existent

els mitjans de comunicació. També in-

entre

els

quals

destaquen, d’una banda,

El Ministeri d’Educació va detectar el 2004 el desequilibri existent entre l’alt nombre de llicenciats i l’escassa sortida laboral

aquells relacionats amb els nous mitjans de comunicació o la comunicació en l’era digital, i, de l’altra, els relacionats amb la comuni-

arriba als 13.148. Periodisme és la llicen-

Comunicació, comença a augmentar el

entre l’alt nombre de llicenciats en Pe-

flueix la nota de tall, l’escassa taxa de

cenciats en Periodisme ha treballat o

cació organitzacional o la gestió de la

ciatura de comunicació que acapara el

nombre de nous titulats. El 1978 el

riodisme i la seva escassa sortida labo-

mobilitat dels estudiants espanyols

treballa, dels quals el 66,7% ho fa en

comunicació en empreses i institucions.

nombre més gran d’alumnes, amb el

nombre de llicenciats en Periodisme as-

ral serà detectada ja a la fi del 2004 pel

(element que es veurà mitigat gràcies al

llocs de treball relacionats amb la seva

Ambdues temàtiques responen a les

37,8% del total. Comunicació Audiovi-

soleix els 1.157, tot i que baixa lleuge-

Ministeri d’Educació. Segons les seves

districte obert) i el càlcul d’exigència

titulació.

necessitats actuals i es relacionen di-

sual representa el 27,2% del total dels

rament l’any següent, fins als 1.130

dades, el 21,6% de graduats universita-

dels estudis, és a dir, el temps i l’esforç

Segons l’informe de l’OCDE, el 22%

rectament amb les noves perspectives

universitaris matriculats en estudis de co-

titulats. Al llarg de la dècada dels 80, el

ris, corresponents a ensenyaments tèc-

que suposarà obtenir-ne la titulació.

dels titulats universitaris espanyols ocu-

tant laborals com de recerca.

municació, mentre que Publicitat i Rela-

total de nous periodistes duplicarà el

nics, tenien accés al 55,3% del total

El canvi que ha patit el mercat laboral

pen llocs de treball que estan per sota

El nombre d’alumnes matriculats en

cions Públiques n’acull el 35%.

seu nombre, ja que l’any 1981 es van

d’ofertes de treball. El 50,9% dels gra-

en aquests últims anys ha estat la “des-

de la seva capacitat professional. Da-

cursos de doctorat en l’últim any de

comptabilitzar 815 llicenciats i el 1989

duats (corresponents a la branca de

regulació”, que fa possible que a un

vant d’aquesta diferència entre la qua-

què es disposen dades, el curs acadèmic

DEMANDA LABORAL

la xifra ascendia ja als 1.775. Serà du-

Ciències Socials i Jurídiques) podia ac-

mateix lloc de treball puguin accedir

lificació professional i els requeriments

2006-07, ascendeix a 2.122 alumnes, la

El 2007 es van llicenciar a Espanya

rant la dècada dels 90 que els graduats

cedir al 31,1%. El 18,5% (Ciències Ex-

persones de diferents titulacions i que

de les empreses, l’Espai Europeu

xifra més baixa des del curs 2002-03, se-

2.601 estudiants de Periodisme i el

en Periodisme superaran els 2.000, cosa

perimentals i de la Salut), al 8,8%. I el

una titulació pugui portar a llocs de tre-

d’Educació Superior, sobretot, hi dóna

gons l’INE. En total, des del 1998 fins

nombre total de llicenciats en Perio-

que es produeix concretament el 1992,

9,9% (Humanitats) a penes al 4,9% de

ball que clàssicament no es percebien

resposta, ja que proporcionarà un nivell

al 2007 han cursat estudis de doctorat

disme, des del 1976 fins al 2007, va

quan s’assoleixen els 2.244 titulats. Fins

les ofertes. D’acord amb el rànquing de

com a propis. Això suposa una arma de

de qualificació més ajustada a la de-

un total de 18.258 alumnes.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Públiques, en què la pujada representa

temàtica,

67


DOSSIER ESPECIAL

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

clarat equivalent, i haver superat 240

combinacions de carreres de ciències

ment en el primer i segon any del grau,

finalitat l’adquisició per part de l’estu-

crèdits europeus o el seu equivalent.

humanes, educació i comunicació com

matèries obligatòries, optatives i treball

diant d’una formació avançada, de ca-

Així mateix, podran accedir als ense-

ara Periodisme i Humanitats, Mestre de

de fi de grau, que s’haurà de desenvo-

ràcter especialitzat o multidisciplinari,

nyaments de màster els titulats per una

Primària i Mestre Infantil, Publicitat i

lupar en els cursos finals. Així mateix,

orientada a l’especialització acadèmica

universitat espanyola d’acord amb an-

Relacions Públiques amb ADE, etc. En

es poden oferir també pràctiques ex-

1976

559

1977

703

1978

1.157

o professional, o bé a promoure la ini-

teriors ordenacions o de l’EEES, el títol

l’àrea sanitària, hi ha dobles titulacions

ternes.

1979

1.130

ciació en tasques de recerca. Els màsters

de la qual acrediti la superació d’un

de carreres com Infermeria i Fisioterà-

Entre els objectius que planteja la De-

s’han convertit en títols oficials i per

mínim de 180 crèdits, si bé en aquest su-

pia o Fisioteràpia i Teràpia Ocupacio-

claració de Bolonya hi ha el fet de rees-

1980

815

això els plans d’estudi conduents a l’ob-

pòsit hauran de cursar addicionalment

nal.

tructurar el sistema d’ensenyament

1981

1.023

1982

879

1983

867

1984

694

tenció de títols de màster universitari

els restants crèdits, d’acord amb les

Periodisme combinat amb una altra/es

d’acord amb tres nivells: un primer ni-

seran elaborats i proposats per les uni-

condicions que estableixi la universitat,

llicenciatura/es s’ofereix a 14 universi-

vell, amb el qual s’obtindria un títol de

versitats d’acord amb les directrius del

fins a completar els 240 crèdits esmen-

tats, 13 d’aquestes són privades i només

grau que capacita per a l’accés al mer-

Ministeri. Els ensenyaments dirigits a

tats.

n’hi ha una de pública (Universitat Rey

cat laboral; un segon nivell, dirigit a

l’obtenció dels títols de màster univer-

Juntament amb els màsters, en els

Juan Carlos). La combinació més habi-

l’obtenció del títol de màster, i un tercer

sitari tindran una extensió mínima de 60

darrers anys s’han establert a les uni-

tual és la que conjuga Periodisme amb

nivell, dirigit a l’obtenció del títol de

1985

1.109

crèdits i màxima de 120, en la forma

versitats les dobles i triples titulacions,

una altra llicenciatura de Ciències de la

doctorat. El segon i tercer nivells ga-

1986

1.486

prevista pel corresponent pla d’estudis,

on es combinen dos i tres carreres uni-

Comunicació, ja sigui Publicitat i Rela-

rantirien una formació amb un major

que comprendrà tota la formació teò-

versitàries, respectivament. Es poden

cions Públiques –doble titulació que

grau d’especialització.

rica i pràctica que l’estudiant hagi de

combinar llicenciatures, diplomatures,

s’ofereix a sis centres– o Comunicació

Pel que fa al màster, es planteja una

1987

1.639

1988

1.626

rebre: matèries obligatòries, matèries

llicenciatura amb diplomatura, llicen-

Audiovisual –que s’ofereix a deu uni-

gran oferta de màsters públics a preus

1989

1.775

optatives, seminaris, pràctiques externes,

ciatura amb títol propi, enginyeria amb

versitats. Entre la resta de les combina-

assequibles i, a més, es podrà disposar

1990

1.851

1991

1.827

1992

2.244

1993

2.129

1994

68

D’altra banda, els màsters tenen com a

2.282

1995

2.309

1996

2.760

1997

3.216

1998

3.649

1999

4.084

2000

3.268

2001

2.831

2002

3.053

2003

2.629

2004

2.591

Estudiants de la Universitat Ramon Llull

dels casos, la durada. D’aquesta ma-

treballs dirigits, treball de fi de màster,

llicenciatura o diplomatura, etcètera.

cions més comunes es troben Dret i

d’un ampli ventall d’ajuts econòmics,

nera, els nous graus de Periodisme

activitats d’avaluació, etcètera.

La unió es fa entre matèries i carreres

Periodisme, Economia i Periodisme, i

on predominarà la modalitat de beca.

quedarien organitzats entorn de 240

L’equilibri entre els ensenyaments teò-

que estan d’alguna manera relacio-

Ciències Polítiques i de l’Administració

Aquest màster oficial tindrà validesa a

crèdits ECTS (crèdits europeus), que

rics i pràctics haurà d’estar d’acord amb

nades entre si o que puguin ser com-

i Periodisme. La llicenciatura en Perio-

tot Europa. Juntament amb aquesta

contindran tota la formació teòrica i

les competències fixades en els objec-

plementàries, tant des del punt de vista

disme també es conjuga amb títols pro-

reestructuració del sistema d’ensenya-

pràctica que l’estudiant ha d’adquirir:

L’Espai Europeu d’Educació Superior proporcionarà un nivell de qualificació més ajustat a la demanda professional tius. Els ensenyaments oficials de màs-

acadèmic, com professional

pis de la universitat.

o laboral. Els alumnes que trien aquesta opció obte-

ELS CANVIS DE BOLONYA

La combinació d’estudis més habitual amb Periodisme és la que conjuga amb una altra llicenciatura de Ciències de la Comunicació

aspectes bàsics de la branca de coneixement, matèries obligatòries o

nen dos títols oficials inde-

L’EEES és un àmbit d’integració i co-

pendents i diferenciats. Les

operació dels sistemes d’Educació Su-

universitats privades van

perior, amb l’objectiu de crear, el 2010,

ser les primeres a incloure aquest tipus

un escenari unificat de nivells d’ense-

ment, es troba l’objectiu de promoure

grau o altres activitats formatives. Els

optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de fi de

ter podran incorporar especialitats en

d’estudis, tot i que cada cop són més els

nyament a tot el continent, que permeti

la cooperació europea per garantir la

ensenyaments de grau conclouran amb

els seus programes que es correspon-

centres públics que ofereixen la possi-

l’acreditació i mobilitat d’estudiants i

qualitat dels estudis superiors d’acord

l’elaboració i la defensa d’un treball de

guin amb el seu àmbit artístic, científic,

bilitat d’obtenir aquesta titulació. Cal

treballadors arreu del territori europeu.

amb criteris equiparables i fomentar la

fi de grau per part de l’estudiant.

humanístic, tecnològic o professional.

tenir present que per accedir a aquests

S’elaboraran nous plans d’estudi en

mobilitat d’estudiants i professors dins

Si per a l’obtenció del grau es progra-

l’EEES.

Aquestes conclouran amb l’elaboració

estudis, sobretot en algunes universitats

totes les branques del coneixement per

i la defensa oral pública d’un treball de

privades, cal superar unes proves d’ac-

facilitar l’intercanvi dels alumnes entre

men pràctiques externes, aquestes tindran una extensió màxima de 60 crèdits

fi de màster per part de l’estudiant.

cés addicionals. El cost de la matrícula

els diferents països de l’espai europeu.

EL NOU GRAU

i hauran d’oferir-se durant els últims

Aquest treball tindrà una extensió mí-

oscil·la entre els 900 euros als centres

El principal canvi que introdueix Bolo-

La integració d’Espanya a l’EEES ha

dos cursos acadèmics. El treball de fi de

nima de 6 crèdits i màxima de 30, i serà

públics i els 8.000 euros als privats.

nya és el canvi en les metodologies do-

suposat un esforç normatiu i d’adapta-

grau tindrà una extensió mínima de 6 i

avaluat un cop superades la resta d’ava-

Les combinacions que més oferta i de-

cents d’ensenyament, atès que ara

ció per part de les universitats i institu-

màxima de 30 crèdits i haurà d’estar

2.742

luacions previstes.

manda tenen són Dret i Economia o

aquestes metodologies estaran orien-

cions d’educació superior. El reial

orientat a l’avaluació de competències

2006

2.370

Per accedir als ensenyaments oficials

Administració d’Empreses (ADE)

tades a avaluar l’esforç de l’alumne i el

decret que estableix l’ordenació dels

associades a la titulació. El títol de grau

2007

2.601

2005

Font: Informe Anual de la Professió Periodística, APM 2007. INE 2007. Consejo de Coordinación Universitaria. 2007

de màster serà necessari estar en pos-

–van ser les primeres a impartir-se–,

professor prendrà una major interacció

ensenyaments universitaris oficials mo-

de Periodisme obtingut ha de tenir re

sessió d’un títol de graduat expedit per

Enginyeria Industrial més ADE, o Pe-

amb l’alumne en la seva formació. La

difica el sistema universitari, converteix

llevància tant en el mercat laboral na-

una universitat espanyola o pertanyent

riodisme i Publicitat o Comunicació

titulació de grau estarà formada per

les llicenciatures i les diplomatures en

cional, com en l’europeu. Això vol dir

a l’EEES, o un altre expressament de-

Audiovisual. També són habituals les

matèries de formació bàsica, principal-

títols de grau i en redueix, en la majoria

que la titulació de Periodisme estarà

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Llicenciats en Periodisme (1976-2007)

69


DOSSIER ESPECIAL

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

clarat equivalent, i haver superat 240

combinacions de carreres de ciències

ment en el primer i segon any del grau,

finalitat l’adquisició per part de l’estu-

crèdits europeus o el seu equivalent.

humanes, educació i comunicació com

matèries obligatòries, optatives i treball

diant d’una formació avançada, de ca-

Així mateix, podran accedir als ense-

ara Periodisme i Humanitats, Mestre de

de fi de grau, que s’haurà de desenvo-

ràcter especialitzat o multidisciplinari,

nyaments de màster els titulats per una

Primària i Mestre Infantil, Publicitat i

lupar en els cursos finals. Així mateix,

orientada a l’especialització acadèmica

universitat espanyola d’acord amb an-

Relacions Públiques amb ADE, etc. En

es poden oferir també pràctiques ex-

1976

559

1977

703

1978

1.157

o professional, o bé a promoure la ini-

teriors ordenacions o de l’EEES, el títol

l’àrea sanitària, hi ha dobles titulacions

ternes.

1979

1.130

ciació en tasques de recerca. Els màsters

de la qual acrediti la superació d’un

de carreres com Infermeria i Fisioterà-

Entre els objectius que planteja la De-

s’han convertit en títols oficials i per

mínim de 180 crèdits, si bé en aquest su-

pia o Fisioteràpia i Teràpia Ocupacio-

claració de Bolonya hi ha el fet de rees-

1980

815

això els plans d’estudi conduents a l’ob-

pòsit hauran de cursar addicionalment

nal.

tructurar el sistema d’ensenyament

1981

1.023

1982

879

1983

867

1984

694

tenció de títols de màster universitari

els restants crèdits, d’acord amb les

Periodisme combinat amb una altra/es

d’acord amb tres nivells: un primer ni-

seran elaborats i proposats per les uni-

condicions que estableixi la universitat,

llicenciatura/es s’ofereix a 14 universi-

vell, amb el qual s’obtindria un títol de

versitats d’acord amb les directrius del

fins a completar els 240 crèdits esmen-

tats, 13 d’aquestes són privades i només

grau que capacita per a l’accés al mer-

Ministeri. Els ensenyaments dirigits a

tats.

n’hi ha una de pública (Universitat Rey

cat laboral; un segon nivell, dirigit a

l’obtenció dels títols de màster univer-

Juntament amb els màsters, en els

Juan Carlos). La combinació més habi-

l’obtenció del títol de màster, i un tercer

sitari tindran una extensió mínima de 60

darrers anys s’han establert a les uni-

tual és la que conjuga Periodisme amb

nivell, dirigit a l’obtenció del títol de

1985

1.109

crèdits i màxima de 120, en la forma

versitats les dobles i triples titulacions,

una altra llicenciatura de Ciències de la

doctorat. El segon i tercer nivells ga-

1986

1.486

prevista pel corresponent pla d’estudis,

on es combinen dos i tres carreres uni-

Comunicació, ja sigui Publicitat i Rela-

rantirien una formació amb un major

que comprendrà tota la formació teò-

versitàries, respectivament. Es poden

cions Públiques –doble titulació que

grau d’especialització.

rica i pràctica que l’estudiant hagi de

combinar llicenciatures, diplomatures,

s’ofereix a sis centres– o Comunicació

Pel que fa al màster, es planteja una

1987

1.639

1988

1.626

rebre: matèries obligatòries, matèries

llicenciatura amb diplomatura, llicen-

Audiovisual –que s’ofereix a deu uni-

gran oferta de màsters públics a preus

1989

1.775

optatives, seminaris, pràctiques externes,

ciatura amb títol propi, enginyeria amb

versitats. Entre la resta de les combina-

assequibles i, a més, es podrà disposar

1990

1.851

1991

1.827

1992

2.244

1993

2.129

1994

68

D’altra banda, els màsters tenen com a

2.282

1995

2.309

1996

2.760

1997

3.216

1998

3.649

1999

4.084

2000

3.268

2001

2.831

2002

3.053

2003

2.629

2004

2.591

Estudiants de la Universitat Ramon Llull

dels casos, la durada. D’aquesta ma-

treballs dirigits, treball de fi de màster,

llicenciatura o diplomatura, etcètera.

cions més comunes es troben Dret i

d’un ampli ventall d’ajuts econòmics,

nera, els nous graus de Periodisme

activitats d’avaluació, etcètera.

La unió es fa entre matèries i carreres

Periodisme, Economia i Periodisme, i

on predominarà la modalitat de beca.

quedarien organitzats entorn de 240

L’equilibri entre els ensenyaments teò-

que estan d’alguna manera relacio-

Ciències Polítiques i de l’Administració

Aquest màster oficial tindrà validesa a

crèdits ECTS (crèdits europeus), que

rics i pràctics haurà d’estar d’acord amb

nades entre si o que puguin ser com-

i Periodisme. La llicenciatura en Perio-

tot Europa. Juntament amb aquesta

contindran tota la formació teòrica i

les competències fixades en els objec-

plementàries, tant des del punt de vista

disme també es conjuga amb títols pro-

reestructuració del sistema d’ensenya-

pràctica que l’estudiant ha d’adquirir:

L’Espai Europeu d’Educació Superior proporcionarà un nivell de qualificació més ajustat a la demanda professional tius. Els ensenyaments oficials de màs-

acadèmic, com professional

pis de la universitat.

o laboral. Els alumnes que trien aquesta opció obte-

ELS CANVIS DE BOLONYA

La combinació d’estudis més habitual amb Periodisme és la que conjuga amb una altra llicenciatura de Ciències de la Comunicació

aspectes bàsics de la branca de coneixement, matèries obligatòries o

nen dos títols oficials inde-

L’EEES és un àmbit d’integració i co-

pendents i diferenciats. Les

operació dels sistemes d’Educació Su-

universitats privades van

perior, amb l’objectiu de crear, el 2010,

ser les primeres a incloure aquest tipus

un escenari unificat de nivells d’ense-

ment, es troba l’objectiu de promoure

grau o altres activitats formatives. Els

optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de fi de

ter podran incorporar especialitats en

d’estudis, tot i que cada cop són més els

nyament a tot el continent, que permeti

la cooperació europea per garantir la

ensenyaments de grau conclouran amb

els seus programes que es correspon-

centres públics que ofereixen la possi-

l’acreditació i mobilitat d’estudiants i

qualitat dels estudis superiors d’acord

l’elaboració i la defensa d’un treball de

guin amb el seu àmbit artístic, científic,

bilitat d’obtenir aquesta titulació. Cal

treballadors arreu del territori europeu.

amb criteris equiparables i fomentar la

fi de grau per part de l’estudiant.

humanístic, tecnològic o professional.

tenir present que per accedir a aquests

S’elaboraran nous plans d’estudi en

mobilitat d’estudiants i professors dins

Si per a l’obtenció del grau es progra-

l’EEES.

Aquestes conclouran amb l’elaboració

estudis, sobretot en algunes universitats

totes les branques del coneixement per

i la defensa oral pública d’un treball de

privades, cal superar unes proves d’ac-

facilitar l’intercanvi dels alumnes entre

men pràctiques externes, aquestes tindran una extensió màxima de 60 crèdits

fi de màster per part de l’estudiant.

cés addicionals. El cost de la matrícula

els diferents països de l’espai europeu.

EL NOU GRAU

i hauran d’oferir-se durant els últims

Aquest treball tindrà una extensió mí-

oscil·la entre els 900 euros als centres

El principal canvi que introdueix Bolo-

La integració d’Espanya a l’EEES ha

dos cursos acadèmics. El treball de fi de

nima de 6 crèdits i màxima de 30, i serà

públics i els 8.000 euros als privats.

nya és el canvi en les metodologies do-

suposat un esforç normatiu i d’adapta-

grau tindrà una extensió mínima de 6 i

avaluat un cop superades la resta d’ava-

Les combinacions que més oferta i de-

cents d’ensenyament, atès que ara

ció per part de les universitats i institu-

màxima de 30 crèdits i haurà d’estar

2.742

luacions previstes.

manda tenen són Dret i Economia o

aquestes metodologies estaran orien-

cions d’educació superior. El reial

orientat a l’avaluació de competències

2006

2.370

Per accedir als ensenyaments oficials

Administració d’Empreses (ADE)

tades a avaluar l’esforç de l’alumne i el

decret que estableix l’ordenació dels

associades a la titulació. El títol de grau

2007

2.601

2005

Font: Informe Anual de la Professió Periodística, APM 2007. INE 2007. Consejo de Coordinación Universitaria. 2007

de màster serà necessari estar en pos-

–van ser les primeres a impartir-se–,

professor prendrà una major interacció

ensenyaments universitaris oficials mo-

de Periodisme obtingut ha de tenir re

sessió d’un títol de graduat expedit per

Enginyeria Industrial més ADE, o Pe-

amb l’alumne en la seva formació. La

difica el sistema universitari, converteix

llevància tant en el mercat laboral na-

una universitat espanyola o pertanyent

riodisme i Publicitat o Comunicació

titulació de grau estarà formada per

les llicenciatures i les diplomatures en

cional, com en l’europeu. Això vol dir

a l’EEES, o un altre expressament de-

Audiovisual. També són habituals les

matèries de formació bàsica, principal-

títols de grau i en redueix, en la majoria

que la titulació de Periodisme estarà

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Llicenciats en Periodisme (1976-2007)

69


DOSSIER ESPECIAL

en el coneixement i la consegüent

1. Sol·licitar a les universitats que, dins

tat actual i sàpiga transmetre-la de ma-

de passar per tediosos processos d’ho-

adaptació a la metodologia i la posada

l’àrea de Ciències Socials i Jurídiques,

nera comprensible als altres. Així ma-

mologació. Així es fomentarà la mobi-

en pràctica dels criteris de Bolonya, de-

la resta de facultats i centres de titula-

teix, l’estudiant de Periodisme ha

litat dels estudiants i titulats en l’entorn

finint una estructura general d’acord

cions diferents de les de Comunicació

d’adquirir un coneixement bàsic dels

europeu i s’agilitarà el lliure moviment

amb la realitat i els previsibles desen-

incloguin com a matèria bàsica una as-

principals esdeveniments i processos

dels treballadors a tota la Unió Euro-

volupaments de l’àrea de coneixement.

signatura d’Introducció a la Comunica-

de les societats actuals des d’una pers-

pea, ja que qualsevol empresari, en el

S’hi han posat en comú els criteris bà-

ció o bé una matèria denominada

pectiva sincrònica. La dimensió espa-

moment de contractar-los, sabrà quines

sics d’orientació que haurien de

genèricament Comunicació.

cial d’aquest coneixement ha de ser

són les seves competències. D’aquesta manera, els nous graduats tindran tot l’espai comunitari per poder exercir la seva activitat professional sense cap tipus de problema, fet que produirà un considerable augment del

2. Proposar que, de ma-

Els nous graduats tindran tot l’espai comunitari per exercir, fet que produirà un considerable augment del mercat laboral

mercat laboral.

contribueix a desenvolupar la capacitat de comprendre la diversitat i fo-

ria bàsica en el primer

menta el respecte pels sistemes de

any de llicenciatura i al-

valors aliens i la consciència cívica.

hora és necessari que Co-

El títol de Periodisme també ha de

municació sigui inclosa

proporcionar un coneixement sufi-

Les universitats espanyoles han exercit

contemplar els centres i les universitats

en l’àrea d’Humanitats.

cient de les tècniques de recerca,

que imparteixen aquestes titulacions.

3. En el conjunt de matèries a impartir

identificació, selecció i recollida d’in-

dels ensenyaments a les exigències de

La norma estableix total autonomia, per

com a obligatòries s’haurien d’incloure

formació, així com dels mètodes per

l’EEES. Els grups d’experts nomenats

la qual cosa no marca cap directriu, i de-

aquells eixos curriculars identificats

examinar críticament qualsevol tipus

Estudiants de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB durant un examen

pels organismes universitaris han estat

lega aquesta decisió en cada universitat

com a necessaris per a les competències

de fonts, documents i fets amb la

els encarregats de realitzar les pro-

i centre. Ara bé, és desitjable que, en la

a adquirir pels titulats identificats pel

finalitat, d’una banda, de tractar-los

de la comunicació des de les perspec-

així com de la responsabilitat social que

postes d’adaptació dels estudis super-

mesura que sigui possible, les facultats

Llibre blanc de l’Agència Nacional

convenientment i, de l’altra, de trans-

tives econòmica, social, cultural i polí-

ha de presidir l’ofici de l’informador,

iors, d’acord amb els criteris establerts

procurin observar aquestes recomana-

d’Avaluació de la Qualitat i Acredita-

formar-los en informacions d’interès

tica, de manera que es proporcioni una

fomentant, a més, la consciència iguali-

en els successius decrets i lleis aprovats

cions i estructura general per aconseguir

ció (ANECA): Teoria, Estructura, His-

mitjançant els llenguatges informatius-

competència contextual per situar el

tària entre les persones i els pobles i el

pel Govern.

la major convergència possible, garan-

tòria de la Comunicació, Tecnologies,

comunicatius per a cada cas. Els titu-

Periodisme en el camp de la comuni-

respecte pels drets humans internacio-

A fi de promoure la integració dels uni-

tint la mobilitat estudiantil i del profes-

Tècniques d’Informació, Redacció, etc.

lats en Periodisme també hauran de

cació.

nals.

versitaris en el mercat laboral, hi ha

sorat; més encara si es considera que

Segons l’experiència espanyola i euro-

saber expressar-se amb claredat i co-

c) Formació en capacitats expressives i

f) Formació bàsica relacionada amb la

dues qüestions importants a les quals

l’àmbit universitari de la Comunicació,

pea, i arran de les tendències que ac-

herència en la llengua o llengües prò-

en els llenguatges i processos de comu-

gestió empresarial, l’autotreball, el te-

ha estat necessari acollir-se a l’hora

en els darrers deu anys, ha experimentat

tualment estan sorgint en el sector

pia/es de la seva comunitat, oralment i

nicació per a tots els suports tècnics

letreball i l’organització, la producció i

d’elaborar algunes d’aquestes pro-

un desenvolupament i una consolidació

informatiu-comunicatiu, l’ANECA ha

per escrit, així com tenir coneixements

d’informació i comunicació, valoració i

la realització de projectes informatius-

postes:

més que notables en l’espai espanyol”.

recollit en el seu Llibre blanc sobre els

d’altres idiomes, en particular de l’an-

opinió, i una capacitat d’anàlisi (lin-

comunicatius.

- La redacció de perfils que estan re-

El procés de convergència exigeix defi-

títols de grau en comunicació, les exi-

glès. A més, han d’aconseguir un

güística, pragmàtica i ideològica) de la

g) Realització de treballs pràctics i

gulats per ordre ministerial d’acord

nir un marc de gestió i organització aca-

gències de formació que hauran

coneixement bàsic dels conceptes, ca-

producció periodística.

d’experimentació professional i d’inno-

amb l’anàlisi del mercat laboral, les

dèmica amb major implicació de la

d’orientar la titulació de Periodisme:

tegories, teories i temes més rellevants

d) Formació en el coneixement i en l’ús

vació, juntament amb una introducció

seves demandes i exigències.

docència i la recerca universitària entre

capacitat analítica i crítica, bona prepa-

de les diferents branques de la recerca

de la tecnologia (informativa i infor-

metodològica i anàlisi aplicada a la ini-

tències que hauran d’adquirir els alumnes en el transcurs dels seus estudis, d’acord amb els perfils professionals esmentats.

Amb Bolonya els futurs periodistes hauran de saber expressar-se amb claredat en la llengua pròpia i tenir coneixements d’altres idiomes

La Conferència espanyola de degans de CAPÇALERA SETEMBRE 2009

nera genèrica, Llengua sigui inclosa com a matè-

un paper fonamental en l’adaptació

- L’exposició detallada de les compe-

70

tan àmplia com sigui possible, ja que

ració tècnica i professio-

informativa i comunicativa.

nal,

Aquests objectius es podran assolir

experimentació

l’adquisició

d’un

seguit

ciació en la recerca del

derivada de la pràctica en

amb

laboratoris i professional,

coneixements i habilitats que haurien

de

aprendre a aprendre de

d’incloure els aspectes següents :

la reflexió sobre l’ofici

a) Formació en Ciències Socials, Hu-

A partir d’ara les facultats hauran d’aportar als futurs periodistes una base cultural i humanística que els prepari per exercir la seva funció

camp informatiu-comunicatiu. Aquests

coneixements

faran que un titulat en Periodisme sigui un pro-

la comunicació, que agrupa totes les fa-

centres, grups i titulacions de diferents

periodístic, predisposició a la innovació

manitats i Ciència i Tecnologia per pro-

màtica) que permeti elaborar pro-

fessional cultural, humanísticament i

cultats i les titulacions de Periodisme,

universitats, més enllà fins i tot del marc

i facilitat per adaptar-se als canvis.

porcionar una competència contextual

ductes periodístics en qualsevol suport

tècnicament preparat per exercir la

Publicitat i Relacions Públiques i Co-

nacional, cosa que ha propiciat una

Respecte als objectius fonamentals del

bàsica d’ordre transdisciplinari.

o sistema.

seva funció d’intèrpret de la realitat so-

municació Audiovisual homologades

major articulació interna en la coordi-

grau de Periodisme, l’ANECA esta-

b) Formació en Teoria, Història i Es-

e) Formació ètica professional i com-

cial a l’hora de concebre, articular, pro-

oficialment pel Ministeri d’Educació i

nació d’estratègies i avenços en el

bleix que el títol de Periodisme ha de

tructura de la Informació i la Comuni-

promís cívic a través del coneixement

duir, analitzar i dirigir tot tipus de

Ciència, ha procurat, en la posada en

coneixement.

procurar un coneixement racional i

cació per conèixer els fonaments i les

de l’ordenament i la regulació que

mitjans, programes i productes en qual-

marxa de l’EEES, “sistematitzar un

Així mateix, la Conferència de degans

crític del present amb la finalitat que

pràctiques més habituals dels proces-

afecta el nostre àmbit, i de les possibili-

sevol suport tècnic, mitjà, sistema o

marc lògic d’integració per al progrés

fa les recomanacions següents:

l’estudiant pugui comprendre la socie-

sos de producció, distribució i recepció

tats i límits en la llibertat d’expressió,

àmbit de l’activitat informativa.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

homologada a tots els països i no haurà

71


DOSSIER ESPECIAL

en el coneixement i la consegüent

1. Sol·licitar a les universitats que, dins

tat actual i sàpiga transmetre-la de ma-

de passar per tediosos processos d’ho-

adaptació a la metodologia i la posada

l’àrea de Ciències Socials i Jurídiques,

nera comprensible als altres. Així ma-

mologació. Així es fomentarà la mobi-

en pràctica dels criteris de Bolonya, de-

la resta de facultats i centres de titula-

teix, l’estudiant de Periodisme ha

litat dels estudiants i titulats en l’entorn

finint una estructura general d’acord

cions diferents de les de Comunicació

d’adquirir un coneixement bàsic dels

europeu i s’agilitarà el lliure moviment

amb la realitat i els previsibles desen-

incloguin com a matèria bàsica una as-

principals esdeveniments i processos

dels treballadors a tota la Unió Euro-

volupaments de l’àrea de coneixement.

signatura d’Introducció a la Comunica-

de les societats actuals des d’una pers-

pea, ja que qualsevol empresari, en el

S’hi han posat en comú els criteris bà-

ció o bé una matèria denominada

pectiva sincrònica. La dimensió espa-

moment de contractar-los, sabrà quines

sics d’orientació que haurien de

genèricament Comunicació.

cial d’aquest coneixement ha de ser

són les seves competències. D’aquesta manera, els nous graduats tindran tot l’espai comunitari per poder exercir la seva activitat professional sense cap tipus de problema, fet que produirà un considerable augment del

2. Proposar que, de ma-

Els nous graduats tindran tot l’espai comunitari per exercir, fet que produirà un considerable augment del mercat laboral

mercat laboral.

contribueix a desenvolupar la capacitat de comprendre la diversitat i fo-

ria bàsica en el primer

menta el respecte pels sistemes de

any de llicenciatura i al-

valors aliens i la consciència cívica.

hora és necessari que Co-

El títol de Periodisme també ha de

municació sigui inclosa

proporcionar un coneixement sufi-

Les universitats espanyoles han exercit

contemplar els centres i les universitats

en l’àrea d’Humanitats.

cient de les tècniques de recerca,

que imparteixen aquestes titulacions.

3. En el conjunt de matèries a impartir

identificació, selecció i recollida d’in-

dels ensenyaments a les exigències de

La norma estableix total autonomia, per

com a obligatòries s’haurien d’incloure

formació, així com dels mètodes per

l’EEES. Els grups d’experts nomenats

la qual cosa no marca cap directriu, i de-

aquells eixos curriculars identificats

examinar críticament qualsevol tipus

Estudiants de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB durant un examen

pels organismes universitaris han estat

lega aquesta decisió en cada universitat

com a necessaris per a les competències

de fonts, documents i fets amb la

els encarregats de realitzar les pro-

i centre. Ara bé, és desitjable que, en la

a adquirir pels titulats identificats pel

finalitat, d’una banda, de tractar-los

de la comunicació des de les perspec-

així com de la responsabilitat social que

postes d’adaptació dels estudis super-

mesura que sigui possible, les facultats

Llibre blanc de l’Agència Nacional

convenientment i, de l’altra, de trans-

tives econòmica, social, cultural i polí-

ha de presidir l’ofici de l’informador,

iors, d’acord amb els criteris establerts

procurin observar aquestes recomana-

d’Avaluació de la Qualitat i Acredita-

formar-los en informacions d’interès

tica, de manera que es proporcioni una

fomentant, a més, la consciència iguali-

en els successius decrets i lleis aprovats

cions i estructura general per aconseguir

ció (ANECA): Teoria, Estructura, His-

mitjançant els llenguatges informatius-

competència contextual per situar el

tària entre les persones i els pobles i el

pel Govern.

la major convergència possible, garan-

tòria de la Comunicació, Tecnologies,

comunicatius per a cada cas. Els titu-

Periodisme en el camp de la comuni-

respecte pels drets humans internacio-

A fi de promoure la integració dels uni-

tint la mobilitat estudiantil i del profes-

Tècniques d’Informació, Redacció, etc.

lats en Periodisme també hauran de

cació.

nals.

versitaris en el mercat laboral, hi ha

sorat; més encara si es considera que

Segons l’experiència espanyola i euro-

saber expressar-se amb claredat i co-

c) Formació en capacitats expressives i

f) Formació bàsica relacionada amb la

dues qüestions importants a les quals

l’àmbit universitari de la Comunicació,

pea, i arran de les tendències que ac-

herència en la llengua o llengües prò-

en els llenguatges i processos de comu-

gestió empresarial, l’autotreball, el te-

ha estat necessari acollir-se a l’hora

en els darrers deu anys, ha experimentat

tualment estan sorgint en el sector

pia/es de la seva comunitat, oralment i

nicació per a tots els suports tècnics

letreball i l’organització, la producció i

d’elaborar algunes d’aquestes pro-

un desenvolupament i una consolidació

informatiu-comunicatiu, l’ANECA ha

per escrit, així com tenir coneixements

d’informació i comunicació, valoració i

la realització de projectes informatius-

postes:

més que notables en l’espai espanyol”.

recollit en el seu Llibre blanc sobre els

d’altres idiomes, en particular de l’an-

opinió, i una capacitat d’anàlisi (lin-

comunicatius.

- La redacció de perfils que estan re-

El procés de convergència exigeix defi-

títols de grau en comunicació, les exi-

glès. A més, han d’aconseguir un

güística, pragmàtica i ideològica) de la

g) Realització de treballs pràctics i

gulats per ordre ministerial d’acord

nir un marc de gestió i organització aca-

gències de formació que hauran

coneixement bàsic dels conceptes, ca-

producció periodística.

d’experimentació professional i d’inno-

amb l’anàlisi del mercat laboral, les

dèmica amb major implicació de la

d’orientar la titulació de Periodisme:

tegories, teories i temes més rellevants

d) Formació en el coneixement i en l’ús

vació, juntament amb una introducció

seves demandes i exigències.

docència i la recerca universitària entre

capacitat analítica i crítica, bona prepa-

de les diferents branques de la recerca

de la tecnologia (informativa i infor-

metodològica i anàlisi aplicada a la ini-

tències que hauran d’adquirir els alumnes en el transcurs dels seus estudis, d’acord amb els perfils professionals esmentats.

Amb Bolonya els futurs periodistes hauran de saber expressar-se amb claredat en la llengua pròpia i tenir coneixements d’altres idiomes

La Conferència espanyola de degans de CAPÇALERA SETEMBRE 2009

nera genèrica, Llengua sigui inclosa com a matè-

un paper fonamental en l’adaptació

- L’exposició detallada de les compe-

70

tan àmplia com sigui possible, ja que

ració tècnica i professio-

informativa i comunicativa.

nal,

Aquests objectius es podran assolir

experimentació

l’adquisició

d’un

seguit

ciació en la recerca del

derivada de la pràctica en

amb

laboratoris i professional,

coneixements i habilitats que haurien

de

aprendre a aprendre de

d’incloure els aspectes següents :

la reflexió sobre l’ofici

a) Formació en Ciències Socials, Hu-

A partir d’ara les facultats hauran d’aportar als futurs periodistes una base cultural i humanística que els prepari per exercir la seva funció

camp informatiu-comunicatiu. Aquests

coneixements

faran que un titulat en Periodisme sigui un pro-

la comunicació, que agrupa totes les fa-

centres, grups i titulacions de diferents

periodístic, predisposició a la innovació

manitats i Ciència i Tecnologia per pro-

màtica) que permeti elaborar pro-

fessional cultural, humanísticament i

cultats i les titulacions de Periodisme,

universitats, més enllà fins i tot del marc

i facilitat per adaptar-se als canvis.

porcionar una competència contextual

ductes periodístics en qualsevol suport

tècnicament preparat per exercir la

Publicitat i Relacions Públiques i Co-

nacional, cosa que ha propiciat una

Respecte als objectius fonamentals del

bàsica d’ordre transdisciplinari.

o sistema.

seva funció d’intèrpret de la realitat so-

municació Audiovisual homologades

major articulació interna en la coordi-

grau de Periodisme, l’ANECA esta-

b) Formació en Teoria, Història i Es-

e) Formació ètica professional i com-

cial a l’hora de concebre, articular, pro-

oficialment pel Ministeri d’Educació i

nació d’estratègies i avenços en el

bleix que el títol de Periodisme ha de

tructura de la Informació i la Comuni-

promís cívic a través del coneixement

duir, analitzar i dirigir tot tipus de

Ciència, ha procurat, en la posada en

coneixement.

procurar un coneixement racional i

cació per conèixer els fonaments i les

de l’ordenament i la regulació que

mitjans, programes i productes en qual-

marxa de l’EEES, “sistematitzar un

Així mateix, la Conferència de degans

crític del present amb la finalitat que

pràctiques més habituals dels proces-

afecta el nostre àmbit, i de les possibili-

sevol suport tècnic, mitjà, sistema o

marc lògic d’integració per al progrés

fa les recomanacions següents:

l’estudiant pugui comprendre la socie-

sos de producció, distribució i recepció

tats i límits en la llibertat d’expressió,

àmbit de l’activitat informativa.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

homologada a tots els països i no haurà

71


13-1DossierBecarisBorsa:Layout 1 24/08/09 17:04 Página 72

DOSSIER ESPECIAL

Un bon currículum no és suficient per trobar feina com a periodista si no va acompanyat d’uns bons contactes. Però si, a més a més, el candidat és un periodista acabat de llicenciar, la recerca d’un primer lloc de treball és encara més complicada. Afortunadament, el

La importància de les borses de treball Sònia Ortiz Fotos: Sergio Ruiz A la Universitat Rovira i Virgili, des del

dir els convenis de cooperació educa-

2004, es llicencien anualment trenta

tiva, són aquelles que no formen part

persones en Periodisme. D’aquestes, la

del pla d’estudis. En aquest cas, les

meitat troben feina relacionades amb la

poden fer tots aquells estudiants “que

carrera. Les xifres no són gaire enco-

hagin superat el 50% dels crèdits de la

ratjadores, però les diferents facultats

titulació”, tal i com exposa Vicenç Se-

catalanes on s’imparteix Periodisme

llés, cap de l’Oficina Treball Campus de

porten a terme una tasca important per

la UAB. En aquest tipus de pràctiques,

facilitar la inserció dels joves en el món

generalment el becari “rep un ajut a

laboral mitjançant les pràctiques en

l’estudi per part de l’empresa”, afirma

empreses i les borses de treball.

Sellés. És a dir, que el mitjà opta habi-

de l’últim any de

Hi ha dos tipus de pràctiques que

tualment per remunerar la feina dels

poden desenvolupar els estudiants: el

joves, tot i que hi ha empreses que no

carrera, les pràctiques

pràcticum, que és obligatori, i el pro-

ho fan. El curs 2007-2008 l’Oficina Tre-

grama de cooperació educativa, és a dir,

ball Campus va gestionar 181 convenis

les pràctiques voluntàries. El pràcticum,

de cooperació educativa relacionats

tal i com explica Carles Singla, cap d’es-

amb Ciències de la Comunicació.

tudis de Periodisme de la Universitat

La Fundació Universitat Pompeu Fabra

pràcticum obligatori

voluntàries i la tasca que desenvolupen les borses de treball de les facultats de Periodisme faciliten als joves el primer contacte amb el món laboral.

Pompeu Fabra, “és indispensable per

és l’encarregada del programa de co-

completar els estudis”. A la UPF dura

operació educativa d’aquesta universi-

deu setmanes, es realitza entre els

tat. Les pràctiques que gestionen són

mesos d’abril i juny i se sol fer en jor-

sempre remunerades amb una com-

nades de quatre hores. A la resta de fa-

pensació econòmica que va dels 4 als 8

cultats les condicions són similars, però

euros l’hora. En aquesta facultat es ma-

poden durar fins a quatre mesos i es

triculen cada any 80 alumnes per curs i,

duen a terme durant tot l’any, de ma-

segons la Fundació, el curs passat 47

nera que les pràctiques siguin compati-

persones hi van realitzar pràctiques vo-

bles amb les classes.

luntàries.

Com que es considera que és un com-

En el 2008-2009 la UPF va rebre un

plement a la formació, generalment

total de 128 ofertes de pràctiques, tot i

aquestes pràctiques no són remune-

que de moment només s’han adjudicat

rades, tret “d’alguns mitjans que opten

a 15 estudiants. Núria Soteras, coordi-

per retribuir els estudiants per les in-

nadora de la Fundació UPF, recorda,

formacions que publiquen”, afirma Sin-

però, que és a partir d’ara quan es tan-

gla. Les pràctiques no curriculars, és a

quen més cooperacions.


13-1DossierBecarisBorsa:Layout 1 24/08/09 17:04 Página 73

Un grup d’estudiants de la facultat de Comunicació Blanquerna durant una de les classes.

Aquests són alguns exemples de com

interna, gestió de continguts, temes de

dèmic de la titulació de Periodisme de

vehiculen tres universitats catalanes

redacció i màrqueting. I alguna cosa de

la Universitat Rovira i Virgili. L’Autò-

amb estudis de Periodisme les pràc-

rodatge i d’edició, també de documen-

noma, en canvi, no compta amb conve-

tiques que permeten als estudiants

tació, però no tant”, apunta Soteras.

nis amb cap entitat d’aquest àmbit, ja

tenir un primer contacte professional

Les empreses grans són les que més

que “les necessitats de les empreses

amb el mercat de treball i que, de ve-

possibilitats tenen d’encabir becaris en

poden ser puntuals i no contínues, amb

gades, és una manera que l’estudiant

les seves redaccions.

la qual cosa un conveni marc no tindria

pugui optar per un lloc de treball.

logia és molt diversa i varia també a cada facultat. Des d’empreses de di-

Tot i la demanda dels gabinets de comunicació i dels mitjans de la Xarxa, els estudiants s’inclinen pels tradicionals

que a la UAB les ofertes majoritàries per fer pràctiques són a “televisió, ràdio i premsa, en primer lloc”, i després en empreses de relacions públiques i publici-

versa índole, fins a mitjans de comunicació, ajuntaments, etc. Sol·liciten

La URV també té convenis de pràc-

tat. A l’hora de fer el pràcticum, els es-

també que els estudiants desenvolupin

tiques “amb gairebé tots els mitjans de

tudiants escullen dins d’una llista els

tasques multidisciplinàries.

la demarcació de Tarragona, i amb

mitjans que prefereixen.

Des de la UPF, destaquen les feines re-

molts de Barcelona i Lleida. I les

Tot i la creixent demanda en els darrers

lacionades amb “temes de comunica-

ofertes són molt variades”, tal i com

anys per part dels gabinets de comuni-

ció, imatge corporativa, comunicació

afirma Bernat López, responsable aca-

cació i dels mitjans que treballen a la

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Pel que fa al tipus de mitjans que solen acollir estudiants en pràctiques, la tipo-

sentit”, apunta Sellés. I afegeix

73


13-1DossierBecarisBorsa:Layout 1 24/08/09 17:04 Página 74

DOSSIER ESPECIAL

Xarxa, les preferències dels estudiants

No se senten explotats

en escollir on fan les pràctiques, normalment s’inclinen pels mitjans de comunicació tradicionals: televisió i

Sovint es diu que els mitjans s’apro-

cum a El Periódico i pràctiques vo-

premsa, i de manera més testimonial

fiten dels becaris per no haver de

luntàries al Diari de Balears. Aquest

per la ràdio. Els mitjans digitals i els ga-

contractar ningú i tenir-los com a re-

llicenciat de la UPF considera que

binets de comunicació no tenen tant

dactors encoberts. La realitat és que

“com més grans siguin els mitjans,

d’èxit. Ara bé, això canvia a l’hora de

molts estudiants en pràctiques no

menys coses hi pots fer. Si hagués de

buscar feina, ja que “el que volen és tre-

creuen que això sigui una explotació,

tornar a triar agafaria un mitjà més

ballar del que han estudiat, sigui on

ja que ells també s’aprofiten de la

petit, arran de la meva experiència,

sigui, amb la qual cosa la primera pre-

possibilitat per aprendre’n i per co-

perquè vaig poder fer la feina d’un

ferència en molts casos queda com una

mençar a relacionar-se amb el món

redactor més”. Això demostra que

il·lusió de futur”, afirma Sellés.

de la comunicació.

els joves el que volen és posar en

És el cas de Marc Cámara, llicenciat

pràctica allò que han estudiat i no els

OFERTES DE FEINA

en Periodisme per la Rovira i Virgili

importa tant si han de fer més hores

Gràcies a les diferents borses de treball,

i que va fer les pràctiques curriculars

o han de cobrar poc.

moltes empreses que necesiten incor-

a Ràdio Reus, que considera que els

Les borses de treball ajuden també

porar nous treballadors busquen candi-

mitjans “es poden aprofitar de tu

els nous redactors a trobar feina. És

dats a les facultats. En aquest sentit, les

perquè et paguen poc, però tu

el cas de Cristian Agudo, també de

borses són una bona manera d’aconse-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

“El que aprens treballant no ho aprens amb cinc anys de facultat”, assegura un jove que va ser becari

74

la UPF, que actualment tre-

guir una primera feina.

balla com a periodista digital a

En el 2008 la Fundació Universitat

Esquerra Republicana de Ca-

Pompeu Fabra va gestionar 30 ofertes

talunya, gràcies a la gestió de

relacionades amb el periodisme. Segons

la borsa de treball de la seva

Soteras, el tipus de feina que se sol ofe-

facultat. Ell va fer les pràc-

rir és per desenvolupar tasques de “ga-

tiques a El 9 Esportiu i consi-

binets de comunicació, redacció o

t’aprofites molt d’ells perquè tens

dera que “tot i que he acabat en un

gestió de continguts”. La majoria de les

l’oportunitat de fer el rodatge. El

lloc que no té res a veure amb les

feines són a jornada completa i el sou

que aprens treballant no ho aprens

pràctiques estic molt content, ja que

mínim perquè la Fundació les accepti

amb cinc anys de facultat”. Quan va

em van donar molta feina al diari”.

