Capçalera 142

Page 1

portada142.qxd:portada

7/10/08

13:02

Pรกgina 1

7PMFN DPOUBHJBS TBMVU - BHFOU DPOUBHJร T M BTTFHVSBOร B EF TBMVU Nร T DPNQMFUB EFM NFSDBU RVF JODMPV BWBOร BUT QSPHSBNFT EF NFEJDJOB QSFWFO UJWB J MFT NJMMPST DPCFSUVSFT t 1SPHSBNFT EF .FEJDJOB 1SFWFOUJWB 3FWJTJร Nร EJDB BOVBM ] 3FWJTJร Nร EJDB QFS BM DBSOFU EF DPOEVJS ] 3FWJTJร HJOFDPMร HJ DB BOVBM ] 3FWJTJร VSPMร HJDB BOVBM ] 3FWJTJร DBSEJPMร HJDB BOVBM

t &M 2VBESF .ร EJD Nร T ร NQMJ EF $BUBMVOZB t -MJVSF FMFDDJร EF HJOFDร MFH J QFEJBUSB t )PTQJUBMJU[BDJร Nร EJDB RVJSร SHJDB J B MB 6$* JMrMJNJUBEFT t 6SHร ODJFT IPTQJUBMร SJFT J B EPNJDJMJ t 5PU UJQVT EF QSร UFTJT t 'JOT B ศฝ QFS IPTQJUBMJU[BDJร B RVBMTFWPM DFOUSF EFM Nร O RVBO FM USBDUBNFOU OP FT SFBMJU[J FO DBQ DFOUSF BVUPSJU[BU EF MB .ร UVB t 2VPUFT FTQFDJBMT J VOFT DPOEJDJPOT SFBMNFOU BWBOUBUKPTFT QFS BMT DPMrMFHJBUT

$FOUSF .ร EJD .ร UVB (FOFSBM EF $BUBMVOZB MB USBORVJMrMJUBU EF HBVEJS E VOB BTTJTUร ODJB Nร EJDB JNNFEJBUB RVBO MB OFDFTTJUJ %JGFSFOUT TFSWFJT BTTJTUFODJBMT FTQFDJBMJUBUT Nร EJRVFT J QSPHSBNFT EF NFEJDJOB QSFWFOUJWB 5VTFU #BSDFMPOB 5FM 'BY XXX NHD FT

$Mร OJDB #FMPEPOUF FMT TFSWFJT E PEPOUPMPHJB J FTUร UJDB Nร T BWBOร BUT B QSFVT FTQFDJBMT BNC FMT QSPGFTTJPOBMT Nร EJDT Nร T RVBMJmDBUT $FOUSF E 0EPOUPMPHJB $JSVSHJB J .FEJDJOB &TUร UJDB EF MB .ร UVB 7BMร ODJB #BSDFMPOB 5FM 'BY XXX CFMPEPOUF FT

5VTFU #BSDFMPOB 5FM (SBOPMMFST ] *HVBMBEB ] .BUBSร ] 4BCBEFMM ] 4BOU $VHBU EFM 7BMMร T ] 7JD ] (JSPOB ] -MFJEB ] 5BSSBHPOB ] 1BMNB EF .BMMPSDB 0mDJOFT DPNFSDJBMT B #BEBMPOB ] (BWร ] - )PTQJUBMFU EF -MPCSFHBU ] .BOSFTB ] 7JMBGSBODB EFM 1FOFEร T ] 7JMBOPWB J MB (FMUSร ] #MBOFT ] 'JHVFSFT ] 0MPU ] 1BMBNร T ] 5PSUPTB ] &M 7FOESFMM ] 3FVT ] -MVDNBKPS XXX NHD FT ] F NBJM HFOFSBM NHD!NHD FT BUFODJร BM NVUVBMJTUB BUN!NHD FT

$PMrMFHJBUT


portada142.qxd:portada

7/10/08

13:02

Pรกgina 2


142-Sumari:Layout 1

8/10/08

10:45

Página 3

SUMARI

NÚMERO 142

JULIOL-SETEMBRE 2008

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurrent 647807966

DOSSIER ESPECIAL Un quart de segle amb TV3 i Catalunya Ràdio Autor: Sònia Ortiz Fotos: Sergio Ruiz /arxius de TV3 i Catalunya Ràdio

REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org

pàg. 36

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162

August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537

REPORTATGE

4

Memòria perduda: tres històries de l’adéu a RTVE Autor: Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz

ANÀLISI

66

Els mitjans i la percepció d’inseguretat Autor: Montse Quesada Fotos: Sergio Ruiz OPINIÓ

74

Articles de Lluís Gendrau i Josep Ritort Il·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó

76

Junta

REPORTATGE

Degà Josep Carles Rius i Baró

EFE escala l’últim tram de la reforma

Vicedegans/Vicedeganes Àngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull Salat Amparo Moreno Sardà Ignasi Soler Seras Secretària Pilar Casanova Seuma Tresorera Maria Favà i Compta Vocals Pilar Antillach i Bergua Irene Caparrós González Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Oriol Cortacans Enric Frigola Viñas Jordi Grau Ramió Anna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Yolanda Jiménez Sesé Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i Bellido Joan Vila i Triadú Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens

Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Vicente Pruna

REFLEXIÓ

12

“Necessitem ser fidels als principis ètics del periodisme”

82

Autor: Bernat Dedéu Fotos: Agències

Fotos: Ruben Moreno ACTUALITAT

16

Google: una revolució cultural? Autor: Ismael Nafría Fotos: Google ENTREVISTA

20

José Antonio Zarzalejos Text i Fotos: Jordi Rovira

90 91 92

PREMIS

WEBS

LA FOTO

Joan Vidal i Ventosa LLIBRES REPORTATGE

28

El Manifiesto, la darrera guerra mediàtica Autor: Jordi Rovira Fotos: EFE, Platón i arxiu ENTREVISTA

Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Printulibro Intergrup S. A.

PERIODISME AL MÓN

Estats Units: les eleccions en línia

60

94

NOTÍCIES COL·LEGIALS

DIA A DIA

98 110 114

EN POCAS PALABRAS

Enrique Meneses Autor: Marga Durà Foto: Claudia Bellante

96

COM ENS VEU...

Manuel Bartual

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044

3


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:50

Página 4

R E P O R TATG E

Les prejubilacions arriben al periodisme i tallen, en sec, carreres amb molts anys a l’esquena. D’un dia a l’altre els mitjans de comunicació perden molts dels seus

Memòria perduda: tres històries de l’adéu a RTVE Xènia Bussé Fotos: Sergio Ruiz

referents, però també

Robert Fisk, Tomás Alcoverro, Maruja

després, el juliol de 2006, l’ens públic

Torres, Iñaki Gabilondo, Josep Cuní...

havia finalitzat les converses amb les

una gran quantitat

De sobte, un dia desapareixen dels dia-

representacions socials legitimades per

ris, de la televisió, de la ràdio. L’única

signar l’anomenat Acord per a la

raó que ens donen és que són massa

constitució de la Corporació RTVE,

grans, que estan entre els cinquanta i els

que establia quina havia de ser l’es-

seixanta pocs anys, i amb aquesta edat

tructura organitzativa de la nova em-

ja toca retirar-se. Qualsevol creuria que

presa i, per tant, especificava de manera

es tracta d’una broma pesada o d’una

exacta el nombre de persones que hau-

(en català, expedient

pel·lícula de guió força macabre. En

rien de formar part de la plantilla: 5.900

canvi, una cosa semblant fa dos anys

treballadors fixos i 500 temporals. Això

de regulació

que està passant a la ràdio i la televisió

volia dir, segons explica el text de

públiques espanyoles. Benvinguts a

l’Acord, que en “sobraven” 4.150.

l’expedient de regulació de l’ocupació

O almenys aquesta era la xifra fa dos

de RTVE.

anys.Aquest mes de setembre del 2008,

Tot va començar ara fa dos anys i es-

un nou rumor recorre els fòrums del

caig, quan el rumor recurrent i ja clàssic

web fundat per un grapat dels profes-

del “ara ve la regulació” va anar fent-se

sionals actualment ja fora de la ràdio i

Páez i Jaume Codina−

més i més fort. A RTVE aquesta era

televisió públiques www.rtve4150.com.

una brama antiga però no per això

Es tracta d’un segon “tsunami” a la

repassen com és la

menys temible. Quan finalment va ser

plantilla o potser un nou ERE, un pèl

cert, gairebé tothom va emmudir. L’ens

menys potent però que va arribant. Les

públic decidia posar en marxa un expe-

informacions d’aquest web parlen

dient de regulació de l’ocupació que

d’uns 1.800 treballadors més que han

afectaria 4.150 treballadors, és a dir,

d’anar al carrer aviat. I les raons que

“convidats” a

quasi un 50% del total de la plantilla, si

corren pels xats són la crisi econòmica

hem de fer cas de les dades que feia

−la mare de totes les excuses− i la fu-

prejubilar-se.

anar la direcció de RTVE.

tura construcció de la nova seu de la

Per dur a terme aquest ERE, l’ens

RTVE en uns terrenys prop de Pozuelo

públic va elaborar una complexa i

de Alarcón, a Madrid.

intangible de capital intel·lectual. Tres dels afectats per l’ERE

d’ocupació) de Televisió Espanyola −Pere Barthe, Carme

seva vida després d’haver estat

contundent estructura legal creada expres- sament. Així doncs, amb data de

PRESSUPOST ESPECTACULAR

5 de juny es publicava la Llei 17/2006,

Tornem, però, al passat, al rovell de l’ou

segons la qual s’ordenava la creació de

del famós ERE. Fer fora 4.150 persones

la Corporació RTVE. Només un mes

de cop permetia a la nova Corporació


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:50

Página 5

:

Un dels periodistes prejubilats, Pere Barthe, excap d’esports de TVE, amb el seu gos a la platja de Castelldefels.

RTVE tres accions molt beneficioses

ració comença a caminar neta i sense

Continuem. El següent pas va ser esta-

senyalades pel text de l’Acord: dur a

dèficits. Amb l’afegit que els nous

blir un criteri “objectiu” per fer fora

terme accions d’adequació interna, és a

contractats són gent que es regiran amb

aquests 4.150 professionals que “sobra-

dir, convertir en treballadors “regulars”

una escala salarial a la baixa. Per això

ven”. I atès que els treballadors de més

centenars de professionals que treba-

es dóna el cas que per a tasques idèn-

edat són en general els qui més plusos

llaven sense els mateixos contractes i generar l’ocupació suficient i rejoveniment de la plantilla i, a més, justificar un sistema per a la incorporació de per-

Els contractats que substitueixen els prejubilats es regiran amb una escala salarial a la baixa

sonal temporal. Ni fet a mida. Francisco

convidar a la prejubilació els professionals més antics: tots els treballadors que tenien 52 o més anys a data 31 de desembre de 2006 o bé que com-

Pérez, advocat del Col·lectiu Ronda,

tiques, els nous contractats cobraran

plien els 52 anys fins al 31 de desembre

que ha seguit de ben a prop el procés i

menys diners”. Pérez afegeix: “cal su-

de 2008, essent també benvinguts a

ha assessorat uns quants extreballadors

bratllar que l’ERE pretenia alleugerir

l’ERE els treballadors més joves que,

explica que “la creació de la corporació

la plantilla de RTVE i, en canvi, men-

amb més de 24 anys treballats a l’em-

permet liquidar el que abans es deia

tre els treballadors de cinquanta anys

presa estiguessin d’acord a plegar.

ens públic, amb la qual cosa, el immens

eren “convidats” a marxar, s’anaven

I aquí comença el drama. Redactors, cà-

deute de RTVE passa a ser assumit per

contractant desenes de persones per-

meres, realitzadors, fusters, attrezzistes,

la vella estructura i per tant, la Corpo-

què fessin la feina que ja ningú no feia”.

il·luminadors són empesos suaument

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

drets que altres treballadors de la casa,

cobren per antiguitat, es va

5


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:50

Página 6

R E P O R TATG E

Retallades pertot arreu La paraula crisi està a l’ordre del dia

aquesta tardor el grup comenci un pla

59 treballadors d’una plantilla de 125

i la situació a RTVE no és l’única.

massiu de jubilacions anticipades a El

persones.

L’ERE de la televisió pública espa-

País, la principal capçalera d’aquest

En aquest sentit, Dardo Gómez, pre-

nyola ha deixat al carrer molts pro-

grup.

sident de Sindicat de Periodistes de

fessionals contrastats i amb una gran

L’origen del problema és, sobretot, la

Catalunya, reconeix que aquesta en-

experiència a l’esquena, però aquest

baixada d’ingressos. Segons va reco-

titat no disposa de dades sobre els mitjans que volen prendre

problema no és exclusiu tan sols de Prado del Rey ni de Sant Cugat. Ni de bon tros. En realitat, en l’actualitat són molts els mitjans de comunicació espanyols

Gran grups editorials com Prisa, Unedisa i Vocento tenen preparats plans de regulació d’ocupació

tant a mitjans públics com privats jubilacions anticipades “de professionals que

tructuracions en les seves respectives

nèixer Juan Luis Cebrián, conseller

es troben en els millors anys de les

plantilles. I en la majoria dels casos

delegat del grup al Foro de la Nueva

seves carreres”. “En els propers

les prejubilacions són la millor ma-

Comunicación a finals de setembre, el

mesos –prossegueix– diferents mit-

nera de portar-les a terme.

rotatiu perdrà el 15-16% dels seus in-

jans anunciaran reajustaments a les

Segons una anàlisi publicada el pas-

gressos publicitaris aquest 2008.

seves plantilles. Les prejubilacions no

sat 17 de setembre (“Tardor negra

Segons el web Diario crítico, l’ERE

són més que un pretext de les em-

per als mitjans informatius”) a Capi-

de Prisa afectarà “a un nombre en-

preses. Darrera de tot això el que hi

tal Madrid, un newsletter d’informa-

cara no quantificat de treballadors de

ha és la intenció de canviar uns sous

ció empresarial i financera, més de

Sogecable, la SER i, el més inquie-

dignes per gent sense experiència que

dos-cents periodistes i professionals

tant, de la publicació emblemàtica El

treballarà en precari”.

dels mitjans de comunicació es que-

País, que afectarà a alguns dels seus

daran a Espanya sense feina abans de

periodistes més coneguts”.

A FORA, TAMBÉ

Nadal per causa de la baixada d’in-

D’altra banda, a Unedisa, editora

Però l’“aprimament” de les redac-

gressos de la publicitat i a la crisi eco-

d’El Mundo i Expansión, també se’ls

cions no està afectant tan sols els mit-

nòmica que afecta el país.

acumulen problemes. Diferents fonts

jans de comunicació espanyols, sinó

Segons aquesta font, Tele 5 tenia pre-

parlen d’un ajustament de personal,

que es tracta d’un fenomen interna-

vist acomiadar a final de setembre

tot i que en aquest cas afectarien so-

cional. Sense anar més lluny, el fran-

vint periodistes dels informatius. Per

bretot a l’àrea administrativa, fruit de

cès Le Monde va presentar el 5 d’abril

la seva part, els tres grans grups edi-

la fusió per absorció amb Recoletos.

un pla de sanejament de la plantilla

cento) tenen preparats plans de regulació d’ocupació, malgrat que la majoria tinguin lloc sota la cobertura de jubilacions anticipades. CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

admet que s’està donant

i estrangers que tenen pendents rees-

que comporta una reducció

tors del país (Prisa, Unedisa i Vo-

6

mesures d’aquest tipus, però

Als mitjans dels Estats Units, així com a capçaleres europees com el mític Le Monde, també pateixen les prejubilacions

de cent trenta treballadors. A l’altra banda de l’Atlàntic, el periodisme nord-americà està immers en una crisi de grans magnituds. Un es-

Vocento es plantejaria una reducció de plantilla a l’ABC que encara està

D’altres casos són els del Grupo Zeta,

tudi realitzat mesos enrere pel Pro-

per determinar, tot i que on el futur

que està pendent de la seva venta, o

ject for Excellence in Journalism

és més negre és a Colpisa, l’agència

el de La Gaceta de los Negocios, que

indica que la indústria periodística

de notícies del grup, que es troba en

el 25 de setembre va presentar un

nord-americana ha retallat un 7% el

una situació financera força crítica.

ERE. El passat mes de juliol l’em-

personal de les redaccions, malgrat

Capital Madrid també es refereix a la

presa va comunicar als treballadors

que en alguns casos aquest percen-

situació de Prisa. Està previst que

que tenien la intenció de despedir a

tatge arriba fins a un 40%.


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:51

Página 7

Carme Pàez, exdirectora de RNE a Catalunya, va ser una altra dels afectats. A la imatge, Páez al passeig de Sant Joan.

cap a la “reserva”. Com aconsegueix la

qui parla de 2.000 milions. Al conseller

Codina, protagonistes d’aquest repor-

direcció de RTVE que la sortida sigui

d’Economia, Antoni Castells, si li

tatge en són només tres, però n’hi ha

pacífica? Dotant l’ERE d’un pressu-

donen el que costen dos ERE’s té el

hagut a grapats: Andrés Aberasturi,

post espectacular. Els professionals que

plus que li falta per finançar tot un país.

Paco Maldonado,Antonio Gasset, Cris-

se’n vagin cobraran l’atur i el 92% del

O quasi.

tina García Ramos, José Ángel de la

sou. Qui pot dir que no a una oferta Pràcticament ningú. Ni tan sols Anna Balletbò, exdiputada pel PSC-PSOE, que havia treballat a TVE durant anys, no va voler deixar-ho passar i va “tor-

tín Remesal, José Ruiz Orland, Miguel Ángel Roselló, Rafael Arias, Santiago Gargallo, Enrique Peris, Luis de Benito, Ángel Gómez Fuentes i Da-

nar” a TVE per adherir-se a l’ERE.

LA SÍNDROME DEL DESAPAREGUT

niel Peral, entre altres. I això sense

Arribats en aquest punt, algú pot pre-

Què ha passat en aquests dos anys?

comptar els professionals que mai hem

guntar d’on surten les misses. Bé, doncs

Gairebé tots els treballadors que van

vist ni sentit com ara càmeres, il·lumi-

de la butxaca del contribuent, és clar.

ser “convidats” a marxar han marxat.

nadors, tècnics de so, realitzadors, un

S’ha calculat que l’ERE té un cost de

Així, i a poc a poc, han anat abando-

llarg etcètera.

1.680 milions d’euros, prenent les xifres

nant la pantalla i les ones veus i rostres

Llúcia Oliva, encara a TVE però també

dels costos reals als quals s’afegeix un

que han acompanyat el públic durant

afectada per l’ERE, és força clara en la

creixement anual d’un 3%. Hi ha, però,

anys: Pere Barthe, Carme Páez i Jaume

seva anàlisi: “la televisió pública perd

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

com aquesta, en els temps que corren?

