Capcalera 155 by Xavier Puig

155

MARÇ 2012

SUMARI

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA NÚMERO 155 MARÇ 2012

DOSSIER ESPECIAL

Director: Josep Maria Martí Consell editorial: Neus Bonet, Teresa Cendrós, Ignasi Aragay i Marc Vidal Subdirector: Josep Nieto Coordinador: Jordi Rovira Documentació: Carme Teixeiro Corrector: Jordi Sales Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: comunicacio@periodistes.org www.periodistes.org DEMARCACIONS Girona Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Lleida Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 Tarragona August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Plaça Ramón Cabrera, 7 1r 43500 Tortosa Telèfon: 690 753 038 JUNTA DE GOVERN Degà Josep Maria Martí Vicedegans Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Narcís Genís Amparo Moreno Ignasi Soler Secretari Enric Frigola Tresorer Xavier Mas de Xaxàs Vocals Ignasi Aragay Jordi Basté Pilar Casanova Teresa Cendrós Francesc Escribano Pere Ferreres Llibert Ferri Patrícia Gabancho Jordi Grau Sílvia Heras Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Marc Vidal Gerent: Xavier Fuertes Secretari tècnic: Josep Nieto Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Ingoprint, SA

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

pàg. 24

Televisió: res ja no serà com abans Text: Eduardo García Matilla

pàg. 28

La televisió ha mort, visca la televisió! Text: Francesc Escribano

pàg. 32

Pantalles i audiència en mestissatge Text: Ricardo Vaca Berdayes CARTA DEL DEGÀ

Josep Maria Martí CRÒNICA

D’on ve i cap a on va la nostra televisió pública? Text: Víctor Amela

El Col·legi inicia els actes del 25è aniversari

Fotos del dossier: Sergio Ruiz

Text: Jordi Rovira Fotos: Juan Varela REPORTATGE

La Borsa de Treball es fa un lloc al mercat Text: Eudald Coll Fotos: Alba Danés ENTREVISTA

PERIODISME AL MÓN

La força de la mordassa iraniana Text i fotos: Kim Amor

Jordi Évole

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ Carme Texeiro

Text: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

PREMIS

REPORTATGE

La primera

periodista dibuixada Text: Maria Favà Fotos: Laura Guerrero OPINIÓ

Elvira Altés, Margarita Rivière DIÀLEG

Joan Guerrero / Laura Guerrero Text: Jordi Rovira Fotos: Sergi Reboredo HISTÒRIC

Retorn de la generació perduda Text: Xavier Martí Fotos: Gabriel Casa/FV, Agustí Centelles/CDMH CRÒNICA

Una trobada per recordar els deures pendents Text: Laia Serra Valls Fotos: Fabiola Calvo, Laia Serra

LA XARXA Àlex Barnet

LA FOTO Jacques Henri Lartigue

LLIBRES Dàlia Rajmil

66 EL CIC INFORMA 67 Llúcia Oliva OBITUARIS

NOTÍCIES COL·LEGIALS

DIA A DIA Sara Masó

78 COM ENS VEU... 82 Napi EN POCAS PALABRAS

pàg. 36

C A R TA D E L D E G À

Nous serveis, respostes positives

Josep Maria Martí, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya

que publiquem en aquest número de CAPÇALERA. Un altre aspecte a destacar dins d’aquesta

COL·LEGIATS I

de nou-centes inscripcions per als cursos

bateria d’iniciatives ha estat l’atorgament

benvolgudes col·legiades, La professió viu

BENVOLGUTS

del primer trimestre. A hores d’ara, estem

dels premis de la Fundació Ferrer Eguizá-

temps difícils, fruit d’una convulsió que

preparant l’oferta d’itineraris i cursos per

bal, que consisteixen en beques d’estudis

afecta els mitjans de comunicació i aquells

al segon trimestre que volem que es

per a disset col·legiats –en situació d’atur o

que hi treballen. La crisi a què ens enfron-

consolidin a les diferents demarcacions. A

autònoms– que estant cursant un màster

tem no coneix precedents, ja que és pro-

més del gran nombre d’inscrits, la valora-

o un postgrau. I en aquesta vessant d’es-

ducte de la combinació d’una preocupant

ció que els alumnes han fet de la qualitat

pecialització també s’hi inclou el recent

conjuntura econòmica i d’una crisi de

dels cursos en les enquestes de satisfacció

conveni amb el Parlament Europeu, que

cosa que ens confirma que anem pel bon

ens mostren unes puntuacions mitjanes

permetrà que alguns col·legiats (cinc per

camí.

que no baixen del 8 sobre 10.

convocatòria) puguin assistir gratuïtament

Així, hem promogut la formació com una

D’altra banda, un servei que segueix

a seminaris formatius a Brussel·les o Es-

de les pedres angulars del Col·legi.

creixent és la borsa de treball, que ja

trasburg. Les primeres convocatòries han

model –produïda per la irrupció de les noves tecnologies– que compromet les bases sobre les quals se sustenten les empreses periodístiques. Així, el Col·legi commemora el quart de segle d’història en un moment ben delicat per a la professió. Per això, ara, el que se’ns demana com a institució és posar a disposició dels col·legiats i de les col·legiades el màxim d’eines que permetin als periodistes combatre la crisi. I ho estem fent. Des d’un bon inici, la Junta va decidir posar en marxa una sèrie de nous serveis

Aquesta aposta s’ha materialitzat amb el

compta amb 635 usuaris i 89 empreses ins-

tingut una resposta molt satisfactòria.

Centre de Formació i Desenvolupament,

crites que publiquen les respectives ofertes

Així doncs, podem congratular-nos que els

que té per objectiu oferir els coneixements

laborals. També hem creat un enllaç amb

nous serveis estan funcionant a ple rendi-

el portal Wikidiario per tal que els

ment. Però amb això no n’hi ha prou. Per

Els nous serveis funcionen a ple rendiment, però seguim treballant per millorar i innovar-los encara més

col·legiats adscrits a la borsa pre-

tant, seguim treballant per millorar i inno-

sentin llurs treballs a les empreses

var encara més aquests serveis, i altres que

que s’encarreguen de la selecció de

tenim en cartera, amb la voluntat de servir

periodistes.

als col·legiats i a les col·legiades amb la in-

Paral·lelament, hem posat en fun-

tenció de captar-ne de nous per fer encara

que orientin cap a un progrés professional.

cionament el Servei d’Orientació Profes-

més fort el Col·legi i la veu amb què re-

Per això se centra en temàtiques adap-

sional, destinat als col·legiats i col·legiades

presentem el Periodisme català.

tades a les necessitats del mercat laboral i

que s’han quedat sense feina o que volen

també incideix en l’especialització. I cal re-

fer un canvi professional. La gran de-

cordar que aquests cursos són totalment

manda ens ha obligat a duplicar l’agenda

gratuïts per als que acreditin una situació

setmanal per atendre tothom. La prova

d’atur.

del bon funcionament tant del servei

El Centre de Formació i Desenvolupa-

de la Borsa de Treball com del Servei

ment ha tingut una gran acollida, amb més

d’Orientació queda palès en un reportatge

Ben cordialment,

CAPÇALERA MARÇ 2012

que s’han trobat amb una gran resposta,

CRÒNICA

Un quart de segle després de la fundació, el 1986, el Col·legi de Periodistes de Catalunya mira enrere per repassar la seva dilatada trajectòria.

El Col·legi inicia els actes del 25è aniversari Jordi Rovira Fotos: Juan Varela El Col·legi de Periodistes de Catalunya

estem commemorant és un encadenat

ha donat el tret de sortida dels actes de

de feines de molta gent”, va dir. “Tot ar-

d’una exposició sobre

commemoració del primer quart de

ranca d’aquell grup democràtic i plural”,

segle de la institució. Enmig d’un am-

va concloure.

els darrers

bient emotiu i amb la presència de nom-

En el torn següent Salvador Alsius va re-

La inauguració

broses persones que han jugat un paper

conèixer estar emocionat, sensació que

vint-i-cinc anys

important en la trajectòria de l’entitat, el

van compartir altres ponents. “És una

del Col·legi i de la

22 de febrer es va inaugurar l’exposició

emoció barrejada amb el vertigen de ser

‘25 anys de Col·legi, 25 anys de Perio-

el degà viu més antic. Això crea basarda

professió ha significat l’inici d’un seguit d’activitats que tindran lloc durant el 2012. Aquest aniversari és l’excusa per reflexionar sobre

disme’ que es podrà visitar fins a l’abril.

i tens la sensació de buit, perquè aquí hi

A l’acte van participar quatre exdegans

hauria d’haver més gent”, va dir en re-

(Salvador Alsius, Joan Brunet, Montser-

ferència als tres degans morts en els dar-

rat Minobis i Josep Carles Rius) i Mar-

rers anys (Josep Maria Huertas, Josep

garita Rivière, membre de la primera

Pernau i Carles Sentís).

Junta del Col·legi.

Alsius va recordar els dubtes dels anys

L’acte va començar amb unes paraules

previs a la creació del Col·legi. Un ele-

d’Enric Frigola –secretari de la Junta–

ment determinat, va explicar, va ser que

que va excusar l’absència de l’actual

amb el Col·legi “s’esborrava l’espinós

degà, Josep Maria Martí. Frigola va re-

tema de les organitzacions provincials”.

cordar que aquest aniversari arriba en

També va recordar que en la majoria de

“la pitjor crisi del periodisme dels dar-

països del món els periodistes s’organit-

rers 25 anys”.

zen mitjançant sindicats, però que a Ca-

la institució i sobre

A partir d’aquí, les intervencions dels di-

talunya “el Col·legi va néixer en unes

l’estat actual del

ferents ponents, recordant la seva ex-

condicions determinades i l’hem mantin-

periència al capdavant de la institució,

gut”. Sobre l’etapa de Josep Pernau, va

periodisme, un ofici

va ser com resseguir la història del pe-

destacar la proclamació del Codi deon-

riodisme català d’aquest quart de segle,

tològic i la creació del Consell de la In-

que pateix una de les

del qual el Col·legi ha estat testimoni

formació –garant del Codi. Finalment, va

d’excepció.

congratular-se de la imatge i actitud del

pitjors crisis de la seva història.

Així, Margarita Rivière –vicepresidenta

Col·legi: “Hem brindat a la societat cata-

segona de la primera Junta del Col·legi,

lana un territori neutral”.

presidida per Carles Sentís– va recordar

La ponentsegüent va ser Montserrat Mi-

els temps de l’Associació de la Premsa

nobis, l’única degana de la història de la

de Barcelona i la feina feta des del Grup

institució. “És emocionant trobar-se

Democràtic de Periodistes. “El que

aquí”, va dir tan sols prendre la paraula.

Salvador Alsius (exdegà), Joan Brunet (exdegà), Margarita Rivière (vicepresidenta de la primera Junta), Enric Frigola (secretari de la Junta actual), Montserrat Minobis (exdegana) i Josep Carles Rius (exdegà), el 22 de febrer, poc abans de la inauguració de l’exposició.

en la crisi actual els periodistes tenen l’o-

eina important, una institució oberta a la

bligació de portar a terme “un perio-

ciutadania, tot i que aquesta potser no

disme lliure a l’abast de tothom”.

ens acaba de veure de la mateixa manera

Joan Brunet –que va substituir Minobis

com la veiem nosaltres”, es lamentà. “En

al deganat quan aquesta va acceptar la di-

aquests moments –va prosseguir– ens

recció de les emissores radiofòniques de la Generalitat– va admetre que

La inauguració de l’exposició ‘25 anys de Col·legi, 25 anys de Periodisme’ és el tret de sortida dels actes commemoratius

tant Minobis com ell van deixar enrere els anys d’un Col·legi “potent i cohesionat” i que els va tocar afrontar la gestació d’una sèrie de factors problemàtics

hem de plantejar quina és la nostra fun-

com el cas Carmel (“amb una actuació

ció. Aquests 25 anys han estat intensos i

del Col·legi que no va ser ben entesa per

densos, i hem obert el camí en una nova

tothom”), el debat de l’Estatut del Pe-

manera d’entendre el Periodisme”. Mi-

riodista –el Col·legi va apostar més per

nobis va demanar als joves presents a la

una llei del dret de la informació–, l’inici

sala que sentin “una immensa curiositat”

de la doble crisi (tecnològica i econò-

pel que envolta el món i va recordar que

mica) als mitjans, la discussió parlamen-

Primeres espases El Col·legi de Periodistes està enllestint els actes de celebració dels quart de segle de la institució que es donaran a conèixer en els propers mesos. Tal com va exposar Enric Frigola el 22 de febrer en la presentació de l’exposició ‘25 anys de Col·legi, 25 anys de Periodisme’, la commemoració es basarà en dos pilars. Per una banda, al llarg de l’any es convidarà a primeres espases del periodisme internacional i, d’altra banda, es posarà molt d’èmfasi en la formació, un dels eixos de treball de la Junta actual.

CAPÇALERA MARÇ 2012

“Sempre hem tingut el Col·legi com una

CRÒNICA

Una mirada enrere En els darrers 25 anys, el Col·legi de Periodistes ha viscut una dilatada història amb nombroses efemèrides. A continuació, presentem un resum d’algunes de les més importants. 1986 6 de juny. Neix el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Carles Sentís, primer degà. 1987 27 de març. S’inaugura la seu de la demarcació de Girona. 1988 Inici de la col·lecció “Vaixells de Paper” (Col·legi/Diputació de Barcelona). 1989 Abril. Primer número de CAPÇALERA. Desembre. Inauguren la seu de la demarcació de Lleida. 1991 1 de febrer. Eleccions al Col·legi. Josep Pernau, degà. 1992 La Demarcació de Tarragona celebra la primera edició dels premis Petxines de la Informació. 30 d’octubre / 1 de novembre. II Congrés dels periodistes catalans que obre la porta a un Sindicat de Periodistes Catalans i s’aprova el Codi deontològic. 1993 18 de setembre. Primera edició de la Jornada Anual dels Periodistes de Catalunya. 1995 17 d’octubre. Creu de Sant Jordi al Col·legi de Periodistes. 1 de desembre. Premi nacional de periodisme escrit per al conjunt de publicacions del Col·legi. 1996 29 de novembre / 1 de desembre. III Congrés dels periodistes catalans. 1997 17 d’octubre. Salvador Alsius, degà. És l’única candidatura presentada. 1999 Inici de la col·lecció “Ones i Bits” (Col·legi/Diputació de Barcelona). 16 febrer. Inauguració de la seu de la demarcació de Lleida. 28 d’octubre. Primera edició del guardó Ofici de Periodista, concedit a Josep Martí Gómez. 2000 24 i 25 de novembre. IV Congrés de periodistes catalans. 2001 11 de desembre. Primera Junta de la Demarcació de Terres de l’Ebre. 12 de desembre. Eleccions al Col·legi. Montserrat Minobis, primera degana de la institució. 2002 17, 18 i 19 de maig. III Convenció de periodistes d’Espanya, organitzada per la Demarcació de Tarragona. 19 d’octubre. Inauguració de la seu de Terres de l’Ebre a Tortosa. 2004 19, 20 i 21 de maig. El Col·legi organitza el primer Diàleg del Fòrum de les Cultures. 3 de juny. Joan Brunet assumeix el deganat arran del nomenament de Minobis com a directora de les emissores de la Generalitat de Catalunya. 22 de novembre. Primera edició del Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán, que recau en Maruja Torres i Anna Politovskaia. 2005 12 de desembre. Eleccions al Col·legi. Sebastià Serrano, degà. Dimiteix quinze dies després al no acordar una junta de govern amb l’altra candidatura. 2006 15 de maig. Eleccions al Col·legi. Josep Maria Huertas, degà. 2007 17 gener. Primera edició del Concurs Periodístic Josep Pernau organitzat per la Paeria i Sentís, Pernau i Huertas en diferents moments dels seus corresponents mandats

la Demarcació de Lleida. 2 de febrer. Primera edició dels premis Micro Obert i Micro Tancat de la demarcació de Terres de l’Ebre. 4 de març. Mor sobtadament el degà, Josep Maria Huertas. Pocs dies després, ocupa el càrrec el vicedegà Josep Carles Rius. 2008 11 març. Primera edició dels premis Mila de Periodisme per la Igualtat de Gènere a Lleida.

CAPÇALERA MARÇ 2012

2009 22 de gener. Primera edició dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola (Demarcació de Girona/Diputació de Girona).

23 de gener. La Demarcació de Terres de l’Ebre inaugura una nova seu a Tortosa. 28 d’octubre. Primera edició dels premis Gabinets de Comunicació atorgats per aquesta Comissió del Col·legi. 2010 12 de març. Eleccions al Col·legi. Josep Maria Martí, degà. 2011 19 de juliol. Mor l’exdegà Carles Sentís. 14 de novembre. Mor l’exdegà Josep Pernau.

Assistents a la inauguració de la mostra dedicada als darrers vint-i-cinc anys del Col·legi i de la professió.

tària de la Llei Audiovisual, el Llibre

creixent precarietat i una constant des-

daccions”. A més, les nombroses prejubi-

Blanc de la Professió Periodística (en que

trucció de llocs de treball, amb xifres de

lacions, va apuntar, han trencat el mes-

ja s’apreciaven unes diferències laborals

periodistes a l’atur mai vistes. I unes con-

tratge entre generacions.

que no han deixat d’agreujar-se) i el

dicions laborals que, en ocasions, són in-

Malgrat tots, Rius va mostrar-se conven-

debat sobre qui és periodista que va fina-

compatibles amb un projecte vital”.

çut que “el Periodisme se’n sortirà pel

litzar amb l’acceptació dels periodistes

També va assegurar que les prejubila-

compromís personal de molts periodis-

‘de mitjans’ i ‘de fonts’. “Tot això –va

cions a TVE van crear un perillós prece-

tes que lluiten per crear espais d’inde-

prosseguir– va conformar una ‘tempesta

dent, ja que “va marcar el camí que van

pendència i pel compromís col·lectiu.

perfecta’ de la qual encara observem els El darrer dels degans a prendre la paraula va ser Josep Carles Rius a qui li va tocar viure, entre 2006 i 2010, “els anys de

En aquest sentit, el Col·legi és

Les intervencions dels exdegans va ser com recórrer la història del periodisme català del darrer quart de segle

la crisi econòmica, que va més enllà de l’e-

molt important com a eina reivindicativa. I també se’n sortirà pels referents, entre ells el d’en Huertas. La seva il·lusió va ser lluitar des del Col·legi per uns va-

conomia, ja que es posen en dubte molts

seguir altres mitjans privats, la de des-

lors que havia defensat des de les re-

models”. Va recordar que la precarietat

prendre’s dels periodistes amb més ex-

daccions dels diaris. Són aquests valors

era la principal preocupació de Josep

periència, més cars i, possiblement, més

els que em van portar a assumir el man-

Maria Huertas –a qui va substituir en el

incòmodes”. “La crisi –va prosseguir– ha

dat. I són aquests valors –va concloure–

deganat després de la mort sobtada del

estat una excusa per fer endèmica la pre-

els que faran que el Col·legi pugui com-

veterà periodista– i va referir-se a “una

carietat i per treure més gent de les re-

plir 25 anys més”.

CAPÇALERA MARÇ 2012

efectes”.

R E P O R TATG E

Quasi mig any després que es presentés la nova Borsa de Treball del Col·legi de Periodistes, aquest servei ja compta amb mig milers d’usuaris que poden controlar des de casa seva, a través d’Internet, l’evolució de les diferents ofertes laborals que proposen les vuitanta empreses que per ara s’hi han donat d’alta. En aquest reportatge,

La Borsa de Treball es fa un lloc al mercat Eudald Coll Fotos: Alba Danés El passat 30 de setembre el degà del

La Laura va trobar a la borsa una

Col·legi de Periodistes, Josep Maria

oferta per treballar com a Turista de

Martí, va presentar la nova Borsa de

Qualitat del SICDET (Sistema Integral

Treball, que en el moment de tancar

de Qualitat Turística en Destinacions)

aquesta edició comptava amb 635 usua-

convocada per la Diputació de Barce-

ris inscrits i quasi noranta empreses do-

lona i la Cambra de Comerç. S’hi van

nades

presentar més de mil parelles. La Laura

d’alta. Gràcies

aquesta

combinació d’oferta i demanda una vin-

va presentar-se amb l’Alba Danés, una

tena de col·legiats ja han trobat alguna

companya de la facultat que s’encarre-

feina. En paral·lel a la presentació de la

garia de les fotografies.

nova i modernitzada borsa de treball,

Després d’un estricte procés de selecció

també es va presentar el Servei d’O-

–amb quatre fases diferents– van ser es-

rientació Professional, gratuït, i que

collides. La seva feina consistia en una

està destinat tant als col·legiats que

ruta de 21 dies de durada en la qual ani-

estan a l’atur com als que volen redefi-

rien a 13 municipis de la província de

nir la trajectòria professional.

Barcelona i visitarien llocs emblemàtics,

La nova borsa de treball és autogestio-

restaurants, museus, serveis turístics, etc.

nable pels mateixos usuaris, accessible

L’experiència l’havien d’anar explicant

de cinc periodistes que

des d’Internet i permet que aquests ad-

en un bloc i a les xarxes socials. “Era un

ministrin d’una manera ràpida i senzi-

ritme intens, sense descans. Anàvem tot

en un moment o altre

lla les ofertes de feina en qualsevol

el dia amunt i avall. Va ser intens però

moment del dia. Per donar-se d’alta, tan

original”, recorda la Laura. Arran d’a-

s’han beneficat de

sols cal entrar amb els mateixos usuari

quella feina, n’hi va sortir una altra pun-

i clau de la intranet del Col·legi i omplir

tual d’un mes de durada.

les dades bàsiques del seu currículum.

Així doncs, tot i la delicada situació de

s’explica l’experiència

la borsa o bé del nou Servei d’Orientació Professional.

A partir d’aquí, l’usuari ja pot accedir a

la professió (“la gent que conec de la fa-

l’àrea de gestió de la borsa.

cultat està fatal d’ànims”), la Laura s’ha

La barcelonina Laura Saula, de 25 anys

beneficiat per partida doble de l’actual

d’edat, és un dels usuaris de la borsa.

borsa col·legial. La noia admet que és

Va acabar els estudis universitaris el

un sistema que li proporciona més ga-

2008 i es va col·legiar fa uns dos anys.

ranties que altres. “Com a mínim hi ha

Exresponsable de premsa d’El Molino,

ofertes concretes de la professió, per-

ha col·laborat en televisions locals i en

què a Infojobs no saps si fiar-te’n gaire.

una revista digital i té experiència com

A més, mai m’han trucat de les ofertes

a community manager.

d’Infojobs que m’he apuntat i, en canvi,

Laura Saula mentre treballa en la ruta de 21 dies que va fer per la província de Barcelona gràcies a una oferta de la Borsa de Treball.

aquesta via ho fan perquè saben que hi trobaran bons professionals”, afirma.

Un servei modernitzat

ara hi ha més llocs on buscar. Tant de

La Clara assegura que “exceptuant els

bo hi haguessin més ofertes”.

contactes i les recomacions, ara mateix

La Clara de Cominges també va acon-

la borsa col·legial és gairebé l’única

Malgrat el fort impuls que la Junta

seguir dues feines gràcies a la Borsa del

opció per trobar feina de periodista” ja

de Govern està donant a la Borsa de

Col·legi, primer en una revista en paper

que, segons ella, “el mercat laboral és

Treball, aquest servei no és nou sinó

gairebé inexistent pel que fa al

que va crear-se en els primers anys

periodisme. Les opcions són ín-

del Col·legi. Amb el temps diferents

fimes”.

empreses han utilitzat aquesta via

Una altra experiència postitiva

per trobar periodistes, però sempre

d’aquest servei és la del perio-

ha estat en un segon pla degut a

dista Moisès Peñalver. Havia

que el mercat laboral ja disposava

i després en una publicació en línia. “La

aconseguit tres ofertes amb la versió an-

dels seus propis mecanismes. En els

meva valoració és molt positiva. En ge-

tiga de la borsa i és un ferm defensor de

darrers anys, i gràcies sobretot a les

neral, hi ha ofertes molt interessants. La

l’actual. “En dotze anys, m’he apuntat

noves tecnologies digitals, la Borsa

diferència amb altres borses de treball

a un miler d’ofertes d’Infojobs i no he

ha agafat empenta i actualment ha

en línia com Infojobs és que, a part que

aconseguit ni una sola entrevista, men-

millorat substancialment les seves

les ofertes són exclusivament de perio-

tre que de seixanta ofertes de la borsa

prestacions.

disme, les persones que opten per

del Col·legi m’han sortit tres feines”.

“Exceptuant els contactes i les recomanacions, és gairebé l’única opció de trobar feina de periodista” (Clara de Cominges)

CAPÇALERA MARÇ 2012

de les de la Borsa del Col·legi sí que ho han fet”. “Amb la Borsa –prossegueix–

R E P O R TATG E

Laura Saula grava imatges que després penjava al bloc i a les xarxes socials on explicava la seva experiència com a ‘turista de qualitat’

Aposta perquè la borsa es promocioni

col·legi professional d’entrada se li su-

sobre les ofertes que s’incloïen s’ha re-

“com un mercat de qualitat entre les

posa que té les coses més clares que

laxat” i recomana mantenir un contacte

empreses” i valora que està protegida

una altra que utilitza un suport genera-

més estret amb les institucions públi-

de l’intrusisme de persones alienes a la

lista”, explica.

ques, ja que “avui en dia són pràctica-

professió. Des de Lleida, Luis Ángel Pérez explica com en els darrers anys la borsa de treball li va ser de gran ajuda. Va ser mitjançant aquest servei que va trobar

ment la única font de feina de

“En dotze anys, a Infojobs no he tingut ni una entrevista i de la Borsa del Col·legi m’han sortit tres feines” (Moisès Peñalver)

CAPÇALERA MARÇ 2012

feina al diari La Mañana –la seva pri-

qualitat”. En Moisès enumera un seguit d’idees per potenciar i millorar aquest servei com són la creació d’un equip de persones que

mera feina en un rotatiu– on s’hi va

PROPOSTES DE MILLORA

disposés d’una base de dades dels usua-

estar quatre anys. A més, la borsa

Quan se’ls pregunta què millorarien de

ris per aixi trobar el professional més

també li va proporcionar un parell de

la borsa, la Clara, després de destacar

adequat a cada oferta; crear una secció

col·laboracions. “En el meu cas, va ser

positivament el seu funcionament,

en castellà per empreses de la resta de

de gran ajuda. Les empreses hi troben

apunta que es podria plantejar d’elimi-

l’Estat; canviar les peticions sobre les

candidats amb un perfil més professio-

nar algunes ofertes un cop ja s’han

preferències perquè els professionals

nal i els candidats també accedeixen a

donat “perquè despista, i a més, et pots

polivalents no quedin limitats o am-

ofertes més sèries que en altres llocs.

fer-te il·lusions inútilment”.

pliar les activitats de l’experiència pro-

Perquè a una empresa que insereix una

Per la seva part, en Luis Ángel critica

fessional perquè s’hi puguin incloure

oferta en la borsa de treball d’un

que “el control que abans es mantenia

l’autoria d’un llibre o la figura de col·la-

borador radiofònic o televisiu. També

es dóna a la Demarcació de Barcelona

sobre l’estratègia a seguir. “La trobada

proposa donar un límit de temps a les

tot i que des d’un principi està previst

–admet– em va canviar la visió que en

empreses perquè responguin, i fins i tot

també poder oferir-ho progressiva-

aquell moment tenia sobre la meva si-

anunciar al web de la borsa diferents

ment a la resta de demarcacions.

tuació. Em va ajudar a prendre distàn-

casos d’usuaris que han trobat feina

La periodista Elsa Hermida va ser la

cia i entendre millor el context en el

gràcies a aquest servei. “Doneu a co-

primera col·legiada a utilitzar el Servei

qual estem buscant feina i quina és la

nèixer els vostre èxits!”, exclama en

d’Orientació Professional i la seva va-

millor actitud que podem adoptar. So-

Moisès.

loració és força positiva. “L’orientador

vint ens obsessionem amb el fracàs professional i aquesta és una

ORIENTACIÓ POSITIVA L’altra servei que, al setembre, es va presentar conjuntament amb la nova borsa de treball és el d’Orientació Pro-

“El Servei d’Orientació Professional em va canviar la visió que tenia sobre la meva situació” (Elsa Hermida)

fessional. Aquest servei, consisteix en què, dos divendres al mes (de 16 a

època difícil per l’economia en general i pel sector en particular que afecta molta gent, però de la qual a poc a poc s’hi acaba sortint”.

em va donar algunes pautes per rees-

Així, l’Elsa va començar a posar en

20 hores, sempre amb cita prèvia), l’o-

tructurar el meu currículum i aportar

pràctica una nova estratègia per ex-

rientador Jorge Oriol s’entrevista du-

més pes a l’experiència que no a la for-

plorar diferents vies, creant una xarxa

rant una hora amb col·legiats que

mació”, afirma. La xerrada també va

de possibles contactes que li puguin

estan a l’atur o que volen reorientar la

servir per a altres coses, com el fet de

portar a fer col·laboracions, a més de

seva trajectòria professional. Aquest

poder analitzar la millor manera d’en-

seguir buscant a diferents borses de

servei –que és gratuït– per ara, tan sols

carar la recerca de feina i aconsellar-la

treball com la del Col·legi”.

E N T R E V I S T A a J o r d i É v o l e, p e r i o d i s t a

Jordi Évole és un dels periodistes de moda. El premi Ondas al millor presentador, que va recollir l’any passat, confirma una trajectòria ascendent des que va començar a Viladecans TV, passant pel Carrussel de Ràdio Barcelona fins al popular personatge d’El Follonero. Des de llavors, Évole ha fet el viratge invers, donant al seu programa, Salvados, un caire cada cop més periodístic i

“Hi ha límits que sempre espero saber respectar” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz Entre el Jordi Évole que de jove treba

Quan estudiaves t’agradava l’Iñaki Ga-

llava a Viladecans Televisió al que gua-

bilondo. Però El Follonero és un registre

nya l’Ondas l’any passat, hi ha una clara

més còmic que periodístic. Et va preocu-

evolució o és el mateix?

par si afectava la teva credibilitat?

El que faig a Salvados no és gaire dife-

Si vols que et sigui sincer, mai vaig tenir

rent del que feia a Viladecans TV, on ens

aquesta preocupació. No ho veia com un

van inculcar que havíem de sortir al car-

salt al buit que comportés que més tard

rer a buscar la notícia, a espavilar-nos.

no podria fer res més seriós. I en el fons,

Per mi, la curiositat és fonamental i

quan deia que volia ser Gabilondo ho

aquesta es manté força intacte. En

deia amb ironia perquè quan a casa aga-

aquests anys, també he tingut la sort

fava el telèfon em deien ‘nena, digues-li

d’haver fet un viratge d’un periodisme

al teu pare que s’hi posi’. Així que, des-

seriós cap a l’entreteniment i l’humor. I

graciadament no tinc la veu d’en Gabi-

això ara em permet fer el que fem, pre-

londo. Però recordo que, als inicis, a les

guntar el que preguntem i de la manera

rodes de premsa ja feia preguntes no

com ho preguntem.

gaire convencionals, amb un punt d’ironia. Fins i tot em vaig guanyar algun

Parlem d’aquest viratge. L’Andreu Bue-

“avui això no toca” d’en Jordi Pujol.

menys humorístic,

nafuente es creua en el teu camí i comences com a guionista d’El Terrat. El

Parlem de Salvados. El programa ha

sense perdre, però, el

ressò mediàtic arriba amb El Follonero.

passat per diferents fases.

Jo estava de guionista amb l’Andreu en

Salvados va començar amb un projecte

punt d’ironia que

programes com Fent amics o Set de Notí-

puntual com Salvados por la campaña.

el caracteritza i que li

cies. El tema del Follonero va sortir a La

Havia cobert campanyes electorals i els

Cosa Nostra per casualitat. Esperàvem

engranatges em semblaven tan teatrals

un actor que no va venir, així que vaig fer-

que tenia clar que donaven per a un pro-

ho jo. Va ser totalment casual.

grama en que les desmuntéssim. Però

ha permès obtenir sucoses declaracions dels seus entrevistats.

més enllà d’això no sabia per on podien Us va sorprendre l’èxit?

anar el tiros. Quan acabem el programa,

Sí. Havia de ser un personatge d’un sol

fem un parell d’especials en què buscà-

dia. El segon dia, l’Andreu va mirar-se el

vem retratar els grans fenòmens de la

guió i va preguntar: “i el Follonero, quan

cultura ibèrica com l’Església, el futbol,

surt?”. Li vam dir que ja no apareixeria

la televisió, els toros... i és després quan

més i ens va dir que havia de tornar a sor-

des de la cadena ens diuen que hem de

tir. I així va ser com va tenir continuïtat.

fer un setmanal. I al principi m’hi nego.

Jordi Évole –premi Ondas 2011 al millor presentador– durant l’entrevista amb CAPÇALERA que va tenir lloc al bar Te Quiero.