és de 18.000 euros bruts anuals. Tot i

acabar el pràcticum va continuar en

Creu que és molt difícil aconseguir

així, hi ha hagut feines que han arribat

el mateix mitjà i amb les mateixes

quedar-te on has fet la beca perquè

a tenir un salari de 35.000 euros anuals.

condicions: un contracte de pràc-

la professió “es troba en una etapa

Tots els estudiants de la UPF i els exa-

tiques, una jornada de quatre hores

de recessió” i en molts mitjans “es

lumnes ja llicenciats tenen accés a la

diàries, que normalment no es com-

tira molt dels becaris o de substitu-

borsa de treball de la facultat.

plia, i un sou de 180 euros mensuals.

cions en pràctiques” i no els surt a

La Fundació s’encarrega de la gestió de

Tot i així, ho considera positiu, ja que

compte contractar ningú.

les ofertes a través d’un aplicatiu en

a més del que va aprendre, ara tre-

Jaume Suau creu que la borsa de tre-

línia anomenat Campus Treball. La

balla a l’emissora amb l’esperança

ball va ser clau per trobar la feina ac-

seva tasca és la de vetllar per la qualitat

que quan passin dos anys el facin fix.

tual a Cink, una empresa de gestió

tant dels currículums com de les ofertes.

De fet, els estudiants que han estat

de continguts en línia. I, en canvi,

Les feines que apareixen en aquest

becaris en mitjans més grans han

considera que el pràcticum obliga-

aplicatiu han de complir uns requisits

tingut menys oportunitats de desen-

tori no va ser gaire productiu, per ex-

mínims. En cas de no respectar uns cà-

volupar tasques interessants, i preci-

periència pròpia i per la d’altres

nons mínims de qualitat normalment es

sament es queixen que no han pogut

companys, i afegeix que “no és un

desestimen, si bé hi ha casos que, tot i

aprofitar les pràctiques. Un exemple

problema de les facultats, sinó més

així, es considera que la feina pot ser in-

és Jaume Suau, que va fer el pràcti-

aviat de les empreses”.

teressant i s’inclou en l’apartat “Altres ofertes” simplement com un anunci.


13-1DossierBecarisBorsa:Layout 1 24/08/09 17:04 Página 75

Cada any es fa un seguiment de les empreses i dels candidats per valorar el grau de satisfacció dels serveis rebuts. Els usuaris, a través d’una enquesta, puntuen la tasca de la borsa de treball amb una mitjana de notable. A més a més, el 91% dels enquestats recomanarien l’ús d’aquests serveis. Per la seva part, la borsa de la Rovira i Virgili va gestionar 1.045 ofertes laborals durant el 2008. D’aquestes només vuit van ser per a periodistes. I tal com argumenta Miguel Ángel Garcia, responsable de la borsa de treball d’aquesta facultat, “la crisi farà que això encara baixi més”. L’accés a les ofertes de la borsa de la URV també està restringit a alumnes i exalumnes llicenciats. Tot i que hi ha ofertes que es gestionen a través d’empreses de tre-

Un grup d’estudiants de la UAB durant la classe de ràdio

ball temporal o de selecció de personal. En aquest cas, qualsevol pot accedir a l’oferta. A la URV, la majoria d’ofertes

fer un seguiment posterior per veure si

està afectant molt l’àmbit de les Cièn-

solen ser de mitjans de comunicació.

el candidat seleccionat és de la UAB,

cies de la Comunicació. Les empreses

“Tot i que al voltant d’un 30-40% són

les empreses no solen facilitar aquest

no estan contractant nou personal.”

de gabinets”, assegura Bernat López.

tipus d’informació. El problema és

De moment, la borsa de treball de l’Au-

comú a les tres facultats de Periodisme

tònoma es limita a fer una preselecció

MILEURISTES

consultades. Sellés explica que sovint

de candidats en funció del perfil creat

Malgrat que les condicions de les feines

les empreses busquen “redactors ju-

per l’empresa, que és qui s’encarrega

que s’ofereixen mitjançant la borsa de

niors, titulats per formar i que disposin

després de fer les entrevistes i la selecció dels candidats. Però a partir del

treball de la URV són molt diverses, mitjans de comunicació. López assegura que rarament un contracte supera el llindar dels 1.000 euros nets al mes. I

A la UAB tenen previst iniciar un servei de coaching així com promoure el cooperativisme i la creació d’empreses

els horaris són “de periodista, és a dir,

proper curs actuaran “com qualsevol consultora en la captació de recursos humans del mercat, amb l’avantatge de disposar dels currículums dels estudiants. Durem a

flexibilitat i més hores que un rellotge”.

de les capacitats transversals que ne-

terme processos de selecció complets,

Per contra, malgrat que treballar en ga-

cessiten per desenvolupar correcta-

amb entrevistes incloses i amb orienta-

binets no està entre les preferències

ment unes determinades funcions”. Els

ció professional als estudiants”, segons

dels estudiants, és cert que les condi-

salaris no solen ser gaire elevats i l’ho-

ha avançat Sellés a CAPÇALERA.

cions horàries i salarials solen ser

rari acostuma a ser flexible.

Una altra novetat que ha explicat és

millors que en els mitjans de comuni-

Contràriament al que passa a la UPF i

que s’iniciarà un “servei de coaching,

cació, ja que suposen “més estabilitat

la URV, a la UAB “la majoria d’ofertes

d’orientació professional, recomanant

laboral, sous una mica més alts i horaris

no són per treballar en gabinets de co-

la formació adequada per desenvolupar

decents”, afirma López.

municació. Són per a altres tipus de

les habilitats i capacitats de l’estudiant,

L’Oficina Treball Campus de l’Autò-

mitjans, com relacions públiques, màr-

i promovent altres tipus d’economies,

noma va rebre l’any passat 202 ofertes

queting, publicitat, televisió i ràdio”,

com l’economia social (cooperati-

laborals relacionades amb l’àmbit de la

diu Sellés., qui també ha observat un

visme) i l’autoocupació (creació d’em-

comunicació. I a pesar que es procura

descens en les ofertes laborals: “La crisi

presa)”.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

normalment, quan es tracta de feines en

75


DOSSIER ESPECIAL

generacions de periodistes no són consumidors d’informació.” “Molts dels nous llicenciats van escollir aquesta professió per sortir a la televisió i fer-se famosos.” “Alguns mitjans s’aprofiten

Crítiques, mites i tòpics al voltant dels becaris Sònia Ortiz Fotos: Sergio Ruiz Els nous llicenciats en Periodisme es

sobre la preparació dels estudiants és

troben en l’actualitat en una situació

que existeix “una manca de cultura ge-

complicada per introduir-se laboral-

neral important, relacionada amb el fet

ment en els mitjans de comunicació.

de no llegir diaris”. Masó en posa

Les empreses estan reduint més els cos-

exemples, com que alguns “no saben ni

tos i, per tant, sovint s’opta per retallar

què és un fiscal, ni com va un judici, i

dels estudiants en

la plantilla. Això implica que una de les

tampoc no ho pregunten quan no ho

pràctiques per

poques opcions d’un estudiant amb

saben”. També fa referència a una falta

vistes a tenir un contacte directe amb

de background, paraula que s’anirà re-

estalviar-se un contracte i que facin les tasques que ningú no vol fer.” Aquestes són algunes de les crítiques que més podem sentir entre un gran nombre de professionals consagrats en referirse a les noves generacions. Però, fins a quin punt es tracta de tòpics o de comentaris raonables?

els mitjans sigui a través de les pràc-

petint en la majoria de periodistes

tiques, ja siguin obligatòries (que comp-

consagrats que ha consultat CAPÇA-

ten com a crèdits per a la carrera) o

LERA.

voluntàries. L’altra opció són les subs-

disme o el portes o no el portes.

Masó considera que “el perio-

titucions d’algun treballador que està

T’ensenyaran com funciona un pro-

de baixa o en excedència. En aquest

grama d’ordinador, però si tu no tens

Un alumne de la Universitat Autònoma de Barcelona durant una de les pràctiques que realitzen a la facultat

darrer cas, se sol optar per estudiants

vista, no tens inquietud, ja pots anar a

que ja han estat becaris al mitjà. També

cinquanta universitats que no et servirà

Diputats”. Coincideix també amb Masó

aquest és un clàssic”. També critica que

és probable que aquesta relació es doni

de res”.

amb que, al cap i a la fi, “els estudis de

molts d’ells tenen “un desconeixement

I després hi ha qui et dóna la sensació

com a corresponsal de comarca. Si és

En el cas del diari digital Lamalla.cat,

Periodisme formen, però el periodista

total de les persones amb responsabili-

que ha triat aquesta carrera com podria

així, sol treballar com a freelance.

l’encarregat de vetllar pels estudiants

es fa treballant”.

tats al Govern”. Ramos opina que la

haver-ne triat qualsevol altra”. Ella ma-

Sigui quina sigui la manera en què en-

en pràctiques és el director, Dídac

En la mateixa línia es troba el director

manca de bagatge dels joves es deu so-

teixa ha comprovat una manca de “cul-

tren en contacte amb els periodistes

Boza, que comparteix gran part de les

dels serveis informatius de COMRàdio,

més veterans, el cert és que sempre hi

afirmacions de Masó. Segons ell, la

Óscar Ramos, encarregat de les tutories

que vol descobrir coses, que és inquiet.

tura de l’esforç i el sacrifici” en

Les crítiques més habituals són les que es refereixen al poc interès de l’actualitat per part dels estudiants

el fet que cap estudiant hagi

ha uns temes recurrents entre els pro-

manca de background és “lògica per la

dels alumnes en pràctiques als infor-

fessionals a l’hora de parlar de les

joventut” dels estudiants en pràctiques,

matius de l’emissora. Ramos es mostra

noves generacions. Les crítiques més

però a banda d’això destaca la “des-

molt crític amb el “coneixement de la

habituals dels periodistes veterans són

afecció de la política per part d’alguns

teòrica de la professió. Només han de

les que es refereixen a la manca d’in-

periodistes joves, una manca d’interès

saber què és notícia, explicar-ho en for-

bretot al poc consum d’actualitat i

s’hauria de trencar la cara per quedar-

terès per l’actualitat per part dels més

personal”. Boza considera que és in-

mat notícia i després, que ja pot ser més

considera que l’arrel del problema no

se a una nit electoral. I aquí no s’hi ha

mostrat interès per experimentar, per exemple, com es viu una nit d’eleccions a la professió. “Un estudiant de Periodisme

joves.

comprensible que algú que té “vocació

complicat, posar-ho en antena”. Asse-

es troba ni en els plans d’estudi ni en el

quedat mai ningú!”, critica.

Pepa Masó, cap de Societat del diari

per aquesta carrera no hagi tingut prou

gura que aquests tres paràmetres no els

professorat. “És un problema d’actitud

Però també hi ha periodistes veterans

Avui, està en contacte directe amb els

interès a seguir la premsa, per saber la

tenen clars, i cita exemples com que

de l’estudiant”, afirma.

que consideren aquestes afirmacions

becaris de l’Autònoma de Barcelona i

lletra gruixuda de com funciona una

molts alumnes “comencen una notícia

El mateix pensa Masó: “no depèn de la

com a tòpics. És el cas d’Eduard Boet,

la Ramon Llull que realitzen les pràc-

sessió parlamentària o com es tria la

amb la frase ‘Avui s’ha explicat en roda

universitat, depèn de la persona. Hi ha

director de màster de TV3 i coordina-

tiques al rotatiu. La seva valoració

mesa del Parlament o del Congrés dels

de premsa...’ La notícia no és això!, i

gent que porta el periodisme a la sang,

dor dels estudiants en pràctiques de

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

“Les noves

77


DOSSIER ESPECIAL

generacions de periodistes no són consumidors d’informació.” “Molts dels nous llicenciats van escollir aquesta professió per sortir a la televisió i fer-se famosos.” “Alguns mitjans s’aprofiten

Crítiques, mites i tòpics al voltant dels becaris Sònia Ortiz Fotos: Sergio Ruiz Els nous llicenciats en Periodisme es

sobre la preparació dels estudiants és

troben en l’actualitat en una situació

que existeix “una manca de cultura ge-

complicada per introduir-se laboral-

neral important, relacionada amb el fet

ment en els mitjans de comunicació.

de no llegir diaris”. Masó en posa

Les empreses estan reduint més els cos-

exemples, com que alguns “no saben ni

tos i, per tant, sovint s’opta per retallar

què és un fiscal, ni com va un judici, i

dels estudiants en

la plantilla. Això implica que una de les

tampoc no ho pregunten quan no ho

pràctiques per

poques opcions d’un estudiant amb

saben”. També fa referència a una falta

vistes a tenir un contacte directe amb

de background, paraula que s’anirà re-

estalviar-se un contracte i que facin les tasques que ningú no vol fer.” Aquestes són algunes de les crítiques que més podem sentir entre un gran nombre de professionals consagrats en referirse a les noves generacions. Però, fins a quin punt es tracta de tòpics o de comentaris raonables?

els mitjans sigui a través de les pràc-

petint en la majoria de periodistes

tiques, ja siguin obligatòries (que comp-

consagrats que ha consultat CAPÇA-

ten com a crèdits per a la carrera) o

LERA.

voluntàries. L’altra opció són les subs-

disme o el portes o no el portes.

Masó considera que “el perio-

titucions d’algun treballador que està

T’ensenyaran com funciona un pro-

de baixa o en excedència. En aquest

grama d’ordinador, però si tu no tens

Un alumne de la Universitat Autònoma de Barcelona durant una de les pràctiques que realitzen a la facultat

darrer cas, se sol optar per estudiants

vista, no tens inquietud, ja pots anar a

que ja han estat becaris al mitjà. També

cinquanta universitats que no et servirà

Diputats”. Coincideix també amb Masó

aquest és un clàssic”. També critica que

és probable que aquesta relació es doni

de res”.

amb que, al cap i a la fi, “els estudis de

molts d’ells tenen “un desconeixement

I després hi ha qui et dóna la sensació

com a corresponsal de comarca. Si és

En el cas del diari digital Lamalla.cat,

Periodisme formen, però el periodista

total de les persones amb responsabili-

que ha triat aquesta carrera com podria

així, sol treballar com a freelance.

l’encarregat de vetllar pels estudiants

es fa treballant”.

tats al Govern”. Ramos opina que la

haver-ne triat qualsevol altra”. Ella ma-

Sigui quina sigui la manera en què en-

en pràctiques és el director, Dídac

En la mateixa línia es troba el director

manca de bagatge dels joves es deu so-

teixa ha comprovat una manca de “cul-

tren en contacte amb els periodistes

Boza, que comparteix gran part de les

dels serveis informatius de COMRàdio,

més veterans, el cert és que sempre hi

afirmacions de Masó. Segons ell, la

Óscar Ramos, encarregat de les tutories

que vol descobrir coses, que és inquiet.

tura de l’esforç i el sacrifici” en

Les crítiques més habituals són les que es refereixen al poc interès de l’actualitat per part dels estudiants

el fet que cap estudiant hagi

ha uns temes recurrents entre els pro-

manca de background és “lògica per la

dels alumnes en pràctiques als infor-

fessionals a l’hora de parlar de les

joventut” dels estudiants en pràctiques,

matius de l’emissora. Ramos es mostra

noves generacions. Les crítiques més

però a banda d’això destaca la “des-

molt crític amb el “coneixement de la

habituals dels periodistes veterans són

afecció de la política per part d’alguns

teòrica de la professió. Només han de

les que es refereixen a la manca d’in-

periodistes joves, una manca d’interès

saber què és notícia, explicar-ho en for-

bretot al poc consum d’actualitat i

s’hauria de trencar la cara per quedar-

terès per l’actualitat per part dels més

personal”. Boza considera que és in-

mat notícia i després, que ja pot ser més

considera que l’arrel del problema no

se a una nit electoral. I aquí no s’hi ha

mostrat interès per experimentar, per exemple, com es viu una nit d’eleccions a la professió. “Un estudiant de Periodisme

joves.

comprensible que algú que té “vocació

complicat, posar-ho en antena”. Asse-

es troba ni en els plans d’estudi ni en el

quedat mai ningú!”, critica.

Pepa Masó, cap de Societat del diari

per aquesta carrera no hagi tingut prou

gura que aquests tres paràmetres no els

professorat. “És un problema d’actitud

Però també hi ha periodistes veterans

Avui, està en contacte directe amb els

interès a seguir la premsa, per saber la

tenen clars, i cita exemples com que

de l’estudiant”, afirma.

que consideren aquestes afirmacions

becaris de l’Autònoma de Barcelona i

lletra gruixuda de com funciona una

molts alumnes “comencen una notícia

El mateix pensa Masó: “no depèn de la

com a tòpics. És el cas d’Eduard Boet,

la Ramon Llull que realitzen les pràc-

sessió parlamentària o com es tria la

amb la frase ‘Avui s’ha explicat en roda

universitat, depèn de la persona. Hi ha

director de màster de TV3 i coordina-

tiques al rotatiu. La seva valoració

mesa del Parlament o del Congrés dels

de premsa...’ La notícia no és això!, i

gent que porta el periodisme a la sang,

dor dels estudiants en pràctiques de

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

“Les noves

77


DOSSIER ESPECIAL

El periodisme digital ha fet que el

l’emissora pública. Segons ell, “és molt

totes maneres, la majoria de redac-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

criure una columna, després d’haver

consideració”. Per al coordinador dels

fàcil dir que els estudiants no vénen

tors consultats per CAPÇALERA coinci-

pensa Boet, per qui, al cap i a la fi, els

cobert rodes de premsa o escrit peces

estudiants en pràctiques de TV3, “el

amb el diari sota el braç, però no és cert

deixen a ressaltar Internacional i Polí-

estudiants “no ocupen un lloc de feina

de suport de companys”, explica Masó.

sector necessita d’idees, creativitat i

que un estudiant de Periodisme no es-

tica com dues de les seccions estrella. A

sinó que vénen a formar-se”.

A COMRàdio els temes que se’ls en-

imaginació. I aquestes poden venir de

tigui al cas de l’actualitat”. Tot i això, re-

TV3, per exemple, el destí amb més èxit

Tot i així, hi ha mitjans que paguen una

carreguen són els “que no tenen un in-

la gent que ara es troba en fase de formació”.

perfil de professional hagi canviat

coneix que “probablement se n’haurien

és clarament Internacional, seguit d’un

petita contraprestació per les despeses

terès informatiu ni de primer ordre, ni

radicalment. I això afectaria de

de modificar algunes assignatures de la

especial interès pel periodisme electrò-

que suposen les pràctiques. És el cas de

de segon, ni de tercer. Però si tens una

ple als nous llicenciats que surten

carrera i adequar els estudis a la de-

nic, ENG, i la política. I, per contra,

l’Avui, per posar-ne un exemple. La cap

persona aquí que està fent pràctiques,

DIFÍCIL CONTINUÏTAT

de les universitats. Dídac Boza, di-

manda que hi ha al sector. Hi ha espe-

molt poca gent opta per la producció

de Societat pensa que “és molt delicat”

doncs l’envies. En el millor dels casos,

Malauradament, un dels tòpics que està

rector de Lamalla.cat, adverteix

cialitats que potser la universitat no té

aplicada a informatius.

afirmar que els mitjans s’aprofiten de la

si la crònica està ben feta i, a més a més,

desapareixent és que els estudiants en

d’aquesta transformació i consi-

contemplades”. Per la seva part, Ramos

Un altre dels tòpics es refereix als res-

feina dels becaris perquè, tot i que co-

tenim trenta segons per emetre-ho,

pràctiques tenen més possibilitats de quedar-se a la redacció.

dera que s’està arribant a la fi del

també recorda que alguns periodistes

ponsables de les redaccions dels diver-

bren poc, “si jo li dic a un becari que

plumilla. Un bon professional de

acabats de llicenciar “podrien ser per-

sos mitjans, que en alguns casos podrien

vagi a cobrir una roda de premsa d’un

la informació cal que sigui cada

fectament redactors junior de la COM.

arribar a aprofitar-se dels becaris per-

conseller i em fa l’obertura de la secció,

vegada més versàtil: “Això no vol

I això va lligat a altres inquietuds. La

què facin de “redactors encoberts”, en

l’estic explotant? Jo crec que no”. Masó

dir que un periodista d’un diari di-

persona que és així ja ha fet pràctiques

paraules d’Óscar Ramos. Tot i que les

considera que és l’estudiant qui en treu

gital hagi de ser un pseudoprogra-

a l’emissora municipal del seu poble o

tasques i els drets dels estudiants estan

profit de la relació amb l’empresa, ja

mador, igual que no vol dir que un

ha escrit en una revista del barri”.

cada cop més vigilats i controlats, en-

que pot posar en pràctica el que ha

doncs ho emetem. Però mai enviem el

que els becaris s‘hi quedin”, reconeix

cara hi ha casos de mitjans que “de be-

après a la facultat. Això sí, sempre i

becari a un tema que entri a la graella

Masó. I recorda que els que van passar

periodista de televisió hagi de ser

78

sin per unes pràctiques”. El mateix

“S’haurien de trencar la cara per quedar-se a una nit electoral. I aquí no s’hi ha quedat mai ningú”, critica la cap de Societat de l’Avui

Darrerament les oportunitats de passar a formar part de la plantilla són cada vegada menors. “Ara és impossible

un realitzador”, afirma. Aquesta

SET DE FAMA

cari en becari van omplint el forat”,

quan no s’abusi d’ells i es respectin els

de l’informatiu”, afirma Ramos.

a formar part de la plantilla al diari van

versatilitat no s’ha de traduir en

Per a Boet una altra afirmació habitual,

critica Boza, que considera que això

torns i els horaris. Segons Masó, el fet

Finalment, a Lamalla.cat, s’aposta “per

ser els estudiants de les primeres pro-

una explotació dels redactors o

com és que els estudiants de Perio-

passa sobretot “en algunes empreses de

de portar a terme les pràctiques en un

encarregar-los un tema atemporal, que

mocions de pràctiques.

que acabin sent “homes orques-

disme han escollit la carrera per fer-se

l’àmbit audiovisual privat, i suposo que

mitjà petit és positiu, ja que els estu-

el puguin reportatjar, fer les entrevistes

A TV3, fins i tot hi ha caps que han

tra”. Però el que sí que és cert és

famosos i sortir a la televisió, és un altre

també és així en l’àmbit de la premsa

diants “tenen més possibilitats de fer

adients i quan, uns dies després, el tin-

estat becaris, apunta Boet. Tot i reco-

que “la tecnologia s’ha anat agili-

tòpic. “Ells saben perfectament què és

escrita. Se suposa que com més potent

coses que en un diari gran” i també

guin llest, es publica”, explica Boza, per

nèixer que són veterans, les possibilitats

tant i cal que el periodista tingui

la feina de periodista a la televisió”,

és el mitjà menys necessitats té de fer-

considera que donar-los feina “és

qui aquesta és l’única manera d’acon-

de quedar-se a la redacció “han anat

un contacte directe amb els su-

apunta. I destaca que, en el cas dels be-

ho. Però tots sabem que encara es així”.

donar-los una oportunitat” i no pas ex-

seguir que les pràctiques siguin profi-

disminuint per la situació del sector”.

plotar-los. Boza també creu que els be-

toses. Totes

afirmacions

Óscar Ramos afirma que les probabili-

SENSE REMUNERACIÓ

caris haurien de percebre un incentiu:

desmentirien, doncs, el tòpic que els be-

tats actuals que el mitjà contracti un

caris sempre s’emporten la feina bruta.

becari són mínimes, i que bàsica-

ports amb què treballa. Un perio-

caris que passen per TV3, és “legítim”

dista digital no s’ha de limitar a

que vulguin saber desenvolupar-se en

aquestes

produir textos, sinó que ha de

qualsevol de les especialitzacions que

Precisament per evitar aquesta possible

“No vull dir que cobrin el mateix que

tenir els coneixements necessaris

requereix el mitjà. “Fer la feina de pe-

explotació ja fa uns anys que les uni-

un redactor, però haurien de tenir una

per produir un vídeo”.

riodista comporta recerca, investigació,

versitats van canviar els termes dels

remuneració adequada” a les tasques

A Lamalla.cat ja s’han començat

redacció, etc. Però en el cas de la tele-

acords o convenis amb les empreses au-

que hi desenvolupa, més enllà d’una

a elaborar vídeos de producció

visió, a més a més, és executar-la, enre-

diovisuals. Des de llavors, els torns dels

simple compensació de despeses.

pròpia

d’entre-

gistrar-la, saber utilitzar la càmera,

estudiants en pràctiques són de vint

Cada vegada més, els mitjans procuren

vistes– amb continguts no excessi-

editar, posar-se davant de la càmera,

hores setmanals de dilluns a divendres

que les tasques dels becaris siguin molt

vament exigents des del punt de

locutar, i si convé, presentar un infor-

–o en els casos de torns de caps de set-

àmplies i que augmentin lentament.

Com a aspecte positiu, els periodistes

vista de la imatge. És per això que

matiu”. Boza, en canvi, critica que

mana repartides de divendres a diu-

Aquest és el cas dels becaris de TV3.

veterans reconeixen que les noves ge-

de les pràctiques. Per exemple, a

el nou periodista també ha de

“abunda el personal que surt de la car-

menge– i no poden treballar els festius.

Tal com explica Boet, “primer reben

neracions tenen uns coneixements més

Lamalla.cat hi ha una redactora que ac-

saber “enregistrar imatges i so,

rera amb vocació d’anar a la televisió,

Les pràctiques tenen una durada de

una formació de conceptes bàsics i de

amplis de les noves tecnologies i que

tualment fa les funcions d’editora i que

editar els vídeos i bolcar-los a In-

però no tant per treballar com a repor-

quatre mesos i no solen ser remune-

com s’hi treballa. Després, si no se’ls en-

això els permet tenir avantatges com

va arribar a la redacció l’estiu passat

–normalment

ment depèn de “circums-

Degut a la situació del sector, cada cop és més difícil que els estudiants acabin treballant a la redacció on fan les pràctiques

tàncies casuals, com moments en què hi ha hagut dos o tres baixes, o excedències”. No obstant això, encara hi ha casos

puntuals que demostren la utilitat

ternet”. O, per exemple, en el cas

ter, sinó per sortir a la pantalla”. Consi-

rades per evitar, així, l’aprofitament

carrega cap feina difícilment n’apren-

l’accés “a qualsevol tipus d’informació

per cobrir un reforç d’estiu.

de la ràdio, “ja no n’hi ha prou

dera que és per això que hi ha moltes

il·lícit dels becaris. “Això té molt a

dran. I en el cas que el tutor consideri

de manera més ràpida”, apunta Boza.

Amb tot, la realitat és que el món del

amb què vagi amb una gravadora

més sol·licituds per fer pràctiques a la

veure amb el fet d’intentar no crear

que té la qualitat suficient es pot arri-

El mateix pensa Boet, per qui aquesta

periodisme està en constant evolució.

i un tècnic li tregui els talls. Ara

Xarxa de Televisions Locals amb qui

llocs de treball molt precaris”, argu-

bar a emetre. Però es tracta d’un pro-

nova generació ha consumit “més cul-

La digitalització, les noves tecnologies

s’ho ha de fer ell mateix”. Això,

treballen, que no pas per Lamalla.cat.

menta Ramos, qui afegeix que “no

cés gradual”. El mateix passa a l’Avui.

tura audiovisual i, per tant, té més pos-

o la conjuntura econòmica, entre altres

segons Boza, afavoreix “la rapi-

Pel que fa a les seccions que més inte-

tenia massa sentit que per anar a classe

“Primer els fas fer tasques petites per

sibilitats de crear i de comunicar-se

factors, impliquen que alguns antics tò-

desa i agilitat de la informació”.

ressen als nous periodistes, no es pot

a estudiar Teoria de la Comunicació de

veure què saben fer. I a partir d’aquí ja

audiovisualment. Les seves opinions i

pics acabin desapareixent mentre, al

precisar un ordre de preferències. De

Masses no et paguessin, i que sí ho fes-

depèn de l’estudiant. Pot arribar a es-

capacitat creativa s’han de tenir en

seu temps, se’n van creant altres.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

La desaparició del plumilla?

79


DOSSIER ESPECIAL

El periodisme digital ha fet que el

l’emissora pública. Segons ell, “és molt

totes maneres, la majoria de redac-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

criure una columna, després d’haver

consideració”. Per al coordinador dels

fàcil dir que els estudiants no vénen

tors consultats per CAPÇALERA coinci-

pensa Boet, per qui, al cap i a la fi, els

cobert rodes de premsa o escrit peces

estudiants en pràctiques de TV3, “el

amb el diari sota el braç, però no és cert

deixen a ressaltar Internacional i Polí-

estudiants “no ocupen un lloc de feina

de suport de companys”, explica Masó.

sector necessita d’idees, creativitat i

que un estudiant de Periodisme no es-

tica com dues de les seccions estrella. A

sinó que vénen a formar-se”.

A COMRàdio els temes que se’ls en-

imaginació. I aquestes poden venir de

tigui al cas de l’actualitat”. Tot i això, re-

TV3, per exemple, el destí amb més èxit

Tot i així, hi ha mitjans que paguen una

carreguen són els “que no tenen un in-

la gent que ara es troba en fase de formació”.

perfil de professional hagi canviat

coneix que “probablement se n’haurien

és clarament Internacional, seguit d’un

petita contraprestació per les despeses

terès informatiu ni de primer ordre, ni

radicalment. I això afectaria de

de modificar algunes assignatures de la

especial interès pel periodisme electrò-

que suposen les pràctiques. És el cas de

de segon, ni de tercer. Però si tens una

ple als nous llicenciats que surten

carrera i adequar els estudis a la de-

nic, ENG, i la política. I, per contra,

l’Avui, per posar-ne un exemple. La cap

persona aquí que està fent pràctiques,

DIFÍCIL CONTINUÏTAT

de les universitats. Dídac Boza, di-

manda que hi ha al sector. Hi ha espe-

molt poca gent opta per la producció

de Societat pensa que “és molt delicat”

doncs l’envies. En el millor dels casos,

Malauradament, un dels tòpics que està

rector de Lamalla.cat, adverteix

cialitats que potser la universitat no té

aplicada a informatius.

afirmar que els mitjans s’aprofiten de la

si la crònica està ben feta i, a més a més,

desapareixent és que els estudiants en

d’aquesta transformació i consi-

contemplades”. Per la seva part, Ramos

Un altre dels tòpics es refereix als res-

feina dels becaris perquè, tot i que co-

tenim trenta segons per emetre-ho,

pràctiques tenen més possibilitats de quedar-se a la redacció.

dera que s’està arribant a la fi del

també recorda que alguns periodistes

ponsables de les redaccions dels diver-

bren poc, “si jo li dic a un becari que

plumilla. Un bon professional de

acabats de llicenciar “podrien ser per-

sos mitjans, que en alguns casos podrien

vagi a cobrir una roda de premsa d’un

la informació cal que sigui cada

fectament redactors junior de la COM.

arribar a aprofitar-se dels becaris per-

conseller i em fa l’obertura de la secció,

vegada més versàtil: “Això no vol

I això va lligat a altres inquietuds. La

què facin de “redactors encoberts”, en

l’estic explotant? Jo crec que no”. Masó

dir que un periodista d’un diari di-

persona que és així ja ha fet pràctiques

paraules d’Óscar Ramos. Tot i que les

considera que és l’estudiant qui en treu

gital hagi de ser un pseudoprogra-

a l’emissora municipal del seu poble o

tasques i els drets dels estudiants estan

profit de la relació amb l’empresa, ja

mador, igual que no vol dir que un

ha escrit en una revista del barri”.

cada cop més vigilats i controlats, en-

que pot posar en pràctica el que ha

doncs ho emetem. Però mai enviem el

que els becaris s‘hi quedin”, reconeix

cara hi ha casos de mitjans que “de be-

après a la facultat. Això sí, sempre i

becari a un tema que entri a la graella

Masó. I recorda que els que van passar

periodista de televisió hagi de ser

78

sin per unes pràctiques”. El mateix

“S’haurien de trencar la cara per quedar-se a una nit electoral. I aquí no s’hi ha quedat mai ningú”, critica la cap de Societat de l’Avui

Darrerament les oportunitats de passar a formar part de la plantilla són cada vegada menors. “Ara és impossible

un realitzador”, afirma. Aquesta

SET DE FAMA

cari en becari van omplint el forat”,

quan no s’abusi d’ells i es respectin els

de l’informatiu”, afirma Ramos.

a formar part de la plantilla al diari van

versatilitat no s’ha de traduir en

Per a Boet una altra afirmació habitual,

critica Boza, que considera que això

torns i els horaris. Segons Masó, el fet

Finalment, a Lamalla.cat, s’aposta “per

ser els estudiants de les primeres pro-

una explotació dels redactors o

com és que els estudiants de Perio-

passa sobretot “en algunes empreses de

de portar a terme les pràctiques en un

encarregar-los un tema atemporal, que

mocions de pràctiques.

que acabin sent “homes orques-

disme han escollit la carrera per fer-se

l’àmbit audiovisual privat, i suposo que

mitjà petit és positiu, ja que els estu-

el puguin reportatjar, fer les entrevistes

A TV3, fins i tot hi ha caps que han

tra”. Però el que sí que és cert és

famosos i sortir a la televisió, és un altre

també és així en l’àmbit de la premsa

diants “tenen més possibilitats de fer

adients i quan, uns dies després, el tin-

estat becaris, apunta Boet. Tot i reco-

que “la tecnologia s’ha anat agili-

tòpic. “Ells saben perfectament què és

escrita. Se suposa que com més potent

coses que en un diari gran” i també

guin llest, es publica”, explica Boza, per

nèixer que són veterans, les possibilitats

tant i cal que el periodista tingui

la feina de periodista a la televisió”,

és el mitjà menys necessitats té de fer-

considera que donar-los feina “és

qui aquesta és l’única manera d’acon-

de quedar-se a la redacció “han anat

un contacte directe amb els su-

apunta. I destaca que, en el cas dels be-

ho. Però tots sabem que encara es així”.

donar-los una oportunitat” i no pas ex-

seguir que les pràctiques siguin profi-

disminuint per la situació del sector”.

plotar-los. Boza també creu que els be-

toses. Totes

afirmacions

Óscar Ramos afirma que les probabili-

SENSE REMUNERACIÓ

caris haurien de percebre un incentiu:

desmentirien, doncs, el tòpic que els be-

tats actuals que el mitjà contracti un

caris sempre s’emporten la feina bruta.

becari són mínimes, i que bàsica-

ports amb què treballa. Un perio-

caris que passen per TV3, és “legítim”

dista digital no s’ha de limitar a

que vulguin saber desenvolupar-se en

aquestes

produir textos, sinó que ha de

qualsevol de les especialitzacions que

Precisament per evitar aquesta possible

“No vull dir que cobrin el mateix que

tenir els coneixements necessaris

requereix el mitjà. “Fer la feina de pe-

explotació ja fa uns anys que les uni-

un redactor, però haurien de tenir una

per produir un vídeo”.

riodista comporta recerca, investigació,

versitats van canviar els termes dels

remuneració adequada” a les tasques

A Lamalla.cat ja s’han començat

redacció, etc. Però en el cas de la tele-

acords o convenis amb les empreses au-

que hi desenvolupa, més enllà d’una

a elaborar vídeos de producció

visió, a més a més, és executar-la, enre-

diovisuals. Des de llavors, els torns dels

simple compensació de despeses.

pròpia

d’entre-

gistrar-la, saber utilitzar la càmera,

estudiants en pràctiques són de vint

Cada vegada més, els mitjans procuren

vistes– amb continguts no excessi-

editar, posar-se davant de la càmera,

hores setmanals de dilluns a divendres

que les tasques dels becaris siguin molt

vament exigents des del punt de

locutar, i si convé, presentar un infor-

–o en els casos de torns de caps de set-

àmplies i que augmentin lentament.

Com a aspecte positiu, els periodistes

vista de la imatge. És per això que

matiu”. Boza, en canvi, critica que

mana repartides de divendres a diu-

Aquest és el cas dels becaris de TV3.

veterans reconeixen que les noves ge-

de les pràctiques. Per exemple, a

el nou periodista també ha de

“abunda el personal que surt de la car-

menge– i no poden treballar els festius.

Tal com explica Boet, “primer reben

neracions tenen uns coneixements més

Lamalla.cat hi ha una redactora que ac-

saber “enregistrar imatges i so,

rera amb vocació d’anar a la televisió,

Les pràctiques tenen una durada de

una formació de conceptes bàsics i de

amplis de les noves tecnologies i que

tualment fa les funcions d’editora i que

editar els vídeos i bolcar-los a In-

però no tant per treballar com a repor-

quatre mesos i no solen ser remune-

com s’hi treballa. Després, si no se’ls en-

això els permet tenir avantatges com

va arribar a la redacció l’estiu passat

–normalment

ment depèn de “circums-

Degut a la situació del sector, cada cop és més difícil que els estudiants acabin treballant a la redacció on fan les pràctiques

tàncies casuals, com moments en què hi ha hagut dos o tres baixes, o excedències”. No obstant això, encara hi ha casos

puntuals que demostren la utilitat

ternet”. O, per exemple, en el cas

ter, sinó per sortir a la pantalla”. Consi-

rades per evitar, així, l’aprofitament

carrega cap feina difícilment n’apren-

l’accés “a qualsevol tipus d’informació

per cobrir un reforç d’estiu.

de la ràdio, “ja no n’hi ha prou

dera que és per això que hi ha moltes

il·lícit dels becaris. “Això té molt a

dran. I en el cas que el tutor consideri

de manera més ràpida”, apunta Boza.

Amb tot, la realitat és que el món del

amb què vagi amb una gravadora

més sol·licituds per fer pràctiques a la

veure amb el fet d’intentar no crear

que té la qualitat suficient es pot arri-

El mateix pensa Boet, per qui aquesta

periodisme està en constant evolució.

i un tècnic li tregui els talls. Ara

Xarxa de Televisions Locals amb qui

llocs de treball molt precaris”, argu-

bar a emetre. Però es tracta d’un pro-

nova generació ha consumit “més cul-

La digitalització, les noves tecnologies

s’ho ha de fer ell mateix”. Això,

treballen, que no pas per Lamalla.cat.

menta Ramos, qui afegeix que “no

cés gradual”. El mateix passa a l’Avui.

tura audiovisual i, per tant, té més pos-

o la conjuntura econòmica, entre altres

segons Boza, afavoreix “la rapi-

Pel que fa a les seccions que més inte-

tenia massa sentit que per anar a classe

“Primer els fas fer tasques petites per

sibilitats de crear i de comunicar-se

factors, impliquen que alguns antics tò-

desa i agilitat de la informació”.

ressen als nous periodistes, no es pot

a estudiar Teoria de la Comunicació de

veure què saben fer. I a partir d’aquí ja

audiovisualment. Les seves opinions i

pics acabin desapareixent mentre, al

precisar un ordre de preferències. De

Masses no et paguessin, i que sí ho fes-

depèn de l’estudiant. Pot arribar a es-

capacitat creativa s’han de tenir en

seu temps, se’n van creant altres.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

La desaparició del plumilla?

79


15-1DossierDiaris:Layout 1 24/08/09 17:06 Página 80

DOSSIER ESPECIAL

Les estadístiques alerten que la venda de premsa escrita està baixant en els darrers anys, sobretot entre les franges més joves de la població. El problema, però,

Els periodistes del futur no compren diaris Anna Galdon Fotos: Sergio Ruiz

s’agreuja quan ens

Dos quarts de vuit del matí. El quiosc

premsa. “No compro el diari llevat que

de la facultat de Ciències de la Comu-

hi hagi una notícia molt interessant que

adonem que els futurs

nicació de la Universitat Autònoma de

vulgui conservar en paper”, afirma Da-

Barcelona obre les seves portes a tots

niel Gómez, estudiant de tercer de Pe-

periodistes de les facultats catalanes tampoc no compren

els alumnes i professors del centre, en

riodisme de la UAB. Un altre, Clara

total unes 3.500 persones. Quan acabi

Sanchís, assegura llegir diaris gratuïts al

la jornada, a les nou del vespre, s’hau-

matí i consultar web informatives, però

ran venut entre vint i vint-i-cinc diaris,

reconeix que no compra els de paga-

no més. “La situació és molt negra,

ment: “Prefereixo llegir El País o El

diaris. Les noves

abans arribàvem als cinc-cents exem-

Periódico per Internet. Allà hi la infor-

plars”, assegura Víctor Monferrer, l’en-

mació molt més accessible i actualit-

tecnologies, la falta de

carregat de la venda i distribució en

zada, i en definitiva és el mateix

aquest establiment, mentre col·loca els

contingut més fotografia i vídeo”.

rotatius al seu lloc.

Precisament, la similitud de continguts

temps i el cost econòmic són les explicacions més usuals a l’hora de justificar perquè no consumeixen un producte que,

La premsa escrita perd lectors. No és

entre les edicions en paper i digital és

cap novetat. Es tracta d’un fet conegut

el que porta els joves periodistes a no

i analitzat àmpliament pel sector, que

trobar rellevant la lectura tradicional.

veu com la societat, en general, i les

A Salvador Aragonès, degà de la Uni-

noves generacions, en particular, no

versitat Internacional de Catalunya li

s’adapten al format tradicional i bus-

sorprèn aquest fet: “No entenc que es

quen noves vies d’informació. L’escàs

vulgui ser periodista i no estiguin infor-

volum de vendes al quiosc de la facultat

mats. Això és la preocupació més gran

posa de manifest que la majoria dels

que tinc com a professor. La gent no

joves estudiants de Periodisme tampoc

llegeix diaris i els has d’obligar que ho

no llegeixen premsa escrita.

facin. Tot sigui dit, ells llegeixen bastant

paradoxalment,

L’accés a la informació a través de les

a Internet però no s’informen igual. A

noves tecnologies, la manca de temps i

Internet no hi ha informació de fons

s’elabora en unes

el factor econòmic són algunes de les

sinó informació més superficial, sense

justificacions més comunes entre els

l’anàlisi i el pensament del paper”. Per

aprenents de periodista de la UAB, la

la seva part, Salvador Alsius, director

redaccions on molts d’ells aspiren a treballar.

primera facultat catalana que va im-

de Periodisme de la Universitat Pom-

partir Periodisme i la que aporta més

peu Fabra, reconeix que és un tema que

llicenciats cada any al mercat laboral.

tracta amb els seus alumnes. “Els dic

Els estudiants enquestats no veuen la

que no en faran res tan sols amb la pre-

necessitat explícita de llegir cada dia la

paració tecnològica. És decebedor


15-1DossierDiaris:Layout 1 24/08/09 17:06 Página 81

Víctor Monferrer, encarregat de la venda i distribució del quiosc de la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB. A la pàgina següent, una imatge de la Facultat de Comunicació de Blanquerna.

veure el poc interès que tenen per al-

Times o el Washington Post. –explica

setmana. “Els diumenges el compro

gunes coses i em sap greu veure que no

Miquel Treserras, degà de la Facultat de

sempre. Entre setmana, depèn. Si no

compren el diari, si bé tampoc voldria

Comunicació Blanquerna de la Uni-

tinc temps em connecto a Internet”,

fer-ne un tòpic perquè potser llegeixen

versitat Ramon Llull– A la facultat es

sentencia aquesta alumna de la UAB,

altres coses”, apunta.

regalen diaris i al matí desapareixen

una facultat que ha estat testimoni

El problema consisteix en el fet que els

tots.”

d’excepció de la pèrdua d’interès dels

joves periodistes, a diferència del que consideren informats. No llegeixen el diari, però estan exposats a tanta informació que tampoc no hi veuen la ne-

joves aprenents per la lectura. A

Al quiosc de la facultat de Periodisme abans es venien uns cinc-cents exemplars al un dia. Ara en ven vint-i-cinc

cessitat. Són pocs, a dia d’avui, els que

dia d’avui disposa de l’únic punt distribuïdor de premsa de tota la universitat, que temps enrere n’havia arribat a tenir tres. “La venda és patètica. El dia que arri-

són conscients de la importància dels

En tot cas, com assegura Treserras, els

bem als cent exemplars és una gran fita,

diaris com a base per a la professió fu-

agafen si els regalen, perquè el que és

un dia estrany. La resta no passem dels

tura. Amb tot, no tots els responsables

comprar-los ja els costa més. Esther

vint-i-cinc diaris”, detalla Víctor Mon-

acadèmics són tan pessimistes. “No és

Garcia, alumna de segon de Perio-

ferrer. Les xifres són desoladores. Res a

del tot cert que no llegeixen diaris. Hi

disme, és de les escasses estudiants

veure amb quan havia arribat a vendre

ha estudiants que quan arriben al matí

consultades que assegura comprar-lo,

en un sol dia fins a dos-cents exemplars

ja han visitat els webs del New York

tot i que tan sols ho sol fer un dia a la

d’El País, el rotatiu de referència entre

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

en pensen els professors, sí que es

81


15-1DossierDiaris:Layout 1 24/08/09 17:06 Pรกgina 82


15-1DossierDiaris:Layout 1 24/08/09 17:06 Página 83

els estudiants d’ara fa vint anys. En l’ac-

A més a més, des d’aquesta revolució

periodisme. “Fa anys regalàvem El

tualitat, en canvi, tan sols se sobrepas-

virtual el ventall d’activitats s’ha multi-

País, i alguns centres, com la Universi-

sen el centenar de diaris venuts en

plicat. Hi ha més temps d’oci (entre els

tat de Barcelona, ho continuen fent i els

dates històriques, com l’endemà de la

anys 2000 i 2004 el temps setmanal dis-

funciona. En canvi, a la Carlos III de

victòria del Barça a la Champions.

ponible va passar de 26 a 29 hores en el

Madrid es reparteix i, al final del dia, se

Monferrer, que porta dinou anys en

cas dels nois i de 23 a 27 hores en les

n’han de retirar molts que ningú ha

aquesta feina, explica que l’augment de

noies, segons l’Instituto Nacional de Ju-

agafat”, assegura. Joan-Andreu corro-

vendes està estretament relacionat amb

ventud (Injuve), però també hi ha més

bora aquesta visió: “Molts dels estu-

altres factors. “Moltes vegades està as-

diants segueixen els diaris digitals

sociat al fet que un professor demani

malgrat tenir els diaris impresos

als alumnes que comprin un determinat diari per a la classe, o a una promoció especial. Els divendres venem més per la promoció del Público, que regala

“No compro el diari llevat que hi hagi una notícia que vulgui conservar en paper”, reconeix un estudiant de tercer curs

una pel·lícula. Hem arribat a vendre’n 150”, afirma. Però parlem de pel·lícules,

gratuïts a la facultat. Els veig pel corredor connectats als ordinadors i llegint diaris digitals. Estem davant d’un canvi de paradigma”. Els professors també tenen clar

oferta lúdica on escollir. Per aquest

un altre fet: ha disminuït el nivell de

aclareix, perquè tot i pagar pel conjunt,

motiu molts estudiants asseguren no

cultura general entre els alumnes que

alguns dels periodistes del futur agafen

tenir hores lliures per llegir el diari. “La

arriben a la facultat. Xavier Ginesta,

la pel·lícula i deixen el diari.

voluntat de comprar el diari cada dia hi

professor de Periodisme Polític a la

La demanda dels professors és un re-

és, tot i així moltes vegades no tinc

UAB, es troba sovint amb aquesta man-

curs de moltes universitats, com la Uni-

temps o em fa mandra”, assegura en

cança. “En la pràctica final vaig demanar

versitat Rovira i Virgili. “Els estudiants

Francesc Sanz, estudiant de quart de

una anàlisi sobre les mesures que Zapa-

d’ara no compren el diari si o els ho de-

carrera. Una percepció generalitzada i

tero havia proposat al debat de política

manes. Ens hem inventat una assigna-

contrastada en l’última enquesta de

general i les vaig haver de dir jo perquè la

tura per obligar-los”, explica Bernat

l’Injuve sobre l’oci i els joves, en què es

gent no sabia quines eren. I era el debat

López, responsable acadèmic de Perio-

detalla que només un 16,9% dedica el

de política general, que havia tingut lloc

disme. En la mateixa línia, estan plan-

temps lliure que té per llegir.

el dia anterior!”, explica.

tejades assignatures i seminaris de la

L’aparició de la gratuïtat en els contin-

És cert que en aquest país mai no hi ha

Pompeu Fabra que, segons Salvador Al-

guts informatius (diaris i Internet)

hagut un fort hàbit de lectura, però fins

sius, busquen “oferir un espai d’anàlisi

també ha incidit en el canvi d’hàbit. Són

ara hi havia determinats oasis que es-

del tractament de l’actualitat”. Per la

pocs els joves que asseguren no tenir

capaven d’aquesta tendència. Els joves

seva part, Joan-Andreu, vicedegà de

diners per comprar un diari, però sí que

periodistes n’era un. Avui ja no és així.