Casa, Rosa Maria Artal,Agus-

Amb la marxa dels professionals majors de 52 anys la televisió pública llença tot un capital intel·lectual a les escombraries

7


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:51

Página 8

R E P O R TATG E

Jaume Codina, exdirector de Línia 900, a la seu de Metges sense Fronteres, on treballa actualment.

un capital intel·lectual important que

miques de les prejubilacions han fet

ells”, apunta Oliva, per a qui el prece-

s’ha forjat amb els diners d’aquesta em-

que la gran majoria de treballadors

dent de l’ERE pot marcar un futur

presa, o sigui, que de manera conscient

de RTVE es decidissin a acollir-se a

força negre per a la professió perquè “a

llença l’experiència i els costos que

l’ERE. En molts casos, a la propina

les empreses periodístiques els pot anar

aquesta ha suposat a les escombraries.

econòmica s’hi afegia la voluntat d’evi-

bé decidir desprendre’s de les velles

Amb això, l’espectador és evident que

tar l’ostracisme. “Els companys que es

glòries”.

hi perd, però és que a més, a l’especta-

corresponsal que almenys

tot el procés de l’ERE amb els criteris economicistes-liberals més propis d’un

(Jaume Codina)

TVE a Pequín, també té el

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

fant”. Per a Oliva, RTVE ha actuat en

8

Rosa M. Calaf, la veterana

“La televisió s’ha desprès d’una vintena d’anys d’experiència”

dor com a contribuent l’estem esta-

banc privat que d’un servei públic.

fins al mes de novembre continuarà a la delegació de seu punt de vista respecte a

Pel que fa a l’edat triada per començar

quedaven a TVE eren poc a poc arra-

aquestes qüestions. Calaf, que ha com-

a prejubilar la plantilla, Oliva creu que

conats. Simplement els deixaven de

plert els seixanta-tres anys, se situa una

“amb l’esperança de vida actual, un

donar feines. També en alguns casos, la

mica al marge de l’experiència de cen-

professional de cinquanta anys es pot

divisió entre joves i “vells” ha contribuït

tenars de companys seus ja fora d’acti-

plantejar una nova manera de treballar

a crear un mal ambient. La idea general

vitat. Ella reconeix que se sent ben

però no pas anar-se’n cap a casa a no

entre els de menys edat és que els ‘vells’

tractada per la direcció de TVE, ja que

fer res”. Les bones condicions econò-

havien de marxar i deixar-los pas a

“em va repescar a l’últim moment i de


8/10/08

10:51

Página 9

manera sorprenent va retardar la meva

abans, TVE havia entrat en un procés

viatge tres mesos... Els meus fills són

sortida de la televisió un any propo-

de deixar perdre audiències i serveis

grans i tinc la casa pagada. Puc fer el

sant-me cobrir l’etapa dels JJOO de

que feia anys que donava. Quan la

que vull. I per tant, m’he tornat un

Pequín. Aquest gest em va fer sentir

Champions, els partits de la selecció,

pesat per als amics que abans no em

més respectada i menys injustament

etc. van estar del tot perduts i l’audièn-

veien i ara sí. I a casa, la meva dona,

tractada que d’altres”. Però es queixa

cia havia caigut en picat vaig adonar-

acostumada que no hi fos, ara no sap

de la cantarella de “us queda una jubi-

me que la idea era ensorrar-ho tot per

què fer amb mi”, bromeja.

lació molt bona” perquè “no tothom es

Barthe és dels pocs que es va acomiadar de l’audiència, una cosa que

que una feina... i a mi no m’agrada co-

“M’adapto bé a les situacions noves i ara n’he començat una”

brar per no treballar. Si un periodista

(Carme Páez)

Pamesa-Real Madrid va agafar el

mou només per diners. Molts vivim aquesta professió com una cosa més

encara pot rendir als cinquanta, als

no estava permesa de fer a ningú. El 14 d’abril de 2007, al final del partit micro, va dir adéu a tothom agraint

seixanta, per què no ho ha de fer? I afe-

tornar a començar des de zero. Jo no

els trenta-tres anys passats a la televi-

geix: “la bona informació és un dret tan

vaig entendre aquesta estratègia. I la

sió i va dir “avui, 14 d’abril, la república

important com la sanitat o l’educació.

reforma de RTVE es podia haver fet de

s’instal·la a la meva vida. Faré senyals

Tothom està d’acord que TVE necessi-

moltes altres maneres.”

al sol des de la platja de Castelldefels

tava una reforma, canviar usos i cos-

Barthe comenta, a partir d’una anèc-

perquè s’asseguri cada dia quan se’n

tums, prescindir d’algunes persones,

dota, l’estat del llegat dels professionals

vagi a dormir que ha vist el meu país

però a ningú no se li acudiria prejubilar

de TVE a Sant Cugat. “Vaig anar a la

petit”. A YouTube ho trobareu.

els metges més grans de cinquanta anys

tele a demanar un paper per poder anar

i posar a operar a cor obert a metges

al metge. Em van demanar el nom.

ÚTIL I ACTIU

que s’acaben de llicenciar. I tot plegat

Ningú no em coneixia. “Com et dius?

Un altre cas és el de Jaume Codina (ex-

lliga amb el poc valor que avui dia es

Abarte?” No m’ho podia creure. Ha-

redactor d’Informatius, exdirector de

dóna al periodisme i a la informació.

vien aconseguit fer una “neteja ètnica”

Línia 900) qui recorda que “vaig seguir

Tot s’hi val, el rigor no existeix, les no-

acollonant. No solament no es compta

de ben a prop tot el procés de l’ERE.

tícies s’usen i es llencen i la banalitat ho

amb els ex-RTVE per a res sinó que

Es va veure que era una manera de fer

impregna tot”.

hem desaparegut del mapa, com si mai

fora tots els treballadors que més co-

no haguéssim existit. Des de l’1 de maig

braven establint-hi unes condicions

EN PLA ZEN

de 2007 no hi he tornat. Ni per dir on

econòmiques molt bones i alhora co-

Pere Barthe, exredactor d’Esports, ex-

vaig guardar els meus arxius ni tampoc

brint-se les espatlles, ja que un cop

locutor de bàsquet i excap d’Esports de

per explicar a ningú dels nous que m’ho

adherit a l’ERE cap treballador podia

TVE, recorda que quan “treballava a

demanés com jo hauria resolt tal pro-

anar a treballar a la competència. És a

Madrid vaig començar a sentir a parlar

blema. Res de res. Crec que la idea és

dir, jo podia fer-me director de La Van-

de l’ERE i no m’ho podia creure. Era

que nosaltres ens dediquem a cobrar i a

guardia, però no podia retransmetre la

molt bèstia fer fora més de quatre mil

callar”.

missa del diumenge d’Arenys per

treballadors d’un sol cop. Vaig pensar:

Ràdio Arenys.” Pel que fa al seu cas, Codina explica:

gulació així de gros a la Seat o a Altos

“Hem desaparegut del mapa, com si mai no haguéssim existit”

Hornos. S’armaria una de grossa. A

(Pere Barthe)

però jo no volia jubilar-me. O sigui

Segur que no passarà res si això tira endavant? Imagina’t un expedient de re-

RTVE no ha passat res, tothom hi

“vaig saber que a mi em tocava marxar de TVE l’1 de maig de 2007 que vaig anar a buscar feina. Vaig

ha estat d’acord”. Barthe era cap

Pel que fa al seu dia a dia actual, Barthe

presentar-me a la selecció per ser cap

d’Esports de TVE a nivell estatal quan

comenta: “la vida que duia abans,

de comunicació de Metges sense Fron-

va començar l’ERE. Duia trenta-tres

d’agafar avions cada setmana, anar a

teres i m’hi van acceptar. Vaig anar a

anys al departament: 1.200 retransmis-

reunions, retransmetre partits, l’hauria

veure el cap d’Informatius de Sant

sions de bàsquet, vuit jocs olímpics...

feta fins als 65.Ara sóc a casa cobrant el

Cugat, en Pep Vilà, i li vaig demanar

“La directora general, Carmen Caffa-

mateix. M’ho he pres en pla zen, amb

que em posessin a la llista següent dels

rel, deia el que es feia i punt. Poc temps

tranquil·litat. Quan vull me’n vaig de

que havien de deixar la televisió. M’ho

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Prejubilats:Layout 1

9


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:51

Página 10

R E P O R TATG E

van arreglar i per això els estic agraït.

Ràdio. Per si de cas, a finals d’aquest

Per a aquesta periodista “és evident

És clar que com que estic treballant, la

mes de setembre, la directora de TV3,

que s’ha de deixar pas a la gent més

percepció que altres companys cobren

Mònica Terribas, deia en una entrevista

jove però, per posar un exemple, el que

per estar a l’atur abans de jubilar-se, jo

a Vilaweb TV que “en aquests mo-

en Pere Barthe sap de bàsquet difícil-

no la tinc però en canvi, em sento actiu,

ments no som en fase de replantejar-

ment ho sabrà el qui ara faci les re-

útil i fent coses”.

nos un reajustament de personal” i

transmissions dels partits. Això no vol

Per a Codina, l’ERE en conjunt és “una

aprofitava per dir que l’ERE implica

dir que ho faci malament, ho farà dife-

estupidesa monumental perquè decideix fer fora una part de la plantilla a partir d’una edat. Com que mana una data, no hi ha planificació de les feines que queden vacants i s’ha arribat a si-

rent. I això els espectadors

Com que es van basar en l’edat dels afectats, ara a TVE troben a faltar professionals d’un perfil determinat perquè tots són fora

tuacions ridícules com que falten fus-

aprenem cada dia, però el que hem perdut amb aquest ERE és un estil, una identitat

“fulminar el talent a partir dels cin-

concreta, un background. Em sembla

missions no hi ha el càmera aquell es-

quanta anys. És un criteri objectiu però

que els espectadors i els oients ho tro-

pecialitzat que podria fer tal cosa. És el

nefast”.

baran a faltar”. Pel que fa a la seva vida actual, Páez co-

càmera que havia estat als pitjors esce-

VEHICULAR L’EXPERIÈNCIA

menta que “la majoria de companys

naris bèl·lics i tenia molta experiència

El tercer cas és el de Carme Páez (ex-

que ja no treballen amb els qui he par-

en aquestes situacions. Tenia, a més, un

redactora i presentadora d’Informatius,

lat conserven aquell cuquet propi d’una

estil i una sensibilitat especials que el

de programes documentals i exdirec-

professió com aquesta nostra que és ab-

feien idoni pel que feia. Ara n’hi ha

tora de RNE a Catalunya). “Arriba un

solutament vocacional i dura tota la

altres, sí, però no són el Ramon. En ge-

dia que et diuen: tu, fora. I és perquè

vida. Però no crec que a ningú li quedin

neral, la televisió s’ha desprès d’una

compleixes cinquanta-dos anys. Des-

ganes de tornar-hi.Veient com estan les

vintena d’anys d’experiència”.

prés de treballar-ne vint-i-nou a la

coses ens adonem que no era pas un

Codina també remarca alguns punts

televisió i a la ràdio, surts a la llista i has

nou enfocament de l’empresa o una

negatius comuns a una part de la plan-

de deixar de fer la feina que estaves

manera moderna de fer-la funcionar, es

tilla que ara ja no és a TVE: “Els que

fent. I s’ha acabat. La cosa ha estat tan

tractava d’una altra cosa. El llegat, evi-

hem marxat segurament érem la franja

simple com això”.

dentment, s’ha perdut”.

més resistent i menys adaptable a les

Páez mira cap enrere: “La situació de

Páez, que mentre era a RTVE havia

noves tecnologies i això també s’ha de

dèficit acumulat a RTVE era impossi-

participat en un màster de Periodisme

tenir en compte. És clar que plantejant

ble de resoldre, malgrat que la gestió

a la IL3 i havia dirigit un màster sobre

una transició hauríem millorat”. Per a

que es feia fos impecable. La gestió no

TV a Blanquerna, ha hagut de deixar-

Codina, més que l’ERE en si, del que

era el problema. El dèficit i els interes-

los en acollir-se a l’ERE. Ara mateix és

va tot aquest enrenou és d’un llarg procés de liquidació del model de ràdio i televisió públiques que tant amb el govern anterior com en l’actualitat amb el de Zapatero han decidit de dur a terme.

membre del consell d’admi-

L’ERE de RVTE pot ser un precedent perillós que vulguin seguir d’altres empreses periodístiques

El gran pla és liquidar els mitjans púCAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

I afegeix: “tots, grans i joves,

ters o com que per a determinades

cas, per exemple, de Ramon Pazos, un

10

del bàsquet ho hauran notat”.

nistració de BTV, que és una feina no remunerada i que li permet de mantenir-se vinculada “al que ha estat el meu món durant trenta anys. Així

blics. I el més trist és que es dóna per

sos generats eren impossibles de pagar.

puc vehicular la meva experiència d’al-

assumit. Les normes legals donen argu-

Per tant, s’havia de fer alguna cosa, això

guna manera”. D’aquí a uns anys tor-

ments a aquests objectius. Cinc anys

és evident. Que la base d’una reforma a

narà a fer articles, a donar classes.

enrere, el debat era més roent, es par-

la ràdio i la televisió públiques sigui

“M’adapto bé a les situacions noves i

lava de canviar el model de RTVE.Ara

desfer-se dels treballadors que tenen

ara n’he començat una. Trobo a faltar

s’ha aconseguit matar el debat i el tema.

una edat determinada no és el millor

els companys, l’activitat diària. El dia a

No se’n parla”.

mètode, però com que calia una sortida,

dia em du a pensar com faria jo tal no-

Per a Codina, el precedent de RTVE

se’n va buscar una, la van aplicar i ja

tícia, com enfocaria tal tema, si fent un

pot ser perillós per a TV3 i Catalunya

està”.

reportatge o una altra cosa...”


142-Prejubilats:Layout 1

8/10/08

10:51

Página 11

Foto: Unai Aranzadi ©

alonso-design.es

Acuden a los lugares más lejanos para informarte de lo que sucede

DESDE REPORTEROS SIN FRONTERAS LES APOYAMOS PARA

QUE REGRESEN A COMPARTIR SUS EXPERIENCIAS CON NOSOTROS

Colabora con Reporteros Sin Fronteras. Plaza Callao, 4. 10º B. 28013 Madrid. Tel: 915 224 031. Ecorreo: rsf-es@rsf.org


142-Rius:Layout 1

8/10/08

15:59

Página 12

REFLEXIÓ

El 3 de setembre va tenir lloc al Palau de la Generalitat la tradicional recepció que el president de la Generalitat celebra cada any amb els periodistes. Va ser en aquest marc que el

“Necessitem ser fidels als principis ètics del periodisme”

degà del Col·legi de Periodistes, Josep

En primer lloc, voldria agrair al presi-

hem de conjurar el risc de caure en el

dent de la Generalitat el fet de conser-

desconcert, el desànim i, sobretot, en

var el que ja ha esdevingut una tradició

el cinisme, que l’únic que aconsegueixen

cívica: la trobada dels periodistes amb

és contribuir a la desafecció i al des-

el màxim representant del país, més

prestigi de la política i del periodisme.

posava l’accent en

enllà de la relació quotidiana que

Tant vostès com nosaltres hem de re-

representa la tasca informativa. La nos-

flexionar profundament sobre tot això.

els principals

tra feina consisteix, essencialment, a

Els periodistes exercim el deure i el

preguntar i escoltar els altres per expli-

dret constitucional a la llibertat d’ex-

car-ho, però aquest acte ens dóna

pressió i a la informació veraç i relle-

l’oportunitat de parlar d’allò que ens

vant en nom dels ciutadans. Per això

preocupa i de fer-ho a la seu de la

necessitem ser fidels als principis ètics

institució que simbolitza l’autogovern

del periodisme, però també necessitem

de Catalunya.

el nostre espai de llibertat i d’autono-

independència dels

Crec que polítics i periodistes compar-

mia professional, tant en els mitjans pri-

tim, des de posicions necessàriament

vats com en els mitjans públics.

poders polítics,

diferents, la responsabilitat d’enfortir

En aquest sentit, defensem uns mitjans

la democràcia i les llibertats. A vostès,

públics amb voluntat d’independència,

els ciutadans els reclamen la capacitat

pluralitat, equitat i que serveixin per

de generar projectes, lideratge i bona

donar cohesió a la societat. Així, dema-

gestió, mentre que a nosaltres, els pe-

nem que els gestors i els periodistes de

privada, entre altres

riodistes, la informació i reflexió neces-

TV3 i de Catalunya Ràdio tinguin ara

sària per interpretar la realitat. I ens

la possibilitat de recuperar l’esperit ini-

temes. En aquestes

demanen també que exercim la crítica

cial de la llei de la Corporació Catalana

als poders, perquè això forma part del

de Mitjans Audiovisuals de la Genera-

nostre mandat democràtic.

litat que, sobretot, tenia per objectiu

Polítics i periodistes tenim una gran res-

evitar que fossin un instrument del Go-

ponsabilitat perquè els reptes a què

vern o dels partits polítics. I aquests ma-

s’enfronten les societats modernes són

teixos principis d’independència també

cada vegada més complexos i es trans-

els reclamem per a totes les ràdios i te-

formen amb més celeritat. Tant, que

levisions públiques del país.

Carles Rius, va apostar per un discurs on

problemes amb què es troba la professió. La precarietat, la

la conciliació de la feina amb la vida

pàgines reproduïm el discurs en la seva integritat.


142-Rius:Layout 1

8/10/08

15:59

Página 13

El president de la Generalitat, José Montilla, i el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, durant l’acte. Foto: Ruben Moreno

De la mateixa manera, defensem una

terreny de la informació i de l’entrete-

Radio Televisión Española i una agèn-

niment.

cia EFE amb la presència i els recursos

A mes d’espais de llibertat, els perio-

necessaris perquè, des de Catalunya, es

distes necessitem condicions dignes per

contribueixi a superar els prejudicis i

exercir el nostre deure constitucional.

La recepció als representants dels

les incomprensions que ens separen de

I, per això, hem de recordar que la pro-

mitjans de comunicació que anual-

la resta d’Espanya. Per sort, en aquesta

fessió pateix una creixent precarietat

ment celebra el president de la

tasca comptem amb molts i excel·lents

laboral, especialment greu en el cas

Generalitat es va instituir als anys vuitanta amb Jordi Pujol, qui ho

comprensió amb els ciutadans del conjunt del país. També volem uns mitjans públics que

“Polítics i periodistes compartim la responsabilitat d’enfortir la democràcia i les llibertats”

celebrava amb un dinar durant les festes nadalenques. Amb l’arribada de Pasqual Maragall a la presidència es va traslladar aquesta cita a la Diada, tot i que en els dar-

siguin un model, enfront d’una lluita per la audiència que tendeix a conver-

dels periodistes joves, que sovint es

rers anys s’ha celebrat pels volts de

tir les informacions, fins i tot les mes

veuen obligats a acceptar condicions

l’11 de setembre. Enguany, per

tràgiques, en un espectacle, com malau-

impensables en cap altra professió,

problemes d’agenda del president,

radament han fet alguns mitjans amb el

condicions que provoquen indefensió

José Montilla, es va avançar al pas-

recent accident aeri de Barajas. Una

professional i són incompatibles amb

sat dimecres 3 de setembre i es va

lluita per la audiència que porta a

projectes vitals a llarg termini. En la

fer coincidir amb el començament

convertir les notícies en una mercade-

lluita contra la precarietat, valorem de

del curs polític.

ria i a difuminar les fronteres entre el

forma molt positiva que la Generalitat

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

periodistes que, tant des de mitjans privats com públics, han establert ponts de

Una trobada cívica

13


142-Rius:Layout 1

8/10/08

15:59

Página 14

REFLEXIÓ

Els convidats dels mitjans de comunicació al Pati dels Tarongers durant la recepció del 3 de setembre. Foto: Ruben Moreno

l’hagi incorporat com un mèrit a l’hora

qualitat li calen periodistes que trebal-

recursos oportuns perquè mai no

de concedir ajuts públics.

lin amb llibertat i en condicions dignes.

s‘hagin de veure presoners d’algunes

Un altre repte pendent és el de la ne-

Per això recordem la necessitat de

estratègies que no tenen res a veure

cessària conciliació entre el treball i la vida privada, que esdevé un dels principals frens a la paritat, a la presència de dones en els llocs de responsabilitat dels mitjans. Resulta sagnant veure, ja

amb el dret i el deure d’in-

“Resulta sagnant veure el contrast entre la majoria femenina a les facultats i la minoria de dones en els consells directius dels mitjans”

des de fa molts anys, el contrast entre

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

benefici a qualsevol preu o exercir de forma il·legítima un poder polític que no els correspon.

una majoria femenina a les facultats de

comptar amb el marc legal, amb un es-

La democràcia de qualitat a què aspi-

Ciències de la Comunicació i una mi-

tatut del periodista que garanteixi els

rem reclama un periodisme de quali-

noria de dones en els consells directius

instruments escaients per exercir la

tat. Que no és altre que aquell que

dels mitjans.

nostra professió amb responsabilitat,

respon als valors de la veracitat, el

I tenim una preocupació més en aquest

és a dir, que vetlli, entre altres coses,

rigor, la pluralitat, la crítica, el respecte,

àmbit. Pensem que la crisi econòmica

pel compliment del codi deontològic,

la voluntat d’independència i el com-

pot accentuar la temptació de prescin-

14

formar i que busquen el

dir dels periodistes més veterans. Així, més enllà del problema personal que això representa, els mitjans i el país poden perdre una experiència impres-

promís amb els ciutadans. I

“La crisi econòmica pot accentuar la temptació de prescindir dels periodistes més veterans”

cindible per a un periodisme que també

penso que ara la societat catalana necessita aquest periodisme, tant com en els moments més decisius de la seva història recent. Aquí, al Palau

s’ha de basar en el coneixement i la me-

el secret professional, la clàusula de

de la Generalitat, i a pocs dies de la

mòria.

consciència, els estatuts de redacció o

Diada de l’Onze de Setembre, penso

Creiem, en definitiva, que la societat

la transparència dels poders públics. Un

que és un bon lloc i un bon moment

ha de saber que a una democràcia de

marc legal que doni als periodistes els

per recordar-ho. Moltes gràcies.