Per què?

ríssim que dona per fer més ironia, men-

espectacle. En alguns moments heu vis-

Perquè la feina que suposava fer els Sal-

tre que en d’altres no. I ens sentim cò-

cut situacions tenses. Els límits en aquest

vados temàtics era enorme. De fet, quan

modes en els dos terrenys. A més, hem

sentit també són de sentit comú, no?

comencem el programa setmanal no sa-

tingut la sort que des de la cadena ens

Sí. És de sentit comú que quan mires el

bíem ben bé cap a on anàvem. Al co-

deien; “a veure amb què ens sorpreneu,

programa a la sala d’edició no et negui-

mençament plantegem un programa

però sobretot no us apalanqueu”. Tot i

tegis. Perquè a vegades fins i tot ho notes

amb seccions, un poti-poti. I de mica en

que no calia dir-ho perquè si una cosa no

fisiològicament, notes una reacció al cos. I en aquests moments som dràstics fins

mica veiem que ens en sortim en aproel programa perdi en humor però guanyi en interès. Almenys així ho veiem a la sala d’edició. Però aquest canvi no sor-

“A la televisió tens el risc d’acabar-te fixant més en l’audiència que no pas en el que estàs fent”

al punt que ens hem carregat entrevistes senceres perquè hem vist que havíem superat la ratlla que et provoca neguiteig. Hi ha límits que sempre espero saber respectar. Perquè a la televisió tens el risc

geix de cap raonament que busca potenciar el periodisme. I, a més, en alguns

té l’equip de Salvados són ganes d’apa-

d’acabar-te fixant més en l’audiència que

programes sempre podem recórrer a

lancar-se. Per tant, hem tingut la sort de

no pas en el que estàs fent. És un pols on

l’humor per abordar un tema determinat.

disposar de la confiança de la cadena per-

sempre ens ha de preocupar més el que

què el programa acabés d’assentar-se.

estem fent i no pas la quantitat de gent

Però es va decidint sobre la marxa.

que ho mirarà. Si ha d’arribar a la gent

Exacte. És una qüestió de sentit comú.

Tot i el trànsit cap a un format més pe-

ha de ser perquè el que estàs fent té fo-

Hi ha alguns moments en què veus cla-

riodístic, el programa no deixa de ser un

naments i està raonat.

CAPÇALERA MARÇ 2012

fundir amb un tema. Això comporta que

El periodista aposta per un registre assequible per a tots els públics, fins i tot quan toca abordar temes feixucs com l’economia.

El 2008 Salvados por la campaña gua-

Amb l’excusa de la broma, preguntes

mistes, experts, etc. però, en realitat, no

nyes l’Ondas al programa més innova-

coses que sembla que abans ningú ha pre-

és així. No hi ha res més gratificant que al

dor. Entre el share, els problemes de

guntat. I és preocupant perquè el perio-

dia següent del programa anar a un bar i

pressupost i l’atomització fruit de la

disme hauria de comportar atreviment i

escoltar que a la taula del costat parlen

TDT, es fa difícil innovar? Creus que

curiositat.

del programa. I potser aquell dia vàrem

falta atreviment?

No sóc conscient d’això. Però com a pe-

parlar d’economia o d’un altre tema fei-

Sí. Cada cop que un directiu de televisió

riodistes el que no podem permetre’ns és

xuc! Hem de convertir aquests temes en

diu allò de “li donem a l’espectador el

preguntar des del púlpit. Potser sí que

assequibles. A més, ara hi ha molta demanda d’informació.

que demana” li haurien de fer una

tenim més informació que el lector, es-

colleja. Perquè ningú ha anat porta a

pectador o oient, però no cal fer-la evi-

porta a preguntar als espectadors. Utilit-

dent ni cal que de cop i volta ens

El problema és com vehicular-la.

zen aquesta frase per treure’s el mort de

convertim en experts d’aquell tema, per-

Sí, però és que ens estan passant coses molt greus i l’espectador té

sobre. No emeten el que la gent vol mirar sinó el que ells decideixen que la gent vol mirar! Per culpa d’aquesta frase, cada cop tenim més exteleespectadors, persones que consideren que la televisió ja no

“Cada cop que un directiu de televisió diu allò de ‘li donem a l’espectador el que demana’ li haurien de fer una colleja” què hi ha molta gent que ens està mirant

CAPÇALERA MARÇ 2012

des d’un bloc fins a un programa de prime time. Aprofi-

què la gent vol saber coses.

i es poden perdre. Has creat un personatge simpàtic. Creus

Però el mitjà té tantes possibilitats que Ens hem de posar al lloc de l’espectador.

que els entrevistats també juguen un

nes fan el que volen els espectadors.

No cal que siguem uns beneits, tan sols

paper? Notes algun canvi quan després

Tenim un dels mitjans més rics a l’hora

es tracta de preguntar amb senzillesa. No

et parlen off the record?

d’expressar-se, així que hem aprofitar-

cal saber molt d’un tema o, com a mínim,

Jo tinc pocs off the records. El dia que

ho! No convertim la televisió en un lloc

no aparentar-ho. Perquè moltes vegades

Jaume Matas em convida a anar a fer un

on només hi ha tertúlies de gent enfron-

podem pensar que estem fent el pro-

cafè amb ell li vaig dir que no prenia

tant-se els uns amb els altres.

grama per a periodistes, polítics, econo-

cafès amb polítics sense una càmera al

no accepto la frase que diu que les cade-

A més, ara es poden informar

tem, doncs, aquest moment en

els aporta res. Desencisats del mitjà.

ganes de saber, d’informar-se.

davant. Com a molt hi aniré un cop tin-

ser una experiència fascinant. I he tingut

Amb el programa heu anat apujant el

gui feta l’entrevista. Quin sentit té que di-

la sort de mantenir-hi l’amistat. Quan

llistó. En algun moment heu tingut por

guin coses que després no puc explicar?

quedem riem molt. Però al seu costat em

de morir d’èxit?

O m’ho expliquen amb les càmeres al da-

sento una merda. Perquè ell realment sí

El programa cada cop és més exigent

vant o no val la pena.

que se l’ha jugava. Era una altra època, li

però hem d’evitar buscar el titular del dia

han tirat còctels molotov a casa seva, s’ha

següent. Nosaltres fem un programa i si,

Amb qui sí que vas parlar molt sense cà-

estat anys exiliat a l’estranger, etc. Per

a més, coincideix que interessa, té reper-

meres al davant va ser amb Xavier Vi-

tant, qualsevol de nosaltres ens hem de

cussió i se’n parla, doncs collonut. I si no

nader. En l’homenatge que li van fer a Blanquerna vas explicar el temps que vas passar a casa seva. Sí, fa anys estàvem preparant un documental sobre la història d’ETA que al

és així, no passa absolutament res.

“Quin sentit té que em diguin coses que no puc explicar? O m’ho expliquen davant de les càmeres o no val la pena”

final no es va fer. Aquella experiència em va condicionar totalment. Per mi, hi ha un

Perquè fem un programa de televisió petitet, som una barqueta enmig d’un oceà del prime time on hi ha transatlàntics com pel·lícules de Hollywood, Aïda, etc. I

sentir unes merdes al seu costat.

abans i un després de conèixer en Xavier

estem allà al mig, amb la nostra barqueta fent el que ens agrada. Si fa uns anys ha-

Vinader. A mi em va fascinar tant ell com

El 2011 guanyes l’Ondas, tens 300.000

guéssim proposat un programa tal com

poder treballar a casa seva, envoltat de lli-

amics al Twitter... Tot plegat et provoca

fem ara segur que algun directiu hauria

bres. Allò era impressionant. Jo ja sabia

vertigen?

dit que no és comercial...

qui era perquè als anys vuitanta el meu

La repercussió que darrerament estem

pare i el meu avi compraven l’Interviú. Jo

tenint el programa provoca un cert ver-

... que no és el que vol la gent.

era un nen i hi veia un senyor baixet pas-

Exacte. Però amb el temps hem

sejant-se per ciutats europees perquè no

creat una parròquia molt fidel, mi-

podia tornar a Espanya. Per això quan Joan González, director de la productora Paral·lel 40, em proposa fer un documental sobre ETA amb en Vinader vaig pen-

“Va ser fascinant treballar amb Xavier Vinader. Però al seu costat em sento una merda. Ell sí que se l’ha jugava”

morir d’èxit... Jo no ho diria així. Tot passa per etapes i el programa no serà etern. Espero, en

sar “ostres, aquest és el d’Interviú!”. Va

Perfil

litants del programa. I això és molt gratificant. Si bé d’aquí a

tigen que hem de saber administrar. Ni

canvi, que quan tanquem la paradeta ho

mai estarem a dalt de tot ni estarem en-

fem amb la mateixa il·lusió amb la que

fonsats. Hem de mantenir un cert equili-

ara fem el programa.

bri. Hi ha uns pics que hem de saber gestionar i no al·lucinar-nos massa. Per-

Parlava de morir d’èxit per l’autoexigència d’un programa amb el que ara

“Espero que el dia que tanquem la paradeta de Salvados ho fem amb la mateix il·lusió que ara fem el programa”

sovint aneu a l’estranger, abordeu el conflicte basc, etc... però després us toca fer un tema més senzill. Les lligues es guanyen al camp de

què en aquest sector tot va molt ràpid,

l’Oviedo. De Jordi Pujol, Jaume Matas o

cada cop més, i el que hem de procurar és

Felipe González n’hi ha comptats. Si hem

continuar treballant. Perquè treballem

de guanyar la Lliga ho farem demà, per

moltíssim, li donem mil tombs al pro-

exemple, que marxem a Alcorcón per vi-

grama, fem i refem el guió, gravem i tor-

sitar una Ciutat del Circ que va costar

nem a gravar, etc. Tant de bo fos un geni

tres-cents milions d’euros i que ara està

i no em calgués treballar tant perquè

en desús. És allà on hem d’estar tant

m’encantaria poder anar a buscar el meu

trempats com si estiguéssim davant Ba-

fill aquesta tarda al col·legi i, en canvi, no

rack Obama. I amb la mateixa curiositat

podré fer-ho.

de sempre.

CAPÇALERA MARÇ 2012

Jordi Évole (Cornellà, 1974) és periodista i guionista. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB), va treballar a Viladecans TV i Carrusel Catalunya (SER). El 2000 fitxa per la productora El Terrat i es faria famós gràcies al personatge d’El Follonero. El 2008 va començar Salvados por la campaña durant les eleccions generals, que va obtenir l’Ondas al programa més innovador. Amb el temps, Salvados s’ha consolidat a La Sexta com un programa setmanal. El 2011 va guanyar l’Ondas al millor presentador.

R E P O R TATG E

El 1962, Ibero Mundial de Ediciones de Barcelona començà a editar Mary Noticias, un tebeo que tenia com a protagonista una jove periodista de televisió molt agosarada que viatjava i es ficava en molts embolics. Això passava

La primera periodista dibuixada Maria Favà Fotos: Laura Guerrero Quan del còmic encara en dèiem tebeo,

Hadas, Sentimental, Lirio i Princesita. A

aquest no tenia gaire bona premsa

final dels cinquanta, els tebeos per a

intel·lectual. Es considerava nomes un

noies i adolescents aterren en un món de

entreteniment per a gent poc llegida. Pa-

color rosa on ja existeixen les neveres

pers per mirar “sants”, lectura de barbe-

Kelvinator, el tomàquet Solis i els cubets

ria i de dentista. I encara ara són pocs els

Gallina Blanca, i les dones es realitzen

que s’atreveixen a confessar que el Ca-

parint, planxant i cuinant salvades per un

pitán Trueno, el Jabato, Florita o Azuzena

príncep blau que porta la setmanada a

han estat personatges decisius de la seva

casa: Rosas Blancas, Azuzena, Claro de

TVE i els aparells de

educació sentimental i han influït també

Luna, Tu romance, Romántica...

en la seva vocació professional.

L’obertura del Règim, en què ja havia

televisió eren uns

La prova més definitiva de l’escàs pres-

aterrat l’Opus, el canvi de costums grà-

tigi intel·lectual dels tebeos catalans i es-

cies al turisme i l’arribada de la televisió

panyols és la nul·la presència a les

va fer possible una altra mena d’oci i de

biblioteques i a les hemeroteques del

publicacions. El 1960, Ibero Mundial de

quan aquí tot just començava a emetre

electrodomèstics de luxe que molt poques cases tenien. Aquest tebeo, creat per Carme Barberà, va

país. Potser hi ha alguna excepció en el

Ediciones publica el primer número d’un

cas del Capitán Trueno i del Jabato, que

tebeo diferent, Lilian, azafata del aire, en

eren els tebeos dels fills dels progres dels

el qual la protagonista ja tenia un ofici.

anys seixanta i que estava avalat pel pres-

Una feina remunerada. Ja no era la bleda

tigi, la militància i la presó de Víctor

assolellada que nomes esperava casar-se.

Mora, l’autor.

Aquest va ser l’inici de la col·lecció “He-

Pel que fa als tebeos per a nenes, el des-

roínas”, en què el tebeo més famós i in-

prestigi i la desmemòria és encara molt

fluent serà Mary Noticias, que es va

més gran perquè han estat considerats el

començar a publicar el 1962 i va sortir de

rebuig del subproducte. En els primers

manera ininterrompuda fins al 1973.

la Secció Femenina i

anys quaranta, depenien de la Delega-

Carme Barberà, la dibuixant que durant

ción de Prensa i Propaganda de FET i

onze anys va donar vida a Mary Noticias,

les historietes

JONS, com és el cas del tebeo Mis chicas,

encara ara s’assembla al seu personatge

que entre tots els productes està consi-

més famós. Continua molt activa, estudia,

derat el millor per l’estètica i la qualitat li-

dibuixa els amics, fa d’àvia, escriu poesia

terària. En els vint anys següents, van

i records sobre el seu barri del Raval…

deixar enrere la doctrina retrògrada de

carrinclones de fades, princeses i animalons.

predominar les històries de fades, prin-

Té una cara molt expressiva, uns ulls bo-

ceses, pastoretes i animalons desvalguts

nics, un saber estar i el mateix posat dis-

com Cuentos de la Abuelita, Cuentos de

posat i esportiu de la seva heroïna.

Hadas Sauce, Carmencita, Lindaflor, Tres

Autodidacta en el dibuix i en moltes al-

Carme Barberà sostè alguns exemplars de la seva protagonista més coneguda i que va sortir al mercat durant més de deu anys.

tres coses, va començar a treballar a setze

hores”, recorda. Va baixar un mica el

EL PERSONATGE MÉS LLIURE

anys gràcies a un cosí, Albert Genies, que

ritme quan es va casar, tot i que mentre

Després de La hada del lago van venir

tenia una editorial i que li va fer un pri-

les altres mares “prenien el sol” ella con-

moltes altres historietes i contes per a

mer encàrrec. “Era molt manaire, com

tinuava dibuixant. “I és que si ets dona i

nenes i tebeos com el famós Azuzena

tots els homes, i tant si com no em va fer

treballes des de casa, acabes fent qua-

–que editava Toray–, Florita, Claro de

dibuixar un primer tebeo que es deia La

ranta coses alhora”, admet.

Luna, Graciela... Quan el director d’I-

hada del lago”.

Es va quedar vídua quan els fills encara

bero Mundial de Ediciones, Josep Maria

A la família, tothom pintava o dibuixava

a casa –“on estimaven molt el dibuix”– que aprèn l’ofici. Es va professionalitzar

Mary Noticias es va començar a publicar el 1962 i va sortir de manera ininterrompuda fins al 1973

per l’encàrrec del cosí i ja no ha parat mai més. “Vaig començar a dibuixar com

de la Mary Noticias, Carme Barberà ja era una dibuixant amb moltes hores de vol i un gran talent. “M’ho ofereix en un moment en què havia afluixat la

eren molts joves, però va tirar endavant

feina i de seguida vaig dir-li que sí. I és el

una desesperada. Sempre de freelance.

i els va donar una carrera gràcies al di-

personatge del qual estic més satisfeta.

Què quantes hores treballava? De sol-

buix. Amb esforç. Com el seu personatge.

De fet, jo m’he divertit molt dibuixant.

tera, m’hi posava a les deu del matí i fins

“De casada, sempre vaig guanyar diners.

No ho canviaria per res del món. He

a les dues; després, des de les tres de la

Sempre vaig ser independent. I en morir

pogut treballar i alhora ser lliure”, ex-

tarda fins a l’hora de sopar i de les deu

el meu marit, vaig haver d’obrir-me, de

plica.

de la nit a la una de la matinada. Tretze

tirar endavant per força”, explica.

I així, lliure, dibuixa el seu personatge.

CAPÇALERA MARÇ 2012

per afició i recorda sobretot un avi, d’origen francès, que dibuixava molt bé. I és

Arnau, li proposa el personatge

La reedició del 2010 Des del 1962 al 1973, l’editorial Ibero Mundial de Ediciones va publicar cinc-cents números de Mary Noticias i una cinquantena de suplements extres de format butxaca. L’editorial va tancar poc després d’acabar-se la col·lecció. La dibuixant sempre va ser Carme Barberà. Els guionistes, però, van anar canviant. El primer i més decisiu va ser Ricardo Acedo, que signava Roy Mark i quan dóna vida, per encàrrec de l’editorial, al personatge de la Mary ja era un professional experimentat que havia creat uns altres cinquanta personatges. Tot i així, Acedo dura nomes uns dos anys per desavinences amb l’editor, segons

La dibuixant Carme Barberà en un fotografia actual.

recorda Barberà. Entre els successors, hi destaca Flores Lázaro.

Tan lliure que la censura li toca el crostó.

Quan es va acabar el còmic de la noia pe-

El 2010, l’editorial Glenat va fer una

I quan el tebeo ja té una gran audiència

riodista va continuar treballant per a

primera reedició del tebeo que no

es veu obligada a crear una família per a

França, Escòcia, Itàlia... Contes per a

ha tingut continuïtat. Per a aquesta

la Mary Noticias, fer-la una mica més con-

nenes, tebeos, quaderns de dibuix. Cap al

edició, Antonio Martin, el millor

vencional, per torejar la caverna feixista.

1995, diu que se li acaba la feina i en els

historiador del còmic, va escriure

En uns anys en què les noies anaven amb

tres anys següents va escriure fumetis per

una anàlisi del dibuix de Carmen

enagos amb midó i el cabell crepat, la

a alguns tebeos. Però, el 1998, aquest en-

Barberà en la qual destaca “el traç

Mary va amb una gavardina quasi mas-

càrrec també s’acaba. “I aleshores vaig

net, l’agilitat de la plomada i el toc

culina i el cabell deixat anar. “A la meva

agafar la ploma i tots els estris, els vaig

esportiu que té tota la sèrie”. Martín assegura que el rostre de Mary Noticias és “expressiu i dolç” i ressalta “els primeríssim plans de la cara de Mary Noticias i altres perso-

netejar bé i els vaig guardar en un

La jove periodista era massa lliure per a la censura de l’època i se li va haver de crear una família

CAPÇALERA MARÇ 2012

natges femenins de la sèrie amb

calaix”, assegura. D’allà han sortit molts cops pel simple plaer de dibuixar, per obsequiar la colla d’amics del Pati Llimona, a la família, als néts. Ha pintat moltes

uns ulls rodons i enormes que des-

modista, jo li dibuixava els meus vestits i

aquarel·les sobre Barcelona que mai no

taquen de la vinyeta tant com

eren els mateixos que portava la Mary

ha exposat i que molt pocs han vist.

poden fer-ho els famosos ulls ro-

Noticias,” confessa la dibuixant. Un dels

Barberà està convençuda que els tebeos

dons que són els elements distin-

elements més revolucionaris d’aquest

són una bona eina per fer nous lectors. I

tius del manga”. Martin remarca

tebeo era el vestuari de la protagonista.

creu que els seus també hi van contribuir.

que el dibuix de Barberà és molt

Era molt modern per a l’època. Potser el

El que no s’acaba de creure és que sigui

funcional, “ingenu i figuratiu” i que

més xocant de l’abillament, a ulls d’avui

la responsable de haver creat il·lusions

té un grafisme de “línia clara avant

dia, és la càmera minúscula que portava

en nenes i adolescents que somiaven de

perquè se suposava que era una perio-

ser periodistes i que després van conver-

dista de televisió.

tir aquelles fantasies en vocació.

la lettre”.

CAPÇALERA MARÇ 2012

OPINIÓ

La fal·làcia de l’autoedició

Elvira Altés, periodista

LLEGIR

LA PREMSA AVUI ÉS

sotmetre la mirada a un veritable salt d’obstacles: faltes d’ortografia, errors tipogràfics, absència d’articles o preposi-

Aquesta idea que sostenen les em-

ducte personalitat i qualitat davant

cions, puntuació per aspersió (cau on

preses periodístiques, segons la qual els

l’audiència. Així va ser que la majoria

cau), citacions sense atribuir o que bar-

i les periodistes ja són prou competents

de diaris es van anar dotant d’instru-

regen les paraules de la font amb el dis-

i no els cal un departament d’edició que

ments i personal capacitat per exercir

curs en tercera persona de qui redacta

en supervisi el treball, ha trobat eco a

la tasca d’editar, alhora que des de la

la notícia, per no entrar en la confusió

la Universitat. Aquest curs és l’últim

taula de redacció i de manera centralit-

de noms, de dates o en l’oblit de les més

any que a la Facultat de Ciències de la

zada s’exercia el control de la produc-

elementals normes deontològiques. I

Comunicació de la UAB s’ha impartit

ció del mitjà. Aquesta estructura ha

per amanir-ho tot plegat, una redacció

l’assignatura d’Edició en premsa. En el

tingut avantatges i inconvenients: a

grisa i plena de tòpics que empeny

favor, la coherència entre les

l’idioma cap al barranc, i parlo tant del

diferents seccions i apartats de

català com del castellà. Aquest és el pa-

la publicació aportant persona-

norama que presenten els textos perio-

litat al mitjà. En contra, la ten-

dístics que publiquen diaris i revistes.

dència cap a una certa unifor-

Una bona part de les empreses editores

mització dels textos informa-

han decidit que la secció encarregada

tius. El pas següent hauria d’ha-

de vetllar per la qualitat dels textos és

ver estat cercar la qualitat sense

del tot prescindible.

escapçar l’estil, buscar la ma-

A poc a poc i des de fa uns quants anys,

nera d’apropar la informació al

han anat desapareixent de les publica-

públic amb diversitat de regis-

cosa asseguraven que la informació, l’opinió i l’entreteniment arribessin al

tres, emprant el lèxic pertinent i

Ferran Pous

cions periòdiques els i les professionals que corregien i editaven, amb la qual

controlant la correcció gramatical i ortogràfica dels textos. I és curiós i paradoxal que quan les

públic en les millors condicions de lec-

proves que es practiquen a

tura, de claredat i de precisió idiomà-

pla d’estudis dissenyat dins el pla Bolo-

l’alumnat d’institut ens indiquen l’em-

tica. Ara, i d’una manera sospitosa, les

nya, l’escriptura no sembla contemplar-

pobriment del llenguatge dels ado-

empreses consideren que els i les pe-

se com una de les eines necessàries

lescents és un fet, les empreses perio-

riodistes ja en saben prou, d’escriure, i

(imprescindibles!) per ser periodista.

dístiques decideixen que els professio-

que no cal que ningú revisi el producte

Amb la fi de la llicenciatura de Perio-

nals estan preparats per autoeditar-se.

que elaboren. No voldria exagerar,

disme desapareixen, a més de l’Edició,

I així, s’han anat desmantellant les sec-

l’assignatura de Periodisme lite-

cions d’Edició, aprimant-les fins a des-

“A poc a poc i des de fa uns quants anys, han anat desapareixent els i les professionals que corregien i editaven”

rari i de Periodisme d’opinió,

aparèixer en molts casos, malgrat que

tres espais des dels quals es re-

es té consciència que el producte final

flexionava i s’aprenien les pers-

se’n ressent. El problema és que si la

pectives de l’art d’escriure i de

premsa està mal escrita el model que

CAPÇALERA MARÇ 2012

presentar els textos interessants,

s’ofereix a la societat no és el de l’ex-

però la descurança en la forma és un in-

comprensibles i clars.

dicatiu de desídia professional. L’aten-

D’ençà que va aparèixer el primer lli-

val. Si les empreses obvien la seva res-

ció cap al producte i el respecte a

bre d’estil, el de l’agència EFE, i el

ponsabilitat i valoren la rendibilitat

l’audiència comença en la predisposició

segon, el d’El País, als anys setanta del

econòmica per damunt de la qualitat,

a fer una feina ben feta i acaba en una

segle passat, l’edició dels textos als dia-

podem esperar que lectors i lectores se-

feina ben presentada. Allò del fons i la

ris i a les revistes es va anar considerant

gueixin confiant a trobar en la premsa

forma, de l’ètica i l’estètica.

un valor afegit que incorporava al pro-

la millor manera d’informar-se?

cel·lència i el missatge és que tot s’hi

OPINIÓ

El Grup Democràtic als orígens del Col·legi

Margarita Rivière, periodista

patxos: recordo com Enrique Arias Vega i jo mateixa vam anar a Madrid a veure Gregorio Peces Barba, el presi-

EL 1976, DEU ANYS ABANS DE

militants clandestins– i aquells que

dent del Congrés, per intentar “salvar”

la creació del Col·legi del qual cele-

Josep Maria Brunet, en la seva tesi

la Hoja del Lunes, que mantenia l'As-

brem el 25è aniversari, un document

sobre el grup, anomena “progressistes

sociació. Vam remoure cel i terra. Vam

(“Noves tasques en la lluita de la lli-

no alineats” (jo en devia ser una).

tancar la Hoja del Lunes per sanejar

bertat d’expressió”), potser el darrer

Defensar la llibertat d’informació i ex-

l'Associació, vam pledejar i vam pro-

del Grup Democràtic de Periodistes,

pressió i organitzar la professió era ben

fessionalitzar-ne la gestió. Fins i tot

plantejava “avançar en la discussió ja

complicat. Abans del 1975, ens sobra-

vam anar a Roma (Sentís, el nou gerent

començada sobre el futur de l’Asso-

ven pressions, amenaces, fins i tot pa-

Joan Anton Maragall i jo) per estudiar

ciació de la Premsa i la nova transfor-

llisses, i, és clar, multes i presó. Fins al

in situ el model italià de Col·legi de Pe-

mació en Col·legi Professional”. La

riodistes (l’informe que vaig

idea del Col·legi neix allà. Jo la vaig

escriure no apareix, però exis-

conèixer de Josep Pernau, el meu di-

teix). Es van preparar lleis i

rector al Diari de Barcelona, qui el

textos. Es van convèncer els

1979 em va portar a la Junta de l’As-

polítics i es van estudiar els ser-

sociació.

veis que es podien oferir. Es va

Des del novembre del 1975, el Grup

acordar un reeixit model sani-

Democràtic, nascut el 1966, governava

tari que va durar fins a abans-

l’Associació de la Premsa (va guanyar

d’ahir. Es va obrir la professió.

netament “l’ancien régime” en unes

Estic contenta d'haver partici-

eleccions ajustades). Es posava en

pat en aquesta tasca apassio-

versos fronts simultanis: - El reconeixement de la Clàusula de

nant: molts hi vam dedicar moltes hores. Tot plegat, ho va fer un equip de gent al qual va representar aquella primera

Consciència i el Secret Professional en la Constitució del 1978.

junta del 6 de juny del 1986. 1986, hi havia un ensurt rere l’altre,

Una junta simbòlica: ja no era quelcom

- Els canvis en l’accés a la professió,

però, almenys, els que formàvem part

de Barcelona, sinó el Col·legi de Perio-

que van ser dos: el reconeixement dels

de les juntes (també vaig participar en

distes de Catalunya, amb les seves qua-

anys treballats i el títol universitari.

les Sopena i Sentís) rebíem el suport

tre demarcacions. Carles Sentís, degà, i,

- El trasllat del periodisme en llibertat

d’una gran majoria d’associats.

al seu costat, com a vicepresident primer, Josep Maria Huertas. Sentís havia

des de Barcelona a l’anquilosada i cor-

Vam fer vagues i manifestacions, vam

porativa Federació d’Associacions de

signar documents de protesta, ens

la Premsa d’Espanya, que no es va

esllomàvem fent assemblees, al-

aconseguir fins al 1985.

hora que els més joves apreníem

- Una nova fórmula, més rigorosa i

la professió i la pràctica de la lli-

neta, d’associació professional, que es

bertat. Ens havíem afartat d’es-

plasma en la creació del Col·legi.

criure entre línies i de moure

Sempre explicàvem als col·legues de

informació “clandestina”. Tot resultava

fora que a Barcelona els periodistes

“un atreviment”. I, a més, com a “apre-

llista dels membres és la seva millor

vam fer la “transició política” abans

nents de demòcrates” vam haver

presentació. Un d’ells, el vicepresident

que ningú. Res no era lineal i la polí-

d’exercir la sempre difícil tasca del

de la demarcació de Tarragona, Josep

tica ho complicava tot, fins al punt que

pacte. Constato que avui pactar conti-

Maria Martí, és avui el degà del 25è ani-

“Explicàvem als col·legues de fora que a Barcelona els periodistes vam fer la ‘transició política’ abans que ningú” estat decisiu per treure’l de la presó. La

aquell grup reunia els que eren més

nua sent difícil: això no ha canviat.

versari. Res no és casual: tot arrenca

d’esquerres –no pocs col·legues eren

En plena transició, vam visitar des-

d’aquell grup democràtic i plural.

CAPÇALERA MARÇ 2012

ció del periodisme a Espanya amb di-

Jordi Tarragó

marxa un gran canvi de democratitza-

DOSSIER ESPECIAL

S’està creant una nova televisió, una nova manera d’organitzar-se i una nova manera d’entendre el mitjà. En aquest article, Eduardo García Matilla, un dels principals

Televisió: res ja no serà com abans Eduardo García Matilla Fotos dossier: Sergio Ruiz

experts espanyols sobre

Periodistes: cap on anem? Si haguéssim de respondre aquesta pregunta a

nou escenari de la comunicació.

el sector televisiu,

partir de les dades que es deriven de

És evident que vivim la crisi més greu

la situació actual, hi hauria poques op-

i complexa que han passat els mitjans

analitza l’escenari en

cions per ser optimistes: acomiada-

de comunicació al llarg de tota la seva

ments en tots els mitjans, precarietat

història. Aquest cop no es tracta d’una

en què es troba aquest

laboral, desaparició d’empreses o difi-

crisi conjuntural, provocada exclusi-

mitjà. Consultor

cultats generalitzades per a la super-

vament pels canvis tecnològics o per

vivència de moltes d’aquestes, fracàs

la mateixa depressió econòmica. No,

independent i assessor sobre mitjans de comunicació i negocis digitals, García Matilla assegura que ens trobem davant un

moltes oportunitats que ens ofereix el

estrepitós de les diferents lleis pro-

assistim a una conjunció de múltiples

mulgades els darrers anys, incerteses

factors, que hem d’abordar de manera

sobre les expectatives de futur en l’en-

global, i que qüestionen els models en

torn digital…

què s’han basat la premsa, la ràdio i la

I, no obstant això, els que fa molts

televisió del darrer segle.

anys que ens dediquem a aquesta ac-

La fragmentació-atomització de les

tivitat tenim clar que estem vivint un

audiències, els profunds canvis demo-

canvi social sense precedents, en què

gràfics (envelliment de la població i

el paper de la informació i dels con-

dels consumidors dels mitjans tradi-

tinguts és crucial, en totes les seves va-

cionals, el nou paper de la dona en la

riants, per proveir i donar sentit a les

societat, el fenomen de la immigra-

moment únic que

xarxes i als múltiples suports digitals

ció…), i també la modificació dels gus-

de distribució. No es tracta d’una visió

tos i dels hàbits d’amplis sectors de la

comporta perills i obre

optimista del futur, sinó d’una per-

població, la pèrdua d’eficàcia de la pu-

cepció compartida per nombrosos ex-

blicitat convencional, el desplegament

perts que han arribat a denominar

de les noves tecnologies de la infor-

noves possibilitats. I és clar que res no tornarà a ser igual.

aquesta nova etapa de la nostra evo-

mació... Aquests factors de transfor-

lució com la Societat de la Informació,

mació, entre altres, són responsables

la Societat del Coneixement o la So-

en el seu conjunt del gran “tsunami”,

cietat dels Continguts.

de la “tempesta perfecta” en què ens

En aquest article pretenc compartir al-

veiem immersos els professionals i les

guns aspectes que em semblen impor-

empreses dedicades a la comunicació.

tants per enfrontar-nos al futur des de

De manera molt succinta, miraré d’a-

plantejaments realistes, assumint les

nalitzar algun d’aquests fenòmens i

dificultats i les incerteses del present,

les tendències més consolidades al vol-

però mirant d’aprofitar al màxim les

tant de les quals hauríem de reflexio-

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

La fragmentació del consum televisiu comporta un nou escenari sobre el qual s’està construint la televisió del futur.

nar i actuar en conseqüència.

les audiències és una gran amenaça

influència, es veuran aviat obligats a

En primer lloc, la pèrdua d’audiència

per al model tradicional de la publici-

compartir-la”. Sense cap dubte, es

dels grans mitjans de comunicació, es-

tat i, com a conseqüència, per a la font

tracta d’un canvi substancial que pro-

pecialment de la televisió, provoca un

prioritària de finançament dels mit-

voca molta incertesa i desorientació

procés imparable de fragmentació del

jans. Davant de l’indubtable protago-

en les empreses, però que, a canvi, ofe-

mercat. Es tracta d’un factor essencial

nisme que han exercit els mass media,

reix expectatives molt atractives per

que obliga a una profunda revisió de

pilars essencials de la societat de con-

als professionals i els emprenedors.

les teories i les pràctiques en què

visió, les dades són contundents. A Espanya, en només 6 anys, les tres grans

En sis anys, les tres grans cadenes nacionals i les principals autonòmiques han reduït l’audiència gairebé un 40%

cadenes nacionals i les principals au-

ció, que es caracteritza per la multiplicació exponencial de les ofertes informatives i d’entreteniment, obre possibilitats inèdites d’arribar, amb més efi-

tonòmiques han reduït l’audiència gai-

sum, cada vegada guanyen més im-

rebé un 40%. Actualment, un 35% de

portància els group media i els self

vés dels nous canals i suports digitals.

la quota de mercat es reparteix entre

media.