Periodisme de la Facultat de Ciències

utilitzen aquest argument per justificar

“Llegeixo els diaris gratuïts, amb els

Socials de la Universitat Abat Oliva-

que no ho facin. Un estudi de la Gene-

que més o menys em poso al dia del

CEU, reconeix que han optat per un

ralitat apunta que els joves realitzen

que passa. A més, hi ha la televisió i In-

sistema pragmàtic. “Els oferim el diari

una despesa mitjana de seixanta euros

ternet. Amb tot això ja saps quines són

gratuït i els llegeixen perquè al llarg dels diferents cursos se’ls exigeix molt a nivell d’actualitat. Però el problema és que és un condicionament perquè no prové d’ells mateixos”, reconeix.

les notícies més rellevants”, asse-

Algunes facultats han hagut d’inventar-se assignatures que forcin els estudiants a comprar premsa escrita

gura Enric Sánchez, estudiant de primer curs, que afegeix: “Crec que s’ha de fer una mica de tastet cada dia. Internet, gratuïts, televi-

CANVI DE PARADIGMA

mensuals en imatge personal. En canvi,

general”.

L’abandonament per part dels més

la lectura no interessa. “Estic segur que

Abans, afirmen, o compraves el diari o

joves dels hàbits de lectura respon a

hi ha alumnes que han fet tota la car-

no estaves al dia. Avui, asseguren, és

factors com l’accés massiu a la tecnolo-

rera sense comprar un sol llibre”, asse-

fàcil saber tot el que ha succeït al món

gia i al fet de tractar-se d’una generació

gura Monferrer, que explica mesures

sense tocar una sola pàgina de paper.

sobrecarregada d’informació que ha

per combatre la poca penetració de la

Això els allunya dels diaris escrits i els

banalitzat el paper en tots els sentits.

premsa escrita entre els estudiants de

reafirma en la seva posició.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

sió... i així configurar la teva idea

83


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 84

REFLEXIÓ

Al llibre El periodismo ambiental. Análisis de un cambio cultural en España, coordinat per Antonio Cerrillo,

Evolució i reptes del periodisme ambiental

periodista de La Vanguardia i finançat per Gas Natural, dotze periodistes reflexionen sobre la seva tasca

Antonio Cerrillo Tinc molt viu en la memòria el dia 3 de

a la llista de les majors preocupacions

febrer del 2007, el dia després que es

ciutadanes, ja és un dels nous valors so-

donés a conèixer la primera part del

cials acceptats i haurà de continuar es-

quart informe sobre canvi climàtic, ela-

tant al centre de moltes polítiques

borat pel Panel Intergovernamental

nacionals. Han calgut molts anys per-

d’experts de l’ONU. Recordo sobretot

què les evidències fossin assumides de

la sorpresa que em va produir, de tor-

manera generalitzada. I tot i així, les

nada a Barcelona amb avió des de

conclusions dels científics no estan

París, observar com els diaris de tot el

prou traduïdes en el pla polític dels

professional.

món recollien en portada, de manera

acords internacionals necessaris. Però

unànime, les conclusions de l’últim in-

el gran impacte d’aquesta notícia no ha

El llibre és fruit

forme sobre l’escalfament del planeta.

de fer-nos perdre de vista les man-

Per primera vegada, el canvi climàtic va

cances de la informació ambiental i els

d’un seminari

ser la gran notícia. Una unanimitat

seus vaivens. Els periodistes haurem de

que, sota el títol

d’aquest tipus rares vegades es pro-

continuar complint la nostra funció: in-

dueix. I el mateix va passar quan es va

formar, divulgar, opinar, estudiar, reve-

fer pública, unes setmanes més tard, la

lar, descobrir... La clau és analitzar com

segona part d’aquest informe, relativa

es desenvoluparà la feina.

“Periodisme i medi ambient”, organitzava la Fundació d’aquesta empresa mesos enrere.

al seu impacte.

Al nostre país, en la nostra premsa, hem

És a dir, per primera vegada, la huma-

debatut sobre aigua, sobre residus o

nitat era conscient de manera genera-

sobre incendis. Hem assistit a una gran

litzada de la pròpia vulnerabilitat

ebullició en la informació sobre canvi

causada per les seves activitats. No

climàtic l’any 2007, que ha cobert un

només es confirmava l’escalfament,

gran buit. No obstant això, en general,

considerat ja inequívoc, sinó que els ex-

hem vist com l’auge de la informació

A continuació

perts l’atribuïen majoritàriament als

mediambiental venia de la mà de grans

gasos d’efecte hivernacle generats per

catàstrofes ambientals. L’abocament

reproduïm un

l’ésser humà.

del Prestige al novembre del 2002, el cas

dels articles.

Jo mateix vaig ser el primer sorprès en

dels pollastres belgues contaminats per

veure el gran ressò que va tenir la notí-

dioxines a mitjan 2001, la crisi de les

cia. Després d’anys informant sobre el

vaques boges o la contaminació prop

canvi climàtic, sens dubte havia perdut

de Doñana per l’abocament des de la

la perspectiva. Mai no em vaig imagi-

mina d’Aznalcóllar van ser alguns dels

nar que l’assumpte tindria aquesta re-

temes que van adquirir un gran relleu i

percussió; tant, que ha estat incorporat

que van tenir el seu moment culminant


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 85

Polèmiques com les dels trasvassaments han tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Foto: Vicenç Llurba.

abans de quedar sumits en l’oblit. Un

aquest sentit, com un canal clau, ja que

fet de la defensa del medi ambient una

gran succés sepulta l’anterior, que

han guanyat solvència i crèdit per ser

prioritat o un eix central de la seva ac-

s’arxiva en la desmemòria. Resta un

una referència.

tivitat. En les meses de reunió dels go-

gran substrat, encara que no es garan-

No obstant això, a Espanya, i molt es-

verns han estat més influents els sectors

teix la continuïtat del relat.

pecialment a Catalunya, es troba a fal-

productivistes o els grups de pressió

La informació ambiental que apareix

social i la influència en l’agenda política. La premsa recull el que la socie-

L’auge de la informació mediambiental ha vingut de la mà de grans catàstrofes, com el Prestige

tat és capaç de generar. La seva obligació és canalitzar la informació que

fensors del medi ambient. Per això, la presència d’aquests nous grups d’interessos condicionarà en el futur l’enfocament, l’abast i la importància de la informació

tar encara la presència de grans lobbies

mediambiental.

promouen els agents socials, i els perio-

a favor del medi ambient (que repre-

El debat ha estat permanentment pre-

distes hem de donar a conèixer els seus

sentin potents grups conservacionistes,

sent gràcies a organitzacions com

punts de vista. Això ha fet que la infor-

emergents industrials de les energies

Greenpeace, Ecologistes en Acció,

mació mediambiental en la premsa es-

netes o promotors dels aliments ecolò-

Adena, Depana i altres grups menors.

panyola hagi estat esperonada en gran

gics), com es dóna en altres països. En

Malgrat tot, cal una major professiona-

part per les ONG, que han estat i estan

el món de la comunicació hi ha hagut

lització d’aquests grups ecologistes si

sent molt actives. S’han revelat, en

sobretot grups d’interessos que no han

volem que siguin més determinants. Hi

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

als diaris és un reflex cert de la societat i està condicionada, sobretot, pel debat

poc ecològics que no pas els de-

85


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 86

REFLEXIÓ

ha grups ecologistes que proporcionen

Els successos, els tribunals, la sanitat o

informació de molt mala qualitat, gai-

l’ensenyament generen moltes nove-

rebé impublicable, i es necessiten in-

tats, però les seccions d’informació ge-

formes qualificats que només poden

neral només poden donar deu o dotze

aportar organitzacions solvents.

notícies. L’espai és limitat, sobretot per a alguns tipus d’informació… Més

LA COMPETÈNCIA, LA CLAU

d’una vegada he sentit que un redactor

En qualsevol cas, és cert que la premsa

en cap deia: “No podem donar aquesta

s’ha anat mostrant cada cop més recep-

informació que proposes perquè ja hem

tiva a incorporar aquestes informacions

previst una notícia sobre medi am-

i que s’ha anat obrint un espai creixent

bient”. És a dir, la informació de medi

i la competència n’ha estat la clau. Els

ambient cal dosificar-la, ara bé, podem

diaris hi ha estat obligats (...).

assumir que se’n donin 10, 20 o 30 sobre

Un factor tan evident com la compe-

política com una cosa normal.

tència resulta clau per guanyar trans-

Per superar tots aquests esculls de la

parència i millorar la informació i la

competència, la informació ambiental

seva qualitat, d’altra banda, està supe-

ha de mostrar-se tan interessant com

ditada tot sovint al fet de si els mitjans

les altres, tenint en compte, per exem-

disposen d’especialistes. Això deter-

ple, que sovint les notícies de successos

mina força el resultat final. Els grans

resulten més cridaneres i s’obren pas

L’enfocament informatiu determinat

diaris d’àmbit estatal compten amb

més fàcilment pel fet de ser més impac-

per l’òptica dels successos ha estat el

aquests especialistes, així mateix tenen

tants. Si els redactors en cap no hi

que s’ha imposat durant molt temps.

filtres i garanties suficients perquè la in-

posen límit, no les moderen o no les do-

Les grans puntes informatives s’han

formació arribi al lector de adequada-

sifiquen, podríem omplir tot el diari de

ofert amb aquests fets ecològics. Amb

ment i amb un bon nivell de qualitat.

successos, gairebé sempre molt abun-

tot, el risc és que es tendeixi a donar

No obstant això, els petits mitjans no en

dants.

prioritat a allò espectacular o a oferir-

disposen sempre en aquests àmbits; al-

En canvi, la informació ambiental im-

ne una visió apocalíptica, que pot ser

guns professionals han de cobrir infor-

plica un canvi cultural que no sempre

reiterativa i contraproduent. El lector

macions molt diverses, per la qual cosa

som capaços de percebre, però que en-

es pot cansar de la visió catastrofista i

la qualitat de la informació pot minvar.

tronca amb un interès incipient i vincu-

desesperançada, i sentir-se desmotivat

El tema climàtic és cada cop més important. Foto: National Geographic.

D’aquí ve la necessitat de fomentar

lat a les noves preocupacions que

fins a perdre l’interès. Per això, crec que

l’especialització. A més, els mateixos

marquen el nostre futur. Per tot això, el

el periodista ha de “vendre” la notícia

periodistes, a través d’entitats com l’As-

periodista haurà de desplegar les armes

al seu cap, demostrar-li’n la importàn-

sociació Catalana de Comunicació Científica o l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA) tenen com a objectiu incentivar la formació i millorar-ne la qualitat.

cia. Sovint, malgrat això, la deci-

Ens sembla normal que es donin 20 o 30 notícies sobre política, però, en canvi s’han de dosificar les de medi ambient

sió final estarà determinada per criteris tan prosaics o rutinaris com les motivacions dels superiors, els seus propis coneixements particulars i la sensibilitat que tin-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

L’EXCÉS D’INFORMACIÓ

86

persuasives, la capacitat pedagògica i

La informació sobreabundant és un

fer-la, en suma, atractiva per demostrar

altre perill, i la selecció, una nova tasca.

que aquestes notícies són tan interes-

guin cap a aquest tipus d’informacions. UN PUNT DE VISTA

Per què surt en un diari una notícia i no

sants com les altres, o més. D’aquí ve,

En realitat, la informació ambiental,

una altra? Quins criteris són els que fan

també, la necessitat d’augmentar la

més que un àmbit informatiu, pot ser

que finalment es publiqui aquesta o

seva formació i especialització. De fet,

considerada com un punt de vista trans-

aquella notícia? És una pregunta que jo

la informació ambiental ha guanyat

versal que ens ofereix una manera

mateix m’he formulat molts cops, i que

presència quan ha estat presentada en

d’enfocar la realitat ben noves: una

és possible desentrellar seguint l’itine-

forma de succés o ha coincidit amb al-

visió transversal que m’atreviria a dir

rari de la notícia (...).

guna catàstrofe o desastre ecològic.

que deixa entreveure un canvi cultural.


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 87

El seu camp és enorme, perquè inclou

les nacions desenvolupades de reduir

És a dir, en la mesura que els avenços

temes científics, com el canvi climàtic o

els gasos d’efecte hivernacle provocats

científics permeten obtenir i millorar el

la destrucció de la capa d’ozó, fins a

per les activitats humanes. Però el ma-

coneixement, la informació ambiental

l’àmbit de la biodiversitat. Entre els

teix fet d’advocar per una menor de-

i científica també podrà ser reactualit-

grans temes ambientals d’Espanya, ens

pendència dels combustibles fòssils

zada i corregida. Però el camí és de

trobem amb tots els relatius a l’aigua o

(carbó, petroli i gas) que utilitzem en el

vegades complex, perquè podem caure

als residus. També tenim tot el bloc re-

transport, en la generació elèctrica o en

en contradiccions no sempre fàcils

ferit a l’energia: el debat sobre les nu-

les calefaccions, suposa incorporar la

de digerir. Per fer un diari perfecte

clears, el petroli, la contaminació per

llavor de profundes transformacions. El

–m’atreviria a dir, irònicament– s’hau-

les marees negres. No menys rellevant

conveni de Kyoto posa les bases d’un

ria d’escriure cada deu o vint dies, en

és l’ecologia urbana, les molèsties propol·lució, sense oblidar-nos dels problemes relatius a la contaminació del medi ambient en el món laboral (…). La meva experiència és que s’han

espera que els avenços científics

Més que un àmbit informatiu, aquesta informació pot ser considerada com una manera ben nova d’enfocar la realitat

cobreixin totes les llacunes. La ciència corregeix o precisa la informació ambiental al cap d’uns anys. I el diari cal fer-lo cada dia. La ciència ve en el seu

d’aprofitar els moments puntuals i l’in-

nou model energètic, perquè la seva

auxili molt temps després. Però no

terès que ofereixen les circumstàncies

aplicació comporta notables repercus-

podem esperar que tot estigui contras-

concretes d’una notícia per introduir-

sions sobre nombrosos sectors de l’ac-

tat per tancar l’article. El diari no és la

hi l’anàlisi dels problemes ambientals

tivitat econòmica.

Bíblia, no és un dogma, no és la veritat

de fons: ampliar el focus i arribar a la

L’avenç científic permet endinsar-nos

absoluta revelada. Un diari del segle

seva arrel. La commoció ocasionada

en el coneixement, encara que de ve-

XXI corregeix el que s’ha escrit en el

per la crisi de les vaques boges va fer

gades continua una línia sinuosa. Sem-

segle XX. El periodisme està unit a la

que molts es qüestionessin una deter-

pre hi ha llacunes en el saber, i allò que

realitat.

minada evolució del sector ramader i

avui és veritat demà pot no ser-ho.

la necessitat de fomentar la ramaderia

Per això, cal tenir en compte un prin-

LES FONTS DEL PERIODISTA

extensiva.

cipi de precaució. Per exemple, fa uns

Mentrestant, convé recordar que els

Els exemples podrien ser incomptables.

anys l’amiant era denunciat com a pro-

periodistes no són ecologistes. En els

Els incendis són, per desgràcia, l’única

ducte tòxic, sense que ningú en fes cas o

anys 60 i 70 del segle passat, el perio-

oportunitat que ens ofereixen els mit-

sense un temor excessiu envers els seus

dista de medi ambient sí que tenia un

jans per poder parlar sobre l’economia

efectes. Després, al cap dels anys, hem

punt de vista militant. Malgrat això, van

del bosc, la decadència del sector silví-

vist els problemes que se’n deriven,

pagar un cost personal alt (molts ho

cola i l’abandonament del món rural. I

com la gran quantitat de malalties pul-

van deixar o es van radicalitzar) i van

les notícies sobre les onades de calor que vam patir el 2003 amb enorme intensitat ens permeten endinsar-nos en l’excés de refrigeració, els malbarataments energètics i el canvi climàtic. Es

ser estigmatitzats com “els verds”

Els periodistes ambientals dels anys 60 i 70 tenien un punt de vista militant i foren estigmatitzats com “els verds”

litzar la situació, equiparant-la a la de qualsevol altra branca del periodisme, encara que alguns

tracta, doncs, d’aprofitar aquestes oportunitats per oferir una visió global da-

o “els amants dels ocellets”. en els anys 90, es va tendir a norma-

monars provocades, fins que finalment

diaris van veure-hi un complement de-

vant problemes complexos que estan

va ser prohibit. Hem vist com recent-

coratiu per alleugerir altres seccions.

interrelacionats.

ment els contaminants químics, els

“Sou la florera dels directors”, ens va

òxids de nitrogen i determinades partí-

dir una vegada un ministre a uns quants

EL GRAN CANVI CULTURAL

cules han estat assenyalades pels epi-

periodistes en una reunió a Sevilla.

La informació ambiental es dóna en un

demiòlegs com la causa de morts

En èpoques recents, tot i així, som tes-

moment d’un canvi cultural notable. El

prematures per malalties cardiovascu-

timonis de primera fila de com aquest

protocol de Kyoto sobre el canvi climà-

lars. No obstant això, fa pocs anys

tipus d’informació s’ha col·locat a l’epi-

tic (1997), que va entrar en vigor el fe-

aquest tipus de notícies eren fàcilment

centre dels grans assumptes del planeta,

brer del 2005, estableix l’obligació de

titllades d’alarmistes.

de com el canvi climàtic o els reptes de

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

vocades pel soroll, el trànsit o la

87


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 88

REFLEXIÓ

l’energia han començat a ser vistos pa-

Kyoto. Tanmateix, a Catalunya, el Grup

Finalment, les universitats són un altre

radoxalment com les dues cares de la

de Defensa del Ter ha ofert durant anys

enorme niu d’informació, de gran valor,

mateixa moneda: els diversos sistemes

informació sobre la contaminació per

contrastat i rellevant, encara injusta-

d’energia, que són la base de la nostra

nitrats de les reserves d’aigua del sub-

ment i insuficientment inexplorat. Men-

pròpia economia i del nostre propi des-

sòl, cosa que ha permès obtenir la

trestant,

envolupament, ja no poden ser analit-

millor radiografia de l’estat dels pous o

continuar afrontant tot tipus de perills

zats sense valorar-ne la contribució a

de les fonts de la comarca d’Osona.

en el seu camí. Les pressions per no

l’escalfament del planeta. Però fins que hem arribat a aquest punt, la presència de la informació ambiental ha patit contínues oscil·lacions als diaris. Avui, a pesar d’això, aquest treball és homologable al de qualsevol

donar

“Sou la florera dels directors” ens va dir una vegada un ministre a uns quants periodistes en una reunió a Sevilla

altre periodista que s’ocupi d’una altra

haurà

determinades

de

notícies

continuaran sent inevitables. Si no hi fossin, seria mal senyal; si es produeixen, vol dir que el diari és influent i que allò que diu importa. Hi ha hagut casos d’intents

branca de la professió. Les notícies

El món de l’empresa, d’altra banda,

tració central– d’aturar una notícia,

s’han de contrastar i servir amb rigor.

s’ha anat obrint cada cop més; i els ren-

amb resultats inútils. Haver donat la in-

La gran sort és que existeixen (en ge-

tats d’imatge amb “brotxades” verdes

formació forma part d’aquests petits

neral) nombroses fonts per comprovar-

han anat donant pas a una preocupació

grans èxits i constitueixen alguns dels

les. Això no impedeix, però, que hi

més sincera pel medi ambient. No obs-

moments més apreciats i satisfactoris;

hagi múltiples perills que l’assetgin: la

tant això, encara s’aprecien les tàc-

els que reben una major complicitat o

manca de transparència, l’obstaculitza-

tiques informatives purament reactives,

comunió amb els lectors, encara que

ció del treball, la informació de mala

defensives i, fins i tot, intimidatòries per

ells no ho arribin a saber mai.

qualitat o la utilització partidista d’in-

al periodista a l’hora de contrarestar al-

formes oficials són alguns dels riscos

gunes notícies inconvenients, tot i que

MANQUEN LIDERATGES

que hauran d’evitar, si parlem només

aquestes pràctiques estan molt cen-

Un problema vital que ha condicionat

de la informació en l’àmbit de les ad-

trades en algunes empreses del sector

la informació ambiental ha estat la falta

ministracions públiques (...).

químic. Un menor vigor semblen tenir,

de lideratges, la presència dels quals ha-

Resulta sorprenent en el cas de les ad-

però, els gabinets de comunicació i

gués facilitat una major projecció pú-

ministracions, les escasses informacions

d’imatge que van sorgir en el seu dia

blica. Tenim excepcions notables com

que es donen sobre expedients per pos-

amb la tasca especialitzada de tergiver-

les de Pedro Arrojo, professor de la

sibles delictes ecològics o faltes admi-

sar i donar una versió edulcorada de les

Universitat de Saragossa i ideòleg del

nistratives. La prudència extrema els

activitats més contaminants, moguts per

rebuig al trasvassament de l’Ebre, o la

porta a mantenir-ne l’anonimat, cosa

la premissa que aquestes estratègies

ministra de Medi Ambient, Cristina

que tampoc no ajuda a prestigiar

eren més rendibles que modificar els

Narbona, amb una llarga i valorada tra-

Mentrestant, sorprenentment, les ONG han tingut alguns cops més crèdit que les mateixes administracions. Per exemple, en l’època en què al capdavant del Ministeri de Medi Ambient hi havia la

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

periodista

–en recordo algun de l’Adminis-

aquelles que actuen sense tatxes.

88

el

jectòria. Ara bé, en general,

Encara s’aprecien, sobretot en empreses químiques, tàctiques informatives defensives, intimidatòries per al periodista

tenim una classe política sense excessiu interès per les preocupacions ambientals, i això es tradueix en la manca de referents per a la societat.

ministra Isabel Tocino, la informació de

processos productius. Avui, moltes em-

Es necessiten campanyes per fomentar

referència sobre l’inventari d’emissions

preses s’apunten als acords voluntaris

un consum d’energia moderat, per in-

de gasos hivernacle era la que propor-

de compromís amb el medi ambient. El

centivar el reciclatge de residus o per

cionava Joaquín Nieto (CCOO) i José

periodista haurà de continuar amb el

millorar la sensibilització pels problemes

Santamaría (revista Worldwatch), i no

sensor posat davant el risc de caure a

ambientals. Es necessiten gestos, calen

la del Ministeri de Medi Ambient, que

les xarxes d’aquesta complicitat, amb

imatges i un clar lideratge que expressi

solia donar les dades amb molt de re-

tot, haurà de comprovar especialment

el compromís amb el medi ambient.

tard. Va ser així com vam conèixer l’in-

quin és el seu compromís real més enllà

No obstant això, davant d’aquestes ur-

compliment d’Espanya del protocol de

del merament publicitari.

gències històriques encara és comú que


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Pรกgina 89


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 90

REFLEXIÓ

dustrial i es posava sordina als seus efectes indesitjables o perniciosos. L’any 2004 vam informar de la muntanya de residus industrials descoberta al fons de l’embassament de Flix, a l’Ebre, com a conseqüència dels abocaments que havia anat llançant durant decennis l’empresa Ercros. La informació que vam donar al diari va causar una gran commoció. De sobte, el ciutadà va poder descobrir que aquesta muntanya d’escombraries industrials subaquàtica, en cas de diluir-se, podia contaminar amb metalls pesants les plantes potabilitzadores d’aigua que hi ha al delta de l’Ebre. La notícia va permetre un gran desplegament, i els lectors, escandalitzats, van seguir amb detall tot el que vam Les plaques solars s’han convertit en part del paisatge. Foto: Sergio Ruiz. A la pàgina anterior, una planta de carbó enmig de Shenyang, al nord de la Xina. Foto: agències.

informar. Un context de major desenvolupament cultural i de preocupació ambiental ho va permetre. Malgrat això, en un altre context històric la so-

ocupin alts càrrecs persones alienes a

tants públics de pretendre que siguin

aquestes qüestions. El resultat és que

els ciutadans els que assumeixin els

tat a altres qüestions i pot, fins i tot,

els que han estat nomenats van apre-

principals compromisos i responsabili-

estar temptada de voler matar el mis-

nent a mesura que avança el seu man-

tats, amb l’excusa que, com que es

satger i considerar que l’indesitjable no

dat oficial, fins que acaben coneixent

tracta d’un problema que ens afecta a

és la contaminació, sinó que se sàpiga

els problemes; però, al cap i a la fi, el

tots, es requereix la seva contribució

que existeix.

que hem fet és pagar caríssims màsters

voluntària, exemplar i entusiasta, la

Per tant, aquestes circumstàncies so-

cietat es tanca, s’atrinxera, dóna priori-

amb pressupostos públics per a la for-

qual cosa, en el fons, és una manera de

cials influeixen en la capacitat que té

mació d’aquestes persones. El més de-

voler que els traiem les castanyes del

la societat de rebre i assumir determi-

mencial és que, en molts casos, un cop

foc (...).

nades notícies sobre aquests temes.

han començat a entendre tot plegat han de deixar el govern i es passen a la iniciativa privada, amb la qual cosa el capital obtingut l’acaben aprofitant les empreses privades, que saben molt bé

En un context històric d’indus-

Hi ha àmbits de la informació ambiental, com els transgènics o els productes ecològics, que romanen gairebé inexplorats

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

la informació privilegiada que obtenen

90

trialització, la contaminació no preocupa mentre que en una etapa postindustrial la societat no accepta els efectes indesitjats que provoca el desenvolupament a

en fer la contractació.

CONTEXT SOCIAL

qualsevol preu. Tot i així, els intents

Molt pocs polítics espanyols s’han lle-

La informació ambiental pot obrir-se

d’estigmatitzar el periodista i acusar-lo

git el conveni de Kyoto o la Convenció

camí quan s’acompanya el lector i els

d’alarmista són previsibles. Aquesta ve-

marc de les Nacions Unides sobre el

continguts són assumibles o digeribles.

gada es van donar, naturalment, però no

canvi climàtic, i molts no han anat més

Les escasses informacions que van pro-

van tenir transcendència. Es va dir, per

enllà del que han publicat els titulars

porcionar els periodistes durant els

exemple, que amb la informació es volia

dels diaris. Els ciutadans han de pres-

anys 70 sobre els abocaments es van

justificar el tancament de l’empresa. No

sionar molt encara els polítics perquè

topar amb una gran insensibilitat social,

obstant això, la societat va creure en

actuïn. A més, en aquest camp, he de-

perquè en aquell moment sens dubte

allò que s’informava. Ja era madura; no

tectat la temptació d’alguns represen-

era prioritari el desenvolupament in-

volia amagar el cap sota l’ala.


16-1ArticleMedi_ambient:Layout 1 24/08/09 17:07 Página 91

EL TREBALL FUTUR

impedir el pas a la desinformació i di-

desaparèixer del nostre diccionari (sos-

El periodisme ambiental, mentrestant,

ferenciar-nos d’Internet, on la sobrea-

tenibilitat, valorització, ecotaxa...), per-

a més d’informar, divulgar, analitzar,

bundància no permet destriar el blat de

què no serveixen per comunicar-nos. El

opinar o revelar, haurà de descobrir.

la palla i on s’ha multiplicat la “infor-

seu ús les ha gastat i se n’ha desvirtuat

Precisament, descobrir és una paraula

mació-escombraria”.

clau, perquè cada dia podem recórrer

el sentit original. Jo, particularment, ja no utilitzo la paraula sostenibilitat, ni la

un camí no trillat. Hi ha molts àmbits

LLENGUATGE CONTAMINAT

paraula valoralització ni ecotaxa.

de la informació ambiental que encara

Haurem de millorar i simplificar el llen-

La idea de sostenibilitat de Gro Harlem

romanen gairebé inexplorats. És el cas

guatge: fer-lo més transparent. La ter-

Brundtland recull conceptes interes-

dels aliments transgènics, els productes

minologia que utilitzem els periodistes

santíssims, com la necessitat de valorar

ecològics, la contaminació de l’aire a les

també ha pogut distanciar el lector.

el gran capital, que és la pròpia natura

ciutats (que sobrepassen els límits de tàncies químiques associades a malalties. CCOO va informar fa uns anys que els agents químics causen, a la Unió

Hi ha un munt de paraules com sostenibilitat o ecotaxa que podrien desaparèixer perquè el seu ús les ha gastat

Europea, unes 32.000 morts laborals

sos naturals en la mateixa manera que es van exhaurint. La paraula sostenibilitat ha estat utilitzada pels polítics com un cop d’efecte per fer un discurs buit.

l’any. És a dir, són malalties ocasio-

De vegades, no emprem les paraules

“La despesa sanitària és insostenible, la

nades a la feina relacionades amb les

adequades i, a més, ens enfrontem al

política de fets consumats és insosteni-

substàncies químiques: afeccions a

problema que suposa l’apropiació in-

ble…”. De la mateixa manera, en lloc

l’epidermis, al sistema nerviós, malalties

deguda del vocabulari mediambiental.

de valorització (un eufemisme que de

oculars, etc. (...).

Hi ha un munt de paraules que podrien

vegades es refereix a la incineració amb

En aquest context, la primera matèria

aprofitament de l’energia) és millor uti-

informativa més destacada continuarà

litzar reaprofitament o reutilització. I,

venint de la contradicció entre allò que

en lloc d’ecotaxa (que porta implícita la

es legisla i allò que es fa realment. La

idea que protegir el medi ambient ens

UE i també Espanya han creat grans

costa un ull de la cara) recuperar l’ex-

maquinàries per regular les activitats

pressió “impost per contaminar”, un

ambientals. Hi ha molta normativa am-

concepte més transparent contra el

biental, però no es compleix, perquè ra-

qual ningú farà bandera.

rament es posen els mitjans per fer-ho.

En el futur, també els lectors ens aniran

Espanya té moltes sancions a les seves

marcant el camp de joc. Recordo una

espatlles a causa d’incomplir-les (...).

carta d’un lector en què, en plena efer-

En un escenari d’excessiva informació,

vescència sobre el debat energètic, es

cada cop més, el paper del periodista

queixava que la il·luminació dels edifi-

haurà de consistir a resumir, compendiar i interpretar múltiples informacions diverses. El seu repte continuarà

Ecoxarxa torna als quioscos

cis de l’Administració i organismes públics romania oberta a la nit. I aquesta afirmació em va portar a seguir la pista

sent transmetre la complexitat de ma-

Des de fa pocs mesos Ecoxarxa ha

de diverses informacions. Els lectors, de

nera senzilla. Els diaris tindran menys

tornat als quioscos. Aquesta re-

vegades, saben situar-nos cap a on hem

espai per a la lletra perquè s’hi van in-

vista trimestral d’actualitat ecolò-

de parar atenció.

troduint més imatges, infogràfics i altres

gica d’àmbit català, dirigida per

Els diaris no poden ser impenetrables

recursos visuals a causa de la necessitat

Carles B. Gorbs, és la continuació

a aquests canvis culturals, i la meva ex-

de fer-se més atractius. Per això, els tex-

d’Ecoguia que va néixer el 1999 i

periència és que la societat ha canviat,

tos hauran d’anar sempre al gra. La

que després es transformà en

els periodistes han canviat i els lectors

tasca de resumir, il·lustrar i valorar (es-

Ecoxarxa fins que el 2002 va

també. S’ha produït una interrelació

talviant al lector totes les voltes i una

deixar de publicar-se. Set anys

entre periodista i lectors, i en el meu cas

pèrdua de temps) tindrà un paper de-

més tard inicia una nova etapa.

és com si m’hagués sentit acompanyat

terminant. Hem de filtrar allò rellevant,

en aquesta marxa.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

les directives comunitàries) o les subs-

o l’obligació de reposar els recur-

91


17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Página 92

REFLEXIÓ

El Visa pour l’Image de Perpinyà, el més important festival internacional de fotoperiodisme, ha tancat una altra edició. Però juntament

“Els fotògrafs ja no poden viure de la premsa” Jean-François Leroy *

amb les nombroses imatges exposades també hi ha hagut reflexions al voltant del fotoperiodisme actual. En aquestes pàgines reproduïm extractes de l’entrevista que JeanFrançois Leroy va tenir amb els periodistes Caroline Laurent i Lucas Menget i que va ser distribuïda per l’organització del festival. * Jean-François Leroy és des dels seus inicis el fundador i director del Visa pour l’Image de Perpinyà

No pretenc ser el guardià d’un parc de

va tornar li van comprar el reportatge.

dinosaures, i Visa pour l’Image no en

El treball de Jérôme Sessini sobre els

serà el cementiri. Però aquesta és la

narcotraficants a Mèxic es va publicar

realitat. Pel que estic veient mentre

a Le Figaro Magazine. I aquí tampoc

preparo l’edició 2009 de Visa, estem te-

ens trobem davant d’una producció

nint moltes dificultats a l’hora de tro-

pròpia, es tracta d’una transacció. Així

bar temes per omplir les nostres sis

que, sort que de tant en tant hi ha al-

vetllades de projecció i muntar trenta

guna publicació!

exposicions. És trist. No ens havia pas-

Amb tot, quan veus fotògrafs de grans

sat mai en els vint-i-un anys d’existèn-

revistes americanes a qui se’ls diu: “Ja

cia del festival (...).

no et dedicaràs a l’Iraq, ni a l’Afganis-

Perquè avui dia, els fotògrafs no roma-

tan, ni a l’Orient Mitjà, ni a l’Àfrica”, et

nen molt més de tres dies en un lloc

demanes “què vol dir tenir fotògrafs

quan hi van a fer un reportatge. El re-

garantits?”. Quan un fotògraf contrac-

sultat és que només aconsegueixen

tat per una gran revista americana

unes deu fotos decents. És clar que en

truca a la redacció el 28 de desembre i

tenen prou per fer una publicació de

diu: “Me’n vaig a Gaza” i li responen

quatre a sis pàgines en una revista. Ara

“Ens és igual Gaza”, ens trobem davant

bé, per organitzar una exposició de

d’una realitat. Conclusió: és ben evi-

quaranta tirades o una projecció d’una

dent, els fotògrafs ja no poden viure de

quarantena imatges no és suficient. Se-

la premsa. (...) Potser poden dedicar-se

gueixo observant les mateixes dades

a l’edició. Està molt bé i resulta gratifi-

preocupants any rere any: hi ha poca

cant. Però quan aconsegueixen publi-

producció per part de les revistes. Ac-

car un llibre, si en venen tres mil

tualment, els reportatges in situ els fi-

exemplars ja és molt i no els aporta

nancen més sovint les ONG que la

gran cosa. Una altra sortida són les ex-

premsa (...).

posicions. També estan molt bé, encara

El fet que un reportatge aparegui en un

que tampoc no els aporten gaire. Hau-

diari no significa que l’hagi produït

ran d’inventar-se noves maneres de di-

aquell diari. Hem vist bons reportatges

fondre la seva obra. Divulgar-la és bo,

a la premsa. Per exemple, el reportatge

però també han de poder viure de la

de Philippe Cottin sobre l’Afganistan a

seva professió! (...).

VSD. Molt bé, però no es tracta d’una

Tal com estan les coses, la divulgació a

producció de VSD. Aquest fotògraf va

Internet no en pot ser la solució, ja que,

marxar sol, amb la seva motxilla, i quan

recordem-ho, no aporta res a aquests


17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Página 93

A Kabul un soldat nord-americà patrulla de matinada la tomba de Nader Shah amb vistes a la ciutat. Foto: Abbas / Magnum Photos.

autors. Em sap greu però Internet, de

La producció multimèdia està molt de

dubte molt atractiu per a l’ego dels fo-

moment, no representa un model eco-

moda, tothom vol fer multimèdia. “Ja

tògrafs. Però, i després què? En aquest

nòmic que substitueixi la premsa com a

que fas fotos, fes-me també un vídeo,

punt és on el peix es mossega la cua: el

modus vivendi dels fotògrafs. És una

uns testimonis i posa’m una mica de so,

fet que un fotògraf faci multimèdia no

realitat. Si seguim l’exemple de Samuel

que això quedarà molt bé al web”. Això

significa que aconsegueixi el finança-

Bollendorff amb la seva pàgina web i

tar 30.000 euros i el web de Monde.fr li va pagar 2.000 euros. D’on va sortir la

“Internet, de moment, no representa un model econòmic que substituexi la premsa com a modus vivendi”

resta dels 30.000 euros? Doncs, del

aquí és on rau el veritable problema. (...) Les condicions indispensables per fer un bon documental web són exactament les mateixes que

Centre Nacional de Cinematografia.

és una altra professió. Prenguem com a

Resulta extraordinari que sigui el ci-

exemple Brian Store. Es va fer famós fa

format paper. És a dir, la recerca de la

nema el que financi la feina d’un fotò-

quatre o cinc anys gràcies a programes

qualitat i l’exigència respecte al fons i a

per fer un bon reportatge fotogràfic en

graf. És aquí on trobo que un festival

curts amb fotografies, que pretenia ven-

la forma. Necessites unes bones fotos,

com Visa pour l’Image té un paper im-

dre a les televisions. Va tenir poc èxit a

un bon vídeo, unes bones entrevistes i,

portantíssim. No deixem de dir que les

la televisió. Els seus documentals web

sobretot, tenir un propòsit. No n’hi ha

revistes ja no tenen diners. Ara això es

només es veuen a la pàgina web. Res-

prou amb oferir una dimensió o un em-

trasllada a Internet. (...)

pecte a Magnum in Motion, és sens

bolcall multimèdia amb so, vídeo i co-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

mirem el seu reportatge sobre els miners a la Xina, la postproducció va cos-

ment per poder seguir produint. I

93


17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Página 94

REFLEXIÓ

mentaris. Si el teu propòsit no és vàlid

en vídeo. La imatge digital està molt bé,

en desavantatge. Mai no havia vist una

en el seu punt de partença, el repor-

però és una trampa. Passa el mateix

producció tan pobre com la d’aquest

tatge al final tampoc no serà reeixit.

amb el vídeo. Els nois que tenen Xpress

any. Tampoc havia sentit mai tanta im-

Rebo multimèdia cada dia, arxius on

al seu Mac es creuen Brodovitch. Amb

potència per part dels fotògrafs. Es

em posen dotze fotos seguides sense

una videocàmera, es connecten a iMo-

moren de ganes de marxar, de trobar fi-

cap ni peus, amb música de fons creada

vie i es creuen Spielberg! De la mateixa

nançament per crear històries i poder

per a l’ocasió. O amb comentaris

manera, no per utilitzar una Canon

documentar i realitzar els seus repor-

convencionals buits de contingut. Això

5DMark II et transformes en Cartier-

tatges. Aquesta és la realitat que es des-

no té cap interès ni cap sentit! (...) A

Bresson i Kurosawa alhora. (...)

prèn de converses amb fotògrafs

Visa estem oberts a qualsevol proposta, si les fotos i els testimonis són bons. Un cop més, prenc l’exemple de Bollendorff (sento tornar-lo a citar, però de moment és l’únic). Ell va reflexionar

experts com Jérôme Sessini, Phi-

“Amb la fotografia digital, cada cop hi ha més persones que fan fotos i cada cop hi ha menys fotògrafs”

lippe Brault o Dominic Nahr. Enguany, puc comptar amb els dits de dues mans els fotògrafs que han marxat per encàrrec d’una

sobre la manera de mostrar i difondre

revista a fer un veritable repor-

el seu reportatge. És apassionant i re-

Si em dóna una hora, li puc citar cinc-

confortant comprovar que la pàgina

centes fotos que pertanyen a la memò-

recs són els que permeten que el

web de Le Monde ha registrat més de

ria col·lectiva. En canvi, fins i tot si ens

fotògraf pugui viure decentment de la

100.000 visites amb una duració mitjana

poséssim a pensar junts, segur que se-

seva feina i s’asseguri poder pagar el

de 12 a 18 minuts! Ha generat més d’un

ríem incapaços d’esmentar vint vídeos

lloguer del pis i les factures a final de

milió i mig de clics… Això vol dir que

que hagin romàs a la nostra memòria,

mes. (...) Només National Geographic

aquesta obra ha cridat l’atenció d’un

llevat dels vídeos de l’11 de setembre,

segueix

fotògrafs

durant

públic molt ampli, incloent-hi gent que

el primer home a la lluna i el petit Mo-

llargues temporades a fer reportatges

hamed mort davant les càmeres a Pa-

in situ. Michael Nick Nichols va dedi-

descobreix i aprecia la fotografia. (...)

lestina… La fotografia no ha matat el

car nou mesos al reportatge sobre els

Tothom es neguiteja quan dic que trobo

dibuix, i la televisió no ha matat la

elefants a l’Àfrica, que vam exposar

que, amb la fotografia digital, cada cop

ràdio. Es tracta d’un seguit d’evolu-

l’any passat a Visa pour l’Image. (...)

hi ha més persones que fan fotos i cada

cions. Malgrat tot, hem de mantenir-nos

Però per cobrir un tema d’actualitat

cop hi han menys fotògrafs. Passa el

alerta. Avui dia, amb una càmera de

cap publicació setmanal envia i finança

mateix en l’àmbit multimèdia. Hem de

fotos resulta difícil fer un contrallum,

un fotoperiodista. Ja no ho fan. És cert

continuar sent exigents. (...) A Visa la

una exposició incorrecta, un desenfoca-

que durant aquests últims anys, allò que

programació seguirà sent responsabili-

ment: l’aparell ho ajusta tot automàti-

abans es coneixia com agències filials

tat nostra i es regirà pels nostres crite-

cament, tot es fa sol. Ara bé, si em

(AFP, Reuters, AP) van desenvolupar

ris d’elecció. Si començo a dir: “hi ha un

compares a Stanley Greene a la ma-

in situ xarxes de corresponsals mera-

espai obert per als productes multimè-

vellosos. La rapidesa de trans-

dia a Visa pour l’Image”, qualsevol

missió és increïble, i més avui dia.

tarà i mostrarà la seva projecció! No és això el que busquem. Mantenim el mateix nivell d’exigència en aquest àmbit,

“Per cobrir un tema d’actualitat cap publicació setmanal envia i finança un fotoperiodista. Ja no ho fan”

com en tota la programació del festival.

Aquest és un dels primers motius. També, respecte a la premsa (i m’és igual si un cop més no faré amics dient això) fa vint anys la dirigien els periodistes. Actual-

teixa escena, Stanley sempre serà

ment, són els “banquers” els que diri-

la trobada dels productes multimèdia

millor, perquè té ull per això, i jo no. A

geixen els diaris. Quant a les agències

perquè és el que toca. No es tracta tan

la televisió, si filmo el mateix esdeveni-

100% fotogràfiques (poques), estan ca-

sols d’una qüestió de moda sinó, sobre-

ment que un càmera professional, ell

vant la tomba d’aquesta professió cada

tot, d’una qüestió de supervivència

serà millor que jo, perquè tindrà el sen-

cop que accepten un pagament a tant

No vull que Perpinyà es converteixi en CAPÇALERA SETEMBRE 2009

enviant

sol llegir el diari i d’aquesta manera

arribarà amb el seu disc dur, es connec-

94

tatge per a les notícies. Aquests encàr-

entre fotògrafs. (...) Pel simple fet que

tit de la seqüència i del muntatge. És

alçat. Una revista de notícies francesa

un fotògraf treballi amb una videocà-

tota una professió. (...) Si algú escull se-

va firmar recentment contractes amb

mera, no significa que sigui un expert

guir fent únicament fotos no es trobarà

dues agències, amb el acord següent:


17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Pรกgina 95


17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Página 96

L’estació de trens del Vell Delhi, en un moment de tranquil·litat atípic. Foto: Steve McCurry. A la pàgina anterior, dues joves una d’elles recentment operada del nas en una clínica de cirurgia plàstica gaudeixen dels caps de setmana als afores de Teheran, lluny del trànsit i els estrictes codis morals de la República Islàmica. Foto: Abbas / Magnum Photo.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Calla i segueix cavant!

96

Els anys 2008 i 2009 passaran a la his-

grafs amateurs, on la foto val un o dos

tren en aquest “el Dorado” del web,

tòria com anys negres per al món del

euros.

per què no tornen a sortir i es donen

fotoperiodisme... Són moltes les agèn-

La premsa pateix, com tothom. La ge-

als productors, ja siguin fotògrafs o pe-

cies que apliquen un tant alçat (“pa-

neralització de totes aquestes pràc-

riodistes? És un misteri!

gui’ns una quantitat a l’alça i podrà

tiques ofega, no només les agències de

I, aleshores, com afecta tot això Per-

utilitzar totes les fotos que necessiti”)

fotografia que rebutgen entrar a for-

pinyà? No serem l’últim refugi dels

molt atractiu per a revistes i diaris di-

mar part d’aquest sistema, sinó també

dinosaures. Al contrari, demostrarem

rigits per gent només preocupada per

els fotògrafs com a col·lectiu.

que la producció de qualitat segueix

la rendibilitat, si és possible, amb

Qui pot seguir produint? I amb produir

existint, tot i que cada cop sigui més

molts zeros... Hauríem de mencionar

vull dir produir un tema de debò,

escassa. Explorarem nous camins,

també la tarifa única (“serveixi’s, dues

en profunditat, prenent temps per que-

definirem nous estàndards. Perquè

vinyetes al preu d’una!”), així com la

dar-se en un lloc, observar, treballar,

no contribuirem a cavar la tomba

generalització de l’ús de fotos DR, so-

comprendre... En definitiva, ser pe-rio-

d’aquesta professió. No ens sumarem

vint proporcionades de manera gra-

dis-ta! Tant el Los Angeles Times com

al club dels enterradors de la premsa.

tuïta pels serveis de premsa o de

el Chicago Tribune estan en fallida... Sí,

Seguirem lluitant al costat d’aquells

comunicació.

però sempre ens quedarà el web! No

que volen seguir creient en el perio-

Ni tan sols entrarem a parlar aquí dels

paren de dir-nos que la publicitat i els

disme de qualitat. Més que un desig,

serveis fotogràfics de revistes que re-

anunciants prescindeixen cada cop més

és un jurament!

corren, a petició dels mateixos gestors

del format paper per utilitzar el format

Editorial de Jean-François Leroy per

ja mencionats, a pàgines web de fotò-

web. Així sigui. Però, els diners que en-

a Visa pour l’Image 2009


17-1VISAPERLIMAGE:Layout 1 24/08/09 17:08 Página 97

“Agafi el que vulgui del nostre treball

quatre hores, l’agència de publicitat

quantitat de reportatges que rebo sobre

per tres mil euros al mes”. Com pot so-

havia localitzat la famosa foto a Inter-

transsexuals a Tailàndia, a Cuba i altres

breviure així aquesta professió? (...)

net i... se l’havia descarregada per un

llocs, on ningú veu res, ningú s’assa-

Una altra agència, aquest cop d’il·lus-

euro! El pobre noi havia perdut 9.499

benta de res.

tració, ha ideat un altre sistema

euros. Doncs jo li dic: “T’ho mereixes.