142-Rius:Layout 1

8/10/08

15:59

Pรกgina 15


142-Google:Layout 1

8/10/08

11:18

Página 16

AC T UA L I TAT

El passat mes de juny es va anunciar que Google, el principal cercador d’Internet, havia obtingut el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i

Google: una revolució cultural? Ismael Nafría Fotos: Google

Humanitats. En aquest

Les revistes Nature i Science, la Natio-

sions, o els periodistes Manuel Legui-

nal Geographic Society, Hans Magnus

neche, Christiane Amanpour (CNN) i

article, Ismael Nafría,

Enzensberger, George Steiner, Um-

Bob Woodward. La candidatura de

berto Eco, Václav Havel, la CNN, Jean

Google va ser presentada pel l’am-

Daniel o Ryszard Kapuściński com-

baixador espanyol i membre del jurat

parteixen el privilegi de formar part de

José Luis Pardos, i va comptar amb el

la llista històrica de guardonats amb el

suport de dos premis Príncep d’Astú-

premi Príncep d’Astúries en la catego-

ries: l’exvicepresident dels Estats

ria de Comunicació i Humanitats. A

Units Al Gore (premi de Cooperació

útil, es remunta als

tots ells s’ha sumat enguany una em-

Internacional 2007) i un dels pares

presa tecnològica que en només deu

d’Internet,Vinton Cerf (premi d’Inves-

orígens d’aquesta

anys d’existència ha aconseguit conver-

tigació Científica i Tècnica 2001).

tir-se en una peça fonamental de la

Google va néixer ara fa poc més de deu

societat de la informació i el coneixe-

anys de la mà de dos joves estudiants

ment: el cercador Google.

de la Universitat d’Stanford a Califòr-

El passat 11 de juny el jurat dels Prín-

nia (Estats Units), Sergey Brin i Larry

cep d’Astúries, reunit a Oviedo, decidia

Page, que van inventar un sistema per

concedir a Google el premi en aquesta

determinar l’ordre dels resultats que

seva posició al mercat,

categoria per la seva capacitat de

oferia el seu cercador basat en la

“posar de forma instantània i selectiva

rellevància de les pàgines. Aquesta

però també aborda els

a l’abast de centenars de milions de

rellevància venia determinada per un

persones l’enorme cabal d’informació

algoritme que analitzava desenes de

d’Internet”. L’acte del jurat afegia que

factors, entre ells el nombre d’enllaços

“Google ha fet possible, en tot just una

que apunten a una pàgina determinada.

dècada, una gegantesca revolució cul-

Gràcies a la seva rapidesa, eficàcia i

defensors de la

tural i ha propiciat l’accés generalitzat

senzillesa, Google va començar a

al coneixement”, per concloure que

créixer ràpidament i en pocs anys acon-

concessió d’aquest

“contribueix de manera decisiva al pro-

seguia situar-se com el cercador més

grés dels pobles, per sobre de fronteres

utilitzat a Internet. Avui, als Estats

ideològiques, econòmiques, lingüísti-

Units, prop del 70% de les recerques ja

ques o racials”.

es fan a Google. Aquest percentatge és

Google va derrotar els altres vint-i-

encara superior a Europa. Per exemple,

quatre candidats al guardó, entre els

al Regne Unit arriba al 87%, i a Espa-

quals hi havia l’agència fotogràfica

nya fins i tot supera el 90%. Per a un

Magnum, finalista en altres dues oca-

gran nombre d’usuaris, Google és la

periodista especialitzat en la Xarxa i autor de llibres com Internet és

empresa, repassa l’amplia oferta de serveis que ofereix i la

arguments tant dels detractors com dels

premi.


142-Google:Layout 1

8/10/08

11:18

Página 17

L’empresa nord-americana Google no para de créixer amb nous serveis que la converteixen, encara més, en un referent mundial.

porta habitual d’entrada a Internet, la

destacat en la vida diària de milions

millors rutes per anar d’un lloc a un

via per la qual arriben allà on els inte-

d’internautes d’arreu del món.

altre…, tot això es pot fer de manera

ressa. En l’actualitat és una de les em-

Per exemple, Google va comprar en el

molt efectiva a Google, combinant re-

preses més valuoses i admirades del

seu dia, per 1.600 milions de dòlars, el

presentacions gràfiques dels carrers

món. La seva marca ha aconseguit su-

principal web de vídeo, YouTube, on es

amb imatges de satèl·lit o fins i tot foto-

perar en valor empreses com Coca-

troben la majoria de vídeos que es

grafies de 360º que permeten “passejar”

Cola, Nike o Apple.

veuen a la Xarxa. I en un web que és

digitalment pels carrers d’algunes ciutats del món. Al servei de Google

L’objectiu global de Google és el d’indexar, ordenar i poder oferir a la gent tota la informació que existeix al món,

En deu anys l’empresa ha aconseguit superar en valor empreses com Coca-Cola, Nike o Apple

i no només a Internet. Aquesta és la

Maps cal afegir-hi les aplicacions Google Earth −per viatjar digitalment per qualsevol punt de la Terra− i Google Sky −que explora el món de l’espai. Un altre servei de Google és

fita que segueix animant l’activitat

cada dia més audiovisual, això suposa un

el de fotos, en aquest cas a través de Pi-

d’aquesta empresa. És per això que, a

valor afegit important. També ha acon-

casa, una aplicació en línia que permet

més de les recerques, Google ha anat

seguit ocupar un lloc central en el món

que els usuaris guardin, endrecin i com-

afegint tot un seguit de serveis a la seva

de la informació geolocalitzada gràcies

parteixin les seves fotografies a la Xarxa.

cada cop més àmplia oferta, el que li ha

al seu potent servei de mapes. Trobar

Google també és força actiu en el

permès ocupar un lloc encara més

adreces, localitzar empreses, establir les

sector dels blocs. Milions d’usuaris

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

TOTA LA INFORMACIÓ MUNDIAL

17


142-Google:Layout 1

8/10/08

11:18

Página 18

AC T UA L I TAT

publiquen el seu bloc personal a Blog-

vulgui. Google és també present en

citària: els Google Ads. Són els petits

gers (que vol dir blocaire, en català),

aquest àmbit amb el seu Google Rea-

anuncis en forma d’enllaç de text que

una eina d’edició de blocs que Google

der.

apareixen a les pàgines del cercador (a

va comprar fa uns anys. Igualment,

La llista de productes i serveis de Goo-

la part superior i a la dreta de la pàgina)

també són milions els usuaris que uti-

gle no acaba aquí. L’última novetat és

i a milers de pàgines web d’Internet.

litzen Gmail, el servei de correu elec-

el navegador Google Chrome, amb el

La clau d’aquesta fórmula és la seva

trònic creat per Google.

qual Google vol competir amb Micro-

eficàcia per a totes les parts implicades.

L’estratègia d’ordenar i oferir informa-

soft i el seu Internet Explorer. I un

Els anunciants només paguen a Google

ció està al darrere del servei Google

camp on Google ha començat a actuar

quan l’usuari fa clic a l’enllaç, i els

News, un cercador de notícies comple-

recentment és el dels telèfons mòbils.

anuncis només apareixen quan l’usuari

tament automàtic que analitza els

Android és una plataforma oberta de

ha fet una recerca determinada. En el

continguts editats per milers de publicacions de tot el món. Google News busca, organitza, agrupa i publica els titulars i un petit resum de les notícies, enllaçant sempre amb la font ori-

cas de les altres pàgines web que

L’objectiu de Google és indexar, ordenar i oferir tota la informació que existeix al món, i no només a Internet

ofereixen els anuncis de Google, es tracta d’anuncis que s’ajusten en teoria al context, als continguts que apareixen en cadascuna

ginal. Això ha fet que avui Google

de les pàgines. Actualment més

sigui una de les principals fonts de tràn-

desenvolupament de serveis per mòbils

del 40% de la publicitat que hi ha a In-

sit de qualsevol web de notícies. Com a

impulsada per Google en col·laboració

ternet adopta aquest format d’enllaç

complement del servei de Google

amb un bon nombre d’actors d’aquest

patrocinat, i aquest percentatge segueix

News, s’està desenvolupant, en col·la-

sector. El primer telèfon que funciona

augmentant poc a poc. I Google és, amb

boració amb determinats editors de

sobre Android va ser presentat el pas-

diferència, el principal actor gràcies al

diaris, un servei d’arxiu de notícies que

sat mes de setembre per l’operador

seu domini de les recerques.

permetrà consultar digitalment l’heme-

T-Mobile. L’aposta de Google està diri-

Però aquest domini aclaparador en

roteca d’aquestes publicacions.

gida en aquest cas a competir amb l’exi-

aquest format ha començat a ampliar-

El món dels llibres és un altre on

tós iPhone d’Apple, entre altres ofertes

se també a altres formats, com l’ano-

Google està ocupant posicions. El ser-

existents en el sector dels anomenats

menada publicitat gràfica (els bàners),

vei de recerca de llibres permet localit-

smartphones.

a partir de la compra per part de Goo-

zar informació publicada en desenes de

És important tenir en compte que l’es-

gle de l’agència de publicitat Double-

milers de llibres. D’acord amb les edi-

tratègia general de Google d’oferir pro-

Click, líder del sector. D’aquesta

torials que volen participar en aquest

ductes oberts sobre els quals pot

manera, la publicitat que passa per les

programa, Google indexa els contin-

treballar qualsevol desenvolupador ha

mans de Google d’una manera o altra

guts complets dels llibres de manera

fet que els seus productes siguin utilit-

és encara superior.

que els usuaris puguin localitzar aquesta informació quan fan recerques. El que l’usuari pot arribar a veure és un nombre determinat de pàgines, no el llibre complet (habitualment, no més del

En el cas espanyol, es calcula que

La política de l’empresa a la Xina és un dels motius més esmentats dels opositors al premi Príncep d’Astúries

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

20% del total). El que sí s’ofereix en la

18

Google domina una mica més de la meitat del mercat de la publicitat en línia. La inversió en publicitat a Internet representa aproximadament el 6% del total

seva totalitat és el contingut dels llibres

zats per més i més empreses, que creen

del mercat publicitari espanyol. Google,

que estan ja lliures de drets d’autor.

nous serveis amb la tecnologia del cer-

per tant, s’enduria una mica més del

L’explosió de continguts publicats a In-

cador.

3%. El mercat publicitari en línia més

ternet ha fet que estar al dia del que in-

avançat del món és el britànic, on el

teressa a cada usuari sigui una tasca

FÓRMULA PUBLICITÀRIA

14% de la inversió total publicitària

molt complicada. En aquest sentit

Però Google no és només un èxit d’au-

està ja destinada a Internet. Enguany

poden ser molt útils els anomenats lec-

diència. La companyia s’ha convertit en

s’espera que Google es converteixi en

tors RSS, que permeten automatitzar,

un dels principals èxits empresarials de

el principal suport publicitari al Regne

des d’un únic lloc, la consulta de totes

la darrera dècada gràcies, fonamental-

Unit, i que superi el canal privat de te-

aquelles fonts d’informació que l’usuari

ment, a l’èxit de la seva fórmula publi-

levisió ITV, líder aquests últims anys.


142-Google:Layout 1

8/10/08

11:18

Página 19

Lògicament, aquesta posició tan dominant del sector de la publicitat en línia comença a preocupar molts sectors. Recentment el Departament de Justícia dels Estats Units ha contractat Sanford Litvack, un advocat especialista en la lluita contra els monopolis econòmics −va ser responsable d’aquesta activitat durant l’administració del president Jimmy Carter− amb l’objectiu, sembla ser, d’analitzar amb detall l’acord publicitari signat entre Google i el portal Yahoo! per veure si pot representar una amenaça per al mercat. CRÍTIQUES AL PREMI Però la concessió a Google del premi Príncep d’Astúries de Comunicació i

Larry Page i Sergey Brin estudiaven a la Universitat d’Stanford quan van crear Google.

Humanitats no ha estat ben rebuda per tothom. Alguns membres del jurat van formitat amb la concessió. Va ser el cas,

que, en qualsevol cas, ha estat molt

d’arribar a la informació, ampliant fins

per exemple, del president d’Onda

millor i més positiu haver aconseguit un

a límits pràcticament impensables les

Cero, Javier González Ferrari, que pre-

cert grau d’obertura informativa en el

possibilitats d’accés.

feria l’opció de Manuel Leguineche, a

gegant asiàtic.

D’altra banda, el que diuen els defen-

qui va qualificar com “el reporter per

Un altre argument també utilitzat ha

sors de Google quan s’ataca la seva si-

excel·lència”.

estat el del temor per l’ús que Google

tuació de domini del mercat és que no

La notícia tampoc va caure massa bé al

pugui fer de la informació privada que

ha arribat a aquesta situació aprofitant

president de l’Associació de la Premsa

acumula dels seus usuaris. Sembla rao-

cap situació prèvia d’avantatge, sinó

de Madrid (APM), Fernando González

nable pensar que, avui dia, cap altra

oferint solucions pràctiques i eficaces

Urbaneja, qui es va mostrar “sorprès”

empresa del món té la possibilitat

que els usuaris, el mercat, han acceptat

de manera negativa per la decisió del

d’acumular tanta informació sobre un

de bon grat. Quan Google va aparèixer

jurat. Urbaneja va arribar a dir que la

nombre tan gran de persones: re-

l’any 1998, les recerques a Internet es-

decisió era “una mostra d’un cert

cerques realitzades, pàgines visitades,

taven dominades per cercadors com Al-

paletisme”, fruit de “la passió per la

publicitat utilitzada, continguts publi-

taVista, de qui ara ni se sent parlar.

tecnologia”. Per a aquest periodista

cats en tota mena de format, correus

A dia d’avui, a Internet gairebé tothom

l’opció de Leguineche era també la

electrònics enviats, rebuts i guardats...

dedica molta energia a aconseguir apa-

bona.

El que Google assegura és que el res-

rèixer de la millor manera possible als

Durant els dies següents a la concessió

pecte per les dades privades de tots els

resultats de recerca de Google. Si no

del premi, alguns blocaires també van

seus usuaris és absolut i està completa-

surts a Google no ets ningú, poden arri-

expressar la seva disconformitat amb el

ment garantit. Si no ho fessin així, la

bar a pensar molts. “La nostra veritable

premi. Un dels motius més esmentats

seva posició es podria debilitar de ma-

passió és poder ajudar tota la gent per-

per oposar-s’hi és el de la política se-

nera immediata.

què pugui accedir a la informació que

guida per Google a la Xina, on l’em-

Alhora, també van ser nombroses les

vulgui en l’swidioma que prefereixi”.

presa va acceptar aplicar un cert grau

veus a favor del premi, que coincidien

Això va dir el president i director exe-

de control o censura dels resultats que

en general amb els arguments utilitzats

cutiu de Google, Eric Schmidt, en la

oferia el cercador, i cedir així a les pres-

pel jurat per justificar el guardó: Goo-

seva declaració d’agraïment pel premi,

sions del Govern xinès. Google s’ha

gle ha representat una veritable revo-

i això és el que el jurat havia entès quan

defensat d’aquestes acusacions dient

lució en la manera que tenen els usuaris

va concedir-li el guardó.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

expressar públicament la seva discon-

19


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 20

ENTREVISTA a José Antonio Zarzalejos, periodista

Després de vuit anys –en dues etapes diferents– com a director de l’ABC, José Antonio Zarzalejos va ser destituït del càrrec el mes de febrer. S’havia negat a secundar les teories conspiratòries de

“Ningú m’ha pressionat mai tant com Esperanza Aguirre” Text i Fotos: Jordi Rovira Cano

l’11-M i va apostar pel Ja han passat vuit mesos des que va fi-

anomeno “la involució de l’11-M”.

nalitzar la segona etapa com a director

Aquesta involució té la seva causa en

de l’ABC. En el seu nou projecte pro-

un escenari pròxim com és la involució

fessional com a vicepresident executiu

d’Aznar. I aquesta feina la faig simultà-

de la consultoria Llorente & Cuenca, es

niament a la de la consultoria, on sóc vi-

troba més relaxat, més tranquil?

cepresident executiu i porto la direcció

És una altra vida, un ritme diferent.Ara

de comptes. És una feina activa tot i

en lloc d’anar a cinc mil revolucions

que, insisteixo, no és el ritme del dia a

crítiques amb una

vaig a dos mil. Sóc en el món de la co-

dia d’un diari. Em considero afortunat

municació, però amb un diapasó més

perquè he sortit d’un mitjà i he trobat

baixada de vendes.

baix. I això em permet complementar

un treball relacionat amb la comunica-

amb més lectures de llibres, i fins i tot

ció que em permet baixar el ritme i

elaborar un llibre que tinc en una fase

allunyar-me durant un temps dels mit-

purament preparatòria, de documenta-

jans de comunicació.

sector més moderat del PP, convertint-se en objecte de les ires de Jiménez Losantos i el diari va acusar les

Allunyat de les redaccions, aquest

ció.

periodista basc rep

Allunyar-se dels mitjans, del perioI de què tracta?

disme diari, a vegades és necessari, no?

És un assaig sobre el poder de la dreta

A mi em sembla imprescindible per re-

la llengua. En aquesta

espanyola que aborda quatre blocs (el

generar-se. L’altre dia sopava amb un

poder de l’Església, dels mitjans de co-

exdirector d’un diari molt important de

entrevista detalla les

municació, de l’empresariat i de la po-

Barcelona i em deia que quan surts de

lítica). Sobre el poder de l’Església haig

la direcció d’un mitjà notes un gap. Per-

d’indagar en la seva trajectòria des de

què s’havia establert tal distància entre

principis del segle passat fins al present,

la realitat del dia a dia i la teva activitat,

particularment en l’època prèvia a la

la teva posició, una posició dominant,

República. En el cas de l’empresariat i

que porta un temps recórrer aquest

els mitjans és diferent perquè és més

gap. I jo l’estic recorrent a una velocitat

actual i no m’haig de remuntar tan

alta. En aquest moment ja m’he tret les

enrere. I en el cas del PP arribo fins al

“hipoteques” que comportava la direc-

Congrés de València, fins on hi havia

ció del diari i començo a veure la vida

hagut una clara involució que jo

més com un ciutadà normal.

CAPÇALERA sense pèls a

traïcions, les pressions polítiques i les estratègies empresarials del grup Vocento que precipitaren la seva destitució.


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 21

nt

Zarzalejos, que va ser director del diari ABC fins el passat 8 de febrer, critica les formes en què va tenir lloc el seu cessament.

Ha baixat del núvol.

retenir la confiança dels editors sabia

trajectòria. Jo vaig ser objecte, o millor

Sí. Aquest gap té a veure amb petits i

perfectament que aquest fil no tardaria

dit vaig ser víctima, d’un autèntic pa-

grans detalls. Jo feia molts anys que no

a trencar-se.

rany. Vaig ser portat a una reunió mit-

agafava un autobús. O que no feia cua

jançant l’engany i no vaig tenir temps

al teatre. Abans n’hi havia prou que

Està dolgut per com va anar tot plegat?

ni per acomiadar-me de la redacció. El

volgués anar al teatre perquè un moto-

La meva trajectòria personal i profes-

meu successor era a l’altra costat de la

rista em portés les entrades al meu

sional a l’ABC mereixia que la meva

paret. I a mi em va semblar que era una

despatx.

destitució, pel que fa a les formes, s’ha-

manera que llençava per la finestra

gués produït d’una manera radicalment

molts anys de maneres de fer de l’ABC

Benvingut a la humilitat. m’ha costat menys del que alguna gent esperava perquè era conscient que estava en una situació on penjava d’un fil

i que deia molt poc de la cate-

“Vaig ser portat a una reunió mitjançant l’engany i no vaig tenir temps ni per acomiadar-me de la redacció”

que podia trencar-se en qualsevol mo-

goria dels gestors que havien fet això. I deia menys del que jo pensava

d’aquells

que

van

consentir que les coses es fessin d’aquella manera. En aquest

ment. Era un fil finíssim, quasi imper-

diferent. L’empresa que et fa director

sentit, dolgut no és la paraula. Diguem

ceptible, el de la confiança d’una sèrie

d’un mitjà també té el dret a fer-te fora

que estic indignat i decebut amb

de senyors. Sabia que quan aquesta

per les raons que ells creguin opor-

aquestes persones. Però també crec

confiança es trenqués, com finalment va

tunes. Però quan un director està al

que les maneres que han utilitzat amb

passar, evidentment la meva posició era

capdavant d’un diari com l’ABC me-

mi, i que després han utilitzat amb al-

la més dèbil. I com que no estava dis-

reix ser tractat amb una mínima defe-

tres persones, tard o d’hora es tornaran

posat a canviar els meus criteris per

rència pel seu esforç i per la seva

contra ells.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Benvingut a la ciutadania. A mi potser

21


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 22

E N T R E V I S TA

El temps posarà les coses al seu lloc?

mateixes pràctiques absolutament hete-

Quan es diu que l’honor no val res i que

Tot just han transcorregut uns pocs

rodoxes que trenquen totes les normes

tot això s’ha de solucionar entre perio-

mesos, però deixem que transcorri més

de cortesia, de compromís del sector me-

distes, jo pregunto: haig de contestar un

temps i les coses es posin al seu lloc. No

diàtic. I això consolida una manera de

difamador amb difamacions? O haig

tinc cap objecció a la meva destitució,

fer les coses dels actuals gestors de Vo-

d’apel·lar al meu caràcter de ciutadà

però crec que les maneres van ser to-

cento, particularment del conseller de-

que té determinats drets protegits per

talment indignes. En aquell engany hi

legat i del director de mitjans nacionals,

la Constitució com l’honor, la intimitat

van participar quatre o cinc persones, tres de les quals considerava que eren amics meus, no tan sols des del punt de vista professional sinó també personal. I aquí és on ve la decepció. Respecte als

i la pròpia imatge? Si ell

“Els gestors actuals de Vocento s’han retratat com uns incompetents per conviure en el sector. No són persones fiables”

professionals que no eren amics meus

l’haig d’anomenar així? Si ho fes estaria a la seva altura i l’últim que voldria a la

que els retraten com uns incompetents

meva vida és ser a l’ínfima altura moral

destitució, crec que han resultat ser uns

per conviure en el sector. No són per-

i intel·lectual de Federico Jiménez Lo-

incompetents. I no penso callar, perquè

sones fiables. Després ha resultat que hi

santos, perquè aquest senyor té una

va ser fet amb una factura absoluta-

ha hagut també altres episodis com el

sentència que el qualifica com a inju-

ment inèdita que desmereix l’empresa

fitxatge frustrat de Carlos Alsina per

riador i una altra com a difamador.

a què pertanyen.