Davant de l’amenaça de la fragmenta-

més de 70 canals de TDT, cable o

Podríem dir, tal com va vaticinar Alvin

ció sorgeixen les immenses oportuni-

satèl·lit, molts d’aquests amb shares in-

Toffler el 1985, que “assistim a un pro-

tats de la segmentació. Segmentació

càcia, a audiències segmentades a tra-

feriors a un 0,2%.

cés de desmassificació dels mitjans

per edat, per aficions, per àmbits geo-

Aquesta fragmentació-atomització de

massius que, lluny d’incrementar-ne la

gràfics, per ideologia, per temes i gè-

CAPÇALERA MARÇ 2012

s’han basat els mass media i els seus models de negoci. En el cas de la tele-

El nou entorn de la comunica-

DOSSIER ESPECIAL

neres, per nivell cultural… Segmenta-

sió i també la ràdio.

amb el risc calculat, la creativitat apli-

ció que millora l’eficàcia publicitària,

Com en el joc del Set i Mig, la incor-

cada i la capacitat d’innovació.

cada vegada més qüestionada en els

poració de les noves tecnologies als

Quan ens referim a la premsa, la cursa

formats tradicionals, i permet nous

mitjans tradicionals té un risc fona-

que es va desencadenar per liderar la

models de relació dels emissors amb

mental: que et passis o que no hi arri-

transició digital a final del segle passat

les audiències, creant continguts més

bis. Que t’anticipis massa i, doncs,

i principis de l’actual, en plena creació

adaptats a les seves necessitats i als

fracassis per excés (és el cas de la

i posterior esclat de la bombolla digi-

seus gustos. Els mitjans de masses continuaran existint, però s’hauran de replantejar el seu paper i el seu model de negoci i delimitar la dimensió de les seves es-

tal, va resultar nefasta per al

La segmentació millora l’eficàcia publicitària i permet nous models de relació dels emissors amb les audiències

tructures.

sector. Les quantioses inversions dels principals diaris, que aspiraven a ser els més moderns i innovadors a l’hora de desenvolupar les respectives

Un altre dels factors més significatius

premsa), o que adoptis postures con-

ofertes per Internet, van provocar

del procés de canvi, molt relacionat

servadores i et desbordin els esdeve-

efectes devastadors que, més tard, es

amb l’anterior, és l’impacte de la im-

niments, cosa que representa també el

van agreujar amb la crisi econòmica.

plantació de les noves tecnologies,

fracàs, però, aquest cop, per defecte

D’una banda, es va produir una pèr-

amb les capacitats d’interactivitat i de

(és el cas de la música i del cinema).

dua de compradors de la versió en

comunicació directa amb els públics

És per això que en aquesta etapa de

paper i una conseqüent caiguda dels

destinataris. L’anàlisi de com s’han in-

canvis radicals, el rigor, la prudència i

ingressos publicitaris convencionals

tegrat, en molts casos, aquestes tecno-

la professionalitat han de conciliar-se

(la famosa “canibalització” del seu

logies en el model de negoci dels mitjans tradicionals és fonamental per explicar alguns dels problemes més greus als quals s’enfronta la premsa i dels quals hauria d’aprendre la televi-

propi mercat). De què servia

La indústria audiovisual viurà una situació similar a la de la premsa quan hagi de fer front a la televisió per Internet

ampliar el nombre de lectors a la Xarxa si els retorns econòmics eren insignificants, i en cap cas neutralitzaven les pèrdues que tu mateix havies ge-

nerat? A més, van ser els grans diaris els que, en potenciar l’atractiu dels continguts distribuïts per Internet i fomentar la cultura de la gratuïtat amb el seu model, van obrir l’espai a centenars de nous competidors en el negoci de la informació. Hi va faltar rigor, experimentació prèvia i realisme a l’hora d’establir objectius. Es va confiar massa en les empreses consultores, en els tècnics i en els suposats experts en els negocis virtuals, que van actuar amb una frivolitat inaudita, això sí, amb els diners dels grups periodístics… I, malgrat tot, no hi ha dubte que a la Xarxa hi ha una part substancial del futur dels mitjans de comunicació i que, més enllà dels múltiples i estrepitosos fracassos, també han sorgit una infinitat d’experiències alterLa indústria audiovisual es troba en un moment que no coneix precedents. 26

natives, algunes de les quals s’han

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

Matilla adverteix que la implantació de la televisió a la Xarxa suposarà grans canvis, sobretot per a les cadenes tradicionals.

consolidat com a fórmules de referèn-

questa nova tecnologia.

pròpies plataformes audiovisuals, in-

cia que marquen el camí del que serà,

Però tampoc no és necessari tenir el

cloent-hi canals o microcanals de tele-

finalment, el nou periodisme de l’Era

carnet de guru professional per des-

visió, de la mateixa manera que

Digital.

cobrir les immenses possibilitats que

actualment compten amb els seus

La indústria audiovisual viurà una si-

es deriven d’aquest escenari enlluer-

llocs web.

tuació complicada similar quan hagi

nador: espais tematitzats per a tota

La realitat a què ens hem d’acostumar

de fer front al desplegament de la teInternet. Aquesta modalitat permet, sense necessitat de llicència, oferir canals, microcanals, portals integrals

és que res ja no serà com abans,

No som al final d’un procés sinó al principi. Cal acostumar-se al vertigen del canvi permanent

amb continguts audiovisuals en descàr-

que no som al final d’un procés sinó al principi. Que cal acostumar-se al vertigen que produeix el canvi permanent. El principal problema i, alhora, el gran

rega, amb la màxima qualitat, que es

mena d’audiències especialitzades on

repte, és que aquesta vegada tenim

poden visualitzar des del nostre tele-

s’integrin

audiovisuals,

pocs punts de referència, pocs exem-

visor o des de la resta de terminals de

fòrums de participació, botigues, ex-

ples on inspirar-nos o copiar… perquè

recepció (tauletes digitals, mòbils i or-

posicions, i tot tipus d’aplicacions

tot està per fer, tot està per descobrir.

dinadors).

adaptades als gustos i capacitats dels

Definitivament, ja no és moment per a

No cal molta imaginació per intuir els

diferents públics.

les “ocurrències” a què ens han acos-

enormes riscos per a les cadenes tra-

Les productores, els anunciants i els

tumat els qui sempre volen dissenyar

dicionals que es poden derivar d’a-

grups socials podran tenir les seves

el futur mirant el retrovisor.

continguts

CAPÇALERA MARÇ 2012

levisió connectada, de la televisió per

DOSSIER ESPECIAL

El sector televisiu està vivint canvis històrics que afecten radicalment el mitjà. En aquest article, Francesc Escribano,

La televisió ha mort, visca la televisió! Francesc Escribano

director de la productora

L’any 2000, quan vaig començar a fer

mació televisiva. En la majoria dels

de cap de Programes de TV3, vaig tenir

casos, en lloc d’arriscar, d’educar en el

Minoria Absoluta i

la sensació que, amb el càrrec, assumia

gust, d’intentar millorar el nivell de l’o-

una responsabilitat desproporcionada.

ferta ens limitàvem a assegurar l’èxit

exdirector de TV3,

En aquell moment, encara no havia

programant i repetint el que sabem que

començat l’actual fragmentació de les

funciona gràcies a les enquestes, als

explica com el poder

audiències, l’impacte de les “noves tec-

qüestionaris i, sobretot, a l’anàlisi deta-

del qual fins

nologies” era incipient i la capacitat de

llada de les dades d‘audiència.

participació dels espectadors era molt

Perquè la televisió la fan les persones,

ara disposaven els programadors està passant als ciutadans. Internet està provocant una autèntica revolució que ha posat l’espectador en el centre del negoci televisiu, gràcies a la televisió a la carta, un fenomen a l’alça.

limitada. Tècnicament, encara estàvem

però es mesura amb números. Darrere

al segle XX. Fer de programador en

de cada programa, hi ha idees, talent,

una televisió generalista, més que una

emocions, somnis…, si bé les decisions

feina, era un privilegi que venia acom-

es prendran sempre en funció d’una

panyat d’un poder enorme.

anàlisi dels números.

Tal vegada exagero una mica amb això

Les productores i cadenes comptaran

de l’enormitat del poder, però us de-

els diners que costa i buscaran la par-

mano que em permeteu aquesta lli-

tida en el pressupost per després valo-

cència. Jo em pensava, perquè ho

rar l’èxit o el fracàs en funció de les

havia llegit i fins i tot ho havia escoltat

xifres del nombre d’espectadors (ra-

dir a altres programadors, que un cop

ting), de quota de mercat televisiu

hagués assumit el càrrec rebria una

(share) i de GRP (Gross Rating Point)

allau de trucades i cartes en què la

que ingressaran en publicitat.

gent em demanaria allò que volia

Tot aquest negoci, que a Espanya

mirar a la televisió.

mou milers de milions d’euros, es

Ràpidament, però, em vaig adonar que

basa en la fidelitat de l’espectador i

és l’oferta el que condiciona la de-

en la seva paciència al pitjar els bo-

manda i no a l’inrevés. Que els especta-

tons del comandament a distància.

dors no demanen res i si demanen

Els programadors són conservadors i

alguna cosa, és el que ja tenen, el que

arrisquen poc perquè saben, gràcies

han tingut o el que tenen els altres i

als estudis de comportament de l’au-

volen tenir-ho a la seva cadena prefe-

diència, que una novetat, per més pro-

rida. Són els programadors, o més ben

metedora que sigui, no és en absolut

dit, eren fonamentalment els progra-

una garantia d’èxit.

madors els responsables del nivell de

Els espectadors volen assegurar el

qualitat dels continguts i de la progra-

temps d’oci davant la televisió i per

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

Les noves tecnologies donen a l’usuari un poder de decisió inimaginable anys enrere. A la imatge, el web de la BBC a la carta.

aquest motiu miraran abans un pro-

amb més quantitat, viatgin més ràpida-

control del producte. “El consumidor

grama que saben que els agradarà que

ment i amb més qualitat tècnica. Noves

–deia Spindler–, i no qualsevol tecnofa-

no pas un de nou que, per més que els

plataformes, noves pantalles i nous mit-

nàtic, ha de ser l’únic jutge de la de-

hagin dit que és fantàstic, sempre serà

jans plantegen una competència directa

manda i del consum en la forma

una incògnita. És per això que la pel·lí-

a la televisió tradicional i posen en

mediàtica que es va perfilant”.

cula Pretty Woman en el dissetè passi

qüestió el paper dels programadors i el

continua sent competitiva. Fins i tot la

seu poder.

EL PODER D’INTERNET

cadena l’anunciava recomanant als es-

Però ja he dit que estava parlant del segle passat. En molt poc temps, la te-

Una revolució ha sacsejat els fonaments del mitjà i ha transformat la manera com la pensem, fem i consumim

levisió ha viscut una autèntica revolu-

formacions en el panorama mediàtic s’han accelerat. La gran revolució, el gran canvi ha vingut a través d’Internet. La millora de qualitat amb la qual es

ció que ha sacsejat els fonaments del

L’any 1995, Michael Spindler, alesho-

pot transmetre el senyal de vídeo a tra-

mitjà i que ha transformat radicalment

res president d’Apple, va publicar un ar-

vés de la Xarxa està suposant l’autèn-

la manera com la pensem, com la fem i

ticle al diari italià L’Unità en què deia

tica implantació del consum de la

com la consumim.

que el futur no seria pas de la televisió,

televisió de manera asincrònica, és a dir

La proliferació de cadenes ha fragmen-

perquè aquesta no havia esdevingut

de la televisió a la carta. La televisió no

tat el consum. La implantació de la tec-

prou intel·ligent, vaticinava que seria

és la mateixa, no pot ser la mateixa, des-

nologia digital ha fet que els continguts,

l’usuari final qui hauria de conservar el

prés de Youtube. Un bon exemple

CAPÇALERA MARÇ 2012

pectadors la visió perquè “els tornaria a agradar”.

Han passat uns anys i les trans-

DOSSIER ESPECIAL

d’això és el gol de somni que Messi va

tinguts que es posaven a l’abast de l’u-

originalitat, va servir de base perquè la

marcar fa un parell d’anys contra el Ge-

suari eren només els que havien estat

cadena pública americana elaborés una

tafe, un gol que es podia comparar a un

emesos durant la setmana, amb el

sèrie sobre la Segona Guerra Mundial

altre gol mític que havia fet anys abans

temps s’ha ampliat l’oferta i l’exemple

–The War, dirigida per Ken Burns– que

Diego Armando Maradona, el va fer en

de TV3 ha estat seguit per la majoria de

ha tingut un gran impacte.

un partit que es retransmetia en moda-

televisions públiques i privades.

Quan la ràdio va esdevenir un mitjà de

litat de pagament per visió. La ràdio va

Una altra de les novetats del servei de

comunicació de masses, alguns gurus

intentar descriure aquella meravella, encara que ho va haver de fer amb paraules, i la televisió en obert havia d’esperar a la finalització del partit per poder oferir-ne les imatges. Doncs bé,

van profetitzar que això suposa-

La Xarxa està suposant l’autèntica implantació del consum de la televisió de manera asincrònica

ria la mort de la premsa. El mateix va passar quan va arribar la televisió, però aleshores van predir la fi de la premsa i de la ràdio.

molt abans que acabés el partit alguna

Ara, amb Internet, ja hi ha qui

ànima caritativa havia aconseguit pen-

la televisió a la carta és la possibilitat

ven entrades pel funeral de la televisió.

jar el gol a la Xarxa i va demostrar que

que es pot oferir als usuaris d’incrustar

Com que en el nostre món la major

ni els drets audiovisuals, ni les fronte-

els vídeos a altres webs i blocs (embed).

part dels profetes són profetes del pas-

res, ni les barreres són un impediment

Perquè la tendència de futur és que,

sat, el cert és que, malgrat algunes so-

per viatjar quan un contingut té valor

cada vegada més, els usuaris voldran i

tragades, premsa, ràdio i televisió estan

universal.

tindran la capacitat de generar contin-

ben vius. No sembla que es preparin

La televisió a la carta té èxit perquè

guts. Les cadenes de televisió, sobretot

per a cap funeral, sinó que albiren

posa l’espectador en el centre del ne-

les públiques, han d’estar molt atentes a

l’inici d’una nova era en què els mitjans

goci televisiu. Els programadors conti-

aquesta oportunitat d’obrir una nova fi-

de comunicació podrien disparar-se cap

nuaran tenint una feina important, amb tot, cada vegada serà menys decisiva. L’obsessió per l’orientació als resultats i per quantificar tot el que està relacionat amb els continguts televisius, sovint

a una nova dimensió.

Amb les noves possibilitats que ens obre la tecnologia, com la televisió a la carta, tot canviarà

MÉS FÀCIL I RÀPID Les noves tecnologies ens ho posen tot més fàcil per anar més

ha tingut com a conseqüència el considerar els espectadors com una massa.

ràpid, més lluny i trinxar les fronnestra de participació als ciutadans.

teres establertes. És com si el capità

Com en tots els serveis al públic, l’exi-

Fins ara, cal destacar la feina que ha fet

Kirk hagués pitjat el botó que dispara

gència de qualitat passa per una aten-

la BBC facilitant les eines pedagògi-

la velocitat ultralumínica de la nau En-

ció més individualitzada. Fins ara, en

ques perquè els espectadors puguin edi-

terprise i naveguéssim llançats cap a

televisió, personalitzar els continguts

tar les seves pròpies notícies i pujar-les

l’hiperespai. Aquesta, justament, és la

era pràcticament impossible. Amb les

al web dels Serveis Informatius. I en-

sensació que millor descriu el moment

noves possibilitats que ens obre la tec-

cara més interessant, la iniciativa de la

que viuen els mitjans de comunicació.

nologia, amb Internet, amb la televisió

PBS, que es va associar amb la institu-

La Xarxa, amb tot el que comporta, ha

a la carta, tot canviarà. Els nous aparells

ció “The Veterans History Project” per

revolucionat la manera de relacionar-

i serveis a la llar que faciliten la connexió de la televisió a la Xarxa (Apple TV, MediaCenter…) faran possible aquesta revolució. TV3 va ser una de les primeres televi-

nos amb la comunicació. Som en

Inernet està fent que el mitjà ja no sigui el missatge. El contingut ha esdevingut el “nou rei de la selva”

CAPÇALERA MARÇ 2012

sions europees que va apostar decidi-

un nou i vertiginós hiperespai comunicatiu. Estem parlant de la convergència de les plataformes comunicatives, la proliferació dels canals, la capacitat d’inter-

dament per aquest servei. En una

crear un web en què els veterans dels

relació i de compartir continguts… Tot

primera etapa, era necessari estar subs-

últims conflictes bèl·lics en els quals

plegat, fa que, com més va, més antiga i

crit i pagar una quota per tenir accés als

han estat implicats els Estats Units po-

desfasada ens sembla la famosa frase

continguts. L’any 2007, es va donar un

dien explicar les seves històries, tot pen-

de Marshall McLuhan. El mitjà ja no és

salt qualitatiu, ja que es va decidir obrir

jant-hi els vídeos i les fotografies. El

el missatge. El contingut ha esdevingut

el servei a tothom. Al principi, els con-

material recollit, d’una gran riquesa i

el nou “rei de la selva”. Si no tens res a

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

La possibilitat de mirar la televisió en diferents formats –a la fotografia un ciutadà amb una tablet al metro– revoluciona el sector.

dir, tant és que disposis d’un mitjà po-

Rodolfo Chiquilicuatre, a Eurovisió i la

i mitjans poderosos.

derós al teu abast perquè et serà difícil

que va fer que un adolescent, Victo-

El missatge, si és prou potent, pot arri-

arribar lluny.

riano Izquierdo, després de penjar les

bar a imposar-se al mitjà. Abans, sortir

Abans, tenir una emissora de ràdio, una

fotos que havia començat a fer amb la

uns minuts a la televisió suposava arri-

canal de televisió era sinònim de poder.

càmera digital que li acabaven de rega-

bar a un públic ampli. Avui, amb la frag-

Ara si no se sap com omplir-lo de con-

lar es convertís ràpidament en profes-

mentació, pot suposar l’equivalent a

tinguts, el suport, el mitjà serveix de proves, es pot assolir més notorietat i difusió llançant una proposta original a través de la Xarxa, encara que aquesta

una trobada familiar amb un gra-

Ara, si no se sap com omplir de contingut una emissora de ràdio o un canal de televisió, el mitjà serveix de poc

hagi estat elaborada amb eines i equi-

pat d’amics. Si revisem la frase de McLuhan, llavors també hem de revisar la famosa sentència d’Andy Warhol, aquella que deia que en el futur tots seríem famo-

paments poc professionals.

sional. Aquests exemples –n’hi ha

sos almenys durant quinze minuts. De

Va ser la Xarxa i una nova manera de

moltíssims més– tenen en comú el fet

fet, aquesta frase la va revisar fa uns

difondre i produir continguts la que va

que gràcies a la qualitat o l’originalitat

anys un artista escocès visionari, en

facilitar, per exemple, vendre milions

de la seva proposta van aconseguir fer-

Nick Curry, Momus, quan va afirmar

de discos als Artic Monkeys, la que va

se un lloc i desplaçar competidors que

que en el futur tots serem famosos al-

portar David Fernández, transmutat en

comptaven amb el suport d’institucions

menys per a quinze persones.

CAPÇALERA MARÇ 2012

poc. En canvi, i cada dia en tenim més

DOSSIER ESPECIAL

En aquest article, Ricardo Vaca, president executiu de Barlovento Comunicación, expresa la magnitud del canvi que s’està vivint en el sector de la televisió,

Pantalles i audiència en mestissatge Ricardo Vaca Berdayes

en que els espectadors El registre d’audiència corresponent

la seva excepcional capacitat de con-

al mes de gener del 2012 ens deixa un

vocatòria.

desenes de canals,

nou rècord històric de consum televi-

El consum de televisió, mirar “la tele”,

siu a Espanya: 264 minuts per espec-

és la principal dedicació dels ciuta-

mirar-la en alta

tador i dia. Si tenim en compte que

dans espanyols, només superada per

l’univers de consum, el públic poten-

les hores que dediquem a treballar, a

cial televisiu, –de 4 o més anys d’edat–

estudiar o a dormir. Fa uns dies, el diu-

poden escollir entre

definició, en diferit o des de suports com el telèfon mòbil o l’iPad. Tot plegat, és el triomf de la tecnologia. Per això, els professionals de la televisió i els

es troba entorn dels 44 milions de

menge 5 de febrer, es va batre un nou

ciutadans, la multiplicació d’hores de

rècord de consum per a un dia com-

consum pel nombre total de televi-

plet: 312 minuts (5 hores i 12 minuts)

dents ens ofereix una xifra veritable-

per espectador. Tot això comptant els

ment il·lustrativa del poder immens

36 milions de persones que van sinto-

que atresora la “caixa llesta”: els es-

nitzar amb el mitjà (que van mirar, en

panyols hem dedicat prop de 6.000 mi-

realitat, 380 minuts per cap: 6 hores i

lions d’hores a la televisió durant el

20 minuts), i també fent la mitjana

primer mes de l’any.

dels 8 milions que no la van mirar ni

I, tot plegat, només amb el consum tra-

un sol minut. Increïble però cert.

dicional de televisió a casa, sense in-

Aquest és el veritable poder del mitjà

cloure-hi segones residències, bars i

televisiu.

visionat en diferit ni, per descomptat,

Per tot el que s’acaba de dir, això que

professionals de la

el mesurament dels nous dispositius

anomenem l’audiència de televisió,

tecnològics de tota classe i condició,

entès en el sentit conceptual més

medició d’audiències

des d’on es genera també consum, pre-

ampli, és el veritable motor de la in-

tenen un gran repte per saber com moure’s en aquest nou univers televisiu canviant.

ferència i elecció televisiva. Ara es co-

dústria i el mercat de la televisió i, per

mença a mesurar l’audiència en línia

tant, de l’audiovisual.

a Espanya. En aquest sentit, el repte

L’audiència, per tant, és el motor eco-

per a la companyia multinacional

nòmic de la televisió i la publicitat

Comscore, que ha estat l’empresa es-

n’és el principal nutrient. La publicitat

collida en concurs per AIMC i AIAB

pretén rendibilitzar les inversions en

Spain, és realment extraordinari i

grans audiències i és la qualitat i quan-

apassionant.

titat d’espectadors fidelitzats els qui

Aquesta primera consideració ens

fan possible la prosperitat o no dels di-

dóna el primer gran titular periodístic

ferents programes i, molt més impor-

dels atributs, valors i fortaleses de la

tant, de totes les cadenes.

televisió com a mitjà de comunicació:

En definitiva, el duo audiència/publi-

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

El consum televisiu, ja sigui a casa, en locals públics o bé a través dels nous dispositius, darrerament està vivint rècords històrics.

citat ens expressa amb rigor la salut

I aquest és el punt clau del nostre ofici

aquestes qüestions que ens ocupen,

econòmica de la indústria televisiva

com a professionals de la comunicació:

també convé i cal fer alguna puntua-

en conjunt.

per què han de mirar el nostre pro-

lització sobre la tecnologia que, sens

Per tant, això que coneixem de ma-

grama o la nostra cadena i no qualse-

dubte, ha estat sempre, és i serà l’a-

nera ordinària com l’audiència, que de

vol altre programa de l’amplíssima

vantguarda del canvi social.

vegades sembla un tema menor i frí-

plètora de cadenes a disposició del pú-

Juan Cueto, un dels professionals de

vol, ens marca la temperatura de l’em-

blic. Quines qualitats té la nostra

la televisió més respectats d’Espanya,

presa televisiva i audiovisual.

a concepte integral, és el primordial i més important principi del mercat te-

S’ha passat de la ‘paleotelevisió’ a la ‘neotelevisió’. És a dir, de la televisió única a les 150 cadenes en competència

levisiu, juntament amb el concepte de fragmentació, que és el resultat del pas

i també intel·lectual sobre la comunicació i la televisió, va dir fa temps que “la tecnologia és la nova teologia”. I crec que el símil expressa un plantejament

oferta per ser triada i no la de la com-

correcte.

de la “paleotelevisió” a la “neotelevi-

petència. Dificultat extrema per a les

A la ràdio, l’invent del magnetòfon va

sió”, de la televisió única a les 150 ca-

empreses i els professionals en un

canviar el llenguatge radiofònic; l’in-

denes en competència, del discurs

mercat atomitzat i enormement preo-

vent del transistor va transformar el

vertical –el poder només emana de

cupat per l’afebliment del model de

rol de l’oient; la posada en marxa de

l’Estat– al discurs horitzontal amb la

negoci tradicional.

la freqüència modulada en estereofo-

irrupció de les noves tecnologies.

Alhora que reflexionem sobre totes

nia va fer possible una altra ràdio més

CAPÇALERA MARÇ 2012

Una altra conclusió que en podem extreure de tot plegat: l’audiència, com

innovador director de Canal +

empreses de televisió i de tot el sector de l’audiovisual. Un exemple simple pot ser emblemàtic de la nova situació: poder mirar la televisió en alta definició –HD, per no dir en 3D– és mirar una altra televisió. Viure aquesta experiència vol dir mirar una programació veritablement innovadora, amb una altra gramàtica, amb un altre llenguatge i amb un altre ritme narratiu. En definitiva, una millor televisió que redunda, com no pot ser d’una altra manera, en benefici dels espectadors, d’això que qualifiquem d’audiència i que, no se’ns pot oblidar, és el veritable motor de la missió com a professionals. Amb aquests arguments, convé indicar ràpidament que la televisió ha estat coautora intel·lectual de la teoria i pràctica del concepte de la globalització, ja que ha estat el gran invent de la segona meitat del segle XX. Un electrodomèstic –amb personalitat i identitat pròpia– que ha canviat vides i hisendes, però sobretot el que avui coneixem com a alteració o modificació destacable dels marcs de referència de la nostra capacitat cognitiva. Així doncs, el món ja no només és pla, sinó també proper i abastable. I tot passa si ho explica la televisió. Perquè agradi o no, els fets i les coses es produeixen quan la televisió diu que exisLes nombroses cadenes han ampliat el mercat actual de consum televisiu.

teixen. I davant del triomf de la tecnologia, dels nous mitjans i suports per

atractiva per a l’oient tradicional, fent que el mitjà fos millor i més necessari per a la societat. Dit d’una altra ma-

CAPÇALERA MARÇ 2012

nera, la tecnologia canvia (millora) la

La tecnologia és l’autora principal del nou model de negoci de les empreses de televisió i del sector de l’audiovisual

mirar la televisió, el gran repte de les empreses i els professionals, de tot el sector, és conèixer què i quines són les

ràdio. I també la televisió.

preferències i el perquè d’a-

Per a tots els que vam veure la creació

questa elecció programàtica. I,

de l’UHF, el segon canal de TVE a

derosíssimes xarxes socials, verifi-

és clar, també, què passa amb el con-

mitjan anys 60, o l’ampliació extraor-

quem que la tecnologia ens canvia la

sum de televisió, ja sigui en el seu

dinària de nous canals o el pas de la

vida. Respecte d’això, la tecnologia

paper tradicional o en els nous dispo-

tecnologia analògica a la digital o el

–com una altra de les conclusions que

sitius, de tota mena i condició, que

visionat en nous aparells com l’ordi-

vull deixar al lector– és l’autora prin-

tenim a la nostra disposició. Una si-

nador o el mòbil i el resultat de les po-

cipal del nou model de negoci de les

tuació que complica l’èxit de progra-

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

mes i cadenes. L’èxit a la televisió és

televisiu o audiovisual per a la seva in-

una excepció.

vestigació.

l’audiència tradicional, com la conei-

El mesurament tradicional de l’au-

I aquest és només el principi, ja que

xem en aquests moments, sinó l’opinió

litat principal, coneixerem no només

diència per a un model de negoci,

l’interrogant sense resoldre és com

i participació constant en temps real

també tradicional, ha complert el seu

oferir tota aquesta valuosa informació

dels espectadors.

paper. Si bé aquest només és avui in-

que manifesten els espectadors, la tra-

I tan sols així podrem aconseguir ava-

suficient per a la realitat de la pro-

dicional de tota la vida, juntament

luar el compromís emocional –en-

ducció audiovisual i el visionat de la tantíssims com l’ordinador i el mòbil, o la manera com es comporten i influeixen les xarxes socials en el con-

gagement o sentiment– dels

La televisió en alta definició és una programació innovadora amb una altra gramàtica, un altre llenguatge i ritme

sum de la televisió.

televidents amb els creadors dels continguts, atès que precisament el contingut –és a dir, el talent creatiu– és el rei absolut de la indústria.

En aquest sentit, un únic exemple que

amb la més sofisticada dels nous dis-

Amb això, les extraordinàries oportu-

marca tendència i és ja paradigmàtic:

positius tecnològics, de manera efi-

nitats que sorgiran de la vastíssima in-

com més es fan servir les xarxes so-

cient, a través del mestissatge, del que

formació (amb un possible mesu-

cials per promocionar un programa

es coneix com multiplataforma –TV +

rament individual o de reconeixement

de televisió més audiència, segons el

PC + mòbils– (cross-platform o cross

en llocs públics dels nostres hàbits de

que apunten importants investiga-

media).

consum i preferència de continguts au-

cions internacionals. Les xarxes so-

I més tenint molt en compte que

diovisuals) per a una programació més

cials no fan altra cosa que potenciar

aquesta informació (complexíssima,

personalitzada, de més gaudi individual,

el consum televisiu. El repte més substancial de l’audimetria, de la investigació de l’audiència, és la conjugació del consum tradicional amb l’explosió de suports connec-

El visionat en diferit és una de les grans mutacions sociològiques del comportament individual dels espectadors

tats a Internet i que alhora permeten

i perquè les marques i anunciants puguin arribar als públics objectius d’una manera més personal i que creïn una relació (sempre emocional) amb els clients.

un consum televisiu fora de casa i en

d’altra banda) s’ha d’oferir per a l’a-

Es tracta, doncs, d’harmonitzar el me-

mobilitat.

nàlisi en harmonia de diversos panells

surament fora de línia i en línia. Com

El mesurament actual de l’audiència

i mesuraments diferents, però que

diem al titular de l’article: sempre en

té grans assignatures pendents que

donin lloc a un resultat d’informació

mestissatge.

s’haurien de resoldre amb solvència

integral i convergent per als opera-

Una darrera reflexió: Espanya en ge-

tècnica i rapidesa: mesurar el consum

dors del mercat que faci possible els

neral i el sector televisiu-audiovisual en

televisiu fora de casa i el consum dels

nous models de negoci del sector au-

particular no es distingeixen precisa-

convidats a la llar. Per no dir el visio-

diovisual.

ment per la seva capacitat d’innovació.

nat en diferit, fonamental i crític en

En resum: estem parlant d’una informa-

En aquest sentit, la recerca en aquest

aquests moments, que és una de les grans mutacions sociològiques del comportament individual dels espectadors i que ja es realitza a diferents països europeus.

sector és un assumpte vital, per-

A nivell d’audiències, es tracta d’harmonitzar el mesurament fora de línia i en línia. Sempre en mestissatge

què la innovació és important i urgent. Doncs bé, unes preguntes per acabar: quant inverteixen les ca-

En definitiva, el present, i no pas el

denes de televisió en recerca,

futur, és conèixer amb profunditat,

tret del cost del mesurament de

rigor i garantia el comportament de la

ció garant per potenciar i desenvolupar

l’audiència tradicional? Serem capaços

ciutadania televisiva en qualsevol mo-

la indústria televisiva del nostre país.

de destinar importants recursos econò-

ment, en qualsevol lloc i en qualsevol

Els desenvolupaments híbrids de la te-

mics i tecnològics a la millora de la re-

sistema o suport de recepció del se-

levisió, la televisió multipantalla i mul-

cerca i el coneixement de la pròpia

nyal. Disposar de tota la informació

ticonnectada, ja han trucat a la nostra

indústria televisiva-audiovisual? Qui

amb totes les possibilitats de visionat

porta. Amb la interactivitat com a qua-

pagarà la festa?

CAPÇALERA MARÇ 2012

recepció del senyal en suports impor-

DOSSIER ESPECIAL

El periodista i crític de televisió Víctor Amela analitza en aquest reportatge el diferent concepte que es té de la televisió entre la ciutadania nord-

D’on ve i cap a on va la nostra televisió pública? Víctor Amela

americana i l’europea. Aquesta última, entre

Tres dies abans de les eleccions legis-

vides. Per no parlar de la competència

latives del passat 20 de novembre,

d’Internet i de les xarxes socials, que

ella la catalana i

vaig tenir l’ocasió de preguntar direc-

apartarà cada cop més la gent jove de

tament al candidat Mariano Rajoy

la pantalla del televisor per ancorar-la

l’espanyola, ha sacralitzat

quins plans tenia per a Televisió Es-

al navegador de l’ordinador. Així com

panyola si accedia a la presidència del

el cine conté la pintura, el teatre i la

el mitjà televisiu

govern. Rajoy no em va revelar gaire

ràdio, i així com la televisió conté, al

cosa (en la seva gallega i elusiva línia),

seu torn, el cine, així Internet acabarà

però se li va entendre tot. Em va dir:

per contenir del tot la televisió.

coses impensables

“Em preocupa la dinerada que TVE

No s’ha de descartar que, per alleuge-

costa al contribuent”. I va afegir: “Es-

rir despeses a l’Estat i proporcionar-li

a l’altra banda

panya és el país del món amb més te-

alguna renta, acabi per posar-se a la

levisions públiques!”. Dit això, sí que

venda el segon canal de TVE (La 2) o

va avançar-me que pensava legislar

per retallar-ne les despeses fins apro-

per fomentar la privatització de les te-

ximar-les al zero absolut.

demanant-li una sèrie de

de l’Atlàntic. A partir d’aquí, l’autor demana a les televisions públiques que

levisions autonòmiques. A partir d’a-

El procés històric resulta diàfan, vist

quí, no s’ha de descartar que propiciï

amb perspectiva: si amb la democrà-

alguna sinergia entre TVE i les televi-

cia, TVE va sumir-se en l’abisme

sions autonòmiques, amb la finalitat

sense fons del diner públic i del dèfi-

d’economitzar.

cit, l’entrada en el segle XXI va frenar

se centrin en aquella

Aquest nou govern, d’entrada, ja ha

aquesta esbojarrada deriva mitjançant

retallat el pressupost de TVE en dos-

una reducció de plantilla amb preju-

programació que no

cents milions d’euros. Sense ingressos

bilacions incentivades, una restricció

publicitaris i amb un pressupost visi-

en l’endeutament i un ajustament de

blement minvat, sembla clar que TVE

pressupostos. TVE s’ha aprimat nota-

poden portar a terme les privades i que, a més, facin una gestió rigorosa dels recursos.

actualment es troba submisa en un

blement.

procés de “jivarització” que en mini-

La contenció de la despesa econòmica

mitzarà l’envergadura i comprometrà

així com una gestió rigorosa són uns

el futur de moltes de les produccions

principis saludables per a qualsevol

pròpies.

empresa, i en aquest sentit TVE

Malgrat la inèrcia històrica d’un gruix

podem dir que s’ha anticipat a la crisi.

dels teleespectadors que afavoreix

La pregunta que toca fer-se ara és;

TVE, el laminat dels seus continguts

què esperem de Televisió Espanyola i

conduirà a un descens de la quota de

quants diners estem disposats a pagar

pantalla, de la presència en les nostres

per obtenir-ho?