Així com molts altres temes banals. Un

perjudicial. Consisteix a poder descar-

foto publicada en vinyeta, a doble pàgina o a la portada d’una revista! Com competir amb aquestes tarifes? És clar,

“Dels quatre mil reportatges que rebo al llarg de l’any tres mil són indignes a nivell fotògrafic i, periodístic”

seguint aquest raonament, els home-

reportatge en el qual explicava que havia investigat sobre el brot de tuberculosi entre els refugiats tibetans a Dharamsala. I penses “mira, és un tema interessant, poc conegut”. Aleshores mires el CD

nets grisos que fan funcionar els diaris

Et penses que posant les fotos en un

i et trobes cinquanta fotos de primers

pensen: “Per mi, aquesta foto està tan

web gratuït et trucaran de National Ge-

plans de persones amb una màscara sa-

bé com la que em proposa vostè per

ographic i Geo dient-te: “Vostè és ge-

nitària que els tapa la cara! No veus ni

3.000 euros o dòlars”. Només amb

nial, l’enviem a Borneo per fer un

hospital, ni metges, ni context. Res.

aquests dos exemples, es demostra que

reportatge de quinze pàgines i la por-

Aquest fotògraf millor que es dediqui

és la fi d’una era i ara regna el preu

tada”? La resposta és no, les teves fotos

a una altra cosa. (...)

mínim costi el que costi, així com l’ho-

se les estan descarregant per un

Tots som conscients que la premsa que

mogeneïtzació de la informació. Un

euro”. (...)

hem estimat i defensat ja no existeix.

món on la fotografia, com a tal, el re-

El que és segur és que el dia que ja no

Ens trobem en una època de transició i

portatge i la imatge ja no tenen valor,

gaudeixi fent aquest festival, deixaré de

haurem de trobar altres maneres de di-

ni es respecten. I tot això sense tenir en

fer-lo. Això ho tinc molt clar. No tinc

fondre les fotografies. I és urgent disse-

compte el treball del fotògraf, els riscos

ganes de ser el guardià de Jurassic

nyar les bases d’un nou model

o la dificultat de realització del seu re-

Park. No es tracta que Visa pour

econòmic que permeti als fotògrafs se-

portatge. (...)

l’Image es converteixi en el cementiri

guir produint. Malauradament, ja hem

Li explicaré una història. Es tracta

dels vells elefants.

passat a una altra fase, perquè consi-

d’una història recent, sobre un jove

Ara bé, observo una realitat concreta:

dero que els diaris ja mai no tornaran a

fotògraf que participa en un concurs

fa deu anys, construíem vetllades de

mans dels periodistes.

de fotografia. Guanya un premi, i una

projeccions i organitzàvem exposicions

M’omplo de pessimisme en veure que

agència de publicitat es posa en

descartant tres-cents reportatges que

els dirigents de premsa exigeixen un pla

contacte amb ell i li diu: “La seva

estaven bé, però per als quals ja no hi

financer per a l’any següent... Es pot

foto premiada és exactament allò que

havia lloc. A data d’avui no podem dir

preveure el Festival de Cannes, el Tour

busquem per al nostre client, es corres-

el mateix. Ara seré una mica dolent,

de França i Roland Garros. Però, com

pon amb els colors, amb la iden-

però torno a la meva exigència de qua-

calcular a priori un pressupost i pre-

titat corporativa, etc. Li comprem per 9.500 euros.” El jove fotògraf respon: “Deixi’m fer un parell de trucades abans de decidir-me…” Òbviament, per 9.500 euros tothom li va dir que la vengués i que era una veritable ganga.

veure que en una data o en una

“És urgent dissenyar les bases d’un nou model econòmic que permeti als fotògrafs seguir produint”

altra s’enviarà un fotògraf a Somàlia, un altre a l’Iraq, a Zimbabwe o a l’Afganistan? Amb tot, no sóc tan pessimista com semblo, si no deixaria de fer allò que faig. No obstant això,

Torna a trucar a l’agència de publicitat l’endemà i li diuen: “Hem canviat de

litat. Dels quatre mil reportatges que

continuo, hi crec i estic convençut que

parer.” Demana explicacions i, de fet,

rebo al llarg de l’any, tres mil són in-

tenim anys meravellosos per davant,

el que havia succeït era el següent. El

dignes a nivell fotogràfic, periodístic, de

gràcies a fotògrafs com Massimo Ber-

jove fotògraf havia posat les seves fotos

direcció i d’investigació. Encara conti-

ruti, Munem Wasif o Zalmaï. Ells,

en una agència lliure de drets i d’accés

nuo rebent fotos, reportatges sobre

igual que molts altres, segueixen

lliure. Mentre reflexionava sobre si ac-

Cuba, amb els Cadillac rosa i les lia-

creient en tot això. No seré jo qui els

ceptar l’oferta, en menys de vint-i-

dores de puros! No pot imaginar-se la

contradigui!

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

regar-se una foto del seu web per cinquanta euros (preu únic), ja sigui una

fotògraf em va enviar fa poc un

97


18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Página 98

R E P O R TATG E

La Setmana Tràgica va provocar que el 13 d’octubre de 1909 s’afusellés Francesc Ferrer i Guàrdia després d’un procés arbitrari i tendenciós

La premsa contra Ferrer i Guàrdia Francisco Bergasa Fotos: Arxiu

i una polèmica

Quan Francesc Cambó va assegurar al

I així, declarat a Barcelona l’estat de

Congrés dels Diputats, el juny de 1914,

guerra, suspeses les garanties constitu-

sentència.

que la responsabilitat moral de l’afu-

cionals i silenciats governativament els

sellament de Ferrer i Guàrdia corres-

rotatius de l’esquerra (el nou governa-

ponia “a la totalitat del cos social de

dor civil, Crespo Azorín, va suspendre

Barcelona”, no va haver de precisar,

el 8 d’agost la circulació de La Re-

perquè era una cosa que tothom sabia:

beldía, El Poble Català, El Progreso,

en el procés de criminalització del di-

La Metralla, El Descamisado, Tierra y

rector de l’Escola Moderna, havia estat

Libertad i La Tribuna), la premsa

Francisco Bergasa,

la premsa el més eficaç, enverinat i im-

conservadora no va tenir cap inconve-

placable dels fiscals.

nient a l’hora d’adherir-se a la brutal re-

autor del llibre

En uns casos, per la seva dependència

pressió que va seguir a l’alçament, obrir

del Gabinet Maura, en nom del qual

la veda de la difamació i la calúmnia i

Quien mató a Ferrer i

actuaven com a portaveus oficiosos;

prestar les seves pàgines a la caça de

Guardia? (Aguilar)

en d’altres, pel seu marcat caràcter ul-

bruixes disposada pel ministre de la

traconservador o integrista, que els

Governació, La Cierva, en què qualse-

Cent anys després d’aquells fets el periodista

analitza el paper clau que va jugar la premsa, creant un judici paral·lel que

convertia en adversaris naturals de

vol mitjà era justificable, per il·legal i

l’ideari de Ferrer; en alguns perquè,

arbitrari que fos, si contribuïa a “eradi-

com a òrgans de partits implicats en la

car de Catalunya el càncer amb què

insurrecció, podien desplaçar cap a

anarquistes, radicals i republicans l’ha-

l’acusat les seves pròpies responsabili-

vien corroït”.

tats; i en la resta, per la seva convicció

I tot plegat, fins i tot a costa de falsejar

que la violència desencadenada a Cata-

recurrentment la veritat, conculcar les

lunya exigia un càstig exemplar.

garanties processals degudes als incul-

Sigui per una raó o per l’altra, el cas és

pats i posar-se al servei d’aquelles ins-

interessos polítics

que gairebé la totalitat dels diaris bar-

tàncies polítiques entestades més aviat

celonins no suspesos per la censura es

a imputar delictes i reclamar càstigs

i no pas per

van sumar a la campanya de difamació

que no pas a trobar solucions i buscar

es movia per

i descrèdit orquestrada pel Govern per

vies de superació del conflicte.

informacions

exigir una complerta reparació dels

Quines raons van impulsar realment els

danys causats, i satanitzar, sobretot,

mitjans de comunicació a condemnar

periodístiques.

aquell a qui es pretenia convertir en

amb tant d’encrueliment una demos-

l’instigador, líder i màxim responsable

tració popular de protesta, que unes

dels sagnants successos de la Setmana

setmanes abans ells mateixos havien

Tràgica.

encoratjat, rebutjant la guerra del Mar-


18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Página 99

Consell de Guerra contra Ferrer i Guàrdia, que va tenir lloc a la presó Model de Barcelona el 9 d’octubre de 1909. A la pàgina següent, retrat de Ferrer i Guàrdia

roc i defensant la vaga general? Per què

El repàs detallat del contingut dels dia-

una revolució que tan seriosament

l’esperit públic es va aixecar “rancorós

ris (tant nacionals com barcelonins) du-

havia amenaçat els pilars que sostenien

i venjatiu”, tal com va escriure Amadeu

rant els mesos d’agost i setembre de

l’oligàrquic, autoritari i corrupte règim

Hurtado, en contra dels ignorats cau-

1909 permet àmpliament trobar res-

que encarnaven. En tercera instància,

sants d’aquelles jornades de violència i

postes a aquests interrogants.

l’Església i les seves organitzacions

abús? Qui va aconseguir que diaris sades coincidissin a reclamar per als implicats en la Setmana Tràgica unes sancions tan severes i injustes? I, so-

La premsa va ser el més eficaç i enverinat dels fiscals en el procés de criminalització del director de l’Escola Moderna

bretot, què va fer que tot l’odi, la ira i el desig de venjança acumulats durant

governamental la possibilitat d’acabar amb un projecte educatiu que desemmascarava el sectarisme dogmàtic de les escoles religioses que sostenien. I, final-

En primer lloc, com va assegurar el ma-

ment, la mateixa societat catalana, víc-

l’última setmana de juliol es concen-

teix Cambó, el Govern de Maura “va

tima encara de la sacsejada emocional

tressin en la figura de Ferrer, aliè en

pretendre castigar la rebel·lió ja ven-

de la fúria revolucionària (a Barcelona

bona part als esdeveniments, però

çuda amb l’energia i la duresa que li va

van morir 119 persones i es van incen-

sobre qui es va fer recaure tot el pes de

mancar per avortar-la durant el seu

diar prop de 90 esglésies i convents) no

la llei en unes proporcions tals que van

desenvolupament”. En segon lloc, la to-

va trobar cap problema a l’hora de

arribar a transformar el procés judicial

talitat de les institucions de l’Estat van

subscriure la idea del Comitè de De-

i la justícia en una autèntica venjança?

decidir condemnar amb extrem rigor

fensa Social que “a una revolució satà-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

d’ideologies enfrontades i fins i tot opo-

afins van veure en la repressió

99


18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Pรกgina 100


18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Página 101

nica calia respondre amb una reacció

crèdit, aliena al respecte que mereix

gerir que l’acusat hagués pogut induir

divina”.

qualsevol acusat la culpabilitat del qual

la revolta per enriquir-se a través d’una

Aquesta concurrència de factors tindria

no ha estat encara provada, i arribant a

hàbil jugada de borsa.

una decisiva traducció en la manera en

criminalitzar-lo en termes que Lerroux

Els integristes El Siglo Futuro, El Uni-

què es va pretendre orientar l’opinió

va descriure a les Corts com “immorals,

verso i El Correo Catalán van expres-

pública, tant en relació amb els succes-

vergonyosos i pornogràfics”.

sar la seva visió tendenciosa dels fets,

sos de la Setmana Tràgica, com pel que inductor, a qui tots els diaris van enjudiciar. I mancats de veu, com tot just s’ha vist, aquells que haguessin pogut

atribuint a Ferrer el finançament

El ministre La Cierva va ser un autèntic cacic de la lletra impresa creant una campanya mediàtica contra Ferrer

defensar els interessos de Ferrer, i amb

de l’alçament; aplaudint les declaracions del fiscal general de l’Estat, Javier Ugarte, quan el va assenyalar com a màxim responsable dels successos sagnants; do-

el ministre La Cierva erigit en autèntic

En un recompte representatiu de la

nant per fet que en els ensenyaments

cacic de la lletra impresa (es va arribar

línia editorial dels diaris nacionals i ca-

de l’Escola Moderna raïa el germen de

a saber que es reunia diàriament amb

talans més importants respecte a la re-

la revolució desencadenada durant les

periodistes afins per marcar l’orienta-

pressió del Govern i el procés seguit a

jornades sagnants i descartant qualse-

ció dels seus articles i editorials) no va

Ferrer, no cal dir que la totalitat dels

vol mesura de gràcia que, amb ocasió

trigar gaire a crear-se un clima d’opinió

conservadors i reaccionaris es van aliar

de la victòria de l’Exèrcit sobre els rife-

antiferrerista que es va traduir en una

decididament amb Maura, aplaudint la

nys al turó Gurugú, alguns sectors

tendenciosa, arbitrària i provocadora

seva desproporcionada política repres-

d’opinió van reclamar per al pedagog

campanya, que l’Europa de l’època va

d’Alella i la resta d’inculpats.

titllar d’“inquisitorial, vergonyosa i im-

L’òrgan de la Lliga, La Veu de

pròpia d’un règim democràtic i solvent”. Una campanya que, emmascarant la realitat i acceptant el rumor com a

Mitjans integristes com El Siglo Futuro, El Universo i El Correo Catalán van donar una visió tendenciosa dels fets

dogma, no va tenir cap pudor a repro-

Catalunya, va encoratjar, per la seva banda, la delació dels barcelonins (recordeu el tristament famós “Delateu!”, de Ferran Agulló) convidant-los a denun-

duir, mutilar i instrumentalitzar docu-

siva i reclamant un càstig exemplar per

ciar els conciutadans; es va sumar a

ments

als culpables.

l’opinió dels qui reclamaven un càstig

autoritats judicials o governatives van

Així, La Época, convertit en portaveu

sever per als inculpats, estigués o no

sumarials

que

només

les

poder filtrar-li; va presentar l’acusat

governamental, en què cadascun dels

provada la participació en l’alçament;

com el major enemic de les institucions

editorials semblava dictat pel propi mi-

va considerar la possibilitat d’una am-

públiques, especialment la Corona,

nistre La Cierva, va començar insinuant

nistia com “un repte llançat a Barce-

l’Exèrcit i l’Església; va envair la seva

la presència del director de l’Escola

lona”; i, el que va ser encara més greu,

vida privada, va posar al descobert les

Moderna a Barcelona els dies d’inter-

va concloure negant-se a publicar la pe-

confessions més íntimes i va qualificar la seva conducta de “llibertina, immoral i promíscua”; va publicar fragments de proclames revolucionàries, que ell mai no va reconèixer com a pròpies, en

tició de clemència que a l’article

S’acceptà el rumor com a dogma, es van intrumentalitzar documents sumarials i es va envair la seva vida privada

què es legitimava l’incendi i l’assassinat, i s’induïa a assassinar Alfons XIII i la

“La ciutat del perdó” el poeta Joan Maragall va enviar a Prat de la Riba en un darrer intent per salvar la vida de Ferrer i Guàrdia, i que el director del diari va re-

locutòries; va participar en la violació

tornar al seu autor convençut que apos-

seva família; es va prodigar en articles i

del secret sumarial en reproduir, en

tar per una entesa amb Maura

editorials que li atribuïen qualificatius

molts casos intencionadament muti-

resultava políticament més rendible

del tipus “el tristament cèlebre”, “el fu-

lades, les circulars, cartes i proclames

que defensar una causa sense cap rèdit

nestíssim”, “el revolucionari d’amarga

confiscades als registres de Mas Ger-

electoral aparent per als interessos ca-

memòria”, “l’anarquista de sinistre as-

minal; va subscriure les innombrables

talanistes.

pecte” o “el portaveu del desordre”; i

arbitrarietats judicials registrades du-

El monàrquic ABC va atiar també el

va alimentar-ne en tot moment el des-

rant la causa, i fins i tot va arribar a sug-

foc de la discòrdia donant suport a la

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

fa al destí que corresponia al suposat

101


18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Página 102

R E P O R TATG E

dirigits contra el Rei; el pervers objec-

I únicament El País, òrgan a escala na-

tiu perseguit per les seves escoles

cional dels radicals; España Nueva,

laiques i descristianitzades, a les quals

també republicà, redactat sota la inspi-

van qualificar de “cases-bressol de

ració de Rodrigo Soriano; El Motín, del

l’anarquisme”; la trajectòria conspira-

republicà de Nakens; i La Publicidad,

tiva de Ferrer, tot i que per a això ha-

de caire anticlerical, van defensar ober-

guessin de remuntar-se a activitats

tament en els tres primers casos la

polítiques ja jutjades, prescrites i sobre-

causa de Ferrer, i van sol·licitar en l’últim, coincidint amb els primers

La Veu de Catalunya es va negar a publicar la petició de clemència del poeta Joan Maragall

èxits de les tropes nacionals al Marroc, una amnistia per a aquells que moguts pels ideals havien pres part en la revolta. Però en uns i altres casos certa-

Portada del primer butlletí del Boletín de la Escuela Moderna

seva “fundada convicció” en la culpa-

segudes; i fins a la “incontenible passió

ment la premsa va fer majoritàriament

sexual” que, segons les paraules del mi-

del “cas Ferrer” un judici paral·lel (in-

nistre de la Governació, dominava a qui

duïda fonamentalment pels grups i ins-

deien “el sultà vermell”, per la condició

titucions que exigien per al reu un

bilitat del processat, va insistir en la

d’àcrata adinerat i la coneguda afició a

escarment exemplar, i encoratjada per

idea que a la Casa del Poble de Barce-

les dones.

la justícia militar, la jerarquia catòlica i,

lona “els diners havien circulat abun-

D’una manera més mesurada i amb

especialment, el Govern), que va des-

dantment”, va demanar el mateix dia

menys agressivitat verbal es van pro-

naturalitzar el procés adulterant-ne les

13 d’octubre “que la justícia fos impla-

nunciar els diaris del “trust”, és a dir, El

diligències; va informar dels fets d’una

cable respecte a Ferrer” i, fins i tot des-

Imparcial, El Liberal i El Heraldo de

manera mentidera, tendenciosa i sectà-

prés de l’execució, va continuar obrint

Madrid, que tot i que coincidien amb

ria; i va guiar, en definitiva, el sentit de

durant diverses setmanes la primera

els anteriors a exigir una seriosa repa-

l’opinió pública en la direcció que

pàgina de tipografia amb un intermina-

ració dels danys causats, no van entrar a

convenia als partidaris de la condemna

ble llistat d’adhesions a la seva campa-

sac en la vida privada del reu ni van in-

al director de l’Escola Moderna.

nya de suport al Govern i en contra de

terferir de manera sectària en la trami-

I d’aquest comportament interessat hi

la protesta estrangera per l’afusella-

tació del sumari. Amb la particularitat,

ha proves més que suficients tant en el

ment.

a més, que el primer d’ells, que a pri-

contingut del conjunt del procés com

Quant a La Vanguardia, representant

mers d’agost havia subscrit les paraules

en les diligències sumarials, i també en

també del conservadorisme català, es

del fiscal general carregant contra Fer-

l’actuació de les autoritats judicials i go-

va convertir en un dels majors expo-

rer el fet d’haver dirigit la Setmana

vernatives al llarg de la instrucció de la

nents del messianisme redemptor i la

Tràgica, a l’octubre va acollir en les

causa, en què aquest al·luvió mediàtic

passió purificadora sorgits després dels

seves pàgines el cèlebre article de Gal-

adreçat contra Ferrer es concreta fe-

successos de juliol; va anteposar sem-

dós, “Al pueblo español”, en què el

faentment.

pre l’exemplaritat del càstig a la generositat de la clemència, i va donar mostres d’intolerància i fanatisme en escriure en vigílies de l’execució de FerCAPÇALERA SETEMBRE 2009

rer que “ni Barcelona ni Catalunya han

102

Així, van ser determinants en la

ABC demanava a la justícia que fos “implacable” i La Vanguardia que no s’atorgués “cap perdó als culpables”

expressat el menor desig que s’atorgui

incriminació els articles de Pascual Zulueta a La Época, i de Francisco Colldefons a El Siglo Futuro acusant-lo falsament de participar en el finançament i el

cap perdó als culpables”.

famós novel·lista demanava la fi de “les

lideratge de la revolta; significatives les

I tant tots ells com la resta dels mitjans

persecucions iniqües, les vexacions i

declaracions dels testimonis Pedro

de comunicació d’orientació reaccionà-

desterraments, i els enjudiciaments ca-

Pagés, Alfredo Magallanes, Manuel Ji-

ria, sense cap excepció, van recordar

pritxosos incoats amb ultratge a la hu-

ménez Moya, Baldomero Bonet, José

fins a l’esgotament que la implicació

manitat i menyspreu als drets més

Lloret i Mariano Bernadas, que van

del processat en els diversos atemptats

sagrats de l’ésser humà”.

basar les seves imputacions en el


18-1FERREIGUARDIA:Layout 1 24/08/09 17:09 Página 103

Una de les moltes barricades que es van aixecar per tot Barcelona durant els dies de la Setmana Tràgica

contingut d’articles periodístics, en què

carrers. I és natural aquesta opinió tan

per al meu patrocinat una venjança

se l’acusava sense cap base incrimina-

coincident, si es té en compte que, en la

contundent i cruenta”; i que els ma-

tòria; decisives les proclames manipu-

seva pròpia correspondència, Ferrer va

teixos membres del Consell de Guerra

lades que es van publicar violant el

insistir reiteradament que, segons havia

que el van jutjar, llecs en matèria jurí-

secret del sumari; i concloents les al·lu-

pogut llegir, la totalitat dels diaris

dica, gairebé l’únic que coneixien del

sions de l’acusació fiscal i els dictàmens

conservadors coincidien a assegurar

sumari el dia de la vista pública eren les

de l’assessor militar i l’auditor de

que “tota la culpa del que succeeix la

dades que els diaris barcelonins havien

guerra, que es van servir de simples re-

tenen l’Escola Moderna i aquest terri-

facilitat.

talls de premsa per formular bona part

ble Ferrer, que amb el seu projecte edu-

La premsa va anatematitzar Ferrer amb una virulència i un acarnis-

La historiografia més solvent (des de Connelly Ullman a Romero Maura, passant per Álvarez Jonc, Josep Benet o Avilés Farré) no deixa cap dubte

El dia de la vista els membres del Consell de Guerra quasi l’únic que sabien del sumari eren les dades dels diaris

sobre la decisiva influència que la premsa conservadora va tenir en el

sament fins llavors desconeguts, el va condemnar molt abans de ser jutjat i fins i tot va arribar a anticipar-ne l’afusellament, si ens fixem en un conegut gravat, pu-

cador sense Déu ha organitzat el

blicat en vigílies del judici oral, al set-

destí final del reu, a qui des del moment

moviment revolucionari”; que el capità

manari La Actualidad, en què es podia

mateix de la detenció va atribuir el li-

Galcerán va denunciar en els seus es-

veure uns soldats pujant un taüt cap al

deratge de la rebel·lió i la responsabili-

crits de Defensa que “tots els elements

castell de Montjuïc, fortalesa que el 13

tat dels incendis, els atemptats contra la

reaccionaris del país s’han conjurat per

d’octubre de 1909 seria, a la fi, l’esce-

força pública i la fúria desfermada pels

demanar per als vençuts i, en especial,

nari on se’l va executar.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

de les proves de càrrec.

103


19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 104

R E P O R TATG E

A Colòmbia no hi ha censura oficial directa, però tampoc no hi ha una premsa lliure i plural com la que li cal a aquest país víctima del pitjor desastre humanitari del continent americà. Com a conseqüència de pressions

Colòmbia: riscos, amenaces i autocensura Marcela Ospina Fotos: Xavier Cervera En els últims mesos, diversos fets han

mans donen suport a periodistes que

revifat el debat sobre la llibertat d’ex-

volen explicar no només la història de

pressió i el dret a dissentir a Colòmbia.

les víctimes, sinó la de centenars d’or-

L’espionatge del Departament Admi-

ganitzacions de la societat civil que re-

nistratiu de Seguretat (DAS) –orga-

clamen el dret a la veritat i a la justícia.

nisme que depèn de la Presidència– a

Un dels periodistes espiats pel DAS

jutges, polítics d’oposició i periodistes,

és Hollman Morris, director del pro-

a través d’intercepcions il·legals dels

grama de televisió Contravía, qui el

seus telèfons, correus electrònics i se-

febrer d’enguany va ser assenyalat pel

periodisme pateix

guiments fotogràfics; les acusacions pú-

president Uribe com un “publicista del

bliques del president Uribe a reporters

terrorisme”. Poc després, Hollman va

l’autocensura. Aquesta

pels suposats nexes amb la guerrilla i

rebre amenaces a través del seu correu

econòmiques i polítiques, el

l’acomiadament de Javier Darío Res-

personal, que se sumen a les moltes re-

és la conclusió a la

trepo, referent d’ètica periodística a tot

budes al llarg de la seva carrera, i que

qual han arribat els

Amèrica Llatina, per no compartir la

el 2001 el van obligar a exiliar-se a Ma-

visió política d’El Colombiano, diari on

drid. Avui es desplaça per Bogotà cus-

periodistes que han d’exercir la seva professió protegits per guardaespatlles, que

va treballar com a columnista durant

todiat per tres escortes. Als restaurants

disset anys.

mai no s’asseu d’esquena a la porta i

Aquests esdeveniments es podrien es-

conversa vigilant l’entrada tot i que es-

fumar en l’immens cabal d’informació

tigui a Barcelona, a milers de quilòme-

sobre afers greus que produeix Colòm-

tres dels potencials agressors. Tem per

bia, però han estat rescatats per ser

la seva vida i la de la seva família, però

objecte de reflexió en diferents espais

es nega a deixar el país un cop més,

dels mitjans de comunicació, en què

al·legant que té l’obligació de narrar el

el tema té poca acollida. Comencen

conflicte armat per poder avançar cap a

davant d’amenaces de

discretament a repercutir en fòrums in-

la pau.

ternacionals, d’una banda, gràcies a

Amb els diners de la Unió Europea

mort o que, fins i tot,

periodistes de llarga i reconeguda tra-

s’han finançat diversos dels seus pro-

s’han hagut d’exiliar

jectòria que donen la veu d’alarma. I,

grames sobre drets humans, que emet

han perdut el seu

de l’altra, gràcies a organitzacions com

Señal Colombia a mitjanit, un canal i

Human Rights Watch, Oxfam i Amnis-

un horari amb molt poca audiència.

espai en els mitjans i

tia Internacional, que es pronuncien as-

El periodisme independent que dóna

s’han refugiat en els

segurant que els atacs a la premsa fan

compte del conflicte que dessagna el

perillar la democràcia. Entre les estra-

país des de fa cinquanta dècades no ven

tègies per a la defensa dels drets hu-

pauta publicitària i ho paga la coopera-

llibres per informar.


19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 105

Guillermo González és el director de la revista Número, publicació que va fundar quinze anys enrere

ció internacional. Paga també la segu-

estat entrenat com a escorta, són em-

viure sense tu, la teva família no”. Da-

retat de Hollman i de molts altres pe-

pleats d’una empresa privada de segu-

niel va tornar, no perquè se senti més

riodistes.

retat i són seleccionats per sindicalistes.

segur, sinó perquè viure a l’exterior és

Cada reporter que rep protecció a Co-

Daniel Coronel, director de Noticias

molt difícil, tal com diu el seu col·lega

lòmbia té un model diferent de segure-

Uno, també va marxar als EUA després

Ignacio Gómez. Actualment rep pro-

tat. Ignacio Gómez, president de la

Noticias Uno, va abandonar el país per amenaces de mort el mateix any que

Organitzacions com Human Rights Watch, Oxfam i Amnistia alerten dels atacs a periodistes colombians

Hollman. Va tornar dels Estats Units i

La secretaria de premsa de la Presidència afirma que hi ha garanties per exercir lliurement el periodisme. Argumenta que l’índex de periodistes assassinats

avui exerceix la feina protegit per es-

de rebre corones fúnebres, amenaces

sota el mandat d’Uribe ha disminuït

cortes. “La cooperació internacional

contra la dona i descobrir els segui-

gràcies als diners invertits en protecció.

em paga la seguretat: el cotxe el posen

ments a la seva filla de tres anys.

Però organitzacions com la Fundació

els EUA; el sou, Europa; l’armilla anti-

Al documental “Témoin indésirable”

per a la Llibertat de Premsa o Repor-

bales, França, i la benzina és la contra-

(Testimoni incòmode), que segueix pas

ters sense Fronteres veuen més enllà

prestació que ha de donar el Govern

a pas el treball de Morris i les implica-

d’aquestes xifres i insisteixen que se-

colombià”. Els seus escortes, un policia

cions sobre la seva vida familiar, Daniel

gueixen presentant-se embats contra el

retirat i un altre home que sempre ha

Coronel l’aconsella: “Colòmbia pot

dret a la llibertat d’expressió.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Fundació per a la Llibertat de Premsa, sotsdirector de l’informatiu de televisió

tecció del DAS i de la policia.

105


19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 106

“Abans del 2002 es produïen una mitjana de set assassinats de periodistes l’any. Entre el 2001 i el 2002 van ser acomiadats dels mitjans més de cinccents periodistes només a Bogotà. Fins al 2006 la mitjana d’assassinats es va mantenir, és a dir, va augmentar l’índex d’homicidis a Colòmbia. És una lectura molt diferent de la que dóna el Govern. Amb tants morts s’ha aconseguit tenir una premsa dòcil”, ressalta Ignacio Gómez. MENYS PERIODISTES Rodrigo Pardo, director de la revista Cambio, explica dos factors indispensables per entendre l’estat de la premsa a Colòmbia: d’una banda, hi ha menys mitjans que fa deu anys i, per tant, un 40% menys de periodistes en exercici, i de l’altra, el periodista no investiga o no diu tot el que sap per por. A la fi dels anys noranta es va iniciar una greu crisi en els mitjans colombians que va conduir al tancament de vint-itres redaccions entre el 2000 i el 2001. Van desaparèixer Radio Santa Fe, RadioNet, informatius de televisió com QAP, 24 horas, Noticiero de las 7, Noticiero del mediodía i TV Hoy. Per competir en igualtat de condicions amb els canals privats de televisió RCN i Caracol, les productores del Canal 1 es van aliar i va néixer Noticias Uno, informatiu independent dels dos grans conglomerats. Però les pressions econòmiques i polítiques els van obligar el 2005 a quedar-se només amb les emissions de cap de setmana. Desenes de ràdios comunitàries, exemple de pluralitat i evidència de la comunicació com a vehicle de cohesió social, van deixar de ser propietat de les associacions sense ànim de lucre per passar a mans privades amb interessos polítics i econòmics. Per esmentar només dos casos en la premsa escrita, De dalt a baix, els periodistes Germán Castro, Laura Restrepo i Daniel Samper

mirem com van evolucionar els dos diaris nacionals: El setembre de 2001 el

106


19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 107

diari El Espectador, es va convertir en

cionat amb un acte simbòlic, però no in-

enemic i simpatitzant de la guerrilla”.

setmanari; la qual cosa va consolidar El

transcendent: cancel·lant la subscripció

En el capítol de Contravía dedicat a la

Tiempo com a únic diari de circulació

al diari. Amb l’ajut de l’Agència Espa-

llibertat d’expressió, Hollman ho ex-

nacional en un país de més de quaranta

nyola de Cooperació Internacional per

plica: “El Govern sap que els seus ín-

milions d’habitants. El setembre de

al Desenvolupament (AECID) conti-

dexs de popularitat es deuen en gran

2007 el grup Planeta d’Espanya va ad-

nuarà el consultori ètic en el web de la

part a la lluita contra la guerrilla. Des-

quirir el 55% de les accions de la Casa

Fundació per un Nou Periodisme Ibe-

acreditar membres de l’oposició per fer-los passar per amics de la

Editorial El Tiempo. I el maig de 2008

mingo, propietari també de Caracol Televisión. El periodista Daniel Samper, colum-

El director de Noticias Uno va exiliar-se. Havia rebut corones fúnebres, amenaçaven la seva dona i seguien la seva filla

nista d’El Tiempo va sortir del país ara

guerrilla és l’estratègia per mantenir la notorietat.” Daniel Samper coincideix a afirmar que “Uribe no ha dubtat gens ni mica a alinear al costat de la guerrilla de les FARC aquells

fa vint-i-dos anys per amenaces del nar-

roamericà, fundada per Gabriel García

que n’informen o els que discrepen.

cotraficant anomenat El Mexicà. Ha

Márquez.

Aquestes pressions de tipus governamental són profundament irresponsa-

publicat més de vint-i-cinc llibres i sèries de televisió, i avui viu entre Madrid

EL PODER DEL LLENGUATGE

bles. Ha assenyalat Hollman Morris,

i Bogotà. Les seves columnes són un

Germán Castro Caycedo, va ser direc-

Daniel Coronel i a mi també com a

còctel d’humor i crítica social, que crea

tor del programa de televisió Enviado

còmplices de les FARC. Hi ha grups

conservant una oïda atenta en el dia a

Especial durant dues dècades, és autor

d’extrema dreta que ho veuen com un

dia colombià. A les seves classes, insis-

de divuit llibres i ha estat cronista de la

assenyalament perquè puguin procedir.

teix als joves reporters que el perio-

realitat colombiana durant trenta-vuit

I davant d’una impunitat de més del

disme continua sent un ofici que

anys. Amb la mateixa vocació catedrà-

90%...” Dos assassinats de periodistes

exigeix caminar i mirar. El seu punt de

tica amb què parla sobre la responsabi-

han remogut un país que semblava

vista sobre la llibertat d’expressió a Co-

litat social del periodisme com a base

anestesiat davant tantes morts: el del

lòmbia queda resumit en una frase

per construir una cultura de pau, ad-

director del diari El Espectador, Gui-

contundent: “Els periodistes han de

verteix el públic present a la Casa Amè-

llermo Cano, assassinat pel càrtel de

triar entre el desterrament, el tanca-

rica de Catalunya, a principis de juny,

Medellín el 1986; i el de l’humorista

ment o el risc a l’enterrament. Hi ha

sobre el poder del llenguatge.

Jaime Garzón, assassinat el 1999. Amb-

mitjans que no s’atreveixen a criticar el

“La tàctica del Govern és utilitzar un

dós casos segueixen impunes.

Govern perquè perdrien pauta publici-

llenguatge xifrat per negar la realitat.

tària, o la possibilitat de tenir espai en

No hi ha subversió, ni conflicte armat

COM TRENCAR EL SILENCI

un canal. Tampoc hi ha una premsa en

intern; hi ha terrorisme, i ens trobem

Cadascuna de les afirmacions de

què es reflecteixin tots els punts de

en una fase de postconflicte perquè

Laura Restrepo és una invitació al dià-

vista, a la qual tinguin accés totes les veus.” Sembla paradoxal que malgrat les amenaces i els alts nivells d’autocensura “a Colòmbia publiquen columnistes de

leg, a entendre els problemes co-

“Els periodistes han d’escollir entre el desterrament, el tancament o el risc a l’enterrament” (Daniel Samper)

lombians com un procés històric mal narrat i desconegut pel món. Tant si assisteix a un esmorzar literari per presentar el seu últim llibre, com si ha de parlar de la

tendències molt diverses que mantenen les posicions amb una gran vehemència

s’ha donat un procés de desmobilitza-

creació cultural, o si és entrevistada

i sense que els toquin una lletra”. Són

ció dels paramilitars. S’empra el llen-

sobre periodisme a la terrassa d’un

diversos els periodistes que coinci-

guatge militar, el dels cercles de poder,

hotel, reivindica amb vehemència la

deixen amb aquesta apreciació de Da-

en contra d’un llenguatge amb pa-

discrepància amb el Govern d’Uribe.

niel Samper. Per això, l’acomiadament

raules que semblen proscrites com a

Amb la mateixa convicció amb què fa

de Javier Darío Restrepo ha sorprès els

diàleg amb la guerrilla, drets humans i

més de vint anys va rebutjar d’un pre-

col·legues i ha merescut la indignació

crisi humanitària. Qui utilitza aquest

sident de la República una beca per

dels lectors, molts dels quals han reac-

llenguatge és assenyalat com a sospitós,

escriure el seu primer llibre, demana

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

L’Espectador reapareix com a diari, amb inversions del grup Santo Do-

107


19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 108

R E P O R TATG E

ara que es parli a Europa del drama

En xarxa per protegir-se i vetllar per l’accés a la informació

humanitari colombià que continua absent de l’agenda política i mediàtica. En els anys vuitanta va compaginar la feina com a editora de la revista

A través de la Xarxa d’Alerta i Pro-

l’any passat no hi va haver assassi-

tecció a Periodistes, la Fundació per

nats de periodistes per raons d’ofici,

cés de pau entre la guerrilla de l’M19 i

a la Llibertat de Premsa (FLIP) fa

fet destacable en un país com Co-

el govern de Belisario Betancourt, com

un seguiment de l’estat de la lliber-

lòmbia, on s’han assassinat més de

a membre de la comissió negociadora.

tat de premsa a Colòmbia i alerta

130 periodistes en els últims 30 anys.

Davant d’amenaces de mort va fugir a

Semana amb la participació en el pro-

sobre les violacions d’aquest dret fo-

Però les investigacions judicials per

Mèxic amb el fill i una maleta plena

namental. Per això, investiga i docu-

crims de comunicadors d’anys ante-

d’informació amb què va escriure du-

menta qualsevol agressió contra

riors van presentar molt pocs avan-

rant l’exili Història d’una traïció, en què

periodistes o mitjans de comunicació

ços. Malgrat que el 2008 les ame-

narra un procés de pau frustrat, destor-

Al llarg del 2008 es van comptabilitzar 130 violacions de la llibertat de premsa, un 20% menys que l’any anterior

naces es van reduir en un

bat pels grups de dreta i finalment ofe-

15% en comparació amb el

gat en sang. D’ençà d’aquest moment

2007, continuen sent la prin-

es refugia en els llibres per poder dir el

cipal forma d’intimidació als

que vol. La seva novel·la més recent,

periodistes i el mecanisme

Massa herois, és una reflexió sobre la

més efectiu per coartar l’exer-

construcció de llenguatges per trencar

i exhorta i vigila les autoritats per-

cici informatiu.

el silenci; sobre el diàleg entre dues ge-

què protegeixin els periodistes en

Els membres de la Xarxa ara estan

neracions; sobre la retòrica i els llen-

risc. La xarxa compta amb trenta

alerta també amb l’autocensura, la

guatges estereotipats amb fórmules

corresponsals arreu del país.

manipulació política amb la pauta

encunyades que no serveixen per co-

En el seu informe “L’amenaça i l’es-

oficial, i el seu projecte més recent:

municar idees sinó per discriminar.

tigmatització: intimidacions invisi-

l’accés a la informació. Aconseguir

“Per què no aconseguim que se sàpiga

bles contra la premsa” (disponible al

que els funcionaris comprenguin que

el nostre drama?”, es pregunta Laura, i

seu lloc web), la FLIP afirma que el

els documents no són privats i que la

avança diverses tesis. “La frivolitat és

2008 es van presentar 130 violacions

ciutadania té dret a conèixer-los. La

l’altra cara de la guerra. Els informatius

de la llibertat de premsa, cosa que

FLIP rep fons de la Fundació Soros

exhibeixen noies molt maques però no

representa una disminució d’un 20%

i dels governs anglès, nord-americà i

darrere l’escriptori, sinó davant, de ma-

en comparació amb el 2007. Durant

espanyol.

nera que les seves magnífiques cames estiguin en primer pla. Tot el que arriba a l’opinió pública ja està passat per unes dosis de frivolitat en què fins i tot si es parla de temes importants ja estan desdibuixats. Hi ha, a més a més, la idea que no es pot molestar la gent, que la gent vol informació agradable, de plaer, de consum, i que res que la pertorbi no ha de sortir en els mitjans. Qualsevol

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

tema amb un contingut humà fort, una

108

denúncia, es queda fora de la gran premsa. Hem de ser un brunzit perquè la gent no s’adormi. Tot sovint el fet que es parli fora permet que els processos dins es renovin”. Algunes de les principals capçaleres de la premsa colombiana

Els qui informen sobre Colòmbia es troben també davant d’una disjuntiva:


19-1Colombia:Layout 1 24/08/09 17:10 Página 109

El periodista Hollman Morris és escortat per tres guardaespatlles quan es mou per Colòmbia. Ha rebut amenaces de tot tipus

si no es vol parlar de la guerra i es

Govern té un percentatge altíssim

perances posades en els periodistes co-

busca mostrar-ne la cara amable,

d’aparició en premsa, igual que els

lombians i del món sencer, i en orga-

només s’accepten els llocs comuns

empresaris; malgrat això, hi ha un país

nitzacions de la societat civil, locals i

com l’artesania o l’exotisme dels pai-

de milions de persones, que apareix

estrangeres. Guillermo González, di-

satges. Amb aquesta manera mani-

esporàdicament o en casos molt dra-

rector de la revista Número des de la

quea d’informar, el país o és només un marca “Colòmbia és passió”, creada per atreure turisme internacional amb el molt suggestiu eslògan “El risc és

Els periodistes que no usen el llenguatge del govern són assenyalats com a simpatitzants de la guerrilla

que t’hi vulguis quedar”. Però hi ha una altra realitat menys visible: la dels

n’és un, d’aquests optimistes. El seu interès és formar ciutadans amb esperit crític; que l’equip aprengui mentre treballa i que la gent aprengui d’ells quan els lle-

màtics, com els més de tres milions de

geix. “És feina de tots mostrar les fis-

que buquen camins de pau.

desplaçats. El país sobreviu perquè la

sures de la realitat. Buscar una pressió

Daniel Samper insisteix que “hi ha un

majoria treballa amb enginy, amb gran

internacional que permeti córrer el vel.

país que els mitjans no mirem. Mirem

capacitat creativa per no morir de

No podem perdre l’esperança i que fi-

el que fa sarau, el que emet comuni-

fam, i aquesta història no s’explica”.

nalment s’instal·li el tedi entre la ciuta-

cats, es pronuncia, convoca, parla, diu,

Per als optimistes que no pensen que

dania. És la utopia, l’herència de

assenyala. Hi ha més claus per enten-

Colòmbia va apagar el llum i no veu

Guillermo Cano de creure en la funció

dre Colòmbia en el país silenciós. El

res del que té davant, fins i tot hi ha es-

social del periodisme”.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

camp de mort o és tot vigor, com la

seva fundació, ara fa quinze anys,

109


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 110

PREMIS

PREMIS IMSERSO INFANTA CRISTINA

PREMI HUERTAS CLAVERIA DE PERIODISME

PREMI PERIODÍSTIC SOBRE LA LECTURA

Convoca: Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO) Àrea: Premsa, ràdio i televisió Adreça: Avenida de la Ilustración, s/n. 28029-Madrid Telèfon: 900 406 080 / 913 638 909 / 916 /917 URL: www.seg-social.es/imserso E-mail: scasteleirov@imserso.es Requisits: Treballs que hagin contribuït a la sensibilització de la societat i a la integració social de persones grans i/o dependentes, difosos entre l’1 de juliol de 2008 i el 15 de setembre de 2009. Dotació: Trofeu i 20.000 euros Termini: 15/09/2009

Convoca: La Lamentable Penya de Casa Leopoldo Àrea: Premsa escrita Àmbit: General Telèfon: 93 238 60 65 URL: www.rba.es E-mail: https://sites.google.com/ site/josepmariahuertas/ Bases Requisits: Treballs de periodisme en català o castellà inèdits i amb un mínim de 90.000 caràcters amb espais. Dotació: 6.000 euros, la publicació de l’obra i una fotografia original d’un fotògraf prestigiós Termini: 30/9/2009

Convoca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez Àrea: Premsa escrita Àmbit: General Adreça: Paseo de Eduardo Dato, 21. 28010-Madrid Telèfon: 917 002 840 URL: www.fundaciongsr.es E-mail: fgsr.madrid@fundaciongsr.es Requisits: Treballs que tractin algun aspecte relacionat amb el desenvolupament sostenible difosos entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 20009 Dotació: 3.000 euros Termini: 31/10/2009

PREMI GODÓ DE PERIODISMO

PREMI ENRIQUE FERRÁN D’ARTICLES

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

PREMI DE TELEVISIÓ LLUÍS DIUMARÓ

110

Convoca: Òmnium Cultural. Delegació Comarcal del Vallès Oriental Adreça: Espí Grau, 1. 08400 Granollers Telèfon: 938 704 992 / 938 792 279 / 938 494 820 URL: www.omnium.cat E-mail: granollers@omnium.cat Requisits: Reportatges emesos entre l'1 d'agost de 2008 i el 31 de juliol del 2009 relacionats amb Catalunya. Dotació: 500 euros Termini: 18/09/2009

Convoca: Fundación Conde de Barcelona Àrea: Premsa escrita Àmbit: Espanya Adreça: Diagonal, 477. 08036-Barcelona Telèfon: 93 344 40 73 / 87 / 88 URL: www.grupogodo.net Requisits: Articles publicats durant l’any 2008 a la premsa espanyola. Dotació: 10.000 euros Termini: 29/09/2009

Convoca: Revista El Ciervo Adreça: Calvet, 56, entl. 3a. 08021-Barcelona Telèfon: 932 005 145 / 932 010 096 URL: www.elciervo.es E-mail: redaccion@elciervo.ess Requisits: Articles inèdits que desenrotllin el tema "Com ens influeixen els mitjans de comunicació". Dotació: 1.000 euros Termini: 05/10/2009

PREMI NACIONAL DE PERIODISME MIGUEL DELIBES

PREMI DE PERIODISME SETMANARI LA GRALLA

Convoca: Asociación de la Prensa de Valladolid Àrea: Premsa escrita Àmbit: Espanya Adreça: Apartado de Correos 401. 47080-Valladolid Telèfon: 98 338 02 63/607 309 257 URL: www.periodistasvalladolid.org E-mail: apv@periodistasvalladolid.org Requisits: Treballs publicats entre l’1 de desembre del 2008 i el 30 de novembe de 2009 que tractin sobre l’idioma espanyol en els mitjans de comunicació. Dotació: 7.000 euros i una escultura Termini: 10/12/2009

Convoca: Òmnium Cultural. Delegació Comarcal del Vallès Oriental Adreça: Espí Grau, 1. 08400 Granollers Telèfon: 938 792 279 / 938 704 992 URL: www.omnium.cat E-mail: granollers@omnium.cat Requisits: Articles o reportatges escrits en català, publicats entre l'1 d'agost de 2008 i el 31 de juliol de 2009 que facin al·lusió a Granollers o a la comarca del Vallès Oriental. Dotació: 600 euros Termini: 18/09/2009


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 111

WEBS Àlex Barnet

www.journalism.columbia.edu Referent mundial Columbia és, probablement, l’escola de Periodisme més coneguda del món. La llista de professionals que hi han passat és impressionant i és l’encarregada de donar els premis Pulitzer. La revista (www.cjr.org) té com a lema: “Strong Press, Strong Democracy”.

LLISTATS (1)

www.unav.es/fcom/guia/academia/fr_3academia_facultad.htm www.periodistas.org/opi/enlaces/ estudios-periodismo.htm En el primer enllaç, un llistat de la Universitat de Navarra amb les facultats de Periodisme a Espanya, més algunes de llatinoamericanes, europees i dels Estats Units. D’altra banda, en el segon s’hi pot trobar la llista de l’Organització de Periodistes a Internet amb centres d’ensenyament tant a Espanya com a l’Amèrica

NOVA PERSPECTIVA

ANALITZAR ELS CANVIS

http://www.youtube.com/ reporterscenter

http://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/index.html

Youtube, la popular videoteca a Internet

El Reuters Institute for the Study of Jour-

propietat de Google, ha endegat aquest

nalism, vinculat a la reconeguda agència

canal audiovisual sobre l’ensenyament

britànica i a la Universitat d’Òxford, fun-

del periodisme. Ho fa amb diferents xer-

ciona des de l’any 2006 i té com a objectiu

rades de figures històriques como Bob

analitzar els canvis en el periodisme actual.

