D o s si e r
Els treballadors de l'Agència Catalana de Notícies durant una de les de vagues d'aquest abril per denunciar les retallades a l'agència. Foto: Comitè de Vaga ACN
Bordas, que el 1994 va publicar La guía de la corrupción (Plaza&Janés) juntament amb Eduardo Martín de Pozuelo i Santiago Tarín, companys seus a l’equip d’investigació del diari del Grup Godó. “El que està passant té l’origen als anys noranta. Allò va ser l’embrió del cos malalt actual, que ha anat creixent, mentre que el periodisme s’ha anat fent petit. Per això ara es va a la filtració. Qualsevol d’aquests temes que últimament han anat apareixent, els continguts dels quals són 60
Capçalera
molt pobres, tan sols són documents. I el periodisme d’investigació és donar noms, dades, trobades, explicar les coses i no tan sols enunciar-les. Abans quan rebíem una informació la treballàvem, no ens limitàvem tan sols a reproduir-la”, explica Bordas. D’altra banda, Albalat creu que “sempre s’han barrejat les filtracions amb el periodisme d’investigació. El document ha de ser una primera base informativa sobre la que cal treballar, si bé actualment tant la
manca de temps com les presses no ens permeten fer-ho”. Per la seva part, Noguer admet que “el periodisme de dossiers existeix i ha existit sempre. Per sort, les filtracions interessades se solen notar d’una hora lluny i els lectors cada vegada tenen més eines per detectar-les. En aquest sentit, les xarxes socials ens han ajudat molt. Ara bé, seria una llàstima que el periodisme d’investigació acabés nodrint-se només de filtracions interessades”.