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

A dalt, plató del 3/24 durant l’emissió d’un dels seus noticiaris. A la pàgina següent, a dalt, un ciutadà mira La2 Noticias amb el servei de televisió a la carta. A baix, imatge de les instal·lacions de Televisió de Catalunya a Sant Joan Despí.

terme entreteniment informatiu), una

posta seria molt clara: pocs diners de

branca de l’espectacle televisiu. La te-

l’Estat i concurs d’universitats i pa-

levisió pública, doncs, apareixeria allà

trocinadors. La televisió allà va néixer

com un complement (minoritari) de la

Incertesa a la cúpula

per iniciativa d’empreses privades (ra-

televisió privada, hegemònica des dels

Si bé TV3 també pateix les retalla-

diofòniques, d’entrada) i aquesta sem-

orígens del mitjà als Estats Units.

des del Govern, el cas de TVE és més

A Europa, esperem que la televisió ens informi, formi i entretingui, que digui la veritat i ens faci millors persones

A Europa, en canvi, l’origen de

preocupant. La corporació pública es

la televisió no està vinculat a la

troba, a més, en un moment de gran

iniciativa privada, sinó a la pú-

incertesa. Els consellers van decidir

blica. Al vell continent, la tele-

que el nomenament del president de

visió va arribar precisament de

la Corporació es faria per sorteig i a

mans dels estats, com un bé pú-

partir de llavors seria rotatori. A

pre s’ha entès com un negoci més de

blic, com un instrument estatal que

més, admeten que no saben d’on re-

l’entreteniment, com una branca més

està al servei del bé comú.

tallar els 200 milions que els dema-

de la indústria de l’espectacle (show

I és d’aquesta manera com ens han

nen i fins i tot han encarregat un

business).

educat als europeus des dels anys qua-

dictamen a l’Advocacia de l’Estat

Per tant, allà ningú espera de la tele-

ranta, des dels gabinets de Churchill,

perquè els aclareixi quines decisions

visió altra cosa que entreteniment,

Hitler, De Gaulle o Franco (que va

poden prendre i quines no.

cosa que inclou les notícies (d’aquí el

crear TVE per poder difondre els prin-

CAPÇALERA MARÇ 2012

Si estiguéssim als Estats Units, la res-

LA TELEVISIÓ DEL FUTUR

cipis del Movimiento i els dogmes de

tant l’erudició, el saber i l’art de con-

acaba d’acusar els responsables del

la Santa Mare Església): la televisió

versar amb amenitat, profunditat i en-

canal d’operar com ho faria una agèn-

ens guiarà, ens cohesionarà, ens dirà

cant a les tertúlies televisades. (En el

cia de propaganda política del partit

el que hi ha i els que ens convé.

fons, tots hem après a la televisió

governamental.

Per això l’europeu mitjà –i l’españo-

coses que no estaven en els llibres que

Seria desitjable que la televisió pú-

lito en particular– espera tant de la te-

teníem al nostre abast).

blica s’apliqués a la producció de re-

levisió: que ens informi, ens formi i

No oblidem que les democràcies mo-

portatges i de documentals d’interès

ens entretingui, que ens digui la veriÉs per tot això que donem per suposat que la televisió ha de ser millor que nosaltres, assumint una certa sa-

general, amens i instructius.

Es tracta d’articular els mecanismes per evitar els riscos d’incórrer en escàndols com els de Telemadrid, Canal 9 o IB3

Seria desitjable que, mitjançant acords amb productores privades, produís minisèries, telefilms aixi com sèries de qua-

cralització de l’artefacte televisiu. No

litat, un entreteniment que

és, potser, demanar massa a la pobre

dernes ja no són comprensibles de cap

tingui algun plus.

televisió? Convé fer un esforç de des-

manera sense el concurs de la televi-

I, d’aquesta manera, que assumís una

acralització de la televisió per conce-

sió: sense aquest mitjà de comunicació

vocació de cohesió interterritorial,

bre-la com un instrument que estigui

no s’entén ja el funcionament d’una

tant des d’un punt de vista cultural

més al servei de la comunitat, dels

democràcia parlamentària i delibera-

com des del punt de vista sociològic.

ciutadans.

tiva, una democràcia d’opinió i lide-

En resum, una televisió pública tan

Malgrat la crisi, una TVE desitjable

ratges mediàtics (com ja havia apuntat

sols té avui sentit en la mesura en què

seria aquella que informés de la reali-

Walter Benjamin als anys trenta, refe-

proporciona a la comunitat tot allò

tat social i política amb neutralitat apartidista (també en l’àmbit futbolístic, que tantes rancúnies propicia!: aquesta és encara una assignatura pendent a TVE), pluralisme i vocació de

que una televisió privada –sot-

Actualment, una televisió pública tan sols té sentit si proporciona el que una privada no està disposada a oferir

mesa a la competència comercial i al compte de resultats– no està disposada a oferir-li, i que constitueix un servei útil i enri-

servei al bé comú.

quidor.

En aquest sentit, la TVE de l’era Za-

rint-se també a les escenes de polítics

El mateix pot predicar-se i s’hauria

patero es va acostar molt a l’ideal de

en acció captades pels noticiaris cine-

de fer a Catalunya, de la Televisió de

neutralitat; ha estat la més desgover-

matogràfics).

Catalunya. La seva inèrcia històrica

namentalitzada després dels tristos

Per aquest motiu, precisament, són

l’ha portada a imitar el model de

precedents sectaris de la TVE de la

tan necessaris el control parlamentari

TVE, pel que ara toca redimensionar-

Transició –amb un president de go-

i unes garanties d’imparcialitat i plu-

ne les magnituds: una televisió pú-

vern que ho havia estat de RTVE,

ralisme: es tracta d’articular els meca-

blica ha de tendir a la mínima

com era Adolfo Suárez– o de la dia-

nismes convenients per evitar els

despesa i al màxim servei, potser a un

lèctica felipisme/guerrisme –amb la supressió de programes com La clave, Derecho a discrepar o El peor programa de la semana– o de les entrevistes escandalosament fetes per

nucli dur i reduït de gestors, pe-

La inèrcia històrica ha portat TV3 a imitar TVE així, que ara toca redimensionar-ne les magnituds

“ensabonar” els membres del govern

riodistes i dissenyadors de continguts, amb una política de contractació de productores externes ben reglada i transparent, molt ben fiscalitzada i exi-

durant l’aznarato (Carlos Dávila i

riscos d’incórrer en alguns episodis

gent en els pressupostos.

l’Urdaci del “cé cé ó ó”) i de l’emissió

d’escàndol (per la seva parcialitat, par-

Sense discutir-li la vocació de servei

d’una pel·lícula sobre ETA en vigílies

tidisme o sectarisme) com els viscuts

públic i el foment de la llengua cata-

de les eleccions del 14-M.

en aquests darrers anys en televisions

lana, ara toca demanar a TV3 una ges-

Per això, haurien de ser centrals en

autonòmiques com Telemadrid, Canal 9

tió rigorosa dels recursos públics i que

tota televisió púbica els programes de

o IB3.

els seus responsables espremin l’en-

debat, no tan sols de debat polític, sinó

En el cas de la televisió autonòmica

giny per poder ser com més creatius

també social, històric i cultural, por-

balear, part de l’oposició al govern

millor.

CAPÇALERA MARÇ 2012

tat i que ens faci millors persones

D I À L E G amb Joan i Laura Guerrero, fotoperiodistes En plena dictadura, ell va deixar Andalusia per emigrar a Catalunya a la recerca d’un futur. Ella va néixer aquí i va créixer en democràcia. Ell prefereix el blanc i

“No pot ser que tothom sigui fotògraf” Jordi Rovira Fotos: Sergi Reboredo

negre, mentre que ella

CAPÇALERA- Joan, abans d’emigrar a Catalunya et vas vendre la càmera.

d’un treballador a qui han robat la bici-

ha apostat fort pel

Joan- Jo treballava en una fàbrica de

cleta. Aquest és el tipus de fotografia

maons a Puerto Real durant dotze i ca-

que m’interessa.

color. Ell va aferrar-se

torze hores diàries i amb molta calor. Vaig estalviar uns diners fins a comprar-

A Santa Coloma vas començar la

a la fotografia

me una càmera Voigtlander amb la qual

carrera, concretament a Grama.

analògica, ella va fer el pas al digital amb la naturalitat pròpia dels joves. Joan Guerrero i la seva filla Laura han viscut la fotografia des de

neta, hi ha l’humanisme de la història, la

feia fotos com a aficionat. Però la família

J- Sí, el 1969, l’any que em vaig casar, és

va quedar-se sense feina, vaig haver de

quan començo a Grama. Vaig començar

vendre’m la càmera i emigrar. Acabava

escrivint crítiques de cinema, encara que

de fer la mili. Vaig venir sense la càmera.

també algunes fotografies. Un dia em

Durant un any, aproximadament, vaig

van enviar a fotografiar un edifici, però

viure en una pensió del Paral·lel, fins

jo no volia fotografiar-lo despullat sinó

que vaig portar la família i vam llogar un

amb gent. I allò va agradar-los.

pis. Em vaig establir a Santa Coloma de Gramenet a mitjan anys seixanta i és allà

A les teves fotos sempre hi ha gent.

on vaig conèixer la meva dona i on nei-

J- Exacte, i això és una sort, ja que grà-

xen els meus fills, Laura i Ernesto. A

cies a la gent de les fotos ara sabem com

final dels seixanta, em vaig comprar la

vestien, de quina època són les fotos, etc.,

càmera nova.

dues òptiques

perquè les imatges són un document. I amb aquest estil vaig escriure un tros de

I tornes a fer fotos.

la història del nostre poble.

existencials diferents.

J- Jo tenia passió per la imatge i, en

El resultat final, però,

canvi, gens de cultura fotogràfica. No

Laura, com vivies de petita la feina del

sabia qui era Ansel Adams, Eugène

pare?

sovint beu d’un pòsit comú arrelat sota un mateix sostre.

Smith o Henri Carthier-Bresson. La

Laura- Tant el meu germà com jo ho vi-

meva escola havia estat el cinema, so-

víem d’una manera molt normal. Re-

bretot el neorealisme italià amb aquells

cordo que els caps de setmana ell i jo

blancs i negres, i aquells enquadraments

anàvem amb el pare i ens feia fotogra-

que em van captivar.

fies. A ell no li ha agradat mai de muntar fotos, si bé recordo una vegada que ens

El ladrón de bicicletas de Vittorio de

va fer treure la roba per a una foto que

Sica és la seva preferida, no?

necessitava de nens tirant-se al riu Besòs.

J- És la pel·lícula de la meva vida. Per-

Tot era molt normal, fins i tot el labora-

què, a part de la imatge, tremendament

tori, aquella habitació que estava a les

Joan i Laura Guerrero, dues generacions que han viscut el fotoperiodisme des d’òptiques diferents.

I quina influència creus que la teva fo-

fosques i on no podíem entrar, però que,

L- Va ser més casual que això. Al fer fo-

quan el pare es girava i no ens veia, hi

tografies per a la revista de l’institut vaig

tografia té del teu pare.

entràvem, velàvem paper, oloràvem el

conèixer la cultura que hi havia dins d’a-

J- Cap. Jo sempre he estat un entossudit

bany d’aturada.

quells negatius, una cultura rebuda des

de la fotografia i he tingut molta sort per-

de casa. Jo tenia la base del dibuix i, en

què se m’ha acceptat. En aquell moment,

I quan t’interesses per la fotografia?

canvi, el meu germà era una persona de

jo feia aquest tipus de fotografia que,

L- Va ser per casualitat, en cap moment

números, de matemàtiques.

aparentment, no era notícia. En canvi, la Laura domina molt bé la tècnica,

m’ho havia plantejat. Estava fent segon Algú va preguntar qui tenia una càmera i jo vaig dir que el pare era fotògraf. Recordo que em vaig posar a fer fotos i va

“El més important és el fons i la forma. No busco la fotografia perfecta. És avorrida” (Joan Guerrero)

mentre que jo sóc dels que tira la foto i diu ‘ah!, ja està bé així’. L- Pertany a una altra generació. J- Ella és molt més persistent que jo. Som diferents, segurament

ser llavors quan vaig descobrir tot un món que sempre havia tingut ben a prop,

I com va influenciar el teu pare en

però que mai no m’havia cridat l’atenció.

aquesta cultura fotogràfica?

també per l’època que ens ha tocat viure.

J- Hi ha una paradoxa. Jo sempre ani-

L- A casa meva hi havia molts llibres de

Cadascú és fill del seu temps.

mava el meu fill Ernesto perquès estu-

fotografia! I quan era petita i estava avor-

L- Ells eren autodidàctiques, no els en-

diés Fotografia. A la Laura mai li ho vaig

rida, els mirava per curiositat. I així, in-

senyaven la tècnica a cap escola. I si n’hi

dir. Però el meu fill, que es va morir, no

conscientment, vaig crear-me una base

havia alguna, tampoc podien pagar-la.

em feia cas i de sobte un dia la Laura em

cultural a la qual cal sumar-hi la que

J- Jo sóc d’El ladrón de bicicletas i ella

diu que vol ser fotògrafa.

tenia pel dibuix i la pintura.

és de Blade Runner. Les dues són obres

CAPÇALERA MARÇ 2012

de BUP i fèiem la revista de l’institut.

què ara impera l’estètica per l’estètica. I, en canvi, el que feien la generació del pare era fotoperiodisme a ultrança. Ell mentre estava informant també buscava una mica la poesia. L’anomenen el poeta de la imatge. J- Sí, m’ho han dit molts cops. Ara bé, el

“La fotografia ha perdut molt en els mitjans. S’ha estandarditzat. Li falta ànima” (Joan) més important és el fons i la forma. No busco la fotografia perfecta. És avorrida. Hi ha una fotografia de 1962 de Xavier Miserachs que em té enamorat. S’hi veu una família d’immigrants al passeig Picasso que arriba de l’estació de França. És una imatge tallada pels peus que defineix la immigració d’aquells temps. A més, és imperfecte. És una fotografia Joan Guerrero aposta per una fotografia amb un alt component humanista.

amb poesia i tendresa. Li passa com a la fotografia emblemàtica de Cartier-Bresson, la del nen amb les ampolles. És una

mestres del gènere, encara que són llen-

penso que també era una manera, in-

imatge que ho té tot i, a més, té un cert

guatges diferents!

conscient, que no em relacionessin amb

toc d’imperfecció que li dóna més força.

L- Recordo que, a vuit anys, el pare ens

el meu pare, de diferenciar-me d’ell.

va portar a veure El ladrón de bicicletas i El tambor de hojalata! I és clar, al dar-

Laura, com definiries la fotografia del

rere de tot això hi ha una càrrega, una

teu pare?

cultura brutal que queda allà, com un

L- És una fotografia humanista que, com

pòsit. I això que quan de petit mires

diu la cançó de Serrat: “Empecinado,

aquelles pel·lícules et quedes impactat.

busca lo sublime en lo cotidiano”.

A aquella edat, El tambor de hojalata pot arribar a ser fins i tot traumàtic! (riu)

I tu, Joan, com definiries la fotografia

Nosaltres ploràvem i li dèiem que vo-

de la Laura?

líem marxar del cine.

J- La veig molt perfeccionista i precisa.

J- És que el meu cinema sempre ha estat

La meva, en canvi, és més documenta-

Bergman, Buñuel...

lista, explica un document d’un temps ja

I com moltes d’aquestes pel·lícules les

L- No hi estic d’acord. Amb el digital

CAPÇALERA MARÇ 2012

passat. La seva és més periodística.

teves fotos són en blanc i negre i negatiu.

una de les polèmiques que hi ha és la de

I les de la Laura en color i digital.

l’estètica per l’estètica.

L- Amb tot, jo també vaig estar molt de

J- Això a mi no m’interessa gens.

temps treballant en analògic. El 2003, a

L- Per això quan ens pregunten si som

El Periódico vam començar a treballar

fotògrafs o artistes, la majoria dels foto-

en digital. El fet de treballar en color

periodistes diem que som fotògrafs. Per-

Perfil Joan Guerrero (Tarifa, 1940). Va iniciar-se en la fotografia a la revista Grama. Després va treballar a diferents mitjans com El Periódico de Catalunya, Diario de Barcelona, El Observador i El País. Ha publicat diversos llibres de fotografia i ha fet una quarantena d’exposicions individuals. Jubilat des del 2005, és impulsor de Gramenet Imatge Solidària, una associació formada per fotògrafs i ciutadans de Santa Coloma de Gramanet que busca recollir fons per a projectes solidaris (més informació a www.gramenetimatgesolidaria.cat).

La fa més real. J- És clar, perquè és una instantània, no és una fotografia preparada. I és cent per cent periodística. Avui en dia, quan es parla de la immigració es fa servir aquella fotografia. En el fons, és el mateix tipus de fotografia que “El ladrón de bicicletas”.

“Treballar en color era una manera, inconscient, de diferenciar-me del pare” (Laura) I aquest tipus de fotografia té suports on ser publicada? J- Actualment no, perquè el dia a dia s’ho menja tot. Abans, als dominicals dels diaris hi havia molts reportatges de caire social, en què el fotògraf dóna tot

Laura Guerrero avisa del perill de l’estètica per l’estètica en la fotografia actual.

el que té. Ara, però, se’n veuen pocs. L- Per a reportatges així, has de ser un apassionat, perquè saps que hi ha molt

en un dominical no vol dir que no es pu-

poques possibilitats que t’ho comprin.

guin publicar en una pàgina web. Ara, hi

informació.

Hi ha molta gent que està fent aquest

ha mil maneres d’exposar-les.

J- Perquè et crida l’atenció. I aquí arri-

tipus de reportatge, però es queden al cade gent jove. Ara bé, que no es publiquin

Perfil Laura Guerrero (Badalona, 1971). Estudia Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Ha publicat les seves imatges a mitjans de comunicació com els diaris El Observador, Eco Press o El Vigia i revistes com Todo & Sport, Futbol Català, CAPÇALERA i Newsweek. Va ser col·laboradora d’El Periódico de Catalunya entre els anys 1999 i 2008 i, des de llavors, col·labora diàriament a La Vanguardia. Ha participat en exposicions individuals o col·lectives a l’Espai Català-Roca, la Virreina i la Galeria Espai B, entre altres.

bem al punt perillós del que parlàvem En tot cas, es manté la força de la imatge

sobre la fotografia digital, ja que avui en

que ha enganxat tantes generacions.

dia tothom s’ha fet fotògraf. I això no

J- De totes maneres, jo penso que abans

pot ser. El perill és el criteri. Està bé que

és la paraula que no la fotografia. Crec

tothom tingui càmeres, encara que no tot-

que no és cert allò d’“una imatge val

hom té criteri ni aptituds per publicar.

més que mil paraules”. Hi ha imatges

L- Aquí és quan parlem de criteri i de se-

que sí que ho valen, com la de Minamata

rietat.

d’Eugène Smith, un clàssic com la No-

J- La fotografia ha perdut molt en els

vena Simfonia de Beethoven on hi tro-

mitjans. S’ha estandarditzat. Li falta

bem patiment, dolor, bellesa. Però

ànima. I s’ha de cuidar tant la qualitat

també hi ha imatges que no valen ni una

com l’ànima. Els argentins diuen que

sola lletra i paraules que valen més que

“las callecitas de Buenos Aires tienen

mil imatges. Perquè primer és la paraula

ese qué sé yo”. I el fotoperiodisme, a

i després ve tota la resta.

part d’informar, també ha de tenir aquest “qué sé yo”. És la mirada. Perquè

Això ho diu un amant de la poesia.

hi haurà càmeres que donaran una gran

J- Això ho diu el Joan humà que vol ser

qualitat, però no es tracta tan sols d’això.

just, perquè un diari podria sortir sense

L- És el que dèiem, l’estètica per l’estè-

fotografies, la ràdio no té imatges i una

tica.

televisió tan sols amb imatges no infor-

J- És com si fos la poesia per la poesia. I

maria. Cada imatge necessita de parau-

no interessa. Perquè el fotògraf ha de

les per aportar-hi informació. La imatge

saber captar aquella sensació agredolça

reforça aquesta informació.

de la realitat.

CAPÇALERA MARÇ 2012

laix. Mai havia vist tants treballs brutals

L- I pot fer que t’aturis a mirar aquella

HISTÒRIC

Els periodistes catalans dels anys trenta conformen la millor generació periodística de la professió. Són una generació oblidada –sobretot a

Retorn de la generació perduda Xavier Martí

les facultats de Comunicació– tot i

Eren cosmopolites, innovadors, llegits i viatjats, alguns parlaven tres i quatre

Joaquim Ventalló, Andreu Avel·lí Artís

que en els darrers

idiomes, es podien moure entre polí-

i Tomàs Sempronio, Josep M. Lladó,

tics, antres de mala mort, organismes

Rosa Arquimbau, Josep M. Xicota,

temps estan aixecant

internacionals, espais de la bohèmia o

Pere Pagès Víctor Alba, Avel·lí Artís-

tocar tots els gèneres periodístics. Són

Gener Tísner o Carles Capdevila,

(o van ser) els i les periodistes que ex-

Àngel Ferran, Francesc Madrid, Carles

un cert interès. Eren cosmopolites, catalanistes, viatjats i treballaven en diaris de partit. Amb l’ànim de recuperar-ne la memòria, el Col·legi de Periodistes ha organitzat al llarg del darrer any un cicle de tertúlies que ha recordat periodistes com Irene Polo, Just Cabot i Josep Maria Planes, entre altres.

Irene Polo, Carles Rahola, Anna Murià,

ercien als anys trenta del segle passat,

Sentís, Domènec de Bellmunt, Regina

tot i que alguns provenien de la dè-

Opisso, Esteve Busquets, Rossend Lla-

cada anterior.

tes, Manuel Brunet, Llucieta Canyà,

Aquest grup de periodistes formaven,

Jaume Passarell, Joan Ramon Masoli-

sense proposar-s’ho, la generació més

ver, Esteve Busquets i Anna M. Martí-

important que ha donat mai, fins ara, el

nez Sagi no han entrat, pràcticament, a

nostre gremi. Una generació que, en

les facultats de Ciències de la Comuni-

paraules de Josep M. Casasús –l’intro-

cació, si no és amb excepcions.

ductor a casa nostra i el més important

No és el cas dels Pla, Sagarra, Xènius o

dels estudiosos de la periodística cata-

Gaziel dels quals els estudiants de Pe-

lana–, estava “integrada per periodis-

riodisme sí n’arriben a saber alguna

tes

cosa al llarg de la carrera.

d’edats

diverses,

però

que

presenten determinats trets comuns

Al respecte de la llarga llista esmen-

(...), de grans corresponsals i viatgers,

tada, que no té ànim d’exhaustivitat,

una generació cosmopolita i modernit-

sinó de mer exemple, el periodista

zadora”. I, entre tots, també van fixar

Martí Anglada deia: “És una infàmia

la llengua de Fabra.

que no estiguin amb força a la univer-

Com en tantes altres coses, la Guerra

sitat i que no hi siguin de manera ple-

Civil va estroncar un model periodístic

tòrica!”.

que, en no poder continuar, ha quedat

Aquest modern “xammar” del perio-

com a “històric”, si bé té una vàlua tan

disme feia aquesta afirmació i altres de

actual que encara, per a molts, és el re-

contundents respecte a l’oblit que pa-

ferent a seguir.

teix aquella generació, en el marc del

De fet, més que per a “molts”, seria mi-

cicle de tertúlies “Periodistes comba-

llor parlar de per a “alguns” membres

tents, periodisme dòcil. El periodisme

d’aquesta professió. I és que Just

dels anys trenta i el d’avui, cara a cara”,

Cabot, Eugeni Xammar, Lluís Capde-

organitzat pel Col·legi de Periodistes i

vila, Josep M. Planes, M. Luz Morales,

que ha tingut lloc al llarg del darrer any.

Fotografia de l’any 1930. Assegut enmig del grup, Josep Maria de Sagarra. El segon per la dreta és Joaquim Ventalló, mentre que el tercer és Josep Maria Planes. Les seves carreres van quedar marcades per la Guerra Civil. Foto: Gabriel Casa / FV.

presumir –pobrets!, pensaven els al-

El mateix Cadena, periodista i estu-

menatge a aquella generació tot par-

tres– de redactar les informacions en

diós de la premsa catalana, també hi

lant,

dels

l’única màquina d’escriure que hi

diu: “Les seves vivències [dels estu-

membres. Com deia l’editor i advocat

havia a la redacció”, escrivia Josep M.

diats en el llibre referit] són fonamen-

Quim Torra, aquests tipus d’actes “no

Cadena en el pròleg titulat “Un ahir

tals per entendre l’actual societat i les

són exercicis de ‘memòria’, sinó que és

alliçonador”, en el petit gran llibre 12

limitacions que, malgrat tot, encara

cada

vegada, d’algun

la recuperació de la memòria: Cal reconèixer els mèrits que cadascuna d’aquestes persones, i totes en conjunt, van representar per al periodisme del nostre país”. I és que, entre altres

condicionen l’ofici periodístic a

La generació més important que ha donat el nostre gremi està despertant interès en els darrers anys

coses, “van fixar un model d’ironia, per

Catalunya”. Els membres d’aquella generació eren periodistes “militants” i no s’ho amagaven, que escrivien en periòdics convertits en òr-

exemple, del qual encara se’n viu”, va

periodistes dels anys trenta, de Josep M.

gans de partit, o nascuts com a tals. Així,

assegurar Torra.

Figueres.

alguns ho feien a Acció Catalana, a la

En l’actualitat, en temps de les auto-

Moltes d’aquelles plomes compartien

CNT o a la Lliga i d’altres, al PSUC, a

pistes de la informació i de la imme-

el fet d’haver-se iniciat i coincidit en

Esquerra Republicana o al POUM.

diatesa digital, “semblen prehistòrics

dos periòdics de referència d’aquell

Eren rivals, alguns s’havien dedicat, es

aquells periodistes que escrivien su-

moment com foren Mirador i El Poble

dedicaven o es dedicarien també a la

cant la ploma en un tinter o podien

Català.

política: polemitzaven i es donaven pug-

CAPÇALERA MARÇ 2012

Amb una sessió mensual es retia ho-

HISTÒRIC

Passeig al voltant d’una bibliografia Aquí es recullen algunes de les publicacions sorgides en els darrers anys. Són biografies, reculls d’articles o estudis sobre alguns dels periodistes relacionats amb aquest període. - ALTÉS, Elvira. Les periodistes en el temps de la república, Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona - BELLMUNT, Domènec de. La Barcelona pecadora, Ed. Acontravent - BURGUET, Francesc. Els diaris de la Rambla. Memòries del periodista Lluís Aymamí i Baudina (1899-1979), Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona - BONADA, Lluís. Josep Pla, escriptor i periodista (Catàleg de l’exposició), Generalitat de Catalunya / Institució de les Lletres Catalanes - CASASÚS, Josep M. Periodisme que ha fet història, Ed. Proa - CASASÚS, Josep M. Crònica d’un país. 15 articles imprescindibles, Ed. Dèria - CULLA, J. B. i Àngel DUARTE. La premsa republicana, Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona - FIGUERES, Josep M. 12 periodistes dels anys trenta, Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona - FIGUERES, Josep M. Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (1936-1939), Ed. Duxelm i Fundació Josep Irla - FINESTRES, Jordi. Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat, Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona - GELI, Carles i Josep M. HUERTAS. Mirador, la Catalunya impossible. Ed. Proa - GOMEZ INGLADA, Pere. Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J. V. Foix a La Publicitat (1922-1936) - LLANAS, Manuel. Gaziel: Vida, Periodisme i Literatura, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - LLANAS, Manuel i Plàcid GARCIA-PLANAS. Gaziel, En las trincheras. El reportero que mejor narró la Primera Guerra Mundial, Ed. Dièresi - MADRID, Francesc. Sang a les drassanes, Ed. Acontravent - PASSARELL, Jaume. Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots, Ed. Acontravent - PERICAY, Xavier. Josep Pla y el viejo periodismo, Ed. Destino - PLANES, Josep M. Nits de Barcelona, Ed. Proa - PLANES, Josep M. Els gàngsters de Barcelona, Ed. Proa - SAGARRA, Josep M. de. L’ànima de les coses. Ed. Quaderns Crema - SAGARRA, Josep M. El perfum dels dies. Ed. Quaderns Crema - SANTA-MARIA, Gloria i Pilar TUR. Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936), Ed. Quaderns Crema - SENTÍS, Carles. Memòries d’un espectador, Edicions Destino - SINGLA, Carles. Mirador (1929-1937). Un model de periòdic al servei d’una idea de país, Institut d’Estudis Catalans - SOLER, Valentí. El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l’exili (1939-1961), Ed. Acontravent - TORRA, Quim. Periodisme? Permetin!. La vida i els articles d’Eugeni Xammar, Símbol Editors - TORRA, Quim. Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Tres periodistes oblidats i l’espectre d’Eugeni Xammar, Ed. Proa - VILA, Enric. El nostre heroi, Josep Pla, Ed. Acontravent - VINYES, Pau. Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, Ed. Duxelm i Fundació Josep Irla - XAMMAR, Eugeni. Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret, Ed. Quaderns Crema - XAMMAR, Eugeni. Periodisme, Ed. Quaderns Crema CAPÇALERA MARÇ 2012

- XAMMAR, Eugeni. L’ou de la serp, Ed. Quaderns Crema

El 20 de setembre de 1936, uns milicians de la Columna Macià-Companys llegeixen l’Última Hora. Foto: Agustí Centelles / CDMH

I això passava en un mercat que repre-

trenta, acompanyat de certa reivindi-

sentava, en la nostra llengua, aproxi-

cació d’aquesta “generació”. El fet s’ha

madament un 25% de la tirada global.

vist, potser, sobredimensionat perquè

Tot amb tot, quan calia, compartien

el col·lectiu encara no ha reparat el

capçalera...

greuge que comporta l’oblit a què

Eren periodistes que volien informar,

s’han sotmès tants i tants noms durant

relatar els fets amb “objectivitat” (que

tants i tants anys.

“es converteix en valor i en guia su-

I és per això que podriem preguntarnos, com es feia sovint en les

No amagaven ser periodistes “militants” que escrivien en diaris convertits en òrgans de partit, o nascuts com a tals

sessions del cicle esmentat, quina és la causa d’aquest interès: si respon a una moda, a una certa nostàlgia; al desig o a

El periodista Eugeni Xammar

prem”, segons diu Carles Singla quan

riodisme; al descobriment d’una gene-

estudia Mirador). Encara que també

ració “perduda” del periodisme català

tenen clara voluntat d’influir en la so-

o, vés a saber, a la voluntat de recupe-

cietat, tot escrivint de qüestions políti-

rar el compromís que adquireix el pe-

nes entre periodistes i mitjans, però “el

ques, socials, culturals i esportives.

riodista envers allò que escriu...

seu mínim comú denominador era el ca-

Tot i les mancances, d’uns anys ençà,

Mentrestant, ens hem d’acontentar

talanisme, veus diferents en diaris dife-

s’ha evidenciat un creixent interès pels

amb accions aïllades i el recurs de ce-

rents, en català!”, segons Torra.

periodistes i pel periodisme dels anys

lebrar algun aniversari.

CAPÇALERA MARÇ 2012

la necessitat de tornar al bon pe-

CRÒNICA

El tractament informatiu equitatiu de les dones i dels homes és una assignatura pendent en molts mitjans. La Xarxa Internacional

Una trobada per recordar els deures pendents Laia Serra Valls

de Periodistes amb Visió de Gènere, en marxa des del 2005, va celebrar la darrera trobada a Fes, al Marroc, amb 150 persones de 35 països d’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica. La vigència, i urgència, dels temes i

La igualtat i la pau vertebren l’activi-

ten per igual a ambdós sexes”. Una

tat de la Xarxa Internacional de Perio-

bona definició que va donar Montse

distes amb Visió de Gènere (RIPVG),

Cardona, d’Ajuda en Acció, a les cà-

explica Montserrat Minobis, presi-

meres de Para Todos la 2, que va co-

denta de l’agència La Independent, la

brir la trobada en dos reportatges.

primera agència catalana de notícies

Per la seva part, Lucía Lagunes, direc-

amb visió de gènere i que va néixer im-

tora general de Comunicación e Infor-

pulsada per la Xarxa Internacional de

mación de la Mujer (CIMAC), de

Dones Periodistes i Comunicadores –

Mèxic, i integrant de la comissió de Co-

Xarxa Internacional de Periodistes

ordinació de la Xarxa, va explicar en

amb Visió de Gènere a Catalunya,

l’acte de benvinguda de la trobada que

XIDPIC.CAT.

les dones són la meitat de la població

Fa anys i arreu del món, han sorgit

mundial més afectada per la pobresa,

agrupacions de periodistes que volen

per les violències i la invisibilització

reflectir la diversitat de la societat en

sistemàtica.

la informació. La trajectòria del perio-

Del total de la informació, segons pot

disme amb visió de gènere també té

observar-se en el Monitoreig Global

història a Catalunya.

de mitjans 2010 o GMMP, (en anglès

de la manera com

El 1992, va néixer l’Associació de

www.whomakesthenews.org), tan sols

Dones

Catalunya

un 24% de les persones sobre les quals

aborden el periodisme

(ADPC) i, el 2007, es va formalitzar la

es parla a les notícies són dones.