Woodward (cas Watergate) i de nous va-

Organitza cursos, conferències i diversos es-

lors de l’era digital, com Arianna Huf-

tudis sobre el futur de la premsa. Acaba de

fington, que parla sobre periodisme

publicar What happens with our news i Pub-

ciutadà.

lic trust in the news, que es poden descarre-

Llatina. LLISTATS (2)

www.tumaster.com/Cursos-ymasters-Periodismo-y-cienciasde-la-informacion-mcat6.htm www.educaweb.com/cursos/periodismo-648127.html Dos directoris de cursos, màsters i postgraus de Periodisme i Comunicació que es fan a Espanya. El segon recull més de quatre-centes entrades.

gar gratuïtament.

LLISTATS (3)

PARÍS 2009 (1)

www.ejta.eu/index.php/w ebsite/members/

www.elpais.com/articulo/ semana/Ensenar/periodismo/el peputeccib/20090702el pciblse_4/Tes El cronista digital Francis Pisani en aquest article titulat “Enseñar el perio-

L’ European Journalism Training Association, és una entitat que aplega prop de cinquanta escoles de Periodisme. D’Espanya hi trobem la Mondragón, UAM/El País, San Pablo i Universidad Cardenal Herrera/CEU.

dismo” comenta la Conference of International Journalism Educators, que

EL PODER DE LA

tingué lloc a París el mes de juny d’en-

COMUNICACIÓ

guany. INTERACTIU

L’apartat de la prestigiosa universitat PARIS 2009 (2)

London School of Economics dedicat al

i fora dels Estats Units, porta trenta anys

www.journalisme.sciencespo.fr/index.php

grames d’ensenyament i recerca. També

ensenyant periodisme. Ara està molt cen-

Aquí trobareu bona part de les presenta-

és una important tribuna mundial en què

trat en l’aprenentatge electrònic (e-learn-

cions fetes pels responsables d’escoles de

el sociòleg Manuel Castells acaba de pre-

ing) i els sistemes interactius a través de

Periodisme de tot el món que van ser a

sentar el llibre titulat Communication

la Xarxa.

l’esmentada conferència de París.

Power.

El Poynter Institute, molt reconegut dins

Periodisme compta amb diversos pro-

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

www.poynter.org/training/

www.polismedia.org

111


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 112

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

LA FOTO Robert Capa

112

CAPA EN ESTAT PUR. El seu nom real era Endre Ernö Friedmann però la història el va batejar com a Robert Capa. La vida del fundador de l’agència Magnum està marcada per la Guerra Civil espanyola que va fotografiar millor que ningú. Una bona part del seu treball es pot visitar fins al 27 de setembre al Museu Nacional d’Art de Catalunya a l’exposició “Això és la guerra. Robert Capa en acció”, una mostra copro-


duïda amb l’International Center of Photography de Nova York. L’exposició reuneix més de dues-centes fotografies que va realitzar en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys trenta i quaranta. Paral·lelament, el MNAC presenta “Gerda Taro” una mostra que reivindica la figura de la companya de Capa, també fotògrafa de guerra. A la imatge Taro amb un soldat al front de Còrdova el 1936.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 113

113


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 114

LLIBRES Elena Serrano

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

LA MIRADA PLURAL

114

EL PIANISTA EN EL BURDEL

ELS MARS DEL MEU AVI

Santos Zunzunegui. Ediciones Cátedra, 2008

Juan Luis Cebrián Círculo de Lectores, 2009

Sara Masó Editorial Noray, 2009

261 pàgines

202 pàgines

284 pàgines

Què és fer cinema en l’actualitat? Com ubicar la praxis cinematogràfica a l’estela de la història, tant del cinema com de la societat? Amb aquest assaig, que intenta donar una resposta a qüestions com aquestes fent un recorregut pel cinema del segle XX, Santos Zunzunegui va obtenir el I Premi Internacional de Comunicació Audiovisual Francisco Ayala del Consejo Audiovisual de Andalucía i l’Obra Social de Cajasur. Zunzunegui és llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor en Comunicació. Catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Universitat del País Basc durant més vint anys, també ha treballat com a guionista i és membre del col·lectiu fundador de les revistes La Mirada i Contracampo, on ha publicat la seva teoria i història del cine, teoria de la imatge, semiòtica i cinema espanyol. Entre els seus llibres més coneguts es troben Pensar la imagen (1989) o De qué hablamos cuando hablamos de cine español (2002).

Conseller delegat del grup Prisa, membre del Consell d’Administració de Le Monde i vicepresident de la Cadena Ser i Sogecable, Juan Luis Cebrián és autor també de diversos assaigs i, des de 1996, membre de la Real Academia Española. En aquest llibre presenta una sèrie d’assaigs sobre l’ofici del periodista. L’autor ens convida a compartir reflexions que barreja amb anècdotes sobre l’eclosió del periodisme com a principal instrument de difusió cultural; la seva relació amb la democràcia i el paper com a garant de la llibertat d’expressió; o la lluita del periodisme contra el poder polític, interessat a convertir la informació en propaganda. Parla també del que considera el repte imminent del periodista: vèncer una nova classe de temptacions de censura que ja no provenen de pressions externes sinó de la pròpia societat mediàtica, els interessos econòmics de la qual no sempre coincideixen amb la circulació lliure i veraç de la informació.

L’autora Sara Masó i Maristany convida el lector a navegar amb aquesta obra, fruit de la seva investigació sobre els viatges que el capità Salvador Maristany, el seu avi, va fer al llarg de la seva vida marinera, primer amb la corbeta Pablo Sensat i després com a inspector de navegació de la companyia Transatlàntica. Sempre sortint del port de Barcelona, el vaixell Pablo Sensat va solcar les aigües dels dos Atlàntics, de l’Oceà Índic i d’altres mars asiàtics, a més de remuntar el temut cap d’Hornos, a l’Amèrica austral. El llibre explica també com va sobreviure a un cicló a l’Índic i a un gran temporal a l’Atlàntic nord. El pas de la vela al vapor, la guerra de Cuba, la federalització de l’Argentina o la construcció del canal de Panamà són altres dels esdeveniments relatats en aquest llibre, amb pròleg del periodista, escriptor i navegant Francesc Cusí. L’autora és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

SI TE VAS, TE MATO. MUJERES QUE MURIERON POR SU LIBERTAD

OFICIO DE CARROÑERO. UN PERIODISTA EN LA CALLE

LA INFORMACIÓN DETERMINANTE

Juana Gallego (coord.) Icaria Editorial, 2009

Pablo-Ignacio de Dalmases Ediciones Carena, 2009

Eva Aladro Vico Editorial Tecnos, 2009

206 pàgines

275 pàgines

169 pàgines

Pensat com un homenatge a totes les dones que han pagat amb la seva vida el desig de fer ús de la seva llibertat, Si te vas, te mato és la reconstrucció de dinou casos d’assassinats de dones a mans de les seves parelles o exparelles des de l’any 1986 fins al 2006. El llibre és un treball d’investigació realitzat per dos grups d’alumnes de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, dirigits per la seva professora, Juana Gallego Ayala, en l’assignatura de Periodisme de Societat. Més enllà de la diversitat dels casos narrats, aquest llibre és una impactant aproximació al fenomen de la violència contra les dones, que pot aportar elements de reflexió per a tots aquells relacionats amb el tema: advocats, jutges, psicòlegs, associacions de dones, periodistes, experts, etc. En conjunt, el llibre pretén oferir una sèrie de pistes que puguin ajudar a comprendre com i per què es produeix aquesta tragèdia quotidiana.

Dalí, Alfonso Guerra, El Lute, Ibarretxe, Stephen Hawking, Fidel Castro o Terenci Moix són només una petita mostra del llarg etcètera de personatges que han compartit alguns minuts de la seva vida amb l’autor d’aquest llibre, Pablo-Ignacio Dalmases. Va decidir ser periodista quan era molt jove i a Oficio de carroñero explica aspectes de la seva trajectòria, on s’inclouen moments divertits i moltes satisfaccions, però també algun contratemps i fins i tot alguna desqualificació, com el moment en què va ser titllat –ell creu que de manera injusta- de “carronyaire”. Va exercir com a director de Ràdio Sàhara i del diari La Realidad d’El Aaiún, va ser redactor per oposició de Radio Nacional de España i va ocupar les prefectures del Gabinet de Premsa de RTVE i dels Serveis Informatius de Radiocadena Española a Catalunya. En l’actualitat és director de Travelport, revista de viatges i turisme, i tutor de la UOC.

La informació és l’essència del nostre univers. Crea la realitat i aquesta, en qualsevol de les parts en què és divisible, per petites que siguin, s’estén com si es tractés d’una ona informativa. Dominar l’univers informatiu suposa dominar la realitat que vivim. Aquests són els fets que analitza Eva Aladro a La información determinante, on ens ensenya com utilitzar la informació en el món professional del periodisme, en les relacions humanes interpersonals, en el grups nombrosos o en el grans fenòmens de la comunicació a través dels mitjans de masses. El llibre està estructurat en tres capítols dedicats a la comunicació interpersonal, parlant de la teoria de la determinació gestàltica o la determinació de la conducta; la comunicació interpersonal, amb temes com les emocions o la capacitat determinant de realitats; i la comunicació de masses i el periodisme, per exemple.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 115

Andreu Farràs i Pere Cullell Angle Editorial, 2009

IDENTIDADES MEDIÁTICAS. INTRODUCCIÓN A LAS TEORÍAS, MÉTODOS Y CASOS

DE LA CEGUESA A LA LUCIDESA. LA LITERATURA D’IDEES DE JOSÉ SARAMAGO

Enric Castelló. Editorial UOC, 2008

Francesc Ponsa. Prohom Edicions, 2009

264 pàgines

295 pàgines

246 pàgines

Els periodistes Andreu Farràs i Pere Cullell ens apropen, mitjançant una exhaustiva documentació i entrevistes personals, a les històries d’èxit i al testimoni de figures que actualment formen part de l’elit política, empresarial o cultural de Catalunya, com Celestino Corbacho, Manuel Bustos, Francisco García Prieto, Isak Andic, Justo Molinero, Vicenç Villatoro, Alberto Palatchi Ribera, Ricardo Rodrigo, Joan Ridao i José Montilla. Amb un estil periodístic àgil i punyent, els autors alternen el retrat amb la revisió sociològica d’una època −no tan llunyana− i d’uns personatges que alguna vegada podrien haver estat titllats de ser “xarnegos” a Catalunya i que Francesc Candel va batejar per sempre com “els altres catalans”. Els autors recullen el testimoni deixat per aquest i, al relat apassionant de les diferents trajectòries vitals, afegeixen les dades reals del país que hem construït. La reflexió està servida: estem preparats per a l’ascensor social dels nous immigrants?

Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), Enric Castelló presenta amb aquesta obra una ordenació de les teories sobre la identitat en relació amb la seva construcció, distribució i reproducció als mitjans de comunicació. Exposa també quins són els principals autors en aquest àmbit d’estudi i comenta quines són algunes de les eines d’anàlisi per facilitar-ne la investigació. En aquest llibre, a més, es pot llegir sobre alguns casos exemplars d’estudi que tracten qüestions com la representació de la immigració als informatius o la identitat cultural i les sèries de ficció. L’autor planteja una aproximació a la identitat tenint en compte la creació en processos històrics, la construcció en la interacció social, la transformació a través de les tecnologies i la fragmentació en la societat postmoderna.

Francesc Ponsa, periodista i investigador superior en Comunicació Política per la Universitat Ramon Llull, és el cap de premsa de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i en l’actualitat està elaborant una tesi doctoral sobre els Think tanks. En aquest llibre analitza la literatura de l’escriptor José Saramago, una literatura d’idees amb què pretén palesar els mecanismes que promouen la dominació del poder. La finalitat del pensament polític de l’obra de Saramago és contribuir a reforçar una col·lectivitat capaç de pensar de manera desalienada i, en aquest sentit, la seva literatura gira al voltant d’accions quotidianes de persones sovint no representades socialment. Ponsa planteja que cal entendre la disposició, l’estructura i l’estil del llenguatge de l’autor en funció de la subversió de l’ordre representatiu del neocapitalisme; i, per tant, de la generació de nous imaginaris que descalcin les representacions antidemocràtiques de la realitat.

COM FER UN PROGRAMA PER A TELEVISIÓ. L’ELABORACIÓ DEL PROJECTE. DE LA IDEA A L’EMISSIÓ

EL DEBATE DE LOS DEBATES 2008

PRENSA ESPECIALIZADA ACTUAL. DOCE CALAS

Enric Violan. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2008

Academia de las Ciencias y las Artes de la Televisión Àmbit Servicios Editoriales, 2009

Juan José Fernández (coord.) McGraw-Hill, 2008

106 pàgines

235 pàgines

383 pàgines

Enric Violan, productor i director de programes de televisió, ha escrit aquest llibre pensant en com ajudar les persones que en algun moment han tingut una bona idea per fer un programa de televisió i no han sabut com fer-ho. Hi poden trobar les eines bàsiques per canalitzar les idees i proposar un projecte per a televisió. L’obra s’adreça als professionals de totes les branques d’aquest mitjà i als estudiants, però també a persones inquietes, emprenedores i creatives de qualsevol àmbit que tinguin ganes de posar en marxa un projecte televisiu. Pot ser llegit d’una forma amena i ràpida i està estructurat de manera que es parla de les etapes bàsiques de la idea fins a la presentació del projecte. Dóna les pautes i presenta la metodologia per introduir-se en el món de les idees i dels programes per a televisió. També s’hi ha adjuntat documents i informació interessant pel dia a dia de la preparació del projecte.

L’Academia de las Ciencias y las Artes de la Televisión analitza els debats polítics televisats que es van celebrar a Espanya i els Estats Units durant al 2008. Compta amb l’opinió dels professionals que van participar en l’organització dels dos debats electorals que van tenir lloc a Espanya i amb la participació d’experts analistes, polítics, professors universitaris i periodistes que van cobrir les campanyes per a diferents mitjans tant a Espanya com als Estats Units. Aquests signen tribunes de títols tant suggerents com “Dejar la silla vacía nunca será más rentable”, de José Blanco, coordinador de la campanya de les generals del PSOE de 2008 o “Una tele, un voto (o cuando los políticos se sientan en el sofá del entretenimiento televisivo)”, d’Alejandro Salgado, professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca. L’obra és fruit de tres trobades entre els autors organitzades per l’Acadèmia.

L’alfabetització total de la població, l’especialització en el coneixement, l’ampliació dels moments d’oci i la progressiva segmentació d’un públic lector les aspiracions del qual s’han de satisfer són algunes de les causes que expliquen l’actual eclosió de la premsa especialitzada, el tema d’aquest llibre. En els sectors més clàssics –com el de la premsa econòmica, mèdica o científica−, s’hi han sumat molts altres, com el de la premsa femenina, divulgació científica, infantil i juvenil, de la indústria, comerç i serveis, salut o esports; a més de la digital i la gratuïta, que conformen les seves pròpies galàxies. L’arribada massiva de la publicitat li serveix com a suport i, en el cas d’Espanya, s’ha de tenir en compte la incorporació a la UE, fet que ha col·locat la premsa espanyola “à l’heure de l’Europe”. En definitiva, una internacionalització de les capçaleres com a manifestació de la globalització.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

L’ASCENSOR. L’ARRIBADA AL PODER DELS ALTRES CATALANS

115


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 116

OBITUARIS

Tota una vida com a realitzador a TVE El 5 de maig va morir a Vic el periodista Ramon Bellafont i Litrán a 85 anys. Havia nascut al barri de Poble Sec de Barcelona, però va exercir el periodisme a Vic durant gran part de la seva vida. El 1971 aconseguia una llicència per reobrir l’emissora local Ràdio Vic, que va ser una de les pioneres en la introducció del català a partir de 1976. Periodista autodidacta va ser corresponsal d’El Noticiario Universal, de La Vanguardia (on signava Litrán) i de Ràdio Nacional d’Espanya a més de dirigir Ràdio Vic fins al 1988. Entre alguns dels premis rebuts, compta l’Antena de Oro de la Radiodifusión Espanyola, el Llorer del Mercat del Ram de Vic el 1974. Va ser regidor del primer ajuntament democràtic de Vic el 1979 per la UCD. Posteriorment, va

publicar dos llibres, un sobre la història de Vic i un altre amb records autobiogràfics. La seva filla, Emma Bellafont, és presidenta del Gremi de Llibreters i propietària de la Llibreria La Tralla de Vic.

celona d’on es va jubilar el 1991. Va publicar diversos llibres sobre economia i història, un d’aquests el dedicat a L’arxiduc Carles d’Àustria, rei dels catalans, fou premi Aedos 1952.

Fundador de l’Escola de Periodisme de l’Església L’11 de març moria a Barcelona el catedràtic d’Història Pedro Voltes Bou, també llicenciat en altres competències acadèmiques, com ara Ciències de la Informació. Havia nascut a Reus (Baix Camp) el 1926. Des de molt jove va exercir el periodisme a Ràdio Barcelona i altres mitjans barcelonins com La Vanguardia. Va ser professor de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres i des de 1968 catedràtic de Ciències Econòmiques de la Universitat de Bar-

Pedro Voltes. Foto: Llibert Teixidó


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 117

EL CIC INFORMA

Ètica, periodistes i Facebook

www.periodistes.org/fcic/home.php

d’escriure notícies i reportatges. Recorda també que els textos, fotos o vídeos

són

fàcils

de

manipular

digitalment, i cal que els periodistes pensin sempre si allò que pengen a Internet pot ser manipulat per algú que vol fer mal al periodista o al diari. Kelly McBride, del Poynter Institute, recorda que a les pàgines d’Internet és fàcil enganyar i inventar-se coses, per tant, remarca que qualsevol informació que es faci servir periodísticament ha Pàgina d’entrada de Facebook, la xarxa social més popular del moment

de ser comprovada de manera professional i independent fora de la Xarxa.

Els periodistes nord-americans no so-

Poynter Institute, opina que els perio-

sonalment les persones que són

lament estan convençuts que les xarxes

distes que ignoren aquestes xarxes so-

connectades a través d’Internet com a

socials a Internet poden ajudar a gua-

cials “es perden grans oportunitats i

fonts informatives. McBride també ex-

nyar eleccions, sinó també que Face-

bones històries periodístiques” (www.

plica que cal deixar clar a totes les fonts

book, MySpace o Twitter són un ajut

poynter.org, penjat el 19 de gener de

que trobem a Internet quines són les

excel·lent per fer periodisme. Es consi-

2009).

nostres intencions periodístiques, que

deren molt útils per buscar notícies i

Ara bé, aquests defensors de les xarxes

cal tractar els nens i altres persones vul-

fonts d’informació, així com per trobar

socials d’Internet com a eina periodís-

nerables amb especial cura i, finalment,

persones i establir-hi contactes interes-

tica coincideixen que el seu ús ha de ser

fer palès a l’audiència quines són les

sants.

responsable i ètic. Per això, alguns mit-

fonts informatives, com s’han aconse-

Els periodistes nord-americans creuen que Facebook, Twitter o MySpace són un ajut excel·lent per a la professió

jans ja fan recomanacions

guit i verificat.

ètiques i professionals als pe-

També sobre els amics a Facebook cal

riodistes.

anar en compte. La primera recomana-

La primera és que han de man-

ció de The New York Times és que no

tenir la credibilitat i mai no

es pot ser amic de les persones sobre les

poden mostrar posicions polí-

quals s’informa. Malgrat això, pel diari,

El professional que vigila el compliment

tiques o actituds partidistes a la Xarxa.

la millor solució és pensar sempre què

dels principis ètics a The New York

The New York Times (New York Times

passaria si es descobrís una determi-

Times, Craig Whitney, considera que el

Policy on Facebook and Other Networ-

nada amistat d’un o d’una periodista. Si

que la gent explica a les pàgines del Fa-

king Sites) proposa que els periodistes

planteja un conflicte d’interessos i com-

cebook és “informació pública i a l’abast

no escriguin en el seu bloc o pàgina

promet la seva imparcialitat és clar que

de tothom, com tot el que està penjat a

web el que no escriurien al diari.

l’amistat no seria possible al món virtual, ni al real.

Internet sense codificació” (http://

Així mateix, el Times els aconsella que

www.poynter.org/content/content_view.a

no hi expressin cap opinió que pugui

LLÚCIA OLIVA

sp?id=157136). Kelly McBride, del

posar en dubte la imparcialitat a l’hora

Presidenta del CIC

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Així mateix, aconsella entrevistar per-

117


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 118

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Declaració davant els possibles ajuts públics als diaris

Nou horari d’atenció al públic al Col.legi (de 9 a 21h)

Dues noves comissions de joves periodistes i fotoperiodisme

Davant la greu crisi econòmica, publicitària i de vendes que afecta els diaris, l’Asociación de la Prensa de Madrid, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia i la Unió de Periodistes Valencians van publicitar el passat mes de juliol una declaració conjunta en la qual donaven suport “a un Pla d’Ajut governamental al sector, amb la premissa que aquest sigui transparent, fruit d’un debat i amb compromisos per a totes les parts”.

La Junta de Govern del Col·legi va decidir a primers de maig un nou horari d’atenció al públic. Des de llavors el Col·legi està obert entre les 9.00 i les 21.00 hores a la seu de la demarcació de Barcelona. Aquest nou horari serà ininterromput tant a la seu del Col·legi com a les instal·lacions del CIPB. Un altre canvi és que la recepció d’ambdues institucions es realitza a través de la seu del Col·legi. D’altra banda l'atenció telefònica també es porta a terme durant tot el nou horari (de 9 a 21 hores), de dilluns a divendres.

La Junta de Govern del Col·legi del 8 de juliol va aprovar la creació de dues noves comissions. Es tracta de la Comissió de joves periodistes i de la Comissió de fotoperiodisme. Aquesta darrera serà presidida pel membre de la Junta de Govern Joan Guerrero mentre que, a l’hora de tancar aquesta edició, no se sabia encara qui presidiria la comissió de joves periodistes. Tots aquells que vulguin pertànyer a alguna comissió –estan obertes als col·legiats– poden trucar al Col·legi o escriure a comunicacio@periodistes.org.

“Com a organitzacions representatives –apuntava la Declaració– exigim que qualsevol Pla d’Ajut incorpori com a compromís essencial la defensa del treball, una ocupació de qualitat, la dignitat professional i la posada en marxa de projectes viables econòmicament que donin suport al treball dels periodistes. Creiem que els ajuts del Govern a un determinat projecte han de servir per crear llocs de treball i no per utilitzar el diner només per als reajustaments pressupostaris, o el que és molt pitjor, per finançar”. Al final recordaven que “el repte del conjunt de la societat és preservar el periodisme com a garantia dels valors democràtics. Aquest és el millor camí per mantenir la credibilitat i la confiança dels lectors. Aquesta és la primera condició per superar la crisi”.

Placa commemorativa per a González Ledesma El periodista i novel·lista i expresident del CIC, Francisco González Ledesma va assistir el 23 de juliol al descobriment d’una placa commemorativa al carrer Tapioles, a Poble Sec, on va néixer el 1927. A la foto, amb l’alcalde Hereu i un veí del barri.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Jóvens Periodistes de Tortosa

118

Dos dels guanyadors del concurs Jóvens Periodistes el dia de l’entrega dels premis

La demarcació a les Terres de l’Ebre va entregar el passat 26 de juny els Premis Jóvens Periodistes als alumnes de l’IES Joaquin Bau i l’IES de l’Ebre, de Tortosa, que van resultar els guanyadors de la primera edició d’aquest singular concurs que es va fer amb la col·laboració entre el Col·legi i el setmanari La Veu de l’Ebre i el patrocini de la Diputació de Tarragona. El concurs, destinat a promoure la premsa escrita entre els joves, consistia en què alumnes d’un total de quinze instituts va anar publicant pàgines informatives sota la coordinació dels respectius professors de literatura i llengua catalanes.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:14 Página 119

El jurat dels Premis Gabinets de Comunicació va decidir el 22 de juliol que els guanyadors de la primera edició dels premis convocats pel Col·legi de Periodistes són la Cambra de Comerç de Barcelona (Millor Pla de Comunicació), la Universitat Oberta de Catalunya (Millor Estratègia de Comunicació Interna), l’Aeroport de Barcelona (Millor Pla de Gestió de crisi) i el sindicat Unió General de Treballadors Catalunya (Creativitat i Innovació).

valora el fet de portar a terme un pla sobre públics reals, però tractats des de la virtualitat, el que demostra que s’ha posat en pràctica una estratègia original. Del millor Pla de Gestió de crisi de l’Aeroport de Barcelona destaca que no només volia donar a conèixer la Terminal 1 (T-1), sinó molt especialment evitar alteracions o caos en la seva posada en marxa. Es tracta, doncs, d’un pla de comunicació preventiva de crisi. I del millor Pla en creativitat i innovació de la UGT Catalunya es destaca que El jurat, format per membres de la Coaporta una capacitat creativa notable. La campanya en línea L’acte de lliurament d’aquests “Hazte el sueco.com” utilitza reguardons, que busquen recocursos nous, és atrevida i efecnèixer i impulsar la feina dels tiva. I ho fa amb un llenguatge gabinets, tindrà lloc a la tardor desinhibit i amb idees trencadores, a més d’un baix cost pressupostari. missió de gabinets de comunicació del

El número 144 de Capçalera, al Col·legi

El número 144 de Capçalera no va enviar-se per tractar-se d’un exemplar especial amb un pes superior. Es pot recollir al Col·legi. En cas que no es pugui passar a recollir-ho, es pot contactar amb el Col·legi (Alicia Llamazares al 933 171 920 o aliciallamazares @menta.net) i se li farà arribar.

Servei d'atenció jurídica laboral per periodistes

Col·legi considera que aquests plans de comunicació demostren un alt nivell de professionalitat dels periodistes que treballen als gabinets de comunicació.El millor Pla de Comunicació és el de la Cambra de Comerç de Barcelona que tenia l’objectiu de despertar l’interès social, empresarial i cultural al voltant d’un tema inèdit i pluridisciplinari: el Congrés Internacional d’Economia i Cultura. La millor en l’Estratègia de Comunicació interna de la UOC el jurat

L’objectiu del premi és reconèixer i impulsar la tasca dels gabinets. En la selecció dels premiats també s’ha tingut en compte l’esperit del Manual de Bones Pràctiques de periodistes de fonts, elaborat aquest any per la mateixa Comissió del Col·legi. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc a la sala d’actes del Col·legi la propera tardor. Els guardonats rebran una obra artística. Aquests premis tenen el suport de Caixa Laietana.

Davant les constants consultes que reben els serveis col·legials, el Col·legi ha obert els seus serveis jurídics als periodistes que tinguin necessitats urgents davant d’acomiadaments, prejubilacions i altres situacions de precarietat. Com és habitual el cost de la consulta va a càrrec del Col·legi. Els afectats es poden posar en contacte amb la secretària d'atenció als col·legiats (Cristina Dacruz, telèfon 933 171 920, o bé cdacruz@menta.net).

Lleida lliura els premis Josep Pernau

Tarragona compta amb 200 mitjans censats

Taller de solidaritat a Girona

El 30 d’abril tingué lloc el lliurament de premis del concurs periodístic Josep Pernau adreçat a alumnes d’ESO i Batxillerat. L’acte es va celebrar a la Sala de Plens de la Paeria amb assistència de Josep Pernau que en seu discurs va desitjar que “no es compleixin els pessimistes pronòstics del futur de la professió periodística”. El guardonats van ser l’estudiant de quart d’ESO de l’IES Gili Gaya, Josep M. Gutierrez (millor carta al director) i Berta Llevadot del mateix Institut (millor article d’opinió). La preocupació pel model educatiu, el civisme o els efectes de la crisi han estat enguany entre els millors textos del concurs.

Un estudi de Universitat Rovira i Virgili (URV) encarregat per la demarcació de Tarragona del Col·legi i que va ser presentat el 25 de juny destaca que la demarcació té 200 mitjans censats que donen feina a 656 professionals i generen uns 30,5 milions d’euros anuals.

La Comissió de Periodisme Solidari de la demarcació de Girona formada per representants col·legials i de la Coordinadora d’ONG Solidàries, va realitzar el 9 de maig el taller “Com aconseguir que la informació de solidaritat sigui notícia”adreçat a les entitats solidàries. En les conclusions van destacar que “les informacions solidàries són notícia si segueixen els mateixos criteris noticiables que la resta de continguts informatius com poden ser salut o educació.” Van assistir-hi representants de Catalunya Ràdio a Girona, la SER Girona, Diari de Girona, Televisió de Girona, Agència Catalana de Notícies i El Punt.

El document titulat El sistema mediàtic de la demarcació de Tarragona el 2008 és una radiografia per conèixer l’estat del sistema i l’evolució, de manera que assenta les bases per repetir l’experiència en un parell d’anys. El responsable de l’informe ha estat el director dels Estudis de Comunicació de la URV, Bernat López.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

La Cambra de Comerç, la UOC, l’Aeroport i la UGT, I Premis Gabinets de Comunicació

119


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 120

NOTÍCIES COL·LEGIALS

Els comitès d'empresa dels diaris exposen als consellers Tresserras i Serna l’estat del sector

Reunió que va tenir lloc al Col·legi el passat 9 de juliol entre els comitès d’empresa dels diaris amb els dos consellers

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Els comitès d'empresa de la premsa diària a Catalunya es van reunir el passat 9 de juliol amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i la consellera de Treball, Mar Serna, per analitzar conjuntament les conseqüències del context econòmic actual en la professió periodística.

120

Els comitès d’empresa han presentat un Manifest (vegen desglossament) on alerten de la greu situació en la qual es troben els periodistes en l’exercici de la professió. En la trobada, que va tenir lloc a la seu del Col·legi de Periodistes, tant els representats dels comitès d’empresa com els membres del Govern van coincidir en la necessitat d’unir esforços per garantir una informació veraç i plural que

determina la qualitat del sistema democràtic. Els comitès van lamentar que, davant la crisi, les empreses apostin per la solució més simple de reduir plantilles, i sense

cions mínimes per tal que el periodista pugui complir el seu compromís d’informar els ciutadans.

Alguns dels problemes que els comitès d’empresa van traslladat als consellers de la Generalitat van ser les jornades laborals allargades per cobrir la reducció de personal; la Els comitès lamentaren que polivalència cada vegada major les empreses redueixin les del periodista que afecta els plantilles sense pensar en com continguts informatius; la reducafecta la qualitat de la feina ció del nombre de col·laboradors i l’externalització dels serveis tenir en compte que una ocupació de La importància d’aquesta trobada s’obmala qualitat equival a un periodisme serva quan es té en compte que és la de baixa qualitat. primera vegada a Catalunya que els coEls comitès també van apuntar que el procés de reconversió que estan vivint els mitjans ha de garantir unes condi-

mitès d’empresa de premsa i membres d’un govern es reuneixen per analitzar la crisi en els mitjans de comunicació.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 121

Manifest dels comitès d’empresa dels diaris de Catalunya Els comitès d’empresa dels diaris so-

determinats processos d’externalitza-

6/ Els conflictes entre les àrees infor-

tasignants, després de diverses reu-

ció que afecten àrees bàsiques dels

mativa i publicitària i la pressió dels

nions per valorar l’actual situació de

diaris. També volem alertar de la

lobbies politicoeconòmics fan més di-

la premsa escrita i l’actuació de les

temptació de les empreses de forçar

fícil la independència de la premsa.

empreses periodístiques, volen posar

En el marc actual prenen

de manifest que:

més rellevància els consells

transformació que ja vivia la premsa com a conseqüència de l’aparició de nous mitjans vinculats a les tecnologies de la informació i de l’augment

multània la feina de redactar, fer

rició dels diaris gratuïts i l’ampliació

fotos i enregistrar i editar so i imatge,

2/Aquestes dues circumstàncies han empreses periodístiques, especialPerò lluny d’entrar en una etapa de revisió dels models periodístics, de potenciació de la qualitat i de recerca

un paper més actiu, al costat dels comitès d’empresa,

existeixin. 7/ Davant d’aquet procés de precarit-

sense tenir en compte criteris de qua-

zació de la professió, cal organitzar-

litat. Això encara s’agreuja en l’ac-

nos sindicalment i fer propostes que

tual situació de precarietat del

ens permetin sortir d’aquesta situació.

sacsejat el compte de resultats de les ment per la caiguda de la publicitat.

diaris que haurien de tenir

i crear-se allà on encara no els periodistes a assumir de forma si-

de la competència derivada de l’apadels canals de televisió.

o comitès professionals dels

Hem de donar suport als

“En el marc actual prenen més rellevància els consells o comitès professionals, que haurien de tenir un paper més actiu”

de noves propostes, la reacció gairebé

nostres comitès i als companys que els integren, i aportar idees i iniciatives que facin possible la continuïtat de les nostres empreses sobre la base d’una

única de les empreses ha estat aprofi-

mercat laboral. En aquest context és

informació de qualitat i d’uns profes-

tar la crisi per reduir les seves plan-

necessari més que mai concretar en

sionals amb unes condicions de tre-

tilles i retallar els drets laborals.

els convenis col·lectius aquestes re-

ball dignes. Barcelona, 9 juliol de 2009

gles mínimes del joc que determinen 3/ Les reestructuracions que viu la

la feina, la jornada laboral i els sala-

premsa escrita han de tenir uns límits

ris.

Signants: Comitès d’empresa del dia-

que no es poden franquejar si no es

ris :ABC, AVUI, Diari de

vol degradar més la feina i l’ofici de

Girona, Diari de Tarra-

periodista i el dret a una informació rigorosa. D’una banda, és necessari mantenir les actuals condicions laborals i, de l’altra, cal millorar la qualitat

“Davant d’aquest procés de precarització cal organitzar-nos sindicalment i fer propostes que ens permetin sortir d’aquesta situació”

de la informació, i això requereix sovint temps per treballar els continguts i especialització.

gona, Diari de Terrassa, El Mundo de Catalunya, El 9Nou, El País, El Periódico, El Punt, La Razón, La Vanguardia, Mundo

5/ La constant expansió de les noves

Deportivo, Regió 7 i Sport

tecnologies de la informació exigeix que es potenciïn els processos d’inno-

Amb el suport de: Col·legi de Perio-

4/ Més enllà d’aquests principis ge-

vació i formació interna dins les em-

distes de Catalunya, CC.OO, Sindicat

nèrics, volem fer una crida per frenar

preses.

de Periodistes de Catalunya.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

1/ La crisi econòmica ha accelerat la

“La reacció gairebé única de les empreses ha estat aprofitar la crisi per reduir les seves plantilles i retallar els drets laborals”

121


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 122

DIA A DIA Sara Masó

Març 2009

PREMI DE PERIODISME PER LA IGUALTAT DE GÈNERE. El reportatge “Dones Recluses” del periodista Javier Ricou, emès a Històries d’avui, de Lleida TV, guanya el premi Mila de Periodisme per la igualtat de gènere. El jurat ha reconegut “el valor d’anar a gravar a la presó”, explica Ramon Mesull, president a Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El Mila també ha premiat Diego Aránega en la categoria de premsa escrita i Jordi Boleda en fotografia. La categoria de ràdio ha quedat deserta al no presentar-se cap treball.

1 de març

2 de març ELS PERIODISTES RECLAMEN MESURES PER PAL·LIAR LA CRISI. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació de la Premsa de Madrid, el Colexio Professional de Xornalistes de Galicia, la Federació de Sindicats de Periodistes, CC.OO i UGT, difonen un comunicat conjunt en què sol·liciten la implicació del Govern central per analitzar i afrontar els efectes de la crisi en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Les sis organitzacions del sector estan convençudes que “l’Executiu no es pot quedar al marge de l’esforç col·lectiu que serà necessari per superar la situació”. És per això que li reclamen la convocatòria d’una taula d’estudi amb la presència de totes les organitzacions professionals, així com de tots els actors de la comunicació. El document recorda que tota pèrdua de qualitat i pluralitat en la informació significa un retrocés en els valors de la democràcia. En la societat de la tecnologia es necessiten “plans de futur que garanteixin la continuïtat dels mitjans i no se centrin únicament en la reducció de plantilles o a prescindir dels periodistes que treballen com a col·laboradors.”

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

3 de març

122

RETALLADA DE PLANTILLA A L’ABC. La direcció del diari ABC presenta a la Comunitat de Madrid un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta més del 50% de la plantilla. L’expedient preveu reduir els membres de la redacció dels 251 actuals a 167. La centenària capçalera va enregistrar el 2008 una mitjana de 251.642 exemplars diaris de difusió. El comitè d’empresa convoca una assemblea per debatre el problema.

6 de març DEIXA D’EDITAR-SE LA REVISTA NEXUS. Nexus, la revista de cultura, arts

Foto: Paeria Lleida

HUERTAS EN UN LLIBRE. La facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull edita un llibre de periodisme sobre Josep Maria Huertas Claveria, traspassat fa dos anys. L’obra reuneix articles de vint-ivuit periodistes que, des de diferents vivències, narren la manera en què Huertas entenia el periodisme. La primera part del llibre està dedicada al compromís social que caracteritzà l’obra de Huertas. La segona part conté una selecció d’articles que Huertas va escriure sobre periodisme. També s’inclouen una selecció d’apunts de les seves classes universitàries aportades per un exalumne i apareixen temes molt actuals, com la precarietat en el sector del periodisme i la llibertat d’expressió. El llibre ha estat coordinat per Joaquim Roglan. La fotografia de la portada és de Guillem Huertas, fill del periodista homenatjat.

posteriorment va participar en l’etapa fundacional de Televisió de Catalunya, on va ser directora de programació i de producció. La seva trajectòria està marcada per les corresponsalies de TVE a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i la darrera, Pequín. Rosa Maria Calaf ha rebut nombrosos premis com l’ Ondas 2001 a la millor professional o l’Ofici de Periodista 2003 que atorga el Col·legi de Periodistes.

Javier Ricou en el moment de recollir el guardó

PREMI A RÀDIO SALT. Es concedeix el premi Tres de Març a Ràdio Salt en reconeixement a la seva trajectòria. Des de 1984, l’emissora s’ha convertit en un signe d’identitat del municipi en donar suport a la vida cultural i associativa, a més de col·laborar en la normalització lingüística.

4 de març COMPROMÍS AMB EL MEDI AMBIENT. El Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) acull un taller de Creu Roja per sensibilitzar la ciutadania en favor del medi ambient i fer front a la problemàtica del canvi climàtic. L’acte té el suport del Departament d’Interior de la Generalitat i la col·laboració del CIPB.

plàstiques, música i ciència de la Fundació Caixa Catalunya deixa d’editar-se després de 39 números i 22 anys d’existència. Aquesta publicació de periodicitat semestral havia estat creada al 1987 per Daniel GiraltMiracle, primer director de la Fundació. Posteriorment durant la direcció de la Fundació per part de J.L. Giménez-Frontín Nexus havia tingut com a director al periodista Carles Prats mentre que des de 1996 la publicació va ser dirigida pel periodista Manuel Foraster i va comptar amb Josep Bagà a la direcció artística. Fou en aquesta època quan va rebre un impuls en nombre de pàgines, tiratge i disseny, a més d’introduir-hi una versió castellana i anglesa. En la darrera etapa, amb Àlex Susanna com a director de la Fundació, Nexus va canviar el format tot i mantenir el mateix equip. La revista tenia un tiratge d’uns 10.000 exemplars i es distribuïa gratuïtament a museus, biblioteques i institucions culturals de tot el món. En les seves pàgines hi han col·laborat periodistes, artistes, científics, intel·lectuals i escriptors de renom internacional. La publicació havia abordat temàtiques ben diverses, destacantne entre d’altres números alguns com el dedicat al catarisme, el que va donar a conèixer uns poemes inèdits de Salvador Espriu, un monogràfic sobre la música contemporània a Europa o el darrer número dedicat a l’Any Polar Internacional i al canvi climàtic.

5 de març ROSA MARIA CALAF, PRESIDENTA DEL CIPB. El patronat de la Fundació Centre Internacional de Premsa de Barcelona nomena Rosa Maria Calaf nova presidenta de l’entitat en substitució de Xavier Batalla, que n’ha estat al capdavant des de novembre de 2006. El CIPB va ser fundat el 1988 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i es dedica a divulgar la internacionalització de Barcelona, Catalunya i l’Estat espanyol a través d’actes, cursos i atenció als periodistes. Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) és llicenciada en Dret i Periodisme, màster en Institucions Europees per la Universitat Lliure de Brussel·les i en Ciències Polítiques per la Universitat de California-Los Angeles. Calaf va entrar a treballar el 1970 a TVE, i

Portada del darrer número de Nexus

10 de març PRIMERA MESA SECTORIAL SOBRE PREMSA ESCRITA. El Col·legi de Periodistes de Catalunya celebra la primera mesa sectorial sobre la crisi, centrada en la premsa


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 123

Foto: Sergio Ruiz

EL SUPREM LIMITA LA CRÍTICA EN LA PREMSA DEL COR. El Tribunal Suprem dicta una sentència per la qual imposa límits a les crítiques de la premsa del cor contra els personatges famosos. La resolució es deu a la demanda presentada per l’actriu Carmen Sevilla contra la periodista Karmele Marchante que va publicar a la seva pàgina web un text en el qual criticava l’actriu incloent-la entre les més “descerebradas del solar patrio”. Aquesta sentència confirma una d’anterior de l’Audiència de Madrid, que va imposar una sanció de 6.000 euros a la periodista i que precisa que el dret a la llibertat d’informació que assenyala la Constitució n’exclou les frases i expressions vexatòries perquè no existeix un “pretès dret a l’insult”.

Fotografia de la mesa amb tots els ponents

12 de març CONCENTRACIÓ CONTRA L’ERO DE L’ABC. Un centenar de persones es concentren contra l’ERO de l’ABC davant del Casino de Madrid dins del qual tenia lloc una xerrada organitzada pel Fòrum de l’ABC. La direcció del rotatiu va presentar fa una setmana un expedient que afecta 238 treballadors d’una plantilla total de 456.

SEMINARI DE COMUNICACIÓ PÚBLICA A MATARÓ. Avui i demà té lloc a Mataró el VII Seminari de Comunicació pública impulsat per l’antiga Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL). La reunió a la capital del Maresme es dedica específicament a la Internet social i a la comunicació pública. L’ACIAL té previst aprovar uns nous estatuts elaborats per la junta que suposen l’adaptació de l’entitat als nous temps i alhora l’ampliació dels seus objectius per donar aixopluc als diferents professionals de la comunicació de l’administració pública a Catalunya en el sentit de trobar noves vies de comunicació amb la població sense intermediaris. L’ACIAL va néixer l’any 1981 i té la seva seu al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Actualment compta amb prop d’un centenar d’associats i associades de l’àmbit dels governs locals de Catalunya.

AGRESSIÓ D’UN GRUP D’ULTRES A UN PERIODISTA ESPORTIU. El periodista Manolo Lama, de la cadena SER, és agredit a cops per dos radicals del grup violent Ultra Sur quan estava a punt de realitzar una connexió en directe des de Liverpool per al canal de televisió Cuatro en el partit de la Lliga de Campions. En el moment de l’agressió, el professional es trobava a la porta del cèlebre pub, des de l’època dels Beatles, The Cavern. El periodista ha identificat els agressors, que han pogut ser arrestats. El Real Madrid expulsarà del club els dos agressors en cas que es confirmi que en són socis. La Lliga de Futbol Professional (LFP) lamenta l’agressió i manifesta que “vol solidaritzar-se amb l’agredit”.

Foto: Lecturas

EL THE NEW YORK TIMES VEN PART DE LA SEVA SEU. El prestigiós diari nord-americà The New York Times arriba a un acord amb l’empresa WP per vendre part de la seva seu social (21 de les 27 plantes) de l’edifici situat en ple Manhattan. La venda de l’immoble, per un import de 180 milions d’euros, ajudarà a pagar part del deute a llarg termini. L’acord permet a l’empresa propietària del diari llogar l’espai venut per un període de 15 anys i li ofereix la possibilitat de recuperar la propietat durant el desè any de contracte per un import de 200 milions.

LUÍS PLIEGO, DIRECTOR DE LECTURAS El periodista barceloní Luís Pliego (38 anys) es fa càrrec de la direcció de la revista Lecturas, a punt de celebrar l’edició del número 3.000 des que va sortir al carrer el 1921. Pliego era fins ara sotsdirector del setmanari.

OK! PLEGA. La revista OK! propietat del grup de comunicació britànic Northern & Shell confirma el tancament “immediat” de la publicació a Espanya on es va estrenar el 26 de març de 2008. Fins el passat 20 de gener la revista estava editada al 50% per Northern & Shell i el grup Zeta. A partir d’aquesta data Zeta va formalitzar la venda del total de les seves accions desvinculant-se totalment de la revista. EL CONGRÉS APROVA LA FUSIÓ DE LES TELEVISIONS. El Ple del Congrés aprova la tramitació com a projecte de llei del reial decret que permetrà a les televisions fusionar-se sense límit de participació. PSOE, PP i CiU donen el vistiplau al projecte, però tots el grups parlamentaris coincideixen a ampliar el tràmit parlamentari per introduir algunes modificacions en el seu text. La Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA) aplaudeix el consens assolit com un “primer pas” per solucionar el problemes del sector.

13 de març TRES ANYS DE PRESÓ PER A MUNTAZER AL-ZAIDI. El periodista iraquià Muntazer al-Zaidi, que va llençar les sabates contra George Bush és condemnat per un tribunal de Bagdad a tres anys de presó per la seva acció contra l’expresident nord-americà. Se l’acusa d’agressió contra un cap d’estat estranger durant una visita oficial a l’Iraq el 14 de febrer. Des de llavors, el periodista ha estat detingut en una presó del sector ultraprotegit de Bagdad, on tenen la seu diversos organismes governamentals nord-americans i on viuen les autoritats militars nord-americanes. L’equip d’advocats defensor anuncia que recorrerà contra la sentència. “Aquesta condemna té un caràcter cínic en un país on tants assassins de periodistes no han estat mai portats davant la justícia” denuncia en un comunicat Reporters sense Fronteres. El periodista assegura que ha estat objecte de pallisses i tortures durant l’empresonament. X CONGRÉS DE PERIODISME DIGITAL. Les conclusions del X Congrés de Periodisme Digital celebrat a Osca destaquen el valor del periodisme en el món d’Internet en uns moments difícils. Ponents i debats palesen que “l’essència del periodisme no ha canviat i Internet és una eina que pot obtenir molta més rellevància, però la informació ha d’estar per damunt de qualsevol tecnologia.”

14 de març Luís Pliego, nou director del setmanari

KAP I BUENAFUENTE RECULLEN EL GAT PERICH. L’humorista gràfic Jaume Capdevila, Kap, i el presentador de

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

11 de març

escrita. Els assistents coincideixen a reivindicar el paper de la premsa escrita com a motor del periodisme de qualitat, “imprescindible en una democràcia.” A la mesa hi participen una vintena de representants dels principals grups editors, sindicats, universitats, associacions del sector, Administració i experts en comunicació.

123


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 124

DIA A DIA

Foto: Pep Dalmau / Mundo Deportivo

xous Andreu Buenafuente reben el premi internacional Gat Perich a la zona del Fòrum on arriben juntament amb el grup organitzador del premi que els transporta en una golondrina sortida del Portal de la Pau al Port de Barcelona. En el 2006 va rebre el Gat Perich Pepe Rubianes a qui es recorda en l’acte de lliurament. Kap col·labora a La Vanguardia des de 1996 i a El Mundo Deportivo des de 1997.

ENRIC HERNÁNDEZ NOU DIRECTOR D’EL PAÍS A CATALUNYA. El delegat a Madrid d’El Periódico de Catalunya, Enric Hernández, substituirà l’actual director de l’edició de Catalunya d’El País, Xavier Vidal-Folch, segons fonts del rotatiu de Prisa. Hernández (Terrassa, 1969) es va incorporar a El Periódico el 1998 com a redactor en cap de la secció de Política. Posteriorment, en va esdevenir delegat a Madrid. Vidal-Folch, director adjunt d’El País, conserva el càrrec i serà responsable de les relacions internacionals.