Punto Ràdio. Allà també es van trencar aquestes regles de compromís i cortesia.

En aquest sentit, el temps també posa

No pensa callar, però tampoc ha anat

Va passar, doncs, amb mi, amb La Razón

les coses al seu lloc?

escampant-ho als quatre vents.

i amb el grup Antena 3-Onda Cero.

Sí, però per aquella demanda no vaig tenir cap ajuda de l’ABC en termes mo-

mitjà de comunicació on explicar-ho.

Els que no han callat han estat els tri-

rals. És més, l’empresa em va negar l’as-

Probablement t’ho explico a tu perquè

bunals, que el passat juliol van donar-

sistència de l’assessoria jurídica del

he tingut una experiència prèvia d’ex-

li la raó en la seva demanda pels danys

diari a l’hora d’interposar la demanda

plicar-te altres coses importants sobre la

morals causats pels insults de Federico

i, finalment, va haver de fer-ho un

meva experiència en l’11-M (VEGEU

Jiménez Losantos contra la seva per-

advocat extern, Ignacio Díez-Picazo,

sona durant la seva segona etapa com a

catedràtic de Dret processal i lletrat ex-

director de l’ABC.

cedent del Tribunal Constitucional.

DOSSIER ESPECIAL CONSPIRACIÓ” A

“HISTÒRIA

CAPÇALERA

D’UNA

NÚMERO

139) i m’hi he vist ben reflectit. Llavors,

El fet que tant Ruiz-Gallardón guanyés

quan tens una experiència positiva, de

la seva querella per injúries com que jo

Amb quin argument li van negar l’as-

rigor, reincideixes amb aquella persona.

guanyés la meva demanda són dos pre-

sistència?

Per descomptat, el que estic dient-te a tu

cedents que marquen la línia on la jus-

Amb l’argument que la meva demanda

i a la revista del Col·legi de Periodistes

tícia diu “fins aquí”. Ara caldrà veure

podia interferir amb la demanda que l’empresa havia interposat

probablement no ho explicaria a cap altre mitjà ni tampoc a una altra persona. I això t’ho dic amb absoluta sinceritat. Hi ha hagut molta gent que m’ha temptat, no tan sols per a parlar sinó CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

tardat mental” jo també

però que havien d’executar la meva

No, perquè has de trobar la persona i el

22

m’anomena “sicari” o “re-

“L’ABC em va negar l’assistència de l’assessoria jurídica del diari a l’hora de fer la demanda contra Jiménez Losantos”

contra la COPE i Jiménez Losantos. Però això és fals per partida doble. Primer, perquè des d’un punt de vista tècnic la demanda de

també per a escriure. Podria explicar més coses i no ho faig, però ja les expli-

les successives instàncies com comple-

l’empresa era mercantil i la meva era

caré perquè tot això ha estat una histò-

ten aquestes sentències. Estic absoluta-

civil. I, en segon lloc, perquè l’actual

ria molt greu dins del periodisme

ment convençut que seran ratificades

conseller delegat ja tenia pensat pactar

espanyol. S’ha de tenir en compte que

íntegrament.

el desistiment d’aquesta demanda amb l’emissora de la Conferència Episcopal.

als tres dies de ser destituït de l’ABC arriben el director i dos subdirectors del

Però no deixa de ser una mica trist que

De fet, la demanda de Vocento contra

diari de la competència, La Razón,

aquesta línia l’hagi de marcar la justí-

la COPE i Jiménez Losantos està

sense haver avisat. És a dir, amb les

cia i no la professió mateixa.

paralitzada.


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 23

El que convertia la seva demanda en

eleccions generals el conseller delegat

Té proves que darrere de tots aquells

una pedra a la sabata de l’empresa.

em diu:“perquè volem fer-les nosaltres”.

moviments hi hagués Aguirre?

Era un problema dins el pacte d’apai-

Tinc proves absolutes i totals que Es-

vagament que volia aconseguir el

No volien que dirigís el diari durant els

peranza Aguirre i el seu entorn, el pre-

conseller delegat amb la COPE. Desco-

comicis.

sident del consell d’administracio i el

nec si l’ha aconseguit, tot i que crec que

I no em volen sobretot durant la fase

conseller delegat de Vocento, així com

sí perquè, efectivament, el que ha fet ha

postelectoral. Perquè l’assalt al lide-

alguns membres de la família Luca de

estat pactar amb Jiménez Losantos; Esperanza Aguirre, omplir el diari de promocions i fer un tomb a la redacció humiliant els professionals amb més llarga trajectòria a l’ABC.

Tena sabien que el moviment

“Esperanza Aguirre va tenir un paper molt important en la meva destitució”

complet era primer la meva destitució i, després, el desembarcament de la gent de La Razón. Perquè l’operació era fer un sorpasso. El que volien

Recopilem una mica. Al desembre del

ratge del PP per part d’Esperanza

era portar el diari cap a la dreta, men-

2005 vostè inicia la segona etapa com

Aguirre era una hipòtesi versemblant i

jar-se La Razón i oblidar-se de l’oposi-

a director de l’ABC i ja adverteix que

sabien que l’ABC amb mi a la direcció

ció a Jiménez Losantos...

no es repetiria respecte a la primera i

no ho afavoriria, sinó tot al contrari.

que vol adaptar el diari als nous temps.

Lògicament, si jo hagués dirigit el diari

...i apostar per Esperanza Aguirre, que

Es referia a l’ombra d’Anson i a aquell

en el període postelectoral no hauria

semblava que seria el cavall guanyador

conservadorisme de tall més clàssic,

afavorit les tesis de la dreta més dura

dins el PP. Però finalment això no és

mentre que vostè apostava per un libe-

que encapçala Aguirre i els neocons

així. A l’ABC li va ocórrer el mateix

ralisme més modern, pragmàtic i euro-

que l’envolten, gent que prové de l’es-

que a El Mundo, que va apostar per

peu? O és això un reduccionisme?

querra i que s’ha situat en posicions ra-

carregar fort contra Rajoy.

No, no és un reduccionisme. Quan co-

dicals de la dreta. Preventivament,

Tot va sortir-los malament per un error

menço la segona etapa com a director

Esperanza Aguirre va tenir un paper

de càlcul brutal. Primer de tot, l’11-M

del diari ja s’ha iniciat la primera legis-

molt important en la meva destitució.

ja l’havien perdut i després el Tribunal

latura de Rodríguez Zapatero i ja havia

Tot això ho explicaré amb força detall

Suprem ratifica la sentència. Segon,

començat tota la trama de l’11-M i, so-

en el llibre que estic preparant, perquè

Ruiz-Gallardón guanya la querella per

bretot, l’oposició de Zaplana, Acebes i

a més hi ha una sèrie de papers i docu-

injúries a Jiménez Losantos, que avui és

Esperanza Aguirre, la involució a la

ments que seria molt substanciós que es

una persona condemnada, amb el cost

qual abans em referia. Però decideixo

donessin a conèixer.

que això suposa. Tercer, dins la mateixa

no secundar una gran mentida com era

Església, de la pròpia jerarquia i de

“la conspiració de l’11-M” ni el segrest

És a dir, que la seva empresa va fer un

l’opinió pública es genera un moviment

de la dreta per una sèrie de mitjans, sin-

pacte mediàtic de no-agressió amb la

d’aversió cap a les maneres de la

gularment la COPE, però també El

COPE i un pacte polític amb Espe-

COPE. I finalment Esperanza Aguirre

se a les posicions més extremes. Quasi marcant-li l’agenda. Quasi, no. Marcant-li l’agenda! I conver-

es troba amb un Rajoy que no

“Quan pregunto per què em destitueixen un mes abans de les eleccions generals em diuen: ‘perquè volem fer-les nosaltres’”

tint el Partit Popular en un braç

esperava i amb un Partit Popular perifèric que no està disposat que la líder aquesta es faci amb el poder fent passadissos a Madrid. Llavors el que

marquetinià d’ambdós mitjans de

ranza Aguirre. I vostè els molestava en

fan és apuntalar Rajoy i Ruiz-Gallar-

comunicació amb la jerarquia eclesiàs-

ambdós casos i el destitueixen.

dón i dir-li a ella: “vostè de moment de-

tica madrilenya al darrere. Jo em

Però no tan sols pacten la meva destitu-

diqui’s a Madrid i després ja veurem”. I

rebel·lo davant d’aquesta situació i dos

ció, sinó que també pacten la meva suc-

en tota aquesta seqüència, l’ABC es

anys i mig després aquesta situació és la

cessió. A mi em destitueixen un

queda amb el peu absolutament can-

que em venç. El 6 de febrer del 2008 em

dimecres i quatre dies després, el dilluns

viat. Ara podrien ser el diari que havia

destitueixen i quan pregunto per què ho

següent, ja són a l’ABC, per sorpresa, el

dit “no” a la conspiració de l’11-M, que

fan escassament un mes abans de les

director i dos subdirectors de La Razón.

havia dit “no” al periodisme que

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Mundo, que aconsellen a la dreta situar-

23


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 24

E N T R E V I S TA

José Antonio Zarzalejos en les instal·lacions de la consultoria Llorente & Cuenca on, ha començat una nova etapa professional.

practica Jiménez Losantos, que havia

forma part també del fet que els gestors

època jo no consentia les pressions i ha-

dit “no” a un autoritarisme de la dreta

són dolents com a editors i com a ges-

vien de fer-les a la meva esquena, in-

que representa Aguirre. I resulta que

tors mercantils. I d’aquesta conjunció

tentant de fer-me un pont normalment

ha perdut tots aquests intangibles que

sorgeix una situació molt compromesa,

a través de membres del consell d’ad-

havíem vingut cultivant des de 2005 i,

tant per a l’ABC com per a Vocento.

ministració. Però algun ocasió eren

per un mal càlcul dels actuals gestors

pressions absolutament directes que jo

amb el consentiment dels administra-

Les pressions polítiques en la seva se-

mai vaig consentir. Ningú m’ha pressio-

dors i propietaris, aquest equilibri es

gona etapa com a director de l’ABC

nat mai tant com Esperanza Aguirre,

desfà absolutament. I això és perfecta-

eren suportables? Eren les habituals?

una persona que es defineix com a lli-

ment compatible amb el fet que ara l’ABC vengui més exemplars que en la meva època de director, entre altres CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

coses perquè ha cessat la campanya

24

d’atacs de Jiménez Losantos i perquè

beral i que té sempre la

“L’operació era fer un sorpasso. Volien portar el diari cap a la dreta, menjar-se La Razón i oblidar-se de l’oposició a Jiménez Losantos”

està fent una constant promoció que

paraula 'llibertat' a la boca! També la tenia quan va expulsar a Germán Yanke i a Pablo Sebastián de Telemadrid, la

amb mi no va tenir.Això també és com-

Sobretot comparant-ho amb la situació

cadena que probablement rendeix més

patible amb un altre fet com que les

actual on, segons el que diu, els polítics

el culte a la personalitat. I és que

pèrdues de l’ABC són brutals i que en

tenen un paper molt més determinant

Aguirre és una persona que, primer de

molt pocs mesos poden situar-se entre

en la presa de decisions.

tot, és vanitosa. I, després, jo crec que

els 25 i 30 milions d’euros. Aquestes

Suposo que en l’actualitat, coneixent

és bastant ignorant, li falten unes

pèrdues són estructurals i suposen un

Esperanza Aguirre com la conec des de

quantes lectures, per no dir moltes. I fi-

llast per la viabilitat del diari. Això

fa molts anys, és insaciable. En la meva

nalment és una persona miserable, amb


8/10/08

11:27

Página 25

una ambició poc controlada i un entorn

forces polítiques que representen un na-

del PP que dirigien el partit, com eren

de col·laboradors que em limitaré a

cionalisme de grau diferent, però que

Zaplana i Acebes. I el diari va perdre di-

qualificar com a complicat. No conec

són realitats polítiques i socials molt im-

fusió. Certament la campanya no va ser

cap personatge polític amb poder polí-

portants a Galícia, el País Basc i Cata-

innòcua, però el diari es mantenia. I des-

tic i econòmic que tingui un comporta-

lunya. No estic dient res que la dreta no

prés de tot aquell esforç, d’aquella tra-

ment més allunyat d’algunes pràctiques

hagi fet en la transició. Estic dient el que

vessia del desert, el fet de tirar-ho tot

democràtiques respecte als mitjans de

va ocórrer el 1996.

per la borda és pitjor que un error, és

comunicació que Esperanza Aguirre. I això que jo he crescut professionalment al País Basc! Vaja, que quan va arribar a Madrid ja

una estupidesa. Qualsevol diari

“Esperanza Aguirre és una persona vanitosa, bastant ignorant, miserable i amb una ambició poc controlada”

estava foguejat.

que vulgui tenir un futur de referència en l’espectre socioelectoral de centre-dreta ha de ser un diari moderat, amb capacitat d’empatia i de models de relació amb els fe-

Al País Basc tenia enfront el PNB. Eren

Amb el pacte del Majestic.

nòmens nacionalistes, sobretot amb els

nacionalistes i ja sabia què en podia es-

El pacte del Majestic a Catalunya, per

nacionalistes moderats.

perar. Allà hi havia incomunicació i

una banda, i el pacte amb els naciona-

hostilitat. En canvi, a Madrid, que no hi

listes bascos, per l’altra, van permetre

Aquest passat estiu va donar-se a

havia ni incomunicació ni, a priori, hos-

que, per primer cop en la història de la

conèixer el Manifiesto por una lengua

tilitat, m’he trobat amb una dona inter-

democràcia espanyola des de 1978, un

común,

vencionista, intolerant, que encaixa

president fos investit per CiU i PNV

d’intel·lectuals. Aquest manifest ha

malament les crítiques, impertinent i

com va ser-ho Aznar. I aquells quatre

estat signat i promogut molt activa-

amb aquella espècie de fatxenderia que

anys entre 1996 i el 2000 són paradig-

ment per alguns mitjans de comunica-

Presidenta. Tot això conforma una personalitat política vertaderament preocupant. No obstant això, crec que al PP

per

un

grup

ció. Quan vostè era director de

ella té. I amb aquesta vanitat de fer-se una biografia autoritzada titulada La

presentat

“En aquests moment l’ABC no és avantguarda moral, ètica o periodística absolutament de res”

l’ABC no fer seguidisme d’El Mundo i ara, en canvi, poc després que el diari de Pedro Jota comencés la campanya en pro del manifest l’ABC feia el mateix.

li han pres la mida. màtics del que ha de fer la dreta. El

Ara l’ABC fa un seguidisme absoluta-

L’actual direcció de l’ABC, propera a

futur és traslladar aquest esquema a la

ment de tot el que li marca tant la

Aguirre, pot convertir el diari en un ro-

línia editorial d’un diari que vol ser la

COPE com El Mundo. El manifest és

tatiu encara més ancorat a Madrid? Ho

referència d’un centre-dreta ampli i

una mostra evident que si El Mundo diu

dic perquè no tan sols l’ABC sinó

laic. En definitiva, el que jo intentava

que aquest manifest s’ha de publicitar i

també La Razón o El Mundo tenen a

era fer un esforç d’empatia amb uns fe-

utilitzar-lo, l’ABC hi va al darrere. Però

Catalunya una vendes més aviat

nòmens socials i polítics allunyats del

hi va al darrere com a complement, no

minses. Fins a quin punt una premsa

centre de gravetat de la dreta de Ma-

com a plat principal. En aquests mo-

madrilenya més procliu al sector moderat del PP podria assentar-se millor en territoris com el català? El futur d’un diari com l’ABC consisteix a representar l’espectre més lliberal,

ments l’ABC no lidera res. És la

“El futur d’un diari de la dreta espanyola està en comprendre el ‘fet perifèric’”

moderat, monàrquic, centrista i integra-

rereguarda d’una avantguarda que és molt lluny. L’ABC no és avantguarda moral, ètica o periodística absolutament de res. Perquè, a més, ha perdut. La redacció de

dor d’Espanya. El futur d’un diari de la

drid. I s’ha de dir que molts van com-

l’ABC se sent perdedora a mans d’uns

dreta espanyola està en comprendre el

prendre que aquell era el camí.

gestors que li han arrabassat els seus

“fet perifèric”. No tant d’acceptar les

grans intangibles, que foren una lluita

tesis nacionalistes, però sí d’entrar en in-

Molts periodistes? Polítics?

per ser a l’avantguarda. Em refereixo a

terlocució amb aquests fenòmens, que

Periodistes, polítics i públic en general.

l’ABC que el 1932 li deia a Primo de Ri-

és diferent. Em refereixo a un sistema o

Nosaltres estàvem assetjats per El

vera que el diari no era feixista ni falan-

un model d’interlocució amb aquelles

Mundo, la COPE i els sectors més durs

gista sinó humanista, que va resistir el

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

25


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 26

T

E N T R E V I S TA

pr

franquisme, al qual li censuraven les

respecte per molts dels firmants

irresponsabilitat, creuen que així

portades. El diari que quan el règim va

d’aquest manifest, però entenc que ells

contribueixen a algun tipus de solució

prohibir publicar la imatge d’Ortega i

no buscaven l’agitació i la propaganda

és que o són estúpids o malintencionats.

Gasset quan aquest va morir van deci-

que han fet Pedro Jota, la COPE, Arran de la “teoria de la

dir treure en portada la màscara del seu cadàver. L’ABC que publicava Salvador de Madariaga i els exiliats de la república. L’ABC que durant la transició li va donar el premi Mariano de Cavia a

“La redacció de l’ABC se sent perdedora a mans d’uns gestors que li han arrabassat els seus grans intangibles”

conspiració de l’11-M” es va generar una divisió entre els mitjans conservadors de Madrid. Abans de tot allò hi havia una autèntica unitat?

Rafael Alberti i que va arribar als anys vuitanta quasi arruïnat, però que va

l’ABC... Persones com Savater, Vargas

Hi va haver un moment, als anys no-

tirar endavant. Era l’ABC rebel, imper-

Llosa, Pombo o Marina buscaven altres

ranta, que la premsa de la dreta espa-

tinent, indòmit. Jo volia aquest ABC. I

objectius, un debat en termes diferents.

nyola es va unir. Però ara a la dreta

ara, en canvi, és un diari que practica el

Però desenganya’t, moltes de les coses

mediàtica espanyola ningú no planta

seguidisme d’un bloc de mitjans que li-

que es fan als diaris es fan per criteris

cara a Pedro Jota, que, a més, utilitza Ji-

dera El Mundo i que pregona Federico

comercials i no pas deontològics.

ménez Losantos que desqualifica allò que es mou. I qui s’ha mogut? Es va

Jiménez Losantos des de la ràdio. Vostè deia que no hauria utilitzat el

moure l’ABC i el va desqualificar. Es

Suposo que, per tant, és absurd pregun-

manifest contra Catalunya. En els dar-

va moure Ruiz-Gallardón i el va des-

tar-li si, d’haver seguit com a director

rers anys sembla que anar contra Cata-

qualificar. I en quins termes! El jutge

del diari, hagués firmat i promogut aquell manifest. En cap concepte! El tractament informatiu que li hauria donat hauria estat radicalment diferent. No l’hauria utilit-

instructor de l’11-M, Luis del

“Desenganya’t, moltes de les coses que es fan als diaris es fan per criteris comercials i no pas deontològics”

Olmo, no li va donar la raó en les seves tesis i també el va desqualificar. I el mateix va fer amb la fiscal del cas.

zat contra Catalunya. Tinc un immens lunya des de determinats mitjans

Però El Mundo i la COPE van apostar

Perfil

madrilenys s’ha convertit en un negoci

per la “teoria de la conspiració” i van

rendible, sobretot entre els que es

augmentar vendes i audiència mentre

José Antonio Zarzalejos (Bilbao,

mouen pels criteris comercials que

que l’ABC no, i va baixar.

1954) va compaginar el Dret i el

vostè denuncia.