XIDPIC.CAT, que va créixer amb la

“Aquesta visió esbiaixada de la realitat

xarxa de periodistes europees, la Me-

té efectes en la conducta, les accions i

diterrània i la Internacional. La Xarxa

actituds de la societat, que afecten les

Internacional de Periodistes amb Visió

poblacions i l’exercici dels drets”, va

de Gènere havia nascut el 2005 en la

assegurar Lagunes.

que va ser la I Trobada a Morelia,

El periodisme amb visió de gènere in-

reafirmen les membres a continuar transmetent una comunicació més justa i igualitària arreu del món.

Periodistes

Mèxic. La darrera va ser a Fes, al Mar-

forma sobre la situació de les dones,

roc, entre els dies 21 i 23 d’octubre, i

iniciatives, legislació sobre gènere, dis-

va comptar amb l’assistència de 150

criminacions; temes que les afecten.

persones procedents d’un total de 35

D’altra banda, visibilitza les dones i la

països d’Amèrica Llatina, Europa i

seva participació social, les inclou com

Àfrica.

a fonts de la informació.

Comunicar i informar “tot preguntant-

I és que, malgrat l’alt nivell actual de

nos si les conseqüències d’un fet afec-

formació i professionalització femeni-

A sobre aquestes línies, Kenza El Golhi, sindicalista de la xarxa de dones migrants de la UNESCO, i Marta Ortiz, d’Ameco, a la taula sobre comunicació amb perspectiva de gènere. Foto: Fabiola Calvo.

d’aquests temes absents, protagonis-

només ocupen un 9% de l’espai infor-

tes invisibles i espais que tradicional-

matiu enfront d’un 91% d’homes, se-

ment no solen sortir-hi.

Pinzellades de la ‘primavera’

gons recull el Monitoreig Global de

I això passa per desinterès o per tabú.

mitjans.

Layla Chafai, periodista de l’agència

Jihad Fatchati, periodista i acti-

Treballar amb aquesta perspectiva im-

de premsa Magreb Arab Press, va ex-

vista del ‘Moviment 20 de febrer’ al

plicar com al Marroc hi ha una

Marroc, va explicar a Fes que les

sèrie de temes que, a poc a poc,

dones, històricament, han estat al

estan deixant de ser tabú i que

capdavant de les manifestacions po-

cada cop són més visibles als

pulars al seu país. La qüestió és la

mitjans com poden ser la situa-

seva representació en els mitjans. A

La darrera cita de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere va tenir lloc a Fes, al Marroc plica un tractament no sexista de la in-

ció de les mares solteres, l’ex-

les revoltes de la primavera àrab,

plotació laboral i sexual de les nenes o

les dones han estat protagonistes i

el nou Codi de família. Aquest, preci-

pioneres en l’ús de les tecnologies.

recullen els mitjans generalistes –ex-

sament, havia rebut modificacions po-

Alguns exemples són activistes com

pliquen a Amecopress, la primera

sitives per a les dones recentment que

Asmaa Mahfouz, Naomi Wolf o Leila

agència de notícies amb visió de gè-

després, en canvi, no havien estat prou

Zahra Mortara, que van arriscar-se

nere creada a l’Estat espanyol–, a més

reflectides pels mitjans de comunica-

per informar.

de la inclusió en l’agenda mediàtica

ció marroquins.

formació

que

habitualment

CAPÇALERA MARÇ 2012

nes, actualment les dones expertes

CRÒNICA

DRETS HUMANS

Produccions de la Xarxa

“Cap és lliure fins que totes ho són!”, lema de Fes, avanttítol de la Declaració final de la IV Trobada de la

AMECOPRESS

gència de notícies Inter.

RIPVG, és un crit solidari i reivindica-

Agència d’informació.

Press Service, en ocasió

tiu d’un periodisme implicat en el

Estat espanyol.

del Decenni de la Dona.

canvi social. Sotasignada per represen-

Des de juny del 2007.

Independent des del 1990.

tants de trenta-cinc països de la Xarxa,

Asociación Española de Mujeres Profe-

Associació SEMLAC.

aborda i denuncia la discriminació i la

sionales de los Medios de Comunica-

www.redsemlac.net/web

violència contra les dones, contra les

ción, Ameco, des del 1994.

periodistes en particular, i els atemp-

www.amecopress.net

ARTEMISA NOTICIAS Portal de notícies a Internet

CIMAC. Comunicación e información

i Butlletí setmanal en línia

de la mujer

Argentina.

Agència de notícies multimèdia.

Des d’abril del 2005.

Mèxic.

Associació Artemisa Comunicación

Des del 1988, origen de l’associació.

www.artemisanoticias.com.ar

Associació CIMAC.

Es critica la invisibilitat d’alguns temes en els mitjans, ja sigui per desinterès o per tabú tats a la llibertat d’expressió; la immigració i el compromís en un adequat

www.cimac.org.mx

FEMINISTISKT PERSPEKTIV

tractament periodístic; i la discrimina-

Setmanari en línia.

ció salarial, laboral i professional vers

WOMEN IN THE CITY

Suècia.

les treballadores del sector.

Revista internacional independent.

Des d’octubre del 2010.

De fet, en suport a les col·legues me-

Itàlia.

Associació Feministiskt Perspektiv

xicanes, la Xarxa farà la propera tro-

www.feministisktperspektiv.se

bada, el 2013, a aquest país llati-

Des

del

2008,

dins

lloc

Articolo21.info i, des de final del 2009,

noamericà.

amb lloc propi.

LA INDEPENDENT

Bona part de la Declaració de Fes

www.womeninthecity.it

Agència de notícies.

tracta la violència en aquell país, fins i

Catalunya.

tot demana a l’Estat mexicà que acla-

SEMLAC. Servicio de Noticias de la

Des de setembre del 2010.

reixi i castigui tots els crims i atemp-

Mujer de Latinoamérica y el Caribe

Associació Dinamitzadora de la Xarxa

tats contra treballadores dels mitjans

Agència de notícies.

Internacional de Dones Periodistes i

Perú (seu actual). Cobertura Amèrica

Comunicadores de Catalunya - Xarxa

Llatina i el Carib.

Internacional de Periodistes amb Visió

Des del 1978, part d’un experiment

de Gènere (2005) XIDPC.XIPVG

singular afavorit per la UNESCO i l’a-

www.laindependent.cat

Es van exposar els avenços i dificultats de la igualtat d’oportunitats real a Espanya informatius. I es compromet a seguir aquests dos anys “les accions que l’Estat emprengui per investigar i sancionar els atemptats a la llibertat d’expressió, i protegir la integritat de les

CAPÇALERA MARÇ 2012

persones que exerceixen el perio-

disme”. En referència a la repressió de la llibertat d’expressió i feminicidis a Mèxic –segons l’ONU, el primer país més perillós per exercir el periodisme– Web d’Amecopress.

Yunhuen Rangel Medina va explicar

la importància de documentar les agressions a periodistes amb les dades desagregades per sexe per poder denunciar els diversos elements de discriminació que es donen sobre les dones periodistes. Això és, va dir Rangel, més enllà de qualsevol victimització, tenir en compte la naturalització de la violència contra les dones en l’anàlisi de les agressions i poder, així, protegir millor les informadores. AFILIACIÓ SINDICAL Per la seva part, Lola Fernández Palenzuela, secretària d’igualtat de la Federació de Sindicats de Periodistes d’Espanya, i Clara Aurrecoechea Iturregui, del Sindicat de Periodistes d’Andalusia i membre de la Comissió d’Igualtat de la RTV Andalucía, van exposar avenços i dificultats en l’assoliment de la igualtat d’oportunitats real de les periodistes a l’Estat Espanyol. L’afiliació sindical professional es va defensar com una eina per fer respectar els drets dels i de les periodistes, i més en un moment de crisi, acomiadaments i abús del drets com l’actual. Però també sindicats i comitès d’empresa amb més dones. Fernández Palenzuela va afirmar que la poca representació femenina en els espais de negociació suposa un perjudici en drets de les dones amb relació a permisos de paternitat, promocions, sous, tipus de contracte, inclús el tipus d’informació que cobreixen. El debat va ser un intercanvi d’informacions entre les persones de diversos països, amb contextos, lleis, mercats laborals molt diferents. En aquest àmbit, bretot dones, treballen sense possibilitat de defensar els seus drets, es va manifestar la voluntat pràctica de la Xarxa de suposar un apoderament per les dones periodistes per poder seguir endavant.

De dalt a baix, imatge de la recepció i acreditació (foto: Fabiola Calvo), foto de grup de les diferents delegacions (foto: Laia Serra) i, a baix, Auditori de la facultat de Medicina de la Universitat Sidi Mohamed Ben Abdellah, on es va celebrar la Trobada (foto: Laia Serra).

CAPÇALERA MARÇ 2012

el laboral, en què tantes persones, so-

PERIODISME AL MÓN

Una cinquantena de professionals de la informació són en presons iranianes, cosa que suposa la punta de l’iceberg d’un règim que té posat el punt de

La força de la mordassa iraniana Text i fotos: Kim Amor

mira en els mitjans. La situació ha empitjorat, sobretot,

L’Iran encapçala la llista de països del

mediàtic i que van durar setmanes, van

món amb el nombre més elevat de pe-

ser reprimides a trets.

riodistes a la presó, més de mig cente-

La censura es va imposar a tots els ni-

nar. El règim de Teheran no només

vells. “Aquells dies, es va alentir l’accés

des de les eleccions

censura els mitjans de comunicació,

a Internet fins a fer-lo inexistent i fins i

sinó que sotmet els informadors díscols

tot es va arribar a tallar el senyal de te-

presidencials del 2009.

a judicis sumaríssims i a sentències de

lefonia mòbil”, recorda Ángeles Espi-

El règim dels aiatol·làs ha tancat les publicacions reformistes, persegueix els opositors al ciberespai, confisca les parabòliques i no dóna treva als periodistes estrangers acreditats. En aquest reportatge, alguns dels afectats relaten els problemes a l’hora d’informar a l’antiga Pèrsia.

presó, exili o mort.

nosa, la periodista d’El País que llavors

Malgrat que el règim dels aiatol·làs

residia a Teheran i que un any més tard

–nascut després de la revolució de 1979–

seria expulsada del país. Aquest mateix

no ha destacat mai pel respecte a la

any, el Govern també va tancar l’Asso-

premsa lliure, és ara quan l’agressió ha

ciació de Periodistes Iranians (API),

arribat a nivells alarmants. “El perio-

que era l’única organització de pensa-

disme independent és avui un dels tre-

ment independent de l’Estat persa.

balls més perillosos a l’Iran”, admet

Durant els dos últims anys i mig, el

Omid Memarian, periodista, blocaire i

règim teocràtic ha tancat totes les pu-

activista dels drets humans que des del

blicacions reformistes. “La premsa

2005 resideix als Estats Units. A més

d’oposició no existeix a l’Iran”, asse-

d’emmordassar la premsa, el Govern

gura Shohreb, una periodista de Tehe-

ha aconseguit les eines per lluitar amb

ran que prefereix ocultar el nom. “Hi

eficiència contra Internet i els canals de

ha qui qualifica de reformista el diari

televisió per satèl·lit.

Etemaad, encara en circulació, però en

La gran ofensiva contra els mitjans de

realitat no ho és perquè no s’atreveix a

comunicació va arrencar el juny del

publicar res que no agradi al poder”,

2009, després de les eleccions presi-

afirma.

dencials que van permetre l’ultra-

Les úniques veus discordants en la

conservador Mahmud Ahmadinejad

premsa autoritzada neixen en el si del

renovar el mandat. Després de fer-se

mateix règim, embarcat en una lluita in-

públics els resultats, titllats de “frau-

terna entre els partidaris d’Ahmadine-

dulents” per l’oposició reformista, mi-

jad i els de l’aiatol·là Ali Khamenei, el

lions de persones van sortir al carrer

guia suprem i l’home fort del règim. Un

per exigir l’anul·lació de les eleccions.

dels episodis més reveladors d’aquesta

Mai abans, excepte en la revolució,

pugna va succeir a principi d’any quan

s’havia viscut una mobilització tan

Ali Akbar Javanfek, un dels homes de

massiva. Les protestes, de gran ressò

confiança del president iranià i llavors

A dalt, una manifestant a favor d’Ahmadinejad després de les presidencials del juny del 2009. A la pàgina següent, a dalt, un manifestant opositor del Moviment Verd i, a sota, una noia oneja una bandera iraniana en una concentració a favor del president.

director de l’agència de notícies oficial

correu “més segur” per poder respon-

IRNA, va ser condemnat a un any de

dre a les preguntes de CAPÇALERA. “La

presó i a tres d’inhabilitació professio-

situació s’ha complicat molt. Cada ve-

El cas de Saeed Malekpour

nal per criticar els fidels a Khamenei.

gada costa més connectar-se. Però no

Al marge d’aquesta guerra interna, de

passa res, és part de la lluita”, escriu

La història de Saeed Malekpour

conseqüències imprevisibles, el règim

aquesta activista.

exemplifica fins a quin punt el règim

CONTROL A LA XARXA

Aquest informàtic de 36 anys resi-

La Xarxa, a l’Iran, és plena

dent al Canadà va ser detingut al

d’obstacles i trampes, i sempre

2008 quan va viatjar a l’Iran per vi-

Memarian, periodista i blocaire)

sota el control de la ciberpolicia.

sitar el seu pare, malalt de càncer.

Com recorda Espinosa, “els

Va ser jutjat i condemnat a mort al

webs opositors estan allotjats fora de

2010 pel disseny de webs pornogrà-

cipals dirigents, Mirhusein Mussavi i

l’Iran i encara que reben informació

fiques. La seva família assegura que

Mehdi Karrubi, estan sota arrest domi-

des de dins, són iranians que viuen a

ell només va dissenyar un programa

ciliari. L’atac al ciberespai del 2009 per-

l’estranger els que els elaboren i actua-

per compartir fotos a Internet. Re-

dura en el temps i amb més gran

litzen”. Com passa amb Memarian, que

porters Sense Fronteres demana la

intensitat. La periodista Shohreb, per

resideix a Nova York. El ciberactivista

suspensió de la sentència.

exemple, ha hagut d’obrir un compte de

denuncia les “detencions arbitràries, se-

no dóna treva als reformistes. Els prin-

CAPÇALERA MARÇ 2012

dels aiatol·làs persegueix Internet.

“El periodisme independent és avui un dels treballs més perillosos a l’Iran” (Omid

és que les autoritats també han après a

El règim ja ha deixat clar que els ciuta-

riodistes del seu país. “No es permet ni

interferir el senyal amb sofisticats equips

dans iranians que col·laborin amb mit-

la més mínima crítica”, es queixa. Co-

comprats a Rússia. En aquest sentit, una

jans de comunicació estrangers poden

negut és el cas del periodista i blocaire

de les accions més sonades últimament

ser acusats d’espionatge. Una advertèn-

Omid Mir Sayafi, que va morir en es-

va ser la censura imposada a un docu-

cia que darrerament ha adquirit encara

tranyes circumstàncies a la presó d’E-

mental que va fer la BBC en farsi sobre

més rellevància per les sancions econò-

vin el 2009 després d’haver estat

el guia suprem, Ali Khamenei, i que va

miques internacionals i les amenaces

condemnat a trenta mesos de presó per

ser emès el mes de setembre passat. “Si

d’atac militar com a resposta al pla nu-

insultar el guia suprem en el seu bloc. El zel amb què les autoritats intenten controlar la Xarxa els ha portat a imposar rígides normes als cibercafés, on els clients han de revelar el nom i el del

clear.

El règim dels aiatol·làs lluita eficientment contra Internet i els canals de televisió per satèl·lit

Els periodistes estrangers que tenen acreditació permanent a l’Iran actualment es poden comptar amb els dits d’una mà. A Es-

seu pare, l’adreça de casa, el número de

pinosa, que va mantenir aquest

telèfon i el del document d’identitat. A

hi ha un tema tabú per a la premsa a l’I-

més, els locals han d’estar equipats amb

ran, aquest és la figura del guia suprem”,

l’octubre del 2010 per entrevistar

una càmera de vigilància. Els cibercafés

explica Espinosa.

Ahmad Montazeri, el fill d’un destacat

estatus durant cinc anys, la van expulsar

són per a molts iranians l’única via per

Com era d’esperar, no es va poder veure

aiatol·là reformista. Allò va ser el colofó

navegar perquè, com assenyala Javier

el reportatge a l’Iran. No obstant això,

de dos anys de pressions. “Primer, se’ns

Martín, excorresponsal de l’agència

l’endemà, el documental ja estava a You-

va prohibir que cobríssim ‘manifesta-

EFE a Teheran, “no està a l’abast de tot-

tube, algú ho va gravar en DVD i es va

cions il·legals’, és a dir, les de l’oposició”,

hom tenir accés a la Xarxa a casa”. “El

distribuir clandestinament pel país. La

explica la reportera d’El País. “Després,

Govern t’ha de donar permís i has de tenir una línia preparada per a l’ADSL que costa molts diners”, afirma. Les pàgines censurades no tan sols són les de l’oposició, sinó també les que són

se’ns va prohibir treballar fora de

La gran ofensiva contra els mitjans de comunicació va arrencar el 2009, després de les eleccions presidencials

estrangeres. “Per esquivar la censura i

l’oficina sense permís. Amb el temps, ens va fer falta fins i tot una invitació per poder anar a les conferències de premsa”, explica Espinosa.

accedir a les pàgines filtrades utilitzem

represàlia del règim pel treball de la

D’alra banda, Javier Martín, que va

el programa VPN, que s’adquireix clan-

BBC no es va fer esperar. Segons Am-

abandonar Teheran l’any passat, reco-

destinament”, explica Shohred. “Si bé

nistia Internacional, es “van detenir, in-

neix que en països com l’Iran s’ha de

no sempre funciona. El règim, que con-

terrogar i intimidar”, a l’Iran, familiars i

practicar l’autocensura. “Em van cridar

sidera l’ús un delicte, ha aconseguit

amics de deu periodistes iranians que

l’atenció diverses vegades per cròniques

també bloquejar-lo”, assegura.

treballen per al canal britànic a Londres.

que vaig escriure, sobretot les relaciona-

També estan prohibides les antenes pa-

Això és el que explicava sobre l’incident

des amb el cas de Shakineh Mohamadi

rabòliques, tot i que hi ha molts iranians

un informe de Human Rights Watch:

Ashtiani, la dona condemnada a morir

que en tenen a casa seva (entre un 45% i un 60% de la població), però no a la vista. “Fa uns dies la policia va fer una batuda a edificis del meu barri i va confiscar les antenes. Un cop que els policies

lapidada per haver assassinat pre-

“La situació s’ha complicat molt. Cada vegada costa més connectar-se”, admet una periodista opositora

van marxar, els veïns van contactar amb els tècnics per tornar-les a instal·lar. Nos-

sumptament el marit”, recorda Martín. Malgrat tot aquest seguit de pressions i limitacions, l’excorresponsal de l’agencia EFE creu que

”Un empleat iranià de la BBC a Londres

“val la pena” treballar com a periodista

altres no ens imaginem la nostra vida

va ser interrogat en línia per un home

en aquests tipus de països. “Aquests im-

sense la televisió per satèl·lit”, explica

que va dir ser un interrogador de la

pediments t’ajuden a conèixer i enten-

Shohred.

presó d’Evin, a Teheran, i li va dir que si

dre millor l’Iran. Al cap i a la fi, sempre

Els canals més vistos pels opositors són

cooperava i li revelava els noms dels con-

pots explicar el que vas viure una vegada

la BBC i Voice Of America (VOA), en

tactes i fonts de la BBC, les autoritats

abandones el país. Si no has estat allà,

les seves versions en farsi. El problema

alliberarien un familiar seu detingut”.

qui ho faria?”.

CAPÇALERA MARÇ 2012

grestos i tortures” que pateixen els pe-

C E N T R E D E D O C U M E N TAC I Ó

Serveis i productes a l’abast del públic respectant la Llei de Propietat Intel·lectual.

• El CDMR respon. Servei d’informació i referència. Donem resposta a qualsevol dubte sobre el CDMR i els seus serveis i us assessorem sobre on i com podeu trobar informació i documentació referents a la professió periodística. • Difusió Selectiva de la Informació. Un servei d’alerta de les novetats bibliogràfiques dels nostres catàlegs que permet estar al dia de la documentació rebuda al CDMR relativa al seu àmbit d’interès o d’especialització.

CAPÇALERA MARÇ 2012

• Reproducció de documents. Podeu fotocopiar i/o escanejar el fons documental, a excepció de la col·lecció històrica i els documents inèdits, tot

També proposem serveis sobre l’actualitat professional (informació a www.periodistes.org/cd_serveis_actualitzat): • Diàriament elaborem reculls de premsa de l’actualitat comunicacional. Us oferim una recopilació de notícies d’interès del nostre àmbit professional

Es pot accedir al recull de premsa, premis, novetats bibliogràfiques, guies de recursos i bones pràctiques, etc. aparegudes a la premsa diària generalista de Catalunya i Espanya. També elaborem dossiers de premsa monogràfics sobre temes periodístics d’especial interès o transcendència. Podeu sol·licitar el servei de recull de premsa. • Teniu a la vostra disposició, al nostre portal, una base de dades de premis periodístics que recopila prop de trescents concursos i premis relacionats amb la professió. • Per conèixer les novetats bibliogràfiques arribades al CDMR, podeu consultar-ne la selecció que es publica a la revista CAPÇALERA i que reproduïm al nostre web. • Cada dos mesos, elaborem un butlletí

Foto: Sergio Ruiz

En aquesta segona entrega informativa del Centre de Documentació Montserrat Roig (CDMR), parlem dels productes i serveis que posem al vostre abast. El 2008, la Comissió de Cultura va aprovar la “Carta de serveis del Centre de Documentació Montserrat Roig” per la qual es compromet amb els usuaris a prestar uns serveis de qualitat d’acord amb compromisos com la transparència informativa, immediatesa, accessibilitat del fons, sostenibilitat... Es pot consultar al web www.periodistes.org/cd_serveis El Centre ofereix serveis personalitzats que podeu obtenir a la seu de Barcelona, trucant al 933 171 920 o enviant un correu electrònic a documentacio@periodistes.org. Els serveis oferts són:

• Suggerència de compres i subscripcions d’un llibre o d’una revista que no es trobin al fons.

de sumaris de revistes especialitzades. Recull els sumaris de les revistes especialitzades en periodisme i comunicació de massa.

Per facilitar-vos el dia a dia, editem les guies de recursos i bones pràctiques, que són seleccions de recursos útils i recomanacions. Fins ara, hem publicat –sota llicència Creative Commons– guies sobre Twitter específic per a periodistes, periodisme multimèdia amb pressupost baix, oficines virtuals o cloud computing i un recull de propostes d’autogestió dels drets d’autoria. Us les podeu baixar a: http://www.periodistes.org/cd_recursos. A l’espai del CDMR, al web del Col·legi, podreu ampliar aquesta informació (www.periodistes.org/cd_que_es) Carme Texeiro Responsable del Centre de Documentació Montserrat Roig

PREMIS

III PREMI AL MILLOR TREBALL SOBRE PSORIASIS Convoca: Acción Psoriasis Àrea: Premsa escrita Àmbit: General Adreça: Borriana 44, 08030, Barcelona. Telèfon: 93 280 46 22 URL: www.accionpsoriasis.org E-mail: susana.cebollero@accionpsoriasis.org Requisits: Treballs publicats en castellà (o en una altra llengua oficial de l’estat amb la seva traducció al castellà) a la premsa escrita entre l’1 d’octubre del 2011 i l’1 d’octubre del 2012 que aportin nous enfocaments sobre tractaments, diagnòstics i qualitat de vida en l’àmbit de la psoriasis, l’artritits psoriàsica o ambdues patologies. Dotació: 2.000 euros (primer premi), 1.500 (segon premi) i 1.000 euros (tercer premi). Termini: 1 d’octubre del 2012

CAPÇALERA MARÇ 2012

XIII PREMI DE PERIODISME ACCENTURE Convoca: Accenture Àrea: Premsa escrita i en línia Adreça: Secretaria del premi (Empresarial La Finca. Paseo de la Finca 1 - Bloque 10, 28223, Pozuelo - Madrid) URL: www.premioperiodismoaccenture.com E-mail: nazaret.barriga@accenture.com Requisits: Articles de mitjans escrits espanyols, impresos o en línia, entre l’1 de setembre del 2011 i el 31 de maig del 2012 en qualsevol llengua oficial espanyola que tractin de l’activitat econòmica espanyola, la innovació com a eina de desenvolupament o la influència de la tecnologia com a element clau al país. Dotació: 8.000 euros i una escultura de bronze per categoria. Termini: 31 de maig del 2012

XII PREMIS SOBRE BIOÈTICA Convoca: Fundació Víctor Grífols i Lucas Àrea: Premsa, ràdio, televisió i en línia. Àmbit: General Adreça: C/ Jesús i Maria, 6. 08022, Barcelona Telèfon: 93 571 04 10 URL: www.fundaciogrifols.org E-mail: fundacio.grifols@grifols.com Requisits: Treballs periodístics en castellà o català sobre bioètica difós en qualsevol mitjà de comunicació al llarg del 2011. Dotació: 3.000 euros Termini: 31 de maig del 2012

XIX PREMIS EUGENI MOLERO Convoca: Consell Comarcal del Garraf Àrea: Periodisme imprès/digital, TV, ràdio, fotoperiodisme i investigació. Adreça: Pl. Beatriu de Claramunt, 5-8, 08800, Vilanova i la Geltrú Telèfon: 93 811 59 79 E-mail: patrimoni@ccgarraf.cat Requisits: Treballs de periodisme i investigació relacionats amb la comarca del Garraf publicats en català. Dotació: 2.000 euros per categoria. Termini: 31 de maig del 2012 PREMI MARIANO DE CAVIA Convoca: ABC Àrea: Premsa Àmbit: General Adreça: C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 7. 28027, Madrid. Telèfon: 91 339 90 00 URL: www.abc.es E-mail: premiosperiodismo@abc.es Requisits: Articles o cròniques en castellà publicats el 2011. Dotació: 10.000 euros. Termini: 30 d’abril del 2012 XIII PREMI CONTRATAS Y OBRAS RESPETO A LOS ANIMALES Convoca: Fundación Privada CyO Àrea: Premsa, ràdio i televisió i en línia. Àmbit: Internacional Adreça: C/ Freixa, 6, 08021, Barcelona. URL: www.respetoalosanimales.com E-mail: info@respetoalosanimales.com Requisits: Persones o equips que el 2011 i en mitjans nacionals (català o castellà) o internacionals han conscienciat o denunciat les penoses condicions dels animals. Dotació: 3.000 euros per apartat i 6.000 d’un premi especial. Termini: 31 de març del 2012 XXIX PREMIS ORTEGA Y GASSET DE PERIODISME Convoca: El País Àrea: Premsa, fotoperiodisme i on-line. URL: www.premiosortegaygasset.com Requisits: Treballs publicats en tot el món en castellà al llarg del 2011. Dotació: 15.000 euros i una obra de Chillida per categoria (treballs impresos, digital, gràfic i trajectòria professional). Termini: 31 de març del 2012

Més informació a www.periodistes.org/premis Selecció realitzada pel Centre de Documentació Montserrat Roig

WEBS Àlex Barnet

www.dailymail.co.uk El diari digital més llegit? Les dades de ComScore diuen que el diari en línia més llegit de la Xarxa és el tabloide anglès The Daily Mail, amb 45,3 milions d’usuaris durant el desembre del 2011. Amb aquesta xifra, The Daily Mail supera els 44,8 milions d’usuaris de The New York Times, publicació que ha dit que no està d’acord amb les dades que s’atribueixen al competidor. El lloc web del diari anglès té un caire popular amb molts continguts sobre celebritats i personatges coneguts.

PERIODISME PROFESSIONAL + CIUTADÀ

www.demotix.com

CONTRA LA CORRUPCIÓ

https://100r.org/x

En aquesta pàgina freelance i periodistes ocasionals hi poden

Impulsat per Diana Jean Schemo i Philip Shenon, dos expe-

publicar notícies, fotos i vídeos. S’hi venen els continguts a mit-

riodistes del New York Times, 100 Reporters vol publicar i di-

jans de comunicació tradicionals de tot el món. Aquesta com-

fondre informacions contra la corrupció als Estats Units i a

binació de periodisme professional i ciutadà funciona des de

tot el món. Promet l’anonimat total a les fonts i per aconse-

l’any 2009.

guir-ho utilitza sistemes d’encriptació i altres tecnologies avançades.

DRETS HUMANS

http://periodismohumano.com/autor/monicagp Es presenta con un nou mitja de comunicació sense ànim de lucre i enfocat als dret humans. Admet socis (es poden fer do-

ANONYMUS

http://anonops.blogspot.com Un dels punts informatius sobre Anonymous, el controvertit i

nacions puntuals o pagar un euro a la setmana) i té el suport

mediàtic grup d’activistes en línia. Els darrers mesos ha pro-

de diverses universitats i organitzacions. Disposa d’una llarga

tagonitzat diferents activitats polèmiques que han inclòs des

llista de col·laboradors que també treballen amb mitjans tra-

d’atacs informàtics fins a la divulgació d’informació confiden-

dicionals.

cial.

ASSANGE, ENTREVISTADOR

EL CÒMIC DE LIBÉRATION

http://rt.com/news/julian-assange-rt-exclusive-617

http://goo.gl/3qIif

La cadena russa de notícies RT, que emet en diversos idio-

Els darrers anys, i coincidint amb la fira de còmic d’Angou-

mes i, via cable i satèl·lit, arriba a un centenar de països, tin-

lême, el diari Libération treu una edició en què els dibuixos

drà a Julian Assange, responsable del polèmic portal

substitueixen les fotos. Aquí hi podeu veure la d’enguany.

WikiLeaks, com a presentador d’un programa de divulgació científica sobre temes de futur. Assange entrevistarà científics, experts i visionaris.

MEMORIAL VIRTUAL

www.thejournalistsmemorial.org Es tracta d’un memorial virtual dedicat als periodistes assas-

ELS GRATUÏTS TAMBÉ TANQUEN

http://goo.gl/uKMJc La crisi és per a tots. Aquest article de Newspaper Innovation,

sinats arreu del món des de l’any 1944. Està impulsat pel Doha Center For Media Freedom (Qatar), l’organització Reporters sense Fronteres i la ciutat francesa de Bayeux.

l’any 2007 han tancat, sobretot a Europa i als Estats Units, prop de vuitanta diaris gratuïts. Les causes de la desaparició

ENTREVISTES DE TREBALL

http://goo.gl/jeyRR

d’aquests mitjans són la caiguda de la publicitat, en primer lloc,

Experts de la BBC, The Guardian i The Telegraph expliquen

però també la pujada dels costos d’impressió. El futur d’a-

com cal preparar una entrevista de treball. Un dels errors més

quests tipus de publicacions, apunten els experts, es podria tro-

freqüents, diuen, és no tenir informació suficient sobre el mitjà

bar al mòbil.

que ofereix la feina.

CAPÇALERA MARÇ 2012

bloc del periodista holandès Piet Bakker, explica que des de

LA XARXA Àlex Barnet

Foto: Xavi Sulé

Aplicacions per a un mòbil més eficaç

L’impacte de les tauletes tàctils, i es-

ment de manera molt més còmoda,

pecialment de l’iPad (que té un 80%

per exemple asseguts al sofà. D’altra

tenen els acords legals amb els mitjans

del mercat mundial), sobre l’escenari

banda, i ja en un terreny més específic,

per tal de reproduir-ne els continguts. I

periodístic sembla cada vegada més

les tauletes tàctils tenen les aplicacions

també hi ha controvèrsies pel tema pu-

important.

(apps) que permeten rebre automàti-

blicitari, ja que els mitjans originals

Les pantalles de deu polzades tenen

cament al giny els continguts que es-

tenen la seva publicitat i els agrega-

una bona mida per llegir notícies, cada

collim. N’hi ha de pagament i de

dors en generen de nova.

vegada hi ha més publicacions que

gratuïtes, i ara mateix totes les publi-

Quin son els noms més importants de

aposten per aquest canal i també més

cacions importants tenen una aplicació

l’oferta periodística orientada a les

sorgeix perquè aquests no sempre

lectors que utilitzen aquest giny com a eina informativa. I és que les tauletes tàctils són un mercat nou i prometedor: l’iPad va sortir al mercat l’any 2010, les vendes de tauletes tàctils el

tauletes tàctils? A continuació

Orbyt i Kiosko y Más permeten llegir diaris i revistes mitjançant subscripcions i sistemes de pagament diaris o mensuals

CAPÇALERA MARÇ 2012

2011 han superat els 60 milions d’uni-

en donarem alguns, dins d’un escenari que tot just és a les beceroles. Començarem per l’estat espanyol. Segons l’iTunes Rewind 2011 d’Apple, l’app

tats i l’any 2015 es calcula que se’n ven-

per arribar fàcilment al gran públic.

per a iPad gratuïta més descarregada

dran, a tot el món, 275 milions.