Jaume Capdevila, KAP, en el moment de recollir el premi

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Foto: El País

IMPULSA EL SEU DE PERIODISTES. L’Associació de la Premsa de Segòvia (APS) presidirà la junta gestora encarregada de liderar el procés de creació del futur Col·legi de Periodistes de Castella i Lleó. La secretaria de la gestora serà a càrrec de l’Associació de la Premsa de Valladolid (APV). Els directius de les associacions de les nou províncies decideixen que sigui l’associació de Segòvia la que lideri el procés, començant per treballar amb la Conselleria de Presidència i la Direcció de Comunicació, ja que l’executiu regional serà qui haurà d’enviar al Parlament la legislació que doni empara al futur col·legi autonòmic o col·legis provincials. Les nou associacions de la Premsa de Castella i Lleó compten amb uns sis-cents periodistes associats.

Enric Hernández passa d’El Periódico a El País

15 de març

17 de març

“MOSSES

JORNADES DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA. El paper de la televisió

D’ESQUADRA PREPARADES PER MANAR”. Aquest és el títol del principal reportatge de la revista Dones, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) en el qual s’analitzen des del rol de les policies de ficció al cinema fins al repte de les dones que lluiten per arribar als llocs de direcció del cos policial català amb l’objectiu de “trencar el sostre de vidre”. A Catalunya només hi ha dues intendentes i sis inspectores, però cap dona no ha arribat encara a la màxima categoria de comissària. La revista s’ocupa també dels anuncis de contactes a la premsa, de les campiones esportives sobre rodes i de l’exposició fotogràfica “Dones obrint camins”, amb imatges de fotògrafs i fotògrafes realitzades en els últims deu anys per professionals vinculats a prestigioses agències internacionals.

pública i el poder de les audiències ocupen la primera sessió de les XV Jornades de Comunicació Blanquerna. Participen en una de les tertúlies del dia, la directora de TV3, Mònica Terribas, i de TVE-Catalunya, Montse Abbad. La primera reivindica l’element “socialitzador de la televisió i l’obligació de despertar l’esperit crític encara que sigui a través de l’humor.” Per Abbad, “l’audiència és un criteri més a tenir en compte, però no l’únic en les televisions públiques, mentre que en les privades l’audiència és cabdal”. A la primera jornada hi han participat responsables de l’EGM i del Baròmetre de la Comunicació. Demà hi assistirà Vittorio Sabbadin, sotsdirector de La Stampa; Jaume Roures, de Mediapro; Santiago Miralles, director gerent de CCRTV interactiva; Miquel

Foto: Blanquerna

16 de març

SEGÒVIA COL·LEGI

124

Mas, conseller delegat de l’agència publicitària Tiempo BBDO i Marius Carol, director de Comunicació del grup Godó, entre altres. Al dia següent la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull atorga el premis Blanquerna 2008 a Roberto Saviano, el periodista napolità autor del llibre Gomorra, que denuncia la màfia, i que li ha valgut viure sota protecció policial aixíc com a la campanya electoral d’Obama per haver generat un “missatge internacional d’il·lusió i d’esperança”.

CENTELLES, DES DEL CAMP DE CONCENTRACIÓ. Arriba a les llibreries el diari inèdit del fotògraf Agustí Centelles escrit durant el seu exili al camp de Bram (sud de França) al final de la Guerra Civil. L’editen Destino en l’original català i Península en castellà. El document estava dirigit al seu fill gran, Sergi, que aleshores tenia només un any. Quan va tornar a Espanya l’any 1944, el text es va quedar a França juntament amb la maleta que contenia milers de negatius fotogràfics fins al 1976. Aquestes imatges es publicaran en forma d’àlbum fotogràfic el pròxim mes de juny.

Una taula de les Jornades de Comunicació

18 de març BOLONYA, A COPS DE PORRA. El desallotjament de mig centenar de joves instal·lats al rectorat de la Universitat de Barcelona contra el pla Bolonya provoca incidents entre estudiants i mossos d’esquadra al centre de Barcelona. Diversos periodistes i fotògrafs resulten contusionats per les càrregues policials. El Col·legi de Periodistes condemna les agressions “totalment injustificades” als professionals de la informació i exigeix mesures per corregir la situació. El Sindicat de Periodistes de Catalunya denuncia les agressions i reafirma que alguns dels periodistes han estat colpejats a les cames per sota dels genolls. El director general de la policia, Rafael Olmos, justifica l’actuació dels Mossos assegurant que els agents “han complert les directrius” i lamenta que alguns periodistes hagin estat agredits en les càrregues.

19 de març MÉS DE TRENTA PERIODISTES FERITS PER LA POLICIA. Les càrregues policials en les manifestacions anti-Bolonya van ferir més de trenta periodistes. El Col·legi de Periodistes de Catalunya demana al conseller d’Interior, Joan Saura, que obri una investigació per aclarir les agressions i anuncia que es personarà en tots els processos que es posin en marxa en l’àmbit legal. El Col·legi, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, UPFC-Sindicat de la Imatge i CC.OO han convocat per demà una protesta davant el Palau de la Generalitat a la qual s’han adherit l’Assemblea del Sector de Mitjans de Comunicació, Esquerra Unida i Alternativa, així com l’Agru-


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 125

DISTINCIONS DELS PERIODISTES EUROPEUS. L’Associació de Periodistes Europeus atorga els Premis de Periodisme Europeu Salvador de Madariaga que en la seva XV edició han correspost al sotsdirector del Canal 24 Horas, Vicente Vallés; el periodista d’El País Andreu Missé i el redactor en cap d’Internacional d’Onda Cero, Ángel Gonzalo. El periodista d’El País Julio Alonso ha rebut una menció especial. A tots i cadascun dels guardonats se’ls ha reconegut una vocació europeista.

metran, segons l’escrit, que si cal depurar responsabilitats, afectin els policies. En qualsevol cas la resposta “ha de ser política”.

22 de març EL SEGRE APLEGA EL SUPLEMENT DE L’AVUI.”Plaers, el suplement dominical de l’Avui s’incorpora a partir d’avui al diari Segre. La primera edició que participa de la distribució conjunta té com a elements destacats una entrevista amb Joan Armengol, un repàs a la història de l’empresa Bacardí, el 75è aniversari de la marca Lacoste i un reportatge sobre Huelva, la capital andalusa amb més capacitat de captivar el turisme, entre altres temes.

Foto: APEC

23 de març

Els guardonats amb els ducs de Palma

20 de març

Foto: Sergio Ruiz

CONCENTRACIÓ DE PERIODISTES DAVANT LA GENERALITAT. Un centenar de professionals de la comunicació, periodistes i fotògrafs, es concentren davant del Palau de la Generalitat per protestar contra l’actuació dels Mossos d’Esquadra el passat dia 18 en la manifestació dels estudiants contra el pla Bolonya. En la càrrega policial trenta-tres periodistes van ser ferits.

Un moment de la protesta

ELS SINDICAT DELS MOSSOS DÓNA SUPORT ALS AGENTS. Els sindicats que representen els Mossos d’Esquadra (SAPUGT, SPC, SME-CCOO, CAT i Apesme) emeten un comunicat conjunt per defensar l’actuació dels antiavalots en la manifestació anti-Bolonya que estimen “professional, correcta i proporcionada”, i recorden que la policia “té l’obligació d’actuar contra qui incompleix les normes legals.” No ad-

ACORD ENTRE L’ACN I COMUNICÀLIA. L’Agència Catalana de Notícies (ACN) i el Consorci Local i Comarcal de Comunicació (Comunicàlia) formalitzen un conveni de dos anys a partir del qual l’ACN oferirà des de l’1 d’abril notícies editades a les més de quaranta televisions de proximitat adherides a Comunicàlia. De dilluns a divendres l’ACN divulgarà un paquet de notícies que recolliran les principals informacions del dia d’interès per a Catalunya les quals s’aniran analitzant al llarg de la jornada. La tecnologia utilitzada per a la distribució permetrà l’actualització permanent dels esdeveniments.

jar i reivindicar els periodistes del país que el 1939 no van voler col·laborar amb el franquisme. L’opció de no donar suport a la dictadura va comportar que alguns professionals fossin afusellats, molts haguessin de marxar a l’exili i d’altres patissin l’exili interior. Ho recorden tots i cadascun dels ponents, molt crítics amb aquells periodistes que van decidir quedar-se i col·laborar activament amb el règim. Intervenen Oriol Cortacans, Josep Fontana, catedràtic d’Història que en la seva conferència narra com va veure la societat catalana, desconcertada, després de l’arribada de l’exèrcit vencedor; Quim Torra, editor de textos de l’exili entre els quals figuren els escrits de Just Cabot i Vicent Partal, director de Vilaweb, des d’on denuncia algunes actituds de professionals que “no eren cecs però que no volien mirar”. Cadascú dels ponents reivindica un homenatge a noms mítics del periodisme republicà com Joaquim Ventalló i Josep Maria Lladó, relegats a fer feines marginals, o com Carles Rahola, “afusellat per ser periodista”.

26 de març CENT REVISTES CATALOGADES AL COL·LEGI. El Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes de Catalunya presenta el Catàleg de Revistes de Comunicació que abasta més de cent títols de publicacions especialitzades en comunicació de massa que es reben al Col·legi. Les revistes, consultables a l’esmentat centre, apareixen ordenades alfabèticament.

24 de març ACTE DE LES PERIODISTES DE LA TRANSICIÓ. Té lloc al Col·legi la presentació de la recerca Les periodistes del franquisme i la transició (1966-1982) un treball, impulsat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat, que analitza la presència de les dones al diaris de l’època. L’equip investigador està format per Mavi Carrasco, en primer lloc; juntament amb M. José Cantom, Laura Armario i Marta Corcoy. L’acte, celebrat al Col·legi de Periodistes i presentat per la presidenta de l’ADPC, Montse Puig, compta amb la presència de Marina Bru, Maria Eugènia Ibáñez, M. Ángeles López, Sara Masó i Teresa Rubio, cinc periodistes que van exercir durant aquells anys. Cadascuna explica les seves experiències professionals en una època de canvi.

25 de març HOMENATGE ALS ALTRES PERIODISTES DEL 39. El Grup de Periodistes Ramon Barnils celebra un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya per homenat-

29 de març SANTA COLOMA DEDICA UN CARRER A HUERTAS. El barri del Raval a Santa Coloma de Gramenet compta des d’avui amb un carrer dedicat al periodista i escriptor Josep Maria Huertas Claveria, mort fa dos anys. Són presents a la inauguració del vial el seu fill Guillem i la seva vídua, Araceli Aiguaviva; l’alcalde de la ciutat, Bartomeu Muñoz i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, que va succeir Huertas en el deganat, acompanyats de nombrosos amics de l’homenatjat.

31 de març GUARDÓ A PÉREZ DE OLAGUER. Gonzalo Pérez de Olaguer, crític teatral d’El Periódico de Catalunya mort el juny passat, és guardonat amb el premi Christa Leem que concedeix el col·lectiu Un dels Nostres, format per professionals del periodisme, el teatre, les arts plàstiques i l’esport. El premi es lliurarà en un homenatge a l’Hotel Orient de Barcelona l’11 de maig.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

pació de Periodistes de la UGT i la Confederació General de Treball (CGT).

125


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 126

DIA A DIA

RAMON COLOM PRESIDENT DE BARCELONA AUDIOVISUAL. El pe-

1 d’abril

riodista Ramon Colom, director i presentador de Millenium a Canal 33 i exdirector general de TVE el 1990, creador de programes com Informe semanal i Gente, és nomenat president de Barcelona Audiovisual, associació de trenta productores catalanes.

XAVIER CERVANTES, DIRECTOR DE TIME OUT BARCELONA. El periodista

Foto: Time Out Barcelona

Xavier Cervantes (Barcelona, 1966), és el nou director de la revista Time Out Barcelona en substitució de Xavier Muniesa. L’any anterior Xavier Cervantes va ser cap de redacció de la revista especialitzada en temes culturals i audiovisuals.

Xavier Cervantes, nou responsable de la revista sobre temes culturals i d’oci

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

2 d’abril

126

RTVE FIRMA LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA SEU. El president de la Corporació RTVE, Luís Fernández, firma amb la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de Pozuelo el protocol per a la construcció de la nova seu de l’ens a la finca de Retamares, encara propietat del Ministeri de Defensa. L’operació significarà reagrupar les instal·lacions en un únic complex per a les necessitats de la radiotelevisió actual. El projecte es durà a terme a través d’una empresa pont amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).

que “La Vanguardia és important perquè els seus periodistes són importants”, i considera que “amb aquest criteri no hi ha futur evidentment amb els que ara marxen, però tampoc pels que aspiren a llargues i fructíferes carreres a La Vanguardia”.

AMB LLUM PRÒPIA COMPLEIX CINC-CENTES EMISSIONS. El programa de Ràdio Estel Amb llum pròpia, que té com a director i conductor el periodista Joan Armengol arriba a l’emissió número cinc-cents. L’espai realitza entrevistes en profunditat a persones que han destacat en la seva professió i que acrediten una àmplia trajectòria professional. La conversa d’avui és amb l’oftalmòleg Joaquim Barraquer.

El periodista Ramon Colom

3 d’abril COMIATS A EL PERIÓDICO I LA VANGUARDIA. Els dos diaris més venuts a Catalunya, El Periódico i La Vanguardia lliuren la liquidació o anuncien l’acomiadament a una cinquantena de periodistes, emparant-se en la crisi econòmica que viu la societat i especialment els mitjans de comunicació. En concret, El Periódico de Catalunya acomiada 25 periodistes en funció de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) anunciat el desembre passat. L’empresa editora d’El Periódico, Primera Plana, ha pagat indemnitzacions per acomiadament a 25 periodistes, mentre que sumant els diversos sectors de producció del diari la xifra s’eleva a 59 persones. D’altra banda, 24 periodistes marxen de La Vanguardia amb prejubilacions. Alguns d’ells ja han marxat del diari, altres ho faran a poc a poc, segons les necessitats de l’empresa. El comitè d’empresa ha adreçat una nota als treballadors del diari explicant-los que s’ha aconseguit reduir molt lleugerament l’impacte de l’ERO, ja que l’empresa ha estat “molt rígida” en les negociacions i no ha accedit a fer concessions que haurien comportat una mínima despesa. Des que el grup Zeta va anunciar l’ERO el desembre passat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha manifestat el seu suport a les iniciatives dels professionals d’El Periódico de Catalunya en protesta per l’impacte que l’ERO tindria sobre la redacció del diari. La Junta del Col·legi també es va afegir a la convocatòria d’una concentració a mitjans de gener a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que es va fer en defensa dels llocs de treball i del periodisme. En el cas de La Vanguardia, el seu consell professional ha denunciat “la crisi professional sense precedents que aquest mes de març ha travessat la redacció de La Vanguardia”. El comitè professional apunta

Foto: Ràdio Estel

INTERIOR I EL COL·LEGI SIGNEN UN PROTOCOL DE COL·LABORACIÓ. El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), Josep Carles Rius, firmen al Parlament l’acord de col·laboració per a la utilització d’elements visuals identificatius per als periodistes que cobreixen situacions en què intervé la policia. El braçal és per a tots els periodistes, col·legiats o no. El degà del Col·legi, Josep Carles Rius, manifesta el seu respecte pel cos dels Mossos d’Esquadra i celebra la signatura d’aquest acord de col·laboració, tot subratllant-ne la importància, perquè fets com els del 18 de març “no es tornin a repetir” (en referència a les agressions a trenta-tres periodistes durant les manifestacions d’estudiants contra el pla Bolonya). Rius anuncia que la Junta de Govern del Col·legi ha decidit exercir l’acusació popular en els casos dels periodistes agredits.

Foto: bcnaudiovisual

Abril 2009

Joaquim Barraquer i Joan Armengol

TELEFÓNICA DIGITALITZARÀ ELS FONS DE RTVE. La companyia Telefónica i la Corporació RTVE ratifiquen el compromís per digitalitzar i comercialitzar el fons documental de TVE. Ho confirmen el president de l’ens, Luís Fernández, i el president de Telefónica, César Alierta, en la visita que aquest du a terme a les instal·lacions de RTVE. El projecte aplega la digitalització dels formats i l’emmagatzematge.

5 d’abril LA COPE RETIRA LOSANTOS DE LA MAÑANA L’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola, COPE, comunica a Federico Jiménez Losantos que no continuarà al capdavant de La Mañana, a partir de la pròxima temporada, després d’haver tingut cinc condemnes per injúries pronunciades des del programa envers l’alcalde de Madrid, Ruiz Gallardón, dirigents d’ERC, l’exdirector de l’ABC, José Antonio Zarzalejos i el magistrat Carlos Fanlo. La CEE ofereix a Losantos compartir amb César Vidal el programa del vespre La linterna. En una entrevista publicada a El Mundo, Jiménez Losantos assenyala clarament l’arquebisbe Cañizares, el PP de Rajoy i Alberto Ruiz Gallardón com “els responsables del seu cessament”. I afirma que després de Setmana Santa dirà si es queda a l’emissora.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 127

RETRAT DE LA BARCELONA NEGRA. Es presenta a Barcelona el llibre Barcelona negra del qual són autors vuit periodistes i un escriptor de successos. L’obra està dirigida i coordinada per l’actual portaveu de la Policia Nacional a Barcelona, l’inspector Rafael Jiménez, i relata casos reals ocorreguts a la capital. Assisteix a la presentació el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que es declara “entusiasta del gènere.”

ANDONI CANELA I HENRIQUE CYMERMAN, PREMIS GODÓ. La Fundació Comte de Barcelona atorga el Premi de Fotoperiodisme 2008 a Andoni Canela (Tudela, 1969), amb una imatge del reportatge sobre l’hàbitat natural dels llops apareguda al magazín de La Vanguardia el 16 de setembre de 2007. Andoni Canela també publica a National Geographic, Time o The New York Times. Les seves obres revelen la relació de l’home amb el seu medi. Per la seva part, El periodista Henrique Cymerman, corresponsal de La Vanguardia a Israel obté el premi Godó de Periodisme 2009, que atorga la Fundació Compte de Barcelona, pels seus articles 40 años de la guerra de los Seis días publicats en el diari el juny de 2007. Cymerman (Oporto, 1959) és corresponsal de La Vanguardia a Israel des de 1991 i també d’Antena 3 televisió. És autor del llibre Voces desde el centro del mundo (Temas de hoy).

EL VATICÀ OPOSAT A LA LÍNIA DURA DE LA COPE. L’arquebisbe Claudio Maria Celli, president del Consell Pontifici de les Comunicacions Socials, organisme que tutela la relació del Vaticà amb la premsa, s’ha expressat per “un canvi a la COPE” que recau en el director de La mañana, Jiménez Losantos. El Vaticà hauria forçat el cardenal Rouco Varela a moderar la línia dura de la COPE encapçalada per Losantos. El seu comiat ja ha estat comunicat al radiofonista que s’ha pres el temps de la Setmana Santa per decidir si accepta fer companyia a César Vidal en el programa nocturn La Linterna. Segons la premsa, el gir cap a la moderació de la COPE podria coincidir amb l’afermament de Mariano Rajoy sobretot pel resultat electoral obtingut pels populars a Galícia.

Foto: Andoni Canela

11 d’abril

14 d’abril

Canela és guardonat amb el Godó

DOCUMENTAL EN HONOR A CARLES RAHOLA. Es presenta el DVD

18 d’abril

Foto: CPCGirona

Carles Rahola: viure i morir a Girona coincidint amb la celebració del Dia de la República. Aquest documental recull la biografia del periodista i escriptor gironí, i representa el segon títol de la col·lecció audiovisual “La talaia de les lletres”, produïda per la Diputació de Girona amb l’objectiu de contribuir a la divulgació i coneixement dels noms cabdals de les lletres gironines. El documental ressegueix la dimensió humana de Rahola. La presentació d’aquest DVD es va afegir als actes d’homenatge a Rahola que s’han dut a terme recentment a Girona organitzats per l’Ajuntament i la Diputació de Girona, i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes.

Un moment de la presentació del documental

Quintes, que ell mateix va impulsar. Musons va ser fundador i director de la revista Carrer Gran de Gràcia i impulsor de Gràcia Televisió. Va col·laborar al llarg de la seva vida professional en diversos mitjans com Catalunya Express, COMRàdio i Ràdio Gràcia. Autor de nombrosos llibres en destaquem La premsa de barris a Barcelona 1976-2001 (“Vaixells de paper”) en col·laboració amb Gerard Maristany.

20 d’abril LA FUNDACIÓ WALLENBERG PREMIA MARTÍN DE POZUELO. El periodista de La Vanguardia Eduardo Martín de Pozuelo rep el premi Raoul Wallenberg per la seva trajectòria professional i la sèrie de reportatges d’investigació publicats al rotatiu amb el títol “Revelacions sobre l’holocaust”. La Fundació Wallenberg és una ONG que investiga i perpetua el llegat dels salvadors de víctimes de l’holocaust.

NOU BUSCADOR DE NOTÍCIES A LA VANGUARDIA. HagoClic.com és un nou

El periodista Eduardo Martín de Pozuelo

L’APPEC ES DIGITALITZA. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català intensifica la campanya per incentivar la lectura de revistes en català que va endegar l’any passat. La campanya ofereix a les persones que aquesta setmana de Sant Jordi es subscriguin a les publicacions que es troben als quiosc digital (www.quiosc.cat) que acull trenta-quatre capçaleres, rebin gratuïtament les revistes que triïn des de la data de la formalització de la subscripció fins a final d’any.

servei en línia de La Vanguardia que presenta organitzades per seccions i temes les principals notícies publicades en diferents seccions d’Internet especialitzades en els temes que es volen ampliar. El projecte segueix l’exemple d’altres projectes de recerca i ampliació de notícies desenvolupats per grups internacionals de comunicació com Blogrunner (impulsat per The New York Times) o Newssift (creat pel Financial Times.) Hago Clic.com agrupa les notícies en nou seccions: Internacional, Economia, Esports, Tecnologia, Estils de Vida, Comunicació, Cultura, Ciència i Espanya.

Palau de la Generalitat el lliurament de les Creus de Sant Jordi a vint-i-set personalitats i quinze entitats. Un dels guardonats, el periodista Enric Frigola, agraeix la distinció en nom de tots els premiats i censura l’allau de les jubilacions anticipades als mitjans.

19 d’abril

22 d’abril

PLACA EN MEMÒRIA D’ALBERT MUSONS A GRÀCIA. Es descobreix al

MEDALLA PRESIDENT MACIÀ A XAVIER BATALLA. El Govern de la Ge-

carrer Sant Lluís del barri de Gràcia una placa en memòria d’Albert Musons, veí gracienc, historiador local, activista cultural, periodista i secretari tècnic del Col·legi de Periodistes traspassat fa dos anys. L’acte coincideix amb la festa de la Revolta de les

neralitat atorga la Medalla al Treball President Macià al periodista Xavier Batalla, per haver-se “convertit en un referent del periodisme internacional, apropant els moments destacables en el desenvolupament de la història del món de manera objectiva i entene-

LA GENERALITAT LLIURA LES CREUS DE SANT JORDI. Té lloc al

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

15 d’abril

Foto: La Vanguardia

7 d’abril

127


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 128

DIA A DIA

dora als lectors” Xavier Batalla (Barcelona, 1948) és corresponsal diplomàtic de La Vanguardia i director adjunt de Vanguardia Dossier. Ha publicat ¿Por qué Irak? i Afganistán, la guerra del siglo XXI, basat en les cròniques Diario de un conflicto, amb les quals va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona. Fins al passat mes de març va ser president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) càrrec que va deixar mesos enrere.

Foto: La Vanguardia

espais propis a Televisió de Catalunya (TVC) i a Catalunya Ràdio. A TVC tindrà un espai cada divendres al programa Tvist de TV3. A Catalunya Ràdio la presència del defensor de l’audiència tindrà lloc cada dues setmanes, els dimecres a la tarda dins del programa Hem de parlar. El defensor també tindrà un espai a Internet al web www.defensoraudiència.cat on respondrà a les queixes i suggeriments dels teleespectadors i els oients. En ambdós casos (televisió i ràdios) el defensor comptarà amb la presència de responsables de les àrees afectades per les consultes que l’ajudaran en les respostes.

Foto: CCMA

LA COPE CONFIRMA LA MARXA DE LOSANTOS. La direcció de la cadena COPE confirma oficialment que Federico Jiménez Losantos no continuarà al capdavant de La mañana el pròxim curs. La raó fonamental, explicada als delegats sindicals es justifica per la pèrdua d’audiència xifrada en mig milió d’oients Un comunicat publicat per CC.OO assegura que els responsables de la cadena recorreran el concurs de freqüències atorgat per la Comunitat de Madrid, que va deixar la COPE sense emissora de FM a la capital per cedir-la a una opció capitanejada pel mateix Losantos i Pedro J. Ramírez.

RAMON ESPUNY NOU PRESIDENT DE L’SPC. El periodista de TV3 Ramon Espuny és el nou president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) després d’haver rebut un ampli suport durant el congrés celebrat avui. El sindicat aborda la problemàtica de la crisi actual i denuncia que moltes empreses es parapetin en ella per retallar plantilles de manera injustificada. Reclama una atenció especial envers els professionals que treballen de col·laboradors i pateixen precarietat laboral. Els assistents al congrés expressen la seva solidaritat amb els periodistes agredits pels Mossos el passat 18 de març.

TROBADA AMB EUROMED MARCHÉ. Té efecte al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una trobada de periodistes del programa EuroMed Marché amb periodistes de l’Associació Catalana de Periodistes Europeus (APEC). Intervenen en l’acte Rosa Maria Calaf, presidenta del CIPB; Teresa Carreras, presidenta de l’APEC i Javier Sánchez Cano, director del Centre Europeu de les Regions.

DEBAT DE DEBATS PRESIDENCIALS. L’Academia de las Ciencias y las Artes de la Televisión presenta a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre titulat El debate de los debates. España y EEUU 2008, que reflexiona sobre els últims debats presidencials que van tenir lloc entre Obama-McCain i Rodríguez Zapatero-Rajoy. L’estudi és un recull d’anàlisis de periodistes, corresponsals i acadèmics, que han volgut aportar una visió diversa sobre el procés de producció d’un debat televisat i remarcar-ne la importància en una democràcia consolidada. Hi han col·laborat els polítics José Blanco o Pío GarcíaEscudero, les periodistes Concha García-Campoy i Olga Viza, així com experts en màrqueting polític com Rafaela Almeida i Ricardo Vaca, entre altres. Tant el president de l’Academia de la Televisión, Manuel Campo Vidal, com Rosa Maria Calaf, presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), o l’expert en debats presidencials Alan Schroeder han coincidit en què el debat ha de ser un deure del polític.

30 d’abril CALAF RECULL EL PREMI JOSÉ COUSO. Rosa Maria Calaf, la veterana

Foto: Sergio Ruiz

CANVIS EN EL FORMAT DE L’AVUI. El diari Avui presenta en aquesta jornada de Sant Jordi algunes novetats en el format. El més destacat és la compaginació de la pàgina 2 que a més de la columna de Vicenç Villatoro, comptarà amb el Desclot de Vicent Sanchís i un article diari de Sebastià Alzamora. La pàgina de Bústia es trasllada al gruix de Diàleg on hi haurà respostes dels lectors. La contraportada canviarà: els dilluns analitzarà la jornada esportiva amb l’opinió de Jordi Basté. Els caps de setmana anoten algunes novetats. Cada dissabte Albert Om farà un repàs de l’actualitat. Queco Novell comentarà els moviments polítics de la setmana. El suplement A més a més oferirà més anàlisi i opinió a les seves pàgines.

Carles Pérez, nou defensor de l’audiència

25 d’abril

23 d’abril

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

28 d’abril

29 d’abril Xavier Batalla rep un nou guardó

128

homenatja la carrera professional de tres grans periodistes de la premsa catalana. En aquesta segona edició, el Premi Ploma d’Or ha distingit Baltasar Porcel, Josep Maria Cadena i Wifredo Espina.

Espuny substitueix Dardo Gómez

24 d’abril

27 d’abril

LA CCMA ESTRENA DEFENSOR DE L’AUDIÈNCIA. Carles Pérez, defensor de l’audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) estrena

PORCEL, CADENA I ESPINA PLOMES D’OR DE LA UAB. La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

corresponsal de RTVE que avui presideix el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB), rep al Ferrol el V Premi José Couso a la Llibertat de Premsa, que anualment atorga el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia (CPXG) i el Club de Prensa de Ferrol en col·laboració amb Caixanova. Calaf ha defensat el dret del ciutadà a una informació lliure i veraç. “El control era polític, ara és econòmic. Ja no hi ha un censor. La censura és més subtil, segons la llei del mercat i les audiències”, declara la periodista.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 129

DIA PER LA LLIBERTAT DE PREMSA. Diverses organitzacions mundials celebren, en diferents països, el dia per la llibertat d’informació al món en el qual es ret un homenatge al periodistes morts en l’exercici de la seva professió. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ, en anglès) denuncia els “deu pitjors països on es persegueixen els blocaires”. Un estudi de la Freedom House, organització fundada pel Govern dels Estats Units i per organitzacions privades, afirma que el dret a la llibertat d’expressió i a la informació segueix retrocedint en tots els continents del planeta amb situacions “especialment greus” a Europa de l’Est, Àfrica del Nord i nacions sudamericanes com Bolívia, Equador, Nicaragua i Guatemala. S’han analitzat 195 països. Només 70 tenen una premsa lliure; 61 disposen de mitjans “parcialment lliures” i en 64 “els periodistes no tenen llibertat”. Els llocs més conflictius per als periodistes es troben a Xina, Cuba, Eritrea, Birmània, Iran, Síria, Guinea Equatorial, Bielorússia, Líbia, Vietnam, Corea del Nord, territoris palestins, Tunísia, Ruanda, Turkmenistan, Uzbekistan i Zimbabwe.

ACORD PUBLICITARI ZETA / PRENSA IBÉRICA. El grup Zeta i Editorial Prensa Ibérica a Internet (EPI), arriben a un acord per comercialitzar conjuntament a partir d’aquest mes de maig les seves publicacions digitals a través de la nova empresa, Corporación Publicitària (CP) participada al 50% per cadascuna de les dues companyies. La nova empresa s’ocuparà de la publicitat de capçaleres regionals esportives. Al capdavant de la nova empresa hi figura José Manuel Olano procedent del grup Zeta, on era director comercial d’Internet. Al capdavant de l’EPI hi ha Raquel Valverde, que s’ocuparà de les funcions de Desenvolupament de Negocis.

4 de maig CONFLICTES ARMATS I DRET HUMANITARI. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) la inauguració del VIII Curs sobre Conflictes Armats i Dret Internacional Humanitari que es perllongarà els dies 7, 11, 14 i 18 de maig. Compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya i amb el Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja. TVE SENSE PUBLICITAT EL GENER DE 2010. El Govern estatal preveu que TVE deixi d’emetre publicitat a partir de gener de 2010. Ho anuncia la vicepresidenta primera; María Teresa Fernández de la Vega;

5 de maig MILLOREN LES INFORMACIONS SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) presenta a la seu del Col·legi de Periodistes l’informe sobre “El tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació”. El document, que analitza quatre diaris generalistes (Avui, El Periódico de Catalunya, El País i La Vanguardia) durant els anys 2006, 2007 i 2008, determina que les informacions han millorat en rigor perquè els titulars són cada vegada més descriptius i els periodistes prescindeixen de les expressions i els tòpics que es presten a confusió, amb tocs de morbositat o que poden provocar l’efecte mirall. L’informe determina que els articles sobre violència masclista s’inclouen dins la secció de Societat. LES

PRIVADES PAGARAN PER FINANÇAR RTVE. Quan desaparegui la publicitat de la televisió pública, previst pel gener de 2010, entre totes les privades hauran de pagar 120 milions en taxes per compensar la renúncia als anuncis per part de la televisió pública. Les xifres del projecte de llei de finançament de RTVE han estat presentades per la vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, davant dels representants de les televisions privades. El Govern atorgarà a RTVE dels Pressupostos Generals el mateix que ha fet fins ara (el 45% dels ingressos de RTVE). Per assolir el 100% del que precisa l’ens, les televisions privades hauran d’aportar un 10% dels ingressos (els esmentats 120 milions) i els operadors de telecomunicacions un 24% (uns 300 milions). La recaptació es farà a través de taxes segons els ingressos bruts. Les cadenes privades troben “excessives “ les taxes imposades i demanen que es limiti l’accés de TVE a determinats continguts esportius i cinematogràfics.

6 de maig JORDI JUAN, DIRECTOR DE COMUNICACIÓ D’SPANAIR. El periodista Jordi Juan (45), llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Barcelona és designat director de relacions institucionals i comunicació de l’aerolínia Spanair. Procedeix de La Vanguardia, on exercia de director adjunt. Durant deu anys ha estat professor de la Universitat Ramon Llull.

Jordi Juan inicia una nova etapa professional a Spanair

7 de maig UNIDAD EDITORIAL PACTA UN ERO. El 77% dels treballadors d’Unidad Editorial pacten un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per “reestructurar totes les capçaleres del grup” (El Mundo, Marca i Expansión). El passat gener la companyia va proposar als treballadors una retallada de plantilla per reforçar la “viabilitat dels mitjans”, que passava pel comiat de 400 dels 2.000 empleats. L’ERO actual preveu 180 acomiadaments (el 9% de la plantilla).

9 de maig FOTOPRES’09 A EMILIO MORENATTI. Una sèrie de fotografies del periodista Emilio Morenatti (Jerez de la Frontera, 1969) realitzades al Pakistan sobre dones de rostres cremats amb àcid, bé per polèmiques familiars o per haver rebutjat un pretendent, obté el primer premi del certamen FotoPres’09 que atorga cada dos anys l’Obra Social de La Caixa. El seu inici professional va tenir lloc a Jerez; el 1993 va passar a l’agència EFE per cobrir esdeveniments nacionals i internacionals. L’Agència AP el va contractar el 2003 com a corresponsal a l’Afganistan, on va cobrir la caiguda del règim talibà. El 2004 el van traslladar a l’Orient Mitjà (Gaza i Jerusalem) i va ser a Gaza on va ser segrestat durant 15 hores. Entre altres premis, va rebre una menció d’honor del World Press Photo el 2007. Enguany el segon Fotopres’09 és per a Walter Astrada (Buenos Aires, 1974) relatiu a la violència a Kènia. En tercer lloc apareix un reportatge sobre el Líban d’Alfonso Moral (Valladolid, 1977).

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

3 de maig

al consell d’administració de RTVE explicant que el consell de ministres podria aprovar aquesta mateixa setmana un projecte de llei de finançament de la televisió pública per posar en marxa el nou curs televisiu. La futura llei garanteix per a la pública els mateixos ingressos que en l’actualitat. L’Estat garantirà una subvenció aproximada a l’actual (sobre el 45% del pressupost). La resta dels ingressos per a RTVE provindrà d’una taxa del 3% dels ingressos bruts de les televisions privades. Per finançar TVE, també s’extraurà un 20% de la taxa que paguen ràdios, televisions i mòbils per l’ús de l’espai radioelèctric, així com una última taxa que s’aplicarà als operadors de telefonia que ocupen l’espai radioelèctric. El mercat publicitari restarà en el futur en mans de les privades i les autonòmiques.

Foto: La Vanguardia

Maig 2009

129


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 130

DIA A DIA

14 de maig

el jurat. Altres guardonats són Martínez Reverte, Eloy Martínez, Amaya García. Han estat premiats per haver relatat les seves pròpies experiències en un moment donat i en alguns casos en un context històric. La crisi i el futur de la informació han estat també temes de l’acte de lliurament.

11 de maig LOSANTOS I CÉSAR VIDAL DEIXARAN LA COPE. Els periodistes Federico Jiménez Losantos i César Vidal, d’una banda, i la cadena COPE, per l’altra, comuniquen haver donat per finalitzada la relació professional un cop s’acabi l’actual temporada, a finals d’agost. Abans de Setmana Santa la COPE va oferir a Losantos fer-se càrrec d’un programa de dues hores (de 10 a 12 de la nit) en lloc de seguir al capdavant de La Mañana. El precediria en el programa La Linterna César Vidal, que apareixeria de 8 a 10 de la nit. Cap dels dos afectats ha acceptat l’oferta.

12 de maig ATURADES PELS BLOCS A CATALUNYA RÀDIO. Les emissores de Catalunya Ràdio convoquen cinc aturades parcials en les emissions com a mesura de protesta pels criteris de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) els quals estipulen un temps límit de cobertura per a cada partit amb vistes als comicis del Parlament Europeu el pròxim 7 de juny. Les aturades començaran el pròxim 22 de maig, duraran una hora i s’estendran al llarg de quatre dies més.

NÚRIA CODINA NOVA DIRECTORA DE CANAL CATALÀ TV. La periodista

130

Foto: Arxiu

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Núria Codina és nomenada directora de Canal Català TV en substitució de Marta Polo, que a partir de la setmana que ve s’incorporarà a Tele 5. Núria Codina (Vic, 1970) ha estat els últims tres anys directora de Canal Català Osona.

Núria Codina substitueix Marta Polo

Fotografia guardonada amb l’Ortega i Gasset

20 de maig

17 de maig

ANDREU CLARET PREMI ERNEST UDINA. El periodista Andreu Claret gua-

QUATRE MESOS DE PRESÓ PER MUNTAZER AL-ZAIDI. El periodista iraquià Muntazer al-Zaidi, conegut per haver llançat les seves sabates a l’expresident dels EUA George Bush durant una roda de premsa a Bagdad, sortirà de la presó d’aquí a quatre mesos, segons ha confirmat a EFE una de les seves advocades a l’arribada a l’aeroport de Madrid-Barajas. La lletrada i activista siriana Hala Syuleiman Al-Asad, que actualment dirigeix el grup d’advocats internacionals defensors de Muntazer alZaidi, ha arribat a la capital espanyola per participar com a ponent al simposi internacional “Políticas en Oriente Medio: Mitos y Realidades”, que organitza del 9 al 22 de maig l’Associació Cultura, Paz y Solidaridad.

18 de maig 13 de maig

Foto: Adolfo Suarez Illana

Una de les imatges premiades

ditori Axa de Barcelona els premis de Ràdio Associació en la novena edició. Els premiats són el canal 3/24 de Televisió de Catalunya, que rep el guardó 1924 pels seus cinc anys d’audiència consolidada i L’Oracle de Catalunya Ràdio, la tertúlia que presenta Xavier Grasset considerat millor programa de ràdio. Obtenen guardó El balcó de Ràdio Barcelona, Hores extres de Ràdio Premià de Mar, Toc d’hoquei de Ràdio Vic, que s’emet per 15 emissores locals. Es lliuren també una sèrie de mencions d’honor: a l’Agència Catalana de Notícies, a Josep Maria Francino, a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya i Link Comunicacions entre altres. Lliuren els premis Neus Bonet (Catalunya Ràdio) i Jordi Basté (RAC1).

INFORME DE LA COMUNICACIÓ LOCAL AL CIPB. L’InCom (UAB) i la Diputació de Barcelona presenten al Centre Internacional de Premsa l’Informe de la Comunicació Local a Catalunya el qual aporta no tan sols les fites obtingudes, sinó les perspectives a les portes del canvi tecnològic que comportarà la TDT.

LLIURAMENT GASSET DE

DELS ORTEGA I PERIODISME. Els guardons Ortega i Gasset de Periodisme instituïts pel diari El País reten un homenatge general a la recuperació de memòria històrica. Un dels premis més destacats correspon a una fotografia actual del rei Joan Carles amb l’expresident del Govern, Adolfo Suárez, caminant d’esquena per un jardí, imatge captada per Adolfo Suárez Illana. La foto que evoca el valor de la “concòrdia, l’acord, el millor de la nostra vida política viscuda durant la transició”, segons

nya el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europea, que atorga l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). Claret rebrà el premi demà en un acte a la Generalitat en el qual intervindrà l’expresident i exalcalde Pasqual Maragall. Claret és escriptor i professor universitari, actual director de la Fundació Anna Lindh Euromed pel diàleg entre cultures.

Foto: Marga Cruz

Foto: Emilio Morenati

LLIURAMENT DELS PREMIS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ. Es lliuren a l’Au-

Claret al recollir el premi de mans de Maragall

DENUNCIEN LA IMPOSICIÓ DELS BLOCS. La Asociación de la Prensa de Madrid (APM), el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) i el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia (CPXG) anuncien en una roda de premsa a la seu de l’APM, les limitacions a la llibertat d’informació que patiran els mitjans de comunicació públics durant la campanya a les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny, per mitjà d’imposicions com els blocs electorals cronometrats; la informació ja realitzada que proporcionen els partits polítics i les rodes de premsa en les quals no s’admeten preguntes. Les tres organitzacions professionals denuncien que no es pot tolerar que la Junta Electoral Central sigui qui decideixi el temps que els mitjans públics han d’atorgar als partits polítics en períodes electorals, mitjançant els anomenats


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 131

quim Ibarz va començar a escriure a El Noticiero de Zaragoza, va treballar al diari barceloní Tele-eXpress a les seccions d’Internacional, Cultura i Espectacles, entre els anys 1969 i 1980, mentre que el 1982 va anar a viure a Mèxic per iniciar la llarga corresponsalia regional. Des dels canvis politics a Nicaragua, El Salvador i Guatemala als anys vuitanta fins a l’arribada del populisme d’esquerres a Veneçuela i Bolívia, Ibarz ha estat testimoni de revolucions i cops d’estat, del naixement de les narcoguerrilles de Colòmbia, de la rebel·lió zapatista i de la caiguda del PRI a Mèxic, entre molts altres esdeveniments que han canviat l’Amèrica Llatina en el darrer quart de segle.

correspon a Maresme Digital TV de l’Ajuntament de Mataró. El premi d’Honor s’atorga ex aequo a Miquel Codina i Gonçal Mazcuñán, presidents dels consells d’administració dels diaris comarcals El 9 Nou i Regió 7 respectivament, que han celebrat recentment el 30è aniversari de la fundació. Hi ha mencions especials que corresponen a l’Eco de Sitges, una “capçalera històrica”; per a COMRàdio pels quinze anys en favor de la radiodifusió municipal, per a la Xarxa de Televisions Locals i per al diari digital Lamalla.cat al complir deu anys.

Foto: Claudia Bellante

27 de maig

El veterà periodista Enrique Meneses

23 de maig FESTA I PREMIS DE LA COMUNICACIÓ LOCAL. La Diputació de Barcelona celebra a Sitges la 28a Festa de la Comunicació Local, en què es lliuren els premis de l’entitat. El Tasis-Torrent de millor iniciativa periodística i comarcal premia “Som Garrigues” de les Borges Blanques. El de millor treball periodístic és per al reportatge “El cas Erine” sobre la nena manresana malalta de leucèmia publicat al Regió 7 de Manresa. Els premis de ràdio Rosalia Rovira corresponen a Ràdio Cubelles i un premi ex aequo per a Ràdio Ripollet i Ràdio Esparreguera. Els premis Miramar corresponents a programes de televisions municipals recauen en TV10 de Sant Esteve Sesrovires, i el Canal Blau de Vilanova i la Geltrú. El premi Arrel és per al butlletí municipal Bétulo de Badalona i per al butlletí digital Connec@ts de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Un dels guardons Innova (millor pàgina web) és per al Diari de Barcelona de l’Ajuntament barceloní. En l’apartat de noves tecnologies, el guardó

Foto: La Vanguardia

Foto de familia dels diferents premiats

LA PREMSA VIU. L’Associació Mundial de Diaris (AMD, WAN en anglès) celebra unes jornades a Barcelona en què el president de l’entitat, Gavin O’Reilly, ofereix dades de la difusió de diaris arreu del món, que van créixer un 1,3% l’any passat i un 8,8% els últims cinc anys. Si a aquests percentatges s’afegeixen els dels diaris gratuïts, el còmput és superior. O’Reilly comenta que prop de dos bilions de persones llegeixen diaris de pagament i els lectors de premsa impresa superen en un 41% el número de persones que s’informen a través d’Internet. “La crisi afecta els diaris –assenyala el president de l’Associació Mundial de Diaris– però l’afectació no és més intensa que a la resta d’indústries.” Predir la mort de la premsa impresa és un error, afegeix.

Joaquim Ibarz és premiat amb el Cirilo Rodríguez

30 de maig CATALUNYA RÀDIO REP EL PICA D’ESTATS Catalunya Ràdio ha rebut el premi Pica d’Estats a la seva trajectòria en un acte celebrat aquest divendres amb motiu dels vint-i-cinc anys de l’emissora. El jurat del premi, del qual formen part els periodistes Josep Cuní, Lluís Foix i Antonio Franco, ha atorgat el premi a Catalunya Ràdio per la feina de fer arribar a tot Catalunya el periodisme de proximitat de les comarques de Lleida. El guardó a la trajectòria de l’emissora reconeix la presència continuada de treballs radiofònics de qualitat en diverses edicions i coincideix amb el 20è aniversari d’aquests premis de la Diputació de Lleida.

29 de maig JOAQUIM IBARZ PREMI CIRILO RODRÍGUEZ. El corresponsal de La Vanguardia a l’Amèrica Llatina, Joaquim Ibarz, ha rebut el premi de Periodisme Cirilo Rodríguez, guardó que concedeix l’Associació de Periodistes de Segòvia. El Cirilo, que deu el nom al gran periodista segovià, corresponsal RNE i TVE als anys seixanta i setanta, compta amb un jurat format per professionals de la premsa, la ràdio, la televisió i les agències de notícies. En aquesta 25a edició, el jurat ha valorat la llarga trajectòria d’Ibarz, la dedicació al treball i capacitat per analitzar les transformacions que han tingut lloc a Amèrica Llatina tots aquests anys. En l’acte també hi ha hagut un homenatge a Manu Leguineche, el primer guanyador del premi. Joa-

Foto: Sergio Ruiz

ENRIQUE MENESES PREMIAT AMB EL MIGUEL GIL. El fotoperiodista Enrique Meneses és guardonat amb el VIII Premi de Periodisme de la Fundació Miguel Gil Moreno i Random House Mondadori per la seva trajectòria de servei a la societat i per ser un referent per a les noves generacions de periodistes. Meneses va ser el primer periodista que va pujar a Sierra Maestra durant la revolució cubana. El premi porta el nom de Miguel Gil, que morí en una emboscada a Sierra Leone.

Foto: Xavier Renau

21 de maig

Catalunya Ràdio, premiada amb el Pica d’Estats

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

blocs electorals. S’espera que aquesta situació canviï amb la sentencia que dictaminarà el Tribunal Suprem el proper 14 d’octubre, després de la corresponent denúncia de les tres entitats. Sigui quin sigui el dictamen, Pilar Antillach, presidenta de la comissió de mitjans públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha comentat que el més important és “internacionalitzar el problema duent-lo a Brussel·les o a Estrasburg, perquè els blocs electorals no existeixen en cap país europeu”, només a l’Estat espanyol.

131


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 132

DIA A DIA

1 de juny TREBALLADORS DE TVE PRESENTEN UN FINANÇAMENT ALTERNATIU. Més del 80% de la plantilla de RTVE entre ells un grup de treballadors de la direcció comercial, presenten una proposta de finançament alternatiu al que va aprovar el passat dia 29 el Consell de Ministres. El pla alternatiu pretén que el projecte de llei de finançament de RTVE “sigui modificat”. El punt fonamental tracta de la publicitat, que desapareixerà el gener de 2010. Els treballadors consideren més efectiu “substituir l’aportació d’un 3% de les privades per al finançament de TVE, pel manteniment d’un mínim de publicitat a la cadena, fet que comportaria un finançament mixt (màxim d’un 10% del total del pressupost de RTVE). Segons els treballadors, aquest mínim d’anuncis permetria fer un servei públic sense “desestabilitzar el mercat publicitari.” Podria haverhi una emissió màxima de trenta minuts al dia de publicitat a La 1 i de cent deu minuts al dia per a La 2. En temps de Nadal, els anuncis s’ampliarien a sis minuts per hora per donar suport al sector de les joguines.

2 de juny TV GIRONA ASSUMIRÀ LA PRODUCCIÓ DE CANAL NORD. Televisió de Girona ultima un acord per assumir la producció d’informatius i programes de Canal Nord. Segons els propietaris dels dos canals locals, Joaquim Vidal (TV Girona) i el grup Miquel Alimentació (Canal Nord) estan pròxims a tancar l’operació. Canal Nord és una de les emissores més antigues del país, després de la pionera TV de Cardedeu.