Però és que si les polítiques que es fan

Periodisme fins que el 1988 entra a

Sincerament, a l’hora de vendre i trans-

als mitjans són a curt termini, aquestes

El Correo, diari del qual acabaria

metre sempre és molt més fàcil un mo-

coses sempre passaran perquè l’escàn-

sent director fins al 1998. L’any se-

viment en contra que no pas un

dol sempre tapa la sensatesa, fins que es

güent és nomenat director de

moviment a favor. S’està utilitzant ma-

descobreix que darrere de l’escàndol hi

l’ABC, càrrec que abandona el

lament el tema de les llengües, que

ha una enganyifa. Darrere de la “teoria de la conspiració” de l’11-M hi

2004 per exercir com a secretari general de Vocento. El desembre del 2005 és nomenat de nou direcCAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

tor de l’ABC, fins al febrer del

26

2008 quan és destituït. Ha rebut

“Plantejar el tema de les llengües tal i com s’està plantejant des d’alguns mitjans generarà molts més problemes”

havia una enganyifa i la gent ho està descobrint progressivament. Ja no es ven ni mig diari amb aquest tema. I el que va fer l’ABC durant dos anys i

premis com el Mariano de Cavia, el Luca de Tena i la Legió d’Honor

efectivament planteja problemes però

mig va ser dir: “per aquí no passem”. Jo

francesa. Ha publicat Contra la se-

que, per descomptat, plantejar-ho tal i

no vaig passar-hi i estic molt orgullós de

cesión vasca (Planeta), entre altres

com s’està plantejant des d’alguns mit-

no haver-hi passat. I si hagués de tornar

llibres. Actualment és vicepresi-

jans en generarà molts més. No sola-

a prendre les decisions que vaig haver

dent executiu de la consultoria

ment aquest debat forma part de la

de prendre entre 2005 i 2008, ho torna-

Llorente & Cuenca.

solució, sinó que forma part del pro-

ria a fer, tot i saber que això comporta-

blema. Si alguns mitjans, amb absoluta

ria la meva destitució.

P

Ra

te w


142-Entre-Zarzalejos:Layout 1

8/10/08

11:27

Página 27

INTERNATIONAL

TOURISM PRIZE

20è

press > radio > TV > net

. PICA D ESTATS premi turístic internacional

tema La tem tica se centrar en els aspectes tur stics de les comarques de Lleida.

originals Hi podran optar tots els treballs de premsa escrita, r dio o televisi publicats o emesos en qualsevol idioma en el per ode compr s entre el 18 d'octubre de 2007 i el 17 dÕoctubre de 2008. termini La presentaci dels treballs es far en el termini d'un mes, a comptar des de l'endem de la publicaci de la convocat ria al ÒButllet Oficial de l'EstatÓ (per ode dÕinscripci de treballs del 18 dÕoctubre al 18 de novembre de 2008).

PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIî [RAMBLA FERRAN, 18, 3r, 25007 LLEIDA]

EL PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA CONVOCA LA 20 EDICIÓ DEL PREMI TURÍSTIC PICA D’ESTATS

9

categories

45.000¤ Premis/premios /prizes/prix

premis

S'atorgaran 9 categories de premis: > PREMSA ESCRITA 6.000 euros > RËDIO 6.000 euros > TELEVISIî 6.000 euros > PREMSA ESPECIALITZADA EN VIATGES I TURISME 6.000 euros > REPORTATGE FOTOGRËFIC 6.000 euros > PREMSA INTERNACIONAL 6.000 euros Al millor treball publicat o em s a l'estranger. > INTERNET 3.000 euros A la difusi de treballs a trav s de la xarxa. > PREMSA LOCAL 3.000 euros Mitjans de les Terres de Lleida. > A LA TRAJECTñRIA 3.000 euros A la traject ria en la difusi dels atractius tur stics de > les Terres de Lleida.

jurat

President, Josep Carles Rius, deg del Colálegi de Periodistes de Catalunya. Vocals: Margarida Bar , Josep Cun , Llu s Foix, Antonio Franco, Mariano Palac n, Roser Perera i Ramon Mesull. Actua com a secretari Xavier Moncayo, director del Patronat de Turisme.

PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA Rambla Ferran, 18, 3r

25007 Lleida (Catalunya - Spain)

tel. +34 973 24 54 08 www.lleidatur.com/pica

fax +34 973 24 55 58

Foto/ Juan Manuel Borrero

veredicte El jurat es reunir i donar a con ixer el veredicte el dissabte, 31 de gener de 2009. Un mateix autor podr optar a m s d'un premi. El premi podr ser declarat desert.


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 28

R E P O R TATG E

La presentació a final de juny del Manifiesto por una lengua común va evidenciar no tan sols una fractura entre els mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid, sinó també les diferents postures de les

El Manifiesto, la darrera guerra mediàtica Jordi Rovira

El Manifiesto por una lengua común,

En realitat no s’entendria el nombre

presentat a l’Ateneu de Madrid el pas-

d’adhesions (El Mundo parlava de

sat 23 de juny i signat per un grup de di-

130.000 a través del seu web tot just tres

vuit intel·lectuals entre els que es

setmanes després de presentar-se el do-

trobaven Fernando Savater, Mario Var-

cument en qüestió) sense l’important

gas Llosa o Álvaro Pombo va provocar

suport mediàtic rebut. Però per enten-

durant algunes setmanes un intens

dre el paper que hi han tingut alguns

debat que va aixecar passions de tot

mitjans de comunicació madrilenys –els

tipus. El manifest reivindicava la im-

de Barcelona van carregar fort contra

portància del castellà com a llengua co-

el citat document– cal entendre l’entra-

muna a tot l’estat, la seva posició

mat polític i empresarial que hi ha al

asimètrica respecte a la resta de

darrere i que ha provocat, de nou, una

mitjans de comunicació

llengües oficials, que es modifiqués la

divisió en els mitjans de comunicació

Constitució i els estatuts d’autonomia

del centre-dreta de la capital que, igual

de masses, però aquest

per garantir “en tots els camps i en tot

que amb la “teoria de la conspiració de

el territori nacional” els drets d’aquells

l’11-M”, no han actuat a l’uníson.

que optin pel castellà, el dret dels ciu-

Com era de preveure –així ha passat en

implicar-s’hi activament

tadans a ser educats en aquesta llengua,

els darrers anys amb altres temes–, el

la no-obligatorietat dels funcionaris a

líder de la campanya mediàtica a favor

recollint adhesions per

conèixer les altres llengües oficials en

del manifest ha estat Pedro J. Ramírez.

la seva relació amb els ciutadans, així

El director d’El Mundo, amb la rapi-

com que la retolació d’edificis oficials i

desa de moviments que el caracteritza,

iniciativa que alguns

vies públiques no sigui tan sols en la

va

llengua autonòmica, sinó bilingüe, entre

conscient que es tractava d’un material

defineixen com una

altres demandes.

sensible que aixeca passions a dins i

Des d’un bon començament, aquell

fora de Catalunya.

manifest va comptar amb la implicació

Però aquella campanya de recollida de

d’alguns partits polítics –UpyD, PP i

signatures també li permetia al director

Ciutadans– però cal destacar, sobretot,

d’El Mundo agafar-se a una nova ban-

la implicació de determinats mitjans de

dera després dels atacs contra Mariano

comunicació, ja que la seva participa-

Rajoy qui, finalment, va ser reelegit

ció no va limitar-se a informar sobre la

com a líder del PP en el Congrés de Va-

iniciativa, sinó que en alguns casos fins

lència. Setmanes abans del congrés, el 5

i tot s’hi van adherir i van promoure ac-

de juny, el periodista Víctor Gijón es-

tivament la recollida de signatures.

crivia al portal Diariocritico.com que

empreses periodístiques del centre-dreta espanyol. Un cop més, una iniciativa que aborda l’espinós tema de la llengua afecta els

cop fins i tot van

aquesta polèmica

tempesta en un got d’aigua i d’altres creuen que encara no ha arribat a la seva fi.

capitanejar

aquella

iniciativa,


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 29

a

Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Fernando Savater i Álvaro Pombo durant la presentació del Manifiesto. Foto: EFE

“a aquestes alçades de la batalla in-

s’apuntava que “el citat manifest està

en la part inferior de la portada del

terna en el PP ningú no dubta que gran

sent propulsat pels mitjans de comuni-

diari, es podia llegir la crònica del dar-

part del conflicte està sustentat, quan

cació madrilenys que fa uns mesos des-

rer dia del congrés dels populars, men-

no alimentat, pels mitjans de comuni-

encadenaren una intensa campanya

tre que en la part superior hi havia un

cació que foren afectes i aduladors de

contra el lideratge de Mariano Rajoy

faldó que informava d’un manifest que

Rajoy fins un minut abans de saber-se El Mundo i la COPE, des del 9-M, tenen molt clar l’objectiu: canviar l’actual president del PP al qual conside-

Després de fracassar en l’intent de canviar el líder del PP, El Mundo va apostar per liderar una croada en favor del castellà

ren incapaç de guanyar les eleccions a

sèrie d’intel·lectuals, anunciava que el diari s’hi adheria i recomanava als ciutadans que se sumessin a la iniciativa. El diari madrileny no espera ni

Zapatero”.

en el Partit Popular. Fracassada, sense

que l’acte tingui lloc i ja avança la notí-

Però després del congrés, Rajoy conti-

matisos, l’operació de tutela del primer

cia. En les pàgines interiors ja comen-

nua de líder i la situació demanava un

partit de l’oposició, ara utilitzen la hi-

cen a carregar les tintes. “L’“apartheid”

gir de tres-cents seixanta graus. La ne-

pèrbole per presentar-se com a capi-

al qual alguns governs autonòmics

cessitat de canviar de bandera era tan

tans d’una croada nacional en favor de

estan sometent el castellà, llengua ofi-

evident que fins i tot a l’editorial de

la llengua castellana”.

cial de l’Estat –apunta el rotatiu– ha

La Vanguardia del 13 de juliol, on es

Així doncs, Pedro J. Ramírez decideix

portat un grup d’intel·lectuals espa-

criticava obertament el Manifiesto,

moure fitxa ràpid. El dilluns 23 de juny,

nyols a impulsar un manifest que

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

que havia tornat a perdre les eleccions.

aquell dia presentaven una

29


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 30

R E P O R TATG E

Crítiques als rotatius catalans reclama als polítics que garanteixin el A diferència del que va passar a Ma-

dret i el deure de tots els ciutadans a

drid, els rotatius barcelonins van car-

aprendre el castellà i a usar-lo en les co-

regar contra el manifest.Aquests són

municacions privades i públiques. Avui

els extractes d’alguns editorials:

el presenten a l’Ateneu de Madrid”. És clar, doncs, que El Mundo s’apunta

“No existeix, almenys a Catalunya,

el primer a la cursa mediàtica per lide-

cap minvament de drets.Al contrari,

rar aquesta iniciativa, fins i tot abans

amb la denominada immersió lin-

que aquesta es donés a conèixer al

güística el model educatiu ha resca-

gran públic. No és d’estranyar que

També és cert que alguns dels

tat la llengua catalana del dramàtic

Pedro J. Ramírez estigués assabentat

personatges que inicialment

ostracisme al qual va ser condem-

del que es movia entorn al manifest,

havien signat el manifest o s’hi

nada pel règim del general Franco

tenint en compte la vinculació amb el

havien adherit posteriorment

(....) Som davant una grollera utilit-

diari que dirigeix d’alguns d’aquells di-

varen tirar-se enrere. El filòsof

zació de l’idioma amb fins polítics i també comercials, atesa l’especial intensitat de la competició mediàtica a Madrid”. “El català i el castellà”

José Antonio Ma-

Hores abans que es presentés el document a l’Ateneu de Madrid El Mundo ja anunciava la seva adhesió a la portada

que

l’havien signat des d’un bon principi–

vuit intel·lectuals. Tres d’ells, com són

i denunciava la seva politització, men-

“El manifiesto por la lengua común

Arcadi Espada, Fernando Sosa Wag-

tre que el poeta Antonio Gamoneda

(...) ha obert una caixa de Pandora

ner o Carmen Iglesias són col·labora-

criticava que el manifest s’havia

sense res a dins, a banda dels tòpics

dors habituals d’El Mundo i, a més,

convertit “en un acte polític” i criticava

i llocs comuns d’un conflicte politi-

aquesta última, és presidenta d’Unidad

“la utilització tendenciosa” que s’havia

colingüístic poc menys que inexis-

Editorial, editora del rotatiu. A més,

fet de la seva persona. D’altres, com el

tent, almenys a Catalunya (...) Els

altres com Savater tenen una clara vin-

cantant Ramoncín, va mostrar-se “indi-

signants del manifest transmeten a

culació amb el partit de Rosa Díez,

gnat” amb El Mundo per haver publi-

la societat catalana −també a la de

amb el qual El Mundo té unes

cat que s’havia adherit al Manifiesto

les altres comunitats amb llengua

excel·lents relacions.

quan no havia estat així (“Per anar en

pròpia− que, un cop més, els

Els dies següents a la presentació a

contra del català, que no comptin amb

intel·lectuals d’expressió castellana

l’Ateneu el diari aposta fort per la de-

mi”, va assegurar) i Luz Casal es tirava

es desentenen de la sort del català i

fensa de l’idioma de Cervantes. Pàgines

enrere al trobar-se enmig “d’una polè-

tan sols es mobilitzen per consagrar

senceres, editorials, portades on s’anun-

mica que no desitjo”. Per la seva part,

una situació objectiva de privilegi”

ciava l’adhesió de personatges popu-

Víctor García de la Concha, director de la Reial Acadèmia de la

“Res amenaça el castellà” (El Periódico, 29 de juny)

“El manifest en pro del castellà, del qual s’han retirat alguns dels seus CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

intel·lectuals

mostrava el seu escepticisme

(La Vanguardia, 13 de juliol)

30

rina –un dels divuit

La negativa de La Razón a sumar-se al manifest va aixecar airades crítiques de Losantos i companyia

suposats signants, sosté que la difu-

Llengua (RAE), va negar-se al fet que la institució que presideix s’adherís al manifest i va refusar la instrumentalització política de la

sió de les altres llengües peninsulars

lars com Luis Aragonés, Iker Casillas

RAE, cosa que li va costar que Jiménez

perjudica la d’àmbit estatal i de-

(aquells dies tenia lloc l’Eurocopa) o

Losantos el titllés de “clàssic vividor

fensa una cosa tan reprovable com

Miguel Delibes, així com l’actualització

institucional”.

la ignorància de qualsevol llengua

constant del marcador amb el nombre

Tot i aquestes veus crítiques, la cam-

que no sigui l’espanyola”.

de persones que s’havien sumat a la ini-

panya d’adhesions continuava. I El

“El català, llengua d’ús i d’acollida”

ciativa, la majoria gràcies a la possibili-

Mundo no estava sol a l’hora de reco-

(Avui, 20 de juliol)

tat de fer-ho mitjançant la versió digital

llir signatures. Altres mitjans com

del diari.

Libertad Digital –de la qual és editor


8/10/08

11:45

Página 31

Federico Jiménez Losantos– havien

L’arribada d’Ángel Expo-

anunciat el 24 de juny l’adhesió del po-

sito com a nou director del

lèmic locutor, així com de César Vidal,

rotatiu va venir seguida de la

Pio Mora o Amando de Miguel, i ofe-

cúpula directiva de La Razón

ria la possibilitat d’adherir-s’hi. La

(el seu director i tres subdirectors).

de la COPE, Jiménez Losantos criti-

COPE, com era d’esperar, se suma a la

Aquelles sobtades incorporacions pro-

cava la postura d’aquest rotatiu i Pedro

iniciativa i Telemadrid, controlat fèrria-

vinents de la competència també signi-

J. Ramírez exigia públicament l’adhe-

ment per un equip directiu pròxim a

ficaven una nova política informativa

sió del grupo Planeta –propietari de La

Esperanza Aguirre, també iniciava una

més pròxima a Esperanza Aguirre i a

Razón– al manifest. Com a argument,

campanya de recollida de signatures.

les tesis que aquesta defensa, així com

el director d’El Mundo recordava que

un allunyament del sector afí a Alberto

José Manuel Lara és “la persona que

VOCENTO SÍ, PLANETA NO

Ruiz-Gallardón. En aquest context

més diners ha guanyat amb l’espanyol”.

Però una de les adhesions significatives

s’entén la implicació d’aquest diari

L’endemà, l’editorial de La Razón

fou la de l’ABC, que el 24 de juny

centenari en aquella iniciativa que un

assegurava que el diari “està denun-

també aposta per la recollida d’adhe-

dia abans havia liderat Pedro J. Ramí-

ciant des de fa una dècada, no des de fa

sions. El diari fundat per la família

rez i que, un rere l’altre, s’hi havia anat

cinc minuts, els abusos dels poders

Luca de Tena s’havia significat en els darrers anys, durant l’etapa que el dirigia José Antonio Zarzalejos, per una aposta editorial i periodística molt diferent a la que feien El Mundo i la

públics en matèria lingüís-

En adherir-s’hi, l’ABC segueix l’estela de Pedro J. Ramírez i trenca amb l’etapa on representava els sectors moderats del PP

COPE, ja que representava els sectors

tica i educativa, sobretot en aquelles comunitats autònomes governades pels nacionalistes”. Ningú no dubta que la si-

moderats del PP i s’apartava de la “teo-

sumant bona part dels mitjans de la

tuació de José Manuel Lara era força

ria de la conspiració de l’11-M”. Allò li

dreta mediàtica.

delicada. Tenia raó Pedro J. Ramírez

havia costat crítiques de Jiménez Lo-

Però si l’ABC canvia la seva política

quan recordava que Lara és el princi-

santos i d’altres personatges pròxims al

respecte als dos anys anteriors i se

pal editor en llengua castellana, però el

sector dur del PP, fet que s’havia traduït

suma a la iniciativa, La Razón aposta

que no diu és que també ho és en llen-

en una baixada de vendes i en la desti-

per quedar-se’n al marge, cosa que

gua catalana. El màxim accionista de

tució, el passat mes de febrer, de Zar-

aixeca les ires dels defensors del Mani-

La Razón no tan sols s’ha convertit en

zalejos com a director.

fiesto. L’1 de juliol, des dels micròfons

objecte de les crítiques de Pedro

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-manifiesto:Layout 1

31


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 32

R E P O R TATG E

J. Ramírez i Jiménez Losantos pel tema

tàctics que s’han donat en els darrers

del manifest, sinó que en els darrers

mesos– permeten explicar que a l’ABC

mesos manté un important conflicte

promocionessin el manifest després del

amb Vocento. Però tot i això, Lara va

gir donat dins d’aquest grup, mentre els

mantenir-se ferm en la seva postura. El

mitjans que lidera Lara Bosch no ho

director del rotatiu, el català Francisco

fessin.

Marhuenda –que va ser designat pel càrrec després de la marxa de l’antic di-

REDACCIONS ESCÈPTIQUES

rector, José Alejandro Vara, a l’ABC–

Però totes aquestes batalles empresarials que tenen lloc als des-

“A Catalunya no hi ha cap ‘apartheid’ lingüístic. No estic disposat a legitimar la mentida”

patxos dels directius dels

(Francisco Marhuenda)

dactors que hi treballen. I és

respectius grups empresarials no es reprodueixen en els reque, mentre els promotors me-

reconeix a CAPÇALERA que “a Catalu-

diàtics del manifest posaven el crit al

nya no hi ha cap `apartheid´ lingüístic”.

cel pel fet que La Razón no secundés

“Jo puc discrepar de la immersió lin-

la iniciativa que ells havien abraçat

güística com a model, però no estar

apassionadament, els ànims dels perio-

d’acord amb el contingut del manifest.

distes tant d’uns mitjans com dels altres

No es pot convertir allò excepcional en

estaven molt més calmats. Una font de

quelcom normal. El Manifest és la des-

la redacció de La Razón assegura que

mesura”. Per tot això, Marhuenda diu

el fet que no s’adherissin al manifest no

que no està disposat, com a mitjà de co-

ha provocat cap mena de problema

municació, “a legitimar la mentida”.

entre els periodistes del diari i que

“Els diaris –prossegueix– no som aquí

aquesta és una decisió de la cúpula di-

per fer política, sinó per fer un perio-

rectiva.

disme de qualitat amb una línia edito-

D’altra banda, a la redacció d’El

rial i no podem caure en l’emmira-

Mundo, l’aposta dels responsables tam-

llament de treure determinades coses

poc no aixeca ni crítiques ni les pas-

per vendre més diaris”.

sions que s’extreuen de les portades

Per entendre les diferents posicions

que hi van dedicar. “A la redacció s’ha

dels mitjans de comunicació respecte al

viscut com un tema més. Ningú no

manifest, cal tenir en compte que men-

s’hi ha manifestat ni a favor ni en contra. No hi ha hagut reac-

A les redaccions d’El Mundo i La Razón el debat s’ha viscut enmig d’un fort escepticisme

cions de cap mena”, reconeix un periodista d’aquest rotatiu. I si a la redacció de La Razón no els preocupa gaire la noimplicació del rotatiu i a la

Reproducció del text del Manifiesto por una lengua común

tre a l’esquerra la batalla mediàtica es

d’El Mundo s’ho prenen com un tema

troba entre Prisa i Mediapro, en els

més, a la COPE tampoc hi han carregat

grups de comunicació del centre-dreta

gaire les tintes. “No s’ha rebut cap

espanyol la situació conflictiva és la

consigna ni ofensiva especial. S’han

que en els darrers mesos enfronta

anat fent peces soltes, per suposat en la

Planeta (La Razón, Antena 3, Onda

mateixa línia que El Mundo i compa-

Cero) i Vocento (ABC, Punto Ràdio,

nyia. Però no han muntat una campa-

El Correo...). Aquest conflicte empre-

nya com solen fer en ocasions amb

sarial –fruit dels nombrosos moviments

algunes històries que es tiren dia rere


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 33

dia, butlletí rere butlletí”, apunta un re-

Catalunya. Tampoc no va ser-ho

dactor de la ràdio de la conferència epi-

l’adhesió de Telemadrid, que des de

La periodista Carmen Rigalt escri-

scopal, que igual que ocorre amb els

l’arribada d’Esperanza Aguirre a la

via el 28 de juliol un article a El

periodistes de La Razón i El Mundo

presidència de la Comunidad de Ma-

Mundo titulat “Manifiesto” on ne-

consultats, prefereixen mantenir l’ano-

drid ha apostat per sumar-se al

gava que el castellà sigui una llen-

nimat. A Francisco Marhuenda totes

consorci de mitjans de comunicació ci-

gua marginal a Catalunya. Al final

aquestes reaccions no el sorprenen.“La

tats anteriorment. En canvi, si la impli-

de l’article Rigalt recordava que

major part de la professió i de la polí-

cació de Telemadrid en el Manifiesto

“aquest manifest és hereu del

tica s’ha pres el tema del manifest amb

era més que previsible, la de Telecinco

Manifest dels 2.300, una iniciativa

va sorprendre molta gent, ja

que a principis dels vuitanta van

que la cadena de Fuencarral

promoure Federico Jiménez Losan-

mai no s’havia significat per

tos i Amando de Miguel, espantats

donar suport a aquest tipus

perquè els carrers de Barcelona co-

d’iniciatives.

mençaven a rotular-se en català”.