Una altra oferta són els diaris especí-

l’any passat va ser la del diari El País,

Què aporten les tauletes tàctils? Cla-

fics per a tauleta tàctil, que no tenen

per davant de Skype (trucades i vide-

rament, es tracta d’un nou concepte:

equivalent en paper. I els polèmics

oconferència a baix preu) i Angry

una pantalla personal que l’usuari fa

agregadors, que permeten rebre notí-

Birds (videojoc). Sens dubte una dada

servir en qualsevol lloc i moment.

cies de diverses fonts i llegir una pu-

rellevant, que probablement perme-

D’entrada, i via Internet, les tauletes

blicació personalitzada segons el

tria parlar del perfil local dels usuaris

tàctils serveixen per consultar les pu-

nostre gust. En ambdós casos, hi ha sis-

de l’iPad. I encara més: en el vuitè lloc

blicacions de la Xarxa tal com podem

temes gratuïts i de pagament. Cal ex-

del rànquing d’Apple trobem l’aplica-

fer-ho amb l’ordinador, si bé general-

plicar que la polèmica dels agregadors

ció de la revista Muy Interesante; i en

el desè, Orbyt for iPad, que aplega di-

nous que competeixen per fer-se un

çaleres com Pulse, News.me, Trove,

verses publicacions.

forat en aquest mercat, sobretot el

Flud, Hitpad o News 360. Sense obli-

D’altra banda, entre les apps que han

nord-americà, que ara per ara és el pio-

dar propostes amb pedigrí, com Li-

generat més ingressos –cal recordar

ner i capdavanter del tema.

veStand (de Yahoo); Trove, que

que una aplicació pot ser gratuïta i els

Flipboard, amb 5 milions de descarre-

pertany al Washington Post i que es de-

continguts que ofereix, de pagament–

gues, i continguts del New York Times

fineix com un “social media-news agre-

hi trobem altra vegada Orbyt for iPad

i la BBC, entre altres, és un dels agre-

gation site”; o Google Currents, un

(número 1) i Kiosko y Más (número 5).

gadors més coneguts. Darrere seu hi

projecte del gegant de la Xarxa, que

Orbyt serveix per llegir sencers diaris i revistes com El Mundo, El Periódico, La Razón, Expansión, Telva o Quo, mitjançant subscripcions i sistemes de pagament diaris o mensuals. Per la

està en totes les guerres.

A nivell internacional, destaca Flipboard, amb 5 milions de descàrregues, i continguts del New York Times i la BBC

seva part, Kiosko y Mas aplega altres capçaleres de referència com La Van-

Caldrà veure quines propostes periodístiques i comercials funcionen. El tema de la viabilitat econòmica és una de les grans incògnites. Per exemple, The

ha 60 empleats, una inversió propera a

Daily, el diari digital exclusivament

guardia, Mundo Deportivo, El Diario

50 milions d’euros i un impulsor, Mike

per a iPad, impulsat per Rupert Mur-

Vasco o Geo, i també funciona com

McCue, amb una visió clara del futur:

doch, té mes de 80.000 subscriptors de

Orbyt, amb sistemes de subscripció i

“En deu anys, només llegirem en tau-

pagament. La xifra és interessant, però

pagament.

letes tàctils”. Zite és un altre nom re-

al mateix Murdoch ja ha dit que caldrà

En el terreny internacional, l’apartat

llevant i amb biografia: la CNN l’ha

multiplicar-la per sis si es vol aconse-

dels diaris i agregadors de notícies per

comprat per quasi 16 milions d’euros.

guir que la publicació trobi el desitjat

a iPad està farcit de noms i projectes

La llista de noms és llarga i inclou cap-

equilibri econòmic.

CAPÇALERA MARÇ 2012

LA FOTO de Jacques Henri Lartigue

IMATGES FLOTANTS Després de passar pel CaixaForum de Barcelona i Madrid, així com per la Lonja de Saragossa, ara és el CaixaForum de Lleida el que acull l’exposició antològica –tot i que un format més reduït– de Jacques Henri Lartigue (1894-1986). Sota el títol Un món flotant, la mostra repassa la trajectòria d’aquest fotògraf francès que no va ser reconegut internacionalment fins

que després aniran al CaixaForum Tarragona– reflecteix la ràpida transformació dels costums, la vibració de les coses i la recerca de les petites coses, de l’instant perdurable que va captar aquest mestre que mai va deixar de sentir-se un aficionat.

CAPÇALERA MARÇ 2012

al 1963, quan el MoMA va presentar la primera antològica. Les imatges de Lartigue –que es podran visitar fins el proper 9 d’abril i

LLIBRES Dàlia Rajmil

SOL NACIENTE. HISTORIAS HISPANO-JAPONESAS Ramon Vilaró RBA Libros 244 pàgines El periodista i escriptor Ramon Vilaró traça una línia imaginària entre la història dels primers exploradors que van sortir fa gairebé cinc segles a la recerca d’un nou món, més enllà de l’horitzó de llevant, al llindar del sol naixent; i els aventurers de l’actualitat, que representen els interessos d’Espanya al país dels samurais. Vilaró, que durant més de vint anys ha exercit de corresponsal a Brussel·les, Washington i Tòquio, presenta un

LO QUE VENDRÍA A SER LA TELEVISIÓN EN ESPAÑA Andreu Buenafuente Editorial Planeta 328 pàgines Una història de la televisió com fins ara no ens l’havien explicada. Un llibre per tenir a mà en aquelles estones que no caiem rendits al sofà davant la televisió. Una obra amb la qual es pretén arrencar al lector un somriure còmplice, per totes aquelles escenes que encara avui perduren en el record dels espectadors. I per fer riure, què millor que el sentit de l’humor més genuí dels guionistes d’El Terrat. En aquesta obra, en la qual

PERIODISTES CONTRA POLÍTICS Marçal Sintes Columna Edicions 280 pàgines A Periodistes contra polítics Marçal Sintes estudia la relació entre els transmissors de la realitat-societat i els que volen influir sobre el que es coneix com a “opinió pública”. Entre els polítics, partint de la base que necessiten els mitjans per arribar a la ciutadania; i els mass media, l’evolució dels quals fa que, ara mateix, actuïn més en funció dels interessos empresarials que representen, que del

#PAPACUENTAMEOTRAVEZ

CAPÇALERA MARÇ 2012

Daniel Serrano Ariel 112 pàgines Daniel Serrano, periodista i coautor amb el seu germà Ismael de l’himne generacional que porta el mateix títol que aquest llibre, reflexiona sobre l’esclat de la #spanishrevolution, la primavera del 2011, comparant-la amb el maig del 68. L’alçament dels indignats va ser altre cop un mes de maig. Un altre cop els joves, i els no tan joves, van sortir al carrer per expressar la disconformitat amb un

VOUS DIRE LA VERITÉ. INITIATIVE POUR UN JOURNALISME ÉTHIQUE Aidan White Victoires Éditions 264 pàgines La Initiative pour un Journalisme Éthique, IJE (Iniciativa per un periodisme ètic) és una campanya mundial llançada per la Federació Internacional de Periodistes (FIP), en la qual es clama per la defensa d’una professió que s’enfronta amb nous reptes, dins i fora de la redacció. És una crida a la revisió dels valors del perio-

llibre amb el qual es proposa recordar que les relacions hispanojaponeses s’estan forjant des de mitjan segle XVI. Són històries recollides a través de viatges i converses d’espanyols que van sortir a buscar noves vivències a l’Orient Llunyà. El relat de Vilaró forma part de la trilogia que ha dedicat al Japó Japón, más allá del vídeo y las geishas (El País-Aguilar, 1989) i Danishi. La epopeya de Francisco Javier en Japón (Martínez Roca, 2001). Aquest relat també analitza l’aposta nipona per invertir al nostre país, així com l’interès turístic que desperta l’arquitectura gaudiniana o la curiositat que senten els japonesos pel cant i el ball flamenc.

es fa un repàs dels programes i els personatges més rellevants de la història de la televisió, hi han participat noms tan coneguts com José Corbacho, Berto Romero i Jordi Évole, a més del mateix Andreu Buenafuente. Tal com es va fer amb Lo que vendría a ser la historia de España, en què Buenafuente va elaborar una historia d’Espanya escrita a través de setanta-cinc moments que han marcat el nostre país, amb aquest nou llibre s’han recollit els programes que més perduren en la memòria col·lectiva televisiva. I ho han fet, confessa Buenafuente, amb l’objectiu que el volum sigui “un llibre simpàtic, d’una sàtira amable”.

que la societat espera d’ells. Sintes, doctor en Periodisme i recentment nomenat nou director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, prova d’il·lustrar les desavinences entre mitjans de comunicació i política a través d’alguns capítols de la història política catalana més recent: la imposició de la paraula “tripartit” per designar el nou govern de la Generalitat, l’entrevista de Carod-Rovira amb ETA, la polèmica del tres per cent i l’escàndol causat per les imatges de Maragall i Carod-Rovira fent broma amb una corona d’espines. A partir d’aquí, és el lector qui haurà de discernir el paper que exerceixen aquests dos estaments sobre la seva opinió.

sistema en el qual ja no s’hi creu. En aquesta obra, es recullen articles que l’autor va escriure mentre naixia el moviment a la plaça del Sol de Madrid. Serrano admet que les protestes són fruit del desencant d’una generació que, essent víctima de la precarietat de la crisi, per primera vegada tem viure pitjor que els seus pares. Reflexiona sobre el discurs d’una esquerra perduda i sobre el paper dels periodistes en la difusió del moviment. Veu en la #spanishrevolution l’escletxa d’esperança per a la recuperació de la dignitat d’una professió que sovint és víctima de crítiques socials per la suposada complicitat amb el poder polític i econòmic.

disme en tots els sectors de la comunicació i exposa un missatge clar: el periodisme no ha de ser un instrument de propaganda ni un producte comercial, sinó una eina al servei de la democràcia i els valors que d’aquesta es deriven. Una obra que reflexiona sobre l’ètica professional en una època difícil, amb canvis constants en la manera de treballar i dificultats que es van afegint a la labor diària dels periodistes. Es toquen temes claus com el racisme, la religió, el terrorisme i l’odi entre grups socials. Es revisa el dret a la protecció de les fonts, la llibertat de la informació i la necessitat de la reivindicació de l’ètica professional en campanyes electorals.

Tots aquests llibres es poden trobar al Centre de Documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes

César Molinero Editorial Milenio 184 pàgines El periodista César Molinero ha estat redactor en cap de La Vanguardia i director de Tele/eXpres. També és advocat i va exercir de professor universitari a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant trenta anys, fins a la jubilació. Editorial Milenio li publica ara les memòries, que recullen l’experiència de l’autor i el desig de compartir

DIEZ AÑOS EN GRAN HERMANO: DIARIO DE UNA GUIONISTA. Gilda Santana Editorial Anaya 360 pàgines Ha passat més d’una dècada des de la primera edició de Gran Hermano. Deu anys en què els concursants han après a jugar amb les regles del programa i els espectadors a conviure observant la realitat més íntima d’aquests. Ha calgut tot aquest temps perquè una de les guionistes del programa, Gilda Santana, hagi escrit i presentat un lli-

LIBRO NEGRO DEL PERIODISMO EN ESPAÑA Bernardo Díaz Nosty, amb il·lustracions d’El Roto Editorial Fragua 111 pàgines Cruent resum de la situació actual del periodisme al nostre país. És una relació clara i ordenada de les causes que han portat a la degradació de la professió, des de l’estreta vinculació entre periodisme i política, a la desmotivació que neix en el conjunt dels mitjans de comunicació. És un llibre negre perquè el panorama que presenta no és encoratjador. Perquè se’ns mostra que la pro-

ELS SECRETS DE “LA TEVA” Jaume Rius. Editorial Rius i Solé 320 pàgines Aquest llibre no és autobiogràfic. Així és com Jaume Rius, periodista esportiu amb gairebé mig segle d’experiència a l’esquena, presenta Els secrets de “La Teva”. Es tracta d’un repàs a la història de TV3 de la mà d’un dels fundadors. Dóna una visió sobre la televisió autonòmica i revela secrets dels professionals que han format part del departament d’Esports. Recull les vivències de les

HISTORIA VIVA DE INTERNET. LOS AÑOS DE EN.RED.ANDO (1996-2004) Editorial UOC. Volum I. 336 pàg., Volum II. 352 pàg., Volum III. 340 pàg. Aquesta Historia viva d’Internet és un recull en tres volums dels editorials escrits pel director de la revista En.red.ando, Luis Ángel Fernández Hermana, durant vuit anys d’existència d’aquest mitjà electrònic. Més de quatre-cents articles en què parla de temes com el periodisme digital i l’impacte de les xarxes a la societat, la política o la ciència. L’autor assegura que l’obra

amb el lector la passió i vocació de periodista, professor universitari i, tal com ell mateix es defineix, defensor dels drets de les persones. Molinero fa en aquest llibre un repàs a la formació com a persona, a les vivències durant la Guerra Civil, la lluita en èpoques de censura i el testimoni en el recull de llibertats que es van assolir des de la transició. És també un intent d’encoratjar els professionals a seguir fent periodisme de qualitat. Una llança en favor de la supervivència de la premsa escrita, que no travessa avui dia un dels millors moments, fent al·lusió als requisits de seriositat i veracitat que haurien de ser condició indispensable de la seva essència.

bre en el qual es recullen tots els detalls del programa que, agradi o no agradi, ha canviat la manera de fer i entendre la televisió. Santana explica el dia a dia de cada edició, destacant-ne els detalls anecdòtics, així com la pressió mediàtica i social que Gran Hermano va suscitar des d’un principi. L’autora comparteix la vivència en la tasca de seleccionar, organitzar i explicar el que ha succeït a l’espectador, que ja no és passiu, sinó que participa, a través dels seus vots, i es converteix també en coguionista de la història. Es tracta d’una anàlisi crítica d’aquest nou format televisiu en el qual els concursants van passar a ser guionistes de la història que ells mateixos generaven.

fessió està sotmesa a les pressions de les administracions i aquesta devaluació és anterior a la crisi econòmica. De fet, apunta que encara que la crisi no hagués existit, aquest llibre s’hagués escrit igualment. L’autor senyala el problema del desequilibri entre l’excessiva oferta de professionals (excedent de llicenciats) i l’escassa demanda. A aquest fet, s’hi suma la tendència d’abaratir i denigrar els serveis del gremi, així com una pèrdua de la credibilitat dels periodistes entre la massa més crítica amb el sistema de mitjans. Una crisi que rau en la vinculació del concepte de periodisme a altres formes mediàtiques amb poc rigor informatiu.

primeres retransmissions, la creació d’espais especialitzats, moments històrics com la demolició de Sarrià o el sorgiment de la figura del reporter d’Esports. També parla de detalls com el primer contracte de la cadena amb el F. C. Barcelona o dels particulars exàmens i problemes lingüístics als quals han de fer front. Sense ser un llibre crític, analitza la situació actual i destapa anècdotes que no havien sortit a la llum. A més, no s’oblida de l’aportació dels becaris del departament. Alguns dels noms més reconeguts de l’esport català hi han col·laborat amb el seu testimoni, com Daniel Sánchez Llibre, Lluís Foix, Josep Lluís Núñez i molts altres.

és fonamental per entendre aquest artefacte que coneixem com a Xarxa i el que ha fet amb nosaltres fins a produir un gir inesperat en les relacions socials, les comunicacions i les transmissions d’informacions. A través d’aquests tres volums, s’estudia la trobada que van protagonitzar Internet i el Periodisme. Trobada que canviaria per sempre el panorama mediàtic i la professió. Fernández Hermana valora l’aportació dels internautes en l’evolució i progrés del mitjà, ja que sense el constant afany dels usuaris per la superació tècnica i l’acceptació dels canvis, la situació actual podria haver estat ben diferent.

CAPÇALERA MARÇ 2012

MEMORIAS DE UN PERIODISTA Y DE UN LECTOR PACIENTE. 1984-2011.

OBITUARIS

Dani Montesinos

Enric Quintana

Núria Zabala

El periodista esportiu Dani Montesinos va morir el 26 de gener a Barcelona a causa d’un accident de trànsit. Montesinos tenia 36 anys i era cap d’Esports de La Sexta a Catalunya. Havia iniciat la professió a Ràdio Estel. També treballava a Carrusel de la cadena SER-Catalunya, Onda Cero, Gol Televisión i Marca TV. Havia cobert, entre altres competicions, el Mundial de futbol d’Alemanya i el Mundial de bàsquet de Japó.

Fotoperiodista i poeta va morir de càncer el 28 de gener a 65 anys. Dedicat a la fotografia des de mitjan anys seixanta, va ser fotògraf en els temps difícils del franquisme. És considerat el fotoperiodista de la Transició política a Mataró i el Maresme. A finals dels seixanta, va començar a col·laborar com a reporter gràfic als diaris Correo Catalán, Diario de Barcelona, Mundo Diario, Canigó, El Maresme, Pagesia i Treball. Va ser un membre molt actiu del Grup de Premsa (GPM) que va funcionar com una cooperativa de periodistes de Mataró arran de la tancada del setmanari El Maresme l’any 1970. Posteriorment, el GPM es va integrar a l’Assemblea Democràtica de Mataró (ADM). Les seves images van il·lustrar nombrosos llibres i exposicions. El fons fotogràfic d’Enric Quintana, compost d’unes sis mil imatges, es troba a l’Arxiu Municipal de Mataró.

La periodista Núria Zabala, directora de Relacions Institucionals i Mitjans de Comunicació de la CCMA, va morir la matinada del passat 1 de febrer després de més de quinze anys de lluita contra el càncer, tal com va informar aquest organisme. Zabala va ser productora de Catalunya Ràdio en els seus inicis, l’any 1983. Després, va ocupar diferents càrrecs com a responsable de comunicació d’alt nivell institucional a la Generalitat. La seva tornada a la Corporació va ser el 2002 com a cap de Gabinet de la direcció general de Vicenç Villatoro i la secretaria general de Pere Vila. Amb les direccions de Joan Majó, Albert Sáez i Rosa Cullell, Núria Zabala va continuar al capdavant de la comunicació de la CCMA.

Maria Fernanda Gañán de Nadal

CAPÇALERA MARÇ 2012

Francesc Arnó i Santos

Aquest periodista va morir el 18 de desembre. Nascut a Barcelona el 1909. les seves primeres experiències professionals es van desenvolupar com a impresor i escriptor. Al mateix temps, estudià a l’Institut Català de les Arts i el Llibre i a la Margenthaler Linotype. Professor de català del primer curs organitzat per la Generalitat, fou corrector de les editorials Barcino i Proa i redactor dels diaris La Nau, L’Opinió, La Humanitat i Última Hora. Durant la Guerra Civil, va formar part de les milicies republicanes al front d’Aragó, de Lleida i de l’Ebre, on va dirigir el setmanari La 44. L’exili el portà primer a París, on col·laborà en el setmanari El Poble Català i la Revista de Catalunya al costat de Just Cabot, Jaume Miravilles i Rafel Tasis. Es va instal·lar a l’Argentina, on va ser sotsgerent de la impremta López SA i gerent comercial de l’Editorial Nova S.A.Durant més de trenta-cinc anys, va participar en totes les activitats catalanes de Buenos Aires.

Extremenya d’origen, va ser periodista, editora i fundadora de la revista Garbo. Casada amb Antonio Nadal Rodó –crític literari d’El Correo Catalán– va ser sotsdirectora de Fotogramas, revista que havia fundat el seu marit. Uns anys després, va dirigir Garbo, setmanari d’informació i reportatges d’interès universal que va marcar una època i que va patrocinar el premi Café de Gijón. Va morir el passat 11 de gener a 92 anys d’edat.

Albert Ramis i Vendrell El fotoperiodista Albert Ramis i Vendrell va morir la matinada del passat 24 de gener a 53 anys d‘edat. Fill i germà de periodistas, va ser fotògraf des dels 16 anys. Va treballar en diversos mitjans de Barcelona (El País, El Periódico, Avui, El Observador i l’Agència EFE). A través dels milers de negatius que ha deixat, es reflecteixen escenes de la Transició quan fotografiava les càrregues dels grisos contra els manifestants o les protestes ciutadanes que reclamaven millors condicions de vida. El juny de 2011 li van detectar un càncer.

Pepa Bouis El 8 de desembre, moria Pepa Bouis a 58 anys víctima d’un càncer al qual va plantar cara amb l’ànim que la identificava. Nascuda a Barcelona el 1953, anys enllà, va deixar la ciutat per viure a terres gironines amb el marit, David Prat, i els fills, Oriol i Laia. Va col·laborar a la revista Presència i, més tard, en el naixent Punt Diari, en el qual va treballar durant vint anys. Va ser corresponsal d’El Punt a Salt i al Baix Empordà, on va coordinar els diferents corresponsals de la zona del diari, que no parava de créixer. El 2005, va acceptar la sotsdirecció de Cap de setmana de l’Agència Catalana de Notícies, tasca que va defensar durant tres anys. Defensora dels drets civils de les persones, i en especial dels de la dona, fou una professional compromesa amb la democràcia i les llibertats.

EL CIC INFORMA

Un periodisme ètic més necessari que mai www.periodistes.org/fcic

tenen dret a la intimitat i a la imatge, i que els menors són les persones més vulnerables. Hi ha periodistes que s’han conjurat amb les respectives empreses en el tot val pels diners i la fama.

Enguany és l’any dels aniversaris per als periodistes catalans. Després de la creació del Col·legi ara fa vint-i-cinc anys, els membres van aconseguir dos avenços pioners a l’estat espanyol: la redacció del Codi deontològic, el 1992, i, el 1997, la creació del Consell de la Informació de Catalunya per vigilar-ne el compliment.

nyes de la informació i evitar que el racisme i la discriminació puguin provocar un conflicte greu”.

En vint anys, el món ha canviat radicalment: les noves tecnologies permeten una disseminació quasi infinita d’informació, que qualsevol pugui ser-ne emissor i una manera d’accedir-hi molt diferent. Les empreses periodístiques Amb aquestes iniciatives, els periodistes han esdevingut multimèdia i multinegoci, ens vam comprometre amb un perioa més de mirar la informació com un prodisme responsable, rigorós i honest al serducte, més que com un servei públic; i als ciutadans, com a El món ha canviat radicalment, molts periodistes estan desorien- consumidors. Els periodistes tats i no distingeixen el que està hem perdut el poder que teníem sobre la informació que fem, els bé del que està malament nostres llocs de treball perillen, la precarietat i l’atur ens turmenten. La crisi econòmica colpeja un vei de la ciutadania. I encara més, vam sector ja molt afectat pels canvis tecnolòarrossegar en aquest camí els mitjans de gics i empresarials. comunicació catalans que durant aquests quinze anys han finançat el Consell i No tot és negatiu, perquè també les noves s’han compromès amb l’ètica. tecnologies donen oportunitats profesUn dels periodistes que fa vint anys va impulsar el Codi deontològic, l’enyorat Josep Pernau, el va resumir molt bé: “Es tracta d’augmentar la solvència periodística, de blindar els drets de les persones, de prevenir la corrupció entre els periodistes, de protegir la infància de les pira-

sionals mai imaginades. Però hi ha molts periodistes que estan desorientats i no distingeixen el que està bé del que està malament. Han oblidat que cal buscar i presentar la informació amb honestedat, que cal comprovar-la amb les fonts adequades. Han oblidat que les persones

Ara que els ciutadans perdem drets i serveis que han costat molts anys, esforços i diners, cal una informació ètica que tingui la credibilitat que la gent necessita per entendre, decidir i actuar racionalment, no víctimes de la por. Ara més que mai, cal que els periodistes ens aferrem als nostres principis ètics perquè la credibilitat que ens donen és el que ens distingirà dels milions d’informacions que els ciutadans poden trobar a la Xarxa i arreu. Per reflexionar junts sobre tot això, enguany, el CIC ha obert una nova secció a la pàgina web.

Llúcia Oliva Presidenta del CIC

Rambla de Catalunya, 10, 1r pis 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 cic@periodistes.org

El CIC ja és al Facebook www.facebook.com/CIC.fundacio Busca’ns a Twitter a @CICfundacio

CAPÇALERA MARÇ 2012

Francesc González Ledesma, Llorenç Gomis, Josep Pernau i Llúcia Oliva són els quatre presidents que ha tingut el Consell de la Informació (CIC).

Malgrat els canvis, la funció principal de la nostra professió no ha canviat. Ara més que mai, la ciutadania necessita una informació veraç, rigorosa, honesta i independent per entendre l’època que vivim, en la qual els governs ja no poden, o no volen, defensar els ciutadans i en la qual els mercats governen el món.

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Xavier Trias presenta el “nou impuls” per a Barcelona en la tradicional trobada anual amb la premsa La cita anual de l’alcalde amb els professionals de la informació, organitzada pel Col·legi de Periodistes, va omplir el 7 de febrer la sala Raval del CCCB

CAPÇALERA MARÇ 2012

Xavier Trias durant la seva intervenció al CCCB. A la pàgina següent, de dalt a baix, Trias amb Xavier Mas de Xaxàs, un periodista fent una pregunta i l’alcalde al final de l’acte amb alguns membres de la Junta de Govern del Col·legi. Fotos: Maite Cruz

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va presentar el “nou impuls” que vol donar a la ciutat per a sortir de la crisi en la tradicional trobada anual amb els periodistes –enguany la 29ena edició– que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya. A l’acte, que recuperava l’esperit inicial de ser només per a periodistes col·legiats i que va tenir lloc a la sala Raval del CCCB, van assistir-hi més d’un centenar de professionals de la comunicació. Xavier Mas de Xaxàs –membre de la Junta que va conduir l’acte en substitució del degà Josep Maria Martí, absent per malaltia– va recordar que els col·legiats havien pogut enviar les seves pre-

guntes anticipadament per correu electrònic. Per a Mas de Xaxàs, aquestes reflectien “la crònica de la ciutat, preocupada per la crisi” ja que moltes qüestions estaven relacionades amb

L’acte recuperava l’esperit inicial i anava destinat tan sols a periodistes col·legiats temes socials. En els decurs de l’acte, l’alcalde Trias va contestar prop d’una trentena de preguntes, entre les formulades pel assistents i les rebudes amb anterioritat.

En el seu parlament inicial, de poc menys de mitja hora, Trias va repassar les principals actuacions dutes a terme així com les properes iniciatives del govern municipal. L’alcalde va referir-se al “nou impuls” que vol donar a Barcelona. “Volem fer un canvi de fons i de formes, però també de valors”, va assegurar. Uns valors que, segons Trias, s’agrupen al voltant de tres factors: lideratge, la proximitat i l’eficiència. A partir d’aquest eixos i del projecte que el seu govern anomena La ciutat de les persones, Trias va desgranar les prioritats per aquest mandat, amb la lluita contra la crisi com la més important de

totes. Però també es va referir a l’atenció a les persones, a uns serveis urbans i un manteniment de qualitat, a l’aposta per la creativitat i l’excel·lència, a una gestió eficient de l’Ajuntament i, finalment, a aconseguir que Barcelona sigui una referència internacional. L’alcalde va explicitar algunes de les mesures del programa de govern que properament es presentarà. Així, va explicar que tenen la intenció de convertir Barcelona Activa en una agència metropolitana de promoció econòmica i

L’alcalde va explicitar algunes mesures importants que vol portar a terme a Barcelona promoció exterior d’aquest territori, va anunciar la creació de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa –per agilitzar els tràmits que els empresaris han de fer amb l’Administració– i d’un Centre d’Allotjament Familiar, amb 60 places per famílies desnonades i amb risc d’exclusió social, entre altres iniciatives. En el torn de preguntes es va combinar les qüestions fetes pels assistents amb les prèviament enviades i que es va encarregar de formular Mas de Xaxàs. En

total, Trias va respondre prop d’una trentena de preguntes, que anaren des del cost del tancament d’Spanair a la ciutat (“al voltant de 50 milions d’euros”) fins a si cal allargar l’horari del metro quan el Barça juga tard entre setmana (“que pagui qui es guanyi la vida fent aquests horaris tan estranys”) passant per la taxa turística, les escoles bressol i el carril bici de la Diagonal (“és una barbaritat”). L’alcalde es va comprometre a respondre per mail les preguntes enviades pels col·legiats que no es van poder contestar en l’acte del CCCB, que va ser retransmès en directe per les xarxes socials.

CAPÇALERA MARÇ 2012

Els periodistes van fer una trentena de preguntes sobre temes ben diversos

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

“Informar sobre la Unió Europea és complicat” Entrevista amb Jaume Duch, director de mitjans i portaveu del Parlament Europeu, que acaba de signar un conveni amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya

Foto: Sergio Ruiz

Són beques temàtiques, no? Sí. Al llarg de l’any, organitzem seminaris i convidem periodistes dels estats membres a escoltar i després a discutir i preguntar als experts en un tema que en estigui sent tractat al Parlament i tingui una vessant mediàtica important. A vegades, la legislació europea és complexa, llarga i complicada i, per tant, és bo que els periodistes tinguin l’oportunitat de parlar amb els ponents, diputats, experts, tècnics, etc. Aquest és el sentit primari d’aquests seminaris. També hi ha seminaris sobre el funcionament i l’activitat de la cambra, però els periodistes tenen més interès per temes concrets.

CAPÇALERA MARÇ 2012

Duch parla amb CAPÇALERA després de signar l’acord amb el Col·legi de Periodistes.

El Col·legi donarà a conèixer ajudes del Parlament Europeu destinades a periodistes. On és l’origen de tot això? L’origen ve de la necessitat d’ajudar els mitjans de comunicació a informar del que passa al Parlament Europeu. Evidentment, la primera responsabilitat és dels corresponsals a Brusel·les o Estrasburg, però en la situació actual, hi ha l’excés de feina d’aquests corresponsals, així com la precarietat deguda a les condicions econòmiques i a la crisi. Tot això, fa que molts cop alguns mitjans poden estar interessats a vehicular informació sobre normes comunitàries o dels debats del Parlament Europeu i no poden fer-ho per raons pràctiques i tècniques. Volem ajudar els periodistes a participar en seminaris o activitats de formació que organitzem perquè tinguin les eines per seguir i controlar l’activitat del Parlament. I, també, cobrir una part de l’activitat del Parlament amb els temes que els interessin.

Places per col·legiats als seminaris El passat 23 de febrer, Jaume Duch, director de mitjans i portaveu del Parlament Europeu, va signar amb Xavier Fuertes, gerent del Col·legi de Periodistes, un conveni de col·laboració que té per objectiu fomentar el coneixement sobre legislació europea entre els professionals de la comunicació. L’acord consisteix en el fet que el Parlament reservarà fins a cinc places per als periodistes col·legiats (despeses de transport i allotjament cobertes) quan organitzi algun seminari per a professionals de la informació a Brusel·les o Estrasburg. Les cinc places s’atorgaran per rigorós ordre de recepció de les sol·licituts.

La comunicació sempre ha estat un problema a la UE. De qui és la culpa? No és tant una qüestió de culpa com de complexitat. A més, la situació evoluciona i de vegades parlem de la UE i estem reflectint el que passava fa vint anys i no tant el que passa ara. Informar sobre la UE és complicat per la llunyania geogràfica, per la dificultat a posar cara als personatges de les notícies, així com per la complexitat i lenta concretització dels temes que s’hi tracten. A més, encara es tracta la informació europea com informació internacional, quan en realitat és interna. Si la crisi té una cosa positiva és que, d’una vegada per totes, la ciutadania

“Volem ajudar els periodistes a participar en seminaris o activitats de formació del Parlament” ha entès que la UE no és una organització internacional, sinó un nivell més de govern dels ciutadans. Aquí hi ha un problema de la distribució de forces. No té gaire sentit que un mitjà tingui els mateixos recursos humans a Brusel·les que a París o Londres perquè a Brusel·les hi passen moltes més coses.

Contra les retallades de sous a El Periódico

De Gispert i Reñé, amb la Plataforma

Per això, la Junta de Govern del Col·legi, insisteix en el fet que totes aquestes mesures el que fan és malmetre la qualitat de la informació que reben els ciutadans i que, per tant, posen en perill la funció pública dels mitjans de comunicació.

Doble jornada sobre el patrimoni cultural El Col·legi va acollir el 14 i 15 de desembre dues jornades de debat entre cultura i mitjans de comunicació organitzades per la Taula de Comunicació. La inauguració va tenir lloc amb la presència de Josep Martí, secretari de Comunicació de la Generalitat, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Martí, i el president de la Taula de Comunicació, Josep Maria Villena. Les jornades van proposar que els agents culturals percebin els mitjans de comunicació com a aliats per guanyar en difusió i presència pública

El Col·legi critica els mètodes de Punto Pelota El Col·legi recorda que per obtenir informació o imatges cal utilitzar mètodes dignes, tal com diu el criteri 4 del Codi deontològic. Aquest recordari ve arran dels fets del passat 22 de febrer, quan un periodista de TV Intereconomia va utilitzar el president del Club de Futbol Hospitalet de Llobregat, Miquel Garcia, per intentar treure informació sobre la renovació de Guardiola a directius del F.C. Barcelona sense advertir-los que ho feia per al programa Punto Pelota.

Josep Lluís Cadena durant la reunió amb Joan Reñé. El 30 de gener, diferents representants de la Plataforma en defensa dels mitjans de comunicació social a Catalunya van mantenir una entrevista amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a qui van exposar la preocupació per la crisi que afecta mitjans públics i privats de Catalunya i la demanda del sector per constituir una mesa amb la finalitat de cercar, juntament amb l’Administració, el major nombre de solucions.