MÒNICA TERRIBAS, PREMI QUIM REGÀS DE PERIODISME La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, rep el II Premi Quim Regàs de Periodisme, que s’atorga anualment i que enguany reconeix Terribas per “la independència, el rigor, la innovació i la passió a l’hora d’informar i desenvolupar les tasques de gestió i direcció”. Lliura el premi el president del Parlament, Ernest Benach.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

3 de juny

132

MANCANCES A RÀDIO 4. Els treballadors de Ràdio 4 denuncien en un comunicat la pèrdua d’alguns espais històrics de l’emissora i la supressió de tots els contractes per obra i els llocs de col·laboradors dels dos programes estel·lars (A 4 bandes i Cel obert). Amb la remodelació han quedat fora de la graella espais històrics com ara Fes ta festa de música i cultura tradicional i popular catalana, Pachamama de mú-

siques del món i L’altra ràdio sobre les telecomunicacions i la cultura audiovisual. Els dos primers portaven més de vint anys en antena. L’espai La ràdio dels sentits, inaugurat fa prop d’un any ha estat “desmantellat de soca-rel”. Això demostra, segons els treballadors, que l’emissora està mancada d’una estratègia clara i no troba el seu espai dintre del panorama radiofònic català. Tres anys enrere la mobilització popular va impedir que RTVE tanqués l’emissora, primera que va emetre en català .

tari que en el transcurs d’un mes analitzaran les possibilitats d’una fusió per consolidar un nou grup audiovisual en el qual ambdues empreses aportarien els seus principals valors. Després de segellar la “pau del futbol” les accions de Prisa assoleixen una “espectacular pujada en borsa” fins a tancar la sessió a quatre euros per títol.

ELS

DIARIS MÉS EUROPEISTES. Un estudi de l’associació Horitzó Europa, primer que es realitza sobre el tractament de la informació europea en els mitjans, assenyala que els diaris catalans mostren un increment del 18% de notícies relacionades amb la Unió Europea, respecte a l’any anterior. L’estudi també destaca que les informacions es tracten amb més profunditat. La mostra abasta els mesos de febrer de 2008 i el de 2009. Entre els diaris més europeistes l’informe assenyala l’Avui com el diari que publica més informació relacionada amb la política exterior i els afers institucionals europeus. El Punt lidera les informacions sobre el medi ambient de la UE en un 29,8%. L’informe d’Horitzó Europa ha estat encarregat per la Fundació Catalunya Europa, que presideix Pasqual Maragall.

TREBALL AUTORITZA L’ERO DE L’ABC. El Ministeri de Treball autoritza l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) del diari ABC que suposa la sortida del diari de 133 treballadors i la recol·locació de 75. Les mesures compensatòries estan en funció de l’edat i suposen uns 50 dies per any treballat amb un límit de 43 mensualitats.

4 de juny FUNDACC PRESENTA LES DADES D’AUDIÈNCIA. El baròmetre de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) presenta les dades d’audiència referents al període comprés entre el maig del 2008 i l’abril del 2009. El Periódico, en les dues edicions en català i en castellà, va ser el més llegit en el període assenyalat. Catalunya Ràdio és l’emissora més escoltada i TV3 la televisió més vista amb un 19,4% d’audiència amb puntes els dilluns i els dimecres d’un 21%. Tele 5 és el segon canal més vist amb una mitjana del 17%, seguit d’Antena 3 amb un 16,4%. TVE1 va tenir a Catalunya un 12,6% d’audiència. La cadena 8TV va obtenir-ne el 9,2%. Les de Barcelona Televisió (BTV) no estan incloses en l’informe. Pel que fa a les emissores radiofòniques, Catalunya Ràdio es manté líder amb un 8,1% d’audiència de dilluns a diumenge. La segueix la Cadena SER (6,8%) i RAC1 (5%), Onda Cero i la COPE empaten amb un 2%.

7 de juny RÀDIO 4 S’ESPECIALITZARÀ EN MÚSICA CATALANA. Montse Melià, directora de RNE-Catalunya, anuncia una “important remodelació” en l’emissora, a partir del mes de setembre. La històrica emissora s’especialitzarà en l’emissió de música catalana que ocuparà gairebé tota la graella. Només continuaran els dos principals magazins: el matinal A 4 bandes i el de tarda Celobert. Tots els programes, tant els nous com els antics, tindran un especial èmfasi a reforçar “el sentit públic de l’emissora”, segons Melià.

5 de juny CATALUNYA RÀDIO DESCONVOCA EL TALL D’EMISSIÓ. Els treballadors de Catalunya Ràdio desconvoquen el tall d’emissió previst per al pròxim dia 7 contra els blocs electorals. El comitè de vaga assegura que la mesura és un “gest de bona voluntat amb vista a futures negociacions amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. (CCMA)”. POSSIBLE FUSIÓ ENTRE PRISA I IMAGENIA. Després del principi d’acord entre Digital+ i Mediapro per a les emissions del futbol les pròximes temporades, els grups de les dues plataformes, Prisa i Imagina, anuncien la creació d’un comitè pari-

Montse Melià,

Foto: RNE

Juny 2009

directora de RNE-Catalunya

8 de juny DE RIBOT DIRIGEIX SINGULAR DIGITAL. El periodista Rafael de Ribot (Girona, 1966) és el nou director de Singular Digital. Actualment condueix l’informatiu


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 133

Carta Europea per la Llibertat de Premsa de la qual és promotor Hans-Ulrich Jörges cap de redacció del setmanari alemany Stern. La Carta té per objectiu protegir la premsa de qualsevol interferència dels governs i garanteix l’accés dels periodistes a les fonts d’informació.

Foto: Singular Digital

diari La nit a RAC1. Abans havia conduït el Catalunya nit de Catalunya Ràdio.

nou destí el porta a ocupar la corresponsalia de TVE a Washington que Anna Bosch deixa vacant al assumir la de Londres, fins ara a càrrec de Miguel Ángel Idígoras, que ha deixat TVE per acceptar la direcció dels informatius de la televisió basca (ETB). A partir de setembre, Pepa Bueno (Los desayunos) substituirà Milà en l’edició del Telediario de la nit.

10 de juny

presenta aquest dimecres un ERO per a noranta treballadors de l’àrea d’administració i gestió. A partir d’ara, l’empresa i els treballadors tenen un mes per negociar les condicions de l’expedient. Segons el comitè d’empresa, l’ERO de La Vanguardia arriba després que més d’un centenar de treballadors del rotatiu, entre periodistes i administratius, s’acollissin a un pla de baixes voluntàries, amb la diferència que ara “les condicions són pitjors i obligatòries”.

El periodista Rafael de Ribot

FOTOS DE CENTELLES A JEU DE PAUME. “Imatges d’Agustí Centelles de la Guerra Civil i de l’exili a Bram” s’exhibeixen al museu del Jeu de Paume de París. La mostra, que ha causat expectació a França, coincideix amb el centenari del naixement de Centelles i el 70è aniversari del final de la Guerra. Amb aquesta exposició, Centelles “es consagra com a autor internacional”, comenta el comissari, Miquel Berga.

Foto: Agustí Centelles

MATEU SUBSTITUEIX SARSANEDAS. El consell d’administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals destitueix Oleguer Sarsanedas, fins ara director general de Catalunya Ràdio al haver perdut l’emissora el primer lloc en les audiències catalanes. A partir d’ara Sarsanedas es farà càrrec de l’àrea de continguts de les noves plataformes de la CCMA. La directora general de la CCMA, Rosa Cullell, proposa al consell de govern de l’ens el nomenament de Ramon Mateu com a nou director de les emissores radiofòniques de la Generalitat. La proposta és aprovada per unanimitat. Mateu (Barcelona, 1958) era fins al present delegat del grup d’Antena 3 a Catalunya i director general de nous projectes d’Uniprex (Onda Cero i Europa FM) de Planeta. Entre 1996 i 1997 va dirigir RNE a Catalunya. Va ser sotsdirector de TVE-Catalunya de 1997 a 1998.

Una de les imatges de la mostra

L’APIC GUARDONA UNA MÀ DE CONTES. L’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) atorga el Premi Junceda d’Honor a la producció infantil de Televisió de Catalunya Una mà de contes. Els premis Junceda reconeixen la feina dels artistes plàstics.

Foto: Catalunya Ràdio

EL CAC PREMIA TREBALLS ESCOLARS SOBRE ELS MITJANS. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) lliura a alumnes, professors i escoles els guardons El CAC a l’escola, un concurs per fomentar la lectura crítica i creativa dels mitjans audiovisuals. Aquest any s’hi han presentat vuitantados treballs, el triple de l’any passat. L’entrega de premis està presentada per Ramon Pellicer. Assisteixen el president del Parlament, Ernest Benach, i el del CAC, Ramon Font.

Mateu, nou director de Catalunya Ràdio

9 de juny REDING

PREMIADA PAR LA LLIBERTAT DE PREMSA. La comissària europea de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació, Viviane Reding, rep la

MILÀ DEIXA L’INFORMATIU DE LA PRIMERA. Lorenzo Milà deixarà de presentar el Telediario 2 de TVE a petició pròpia, després d’haver demanat “un canvi que l’apropi més a la informació de carrer”. El

DINOU ACOMIADAMENTS AL CENTRE DE SANT CUGAT. El comitè d’empresa del centre de Sant Cugat coneix que han estat acomiadats dinou treballadors d’empreses externes que es dedicaven a tasques de manteniment del centre. La Corporació RTVE ha prohibit l’accés dels afectats als llocs de treball un cop rescindits el contractes que tenien amb les respectives empreses externes. El comitè d’empresa exigeix en un comunicat a RTVE que rectifiqui la decisió. EL GRATUÏT 20 MINUTOS TANCA VUIT DELEGACIONS. El diari gratuït 20 Minutos tancarà vuit de les quinze delegacions per transformar-les en “corresponsalies editorials, comercials i de distribució”, ha apuntat el grup 20 Minutos España. Això comportarà l’acomiadament d’entre setze i vint periodistes, segons fonts del comitè d’empresa. El tancament afecta les delegacions d’Astúries, la Corunya, Vigo, Alacant, Còrdova, Granada, Múrcia i Valladolid.

12 de juny COM AFECTA LA CRISI A LES DONES. La revista Dones de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) analitza en el seu número de l’estiu, la repercussió de la crisi en femení. Un informe elaborat per Laia Serra observa l’evolució de l’atur per edat i sexe i revela que el punt més feble de la crisi el pateixen les dones migrades. La publicació informa, a més, de la recent creada xarxa social Dona i Esport; També presenta el contingut de la recerca Les periodistes al franquisme i a la transició elaborada per l’ADPC amb la participació de periodistes que van treballar en mitjans entre 1966 i 1982. REUNIÓ AL CIPB SOBRE EL ROL DE LES REGIONS. Organitzada pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) té lloc a l’entitat una reunió amb el president del Consell Regional Rhône-Alpes, Jean-Jack Queyranne, que versa sobre “L’important paper de les regions davant la crisi econòmica mundial i de les solucions innovadores que proposen”. Queyranne també aprofita per presentar les accions de la regió Rhône-Alpes a Catalunya i en particular de la Setmana de l’esmentada regió a Catalunya

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

LA VANGUARDIA PRESENTA UN ERO QUE AFECTA NORANTA TREBALLADORS. El diari La Vanguardia

133


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 134

DIA A DIA

13 de juny LAMALLA.CAT COMPLEIX DEU ANYS. Coincidint amb el seu desè aniversari, el diari digital Lamalla.cat ofereix avui l’emissió en directe dels programes informatius de la Xarxa de Televisions Locals: les tres edicions (migdia, vespre i cap de setmana) de l’informatiu Al dia, l’informatiu diari d’esports Esports en Xarxa i les retransmissions esportives del cap de setmana dins de l’espai XS-Esports. D’aquesta manera, els usuaris de Lamalla.cat podran veure tots aquests programes a les mateixes hores que els emeten les televisions locals adherides a la Xarxa. L’usuari els podrà visionar des de la portada de Lamalla.cat, però també a pantalla completa des d’una pàgina interior del diari digital (www.lamalla.cat/ emissio_en_directe). L’estrena d’aquest nou servei té lloc aquest dissabte a les 14 h amb la retransmissió a càrrec de TV de Badalona del partit F. C. Barcelona – CB Mifas Esplais de les semifinals de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes. Aquesta iniciativa s’emmarca en el conjunt d’accions que ha dut a terme enguany Lamalla.cat amb motiu del seu desè aniversari.

134

QUATRE MIL EMPRESES VOLEN PUBLICITAT A TVE. Una representació de setze associacions de consumidors, empreses de joguines, de cosmètica i perfums, agències de publicitat, productores, entre altres entitats empresarials, emeten un manifest contra el projecte de llei de finançament de RTVE pel “greu perjudici que produiria al teixit productiu del país la retallada de la publicitat.” Si fos així, també es perdrien com a

18 de juny ROSA CULLELL, PROFESSIONAL DE L’ANY. La directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Cullell, rep el premi al Professional de l’Any, que atorga el Club de Màrqueting de Barcelona en reconeixement a la trajectòria professional de Cullell, a l’eficàcia empresarial i al desenvolupament de la tasca diària que du a terme.

RÀDIO 4 REESTRUCTURA LA DIRECCIÓ. La nova etapa que afronta Ràdio 4 reestructurarà la direcció i reorientarà programes. Joan Bosch assumirà la direcció específica i la subdirecció del centre territorial de RNE a Catalunya. La nova programació de l’emissora tindrà com a element central la música catalana. No serà una radiofórmula, sinó que tindrà programes amb entrevistes i reportatges. L’emissora comptarà amb una plantilla fixa de vuitanta-sis persones, encapçalada per Montse Melià, directora de RNE a Catalunya.

Foto: CCMA

16 de juny

Foto: Arxiu CAPÇALERA SETEMBRE 2009

15 de juny

INTERCANVI DE CONTINGUTS ENTRE TVE I LA XAL. Televisió Espanyola i la Diputació de Barcelona signen un conveni d’intercanvi de continguts audiovisuals, històrics i de actualitat, dels quals es beneficiaran la televisió pública i la Xarxa Audiovisual Local (XAL). El primer documental tractarà del trenta anys d’ajuntaments democràtics.

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT LLIURA ELS PREMIS Luis Antonio Obis, de segon d’ESO del col·legi Salesians Nostra Senyora del Pilar i Adrián Vázquez de segon de Batxillerat de l’institut Media Albaida reben els premis del XI Certamen de Relats Curts organitzat per El Periódico del Estudiante en el qual enguany s’han implicat uns 70 centres de tot Aragó, 300 professors i 15.000 alumnes. El concurs pretén ser un complement educatiu a les aules, que permeti construir ciutadans més crítics i capaços de pensar. En el mateix acte s’ha lliurat el premi del II Certamen de Cine a l’Aula, que ha obtingut l’institut Ramón i Cajal, d’Osca.

Web de Lamalla.cat, que compleix deu anys

Cullell en el moment de recollir el guardó

ANIVERSARI D’EL TEMPS. El setmanari El Temps nat a València fa vint-i-cinc anys en el nucli d’activitats de l’editor Eliseu Climent, celebra l’efemèride. Entre els objectius de futur figura el propòsit de cohesionar l’àmbit cultural dels Països Catalans des de les seus a València, Barcelona i Palma. CANAL REUS TDT PÚBLICA

Foto: RTVE

EL GRUP GODÓ LLANÇA UN PORTAL FUNERARI. EnMemoria.com és el nou portal informatiu de serveis obituaris del grup Godó. Està dirigit al públic en general, als professionals i a les empreses del sector. Es publicaran diàriament dates sobre defunció de personatges cèlebres, articles relacionats amb la cultura funerària i comentaris sobre les tombes més famoses del món.

17 de juny

mínim 18.000 llocs de treball en el sector. D’altra banda, Redtel, que agrupa Telefónica, Orange, Ono i Vodafone, demana als partits el suport per frenar al Congrés el projecte de llei que els exigeix el pagament d’una taxa per mantenir la televisió publica sense anuncis.

Joan Bosch, nou director de l’emissora

“TELEVISIÓ SENSE FRONTERES” A VALÈNCIA. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) promou una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que presentarà al Congrés a fi i efecte de legalitzar les emissions de TV3 més enllà de les Terres de l’Ebre. La campanya que porta el nom de “Televisió sense Fronteres”, té el suport de personalitats del món polític, cultural i social, entre elles la dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall i la del president del F. C. Barcelona, Joan Laporta.

GESTIONARÀ LA DE TARRAGONA. L’empresa gestora de Canal Reus TV (Iniciatives de Televisió SL) serà l’encarregada de produir els continguts informatius del nou canal públic del Tarragonès, l’Alt Camp, i la Conca de Barberà, per decisió de la mesa de contractació del Consorci per a la gestió de la TDT dels Camps de Tarragona. El Consorci és un ens format per representants de set ajuntaments i està presidit per la regidora de Tarragona Begoña Floria (PSC).

19 de juny ROSA MARIA CALAF, PREMI NACIONAL DE PERIODISME. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, concedeix per primera vegada els Premis Nacio-


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 135

26 de juny

nals de Cultura per l’activitat realitzada el 2008. A proposta dels membres del Jurat, atorga a Rosa Maria Calaf el Premi Nacional de Periodisme; a Pere Portabella, el Premi Nacional de Cinema; i a l’ANIMAC, el Premi Nacional d’Audiovisual. El Jurat ha atorgat el Premi Nacional de Periodisme a Rosa Maria Calaf “per la molt digna culminació, l’any 2008, d’una dilatada i exemplar trajectòria com a reportera internacional a TVE i pel compromís com a flamant presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona”.

curs de la presa de possessió de Jordi Casals com a nou president de l’entitat. Una forta discussió entre Mario Ruiz i Andrés Manzano va derivar en un cop de cap a l’excap de premsa, al qual se li van haver d’aplicar onze punts de sutura en una cella. Segons el Sindicat, la relació entre Mario Ruiz i Andrés Manzano es trobava bastant deteriorada des que tots dos pertanyien a la directiva sortint de l’FCF, que presidia Jordi Roche.

27 de juny

ELS ANUNCIS EN PREMSA ESCRITA SÓN MÉS EFICAÇOS. L’Associació

VOLUNTAT D ’ ACORDS SOBRE EL CLIPPING . L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) i l’Associació Federativa d’Empreses de Clipping (AFEC) es plantegen la necessitat d’arribar a acords per a l’explotació de resums de premsa. Aquestes companyies reconeixen que els editors són els titulars dels drets de propietat intel·lectual. La voluntat d’arribar a acords es manifesta en una nota conjunta.

L’EBRE PROPOSA UN CANAL CIUTADÀ I DE SERVEIS. Els trenta-sis ajuntaments del Consorci de la TDT de les Terres de l’Ebre té en marxa una proposta per engegar el Canal Ciutadà de titularitat pública, que arribarà amb l’encesa de la TDT. El projecte ha estat dissenyat per Activa Multimèdia i permetria als ajuntaments oferir continguts de proximitat amb qualitat.

25 de juny

LES QUEIXES DELS ESPECTADORS DE TV3. El Servei d’Atenció al Ciutadà creat fa dos anys per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals detecta que la llengua, la violència i la publicitat són les queixes “més reincidents” que els teleespectadors fan arribar al Defensor de l’Audiència, Carles Pérez. La qualitat del català que es parla a TV3 o l’ús del castellà per part de convidats, l’excés de publicitat i de futbol i les imatges violentes, resulten ser els temes més criticats. Però els espectadors no només s’adrecen al Defensor per protestar, sinó també per elogiar aspectes de la programació. Casal rock és el programa que més felicitacions ha rebut.

d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) i el Centre Internacional de les Empreses de Comunicació de l’IESE celebren la jornada sectorial “La publicitat en diaris i la seva base en línia”. En el transcurs de la jornada els participants van posar en relleu que els anuncis en premsa escrita són més efectius que en altres mitjans. Tot i amb això l’estudi assenyala que les campanyes tenen major impacte si combinen alhora els anuncis en diaris de paper i en audiovisuals.

EL SUPREM RUS ANUL·LA EL JUDICI DE POLITKÓVSKAIA. El Tribunal Suprem de Rússia anul·la la sentència absolutòria del acusats imputats d’haver assassinat l’octubre de 2006 la periodista Anna Politkóvskaia. El Suprem s’ha basat en tecnicismes per anul·lar l’anterior sentència i ordena un nou judici. La família de la periodista assassinada reclama una nova investigació.

22 de juny ELS TREBALLADORS DE LA VANGUARDIA ES MOBILITZEN. El comitè d’empresa de La Vanguardia Ediciones, SL ha decidit convocar mobilitzacions per denunciar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que pretén acomiadar el 33% de la plantilla del diari. Els sindicats han convocat una primera concentració el 22 de juny, “adreçada a la plantilla que no estigui dins de l’horari laboral”.

30 de juny Foto: Arxiu

L’SPC DENUNCIA UNA AGRESSIÓ. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) denuncia una agressió a l’anterior cap de premsa de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Mario Ruiz, per part de l’exdirectiu de la FCF Andrés Manzano. La presumpta agressió es produeix en el trans-

TANCA EL SETMANARI EL PATI. Després de vint-i-sis anys de ser al carrer, tanca el setmanari vallenc El Pati, que avui distribueix l’últim número. La crisi i la competició amb la immediatesa informativa d’altres mitjans en provoquen el tancament. L’empresa Hermes, editora d’El Punt va adquirir la capçalera després d’anys de col·laboració amb Publicacions Alt Camp.

La periodista russa Anna Politkóvskaia

Barcelona societat Revista de coneixements i anàlisi social

I DESPRÉS DE LA CRISI QUÈ? Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona la presentació del llibre de l’economista i escriptor Jacques Attali titulat I després de la crisi què? Attali, que passa uns dies a Barcelona és, a més d’escriptor, assessor de Nicolas Sarkozy en temes econòmics.

16

Radiografia Trajectòries migratòries i integració subjectiva de la població extracomunitària Dossier Interculturalitat Monografies Població estrangera resident a Barcelona Immigració i cultures esportives | Promoció de la contracepció en dones immigrades i autòctones Experiències Servei de Mediació Intercultural | Diversitat religiosa i cohesió social Pla Educatiu de Ciutat | Els Diables del Carmel | Acolliment lingüístic | Projecte Shere Rom Tribuna Dret a la indiferència Pla Municipal per la Interculturalitat | La ciutat intercultural

le a

isponib

ro ja d

ibcn

rvator t/obse

Núme

a

cn.c www.b

Acció Social i Ciutadania


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 136

DIA A DIA

1 de juliol ATERRASSA.CAT TRENCA MOTLLES. L’edició terrassenca de l’Avui.cat va batre el record de pàgines visitades durant el mes de juny i va superar les cent mil consultes. Aquesta xifra situa ATerrassa.cat, un mitjà en línia d’àmbit comarcal, entre els vuit diaris més llegits en català, segons els mesuratges que publica la consultora Nielsen. El contingut valora el periodisme de proximitat i els temes de producció pròpia.

2 de juliol ALBERT ELFA CORRESPONSAL DE TVC A JERUSALEM. El periodista Albert Elfa serà el nou corresponsal de TV3 a Jerusalem en substitució de Pepe Garriga. Elfa ha estat subdirector de les seccions d’Economia i Societat a la cadena autonòmica. El 2005 es va incorporar a la corresponsalia de Washington, que actualment ocupa Antoni Bassas.

3 de juliol QUARANTA FOTÒGRAFS EN UN LLIBRE SOLIDARI. Es presenta a La Vaqueria de Tarragona el llibre de quaranta fotògrafs portuguesos Essência e memoria. Els autors, que individualment col·laboren amb diverses entitats solidàries han decidit aplegar esforços i cedir els drets d’autor d’aquesta obra col·lectiva a una institució que col·labora per treure nens de la pobresa.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

ANTÒNIA JUSTÍCIA, PREMI DE TURISME. La periodista de La Vanguardia, Antònia Justícia, rep el premi Turisme de Catalunya per l’article “A Santiago desde casa”, publicat l’11 d’agost de 2008. Lliuren el guardó el director general de Turisme de Catalunya, Joan Carles Vilalta; i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius. També s’han premiat dos articles publicats en revistes franceses i italianes, així com el programa Ikh Nravy, del canal rus NTV.

136

CARLES FLO, NOU DIRECTOR DEL DIARI AVUI. El president executiu de la Corporació Catalana de Comunicació, Antoni Cambredó, nomena provisionalment el periodista Carles Flo nou director del diari Avui, segons anuncien fonts del rotatiu. Carles Flo substituirà Toni Cruanyes, que serà el nou responsable d’informació internacional de Televisió de Catalunya. El nou director de l’Avui compaginarà la direcció de l’empresa amb la direcció del diari durant un màxim de quatre mesos. Entre els reptes que ha assumit, hi ha l’impuls d’un nou model de diari, la modernització dels sis-

i una altra del poeta Francesc Parcerisas, que encoratja els responsables de la publicació a “no renunciar a les arrels, ni a l’exigència ni a cap dels sabers moderns.”

temes de gestió redaccionals, la reorganització de l’empresa, la integració de les redaccions del diari de paper i les edicions digitals. Aquests objectius estan en línia amb el pla de negoci que van elaborar els actuals accionistes del diari l’any 2004”, afirma la direcció. Per fer-los front “Carles Flo comptarà amb la col·laboració del director financer, Ivan Grau; del director d’edicions, Salvador Cot; i del subdirector, David González”. Quan la Corporació Catalana de Comunicació nomeni un nou director d’aquí a quatre mesos, Carles Flo continuarà la tasca com a director general de l’empresa, asseguren les mateixes fonts.

14 de juliol ELS INFORMATIUS RELEGUEN A LES DONES Els mitjans audiovisuals no perceben que la igualtat de gènere sigui una prioritat a tractar en una societat en què aquest aspecte es considera assolit, i les notícies es segueixen construït sobre estereotips que no són detectats pels propis professionals de la informació. Aquesta és una de les conclusions de la “Taula de Debat” que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes durant la presentació de l'informe Anàlisi de gènere dels mitjans de comunicació audiovisuals catalans que ha presentat Ajuda en Acció. A la taula de debat hi han participat una trentena de persones, representants d’un ampli ventall de professionals dels mitjans, expertes investigadores de gènere i representants d’ONG. A les conclusions, l'informe apunta cap a la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere, utilitzar el llenguatge no sexista, impulsar la formació amb més compromís financer i polític, estimular iniciatives com la creació d’una agència de notícies amb perspectiva de gènere i exigir un compromís polític i pressupostari cap a la igualtat de gènere en els mitjans audiovisuals.

6 de juliol NOU CAP D’ESPORTS DE TVE. Ignacio Gómez Acebo és nomenat nou cap de l’àrea d’Esports de la cadena pública estatal, segons confirma RTVE. Substitueix Ricardo Castellanos, nomenat provisionalment després de la destitució de Julián Reyes el 14 de maig per l’emissió en diferit de l’himne nacional espanyol en la final de la Copa del Rei.

7 de juliol VAGA DELS EMPLEATS DE LA VANGUARDIA. Els treballadors del grup Godó (La Vanguardia) duen a terme una vaga de 24 hores en protesta per l’ERO presentat per l’empresa, que afectarà 90 treballadors. Alhora es concentraran davant la seu del Grup a la Diagonal, on es troba la redacció del periòdic. Els sindicats creuen que l’expedient “no té justificació” i no estan disposats a acceptar les condicions derivades del comiat: una indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 18 mensualitats. Les propostes són inferiors a les ofertes realitzades anteriorment als prejubilats, creuen els afectats. L’ACN

REESTRUCTURA L’EQUIP DIRECTIU. L’Agència Catalana de Notícies reestructura l’equip directiu amb la incorporació de la periodista Marta Sierra, que serà la nova cap de Política. El redactor en cap, Salvador Cargol, serà cap d’Economia; Oriol Burgada, cap de Societat i Laura Padilla, cap de Cultura.

11 de juliol VUITANTA-CINC ANYS DE REVISTA DE CATALUNYA. Dirigida per Max Cahner i fundada per Antoni Rovira i Virgili abans de la Guerra Civil, compleix 250 números des de l’última etapa, el 1986. Es tracta d’una revista “de pensament i reflexió” ideada per a tota la comunitat lingüística catalana. El número d’aniversari conté una presentació del professor Cahner

Foto: Susana Villafañe

Juliol 2009

Un moment de la Taula de Debat

15 de juliol ASSASSINADA LA PERIODISTA RUSSA NATÀLIA ESTEMÍROVA. La periodista i activista russa pels drets humans Natàlia Estemírova, de cinquanta anys, ha estat segrestada i assassinada al Caucas, un nou crim contra la llibertat d’expressió a Txetxènia que se suma a altres morts, com la de la periodista Anna Politkóvskaia l’octubre de 2006. NOU DIRECTOR DE LA REVISTA MAN. El grup Zeta nomena Aitor Marín nou director de la revista mensual Man en substitució de Juan Carlos de la Iglesia. El nou director és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra. Nat a Sant Sebastià el 1967 està vinculat a


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 137

GARCÍA RODERO ENTRA A MAGNUM. La fotògrafa Cristina García Rodero entra com a membre de ple dret a la mítica agència Magnum. Al principi de la seva vocació pel món de la imatge s’havia proposat ser pintora, però la càmera es va creuar en el camí i les festes populars foren el material on desenvoluparia la professió. La seva obra forma part, entre altres, dels fons del Reina Sofía, del Museu del Prado i de l’IVAM de València. Fa set anys va entrar a l’agència patrocinada pel fotògraf nord-americà David Alan Harvey com a fotògrafa nominada. Ha passat per dues votacions fins a ser admesa de ple dret a Magnum.

20 de juliol BERNAT SOLER

FITXAT PER TV3. El periodista de Catalunya Ràdio, Bernat Soler s’incorporarà a TV3 la pròxima temporada per transmetre els partits de la Champions, la Lliga i la Copa del Rei. Fins ara era el conductor del programa de nit de Catalunya Ràdio. Aquest espai l’ocuparà, des del setembre, Pere Escobar, procedent de retransmissions esportives de TV3. Bernat Soler s’estrenarà el pròxim dia 24 en la retransmissió del Tottenham-Barça, que obrirà la pretemporada dels blaugrana.

ENRIC GONZÁLEZ, PREMI CERECEDO. El periodista d’El País Enric González és guardonat amb el premi Francisco Cerecedo de Periodisme, que atorga l’Associació de Periodistes Europeus. El jurat ha valorat el treball professional sobre “les realitats del periodisme” tant en l’etapa de corresponsal a Roma, Londres i Nova York com en l’actual de columnista del diari.

CONVENI ENTRE PREMSA GRATUÏTA I COMUNICÀLIA. L’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) i Comunicàlia signen un conveni perquè les dues entitats puguin intercanviar continguts. A través de les capçaleres digitals associades i els canals digitals es podrà accedir als continguts digitals de l’ACPG. CESSA EL DIRECTOR DEL DIARI DE TARRAGONA. El periodista Jordi Jaria (Tarragona, 1955) cessa com a director del Diari de Tarragona, nou mesos després d’assumir-ne el càrrec. Jaria va arribar al rotatiu després d’acollir-se a una prejubilació de TVE. És el tercer director de la publicació en els últims tres anys.

22 de juliol LA 2 NO EMETRÀ L’INFORMATIU VESPRE. La direcció de TVE-Catalunya decideix deixar d’emetre el noticiari en català L’Informatiu vespre durant el mes d’agost. A la mateixa franja horària es connectarà probablement amb la programació de Madrid. El comitè d’empresa considera “inadmissible” la decisió, ja que es tracta d’un servei públic i no faltaria personal per dur-lo a terme. Considera el comitè que és un “incompliment flagrant del que dicta el mandat marc de RTVE aprovat el desembre de 2007.”

23 de juliol

Foto: Arxiu

XAVIER BOSCH DIRIGIRÀ ÀGORA. A partir de setembre el periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) serà el nou director i presentador del programa Àgora del 33 que en endavant passarà a TV3 i deixarà de ser una tertúlia monotemàtica per ocuparse de les notícies de la setmana amb entrevistes seguides d’un debat. González, premiat pels periodistes europeus

21 de juliol

24 de juliol

VISITA

MEDALLA D’OR PER A JOAN GUERRERO. L’Ajuntament de Barcelona

DE CORRESPONSALS ESTRANGERS A BARCELONA. Organitzada pel Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) té lloc una visita de corresponsals estrangers a Barcelona proce-

atorga la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al fotògraf Joan Guerrero Luque. Col·laborador del diari El País, entre altres publica-

cions, Guerrero ha rebut el reconeixement del ple municipal per la qualitat del seu treball mostrant el costat més amarg de la gent de les ciutats amb sensibilitat i compromís social. Els fotògrafs Enrique Forcano i Humberto Rivas reben la mateixa distinció. També és guardonat amb la Medalla d’Honor a títol pòstum el fotògraf i historiador Pere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona, 2009).

Joan Guerrero, guardonat amb la Medalla d’Or

NO A LA SUPRESSIÓ DE L’INFORMATIU CATALÀ DE TVE. El Consell Assessor de TVE a Catalunya rebutja l’anul·lació de l’informatiu del vespre en català, suprimit per “manca de personal”, segons la cadena. L’organisme assessor assegura que la falta de recursos humans del centre de producció de Sant Cugat “no es pot justificar amb la suspensió durant un mes d’un dels informatius diaris en català.” Reclama “un compromís pel manteniment del català a la cadena” i que es resolgui el problema de manca de personal a fi i efecte de recuperar l’informatiu del vespre durant el mes d’agost. Per la seva banda, TVE assegura que l’1 de setembre tornarà l’Informatiu vespre. Mentrestant, en aquesta franja horària, es reposaran capítols del programa Els nous catalans, que habitualment s’emet els diumenges al migdia per TVE2.

28 de juliol PERIODISTA AMENAÇAT EN UNA RODA DE PREMSA. Manel Franch i Trenchs, cap de premsa del ministre de Treball, Celestino Corbacho, amenaça amb privar l’entrada al Ministeri a un periodista de TVE després d’una conferència de premsa de Corbacho en què el ministre explica el trencament del diàleg social a causa de les desavinences amb la CEOE. El periodista en qüestió pregunta al final de la conferència per la possibilitat de reemprendre les converses amb la CEOE el proper setembre, segons ha insinuat el president de la patronal, Díaz Ferran, en un acte paral·lel fa un moment. Franch i Trenchs recrimina el periodista per la pregunta: “Ho has fet molt malament! I preguntaré qui ets perquè vinguis a aquest ministeri el menys possible”, declara el periodista afectat i citant paraules textuals.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

17 de juliol

dents de països europeus, nord-americans i sud-americans. Durant la jornada, els periodistes visiten la planta dessalinitzadora del Prat acompanyats per Joan Compte, gerent d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) i la potabilitzadora d’Abrera. Té lloc un dinar de treball presidit pel conseller de Medi Ambientt, Francesc Baltasar, i una trobada amb JosepLluís Carod Rovira, vicepresident de la Generalitat, i amb la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell. Hi han participat una vintena de corresponsals.

Foto: Arxiu

Zeta des de 2006, en què era redactor d’Interviú. Va ser director de la revista Maxim i va participar en el llançament de Quo.

137


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 138

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

EL TESTIMONIO DE LOS PRIMEROS BECARIOS HUERTAS

138

La inserción en el mercado laboral de los recién licenciados era una de las prioridades de Josep Maria Huertas Claveria, que murió en marzo de 2007 mientras ejercía el cargo de decano del Col·legi de Periodistes. Al año siguiente y en honor a su memoria, el Col·legi y la Fundación del CIPB convocaron las becas Huertas que este año llegan a su segunda edición y están dirigidas a los recién licenciados en Periodismo que quieran completar su formación con diez meses de prácticas, uno en el extranjero. Las ocho becas cuentan con la colaboración de las facultades que cursan Periodismo y pueden llevarse a cabo gracias al apoyo de la Obra Social Caixa Catalunya, Fundación ONCE (dos de las becas van destinadas a personas con alguna discapacidad), el Grupo AGBAR y Telefónica. Este es el testimonio de los ocho jóvenes periodistas a los que se les concedieron las becas: Marta Roglá entregó hace un año la solicitud de la beca. Si le llegan a decir entonces todo lo que comportaría para ella aquel gesto no se lo hubiese creído: “Trabajar siete meses en 59 segons y en la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat, dos meses en el Consell d’Europa y un mes en informativos de TVE-Catalunya”. Pidió la beca porque pensó que sería una buena manera de trabajar en medios a los cuales es difícil acceder, pero “también me atrajo la idea de poder escoger un camino en el cual especializarme, en mi caso el periodismo político, y más concretamente el parlamentario”. Para Miguel González, su paso por la agencia Servimedia de Madrid y la emisora municipal Tarragona Radio le han permitido “ver y vivir de cerca el trabajo real de un periodista, más allá de la teoría o práctica propias de la carrera”. Por otro lado, ha tenido la posibilidad de introducirse en el mundo profesional “sin que mi discapacidad visual haya sido ningún obstáculo...”. En cuanto a Joan Callarissa, sus expectativas de “aprender mucho” se han cumplido a la perfección tras su asistencia al 60 aniversario de la OTAN, con la presencia de líderes a escala mundial, entre los que se encontraba Barack Obama. Cristina Garde no sabía que sufriría el ERE del El Periódico, donde escogió hacer sus prácticas y que dejó sin empleo a 531 trabajadores del grupo ZETA. Confiesa que si ella fuese empresaria no se permitiría el lujo de prescindir de periodistas de la valía de Joan Busquet, Xavi Adell, Jordi Subirana y tantos otros afectados por los despidos. Desde la distancia que le da Bruselas, donde dentro de dos semanas finalizará la beca, todavía tiene más claro que “los periodistas deberían tomar las riendas de esta profesión que nos apasiona”.

Para Laia Balsch, es imposible imaginar un periodismo de calidad sin que las empresas acepten pagar las tarifas mínimas establecidas: “Continuamente se apela a la innovación como una vía para salir de la crisis, pero nos olvidamos de aspectos esenciales: el talento y el ingenio no son gratuitos...”. Según Laia, los retos del periodismo son erradicar la precariedad, cambiar las dinámicas de trabajo y apostar por la especialización. Todos estos becarios son conscientes de la difícil situación del mercado laboral en el campo del periodismo. “Las universidades forman muchos más periodistas de los que las empresas pueden absorber”, reconoce Susana Pérez. Raül Calàbria, recién terminada la beca, ya ha tomado una decisión: “Me voy a Londres a ver si la cosa pinta mejor. Estoy convencido de que, con gran decepción, volveré a Barcelona antes de que cante un gallo con la universal constatación que, tanto aquí como allí, el periodismo está fatal. Que alguien lo saque del pozo”.

TELEVISIÓN: CRISIS, INCERTIDUMBRE Y CAMBIO DE MODELO Una nutrida representación de profesionales del mundo de la televisión, además de expertos en comunicación, se reunieron el pasado 7 de julio en el Col·legi de Periodistes para reflexionar sobre el estado del sector, inmerso en un importante proceso de cambio. La veintena de invitados a la Mesa sobre televisión hablaron de incertidumbre, de cambio de modelo y de nuevas tendencias. El primero de los ponentes fue Núria Almiron, doctora en Periodismo y profesora de la Universitat Pompeu Fabra, que como representante de la Academia hizo una introducción sobre el escenario general del sector. Para empezar se refirió a las grandes

tendencias que se están dando en el sector audiovisual, como la fragmentación de las audiencias, “la conglomerización” del sector con la creación de grandes grupos, la banalización de los contenidos y el cambio de hábitos. Ante este panorama señaló los grandes retos de la televisión actual: la superación de las contradicciones del modelo de explotación económica, que pasa por entender que Internet no se podrá explotar comercialmente como la televisión en el s. XX; “desgigantizar” el sector apostando por grupos empresariales medianos o pequeños y,

finalmente, liberarse de la excesiva dependencia de la publicidad, entre otros. Otro de los ponentes, Àlex Gutiérrez, presidente de la Fundació Escacc, inició su intervención remarcando que “en poco tiempo la caída de la publicidad se ha comido el crecimiento de muchos años”. Según Gutiérrez, desde el Escacc se tiene la percepción de que “mientras que en la prensa escrita ya hay propuestas para superar la crisis, en el caso de la televisión todavía se está en una fase anterior”. “Hemos de hacer el análisis del sector y hemos de hablar de los usos y formatos”, concluyó. Ramon Espuny, presidente del Sindicat de Periodistes de Catalunya, abrió el turno de los sindicatos reivindicando los valores del periodismo en un parlamento donde se centró en la defensa de la televisión pública y en unas condiciones laborales dignas. Roser Mercadé, de la sección sindical de CC.OO. de TVC, recordó que con la excusa de la crisis y la bajada de ingresos publicitarios, el maltratado mercado de trabajo del sector audiovisual padece más EREs, despidos y cierres de empresas. Después de los sindicatos, llegó el turno de las asociaciones de televisiones de proximidad. Xavier Atance, presidente de Productors Audiovisuals de Catalunya –un núcleo importante de productores independientes– advirtió que “es muy difícil absorber a los 1.400 licenciados de comunicación audiovisual que cada año quieren entrar en el sector”. En el turno de las productoras y empresas privadas, Jaume Roures, presidente de Mediapro, destacó “la respuesta modélica de TVE ante la crisis”, en referencia a la reestructuración interna (“un proceso que implica que ahora sea líder y que, además, ya no sea una herramienta partidista como era históricamente”), y pidió que el mismo proceso tenga lugar en las autonómicas. En su parlamento, la directora de TVE Catalunya, Montse Abbad, reconoció que a nivel publicitario en este momento la palabra es ‘incertidumbre’ y reconoció la importancia de Internet, un medio que, según ella, “gracias a su inmediatez está cambiando la manera de hacer y de consumir el medio televisivo”. En la ultima ponencia de la jornada Carles Mundó, secretario de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, reconoció más optimista que “hay que plantear un reordenamiento y la crisis es un buen momento para hacer un análisis del sector”.

TVE CATALUÑA, MEDIO SIGLO EN PANTALLA TVE Cataluña celebra su 50º aniversario, justo después de superar el profundo proceso de reforma que acompañó a la conversión de RTVE en Corporación y cuando todavía se enfrenta a un nuevo modelo de financiación que, según las previsiones, entrará en vigor el próximo otoño y pasará por la supresión de los anuncios.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 139

ex directora de programas y producción de TV3, echa de menos un rumbo claro en los cambios legislativos que afectan a la televisión pública española y se muestra pesimista sobre su futuro. “TVE Catalunya tiene un panorama tan negro con TVE en general. (...) Lo que hace falta es un modelo claro de televisión pública”.

ENTREVISTA A BRU ROVIRA Lleva más de tres décadas pisando la calle, ya sea en Barcelona o en países en conflicto. Bru Rovira, uno de los principales representantes del reporterismo actual, vive un punto de inflexión en su carrera después de finalizar una etapa en La Vanguardia, diario donde ha trabajado durante un cuarto de siglo. En esta entrevista el autor de Africas habla de la falta de voz propia, análisis y contextualización en la prensa escrita, así como de la falta de autoestima de la profesión. Después de treinta años de profesión empieza una nueva etapa en su carrera. “Más de

treinta años. Comencé a finales del franquismo haciendo una revista clandestina, Solidaritat, con Joaquim Roglan, donde hablábamos de los presos que había en las prisiones catalanas. Y fue Roglan quien después me lleva a Tele/eXprés, donde conocí a gente como Joaquim Ibarz, Maruja Torres, Tomàs Delclós, etc.”. Rovira reconoce que en aquellos tiempos los profesionales se formaban trabajando y que muchos de ellos no eran licenciados. “Había gente de la cultura, la economía, el derecho y, al mismo tiempo, también había periodistas.” De hecho, esto aportaba mucha fortaleza de criterio a los periódicos porque se expresaban distintas sensibilidades y formación, y esto incentivaba la discusión permanente. “En la actualidad una redacción es un lugar completamente apagado donde no cabe ninguna discusión sobre lo que se trabaja. La jerarquía se impone al debate”. Y es que parece que hoy en día, a menudo la voz propia la aportan los articulistas de opinión. “Y esto es una tragedia porque la opinión es un asunto distinto de la información, la investigación y el reportaje, que son la esencia del periodismo”, responde Rovira y añade, “lo que no puede ser es que la opinión sea el nervio del periódico, especialmente cuando existe el vicio de opinar de todo muchas veces sin ningún conocimiento de las

cosas. Para opinar debes tener un prestigio y merecer un respeto”. Cuando se le pregunta por qué en la actualidad el gran formato ya no tiene cabida en los diarios, Rovira responde: “Porque el reportaje de gran formato se caracteriza por aspectos como la temporalidad, que hoy en día no tiene el periodismo. Hoy parece que no sabemos salir de la noticia del día y tenemos miedo a la complejidad y al paso del tiempo”. El periodista, que ha recibido el premio Ortega y Gasset por una serie de reportajes sobre la República Democrática del Congo, habla de uno de sus grandes referentes: “Ryszard Kapuscinsky sabía dos cosas básicas: la primera es que tienes que ir a los sitios porque cambia completamente tu visión de las cosas. Y la segunda: que te has de formar muchísimo porque no puedes ser periodista de estereotipos, debes tener una gran cultura general, una cultura antropológica, histórica. ¿Cuántos periodistas de hoy se ocupan de llevar una vida así?”. Rovira ha estado un tiempo en África y sabe que volverá, pero ha descubierto que “un periodista que quiera cubrir África a la manera clásica se muere de hambre. Si eres corresponsal te lo paga el periódico, pero yendo por libre es diferente”. Respecto al futuro del periodismo, responde con optimismo: “El futuro del periodismo tiene que ver con el futuro de la sociedad misma. Si todos juntos avanzamos hacia una sociedad más justa, equilibrada y creativa, entonces el periodismo será una de las flores principales del patio de la democracia”.