Per entendre el posicionament d’alguns mitjans cal enmarcar-ho dins el conflicte que enfronta els grups Vocento i Planeta

A què venia aquella adhesió?

El Manifest dels 2.300, que com-

desinterès perquè sabien que era una

Tenia a veure amb el fet que Vocento

parteix molts punts en comú amb

iniciativa que no portava enlloc”, asse-

tingués part en l’accionariat de la ca-

el manifest presentat a l’Ateneu de

gura.

dena? O va ser una estratègia empre-

Madrid, va donar-se a conèixer el

sarial que intentava aixecar amb un

25 de gener de 1981 i estava signat

LA SORPRESA DE TELE 5

cop d’efecte unes audiències que cada

per Amando de Miguel, Carlos Sa-

Però, en realitat, en tota aquella tem-

cop eren més minses per a la cadena,

hagún, Federico Jiménez Losantos,

pesta mediàtica sí que va haver-hi una

sobretot després que aquell mes de

Carlos Reinoso, Pedro Penalva, Es-

redacció on van quedar força sorpre-

juny Cuatro estigués aconseguint uns

teban Pinilla de las Heras, José

sos. Va ser la de Telecinco a Catalunya

resultats increïbles gràcies a l’emissió

María Vizcay, Jesús Vicente, San-

després que el 27 de juny Paolo Vasile,

de l’Eurocopa?

tiago Trancón, Alberto Cardín “i

conseller delegat de Telecinco, remetés

Fos pel que fos, Vasile va enviar aquella

2.300 signatures més”. En el seu

una carta al director d’El Mundo per-

carta al director d’El Mundo i a l’infor-

text es criticava la política lingüís-

què la fes arribar als promotors del

matiu del migdia d’aquell divendres

tica de la Generalitat a la qual acu-

manifest. “Des de Telecinco volem co-

–tan sols quatre dies després de pre-

saven de marginar la llengua

municar la nostra adhesió al Manifiesto

sentar-se el manifest– la televisió anun-

castellana. Aquella iniciativa com-

por una lengua común, amb el propòsit

ciava que s’adheria a la proposta i que

parteix no tan sols una mateixa fi-

que qualsevol ciutadà que ho desitgi

“la cadena posa a disposició de la ini-

losofia, sinó també alguns dels seus

pugui utilitzar a tot Espanya la llengua

ciativa el canal de televisió”. Des

protagonistes. L’actual director

comuna i oficial d’aquest territori na-

d’aquell moment la pàgina web de Te-

d’El Mundo era el 1981 el director

d’El

de Diario 16, rotatiu on va publi-

Mundo, Telemadrid o Libertad

car-se el Manifest dels 2.300, que va

Digital i convidaven els ciuta-

comportar greus problemes als

dans a sumar-se a la campanya

seus promotors, sobretot a Losan-

de recollida de signatures

tos que el 21 de maig d’aquell any

Tal i com dèiem, a la redacció

va ser segrestat per Terra Lliure i

cional que és el castellà”, assenyalava

de Telecinco a Catalunya no s’ho aca-

va rebre un tret al genoll. Allò va

l’escrit en qüestió.

baven de creure. “Ens va sorprendre

provocar que tant ell com d’altres

La implicació de mitjans de comunica-

moltíssim, ens vàrem quedar estra-

signants del document −com San-

ció com El Mundo, la COPE, Libertad

nyats. Porto molts anys a l’empresa i

tiago Tarancón i Amando de Mi-

lecinco

A la redacció de la COPE no han rebut cap consigna per carregar les tintes com feien amb altres temes

emulava

les

Digital o l’ABC no van sorprendre

mai no havien fet una cosa com

guel− abandonessin Catalunya per

l’opinió pública catalana, acostumada,

aquesta”, reconeix una font de la re-

instal·lar-se a Madrid on mesos

sobretot en el cas dels tres primers, a

dacció. Però també s’ha de dir que un

després Losantos passa a convertir-

llegir i escoltar informacions crítiques

cop van donar a conèixer l’adhesió a la

se en cap d’Opinió de Diario 16.

amb la política lingüística que s’aplica a

campanya ningú de Madrid va trucar a

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Hereus del Manifest dels 2.300

33


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 34

R E P O R TATG E

la redacció de Catalunya demanant-los

“Atureu el racisme lingüístic” mitjan-

boicot pot ser una de les causes de la

notícies sobre el tema lingüístic. Els re-

çant correus electrònics a la direcció de

baixada d’audiència que va patir

dactors reconeixen que en aquest sen-

Telecinco –anaven adreçades al mateix

aquesta cadena el mes d’agost, quan va

tit no va canviar res i que la majoria de

Paolo Vasile–, als seus anunciants i al

trencar una ratxa de vint-i-nou mesos

la seva feina segueix sent l’elaboració

Ministeri d’Indústria i mostraven el

consecutius sent líder a Espanya. No en

de notícies de successos. L’adhesió al

malestar per l’adhesió al Manifiesto. La

va, a l’agost va baixar fins un 14,9%

manifest tampoc els ha comportat cap

carta de queixa a Vasile –escrita en ca-

d’audiència, va perdre la primera posi-

mena de problema en el dia a dia. “A

talà, castellà i italià– apunta “que

ció i va anar a parar directament a la

algun redactor li varen fer algun co-

l'adhesió de Tele 5 al Manifiesto és

tercera al ser superada per La 1 (que va

mentari quan va sortir al carrer, però res més. La pressió ambiental va ser molt més forta amb el tema de l’Estatut que no pas ara”, reconeix aquesta mateixa font.

veure’s beneficiada per la re-

A la redacció de Telecinco a Catalunya va sorprendre moltíssim l’adhesió de la cadena al manifest

transmissió dels Jocs Olímpics de Pequín) i Antena 3, i fins i tot es va quedar a dos dècimes de l’audiència del conjunt de

I si a la redacció catalana de Telecinco

les cadenes temàtiques.

es van sorprendre per l’adhesió al

molt greu, perquè un mitjà de comuni-

Manifiesto, el mateix va passar en una

cació privat en règim de concessió de

del mes d’agost, des de l’Avui es recor-

part de l’opinió pública. Els primers

l’espai radioelèctric públic té el deure

dava que “a Catalunya, la quota de

símptomes de rebuig van començar

de promoure els valors democràtics, de

pantalla de Telecinco ha patit una en-

poc després de saber-se la notícia de

tolerància i de protecció i respecte a les

sulsiada que l’ha dut des del 18,4% del

l’adhesió. Diferents iniciatives particu-

minories”.

juliol fins al 14,7% de l’agost. Tot i amb

lars en forma de cadenes de correus

En canvi, totes aquelles reaccions po-

això, queda en l’àmbit de l’incert si

electrònics incitaven al boicot, però no

pulars que denotaven un fort enuig

aquesta caiguda en picat és una res-

va ser fins a final de juliol que la Plata-

entre algunes capes de la població no

posta ciutadana al fet que Telecinco va

forma per la Llengua va posar en

van donar-se a Antena 3. La situació

adherir-se amb publicitat a l’enèsim

marxa una campanya de boicot contra

del gran competidor de Telecinco era

manifest en defensa del castellà pro-

la cadena de Mediaset. L’entitat en

ben diferent. Com era d’esperar, la ca-

mulgat des de la intel·lectualitat nacio-

qüestió va portar a terme un envia-

dena que presideix José Manuel Lara

nalista espanyola”.

ment massiu de cartes sota el títol

Bosch, seguint la lògica empresarial

Però a la redacció de Barcelona

abans exposada, no va adherir-se al

d’aquesta cadena no creuen que exis-

Manifiesto. “Antena 3 es va mantenir

teixi una relació de causa-efecte. “Fa

al marge i no hi va haver pressió de cap

mesos que tenim problemes amb la

mena per part de ningú.Va ser la nostra

programació. Aquesta situació ja venia

pròpia decisió”, reconeix a CAPÇALERA

d’abans de la campanya contra la ca-

Quan es van conèixer les audiències

dena. El problema va comen-

“Antena 3 s’ha mantingut al marge i no hi va haver cap pressió de cap mena”, admet el director general de la cadena

çar quan es varen carregar el Tomate. Des de llavors la mitjana de l’audiència ha baixat i no troben cap programa insí-

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

gnia com aquell i arrosseguem

34

Mikel Lejarza, director general de te-

aquesta crisi d’audiència. Sorprenent-

levisió d’Antena 3.

ment, el boicot a la cadena no ens ha afectat. A vegades et fa la impressió

QUI SURT GUANYANT?

que la gent et boicotejarà, però en rea-

De totes maneres, sembla ser que la

litat el que li preocupen són altres

crida a boicotejar Telecinco no va afec-

temes”, afirma la font de Telecinco.

tar l’audiència de la cadena.A l’hora de

I si la cadena de Fuencarral no ha

Ángel Exposito, director de l’ABC

valorar els efectes de la campanya del

aconseguit remuntar les minses au-

Foto: Arxiu

manifest s’ha apuntat que la crida al

diències gràcies a aquella iniciativa, El


142-manifiesto:Layout 1

8/10/08

11:45

Página 35

entre el diari de Pedro J. Ramírez i el

I mentre es fan les valoracions a mig

partit de Díez. Prova d’això és que en

termini de totes aquelles setmanes de

les últimes eleccions generals El

campanya de recollida de signatures,

Mundo va demanar el vot no tan sols

articles i tensions, cal preguntar-se si,

pel PP sinó també per UPyD. També

un cop passat l’estiu que el va veure

s’ha de tenir en compte que Fernando

néixer, el debat al voltant del Mani-

Savater (autor del text del manifest i

fiesto ha caigut definitivament en

líder del grup d’intel·lectuals que van

l’oblit. “Com a campanya no ha aguan-

signar-lo) és un membre preeminent

tat, no ha arribat enlloc –respon Mar-

d’UPyD i que entre els firmants inicials

huenda– Hagués funcionat si s’hagués fet de manera sensata,

El beneficiat d’aquesta campanya ha estat UPyD, que ha passat d’un 1,2% de vots a una estimació de vot d’un 4,2%

parlant dels problemes reals de Catalunya i no pas de l’“apartheid”. L’error ha estat plantejar-ho com un xoc de trens”.

del manifest hi ha intel·lectuals molt

Però no tothom opina el mateix. Al-

Francisco Marhuenda, director de

vinculats amb aquest partit, com Mario

guns, com el catedràtic Carlos Martí-

La Razón. Foto: Platon

Vargas Llosa, Alvaro Pombo, Aurelio

nez Gorriarán –un dels setze signants

Arteta o Carlos Martínez Gorriarán.

inicials i membre del Consell de direc-

“El manifest és un plantejament per

ció i del Consell polític d’UPyD– au-

afavorir Rosa Díez”, argumenta Fran-

guren una segona part en tot aquest

Mundo tampoc sembla haver-ne tret

cisco Marhuenda des del seu despatx a

debat. Martínez Gorriarán assegura

gaire rèdit. O almenys això és el que

La Razón.

que estan intentant conèixer el nombre

es desprèn de dades de l’Asociación

I així ha estat. L’aposta ha donat rèdits

total d’adhesions per fer-les públiques.

de Editores de Diarios Españoles

electorals al partit de l’exdiputada so-

“El Mundo diu tenir-ne més de

(AEDE) que mostren com el rotatiu

cialista, segons es desprèn dels resul-

175.000, Libertad Digital unes 75.000.

que dirigeix Pedro J. Ramírez va caure

tats d’un sondeig de l’Institut Noxa per

A més, nosaltres hem recollit molts mi-

un 5,65% en les vendes respecte al ju-

a La Vanguardia que es va publicar el

lers d’adhesions i seguim fent-ho en

liol de l’any anterior.

21 de setembre i que mostrava com, sis

actes al carrer. Intentarem assabentar-

Però llavors, si El Mundo no ha aug-

mesos després dels comicis, Unión Pro-

nos de quina és la suma final, organit-

mentat vendes i Telecinco no ha re-

greso y Democracia avança i passa

zar un acte públic per presentar-les i

muntat l’audiència, a qui ha beneficiat

d’un 1,2% dels vots a les passades elec-

fer balanç del manifest”. Segons aquest

tota aquesta campanya mediàtica? La

cions generals a una estimació de vots

intel·lectual l’acte en qüestió tindria

resposta és: UPyD. Perquè si bé el Parcom la d’Alicia Sánchez Camacho– i Ciutadans es van sumar a la iniciativa, ha estat la formació que lidera Rosa

lloc “amb tota seguretat

Els promotors del Manifiesto tenen previst presentar el conjunt de signatures i fer-ne balanç aquesta tardor

Díez, la que ha marcat el pas amb una

aquesta tardor”, però a l’hora de tancar l’edició d’aquesta revista reconeixia que “encara no hi ha data”.

campanya de recollida de signatures al

d’un 4,2%, la qual cosa significa que si

El temps dirà, doncs, si tota aquella in-

carrer. De la mateixa manera que entre

aquell dia se celebressin les eleccions

tensa campanya mediàtica haurà que-

els mitjans de comunicació El Mundo

aconseguiria tres o quatre escons. La

dat en una simple tempesta d’estiu o si

fou el que va liderar aquesta iniciativa,

valoració dels líders polítics també

d’aquí a un temps viurem el següent ca-

en l’àmbit polític va ser UPyD –que té

mostra una sorprenent segona posició

pítol d’una iniciativa en forma de ma-

tan sols un escó al Congrés dels Dipu-

de Rosa Díez amb una puntuació d’un

nifest que va deixar, un cop més, en

tats obtingut en les darreres eleccions

4,8%, superant Mariano Rajoy (4,6) i

evidència els diferents bàndols en què

generals– el primer partit a adherir-

tan sols superada per José Luís Rodrí-

es troben els mitjans de comunicació

s’hi. No s’ha d’oblidar la gran sintonia

guez Zapatero (5,2).

de centre-dreta.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

tit Popular –amb algunes excepcions

35


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 36

DOSSIER ESPECIAL

Vint-i-cinc anys d’història de Catalunya Ràdio i TV3 han aportat als dos mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió un

Un quart de segle amb TV3 i Catalunya Ràdio Sònia Ortiz Fotos: Sergio Ruiz, TV3 i Catalunya Ràdio

bon grapat de

La història de Catalunya Ràdio i TV3 és,

emetre per antena va ser el 26 de juliol

sense cap mena de dubte, una història

del mateix any. La informació es referia

professionalitat i

d’èxits. Malgrat això, vint-i-cinc anys

a la mort del pallasso Charlie Rivel.

donen per a molt i tant TV3 com Cata-

Rosa M. Canas va ser l’encarregada de

lunya Ràdio han hagut de suportar acu-

donar-la.A partir d’aleshores comencen

sacions diverses, la més reiterada és

els butlletins horaris i els informatius.

potser la que fa referència a la manca de

Poc després es retransmet per primera

pluralitat o a les relacions especials amb

vegada un programa esportiu, coinci-

el Govern de torn. A dia d’avui, els dos

dint amb el Trofeu Joan Gamper.

balanç del que s’ha

mitjans de comunicació s’enfronten a un

Les primeres emissions en proves es

panorama comunicatiu molt diversificat,

podien considerar il·legals, ja que en-

aconseguit en tot

a una realitat social força enrevessada, a

cara no se li havia concedit la llicència

una lluita més aferrissada que mai per

a l’emissora. Les condicions laborals

l’audiència i a la materialització de la llei

d’aquella època van ser dures, perquè

aprovada pel Parlament català amb l’ob-

no hi havia els mitjans necessaris per

jectiu de garantir la pluralitat dels mit-

desenvolupar la feina periodística. La

jans públics catalans.

periodista M. Alba Gelabert recorda

Durant vint-i-cinc anys TV3 i Catalunya

la primera sortida que es va fer per co-

convertit en referents

Ràdio han passat per diferents mo-

brir un esdeveniment fora de Barce-

ments, alguns més dolços que d’altres.

lona amb motiu de l’últim consell de

d’una part de la

Però indubtablement ambdues han

guerra que es va celebrar a Lleida

aconseguit la fita de ser líders d’audièn-

contra presumptes membres d’ETA i

cia a Catalunya durant una llarga tem-

Terra Lliure: “No teníem ni unitat

porada, s’han convertit en un referent

mòbil. Aleshores el xofer del director,

per a la població i han jugat un paper

del Josep M. Moreno, va agafar el cotxe

explicar la davallada

clau en el procés de normalització lin-

i em va portar. I allà em va deixar”.

güística.

Per la seva part, Adolf Beltran, que tre-

d’audiències i les

“Són les zero hores, zero minuts del dia

balla a Catalunya Ràdio des dels seus

20 de juny del 1983. Comencem en

inicis, encara recorda la “proposició

aquest moment una feina volguda i im-

deshonesta” de Cristina Ferrer, subcap

portant: la posada en marxa de Catalu-

d’informatius: “treballar sense cobrar”.

nya Ràdio” Amb aquestes paraules

Però aquestes mancances quedaven en

pronunciades per Miquel Calçada,

un segon terme, ja que la plantilla es-

Mikimoto, naixia l’emissora radiofònica

tava formada per gent molt jove amb

catalana. La primera notícia que es va

molta il·lusió.

experiència, però també la distància suficient per fer

aquest temps. Un quart de segle permet entendre com s’han

ciutadania, però també ajuden a

crítiques per la poca connexió amb la realitat social actual.


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 37

Joan Pera va ser l’encarregat de pronunciar les primeres paraules a TV3 en la primera emissió de la cadena.

Els periodistes de Catalunya Ràdio ha-

CONJUNTURA POLÍTICA

de les prioritats de la seva gestió polí-

vien de patir algunes dificultats pròpies

TV3 va emetre per primera vegada el

tica havia de ser posar en marxa una te-

de l’època. A l’inici hi havia encara “un

10 de setembre de 1983, també enmig

levisió i una ràdio catalanes: “Ho

cert sector de la població que no era pro

d’un clima d’hostilitat: d’una banda, del

recordo amb molta il·lusió i emoció

demòcrata i que això del català i el cata-

Govern central de Madrid i de TVE,

perquè jo considerava que per a la

lanisme i que una emissora en llengua

que fins aleshores es trobava en una si-

construcció de Catalunya, com a nació,

catalana els causava terror”, comenta

tuació de monopoli a l’Estat espanyol, i

cultura, llengua i societat, aquest era un

Gelabert.

d’expectació; de l’altra, de la societat de

dels objectius més grans que teníem”.