D’altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, també va rebre el passat 2 de febrer una representació de la Plataforma. Josep Lluís Cadena, president de la Demarcació de Lleida, va comunicar a Reñé la preocupació per la greu situació que travessen els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya. Reñé ha donat suport al Manifest i va dir que faria farà tot el que estigui a les seves mans.

Cursos sobre tècniques avançades de periodisme

Josep Casadó de CC.OO, premi Micro Obert 2011

El Centre de Formació i Desenvolupament aposta per les Tècniques avançades de Periodisme amb els cursos que tindran lloc a inicis de març. En primer lloc, s’ofereix “L’estil periodístic als mitjans audiovisuals i digitals”, impartit per Imma Amadeo els propers 6 i 13 de març, amb l’objectiu de millorar la redacció dels textos periodístics adequats als mitjans. D’altra banda, el 7 de març es realitzarà el curs “Tècniques i claus de l’entrevista” a càrrec d’Aurora Anton, que vol aprofundir en el gènere de l’entrevista adaptada a la situació actual del sector i les noves vies de comunicació. A més, també cal destacar el curs “Youtube i Facebook per desenvolupar la comunicació a la Xarxa” que tindrà lloc el proper 8 de març a càrrec d’Enrique San Juan.

Josep Cassadó (CC.OO) i l’Ajuntament d’Amposta han estat escollits pels premis Micro Obert i Micro Tancat que atorga anualment la Demarcació de Terres de l’Ebre. Els dos guardonats han obtingut disset punts dels vots dels periodistes d’aquesta Demarcació. El Micro Obert té l’objectiu de fer un reconeixement públic i simbòlic a les persones o institucions que durant l’any han fet la feina més fàcil als periodistes. En canvi, amb el Micro Tancat vol donar un toc d'atenció als que no han destacat per una política comunicativa transparent o cordial. Des de l’any passat els premiats en les dues categories compten amb els guardons de prestigi que són les ceràmiques fetes per a l’ocasió pel prestigiós ceramista Joan Panisello. El lliurament tindrà lloc al mes d’abril.

CAPÇALERA MARÇ 2012

Aquest tipus de retallades, juntament amb la reforma laboral del Govern del Partit Popular, són una mostra més del retrocés i de la precarietat que cada vegada més estan ofegant la professió periodistíca.

Foto: Demarcació de Lleida

A mitjan de febrer, el Col·legi de Periodistes va mostrar el seu total desacord amb la proposta de rebaixa de sou (de fins a un 18%) que patirien els treballadors del diari El Periodico de Catalunya. Segons el Col·legi, aquesta mesura és inadmissible.

N O T Í C I E S C O L·L E G I A L S

Entrevista de la Sectorial de Comunicació amb Entitats Jurídiques

Foto: Sergio Ruiz

Nou servei d’assessorament fiscal

Els periodistes de la demarcació barcelonina disposen d’un nou servei al Col·legi. El passat desembre el Col·legi de Periodistes va arribar a un acord amb Denver Advocats per oferir un assessorament fiscal personalitzat i gratuït a tots els col·legiats de la Demarcació de Barcelona. El servei en qüestió inclou l’atenció i l’orientació durant una entrevista d’un temps inferior a una hora. Aquest

es presta a la seu de Barcelona, després d’haver fet la demanda a través del correu electrònic.La reserva es pot fer bé per mitjà de l’adreça electrònica (aliciallamazares@periodistes.org) o bé a través del número 93 317 19 20. L’horari d’atenció serà els dijous alternatius de 16 a 19 hores.

Felicitació al nou Col·legi d’Andalusia El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí, va enviar a inicis de febrer una carta de felicitació a Andrés García Maldonado, president de la Federación Andaluza de Asociaciones de Periodistes, per l’aprovació per unanimitat del Parlament andalús de la llei de creació del Colegio de Periodistas de Andalucía. La votació va tenir lloc el passat 25 de gener. El Col·legi andalús serà el quart que es crearà a l’estat espanyol després dels de Catalunya -el primer de tots-, Galícia i Múrcia. La llei en qüestió va entrar en vigor el passat 7 de febrer.

CAPÇALERA MARÇ 2012

Foto: Pere Duran

Lliurament dels premis Carles Rahola

L’Auditori de Girona va acollir, el 3 de febrer, el lliurament dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola, organitzats per la Demarcació i la Diputació de Girona. Els guanyadors van ser el programa Solituds (ràdio), la televisió per internet sies.tv (informació digital), el reportatge Pensió completa. Reconstruint el turisme en clau femenina (televisió) d’Amaranta Gibert i Anna Pascual; la sèrie de reportatges Gironins al món (premsa) d’Alfons Petit; i la sèrie de fotografies L’esprint final de Mas (fotoperiodisme, d’Eddy Kelele. A la imate, fotografia de família dels guardonats.

Representants de les juntes de tres col·legis de la Sectorial de la Informació de la Comunicació Intercol·legial van visitar, el 20 de gener, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques. Neus Bonet, vicedegana del Col·legi de Periodistes; Montserrat Grau, degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, i Francesc Morera, secretari del Col·legi de Disseny Gràfic, van ser rebuts per la subdirectora, Olga Delpeix, i per la cap del Servei de Comunicació Tècnica i Assessorament, Carla Francitorra. La jornada va posar de manifest la problemàtica en la qual es troben centenars de professionals dels col·legis, que en no estar en possessió dels títols específics de cada col·legi no poden incorporar-se com a col·legiats en la Sectorial, malgrat exercir les respectives professions.

Nous destins per al servei d’urgències Des de gener de 2012, la clínica CIMA ha deixat d’estar concertada per ASISA, per la qual cosa tampoc no ho està en el servei d’urgències. Els col·legiats que necessitin aquest servei poden adreçar-se a les urgències de la Clínica Sagrada Família o de la Clínica del Pilar.

La Filmoteca emet un cicle de films dedicades a la professió periodística

Tortosa, amb el Decàleg de bones pràctiques El Ple del passat 2 de gener de la ciutat de Tortosa va aprovar el Decàleg de bones pràctiques de comunicació local pública. Amb aquest acord, el consistori de la capital de les Terres de l’Ebre és el primer que se suma de manera explícita a la proposta que va fer recentment aquesta Demarcació.

Amb motiu del 25à aniversari del Col·legi de Periodistes, la Filmoteca organitza un cicle (D’ofici, periodista) que durarà fins a l’bril. El 29 de febrer, es va iniciar amb la projecció de El cuarto poder, de Richard Brooks, i amb una taula rodona sobre el futur de la premsa escrita. A l’acte van as-

El Decàleg és un recull de principis bàsics elaborat pel Laboratori de Comunicació Pública de la UAB, el 2003. L’objectiu és aconseguir que la informació i la comunicació de les administracions municipals facilitin el dret a la participació en el control democràtic. La moció aprovada a Tortosa va ser presentada per l’alcalde, Ferran Bel, a instàncies dels grups municipals (CiU, PSC, ERC, ICV i PP) i amb el suport del Col·legi.

Amb motiu dels 25 anys del Col·legi de Periodistes, s’emetran pel·lícules entre març i abril sistir-hi unes 150 persones. Alguns films del cicle són: - Deadline de Richard Brooks (1952) que presenta la lluita que manté un diari amb els diferents poders que intervenen en una ciutat (2 de març). - The Man who shot Liberty Valance de John Ford (1962) un clàssic en que els per-

sonatges es pregunten què cal imprimir: la veritat o la llegenda? (3 i 9 de març). - Séptima página de Ladislao Vajda (1950), una plana de successos d’un diari permet entrecreuar històries de la societat espanyola (10 i 13 de març). - Good Night and Good Luck de George Clooney (2005) sobre l’enfrontament entre un periodista honest i un polític fanàtic i corrupte. (15 i 18 de març). - Rec de Jaume Balagueró i Paco Plaza (2007) sobre la conversió de la informació en espectacle (22 i 30 de març). - Poison d’avril de William Karel (2006) situa la seva acció abans de la primera volta de les presidencials franceses (31 de març i 4 d’abril). - While the City Sleeps de Fritz Lang (1956) sobre la mort del fundador d’un imperi multimèdia (8 i 12 d’abril).

Les memòries de Tomàs Alcoverro, a Girona

L’11 de gener va tenir lloc una visita guiada a l’exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es poden veure imatges, moltes inèdites, de la Guerra Civil que s’aplegaven a l’anomenada Maleta mexicana amb fotografies de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim. El 18 de febrer va tenir lloc una altra visita guiada, aquest cop a la mostra ‘Miró. L’escala de l’evasió’, a la Fundació Miro. Les visites va estar organitzades per la Comissió de Cultura.

Ballesteros durant la intervenció davant la premsa. L’alcalde de Tarragona, José Félix Ballesteros, va encetar el 24 de gener, el cicle de compareixences dels principals alcaldes del Camp de Tarragona, que cada any organitza la Demarcació de Tarragona. La conferència (imatge superior) es va celebrar a la sala d’actes dels col·legis d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona. En el discurs, Ballesteros va proposar la creació d’un lobby tarragoní que defensi els interessos de la ciutat. D’altra banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir la tradicional trobada nadalenca amb els periodistes i va aprofitar per fer balanç de l’any que finalitzava.

CAPÇALERA MARÇ 2012

Visites guiades a la Fundació Miró i al MNAC

Trobades amb alcaldes

Foto: Demarcació de Tarragona

La demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya va celebrar, el 9 de gener, un acte conjunt amb la Fundació Universitat de Girona i la Llibreria 22 per presentar algunes memòries de Tomàs Alcoverro al Pròxim Orient, on ha viscut des de fa quaranta anys. Aquest periodista ha estat testimoni de la primavera àrab i altres esdeveniments anteriors viscuts. Bona part d’aquests fets, Alcoverro –que resideix des de fa quaranta anys al Líban– els recull en el llibre La historia desde mi balcón.

DIA A DIA Sara Masó

DESEMBRE 1 de desembre

2 de desembre CINQUANTA ANYS DE CAVALL FORT. La revista per a la canalla Cavall Fort

L’HOSPITALET AJORNA EL TANCAMENT DE LA TV I LA RÀDIO. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat rectifica i ajorna el tancament de la televisió i la ràdio municipals que havia anunciat. L’alcaldessa, Núria Marín (PSC), comunica que representants del comitè d’empresa i de CCOO i UGT li van demanar l’ajornament per poder cercar una “sortida menys traumàtica”. L’alcaldessa assegura que retirarà de l’ordre del dia del Ple el punt referent al tancament d’ambdós mitjans de comunicació, que afectaria uns setanta treballadors, però avisa que la decisió de tancar-los “no s’ha modificat”. L’ajornament s’hauria produït després que ICV-EUIA, socis del govern local, anunciessin que abandonarien l’equip de govern i que deixarien en minoria el grup socialista. La trentena de treballadors de la ràdio depenen de l’empresa municipal La Farga, els de la televisió de la productora audiovisual, que té la concessió fins a final de desembre.

compleix mig segle de vida. Va néixer el 1961 en plena dictadura franquista amb l’empenta dels Secretariats Catequístics de Vic, Solsona i Girona. La publicació també va suposar una empenta a la alfabetització en català. Hi van col·laborar Pere Calders, Josep Vallverdú i Salvador Espriu, entre altres. La celebració del cinquantè aniversari comptarà amb un número especial de cent pàgines i un joc de cinquanta enigmes. La productora Utopia Global, juntament amb TV3, prepara un documental que definirà les cinc dècades de la revista. Actualment, Cavall Fort té una tirada de 15.000 exemplars, que majoritàriament es distribueixen entre els 13.000 subscriptors. Els actes d’aniversari culminaran amb una gran festa el mes d’abril en la qual intervindran lectors, autors i convidats.

PREMI PER A LA VANGUARDIA EN CATALÀ. L’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet (APEI-PRTVI) atorga un dels premis Catalunya-Micròfons dels Informadors al diari La Vanguardia per l’edició en català. El lliurament té lloc a l’hotel balneari Vichy Catalán i recull el guardó David González, redactor en cap del rotatiu.

lloc al Museu d’Art Contemporani (MACBA) la festa del primer aniversari del diari Ara, que compta amb uns tres-cents assistents entre lectors, treballadors, accionistes i polítics, com la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega; el regidor de Cultura, Ferran Mascarell; la directora general del diari, Marta Marrón, i el president del consell editorial, Ferran Rodés. Hi intervé el director del rotatiu, Carles Capdevila, que recorda l’esperit emprenedor amb què el diari es va posar en marxa un any enrere.

4 de desembre EDUARDO MAGALLÓN, PREMI DE PERIODISME ECONÒMIC. El periodista de La Vanguardia Eduardo Magallón guanya el premi Diageo Jove i Brillant de periodisme econòmic en la categoria nacional. Aquest guardó reconeix la feina dels professionals en el context d’un periodisme econòmic “rigorós i amb capacitat d’investigació seriosa i responsable”.

CAPÇALERA MARÇ 2012

CARMEN DEL RIEGO, PRESIDENTA DE L’APM. La periodista Carmen del

Riego és elegida presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), i és la primera dona que presideix l’entitat en 116 anys d’història. La candidatura de Del Riego es va imposar amb un 45% dels vots a la de Fernando Jáuregui (28%) i Juan Caño (26%). La nova presidenta treballa a La Vanguardia després d’haver exercit a Europa Press, El Sol i Diario 16. Substitueix Fernando González Urbaneja, que ha presidit l’APM en els darrers vuit anys.

Foto: La Vanguardia

Foto: Ara Capdevila durant l’acte al MACBA

EL PUNT AVUI ANUNCIA COMIATS. La direcció d’El Punt-Avui comunica als treballadors un ajust de la plantilla que afectarà 86 de les 300 persones de la plantilla. L’ajust afectarà en principi 53 treballadors del grup Hermes (propietari d’El Punt) i 33 procedents de la Corporació Catalana de Comunicació (editora en un 20% de les accions de l’Avui).

9 de desembre

3 de desembre

PRIMER ANIVERSARI DE L’ARA. Té

nis de pacients que pateixen una sensibilitat química múltiple, la qual afecta òrgans del cos humà i es manifesta davant determinats olors i el contacte amb certs productes químics. El reportatge de TV3 exposa la situació de persones que pateixen la malaltia i l’opinió dels metges que la tracten. A la 24 edició del concurs es van presentar 49 treballs en la categoria d’audiovisuals. Està dotat amb 12.000 euros.

El periodista guardonat de La Vanguardia

30 MINUTS GUARDONAT PER BOEHRINGER. El programa 30 minuts de TV3, dirigit per Eduard Sanjuán, és guardonat amb el premi Boehringer Ingelheim en la categoria d’audiovisuals pel reportatge “Uns malalts incòmodes”, treball de Carles Guàrdia i Mireia Pigrau. El reportatge recull testimo-

DARRER INFORMATIU DE TELEVISIÓ DE MALLORCA. S’emet l’últim informatiu de Televisió de Mallorca i es radia el darrer informatiu d’Ona Mallorca. Els mitjans públics de l’illa balear tancaran definitivament el 31 de desembre. D’ara a fi de mes, només emetran reposicions de programes enllaunats. El comitè d’empresa de la televisió demana la suspensió temporal de l’ERO, que afecta 117 treballadors de l’ens, mentre es resol la denúncia interposada. A part dels acomiadats directament, perdran la feina unes 200 persones, ja que part de la programació estava externalitzada.

12 de desembre RETALLADA MÒDICA A BTV. L’Ajuntament de Barcelona acorda moderar la retallada a Barcelona Televisió (BTV) que no anirà més enllà d’un 3% de l’aportació municipal a la cadena. D’aquesta manera, el pressupost previst minvarà un 4,75% per la previsió d’una caiguda de la publicitat per al 2012. La retallada afectarà principalment els programes contractats per productores i no afectarà el personal de la plantilla. Entre les pròximes baixes, s’hi compta el programa de debat que presenta Jordi Llompart. El programa Música moderna deixarà de tenir continguts propis i tan sols emetrà un concert. El cinema també s’hi veurà afectat. Desapareixen dues sessions cinematogràfiques “La Nit de por” del dissabte i “El forat del pany” de divendres a la matinada. El director del canal municipal, Àngel Casas, recorda que, des de 2009, el pressupost de la cadena ha caigut un 20%.

13 de desembre 35È ANIVERSARI DE RÀDIO 4. La primera emissora que va parlar en català després de la Guerra Civil va ser Ràdio 4 el 1976. Amb motiu del 35 aniversari, Ràdio 4 fa un

19 de desembre MARÇAL SINTES, DIRECTOR DEL CCCB. El periodista Marçal Sintes, accepta la proposta del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, de dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en substitució de Josep Ramoneda, que ha estat vint-i-dos anys al capdavant de l’entitat. Sintes és doctor en Periodisme, màster en Direcció d’empreses per ESADE, director del departament de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna, columnista d’El Periódico de Catalunya i autor de diversos llibres. Amb el cessament de Ramoneda, també finalitzen contracte Jordi Balló, cap d’Exposicions; Iván de la Nuez, responsable d’activitats culturals, i Judit Carrera, al capdavant de Documentació i debat. Sintes prendrà possessió del càrrec el 31 de desembre.

FUSIÓ ENTRE LA SEXTA I ANTENA 3. Té lloc la fusió entre Antena 3 i La Sexta mitjançant l’absorció per part d’Antena 3 del patrimoni de La Sexta. La unió d’aquests dos canals sumarà més d’un 50% de l’audiència de l’Estat i un 80% del mercat publicitari. El nou grup controlarà set televisions en obert (Antena 3, Neox, Nova, Nitro, La Sexta, La Sexta 2 i La Sexta 3) a més de Gol T, de pagament. L’operació encara ha de superar el vistiplau de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) i l’aprovació de la Junta General d’Accionistes, que tindrà lloc el primer trimestre de 2012. CALAF, VINADER I SOLER, PLOMA D’OR DE LA UAB. Els periodistes Rosa Maria Calaf, Xavier Vinader i Josep Maria Soler (director de l’Eco de Sitges) reben els premis Ploma d’Or de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), guardons que distingeixen cada any tres reconeguts periodistes per la trajectòria professional.

15 de desembre TANCA TRETZEVENTS. La revista infantil Tretzevents, la més antiga en català, tanca la porta per “manca de suport econòmic” l’any del 60è aniversari. La capçalera depenia de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Havia estat creada al Seminari de Solsona amb el títol L’infantil. Editava còmics i contes, alguns fruit de traduccions d’altres revistes infantils europees. El 1987, va rebre la Creu de Sant Jordi. L’Abadia anuncia que continuaran la publicació de la revista Piu Piu per a nens de 0 a 5 anys i també alguns llibres destinats al públic infantil.

Foto: CCCB / Jordi Gómez

14 de desembre

MEDIAPRO SURT DEL CONCURS DE CREDITORS. El Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona comunica a Mediapro el “rebuig de totes les objeccions que Prisa havia plantejat al conveni de creditors de Mediaproducción SL”. El conveni aprovat, que té el suport de les entitats financeres i la majoria de creditors, preveu el pagament del total de passiu ordinari sense quotes en un termini de trenta-cinc mesos. El concurs de creditors va ser sol·licitat per Mediapro voluntàriament el juny de 2010 davant la decisió de Sogecable de no complir el pagament segons el contracte pels drets d’emissió del futbol. Prisa, per la seva banda, anuncia que recorrerà el veredicte judicial, encara no ferm, davant l’Audiència Provincial de Barcelona en considerar que “s’han conculcat els seus drets de defensa”.

24 de desembre

Sintes substitueix Ramoneda al CCCB

22 de desembre PREMIS NACIONALS DE COMUNICACIÓ 2011. Es lliuren al Palau de la Generalitat, sota la presidència d’Artur Mas, els Premis Nacionals de Comunicació 2011. En la categoria de ràdio, s’atorga el premi al periodista de Catalunya Ràdio Manel Fuentes per la seva trajectòria professional. En televisió, es premia la sèrie de TV3 i Filmax Polseres vermelles pel contingut i l’adaptació a la cadena nord-americana ABC. La Federació de Ràdios Locals és guardonada per l’estímul a la comunicació de proximitat. El diari La Vanguardia obté el premi en la categoria de premsa per l’edició en català. En la categoria de publicitat, el premi recau en José Ángel Abancéns, president de l’Associació Empresarial de Publicitat. El d’Internet és per a Dídac Lee, conseller delegat d’empreses tecnològiques Inspirit i membre de la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona.

23 de desembre Una portada de Tretzevents, revista que ha viscut seixanta anys

ment “serà definitiu”. Fundat el 2005, va ser el quart diari gratuït d’abast estatal. Darrerament, tenia una tirada de 509.646 exemplars i era dirigit pel periodista Albert Montagut.

TANCA ADN. Tanca el diari gratuït ADN editat per Planeta. Així ho comuniquen els responsables de recursos humans a la plantilla formada per uns seixanta treballadors que es dividien entre les redaccions de Barcelona, Madrid i València. El rotatiu tenia previst descansar la setmana de Nadal, però l’empresa anuncia per sorpresa que el tanca-

MONTSERRAT INAUGURA EMISSORA DE RÀDIO. El monestir de Montserrat inaugura oficialment la seva emissora de ràdio, que emetia en proves des del mes de juny. Per a la inauguració, s’ha escollit la Missa del Gall transmesa en directe des de la basílica. Montserrat Ràdio es pot escoltar al 100.6 FM del dial a la comarca del Bages i per Internet a través de www.abadiamontserrat.cat. La llicència de FM s’havia obtingut el 2008.

28 de desembre NEIX EL COL·LEGI DE PERIODISTES D’ANDALUSIA. El Consell de Govern aprova el projecte de llei de creació del Col·legi de Periodistes d’Andalusia, una petició històrica de la Federació d’Associacions de la Premsa. La nova entitat elaborarà un codi deontològic, representarà i defensarà la professió davant de l’Administració, les institucions, els tribunals i davant particulars, a més d’exercir la potestat disciplinària sobre els membres en casos d’incompliment del codi.

31 de desembre CANAL NORD DEIXARÀ D’EMETRE. L’1 de gener de 2012 Canal Nord, l’antiga TV de Figueres, aturarà les emissions i tornarà la llicència local de TDT al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) vint-i-set anys després d’haver iniciat les emissions. El tancament és fruit d’una decisió dels actuals gestors, Produccions Digitals TV. La informació a la comarca figuerenca arribarà en endavant per Internet a través de Tramuntana TV, la primera televisió comarcal en línia que emet des de l’abril de 2006 notícies de Figueres i l’Alt Empordà. El projecte ha rebut el Premi de Comunicació Local Carles Rahola.

CAPÇALERA MARÇ 2012

recull de les seves experiències professionals sense oblidar que fa cinc anys va estar en perill de desaparèixer en produir-se el pla de sanejament de RTVE. Els treballadors es van mobilitzar i l’aleshores director de RNE, Santiago González, va decidir la continuïtat de l’emissora. Tant l’EGM com el Baròmetre atorguen un creixement a Ràdio 4 que la consolida com l’emissora que ha emès ininterrompudament en català. Una festa a l’Hotel W de Barcelona celebra l’aniversari.

DIA A DIA

GENER 2 de gener

Baix Camp i el Priorat TD Camp. L’auditoria ha estat ordenada després d’observar diverses “incidències” en la comptabilitat de l’empresa municipal.

NOU PRESIDENT DEL CONSELL DE RTVV. Miquel Domínguez Pérez és elegit

10 de gener

nou president del consell d’administració de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) a proposta del PP amb un total de sis vots. Domínguez és l’actual segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València. Consuelo Català, la consellera proposada per el PSPV-PSOE, és ratificada com a vicepresidenta amb els tres vots al seu favor.

PREMIS DE PERIODISTA DE L’APM. L’Associació de la Premsa de Madrid guardona Soledad Gallego-Díaz per la trajectòria professional desenvolupada a El País on treballa des de 1976 i del qual ha estat directora adjunta, defensora del lector i corresponsal en diferents països. Altres premiats són Fran Llorente (TVE), Juan Pablo Colmenarejo (COPE), Daniel Campos (Servimedia) i el programa Madrileños por el mundo (Telemadrid).

7 de gener

CAPÇALERA MARÇ 2012

TARRAGONA PREMIA TV EL VENDRELL I CANAL 21 EBRE. La Vuitena edició del Premi Diputació de Tarragona de Televisions Locals proclama TV El Vendrell guanyadora absoluta per haver incentivat la tasca dels mitjans de comunicació audiovisual com a difusors de l’activitat cultural i socioeconòmica del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. El canal del Vendrell ha guanyat les dues modalitats del premi: millor programa informatiu o de divulgació pel treball Track el Vendrell i millor programa d’entreteniment de ficció per l’espai cultural Salmaldon TV. D’altra banda, Canal 21 Ebre obté accèssits en aquestes dues modalitats pels treballs Primera columna i Gambusins, respectivament. El premi Diputació de Tarragona a la creativitat audiovisual s’atorga al reportatge “Chartreuse. Passat i present tarragoní”.

AUDITORIA A CAMBRILS AUDIOVISUALS. El govern de Cambrils contracta una empresa per dur a terme una auditoria amb vista a fiscalitzar la comptabilitat i les finances de Cambrils Audiovisuals (entitat pública empresarial local, EPEL) que produeix els continguts de la televisió digital pública del

Foto: El País

PÚBLICO

L’SPC CONTRA LA PROPOSTA DE REFORMA DELS MITJANS PÚBLICS. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) critica la proposició de reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que qualifica de “perill per al pluralisme i la independència informativa”. El PSC denuncia la proposta com el retorn de la “governalització dels mitjans públics”. JOSEP LLUÍS MICÓ, DIRECTOR DE PERIODISME A LA BLANQUERNA. El

Gallego-Díaz, premiada per la seva trajectòria

periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Lluís Micó, és nomenat nou director de Periodisme del centre universitari en substitució de Marçal Sintes, designat nou director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Micó Sanz va néixer el 1974 a La Font de la Figuera (València). És llicenciat en Periodisme pel CEU San Pablo i doctor per la Universitat Politècnica de València. Va exercir el periodisme a LevanteEl Mercantil Valenciano. Més tard, es va fer càrrec de la secció de Societat del Diari de Girona. Publica articles d’opinió en aquest i altres mitjans.

12 de gener DESÈ ANIVERSARI DE RÀDIO SABADELL. L’emissora Ràdio Sabadell commemora el desè aniversari amb un acte institucional celebrat al Teatre Principal de la localitat que l’emissora retransmet en directe. Hi assisteixen l’alcalde de la ciutat, Manuel Bustos, i el director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Antoni Molons. EL PREMI REI D’ESPANYA PER A DOS PERIODISTES EQUATORIANS. Els periodistes de l’Equador Héctor Hernán Higuera i Antonio Eduardo Narváez són guardonats amb el Premi Internacional de Periodisme Rei d’Espanya, convocats per l’agència EFE i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, en la categoria de televisió per una emissió en directe durant la sublevació policial de 2010. El programa titulat El 30 de setiembre entre la vida y la muerte mostra l’operatiu militar organitzat per permetre el president equatorià, Rafael Correa, sortir sa i estalvi de l’Hospital de la Policia de Quito on s’havia refugiat.

13 de gener PORTA OBERTA A PRIVATITZAR LES AUTONÒMIQUES. El Govern del PP proposa en la reunió del Consell de Ministres la modificació de la llei de comunicació audio-

Foto: URL

3 de gener SOL·LICITA CONCURS DE CREDITORS. Mediapubli SL, editora de Público i del digital Público.es, sol·licita davant els jutjats del Mercantil de Barcelona la declaració del concurs voluntari de creditors. L’empresa atribueix la decisió a la “intensificació de la crisi publicitària, les dificultats per accedir a un nou finançament i la profunda transformació que pateix el sector de la premsa escrita”. En el moment de la sol·licitud judicial, els treballadors del diari encara no han percebut el sou de desembre. La situació obliga els treballadors a romandre en el llocs de treball per mantenir “intacte” el compromís amb els lectors. Els treballadors reclamen, a través del comitè d’empresa, informació per part de Mediapubli de les intencions de romandre vinculats al projecte que van endegar “entre tots” ara fa quatre anys i mig. El diari rep missatges de suport dels lectors.

visual que permetrà a les comunitats decidir la manera de gestionar els canals públics, incloses fórmules indirectes de direcció, segons avança en roda de premsa la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. L’avantprojecte de llei permetria a les comunitats autònomes “elegir lliurement “ la manera de gestió més eficaç dels canals públics” La vicepresidenta atribueix la decisió a la difícil situació financera de bona part dels 13 canals autonòmics de titularitat pública que funcionen a l’Estat amb un pressupost global superior als 1.800 milions d’euros i arrosseguen un deute acumulat de prop de 1.500 milions d’euros.

Micó estrena càrrec a Blanquerna.

16 de gener PERJUDICIS DE PRIVATITZAR LES AUTONÒMIQUES. Els sindicats i associacions d’espectadors de televisió alerten dels “danys col·laterals” que podria provocar la privatització de les cadenes autonòmiques anunciada en el consell de ministres. L’agrupació de periodistes de la UGT avisa dels efectes “perniciosos” de la privatització, que

23 de gener

29 de gener

RETALLADA DE CORRESPONSALS A TV3. La tisorada prevista d’algunes cor-

ATORGATS ELS PICA D’ESTATS. El Jurat del Premi Turístic Internacional Pica d’Estats de premsa, ràdio, televisió i Internet fa públics els guanyadors de la 23a edició del guardó convocat anualment per la Diputació de Lleida. El premi al millor treball de premsa especialitzada en viatges i turisme és per al reportatge “Aigüestortes i llac de Sant Maurici, el cor dels Pirineus”. El millor treball de premsa escrita d’informació general és per a la sèrie de reportatges “Miradors sobre paratges de Lleida”, publicats a La Vanguardia. El millor treball de premsa internacional recau en el documental “Viure sobre els núvols. Un monestir al Pirineu”. El de televisió s’atorga al reportatge “El col·leccionista d’estrelles”. El corresponent al millor reportatge fotogràfic l’obté Pirena 2011. El d’àmbit local es destina al reportatge “Un viatge pels camins de la llum”, sobre els equipaments hidroelèctrics de La Noguera i el Pallars Jussà, publicat en el suplement “La revista” del diari La Mañana. El referent a Internet se l’emporta el reportatge titulat “Una ruta de conte”.

responsalies de TV3 es fa oficial avui i serà efectiva aquest mes. TV3 ho comunica a través d’una nota el tancament de la corresponsalia de Bogotà, a càrrec d’Isabel Galí, i la de Rabat, ocupada per Pepe Garriga. Els dos periodistes de la televisió catalana s’incorporaran a les instal·lacions de Sant Joan Despí. Les informacions de les zones sudamericanes i del Magrib seran cobertes per agències internacionals. En cas d’esdeveniments de rellevància, s’hi enviaria un equip especial per cobrir-lo. L’omissió dels corresponsals ha estat obligada per les “necessitats d’ajustar-se al nou pressupost de TV3 per al 2012”, explica la cadena.

18 de gener L’HERMES TANCA UN ERO AMB ACORD. La direcció del grup Hermes, empresa editora d’El Punt-Avui, i el comitès d’empresa d’Hermes Comunicacions i Corporació Catalana de Comunicació, signen un acord per aplicar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que afecta 49 treballadors de la plantilla. El grup empresarial va endegar l’ERO amb la intenció d’aplicar un pla de viabilitat dels productes que edita, tant en l’edició en paper com en la digital. Les negociacions han aprovat també que els antics treballadors de l’Avui es rebaixin el sou entre un 30% i un 40% per equiparar-lo al de la resta de la plantilla.

SETANTA-CINC ANYS DE RNE. Una exposició itinerant recorrerà cinquanta ciutats espanyoles per commemorar els setanta-cinc anys de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE). El 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil, l’emissora sortia a l’aire des de Salamanca amb una programació basada en música i comunicats de guerra. L’emissora repassa ara els moments més destacats de RNE, que el 1940 es va traslladar a Madrid i, el 1949, començà a emetre a Barcelona des del Liceu. La mostra, en un camió desplegable, visitarà Lleida el 2 de febrer, Girona el dia 4, Tarragona el 6 i Barcelona el 15 de febrer.

20 de gener NO AL CEMA. Declaracions de la vicepresidenta del Govern central, Sáenz de Santamaría, després del Consell de Ministres d’avui, assenyalen que la creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA) prevista per la llei, suposaria una despesa de set milions d’euros, que l’Executiu estalviarà al no posar-lo en marxa. “Un altre organisme regulador pot dur a terme la mateixa tasca i eficàcia sense necessitat de gastar tants diners”, assegura la vicepresidenta.

22 de gener CREIX EL SUPORT A PÚBLICO. Més de 12.000 persones signen a través del web de Público un manifest a favor del diari en el qual es fa una crida a totes les persones interessades en la continuïtat del diari i els seus continguts. El president de l’Ateneu de Madrid, el filòsof i escriptor Carlos París va impulsar aquests iniciativa de suport. El manifest serà presentat formalment demà a l’Ateneu madrileny.

Foto: TVC

19 de gener

30 de gener Isabel Galí tornarà a treballar a Barcelona

25 de gener LA SEXTA DEIXA LA FÓRMULA 1. La crisi publicitària i la baixada d’ingressos al sector fa que La Sexta renunciï a pagar els drets esportius de la Fórmula 1. La Sexta tenia amb Mediapro, un contracte per cinc anys, inclosa aquesta temporada i la pròxima. Mediapro, titular dels drets audiovisuals del Mundial, ha rescindit el contracte amb la cadena i obre un concurs per a totes les cadenes que estiguin interessades en la retransmissió del Mundial en obert les dues properes temporades.