EL GRAN RETO DE LAS REDACCIONES INTEGRADAS En febrero El Punt estrenaba web propia. Este mismo año, El País ha iniciado el proceso de integración entre las redacciones de papel y virtual. En Lavanguardia.es en tres años han triplicado el número de periodistas, y Elperiodico.com, a pesar de las reestructuraciones en Zeta, es una de las pocas secciones que no ha perdido gente. Estos son algunos de los acontecimientos que se han producido últimamente y que demuestran que algo se está moviendo en la convergencia entre periódicos de papel y periódicos de pantalla. Cientos de puestos de trabajo se lanzan a una transformación ante la cual se recomienda mantener los ojos bien abiertos. En 1994 el actual jefe de la sección online de El Periódico, Pep Puig, era un joven de treinta años que había sido destinado a levantar la versión digital del diario. Todavía recuerda que, “en aquel momento tener una versión digital no era un negocio, sino una operación de marketing, para poder decir que el diario era innovador”. Pero, poco a poco, el modelo se ha tenido que revisar, a medida que las páginas web de los diarios pasaban de ser una copia en pantalla del papel a incorporar informaciones de última hora y ensayar las posibilidades tecnológicas de la Red. Ha

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Mucho ha llovido desde aquel 1 de enero de 1959, cuando se instaló la primera antena emisora de la señal de TVE en la Torre de les Aigües del Tibidabo, con un Madrid-Barça como primera experiencia televisiva de buena parte de los barceloneses. Medio siglo después, todo ha cambiado: empezando por el emplazamiento del centro, de Miramar a Sant Cugat, continuando por la competencia, del monopolio a una implacable TV3 y un creciente número de privadas y acabando por la configuración del mapa televisivo en el Estado, que promete transformarse el próximo curso con el apagón analógico y una nueva Ley del Audiovisual. Entretanto TVE Cataluña resiste el paso del tiempo, acorazada por un patrimonio histórico sin rival. Pero no son pocas las voces que alertan de la pérdida de idiosincrasia del centro dentro del mare nostrum de RTVE y ponen en duda que un ERE y prescindir de los ingresos publicitarios sean las mejores maneras de fortalecer la televisión pública de cara a los inminentes retos de futuro que ha de afrontar. TVE Cataluña no puede concebirse, en ningún caso, como una televisión específicamente catalana, ya que nunca en su existencia ha podido mantener una independencia real de acción y criterio respecto a la omnipresente Madrid. “La programación catalana de TVE no nace con personalidad y dinámicas propias, sino como un apéndice forzado de la programación del Estado”, advertían ya hace décadas Elisabet Garcia y Sergi Schaaf en el libro conjunto La televisió a la Catalunya Autònoma (Edicions 62). Y esta situación, lejos de corregirse con el tiempo, se ha cronificado. A juicio de Jaume Codina, ex redactor de informativos y ex director de Línea 900 afectado por el ERE de la casa, TVE Cataluña se ha convertido hace tiempo “en un elemento sin personalidad propia, una prolongación de intereses y maneras de hacer de Televisión Española en Madrid”. Desde el punto de vista de las audiencias, hace tiempo que TVE ha claudicado en Cataluña, donde TV3 se las ve con las privadas y en particular con Telecinco, con quien mantiene una lucha permanente. Pero la incertidumbre que ahora afronta Televisión Española es de índole diferente y está motivada por una reforma radical de su modelo de financiación, que deberá prescindir de los ingresos publicitarios. Desde TVE Cataluña lo toman con cautela. “Es difícil de valorar. No conocemos el contenido exacto ni en qué se traducirá. Hay dos garantías importantes: la plantilla no se toca y el presupuesto ha de ser muy similar al que tenemos ahora. Son dos puntos de partida que hay que saber y ahora mismo no conocemos el contenido”, reconoce la actual directora de TVE Catalunya, Montserrat Abbad. “A mí me gustaría ver TVE como una empresa grande, potente y equilibrada”, añade Teresa Carreras, corresponsal en Bruselas de 1989 a 1997. Por su parte, Rosa Maria Calaf,

139


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 140

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

sido entonces cuando se ha planteado el debate de la integración de las redacciones y de la necesidad de dotar a los medios digitales de vida propia. Pero Salvador Alsius, ex decano del Col·legi de Periodistes y profesor de Periodismo, aclara que “cuando se habla de integración, normalmente se habla de integración entre un periódico y una web, y suele hablarse como si el pariente pobre, la web, se incorporase a la vida del pariente rico, el diario impreso”. Por su parte, Enric Sierra aterrizó en La Vanguardia en 2006, procedente de 20 minutos, donde ya había llevado a cabo un proceso de coordinación entre las redacciones de papel y digital. En aquel momento, las versiones de papel y de Internet tenían directores diferentes –Lluís Foix y José Antich, respectivamente–. “Ahora sólo tenemos un director para los dos medios”, afirma. Y lo mismo pasa con los jefes de sección. Sierra tiene claro que en Lavanguardia.es “se empaqueta la información de una manera diferente. Necesita de profesionales que dominen el multimedia, el enlace entre noticias, una cobertura más gráfica...”. Y es que “en un momento en que la inmediatez es un valor informativo tan importante, el papel ve en Internet la posibilidad de superar esta limitación que siempre había tenido”, afirma David Domingo, profesor de la Universitat Rovira i Virgili y ex presidente del Grup de Periodistes Digitals. Desde El País, el subdirector Tomás Delclós le da la razón y reconoce que el lenguaje de la web no es el mismo que el del papel: “los titulares han de ser menos líricos, más claros, para que los buscadores de Internet puedan localizarlos”. Lo que queda claro es que los periodistas del papel tienen que aprender a dominar estos nuevos lenguajes. ¿Y cómo cambiará el papel? La mayoría de los consultados reclaman un periodismo más reflexivo que esté un paso por delante de la actualidad del día, si bien es cierto que Internet también podría ofrecer lo mismo sin papel ni celulosa. El gran problema es que la Red todavía no tiene un modelo de negocio fiable, y los medios digitales dependen del papel tanto por economía como por audiencia.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

UNA PLUMA MEDITERRÁNEA Y PROVOCADORA

140

La muerte de Baltasar Porcel el pasado 1 de julio deja a la literatura catalana sin uno de sus referentes más importantes. Pero la profesión también pierde a un periodista que hacía años que cultivaba todos los géneros y que desde 1982 escribía una columna diaria en La Vanguardia, donde con un estilo inconfundible hacía comentarios incisivos y lacerantes. Este apasionado del Mediterráneo, que también había colaborado en numerosos medios como Serra d’Or, Destino, ABC o Última hora, entre otros, deja un extenso legado fruto de un personaje con una amplia

cultura histórica, polemista y que con sus escritos consiguió no dejar indiferente a casi nadie. Porcel era un mediterráneo en el sentido más estricto de la palabra. Su mundo de Andratx lo acabó proyectando en su visión literaria y periodística, que tenía tres patas con las que caminó toda su vida: los clásicos griegos, la religión de Israel y el derecho romano. Su libro sobre el Mediterráneo es, posiblemente, la obra en la que surgen con más claridad sus raíces culturales y de civilización. Habla de la historia del Mar Nuestro pero, sobre todo, habla de él, de sus percepciones de la realidad, de la historia y de la filosofía. Su obra periodística tiene el tono de una persona que posee una amplia cultura histórica. Esta faceta es muy importante. Un periodista que no domina la historia va por el mundo a ciegas, sin referencias sólidas, perdido en la actualidad huidiza. La tarea de Porcel ha sido larga y fecunda. Durante quince años, por ejemplo, publicó una sección semanal fija titulada Los trabajos y los días, en la que siguió fundamentalmente dos direcciones: Una, la del artículo costumbrista o de fabulación, basada en su Mallorca natal y rural, de la que es una buena muestra el cúmulo

así como en Mallorca y Última Hora. Pero, con los años, La Vanguardia se convirtió prácticamente en su única casa periodística, fruto de un trabajo y una relación fluida entre ambas partes. Desde su columna, Porcel comenzó a aplicar racionalidad a la vida política española y catalana señalando aquellos puntos de los nuevos gobernantes que no respondían ni a las promesas ni a la coherencia con los hechos. Cuando no era políticamente correcto criticar a los socialistas, él lo hacía de una manera desenfadada, libre, sin prejuicios y sin miedo a lo que dijeran de él. Porcel tenía los pies en el suelo, que llevaba constantemente las antenas puestas, que preguntaba, que investigaba, que estaba muy atento a lo que pasaba en la sociedad en la que vivía. No solamente se expresaba en un estilo llano y entendedor, sino también reflejaba como nadie el sentido general de la opinión, el estado de satisfacción o insatisfacción de la gente, el pulso de la sociedad. Y recogiendo todas estas señales, que encontraba a su alrededor, utilizaba, tal y como hacía Pla, la paradoja mezclada con la ironía y muy a menudo con dosis importantes de crudeza. Porcel era un escritor de vasta cultura, curioso, cáustico, apasionado y arrebatado. Tenía la suavidad de las aguas tranquilas del Mediterráneo pero también la furia del viejo mar cuando soplan los vientos que provocan temporales devastadores. Su rebelión lo acompañó hasta sus últimos días.

“NUESTRA PROFESIÓN NECESITA AUTOCRÍTICA”

de trabajos contenidos en su libro Les Illes encantades, muchos de los cuales fueron publicados previamente en La Vanguardia. Este mundo imaginario de sus islas sirve a Porcel, una y otra vez, como punto de referencia, y en su prosa adquiere su riqueza más matizada e impresionista. La otra dirección era el típico artículo de opinión, corto, incisivo, siempre disparando contra alguien o contra algo. A veces contra lo que él mismo había defendido. Estas miles de columnas publicadas en La Vanguardia a menudo estaban envueltas por la polémica. Porcel trataba temas culturales, sociológicos, costumbristas, cuestiones que preocupaban a la gente, a sus amigos y a sus enemigos, que también tenía como cualquier periodista o escritor que tenga una cierta relevancia. En sus primeros tiempos de colaborador del diario, Porcel escribía también muy a menudo en las revistas Serra D’Or y Destino, donde publicó la mayoría de sus célebres entrevistas. También escribió ampliamente en la prensa madrileña, en ABC y en Madrid,

El 2 de junio Mònica Terribas, directora de TV3, recogía el II Premio Quim Regàs de Periodismo en un acto en el Parlament de Catalunya. A continuación reproducimos extractos del discurso de agradecimiento que hizo Terribas al recoger el premio, instituido en memoria de este conocido periodista muerto en 2007 a los 56 años de edad. Para Terribas el hecho de recibir el II Premio Quim Regàs de periodismo, por decisión de compañeros de profesión, significa una responsabilidad, más que un reconocimiento: “La responsabilidad de estar a la altura de Quim y de Ramón Besa —I Premio Quim Regàs—, dos personas que he tenido la suerte de conocer”. Una responsabilidad que para la galardonada es la voluntad de mantener los principios profesionales de Regàs y su manera de comportarse en “un entorno cada vez más hostil a la honradez y a la lucha por defender lo que creemos que hemos de hacer como representantes de un oficio que tiene un contrato no escrito con la sociedad, de ser rigurosos con los hechos y las interpretaciones que hacemos de nuestro entorno”. La directora de TV3 expresó sus dudas sobre si se puede contribuir al periodismo desde la dirección de una televisión pública.


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 141

BARCELONA, CIUDAD DE DIARIOS A finales de mayo, la Asociación Mundial de Periódicos (WAN) celebró en Barcelona su conferencia internacional “El poder de la prensa escrita”. Este es un resumen de las palabras de bienvenida de Xavier VidalFolch, director adjunto de El País y presidente del Foro Mundial de Directores de Periódicos (WEF). Después de recordar que Barcelona huele a tinta desde hace más de cinco siglos –lo que le ha valido ser la capital editorial mundial en lengua española (y por supuesto, catalana)–, Vidal Folch hizo un repaso por la historia periodística de la ciudad: desde la edición aquí del primer periódico en España en 1441, La Gazeta, hasta la aparición de la primera televisión local, en Cardedeu, en 1980. “La fortaleza cultural barcelonesa reside casi exclusivamente en la potencia del ta-

lento de sus gentes de origen. Y de la mezcla cosmopolita de gentes aquí llegadas, un mosaico muy reciente. Un mosaico articulado, a pesar de que en ella se practican hasta 250 lenguas. Un talento aplicado a la pasión por la novedad y la creatividad. Incubadora de la creatividad y de la innovación, Barcelona es el heraldo español de la creación y el comercio cultural. De la cinematografía y de la publicidad. De la nueva arquitectura y del nuevo urbanismo. De la moda y del diseño”. En cuanto al ámbito de la prensa, el periodista destacó que la ciudad en “estos últimos treinta años ha generado novedades sustantivas, como la provechosa transformación del diseño de un periódico tradicional, La Vanguardia. O la creación en 1978 de El Periódico de Catalunya, modelo de éxito que hibrida lo popular y la calidad; y que es pionero en la doble edición lingüística, en catalán y en castellano. O la inauguración en España de la multi-impresión y la multicentralidad, que posibilitó la bicapitalidad de redacciones de un mismo diario, El País, desde 1982. O el surgimiento del primer rotativo escrito íntegramente en catalán después de la guerra civil, El Avui (1976)”. “También en el ámbito asociativo periodístico Barcelona/Cataluña es pionera, mediante corporaciones muy activas como la Associació Catalana de la Premsa Comarcal (1982) y la Associació de Publicacions Periòdiques en Català (1983). O en la institucionalización de la autorregulación de la profesión periodística, mediante el Consell de la Informació de Catalunya, fundada en 1997 por el Col·legi de Periodistas”. Sin embargo, reconoció Vidal-Folch, “todos estos éxitos se acompañan de algunos fracasos muy sonoros, de modo que los catalanes saltan con cierta facilidad del éxtasis a la depresión, del orgullo excesivo a la humildad exagerada. Muchas veces a las iniciativas periodísticas y culturales barcelonesas les falta tamaño empresarial. (...) La industria de la comunicación convencional ha llegado a un cierto techo que pugna por romper. Las nuevas tecnologías, los desarrollos audiovisuales y la Red ofrecen a las cabeceras y empresas más añejas ocasión de adaptarse. Y brindan a los proyectos de nuevo cuño oportunidades extraordinarias”. “Se trata de nuevos ámbitos en los que operar. En los que Barcelona y sus gentes pueden y deben realizar nuevas aportaciones. Debe hacerlo, si quiere mantenerse viva y seguir despertando admiración. Puede hacerlo, porque la Red, el diseño, los servicios constituyen terrenos de juego y actividades en los que la innovación resulta más decisiva que la economía de escala. Y porque son actividades que sintonizan con las habilidades y percepciones autóctonas: donde lo ciudadano prevalece sobre lo estatista. Porque el futuro puede arrancar del pasado, pero sólo depende de nosotros mismos. Bienvenidos a Barcelona”.

BOLONIA REINVENTA LOS ESTUDIOS DE PERIODISMO El proceso de Bolonia ha cambiado la metodología que se utiliza en la universidad y ha obligado a variar los planes de estudio, la manera de funcionar y, en algunos casos, a reorientar las prioridades de algunas facultades catalanas en las que se cursan los estudios de Periodismo. CAPÇALERA ha contactado con los responsables académicos de estos centros para hablar de unos estudios que no han dejado de crecer desde 1972, cuando la UAB comenzó a ofrecerlos. Muchas facultades de Periodismo empiezan a partir de este curso a aplicar el nuevo sistema. Otras apuran el margen que tienen hasta el curso que viene mientras que otras ya se habían puesto antes que nadie. Este es el caso de la Universitat Ramon Llull (URL). Ellos fueron, hace un año, los pioneros en la aplicación del nuevo sistema. Y su valoración es muy positiva. Miquel Treserras, decano de Periodismo de la URL, apunta que ha supuesto “la reforma universitaria más profunda y realista de las últimas décadas”. Después de enumerar las principales ventajas (aumento de la autonomía del centro, mejor coordinación del profesorado y mayor implicación de los

estudiantes, entre otras), concluye diciendo que “estamos seguros de haber hecho un buen salto hacia la excelencia universitaria. Bolonia nos lo ha permitido”. Y es que Bolonia, más allá de la resistencia de un pequeño grupo de estudiantes contrarios a la reforma, ha supuesto un cambio que ha permitido a los responsables académicos replantear prioridades, ganar independencia académica, flexibilidad, y apostar por sectores concretos de la profesión que les permiten aproximarse al mercado laboral. Uno de los aspectos claves de la reforma –y uno de los más criticados por los anti-Bolonia– es el postgrado (hasta ahora se denominaba máster). Se trata de uno de los aspectos más controvertidos ya que su coste no será asumible por todos los bolsillos. “La idea es que los futuros postgrados sean una especialización, aunque serán muy caros. Este es un punto débil de Bolonia”, admite Salvador Alsius, director de los estudios de Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra. Otro aspecto espinoso es la imposición de un 50% de docentes con título de doctor.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

“Me pregunto si ponerme al timón de este barco en un momento económicamente tan complejo, y en una etapa de transformación del entorno audiovisual, me permitirá mantener mi norte, defender mis principios hasta el final, aunque inevitablemente me cambie la perspectiva”. Al parecer Terribas interpreta este Premio Quim Regàs más como una advertencia que como un reconocimiento: “Yo quiero interpretar así este premio (...) y lo agradezco de todo corazón porque me regala a partir de ahora la vigilancia de este jurado que tanto admiro y respeto”. Desde el Parlament, Mónica Terribas advirtió de que “los principios profesionales y las razones de lógica empresarial no siempre rigen las decisiones que se toman en nuestro entorno. Todavía los intereses de los grupos mediáticos y las presiones interesadas, políticas o no, están demasiado presentes en el día a día”. Y sobre la situación actual de los medios hizo la siguiente reflexión: “No podemos mirar hacia otro lado cuando vemos que los grupos de comunicación someten a nuestro oficio a precariedades intolerables para obtener más ganancias. Son tiempos complicados, pero para todos: para los que han arriesgado su dinero en las empresas y para los que trabajamos para hacerlas fuertes y ambiciosas. Todos deberíamos sacrificar algo”. En el discurso de Terribas también hubo lugar para la autocrítica. “En nuestra profesión tenemos que ser capaces de revisar lo que hacemos, de admitir que nos equivocamos. Nuestra credibilidad se construye cuando rectificamos nuestros errores. Este es un proceso imprescindible para mantener a la sociedad de nuestro lado, confiada y tranquila de que cuando les demos gato por liebre de manera involuntaria o accidental, lo sabremos reconocer públicamente. Y aquí sí que todos juntos tenemos que mejorar nuestra capacidad de autoexigencia”.

141


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 142

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

“Es uno de los riesgos de Bolonia, uno de los aspectos que me preocupa y no me gusta”, reconoce Jordi Llonch, adjunto al decanato por el área de Comunicación de la Facultad de Empresa y Comunicación de la Universitat de Vic. “En determinadas carreras muy prácticas –prosigue– sería mejor tener una ratio diferente de doctores y profesores asociados para conservar el equilibrio entre los que priorizan el valor académico y los que priorizan la vida profesional”. Uno de los temas recurrentes en la profesión es el de la precariedad laboral y muchos dedos señalan al sistema universitario como uno de los responsables de haber empeorado las condiciones laborales debido a la proliferación de facultades de periodistas que han multiplicado el número de licenciados. “Es una simplificación –opina Llonch–. Honestamente, no creo que se pueda acusar a las facultades de la precariedad laboral. Es cierto que se ha ampliado la oferta pero cuando solo estaba la UAB la cifra de estudiantes para entrar era altísima”. Otros, en cambio, reconocen cierta relación. “Una cantidad más grande de licenciados obviamente afecta al mercado laboral”, admite Joan-Andreu Rocha, vicedecano de periodismo del Abad Oliva CEU. Treserras también admite la relación entre precariedad y el número de licenciados. “Pero me parece que esto puede aplicarse a la mayoría de carreras”, sentencia.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

RADIOGRAFIA DE UNOS ESTUDIOS MASIFICADOS

142

Asistimos a un importante cambio en las enseñanzas universitarias de cara a la convergencia europea. Tras la declaración de la Sorbona en 1998, firmada por los ministros de Educación de Francia, Alemania, Italia y Reino Unido, otros 25 países europeos ratificaron la Declaración de Bolonia en 1999. El Proceso de Bolonia constituye una reforma de los sistemas de Educación Superior en 29 países de la Unión Europea, con el objetivo principal de construir el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). A lo largo de este artículo veremos cuál va a ser la adaptación a la que se sometan los estudios de Periodismo de cara a la convergencia europea.

En 2007 se licenciaron en España 2.601 estudiantes de Periodismo, ascendiendo el número total de licenciados en Periodismo desde 1976 hasta 2007 a 63.898. El desequilibrio existente entre el alto número de licenciados en Periodismo, y la escasa salida laboral de las mismas, era detectada ya a finales de 2004 por el Ministerio de Educación.. Atendiendo al ranking de las titulaciones más demandas, Periodismo se sitúa como una de las carreras con menor índice de demanda de empleo. El cambio que ha sufrido el mercado laboral en estos últimos años ha sido la “desregulación”, donde a un mismo puesto de trabajo pueden acudir personas de distintas titulaciones, y una titulación puede llevar a puestos de trabajo que clásicamente no se percibían como propios. Según el informe de la OCDE el 22% de los titulados universitarios españoles ocupan puestos de trabajo que están por debajo de su capacidad profesional. Ante esta diferencia entre la cualificación profesional y los requerimientos de las empresas, el Espacio Europeo de Educación Superior viene, en gran medida, a dar respuesta a esto. Las universidades españolas han ofertado para el curso académico 2008-09 unos 50 cursos de doctorado, de muy variada temática, entre los que destacan, por una parte, aquellos relacionados con los nuevos medios de comunicación o la comunicación en la era digital, y, por otra, los relacionados con la comunicación organizacional o la gestión de la comunicación en empresas e instituciones. Ambas temáticas responden a las necesidades actuales y se relacionan directamente con las nuevas perspectivas tanto laborales como de investigación. Por su parte, los másteres tienen como finalidad la adquisición por el estudiante de una formación avanzada, de carácter especializado o multidisciplinar, orientada a la especialización académica o profesional, o bien a promover la iniciación en tareas investigadoras. Los másteres se han convertido en títulos oficiales y por ello los planes de estudio conducentes a la obtención de títulos de máster universitario serán elaborados y propuestos por las universidades de acuerdo con las directrices del Ministerio. Junto a los másteres, en los últimos años se han establecido en las universidades las dobles y triples titulaciones, donde se combinan dos y tres carreras universitarias, respectivamente. Se pueden combinar licenciaturas, diplomaturas, licenciatura con diplomatura, licenciatura con título propio, ingeniería con licenciatura o diplomatura, etcétera. El EEES es un ámbito de integración y cooperación de los sistemas de Educación Superior, con el objetivo de crear, en 2010, un escenario unificado de niveles de enseñanza en todo el continente, que permita la acreditación y movilidad de estudiantes y trabajadores por todo el territorio europeo. El principal cambio que introduce Bolonia es el cambio en las metodologías docentes

de enseñanza. Ahora estas metodologías estarán orientadas a evaluar el esfuerzo del alumno, y el profesor toma una mayor interacción con el alumno en su formación. En cuanto al máster se plantea una gran oferta de másteres públicos a precios asequibles y, además, se podrá disponer de un amplio abanico de ayudas económicas, donde predominará la modalidad de beca. La integración de España en el EEES ha supuesto un esfuerzo normativo y de adaptación por parte de las universidades e instituciones de educación superior. Estos objetivos podrán alcanzarse con la adquisición de una serie de conocimientos y habilidades que deberían incluir aspectos como formación en Ciencias Sociales, Humanidades, y Ciencia y Tecnología; Teoría, Historia y Estructura de la Información y la Comunicación; en capacidades expresivas y en los lenguajes y procesos de comunicación; en el conocimiento y en el uso de la tecnología (informativa e informática); formación básica relacionada con la gestión empresarial, el autotrabajo, el teletrabajo y la organización, la producción y la realización de proyectos informativo-comunicativos; y realización de trabajos prácticos y de experimentación profesional y de innovaciones, juntamente con una introducción metodológica y análisis aplicado a la iniciación en la investigación del campo informativo-comunicativo.

LA IMPORTANCIA DE LAS BOLSAS DE TRABAJO Un buen currículum no es suficiente para encontrar trabajo como periodista si no va acompañado de unos buenos contactos. Pero si, además, el candidato es un periodista recién licenciado, la búsqueda de un primer puesto de trabajo es aún más complicada. En la Universitat Rovira i Virgili (URV), desde 2004, se licencian anualmente 30 personas en Periodismo. De éstas, la mitad encuentran trabajo relacionado con la carrera. No son cifras demasiado alentadoras, pero afortunadamente las prácticas obligatorias del último año de carrera y la tarea que desarrollan las bolsas de trabajo de las facultades facilitan a los jóvenes el primer contacto con el mundo laboral. Hay dos tipos de prácticas que pueden desarrollar los estudiantes: el practicum, que es obligatorio, y el Programa de cooperación educativa, es decir, las prácticas voluntarias. Al considerarse un complemento a la formación, generalmente estas prácticas no son remuneradas, salvo “algunos medios que retribuyen a los estudiantes por las informaciones que publican”, afirma Carles Singla, jefe de estudios de Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La Fundació UPF es la encargada del Programa de cooperación educativa de dicha universidad. Las prácticas que gestionan se remuneran siempre con una compensación económica


que va de los 4 a los 8 euros por hora. En cuanto al tipo de medios que suelen acoger estudiantes en prácticas la tipología es muy diversa y varía también en cada facultad: desde empresas de diversa índole, hasta medios de comunicación, ayuntamientos, etc. Solicitan también que los estudiantes desarrollen tareas multidisciplinares, destacando los trabajos relacionados con temas de comunicación, imagen corporativa, comunicación interna, gestión de contenidos, temas de redacción y de marketing. A pesar de la creciente demanda en los últimos años por parte de gabinetes de comunicación y de los medios que trabajan en la Red, las preferencias de los estudiantes al escoger dónde hacer las prácticas, normalmente se inclinan hacia los medios de comunicación tradicionales: televisión, prensa y radio. Sin embargo, esto cambia a la hora de buscar trabajo, ya que “lo que quieren es trabajar de lo que han estudiado, con lo cual la primera preferencia en muchos casos queda como una ilusión de futuro”, afirma Vicenç Sellés, Jefe de la Oficina Treball Campus de la UAB. Gracias a las distintas bolsas de trabajo, los estudiantes no sólo pueden optar a ser becarios, sino que, además, muchas empresas que precisan incorporar nuevos trabajadores buscan candidatos en las facultades. En este sentido son una buena manera de conseguir un primer empleo. En 2008 la Fundació Universitat Pompeu Fabra gestionó 30 ofertas relacionadas con el periodismo. Según Núria Soteras, coordinadora de la Fundació UPF, el tipo de trabajo que se suele ofertar es para desarrollar tareas de “gabinetes de comunicación, redacción o gestión de contenidos”. La mayoría de los trabajos son a jornada completa y el sueldo mínimo para que la Fundació las acepte es de 18.000 euros brutos anuales. Todos los estudiantes de la UPF y ex alumnos ya licenciados tienen acceso a la bolsa de trabajo de la facultad. Este servicio es gratuito tanto para los estudiantes como para las empresas, que sólo pagan la tramitación de documentos necesarios para los convenios de cooperación educativa, que administra también la Fundació. Por su parte, la bolsa de trabajo de la URV gestionó en 2008 1.045 ofertas laborales. De éstas, sólo 8 fueron para periodistas. Y como argumenta Miguel Ángel García, responsable de su bolsa de trabajo, “la crisis hará que esto todavía baje más”.

CRÍTICAS, MITOS Y TÓPICOS ALREDEDOR DE LOS BECARIOS Los nuevos licenciados en Periodismo se encuentran en la actualidad en una situación complicada para introducirse laboralmente en los medios de comunicación. Las empresas periodísticas están reduciendo más los costes y, por tanto, muchas veces se opta por

recortar la plantilla. Esto implica que una de las pocas opciones de un estudiante para tener contacto directo con los medios sea a través de las prácticas, ya sean obligatorias o voluntarias. La otra opción son las sustituciones de algún trabajador que está de baja o en excedencia. No obstante, sea cual sea la manera en que entren en contacto con los periodistas más veteranos, lo cierto es que siempre hay temas recurrentes entre los profesionales a la hora de hablar de las nuevas generaciones. Las críticas más habituales son las que se refieren a una falta de interés en la actualidad por parte de los más jóvenes. Pepa Masó, jefa de sociedad del Avui, está en contacto directo con los becarios de la Universitat Autònoma de Barcelona y la Universitat Ramon Llull que realizan las prácticas en el rotativo. Su valoración sobre

casos de medios que “de becario en becario van rellenando el hueco”, critica Boza, que considera que esto pasa sobre todo “en algunas empresas del ámbito audiovisual privado, y supongo que también es así en el ámbito de la prensa escrita”. No obstante, hay algunos medios que pagan una pequeña contraprestación por los gastos que supone la realización de las prácticas. Es el caso del Avui. Dídac Boza también cree que los becarios deberían recibir un incentivo: “No quiero decir que cobren lo mismo que un redactor, pero deberían tener una remuneración adecuada a las tareas que desarrollan, más allá de una simple compensación de gastos”. Como aspecto positivo, los periodistas veteranos reconocen que las nuevas generaciones tienen conocimientos amplios de las nuevas tecnologías, lo que les permite tener acceso “a cualquier tipo de información de manera más rápida”, apunta Boza. Y es que, “el sector necesita de ideas, creatividad e imaginación”. Por desgracia, uno de los tópicos que está desapareciendo es que los estudiantes en prácticas tienen más posibilidades de quedarse en la redacción, dado que últimamente las oportunidades de pasar a formar parte de la plantilla son cada vez menores. “Ahora es imposible que los becarios se queden”, reconoce Masó.

la preparación de los estudiantes es que existe “una falta de cultura general importante, relacionada con el hecho de no leer periódicos”. Dídac Boza, director del diario digital lamalla.cat comparte esta afirmación. Según él, la falta de background es “lógica por la juventud” de los estudiantes en prácticas, pero a parte de esto destaca la “desafección de la política por parte de algunos periodistas jóvenes, una falta de interés personal”. Pero también hay periodistas veteranos que consideran estas afirmaciones como tópicos. Es el caso de Eduard Boet, director de máster de TV3 y coordinador de los estudiantes en prácticas de la emisora pública. Según él, no es cierto que no estén al día de la actualidad. De hecho, para Boet otra afirmación habitual, como es que los estudiantes de Periodismo han escogido la carrera para hacerse famosos, es otro tópico. Y destaca que, en el caso de los becarios que pasan por TV3, es “legítimo” que quieran saber desenvolverse en cualquiera de las especializaciones que requiere el medio, “utilizar la cámara, editar, ponerse delante de la cámara”, y si conviene, “presentar un informativo”. Otro de los tópicos se refiere a los responsables de las redacciones de los distintos medios, que en algunos casos podrían llegar a aprovecharse de los becarios para que hagan de redactores encubiertos. A pesar de que las tareas y los derechos de los estudiantes están cada vez más controlados, todavía hay

LOS FUTUROS PERIODISTAS NO COMPRAN PERIÓDICOS Las estadísticas alertan del bajón en la venta de prensa escrita en los últimos años, sobre todo entre las franjas más jóvenes de la población, que prefieren informarse a través de Internet gratuitamente. El problema se agrava cuando se observa que los futuros periodistas de las facultades de Periodismo catalanas tampoco compran periódicos (el quiosco de la facultad de Ciencias de la Comunicación de la UAB ha pasado de vender 500 ejemplares diarios a tan sólo 25). Las nuevas tecnologías, la falta de tiempo y el coste económico son algunas de sus principales justificaciones. Los estudiantes encuestados no ven la necesidad explícita de leer cada día el periódico. “No compro el periódico a no ser que haya una noticia muy interesante que quiera conservar en papel”, afirma Daniel Gómez, estudiante de tercero de Periodismo en la UAB. La similitud de contenidos entre las ediciones en papel y digital lleva a los jóvenes periodistas a no encontrar relevante la lectura tradicional. A Salvador Aragonés, decano de la Universitat Internacional de Catalunya le sorprende este hecho: “No entiendo que se quiera ser periodista y no estén informados (...) leen bastante en Internet pero no se informan igual. En Internet no hay información de fondo sino información más superficial, sin el análisis y el pensamiento del papel”. Para Salvador

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 143

143


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 144

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

Alsius, director de Periodismo en la Universitat Pompeu Fabra: “Es decepcionante ver el poco interés que tienen por algunas cosas y me sabe mal ver que no compran el periódico”. Al contrario, entre las opiniones más optimistas se encuentra la de Miquel Treserras, decano de la Facultad de Comunicación Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, que explica que “en la facultad se regalan los periódicos y por la mañana desaparecen todos”. Parte importante del problema es que los jóvenes creen estar ya suficientemente informados, y no es cierto que no lo estén, pero hoy la gran diversidad de contenidos y su superficialidad no les permite profundizar. Para algunos profesores, la solución pasa por obligarles a comprar el periódico. Por otro lado, las nuevas tecnologías han tenido un papel considerable en este abandono de los hábitos de lectura en general por parte de los jóvenes. Se trata de una generación sobrecargada de información que, con el tiempo, ha banalizado el papel en todos los sentidos, y que dedican la mayor parte de su tiempo libre a ver la televisión (30,9%) o a escuchar música (17,9%). Es decir, sólo un 16,9% dedica el tiempo libre de que dispone a la lectura. Además, la aparición de la gratuidad en los contenidos informativos (diarios gratuitos e Internet) también ha incidido en el cambio de hábito. En definitiva, la lectura no interesa. “Estoy seguro de que hay alumnos que han hecho toda la carrera sin comprar un solo libro”, asegura Monferrer, quiosquero en la UAB. “Muchos de los estudiantes siguen los diarios digitales a pesar de tener los periódicos impresos gratuitos en la facultad. Les veo por el pasillo conectados a sus ordenadores y leyendo diarios digitales. Estamos ante un cambio de paradigma”. Y esto preocupa porque se suma, a su vez, a la disminución del nivel de cultura general entre los alumnos que llegan a las facultades de Periodismo. Los alumnos, por su parte, se rebelan ante las quejas de sus predecesores afirmando que hoy es fácil saber todo lo que ocurre en el mundo sin haber tocado una sola página en papel, algo que les aleja de los periódicos escritos.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

EVOLUCIÓN Y RETOS DEL PERIODISMO AMBIENTAL

144

Por primera vez, la humanidad es consciente de manera generalizada de la propia vulnerabilidad causada por sus actividades. No sólo se confirma el calentamiento del planeta, considerado ya inequívoco, sino que los expertos lo atribuyen en su mayor parte a los gases de efecto invernadero generados por el ser humano. Han hecho falta muchos años para que las evidencias fueran asumidas de forma generalizada. Y aún así, las conclusiones de los científicos no están suficientemente traduci-

das en el plano político de los acuerdos internacionales necesarios. Pero el gran impacto de esta noticia no debe hacernos perder de vista las carencias de la información ambiental y sus vaivenes. Los periodistas deberemos seguir cumpliendo nuestra función: informar, divulgar, opinar, analizar, desvelar, descubrir. La clave es analizar en qué se desarrollará su labor. En cualquier caso, es cierto que la prensa se ha ido mostrando cada vez más receptiva a incorporar estas informaciones, que se han ido abriendo un hueco creciente. La competencia ha sido clave en este sentido, una noticia que no se dé puede dejar en ridículo al medio que no la ha publicado, porque se puede encontrar con que al día siguiente todos los demás medios sí lo han hecho. Un factor tan evidente como la competencia resulta clave para ganar transparencia y mejorar la información.

de aprovechar estas oportunidades para ofrecer una visión global ante problemas complejos que están interrelacionados. Pero hay múltiples peligros: la falta de transparencia, la obstaculización del trabajo, las escasas informaciones que se dan sobre expedientes por posibles delitos ecológicos o faltas administrativas, la información de mala calidad o la utilización partidista de informes oficiales son algunos de los riesgos que deberán sortear, si hablamos solamente de la información en el ámbito de las administraciones públicas. Mientras tanto las ONG han tenido en algunas ocasiones más crédito que las propias administraciones. En la época de la ministra Isabel Tocino, la información de referencia sobre el inventario de emisiones de gases invernadero era la que proporcionaba Joaquín Nieto (CCOO) y José Santamaría (revista Worldwatch), y no la del propio Ministerio, que solía dar los datos con mucho retraso. Fue así como supimos del incumplimiento de España del Protocolo de Kioto.

LOS FOTÓGRAFOS YA NO PUEDEN VIVIR DE LA PRENSA

La calidad de la información, por lo demás, está supeditada muchas veces a si los medios tienen especialistas. Los grandes periódicos de ámbito estatal (como La Vanguardia, El País, El Periódico, ABC o El Mundo) cuentan con especialistas y suficientes filtros y garantías para que la información llegue al lector de manera adecuada y con un buen nivel de calidad. No obstante, la información sobreabundante es otro peligro, y la selección, una nueva tarea. Las noticias sobre medio ambiente deben competir y ganar su propio espacio, y el periodista encargado de ellas debe demostrar que tienen más interés que el resto de las informaciones que compiten en la sección… La información ambiental, más que un ámbito informativo, también puede ser considerada como un punto de vista transversal que nos ofrece una nueva perspectiva y una nueva manera de enfocar la realidad: una visión transversal que incluso me atrevería a decir que deja entrever un cambio cultural. Se deben aprovechar los momentos puntuales y el interés que ofrecen las circunstancias concretas de una noticia para introducir el análisis de los problemas ambientales de fondo: ampliar el foco y llegar a su raíz. La conmoción ocasionada por la crisis de las vacas locas, por ejemplo, hizo cuestionar a muchos una determinada evolución del sector ganadero y la necesidad de fomentar la ganadería extensiva. Se trata, pues,

El Visa pour l’Image de Perpiñán, el festival internacional de fotoperiodismo más importante ha cerrado otra edición con reflexiones alrededor del fotoperiodismo actual. A continuación reproducimos extractos de la entrevista que Jean-François Leroy, fundador y director del festival, tuvo con los periodistas Caroline Laurent y Lucas Menget. Los años 2008 y 2009 pasarán a la historia como años negros para el fotoperiodismo y Leroy lo sabe, tal como demuestran las dificultades para encontrar temas para su próxima edición, lo que no le había ocurrido en 21 años de existencia del festival. En relación con la actual producción por parte de las revistas de reportajes fotográficos, reconoce que “(..) hay poca producción por parte de las revistas. (...) el hecho de que un reportaje aparezca en un diario no significa que lo haya producido ese diario. Hemos visto buenos reportajes en la prensa. Por ejemplo, el reportaje de Philippe Cottin sobre Afganistán en VSD. Muy bien, pero no se trata de una producción VSD. Este fotógrafo fue solo, con su mochila, y cuando volvió le compraron el reportaje.” Para Leroy la conclusión es bien clara, “los fotógrafos ya no pueden vivir de la prensa”. Y aunque pueden dedicarse a la edición y a la exposición de su obra deberán inventarse nuevas maneras de difundir su obra: “Divulgar está muy bien, pero tienen que poder vivir de su profesión”. Tal y como están las cosas la divulgación en Internet tampoco parece ser la solución, puesto que de momento no representa un modelo económico que sustituya a la prensa como medio de vida de los fotógrafos. Cuando se le pregunta por la inclusión de


producción multimedia en Visa, su fundador y responde: “Hace años que muchos nos dicen que ‘Visa no es multimedia, estáis estancados, sois conservadores, etc.’, y siempre he respondido que no era cierto, que estábamos abiertos a muchas cosas.” Para Leroy “no por poner 14 fotos en un diaporama con las Cuatro Estaciones de Vivaldi de fondo haces multimedia” y vuelve a destacar el trabajo de Bollendorff y su documental web sobre los mineros en China “era una verdadera labor periodística, un verdadero trabajo fotográfico y era realmente original gracias a su vertiente interactiva con los internautas. No diré nombres, pero hay webs muy conocidas que presumen de hacer multimedia con fotos lamentables...”. En definitiva, para Jean-François Leroy “la prensa que hemos amado y defendido ya no existe. Nos encontramos en una época de transición y deberemos encontrar otras maneras de difundir las fotografías. Y es urgente diseñar las bases de un nuevo modelo económico que permita a los fotógrafos seguir produciendo. Desgraciadamente, ya hemos pasado a otra fase, porque considero que los diarios ya nunca volverán a manos de los periodistas”.

de la furia revolucionaria no encontró dificultad en suscribir la idea del Comité de Defensa Social de que “a una revolución satánica había que responder con una reacción divina”. En un recuento representativo de la línea editorial de los más importantes diarios nacionales y catalanes respecto a la represión del Gobierno y el proceso seguido a Ferrer, huelga decir que la totalidad de los conservadores y reaccionarios se aliaron con Maura, aplaudiendo su desproporcionada política represiva y reclamando un ejemplar castigo para los culpables. La prensa anatematizó a Ferrer con una saña hasta entonces desconocidas; lo condenó mucho antes de ser juzgado; e incluso llegó a anticipar su fusilamiento, si hacemos caso a un conocido grabado publicado en las vísperas del juicio oral, en el semanario La Actualidad, en el que podía verse a unos soldados subiendo un ataúd hacia el castillo de Montjuïc, fortaleza que el 13 de octubre de 1909 sería, a la postre, el escenario donde fue ejecutado.

LA PRENSA CONTRA FERRER I GUÀRDIA Cuando Francesc Cambó aseguró en el Congreso de los Diputados, en junio de 1914, que la responsabilidad moral del fusilamiento de Ferrer i Guàrdia corres-pondía “a la totalidad del cuerpo social de Barcelona”, no necesitó precisar, por-que era algo que todos sabían: en el proceso de criminalización del director de la Escuela Moderna, había sido la prensa el más eficaz e implacable de sus fiscales. Lo cierto es que la casi totalidad de los periódicos barceloneses no suspendidos por la censura se sumaron a la campaña de difamación y descrédito orquestada por el Gobierno para exigir una cumplida reparación de los daños causados, y satanizar, sobre todo, a aquél a quien se pretendía convertir en el instigador, líder y máximo responsable de los sangrientos sucesos de la Semana Trágica. Como aseguraría el propio Cambó, el Gobierno de Maura “pretendió castigar la rebelión ya vencida con la energía y la dureza que le faltó para abortarla durante su desarrollo”. La totalidad de las instituciones del Estado convinieron en condenar con extremo rigor una revolución que tan seriamente había amenazado los pilares que sostenían al oligárquico, autoritario y corrupto régimen que encarnaban. En tercera instancia, la Iglesia vio en la represión gubernamental la posibilidad de acabar con un proyecto educativo que desenmascaraba el sectarismo dogmático de las escuelas religiosas. Y finalmente, la propia sociedad catalana, víctima aún de la sacudida emocional

COLOMBIA: RIESGOS, AMENAZAS Y AUTOCENSURA En Colombia no hay censura oficial directa, sin embargo no existe una prensa libre y plural como la que necesita este país víctima del peor desastre humanitario del continente americano. Como consecuencia de presiones económicas y políticas, el periodismo sufre autocensura. En los últimos meses, varios hechos han reavivado el debate sobre la libertad de expresión: el espionaje del Departamento Administrativo de Seguridad (DAS) –organismo que depende de la Presidencia– a jueces, políticos de oposición y periodistas; y las acusaciones públicas del Presidente Uribe a reporteros por sus supuestos vínculos con la guerrilla. Uno de los periodistas espiados por el DAS es Hollman Morris, director del programa de televisión Contravía, quien en febrero de este año fue señalado por Uribe como “publicista del terrorismo”. Poco después, Hollman recibió amenazas en su correo personal, que se suman a las muchas recibidas a lo largo de su carrera, y que en 2001 lo obligaron a exiliarse a Madrid. Hoy se desplaza por Bogotá custodiado por tres escoltas. Teme por su vida y la de su familia, pero se

niega a dejar el país una vez más, alegando que su obligación es narrar el conflicto armado para poder avanzar hacia la paz. Ignacio Gómez, presidente de Fundación para la Libertad de Prensa (FLP) y subdirector del informativo Noticias Uno, abandonó el país por amenazas de muerte el mismo año que Hollman. Regresó de Estados Unidos y hoy ejerce su labor protegido por escoltas. “Antes de 2002 se producían un promedio de 7 asesinatos de periodistas al año. Entre 2001 y 2002 fueron despedidos de sus medios más de 500 periodistas solo en Bogota. Hasta el 2006 el promedio de asesinatos se mantuvo, es decir, aumentó el índice de homicidios en Colombia. Es una lectura muy distinta a la que da el Gobierno. Con tantos muertos se ha logrado tener una prensa dócil”, resalta Ignacio Gómez. Por el contrario, la secretaría de prensa de la Presidencia afirma que existen garantías para ejercer libremente el periodismo. Argumenta que el índice de periodistas asesinados bajo el mandato de Uribe ha disminuido gracias al dinero invertido en protección. Pero organizaciones como la FLP o Reporteros sin Fronteras insisten en que siguen presentándose embates contra el derecho a la libertad de expresión. Rodrigo Pardo, director de la revista Cambio, explica en relación con la situación de la prensa que, por un lado, hay menos medios que hace 10 años, y por ende, un 40% menos de periodistas en ejercicio; y por otro, el periodista no dice todo lo que sabe por miedo. Daniel Samper, columnista de El Tiempo salió del país hace 22 años por amenazas del narcotraficante apodado “El Mexicano”. Su punto de vista sobre la libertad de expresión en Colombia lo resume así: “Los periodistas tienen que escoger entre el destierro, el encierro o el riesgo al entierro. Hay medios que no se atreven a criticar al Gobierno porque perderían pauta publicitaria, o la posibilidad de tener espacio en un canal. Tampoco hay una prensa donde se reflejen todos los puntos de vista, a la que tengan acceso todas las voces”. Por su parte, Germán Castro Caycedo, ex director del programa de televisión Enviado Especial durante dos décadas, autor de 18 libros y cronista de la realidad colombiana durante 38 años, advierte que “La táctica del Gobierno es usar un lenguaje cifrado para negar la realidad. No existe subversión, ni conflicto armado interno; existe terrorismo, y nos encontramos en una fase de post conflicto porque se ha dado un proceso de desmovilización de los paramilitares. Se emplea el lenguaje militar, el de los círculos de poder, en contra de un lenguaje con palabras que parecen proscritas como diálogo con la guerrilla, derechos humanos y crisis humanitaria. Quien utiliza ese lenguaje es señalado como sospechoso, enemigo y simpatizante de la guerrilla”.

CAPÇALERA SETEMBRE 2009

Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Página 145

145


Seccions145-2:Layout 1 24/08/09 17:15 Pรกgina 146

CAPร‡ALERA SETEMBRE 2009

COM ENS VEU...RICARD SOLER

146


portada145:portada 25/08/09 10:22 Página 1

/PUPUÏTFMRVFTFNCMB

$SFVRVFMBMÓOJBWFSUJDBMFOOFHSFUBEFMBESFUB ÏTNÏTMMBSHBRVFMBEFMFTRVFSSB XXXNHDFTOPUPUFTFMRVFTFNCMB

%BWBOUEFRVBMTFWPMPGFSUBDBMJOGPSNBSTFCÏQFSQSFOESFMBNJMMPSEFDJTJزTJNQPSUBOUTBCFS t TJUJOESFNDPCFSUFTMFTJOUFSWFODJPOTNFOZTGSFRàFOUT QFSÛOPQFSBJYÛNFOZTJNQPSUBOUT  JRVFBDPTUVNFOBTFSNPMUDPTUPTFT t TJUJOESFNDPCFSUFTUPUFTMFTQSÛUFTJTPFMTEBSSFSTUSBDUBNFOUTDPOUSBFMDËODFS  DPNFMTBOUJDPTTPTNPOPDMPOBMT t RVJOBÏTMBNQMJUVEEFMRVBESFNÒEJDJTJFMTFRVJQTNÒEJDTEFNÏTQSFTUJHJFTUBODPODFSUBUT  /PÏTTVmDJFOUUFOJSDPODFSUBUTDFOUSFTEFSFOPNTJEFTQSÏTOPQPEFNBDDFEJSBMTTFVTFRVJQTEFQSPGFTTJPOBMT t TJQPESFNDPOTVMUBSRVBMTFWPMHJOFDÛMFHJQFEJBUSF JOPOPNÏTFMTRVFBQBSFJYFOBMRVBESFNÒEJD t TJMBTTFHVSBOÎBJODMPVUPUUJQVTEFUÒDOJRVFTEJBHOÛTUJRVFTJUFSBQÒVUJRVFTEFEBSSFSB  HFOFSBDJØ DPNMFTUVEJNJUKBOÎBOU1&5EFMNFUBCPMJTNFDFSFCSBMPMFTJTRVÒNJFTDBSEÓBRVFT FMTOFVSPOBWFHBEPST  PTJOPNÏTRVFEFODPCFSUFTFOBMHVODBTNPMUFTQFDJBM t TJMBTTFHVSBEPSBQPTBUSBWFTPEJmDVMUBMBDDÏTBMFTQSFTUBDJPOT QFSUBMEFQPEFSNBOUFOJSRVPUFTCBJYFT

"CBOTEFQSFOESFDBQEFDJTJØ QBSMJBNCVOBTTFTTPSEF.ÞUVB(FOFSBMEF$BUBMVOZB 1FOTJRVFRVBONÏTIPOFDFTTJUJQPUTFSKBOPQPESËDBOWJBSEBTTFHVSBEPSB

5VTFU #BSDFMPOB5FM (SBOPMMFST]*HVBMBEB].BUBSØ]4BCBEFMM]4BOU$VHBUEFM7BMMÒT]5FSSBTTB]7JD](JSPOB]-MFJEB]5BSSBHPOB]1BMNBEF.BMMPSDB 0mDJOFTDPNFSDJBMTB#BEBMPOB](BWË]-)PTQJUBMFUEF-MPCSFHBU].BOSFTB]7JMBGSBODBEFM1FOFEÒT]7JMBOPWBJMB(FMUSÞ]#MBOFT]'JHVFSFT]0MPU] 1BMBNØT]"NQPTUB]5PSUPTB]3FVT]&M7FOESFMM]*ODB]-MVDNBKPS XXXNHDFT]FNBJMHFOFSBMNHD!NHDFTBUFODJØBMNVUVBMJTUBBUN!NHDFT

145 SETEMBRE 2009

*FOBTTFHVSBODFTEBTTJTUÒODJBTBOJUËSJB TPWJOUUBNQPD


portada145:portada 25/08/09 10:22 Pรกgina 2

Capçalera 145  

Revista del Col.legi de Periodistes de Catalunya

Advertisement