Durant el citat consell de guerra que li

Catalunya, que esperava amb il·lusió

Fins aleshores a TVE hi havia poca pre-

va tocar cobrir va veure com “l’oposició

sència de la llengua catalana. El primer espai en català es va eme-

cusa que em van donar és que jo estava

“Hi havia un sector de la població al qual una emissora en català els causava terror”

acreditada com a fotògrafa. Però si

(Maria Alba Gelabert)

gramar obres de teatre mensuals

a mi no em volien deixar entrar. L’ex-

anava acreditada en nom de Catalunya

tre a les Festes de la Mercè del 1964 i posteriorment es van proen llengua catalana. Però no va

Ràdio, com vols que estigui acreditada

poder disposar d’una cadena de televi-

ser fins 1967 que TVE de Barcelona va

com a fotògrafa? Al final, després de ba-

sió que parlés la seva llengua i que

transmetre un programa mensual en ca-

rallar-me, m’hi van deixar entrar, però si

donés una visió catalana de la realitat

talà: Mare Nostrum, un programa que,

tires vint-i-cinc anys enrere hi havia

que els envoltava.

tal i com ha descrit J. M. Baget en el seu

molta gent a qui no els semblava gens

Els inicis de TV3 no havien estat fàcils.

llibre La nostra. Vint anys de TV3

bé”. A l’octubre començava definitiva-

Jordi Pujol va guanyar les eleccions au-

(Proa), “informava d’aspectes més o

ment la programació regular de Catalu-

tonòmiques del 1980 i en el seu primer

menys tòpics i pintorescos de l’actuali-

nya Ràdio.

mandat, el President va decidir que una

tat catalana”. El 1977 a TVE s’emetien

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

cap a una emissora catalana era tal que

37


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 38

DOSSIER ESPECIAL

Història d’una frustració Al setembre de 1983 començaven les

talans de Sant Cugat es resistien a

assegura Jorba, que també destaca

primeres emissions de TV3 i al gener

deixar aparcades les seves demandes,

que Joaquim Maria Puyal hagués fet

de 1984 les emissions regulars.A Sant

tot i la creació de la nova televisió pú-

el Vostè pregunta a TVE i després el

Cugat allò va ser com una ga-lleda

blica i el seu èxit d’audiència. “Te-

Vostè Jutja a TV3.

d’aigua freda. “Quan TV3 va ser una

níem la satisfacció pel fet que existís

realitat va impactar d’una manera

TV3, però al mateix temps encara rei-

I EL TREN VA PASSAR

bastant negativa en la gent que tre-

vindicàvem la raó de ser de TVE-Ca-

Però si les demandes dels professio-

ballàvem a TVE a Catalunya perquè

talunya, perquè a banda de ser el

nals de Sant Cugat no es van veure

vam veure que el vell somni de Sant

canal autonòmic crèiem que TVE

complertes quan va començar a eme-

Cugat l’havia fet una institució nova

tenia unes obligacions adquirides. Ha-

tre TV3, en un altra moment clau com

com era TV3”, assegurava Enric So-

víem de continuar fent una progra-

va ser la creació del Canal 33, encara

pena en el llibre de Xavier Giró a

mació en català que havíem fet

va ser pitjor. “Nosaltres demanàvem

Conflictes de televisió a Catalunya

històricament i alguns també vam co-

que s’estabilitzés la graella i que tin-

(1959-1990).

mençar a dir que TVE-Catalunya

guéssim un canal propi. Calia aconse-

El “vell somni” al qual es referia So-

havia d’incrementar el seu pes com a

guir aquella franja amb freqüència

pena era un canal propi en català que

centre de producció de programes i

pròpia abans que comencés a operar

es fes des de Sant Cugat. Poc després de les primeres emissions de TV3, el 23 de novembre de 1983, un total de 192 treballadors de TVE a Catalunya van signar un manifest on proposaven

el Canal 33. O es feia lla-

La creació del Canal 33 va provocar que la demanda de Sant Cugat d’un canal propi es convertís en una quimera

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

autonomia financera i pressupostària,

38

vors o perdríem el tren definitivament, perquè un cop es va crear el Canal 33 ja no tenia sentit demanar un altre canal en català

disposar d’horaris de màxima au-

informatius per a Espanya”, recorda

perquè a nivell de despesa pública era

diència, més presència del circuit ca-

Rafael Jorba, que entre 1987 i 1988

difícil de defensar”, recorda Jorba.

talà en la programació estatal, la

fou cap d’informatius de TVE-Cata-

El 26 de juliol de 1988 –poc més d’un

descentralització del circuit català,

lunya.

any abans que comencés a emetre el

etc. L’escrit va ser adreçat a Pere

Molt pocs professionals que van ini-

Canal 33– Pilar Miró havia acordat la

Felis, director de TVE a Catalunya,

ciar el projecte de TV3 provenien de

creació immediata d’un tercer canal a

que es va comprometre a presentar-

TVE. La nova televisió pública cata-

Catalunya, recollint la petició que li

lo a Prado del Rey.

lana es va nodrir d’alguns professio-

havia fet el dirigent socialista Jaume

Però aquelles demandes no van tro-

nals de Sant Cugat, perquè els

Sobrequés.

bar resposta a Madrid. La visió del

plantejaments de la direcció anaven

Aquell estiu El País informava que el

que es feia a TVE-Catalunya és molt

més aviat cap a la formació de nous

nou canal emetria a l’octubre. Agustí

diferent de la que tenen els perio-

professionals, sobretot en el camp

Farré, llavors director del centre de

distes que hi treballaven. “Per aquell

dels programes informatius. Malgrat

programació de Sant Cugat, va arri-

temps, Sant Cugat va tenir un nivell

això, l’herència de TVE-Catalunya

bar a reconèixer que treballaven amb

de capacitat, de producció i d’auto-

també seria present en les emissions

la data del 17 d’octubre. Però al final

nomia molt superior a qualsevol altra

de la nova televisió. “Algunes coses

tot va anar molt diferent del que es-

època. Que possiblement això no era

que es van fer a Sant Cugat van in-

tava previst. Farré va acabar marxant

satisfactori per la gent de Sant Cugat?

fluenciar TV3, com el format del pro-

a dirigir RNE, Miró va dimitir i es va

És perfectament possible. És la visió

grama Comarques, que era una

nomenar Luis Solana com a nou di-

de la part contra la del tot. Totes dues

aposta per la informació de Catalu-

rector de l’ens. I totes aquelles bones

són legítimes”, recorda Calviño.

nya i per l’equilibri territorial. Per

paraules van quedar en una promesa

A Catalunya, però, els periodistes ca-

això TV3 va decidir incorporar-lo”,

incomplerta.


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 39

Jordi Iturria, Joan Manuel Serrat, Miquel Marimon i Pere Escobar, durant la Setmana Catalana de 1985.

només seixanta-vuit hores mensuals en

1978 o “Televisió i Autonomia política”

la Conselleria de Cultura, dirigida per

català.

a la Facultat de Ciències de la Informa-

Max Cahner. Agustí Farré, director ge-

També s’havien portat a terme alguns

ció el 1979), però cap va significar l’inici

neral de Comunicació, era el responsa-

estudis per tirar endavant un nou canal

d’un projecte real de televisió en català.

ble de coordinar un estudi de viabilitat

en català depenent de TVE, però les ini-

Llavors el Govern de la Generalitat es

del tercer canal de televisió a Catalunya

ciatives no s’hi van materialitzar. “Tots

va proposar tirar endavant un tercer

amb la col·laboració de l’empresa d’en-

els intents de tirar endavant una pronats. Com a mínim, estaven sempre encotillats, en una o altra mesura, per la programació de les dues cadenes esta-

ginyeria CAST.

Segons Agustí Farré, la majoria absoluta del PSOE va fer que CiU sentit encara més la necessitat d’una televisió pròpia

tals. Un grup de professionals de TVE

La proposició de llei que s’havia aprovat finalment no es va tramitar en el curs de la legislatura, perquè Leopoldo Calvo Sotelo va dissoldre les

va decidir-se a elaborar un informe de

canal en català de titularitat pública,

Corts i va convocar les eleccions gene-

la realitat de TVE a Catalunya” apunta

depenent de la Generalitat. El 3 de

rals el 28 d’octubre de 1982, a causa de

Xavier Giró a Conflictes de Televisió a

desembre del 1981 el Parlament de Ca-

la crisi interna d’UCD arran de la di-

Catalunya

(Col·lecció

talunya va aprovar una proposició de

missió d’Adolfo Suárez i l’intent de cop

“Vaixells de Paper”) en referència a

llei de creació del tercer canal que havia

d’Estat del 23-F.

l’informe Miramar, que volia “contri-

presentat el Govern. Aquell projecte

Tal i com apunta Agustí Farré en el lli-

buir a establir les bases del que hauria

demanava que s’autoritzés l’establiment

bre de Giró, la majoria absoluta obtin-

de ser la TV nacional a Catalunya”. S’hi

de la infraestructura tècnica necessària.

guda pel PSOE en aquelles eleccions

van presentar altres projectes i ponèn-

La gestió directa seria atorgada a la Ge-

significava que CiU sentís la necessitat

cies (com la de “Mitjans Audiovisuals”

neralitat. La Direcció General de Mit-

d’accelerar el procés per constituir una

al Congrés de Periodistes Catalans del

jans de Comunicació depenia llavors de

televisió pròpia.“Mentre hi va haver un

(1959-1990)

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

gramació catalana semblaven condem-

39


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 40

DOSSIER ESPECIAL

govern de la UCD a Madrid, no hi havia

(Planeta) que la idea d’incloure Quintà

‘Guti’ li va explicar en un dinar al res-

tanta necessitat política d’un canal creat

en el projecte va ser de Pujol: “Em va

taurant Aitor de la Barceloneta, àpat al

per la Generalitat i directament gestio-

sorprendre la trucada i l’encàrrec pos-

que també va assistir Manuel Vázquez

nat per aquesta. És a partir de l’any

terior del president. Jo no coneixia pas

Montalbán.

1982 que se’n veu urgència política. Per-

Alfons Quintà. (…) Mai no vaig pre-

Quintà va presentar el seu projecte a

què no només hi ha el PSOE al Govern

guntar al President perquè va confiar,

l’Ateneu Barcelonès el desembre del

central, sinó perquè abans des de la Ge-

per enllestir un projecte tan important,

1982. En aquella conferència va insistir

neralitat es podia influir bastant més en

en una persona que havia estat tan de-

en el fet que “a Catalunya no pot haver-

la programació de TVE, especialment a

cisiva en tota la sortida a la llum de les

hi reconstrucció nacional, recuperació

Catalunya, cosa que a partir del 1982 es

dades crucials en l’afer de Banca Cata-

plena i total de la nostra identitat cul-

fa molt difícil”, assegura.

lana”. I afegeix:“Però ell (Pujol) un dia

tural i lingüística sense una televisió institucional, d’alt grau de pro-

EL PROJECTE DE QUINTÀ La proposta de Farré es basava sobretot en el model de TVE. La Generalitat

va

optar

per

traslladar

la

El nomenament de Quintà es va associar a les informacions d’El País sobre Banca Catalana, tot i que ell i Pujol ho neguen

fessionalització, d’altura de mires quant a plantejament i de forta audiència”. El Govern català coincidia ple-

responsabilitat sobre la creació del nou

nament amb aquesta idea, ja

canal a Presidència, amb Lluís Prena-

em va dir, sense que jo li preguntés res:

que el nou canal significava una eina

feta com a secretari del departament.

“De tots els projectes i de totes les ini-

importantíssima que havia de vehicular

Llavors es va crear la Direcció General

ciatives que hem fet, i prescindint de les

la llengua i la cultura catalanes, tot i que

de Règim Jurídic de Ràdio i Televisió,

persones, aquest és el més seriós, el més

en un primer moment es va pensar que

a càrrec de Jaume Casajoana. I, sorpre-

transcendent”. Suposo que va saber

a la nova televisió també s’hi podien in-

nentment, Jordi Pujol va nomenar di-

vèncer els recels que li despertava, ine-

cloure espais en llengua castellana. El

rector general del projecte del tercer

luctablement, el personatge”.

mateix Jordi Pujol reconeix a CAPÇA-

canal el periodista Alfons Quintà. Una

Polèmiques a part, el fet és que Quintà

LERA

elecció que no va deixar indiferent

va ser l’encarregat de dirigir el projecte

que si introduíssim alguna cosa en cas-

ningú. Quintà era el cap de la delegació

de Televisió de Catalunya des del mes

tellà no passaria res. No repugnava la

d’El País a Catalunya i havia publicat

d’agost de 1982. El setembre del mateix

meva idea que havia de ser un gran ins-

informacions molt crítiques amb la ges-

any el consell executiu de la Generalitat

trument de defensa de la llengua, de la

tió de Pujol en el cas de Banca Cata-

va aprovar el projecte de llei de creació

cultura i la consciència de país del fet

lana.

de l’ens públic Corporació Catalana de

que hi hagués alguna cosa en castellà dirigit sobretot a algun sector de

Vint-i-cinc anys després, Pujol reconeix que l’elecció de Quintà “per molts motius era una sorpresa”, però argumenta que “l’únic positiu que indica és que el que per a mi importava era fer una bona

D’esquenes a Pujol, Quintà va comunicar que havia acceptat el càrrec a Raimon Obiols, Heribert Barrera i al ‘Guti’

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

la població de Catalunya que aleshores li costava entendre el català”. Pujol, per exemple, va proposar una sèrie de programes sobre la

televisió i de totes les propostes que te-

40

que “en algun moment havia dit

níem sobre la taula la que creia que era

Ràdio i televisió (CCRTV), tot i que el

història de Catalunya en llengua castel-

millor era la d’en Quintà”. Assegura

Parlament no va aprovar l’esmentada

lana. Quintà ha afirmat en més d’una

també que per a ell “no era fàcil aquesta

llei fins al maig del 1983.

ocasió que discrepava frontalment en

oferta”, però que va acabar acceptant-

D’esquenes a Pujol, Quintà –tal i com ha

aquest punt i la seva conferència a

la. El mateix Alfons Quintà –que ha

reconegut en alguna ocasió– va comuni-

l’Ateneu, on va marcar les línies mes-

declinat realitzar declaracions a CAP-

car personalment a Raimon Obiols, He-

tres del que havia de ser TV3, va ser la

ÇALERA–

ha assegurat en més d’una

ribert Barrera i Antoni Gutiérrez Díaz

ocasió que va marxar d’El País per dis-

el ‘Guti’ que havia acceptat el càrrec. La

crepàncies amb la direcció del diari.

reunió amb Obiols va tenir lloc a casa

La diferència de tecnologies en aquests

Per la seva banda, Lluís Prenafeta, se-

del polític socialista mentre que a Bar-

vint-i-cinc anys és aclaparadora.

cretari de Presidència, assegura a les

rera va visitar-lo al seu despatx del Par-

A les fotos, les sales de control

seves memòries L’ombra del poder

lament –llavors n’era el president– i al

de 1983 i 2008.


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Pรกgina 41


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 42

DOSSIER ESPECIAL

Els que van marxar Lluís Prenafeta a les memòries

de Formation et Perfectionnement

ment van assumir el projecte de crear

−L’ombra del poder (Planeta)− co-

des Journalistes (CFPJ), i desprès

els estudis a Sant Joan Despí. Jo em

menta els problemes que van sorgir

vaig estar uns dies a Vitòria, veient

sentia molt frustrat i desorientat

amb alguns dels professionals que es

com es treballava al futur Euskal Te-

enmig de tot allò, i cada dia que pas-

van fitxar als inicis de TV3. Prenafeta

levista. També vaig seguir durant uns

sava tenia més ganes de tornar a la

assegura que Alfons Quintà era, en

dies, a Madrid, la gestació i realització

premsa escrita, cosa que vaig fer un

contacte amb ell mateix, l’encarregat

d’un programa de culte a TVE, In-

cop deslligat de tot compromís amb

de contractar els professionals, però

el que era l’embrió de TV3”. La versió de Seabra –a qui

de forats –explica el que va ser durant

“Sempre vaig tenir la sensació que jo allí ni feia ni hi pintava res”

anys la mà dreta de Pujol. En sortien

(Enric Bañeres)

sentit. “Jo havia treballat a la

que aquests “no s’hi quedaven gaire temps”. “Allò era una mànega plena

a pressió. Rosa Maria Calaf, per exemple, se’n va anar. I Enric Ba-

forme Semanal. Vaig rebre, per tant,

experiència en televisió”. Igual que

ñeres, René Grandó i Manuel de Sea-

un bon reciclatge per al periodisme

Bañeres van enviar-lo a França.“Vaig

bra. Gairebé tants com n’hi entraven

televisiu, però, un cop a Barcelona,

anar a l’INA, a París, a preparar-me

en sortien”.

em semblava que tot allò no em ser-

per a tot allò. Ells van ser els gran as-

La partença d’aquells professionals

via de res, que no s’aprofitava, que no

sessors del projecte”, recorda. Però al

destaca sobretot pels càrrecs que ocu-

m’integrava en un equip... per la sen-

tornar les coses no eren com s’espe-

paven: cap d’Informatius (René

zilla raó que aquest equip era inexis-

rava. “No sabíem ben bé com orga-

Grandó), cap de Programació (Rosa

tent. No m’agrada parlar en nom

nitzar la televisió. Hi havia molts

Maria Calaf), cap d’Esports (Enric

d’altra gent, però penso que el portu-

problemes i allò era una olla de grills,

Bañeres) i cap de Cultura (Manuel de

guès Manuel de Seabra, el francès

però al final aquell projecte va tirar

Seabra). Durant anys s’ha apuntat

René Grando i Rosa Maria Calaf, es-

endavant”, admet Seabra, que reco-

que la forta personalitat de Quintà va

taven tan desconcertats com jo. La

neix que la relació laboral amb el di-

provocar problemes amb alguns com-

meva desagradable sensació d’inutili-

rector de TV3 és el que explica la

ponents de la redacció i que aquell

tat contrastava amb com anava

seva decisió d’abandonar aquell pro-

Quintà ho nega. “No és cert que dimitissin per mi”, diu. Però aquells periodistes recorden les raons que els van moure a marxar. I aquestes, en

jecte. “Vaig marxar perquè amb

“Vaig marxar perquè amb Quintà hi havia una incompatibilitat de caràcters” (Manuel de Seabra)

bona part, permeten entendre les

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

temps– també apunta en aquest ràdio de la BBC però no tenia

seria l’origen de les dimissions.

42

Quintà coneixia des de feia

Quintà hi havia una incompatibilitat de caràcters”, diu. Després d’aquella experiència d’un any de durada Seabra va anar a treballar a Catalunya Ràdio.

condicions amb què es treballava en

d’atrafegat. Alfons Quintà, el meu

Per la seva part, Rosa Maria Calaf, va

aquells anys.

cap, inaccessible, qui donava fins i tot

deixar la tele just abans de la primera

“Vaig abandonar el projecte, amb la

la imatge d’estar angoixat per les ten-

emissió oficial de TV3. “Me’n vaig

renúncia a uns emoluments substan-

sions polítiques derivades de la di-

anar perquè el repte era la rara opor-

ciosos, perquè sempre vaig tenir la

mensió i novetat del projecte. També

tunitat de valer-me de la meva expe-

sensació que jo allí ni feia ni pintava

em semblava no estar fotent brot en

riència i dels meus somnis per

res”, recorda Enric Bañeres. “Tan

comparació amb l’activitat enorme

‘muntar una televisió’. Però un cop va

aviat com vaig incorporar-me al pro-

que semblava desplegar l’enginyer

estar funcionant: missió acomplida. A

jecte –prossegueix– em van enviar a

Jaume Ferrús, sempre reunit amb

mi m’agrada fer la televisió, no manar

París, on vaig viure dues setmanes a

col·legues seus francesos i gent de

perquè la facin els altres. Els des-

cos de rei a l’hotel Louvre Concorde,

l’INA (Institut National de l’Audio-

patxos

mentre assistia a un curs del Centre

visuel), que van ser els qui veritable-

m’atrauen ara”, recorda la periodista.

ni

m’atreien

llavors

ni


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 43

manera de deixar clar la seva postura

a la determinació de la subvenció que

en aquest aspecte. Finalment, tal i com

podria ésser concedida a la Generalitat,

ha reconegut en alguna ocasió l’exdi-

durant els dos primers anys de funcio-

rector de Tv3, Quintà va convèncer a

nament del nou canal al qual es refereix

Pujol perquè la nova televisió fos ínte-

aquesta Disposició transitòria”.

grament en català.

Quintà ha assegurat en nombroses ocasions que aquella disposició era una in-

UNA CARRERA D’OBSTACLES

genuïtat doncs partia de la base que

De la conferència pronunciada per

Madrid pagaria la televisió autonòmica,

Quintà se n’extreuen diversos temes

quan en realitat el que feia era donar-

que van ser conflictius en aquells mo-

los la base legal per decidir quan volien

ments: la creació de la llei de tercers ca-

fer-la.

nals, les males relacions amb TVE, la

Malgrat aquesta disposició transitòria i

possibilitat que la nova televisió cata-

la inexistència d’una llei reguladora

lana entrés a la Unió Europea de

dels tercers canals, la CCRTV avançava

Radiodifusió (UER), i la idea d’una

la feina. El consell executiu va elaborar

televisió de qualitat i de prou enverga-

el primer pressupost que hauria d’anar

Miquel Calçada, Mikimoto, va ser el primer

dura com per fugir d’una cadena fol-

destinat a instal·lar el tercer canal i el

que va parlar per Catalunya Ràdio.

klòrica.