26 de gener NOU DIRECTOR DE COMRÀDIO. El periodista Rafael de Ribot (Girona, 1966) és nomenat director general de COMRàdio en substitució de Francesc Triola. El nomenament ha estat aprovat per la Junta General de Comunicació Local (ACL) la societat que gestiona el grup propietat de la Diputació de Barcelona. La votació ha comptat amb el suport de CiU i el del PSC. De Ribot va ser cap de redacció d’Informatius a TV3, director de Catalunya nit de Catalunya Ràdio i director de Continguts a Comunicàlia. Fins avui, dirigia el diari en línia El singular digital. L’acord entre els partits és fruit d’un seguit de negociacions que han tingut lloc en les darreres setmanes i que permeten salvaguardar el futur de la COM i la informació de proximitat.

ZETA ESTRENA SEU A MADRID. El Grupo Zeta canvia de seu a Madrid i trasllada les oficines a l’edifici Orduña al districte de Fuencarral. Ocupa en règim de lloguer quatre de les cinc plantes (4.087 metres quadrats) de l’immoble d’Iberdrola Immobiliaria. A la nova seu, s’instal·la la presidència del Grup, la direcció editorial i de comunicació, l’assessoria jurídica, la delegació a Madrid d’El Periódico de Catalunya, les revistes corporatives, l’àrea digital, Ediciones B, Zeta Gestión de Medios i la productora Zeta Audiovisual.

31 de gener VINT ANYS DE DONES PERIODISTES. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) celebra l’assemblea amb la presentació de la memòria d’activitats entre 2010 i 2011 i la vista posada en el vintè aniversari de l’entitat a commemorar aquest 2012. La Memòria destaca la creació dels premis no sexistes amb les Bones Pràctiques en Comunicació, les publicacions aparegudes el 2010 i el 2011, entre aquestes la versió digital de Dones (Donesdigital). També constata la recerca sobre la violència contra les dones i la col·laboració en polítiques de gènere amb ajuntaments com el Consell Municipal de les Dones de Sant Boi de Llobregat o la Regidoria de Gènere de Terrassa. Des de l’octubre de 2009, l’ADPC és present a les xarxes socials amb la publicació de centenars d’enllaços, amb allò que té a veure amb l’entitat, el gènere i l’exercici de la professió. L’assemblea aprova l’informe econòmic 2010-2011 sense obviar les dificultats de finançament.

CAPÇALERA MARÇ 2012

quantifica en la pèrdua de 10.000 llocs de treball directes més aquells treballadors de les productores contractats per obra. Una altra pèrdua es la pluralitat informativa i la desaparició de l’esperit amb què van ser creats els canals.

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

CAPÇALERA MARÇ 2012

EL COLEGIO INICIA LOS ACTOS DE SU 25 ANIVERSARIO

El Colegio de Periodistas de Cataluña ha dado el pistoletazo de salida a los actos de conmemoración del primer cuarto de siglo de la institución. El 22 de febrero se inauguró la exposición “25 años de Colegio, 25 años de periodismo” que se podrá visitar hasta de abril. En el acto participaron cuatro exdecanos (Salvador Alsius, Joan Brunet, Montserrat Minobis y Josep Carles Rius) y Margarita Rivière, vicepresidenta de la primera Junta. Rivière centró su parlamento en los tiempos de la Asociación de la Prensa de Barcelona y recordó el trabajo del Grup de Periodistes Democràtics. Salvador Alsius, quien reconoció sentirse entre emocionado y apesadumbrado por ser el decano vivo más antiguo –Josep Maria Huertas, Josep Pernau y Carles Sentís son los tres decanos muertos en los últimos años–, recordó las dudas de los años previos a la creación del Colegio y cómo dicha institución consiguió borrar “el espinoso tema de las organizaciones provinciales”. Sobre la etapa de Pernau, destacó la proclamación del Código Deontológico y la creación del Consejo de la Información (garante del Código), y se congratuló por la imagen y actitud del Colegio. Montserrat Minobis recordó que los periodistas tienen la obligación de ejercer “un periodismo libre al alcance de todos”, y pidió a los jóvenes presentes en la sala que sientan “una inmensa curiosidad” por lo que rodea al mundo. También tuvo palabras para recordar lo intensos y densos que han sido estos veinticinco años. Joan Brunet admitió que Minobis y él dejaron atrás los años de un Colegio “potente y cohesionado” y que afrontaron problemas como el caso Carmel, el debate del Estatuto del Periodista, el inicio de la doble crisis (tecnológica y económica) en los medios, la discusión parlamentaria de la Ley Audiovisual, el Libro Blanco de la Profesión Periodística y el debate sobre quién es periodista, que finalizó con la aceptación de los periodistas “de medios” y “de fuentes”. Fueron tiempos convulsos que calificó de “tormenta perfecta”. El último decano en tomar la palabra fue Josep Carles Rius, a quien le tocó vivir los años de la crisis económica. Recordó que la precariedad en la profesión era la principal preocupación de Josep Maria Huertas –a quien sustituyó tras el fallecimiento del veterano periodista– y se refirió a “una creciente precariedad y una constante destrucción de puestos de trabajo, con cifras de periodistas en paro nunca vistas. Y con unas condiciones laborales que, en ocasiones, resultan incompatibles con cualquier proyecto vital”. Finalmente, se mostró convencido de que el periodismo saldrá de esta “por el compromiso personal de muchos periodistas que luchan por crear espacios de independencia y por el compromiso colectivo”. JORDI ROVIRA

LA BOLSA DE TRABAJO SE HACE UN HUECO EN EL MERCADO El pasado 30 de septiembre el decano del Colegio de Periodistas, Josep Maria Martí, presentó la nueva Bolsa de Trabajo, que en el momento de cerrar esta edición contaba con 635 usuarios inscritos y casi noventa empresas dadas de alta. Gracias a esta combinación de oferta y demanda una veintena de colegiados ya han encontrado trabajo. En paralelo a la presentación de la nueva y modernizada bolsa de trabajo también se presentó el Servicio de Orientación Profesional, gratuito, y que está destinado tanto a los colegiados que están en el paro como a los que quieren redefinir su trayectoria profesional. La nueva bolsa de trabajo es autogestionable por los propios usuarios, accesible desde Internet y permite que estos administren de una forma rápida y sencilla las ofertas de trabajo en cualquier momento del día. Para darse de alta solo hay que entrar con los mismos usuario y clave de la intranet del Colegio y rellenar los datos básicos del currículum. A partir de ahí, el usuario ya puede acceder al área de gestión de la bolsa. A pesar del fuerte impulso que la Junta de Gobierno está dando a la actual bolsa de trabajo, este servicio no es nuevo, sino que se creó en los primeros años del Colegio. Con el tiempo, varias empresas han utilizado esta vía para encontrar periodistas, pero siempre se ha mantenido en un segundo plano debido a que el mercado laboral ya disponía de sus propios mecanismos. En los últimos años, y gracias sobre todo a las nuevas tecnologías digitales, la bolsa ha ganado impulso y actualmente ha mejorado sustancialmente sus prestaciones. Algunos periodistas como Laura Saula, Clara de Cominges o Moisès Peñalver ya se han beneficiado de esta nueva herramienta y han encontrado trabajo, no en vano Clara asegura que “exceptuando los contactos y recomendaciones, ahora mismo la bolsa colegial es casi la única opción para encontrar trabajo de periodista”, ya que, según ella, “el mercado laboral es casi inexistente en lo que respecta al periodismo. Las opciones son ínfimas”. El otro servicio que en septiembre se presentó conjuntamente con la nueva bolsa de trabajo es el de Orientación Profesional. Este servicio consiste en que dos viernes al mes (de 16 a 20 horas, siempre con cita previa), el orientador Jorge Oriol se entrevista durante una hora con colegiados que están en el paro o que quieren reorientar su carrera profesional. Este servicio gratuito por ahora solo se ofrece en la demarcación de Barcelona, aunque desde el principio está previsto también poder ofrecerlo progresivamente en el resto de demarcaciones. EUDALD COLL

ENTREVISTA A JORDI ÉVOLE Jordi Évole (Cornellà, 1974) es uno de los periodistas de moda. El premio Ondas al mejor presentador, que recogió el año pasado, confirma una trayectoria ascendente desde que empezó en Viladecans TV, pasando por el Carrussel de Ràdio Barcelona hasta el popular personaje de El Follonero. Desde entonces ha hecho el viraje inverso, dando a su programa, Salvados, un carácter cada vez más periodístico y menos humorístico, sin perder el punto de ironía que le caracteriza. Évole explica que lo que hace en Salvados no es muy diferente a lo que hacía en Viladecans TV, ya que allí les inculcaron a salir a la calle a buscar la noticia. “Para mí la curiosidad es fundamental y esta se mantiene bastante intacta. En estos años también he tenido la suerte de haber hecho un giro de un periodismo serio hacia el entretenimiento y el humor. Y eso ahora me permite hacer lo que hacemos, preguntar lo que preguntamos y del modo en que lo preguntamos”, admite. Salvados, que empezó como un proyecto puntual, se ha convertido en uno de los programas estrella de su cadena, en el que se viven situaciones tensas con los entrevistados. Para Évole, sin embargo, todo tiene un límite. Confiesa que en algunos momentos “somos drásticos hasta el punto que nos hemos cargado entrevistas enteras porque hemos visto que habíamos superado la raya que te provoca inquietud. Hay límites que siempre espero saber respetar. Porque en la televisión tienes el riesgo de acabarte fijando más en la audiencia que en lo que estás haciendo”. En cuanto a la televisión de hoy en día, el periodista de Cornellà considera que no se emite “¡lo que la gente quiere ver sino lo que ellos [los directivos] deciden que la gente quiere ver! Por culpa de eso cada vez tenemos más extelespectadores, personas que consideran que la televisión ya no les aporta nada”. Sin embargo, está convencido de que el medio tiene muchas posibilidades. “Es uno de los más ricos a la hora de expresarse, ¡tenemos que aprovecharlo! No convirtamos la televisión en un lugar donde solo hay tertulias de gente enfrentándose”, añade. En este sentido, opina que tenemos que ponernos en el lugar del espectador para convertir los temas complejos en asequibles. “Además, ahora hay mucha demanda de información”, y sigue: “(…) el espectador tiene ganas de saber, de informarse. Ahora se puede uno informar desde en un blog hasta en un programa de prime time. Aprovechemos este momento”. En cuanto a si le provoca vértigo haber ganado el Ondas 2011, tener 300.000 amigos en Twitter y la gestión de un programa cada vez más exigente, se muestra sensato: “ni estaremos nunca en la cima ni estaremos hundidos. Tenemos que mantener un cierto equilibrio. (…) en este sector todo va muy rápido, cada vez más, y lo que tenemos que procurar es seguir trabajando” JORDI ROVIRA

En 1962, Ibero Mundial de Ediciones de Barcelona empezó a editar Mary Noticias, un tebeo que tenía como protagonista una joven periodista de televisión muy atrevida que viajaba mucho y se metía en líos. Eso pasaba cuando aquí empezaba a emitir Televisión Española y los aparatos de televisión eran unos electrodomésticos de lujo que muy pocos hogares tenían. Este tebeo dejó atrás la doctrina retrógrada de la Sección Femenina y las historietas cursis de hadas, princesas y animalillos desvalidos que hasta entonces alimentaban las publicaciones paran niñas. Carme Barberà, la dibujante que durante once años (hasta 1973) dio vida a Mary Noticias, todavía hoy se parece a su personaje más famoso. Sigue muy activa, estudia, dibuja a sus amigos, ejerce de abuela, escribe poesía y recuerdos sobre su barrio del Raval… Autodidacta en el dibujo y en muchas otras cosas, empezó a trabajar a los dieciséis años gracias a un primo suyo, Albert Genies, que tenía una editorial y le hizo un primer encargo. A partir de entonces, no ha parado nunca más. Cuando el director de Ibero Mundial de Ediciones, Josep Maria Arnau, le propone el personaje de Mary Noticias, Carme ya era una dibujante experimentada y con talento. “Me lo ofrece en un momento en que había bajado el trabajo y en seguida le dije que sí. Y es el personaje del que estoy más satisfecha. De hecho, me he divertido mucho dibujando. No lo cambiaría por nada del mundo. He podido trabajar y a la vez ser libre”, explica. Y así, libre, dibuja su personaje. Tan libre que la censura llama a su puerta. Y cuando el tebeo ya tiene una gran audiencia se ve obligada a crear una familia para Mary Noticias, hacerla un poco más convencional, para torear a la caverna fascista. En unos años en los que las chicas iban con enaguas con almidón y el cabello encrespado, Mary va con gabardina casi masculina y el pelo suelto. Uno de los elementos más revolucionarios era el vestuario, muy moderno para la época. Barberà está convencida de que los tebeos son una buena herramienta para captar nuevos lectores. Lo que no cree es que sea la responsable de haber creado ilusiones en niñas y adolescentes que soñaban con ser periodistas y después convirtieron aquellas fantasías en vocación. MARIA FAVÀ

DOSIER: TV, NADA VA A SER COMO ANTES Resulta evidente que vivimos la crisis más grave y compleja por la que han atravesado los medios de comunicación en toda su historia. No se trata de una crisis coyuntural, sino que asistimos a una conjunción de múltiples factores que debemos abordar de manera global, y que cuestionan los modelos en los que se han basado en el último siglo la prensa, la radio y la TV.

La fragmentación-atomización de las audiencias, los cambios demográficos y la modificación de gustos y hábitos de amplios sectores de la población, la pérdida de eficacia de la publicidad o el despliegue de las nuevas tecnologías son, entre otros, responsables del gran “tsunami” en el que nos vemos inmersos. En primer lugar, la pérdida de audiencia de los grandes medios, especialmente la televisión, está provocando un proceso imparable de fragmentación del mercado. Se trata de un factor que obliga a una revisión de las teorías y las prácticas en las que se han basado los mass media y sus modelos de negocio. En la

nuevos competidores en el negocio. Faltó rigor, experimentación previa y realismo. Se confió demasiado en las empresas consultoras, en los técnicos, en los supuestos expertos en los negocios virtuales que actuaron con una frivolidad inaudita, eso sí, con el dinero de los grupos periodísticos… Y, a pesar de todo, no hay duda de que en la Red está una parte sustancial del futuro de los medios de comunicación, donde han surgido infinidad de experiencias alternativas de lo que será finalmente el nuevo periodismo en la Era Digital. Nada va a ser como antes, no estamos en el final de un proceso sino al principio. Hay que acostumbrarse al vértigo del cambio permanente. El principal problema y el gran reto es que esta vez tenemos pocos puntos de referencia, pocos ejemplos para inspirarnos o copiar… porque todo está por descubrir. EDUARDO GARCÍA MATILLA

DOSIER: LA TELEVISIÓN HA MUERTO, ¡VIVA LA TELEVISIÓN! televisión los datos son contundentes: en España, en solo 6 años, las tres grandes cadenas nacionales y las principales autonómicas han reducido su audiencia en casi un 40%. Sin embargo, el nuevo entorno de la comunicación, caracterizado por la multiplicación de las ofertas informativas y de entretenimiento, abre posibilidades inéditas de alcanzar con más eficacia a audiencias segmentadas a través de los nuevos canales y soportes digitales. Frente a la amenaza de la fragmentación surgen las inmensas oportunidades de la segmentación, que mejora la eficacia publicitaria y permite nuevos modelos de relación de los emisores con sus audiencias, creando contenidos más adaptados a sus necesidades. Otro factor significativo del cambio es la implantación de las nuevas tecnologías, con sus capacidades de interactividad y de comunicación directa con los públicos. El análisis de cómo se han integrado en muchos casos estas tecnologías en el modelo de negocio de los medios tradicionales es fundamental para explicar algunos problemas graves a los que se enfrenta prensa, televisión y radio. En cuanto a la prensa, la carrera que se desencadenó para liderar la transición digital resultó nefasta para el sector. Las cuantiosas inversiones de los principales periódicos provocaron efectos devastadores que se agravaron con la crisis económica. Se produjo una pérdida de compradores de la versión en papel y una caída de los ingresos publicitarios convencionales (la “canibalización” de su propio mercado). ¿De qué valía ampliar el número de lectores en la Red si los retornos económicos eran insignificantes, y en ningún caso neutralizaban las pérdidas? Además, fueron los grandes diarios los que, al potenciar el atractivo de los contenidos distribuidos por Internet y fomentar la cultura de la gratuidad, abrieron el espacio a centenares de

En muy poco tiempo, la televisión ha vivido una auténtica revolución que ha hecho tambalear los cimientos del medio y ha transformado radicalmente como la concebimos, hacemos y consumimos. La proliferación de cadenas ha fragmentado el consumo. La implantación de la tecnología digital ha hecho que los contenidos viajen más rápido y con más calidad técnica. Nuevas plataformas, nuevas pantallas y nuevos medios plantean una competencia directa a la televisión tradicional y ponen en cuestión el papel de los programadores y su poder. En 1995, Michael Spindler, presidente de Apple, publicó en el periódico L’Unità que el futuro no sería de la televisión, porque no se había vuelto lo suficientemente inteligente. Vaticinaba que el usuario final conservaría el control del producto. “El consumidor –decía – , y no cualquier tecnofanático, debe ser el único juez de la demanda y el consumo en la forma mediática que se va perfilando”. Han pasado unos años y las transformaciones se aceleran. La gran revolución, el gran cambio ha venido a través de Internet. La mejora de la calidad con la que se puede transmitir la señal de vídeo a través de la Red está suponiendo la auténtica implantación del consumo de la televisión de manera asincrónica; la televisión a la carta. La televisión no puede ser la misma, después de Youtube. La televisión a la carta tiene éxito porque pone al espectador en el centro del negocio televisivo. Los programadores seguirán desempeñando una tarea importante, aunque cada vez menos. La obsesión por la orientación a los resultados y por cuantificar todo lo relacionado con los contenidos televisivos ha tenido como consecuencia el considerar a los espectadores como una masa. Como en todos los servicios al público, la exigencia de calidad pasa por una atención más individualizada. Hasta ahora, en televisión, personalizar los

CAPÇALERA MARÇ 2012

MARY NOTICIAS, LA PRIMERA PERIODISTA DIBUJADA

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

contenidos era prácticamente imposible. Con Internet todo cambiará. Los nuevos aparatos y servicios en el hogar harán posible esta revolución. TV3 fue una de las primeras televisiones europeas que apostó por este servicio, que se abrió a todo el mundo en 2007, y su ejemplo ha sido seguido por la mayoría de televisiones públicas y privadas. La tendencia de futuro es que, cada vez más, los usuarios querrán y tendrán la capacidad de generar contenidos. Las cadenas de televisión, sobre todo las públicas, deben estar atentas a esta oportunidad de abrir una nueva ventana de participación a los ciudadanos. Las nuevas tecnologías nos lo ponen todo más fácil para ir más rápido, más lejos y romper con las fronteras establecidas. La Red ha revolucionado el modo en el que nos relacionamos con la comunicación. Estamos en un nuevo y vertiginoso hiperespacio comunicativo. La convergencia de las plataformas comunicativas, la proliferación de los canales, la capacidad de interrelación y de compartir contenidos… El medio ya no es el mensaje. El contenido se ha convertido en el nuevo “rey de la selva”. Si no tienes nada que decir, da igual que dispongas de un medio poderoso a tu alcance porque te será difícil llegar lejos. FRANCESC ESCRIBANO

CAPÇALERA MARÇ 2012

DOSIER: PANTALLAS Y AUDIENCIAS EN MESTIZAJE

La audiencia de enero deja un nuevo récord histórico de consumo televisivo en nuestro país: 264 minutos por espectador y día. Si tenemos en cuenta que el público potencial televisivo ronda los 44 millones de ciudadanos, la multiplicación de horas de consumo por el número total de televidentes deja una cifra ilustrativa del poder que atesora la “caja lista”: cerca de 6.000 millones de horas hemos dedicado los españoles a la televisión en enero. Todo ello, sólo con el consumo tradicional de televisión en casa, sin contar segundas residencias, bares y visionado en diferido, ni por supuesto la medición de los nuevos dispositivos tecnológicos. Esta primera consideración nos deja el primer gran titular periodístico de los atributos, valores y fortalezas de la televisión como medio de comunicación: su gran capacidad de convocatoria. Y es que ver “la tele” es la principal dedicación de los españoles, sólo superada por trabajar, estudiar o dormir. De ahí que la audiencia sea el motor económico de la televisión y la publicidad su principal nutriente. En definitiva, el dúo audiencia y publicidad expresa con rigor la salud económica de la industria televisiva en su conjunto. Por tanto, lo que conocemos como audiencia nos marca la temperatura de la empresa televisiva y audiovisual. Y por dejar otra conclusión: la audiencia, como concepto integral, es el principal y más importante principio del mercado, junto al concepto de la fragmentación, resultante del paso de la paleotelevisión a la neotelevisión; de la televi-

sión única a 150 cadenas en competencia; del discurso vertical –el poder sólo emana del estado– al discurso horizontal con la irrupción de las nuevas tecnologías. Conviene comentar sobre la tecnología que sin duda ha sido siempre, es y será la vanguardia del cambio social. Juan Cueto, innovador director de Canal +, dijo que “la tecnología es la nueva teología”. Un ejemplo emblemático: ver la televisión en alta definición –por no citar en 3D– es ver otra televisión. Tener la experiencia de ver televisión en alta definición significa ver una programación innovadora, con otra gramática, lenguaje y ritmo narrativo. Ante el triunfo de la tecnología, de los nuevos medios y soportes para ver televisión, el gran reto de las empresas y profesionales es conocer qué y cuáles son las preferencias y el porqué de dicha elección programática. Y por supuesto, también, qué sucede con el consumo de televisión de todo tipo y condición que tenemos a nuestra disposición. Una situación que complica el éxito de programas y cadenas. El éxito en televisión es una excepción. El reto actual más sustancial de la audimetría, de la investigación de la audiencia, es la conjugación del consumo tradicional con la explosión de soportes conectados a Internet y que permiten al mismo tiempo consumo televisivo fuera de casa y en movilidad. En definitiva, el presente, que no el futuro, es conocer con profundidad, rigor y garantía el comportamiento de la ciudadanía televisiva en cualquier momento, en cualquier lugar y en cualquier sistema o soporte de recepción de la señal. Y este es solo el principio, pues el interrogante sin resolver es cómo ofrecer toda esa información que manifiestan los espectadores, la tradicional de toda la vida, junto a la más sofisticada de los nuevos dispositivos tecnológicos de manera eficiente a través del mestizaje, de lo que se califica como crossplataform (TV + PC + móviles) o cross media, con el objeto de potenciar y desarrollar la industria televisiva de nuestro país. Se trata, pues, de armonizar la medición offline y online. Como decimos como titular del artículo: siempre en mestizaje. RICARDO VACA BERDAYES

DOSIER: ¿DE DÓNDE VIENE Y HACIA DÓNDE VA NUESTRA TELEVISIÓN PÚBLICA? Tres días antes de las elecciones legislativas del pasado 20-N, tuve ocasión de preguntarle directamente al candidato Mariano Rajoy qué planes tenía para Televisión Española si accedía a la presidencia del Gobierno. No me reveló gran cosa, pero se le entendió todo. Me dijo: “Me preocupa la dinerada que TVE le cuesta al contribuyente”. Y añadió: “¡España es el país del mundo con más televisiones públicas!”. Dicho eso, me avanzó que pensaba legislar para fomentar la privatización de las televisiones autonómicas. A partir de ahí, no

se puede descartar que propicie alguna sinergia entre TVE y las televisiones autonómicas, con la finalidad de economizar. Este nuevo Gobierno, de entrada, ya ha recortado el presupuesto de TVE en doscientos millones de pesetas. Sin ingresos publicitarios y con un presupuesto muy reducido, parece claro que TVE vive en un proceso de “jivarización” que comprometerá el futuro de muchas de sus producciones propias. A pesar de la inercia histórica de un volumen de telespectadores que favorece a TVE, el laminado de sus contenidos llevará a un descenso de la cuota de pantalla. Por no hablar de la competencia de Internet y de las redes sociales, que apartará cada vez más a la gente joven de la pantalla del televisor. Internet acabará por contener la televisión. Tampoco hay que descartar que para reducir gastos al Estado acabe por ponerse a la venta La 2 o recortar sus gastos hasta casi el cero absoluto. La contención del gasto y una gestión rigurosa son principios saludables para cualquier empresa, y en eso TVE se ha anticipado a la crisis. La pregunta es: ¿qué esperamos de TVE y cuánto dinero estamos dispuestos a pagar? A pesar de la crisis, una televisión pública deseable sería la que informara de la realidad social y política con neutralidad, pluralismo y vocación de servicio público. Por eso deberían ser centrales en toda televisión pública los programas de debate político, social, histórico y cultural. También convendría que se aplicara en la producción de reportajes y documentales de interés general, amenos e instructivos. Que, mediante acuerdos con productoras privadas, produjera miniseries, telefilms y series de calidad, un entretenimiento con algún plus. Y asimismo, que asumiera una vocación de cohesión territorial, En resumen, una televisión pública solo tiene sentido en la medida en que proporciona aquello que una televisión privada –sujeta a la competencia comercial y a la cuenta de resultados– no está dispuesta a ofrecerle, y que constituye un servicio útil y enriquecedor. VÍCTOR AMELA

ENTREVISTA A JOAN Y LAURA GUERRERO, FOTOPERIODISTAS Joan Guerrero (Tarifa, 1940) es un fotoperiodista que ha trabajo en El Periódico de Catalunya, Diario de Barcelona, El Observador y El País. Ha publicado varios libros y ha realizado una cuarentena de exposiciones. Su hija Laura (Badalona, 1971) ha publicado sus imágenes en El Observador, Eco Press o El Vigia, y revistas como Futbol Català, Todo&Sport, CAPÇALERA y Newsweek. Actualmente colabora a diario en La Vanguardia. En cuanto a las diferencias entre los fotógrafos de ahora y los de antes, ambos están de acuerdo en que los profesionales de antes eran autodidactas, no les enseñaban la técnica en ninguna escuela. Joan, por su parte, reconoce que él no domina la técnica tanto como su hija y que él es de los que tira la foto y dice:

RETORNO DE LA GENERACIÓN PERDIDA Los periodistas catalanes de los años treinta conforman la mejor generación periodística de la profesión. Sin embargo, son una generación bastante olvidada, aunque en los últimos años estén despertando cierto interés. Eran profesionales cultos, viajados, que trabajaban en periódicos de partidos y eran catalanistas. Con el ánimo de recuperar su memoria, el Colegio de Periodistas de Cataluña ha organizado a lo largo de este último año un ciclo de tertulias para recordar a periodistas como Irene Polo, Just Cabot, Josep Maria Planes o Eugeni Xammar, entre otros. En el marco del ciclo “Periodistas combatientes, periodismo dócil. El periodismo de los años treinta y el de hoy, cara a cara”, organizado por el Colegio de Periodistas, se ha rendido homenaje a aquella generación que escribía mojando la pluma en un tintero o redactaba en la única máquina de escribir que había en la redacción. Muchas de aquellas plumas compartían haberse iniciado y coincidir en dos periódicos de referencia: Mirador y El Poble Català, y sus vivencias son funda-

mentales para entender la sociedad actual y las limitaciones del periodismo en Cataluña. Eran periodistas “militantes” y no lo escondían, que escribían en periódicos convertidos en órganos de partido, o nacidos como tales. Eran rivales, algunos se habían dedicado, se dedicaban o se dedicarían también a la política: polemizaban y había pugnas entre periodistas y medios, pero su denominador común era el catalanismo. Todo ello, en un mercado que representaba, en catalán, aproximadamente un 25% de la tirada global. En definitiva, querían informar, relatar los hechos con “objetividad”, aunque también tenían una clara voluntad de influir en la sociedad, escribiendo de cuestiones políticas, sociales, culturales y deportivas. XAVIER MARTÍ

UN ENCUENTRO PARA RECORDAR LOS DEBERES PENDIENTES El tratamiento informativo equitativo de las mujeres y de los hombres es aún una asignatura pendiente en muchos medios. La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (RIPVG), en marcha desde 2005, ha celebrado su último encuentro en Fez (Marruecos), con una asistencia de 150 personas de 35 países de América Latina, Europa y África. El periodismo con visión de género informa sobre la situación de las mujeres, iniciativas, legislación sobre género, discriminaciones; temas que les afectan. Por otro lado, visibiliza a las mujeres y su participación social, las incluye como fuentes de información. Y es que, a pesar del alto nivel actual de formación y profesionalización femeninas, las mujeres expertas solo ocupan un 9% del espacio informativo frente a un 91% de hombres, según recoge el Monitoreo Global de Medios o GMMP 2012. Y solo un 24% de las personas de las noticias son mujeres. Trabajar con esta perspectiva implica un tratamiento no sexista de la información que habitualmente ya recogen los medios generalistas, y la inclusión en la agenda mediática de temas ausentes, protagonistas invisibles y espacios que tradicionalmente no salen. Por desinterés o tabú. “¡Ninguna es libre hasta que todas lo son!”, lema de Fez, antetítulo de la Declaración final del IV Encuentro de la RIPVG, es un grito solidario y reivindicativo de un periodismo implicado en el cambio social. Buena parte de la Declaración de Fez trata la violencia en México –donde tendrá lugar el próximo encuentro–, e incluso pide al Estado mexicano que aclare y castigue todos los crímenes y atentados contra trabajadoras de los medios informativos. Lola Fernández Palenzuela, secretaria de Igualdad de la Federación de Sindicatos de Periodistas de España, y Clara Aurrecoechea Iturregui, del Sindicato de Periodistas de Andalucía y miembro de la Comisión de Igualdad de la RTV Andalucía, expusieron avances y dificultades en la consecución de la igualdad

de oportunidades real de las periodistas en España. La afiliación sindical profesional se defendió como una herramienta para hacer respetar los derechos de las periodistas, y más en el momento actual de crisis, despidos y abuso de los derechos. Pero sindicatos y comités de empresa con más mujeres, también. Fernández Palenzuela afirmó que la poca representación femenina en los espacios de negociación supone un perjuicio en los derechos de las mujeres con relación a permisos de paternidad, promociones, sueldos y tipos de contrato. LAIA SERRA VALLS

LA FUERZA DE LA MORDAZA IRANÍ Irán encabeza la lista de países del mundo con el número más elevado de periodistas en la cárcel, más de medio centenar. El régimen de Teherán no solo censura a los medios de comunicación, sino que somete a los informadores díscolos a juicios sumarísimos y a sentencias de cárcel, exilio o muerte. A pesar de que el régimen de los ayatolás no ha destacado nunca por el respeto a la prensa libre, es ahora cuando la agresión ha alcanzado niveles alarmantes. “El periodismo independiente es hoy uno de los trabajos más peligrosos en Irán”, dice Omid Memarian, periodista, bloguero y activista de los derechos humanos que reside en Estados Unidos. La gran ofensiva contra los medios arrancó en junio de 2009, después de las elecciones presidenciales que permitieron al ultraconservador Mahmud Ahmadineyad renovar su mandato. En los últimos dos años y medio, el régimen teocrático ha cerrado todas las publicaciones reformistas. “La prensa de oposición no existe en Irán”, dice Shohreb, una periodista de Teherán que prefiere ocultar su nombre. El ataque al ciberespacio de 2009 perdura en el tiempo y con mayor intensidad. La periodista Shohreb reconoce a CAPÇALERA que “la situación se ha complicado mucho. Cada vez cuesta más conectarse. Pero no pasa nada, es parte de la lucha”. La Red, en Irán, está llena de obstáculos y trampas. Como recuerda Ángeles Espinosa, periodista de El País que residió un tiempo en Teherán, “las webs de los opositores están alojadas fuera de Irán y aunque reciben información desde dentro, son iranís que viven en el extranjero los que las elaboran y actualizan”. Las páginas censuradas no son solo las de la oposición, sino también las extranjeras. “Para esquivar la censura y acceder a las páginas filtradas utilizamos el programa VPN, que se adquiere clandestinamente”, explica Shohreb. También están prohibidas las antenas parabólicas, aunque hay muchos iranís que las tienen en casa pero no a la vista. Además, aquellos que colaboren con medios extranjeros pueden ser acusados de espionaje, no en vano los periodistas extranjeros con acreditación permanente son muy pocos. KIM AMOR

CAPÇALERA MARÇ 2012

“ah, así está bien”. Son generaciones distintas, seguramente también por la época que les ha tocado vivir. Joan lo resume diciendo que él es más de El Ladrón de bicicletas y su hija es de Blade Runner, es decir “¡las dos son obras maestras, pero son lenguajes distintos!”. De ahí que las fotos de Joan sean en blanco y negro y negativo, y las de Laura sean en color y digital, aunque ella reconoce que también estuvo mucho tiempo en analógico y no fue hasta 2003, en El Periódico, cuando comenzó en digital. “Trabajar en color era una manera, inconsciente, de que no me relacionasen con mi padre, de diferenciarme de él”, reconoce. Laura define la fotografía de su padre como “una fotografía humanista” que busca lo sublime en lo cotidiano, y explica que él, como fotógrafo, mientras informaba también buscaba la parte poética. No en vano lo llaman “el poeta de la imagen”. Él asiente, pero puntualiza que lo que importa es el fondo y la forma. “No busco la fotografía perfecta. Es aburrida”, sigue. No le interesa para nada la estética por la estética que impera entre los profesionales, “porque el fotógrafo debe captar aquella sensación agridulce de la realidad. Uno de los problemas a los que se enfrenta la fotografía digital es que todo el mundo se ha hecho fotógrafo, admite Joan. “Y eso no puede ser. El peligro es el criterio. Está bien que todo el mundo tenga cámaras, pero no todo el mundo tiene criterio ni aptitudes para publicar”. Para Laura, ahí entran en juego el criterio y la seriedad que son necesarios en los medios de comunicación. En este sentido, Joan cree que “la fotografía ha perdido mucho en los medios. Se ha estandarizado. Le falta alma. Y se debe cuidar la calidad, pero también el alma”. Esa mirada particular. JORDI ROVIRA

CAPÇALERA MARÇ 2012

COM ENS VEU... NAPI

155

MARÇ 2012