Parlament català va aprovar el desem-

Un dels punts claus d’aquella confe-

bre del 1982 un crèdit extraordinari

rència és el que es referia al marc legal

per a la primera fase d’execució. La

televisió ‘antropològica’ i deixessin de

del tercer canal. Quintà sempre ha cri-

CCRTV podria, així, crear les empreses

banda els temes d’abast estatal o inter-

ticat la transitòria vuitena de l’Estatut

filials TV3 i Catalunya Ràdio.

nacional en els quals TVE tenia una ex-

de 1979, que considera una aberració. I

Casajoana va ser substituït per Pere

periència molt superior”, apunta Josep

així li havia fet saber a Pujol. Aquell

Cuxart, el juliol de 1983, que va passar

M. Baget en el seu llibre. Aquestes de-

punt de l’estatut era, segon ell, un gran

a ser director general de la CCRTV.

claracions foren posteriors a una reu-

error perquè implicava una autolimita-

Quintà continuava sent director del

nió mantinguda amb el president Pujol,

ció innecesària.

projecte del tercer canal. Al marge dels

que va veure com a inadmissible la pro-

La transitòria vuitena deixa ben clar

aspectes legals, la Generalitat i els res-

posició de Calviño. “No m’esperava

que “pel que es refereix a televisió,

ponsables del nou canal que s’estava

aquesta actitud –recorda Pujol–. Feia la

l’aplicació de l’apartat 3 de l’article 16 atorgarà en règim de concessió a la Generalitat la utilització d’un tercer canal, de titularitat estatal, que cal crear espe-

sensació que deia allò de la televi-

Pujol havia proposat una televisió amb espais en castellà, però Quintà el va convèncer de no fer-ho

cíficament per a la seva emissió en el

sió ‘antropològica’ com la cosa més normal del món”. I assegura que aquesta era també la postura d’Alfonso Guerra, vicepresident del Govern, qui “volia fer una

territori de Catalunya, en els termes

gestant havien de superar més obsta-

mena d’ens per a totes les televisions

que prevegi l'esmentada concessió. Fins

cles. En un primer moment, TVE es va

locals, el “cafè per a tots”. No volien

a la posada en funcionament efectiu

encarregar de posar-li pals a la rodes.

(referint-se al Govern central i RTVE)

d’aquest nou canal de televisió, Radio-

Aleshores José Maria Calviño era el di-

una televisió seriosa, una televisió de

televisión Española (RTE) articularà

rector general de RTVE i home de

qualitat, volien una televisió “antropo-

a través de la seva organització a Cata-

confiança del vicepresident del Govern

lògica”. I, en canvi, per a nosaltres la te-

lunya un règim transitori de programa-

espanyol, Alfonso Guerra.

levisió era vital per a la política social”,

ció específica per al territori de

afirma l’expresident.

Catalunya, que Televisió Espanyola

TELEVISIÓ “ANTROPOLÒGICA”

Les declaracions de Calviño van pro-

emetrà per la segona cadena (UHF).

La primera reacció del director de l’ens

vocar la reacció de grup d’intel·lectuals,

El cost de la programació específica de

públic estatal va ser la de recomanar

polítics, artistes i professionals diversos

Televisió a la qual es refereix el parà-

“amicalment als impulsors del projecte

que van fer un escrit on es criticava que

graf anterior s’entendrà com a base per

d’una televisió catalana que fessin una

“el senyor Calviño es va manifes-tar a

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

d’aquest Estatut suposa que l'Estat

43


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 44

DOSSIER ESPECIAL

Foto de família dels professionals de Catalunya Ràdio el 1984.

favor que Catalunya, en el millor dels

sardanes, com algú hagués pogut pen-

d’identitat històriques i permanents

casos −i dins de força anys−, arribi a

sar. La intenció era que fossin pro-

d’aquests pobles que, sense tenir estat,

tenir una televisió complementària i

ductes de gran abast d’audiència. TVE

sí que tenen una senya d’identitat na-

“antropològica”. És a dir, una televisió

i el Govern d’Espanya van reaccionar

cional. El reduccionisme, la interpreta-

que en lloc de ser útil per normalitzar

amb més preocupació de la que es po-

ció fàcil que es va fer fou associar

la nostra pròpia personalitat, sigui un

dien pensar quan calculaven que es

“antropològic” amb “folklòric”. A mi

element de submissió i de folkloritza-

faria una televisió folklòrica”, assegura.

que m’expliquin en què s’identifica i què

ció de la nostra nacionalitat”.

Calviño, però, creu que les seves pa-

té a veure el món de Dallas amb la tra-

El Govern de CiU va voler reafirmar

raules es van malinterpretar i que es va

dició i les senyes d’identitat catalanes!”.

que la seva intenció era fer una televisió nacional catalana de qualitat i amb continguts més amplis. Per exemple, la idea era comprar els drets de sèries esCAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

trangeres i traduir-les al català o re-

44

“A mi que m’expliquin que té a veure el món de Dallas amb les senyes d’identitat catalanes!” (José María Calviño)

transmetre partits de futbol de primera

UNA XARXA PRÒPIA Calviño tampoc no es va entendre amb Alfons Quintà. El primer contacte que van tenir va ser previ al nomenament del

divisió. Es tractava de fer una televisió

voler associar antropologia amb fol-

càrrec de tots dos gràcies a les gestions

generalista però en llengua catalana.

klore. Des del seu bufet d’advocats a

de Salvador Clotes, membre de l’exe-

Per a Albert Closas, actualment subdi-

Madrid, recorda que “la raó de ser era

cutiva del PSOE, a qui Quintà havia

rector d’Informatius no diaris, aquesta

la recuperació dels factors antropolò-

demanat que el posés en contacte amb

iniciativa empresarial va ser molt visio-

gics, culturals; la tradició i no pas allò

el nou responsable de TVE. “Les pri-

nària. “Un dels encerts va ser no plan-

folklòric, que era allò fàcil, sinó la recu-

meres converses amb Quintà tingueren

tejar-se en un primer moment ser una

peració dels elements històrics de Cata-

lloc abans que ell, en Pujol, i jo ocu-

televisió regionalista, folklòrica i de

lunya, aquells que donen les senyes

péssim el càrrec, els tres estàvem en


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 45

Foto de família dels diferents professionals que treballaven a TV3 l’any 1984.

funcions”, recorda Calviño. En aquesta

missió de ningú en el contingut.A Pujol

lupament polític. Possiblement van

primera reunió –que va tenir lloc en

això no li va semblar malament al co-

pecar una mica de localisme. Els va

un restaurant a prop de Ferraz– Quintà

mençament, però després el varen dis-

donar certa por el model federal ale-

va deixar clar dos punts clau: el tema

suadir i es va gastar un dineral per fer

many que jo plantejava”, assegura Cal-

de la xarxa que s’hi utilitzaria i el su-

TV3!!!”.

viño. Hi ha, però, un fet que permet

port de TVE perquè la nova emissora

La intenció, segons l’exdirector de

entendre que Pujol no acceptés la pro-

catalana pogués entrar a la UER.

TVE, era aprofitar les instal·lacions ja

posta de Calviño. I és que l’empresa

Calviño reconeix que va mantenir amb

existents a Sant Cugat. Però finalment

d’enginyeria CAST havia elaborat un

Quintà “unes topades perquè teníem

no va ser així.“No va ser possible. Pujol

estudi –l’encàrrec del Govern era ante-

dues visions molt diferents del model a tal i com li va traslladar després a Pujol era “fomentar, de mutu acord, un model d’audiovisual públic, començant

Inicialment estava previst construir les instal·lacions de TV3 a la Gran Via, a prop de l’Hospitalet de Llobregat

per Catalunya, que s’assemblés al

sobre les noves instal·lacions de la nova televisió autonòmica. Aquest estudi proposava que TV3 es construís a la Gran Via, molt a prop dels límits amb l’Hospitalet de Llo-

model federal alemany”. I afegeix: “la

hi va pensar al principi, però immedia-

bregat, però finalment Quintà, tal i com

meva proposta era que creéssim un co-

tament van mostrar el desig de repetir

ha reconegut en alguna ocasió, va optar

mitè tècnic i, després de l’estudi oportú,

Sant Cugat a Sant Joan Despí. Entenc

per la ubicació de Sant Joan Despí ja

les infraestructures preexistents que

perfectament fins i tot la desconfiança

que la proposta de la Gran Via tenia

són públiques i construíssim un sistema

que, a l’inici, podia tenir Pujol de com-

una sèrie de complicacions degut a in-

d’infraestructura compartida i poliva-

partir una infraestructura pública

certeses jurídiques i pressupostàries

lent que lògicament no impliqués ni

preexistent, quan encara estàvem en els

amb els propietaris del terreny que el

permetés la interferència ni la intro-

prolegòmens d’un model de desenvo-

director de TV3 volia evitar.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

desenvolupar”, però que la seva idea,

rior a la designació de Quintà–

45


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 46

DOSSIER ESPECIAL

Quintà era partidari de multiplexar la

canal, “l’accés o no al material d’Euro-

per a la cadena i perquè, segons ell, te-

senyal, és a dir, d’enviar-la pels mateixos

visió és el que distingeix una televisió

nien un caràcter colonitzador) i la re-

emissors de TVE, tal i com feien amb

localista, poca cosa, folklòrica (...) d’una

transmissió del partit de la lliga de

Ràdio Nacional. Finalment, durant una

televisió global, nacional, element de

futbol Barça-Osasuna, a càrrec del lo-

reunió al seu despatx amb Antonio

culturització en massa”.

cutor Josep-Maria Casanovas i de

López –director de TVE amb Calviño–

Carles Rexach com a comentarista tèc-

Quintà va entendre que no els hi deixa-

DALLAS I EL FUTBOL

nic. Tant Dallas com el futbol es van

rien utilitzar la seva xarxa. La seva reac-

Malgrat les dificultats inicials i a la si-

convertir en tot un exemple del model

ció va ser proposar muntar una xarxa

tuació d’ “il·legalitat”,TV3 va iniciar les

de televisió que es volia posar en marxa.

paral·lela. Quintà va anar al País Basc

seves emissions el 10 de setembre de

L’impacte d’aquella primera emissió de

on havien muntat la seva pròpia xarxa. Allà es va reunir amb Ramón Labayen i Josu Zubiaur, conseller i viceconseller de Cultura del govern basc, respectivament, per veure com s’ho havien fet.

TV3 va ser brutal. L’endemà El

A Madrid van negar l’accés als enllaços i a les freqüències, així que se’n van fer de nous

Correo Catalán veia en el naixement de TV3 l’avantatge que “l’espectador gaudirà avui d’una competència real, efectiva, generada des d’una altra televisió”,

LA DIFÍCIL ENTRADA A LA UER

1983, la vigília de la Diada. El 29

mentre que El Alcázar qualificava

Així doncs, davant l’actitud de TVE,

d’agost s’havia posat en funcionament

l’emissió de “separatismo televisivo”.

es va respondre amb fets consumats.

el centre emissor del Tibidabo i el 8 de

El director general de la CCRTV, Pere

Es van construir emissors i enllaços

setembre el reemissor de Montserrat,

Cuxart, va anunciar l’endemà que l’au-

paral·lels als ja situats per TVE amb

que donava cobertura a gran part de les

diència havia estat d’un milió i mig

l’objectiu de disposar d’una xarxa prò-

comarques de l’interior. L’emissió des

d’espectadors, d’un total de quatre mi-

pia.

del Tibidabo havia tingut lloc gràcies a

lions que hi podien tenir accés en un

Més endavant, Enric Canals, que es

un acord amb la SER per poder penjar,

primer moment. TV3 va crear, si més

convertiria en director de TV3 l’any

juntament amb les seves, les antenes

no, expectació entre la societat cata-

1984, justificaria la creació d’una xarxa

necessàries per a emetre. TVE es va as-

lana. I posteriorment se’n van fer d’al-

pròpia argumentant que el projecte

sabentar de l’acord –que els signants

tres emissions en proves, fins que es va

plantejat per TVE va ser “inviable ade-

van celebrar amb un dinar a la Casa

anunciar que al gener del 1984 comen-

quar-lo a les necessitats d’emissió d’un

dels Canonges– per la premsa.

çarien les emissions regulars.

altre canal i, a més a més, vam poder

El primer programa el va realitzar Lluís

El Govern socialista va manifestar el

comprovar, gràcies als nostres estudis,

M. Güell i el va presentar Àngels Moll i

seu desacord als convergents, tot argu-

que l’adequació del projecte i el seu

Joan Pera. El plató es va muntar a la dis-

mentant que no era convenient iniciar

manteniment era molt més costós que

coteca Up&Down de Barcelona, que es

les emissions abans que s’hagués apro-

crear nosaltres mateixos una xarxa”. Per la seva part, Prenafeta qualifica d’encert la decisió de Quintà de crear aquesta xarxa independent de TVE, tot i que va provocar la reacció del PSOE:

vat la llei. El País publicava, pocs

Des d’El Alcazar es va definir la primera emissió de TV3 com a “separatismo televisivo”

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

“El govern de Felipe González consi-

46

dies després de la primera emissió, una crònica a on recollia que “Felipe González, demanarà moderació al president de la Generalitat, Jordi Pujol, en el tema del tercer

derava TV3 com un autèntic atac. I de-

trobava al costat de la primera seu pro-

canal de televisió. (…) El President ad-

vien de pensar-se que, com que havíem

visional de TV3, un local d’oficines al

vertirà Pujol de la inconveniència de

de passar pels seus enllaços, ja ens els

carrer Numància de Barcelona, a l’al-

posar en marxa la televisió autonòmica

cedirien l’any 2000. Era aquí on confia-

çada de la Diagonal. Els principals

abans que les Corts aprovin la llei que

ven aturar-nos”.

atractius de la primera emissió va ser un

reguli la concessió (…) i de fer d’aquest

TVE tampoc no va accedir a l’altra pe-

capítol de la sèrie Dallas, que fins ales-

tema bandera de conflicte polític entre

tició de Quintà, l’accés a la UER, que

hores s’havia emès per a TVE (Calviño

ambdues administracions, per la via dels

havia de permetre accedir a notícies in-

va trencar els contractes amb les distri-

fets consumats, i la posada en marxa

ternacionals. Per a Quintà, tal i com ja

buïdores nord-americanes perquè re-

d’un canal de televisió independent en

afirmava en el seu projecte de tercer

presentava un cost econòmic massa alt

la pràctica”.


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 47

Susanna Griso, Gemma Nierga i Fina Brunet a Tres senyores i un senyor, programa que TV3 va presentar l’any 1993.

Malgrat les pressions, a l’octubre de

canvi de votar a favor de l’esmentada

més, el 2 d’abril comença a emetre una

1983 es va constituir l’empresa Televisió

llei. Aquesta va ser votada i aprovada i

nova emissora pública, RAC 105.

de Catalunya. La xarxa d’enllaços prò-

al poc temps el president Pujol rebia

Tornant a TV3, amb l’inici de les emis-

pia es va anar fent cada vegada més

una carta de Guerra comprometent-se

sions regulars, Quintà ha reconegut en

gran amb la intenció d’arribar al conjunt

a la legalització de la cadena catalana,

alguna ocasió que assolia l’encàrrec de

del territori català i es va signar un

que no es va fer efectiva, però, fins a

posar en marxa la televisió catalana

contracte amb el F.C. Barcelona per ob-

l’any següent.

abans de les eleccions autonòmiques de

tenir els drets de retransmissió de futbol

l’abril del 1984. El que fou el primer director de TV3 ha criti-

de retransmissions esportives.

“Si haguéssim perdut el 1984, TV3 s’hauria fet en la línia de Calviño i Guerra”

L’esperada i discutida llei dels tercers

(Jordi Pujol)

tar un inconvenient, que hauria

el monopoli que TVE gaudia en matèria

canals es va aprovar finalment al mes

cat la urgència amb què es van fer les coses, que això va resulnecessitat com a mínim sis

de desembre. El text disposava que la

EMISSIONSABANS DELS COMICIS

mesos més i que si no va ser així és per-

titularitat de la xarxa seria estatal i que

El 16 de gener de 1984 comencen les

què a Pujol no li convenia que la televi-

RTVE tindria prioritat pel que fa a la

emissions regulars de TV3. Es va co-

sió comencés a emetre massa lluny de

contractació de programes en directe,

mençar emetent catorze hores setma-

les eleccions.

principalment a les retransmissions

nals, però ja des de llavors es va posar

Pujol, en canvi, assegura que ell l’únic

esportives. Minoria Catalana, amb Mi-

en marxa el Telenotícies. Catalunya

que pretenia és que es fes al més aviat

quel Roca com a portaveu, va negociar

Ràdio anava més ràpid, i aquest mateix

possible: “El més a prop possible de les

amb el vicepresident Guerra el com-

any assolia ja una cobertura del 80%

eleccions, no. Jo el que volia és que sor-

promís real de legalització de TV3 a

del territori i del 90% de la població. A

tís abans de les eleccions, no pel tema

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

i bàsquet de l’equip i trencar, així, amb

47


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 48

DOSSIER ESPECIAL

electoral. Però és que el PSOE tenia

Prenafeta, per la seva banda, afirma a

majoria absoluta i una política anti-Ca-

les memòries que “ningú no podrà dir

talunya, anti-Generalitat molt forta. Si

mai, ni de TV3 ni de Catalunya Ràdio,

hi haguessin hagut eleccions i hagués-

que els hagi pressionat, ni que els hagi

sim perdut nosaltres, evidentment TV3

fet la més mínima indicació política. Ni

no s’hauria fet de la manera que es va

tan sols la més mínima trucada”. En

fer, s’hauria fet en la línia de Calviño i

canvi, Quintà ha criticat en més d’una

Guerra. El que jo volia és que sortís

ocasió les constants pressions que rebia

molt abans de les eleccions, si hagués

de Prenafeta, qui, segons ell, el trucava

pogut ser el 1982, doncs el 1982”.

constantment. Pujol defensa al que era

Tot just engegar TV3, Pere Cuxart deixa

el seu home de confiança. “Si tu tens

el seu càrrec a la CCRTV i és substituït

confiança en algú li preguntes quanta

per Josep Caminal, un històric de CDC.

estona sortirà un o un altre a TV3. Si

Cuxart va difondre en un comunicat

algú podia trucar a TV3, no era en

que considerava conclosa la seva etapa

Prenafeta? També trucava el cap de la

i que la seva decisió no tenia res a veure

Corporació, el Caminal”, recorda l’ex-

amb els rumors insistents de discrepàn-

president.

cies amb Quintà. Però el cert és que la

Després de la dimissió de Caminal, la

sensació llavors era que el “director ge-

premsa apuntava la possibilitat que

neral del projecte de TV3 havia tingut

Quintà fos nomenat director de la Cor-

més poder que el director general de la

poració. El mateix Prenafeta així ho

CCRTV”, tal i com apunta Giró en el

confirma a les memòries: “Quintà em

seu llibre.

va dir que volia ser director general de

Pocs dies després de la victòria aclapa-

la Corporació”, fet que Quintà sempre

radora de CiU a les autonòmiques Ca-

ha negat. Segons Prenafeta, Pujol li va

minal presenta també la dimissió. Ell

demanar consell i ell li va “comentar

volia fer una reestructuració en l’orga-

que Alfons Quintà ens faria patir”, i

nigrama de TV3, i això incloïa el cessa-

que finalment Pujol va optar per posar

ment de Quintà com a director general,

al càrrec Joan Granados, un dels funda-

però no hi va tenir suport. En les me-

dors del CDC i exsecretari general del

mòries Prenafeta reconeix que va ser ell

Barça. Una de les primeres decisions va

“qui va fer dimitir, un a un, Casajoana,

ser prescindir de Quintà. En canvi,

Cuxart i Caminal. El dilema era llam-

aquest ha assegurat en nombroses oca-

pant. O se n’anava ell o se n’anava

sions que no va ser destituït, sinó que va

Quintà. I, és clar, com podia marxar el

“dimitir, dimitir i dimitir” i que des

director si la televisió encara no era una

d’abans de les eleccions, ja havia dit al

realitat?”.

president Pujol que volia anar-se’n. Finalment Quintà va deixar la direcció

L’OMBRA DE PRENAFETA

de la televisió i en nombroses ocasions

Però darrere de Quintà hi ha qui va

ha escrit que està molt penedit i sent

veure la mà de Prenafeta. “El ferri

vergonya del seu pas per TV3, fins al

control de TV3 i la seva instrumentalit-

punt que fins i tot ha borrat aquella ex-

zació política tenien en Lluís Prenafeta

periència laboral del seu currículum.

un comissari d’excepció. El veritable

Enric Canals, que fins llavors havia estat

control no s’exerceix des del Consell

director de programes no informatius,

d’Administració de l’ens. (…) El veri-

es va convertir en el nou director gene-

table control de TV3 estava situat a la

ral de TV3 i va tancar, així, una primera

plaça de Sant Jaume”, apunta Josep M.

etapa convulsa. Granados va ostentar el

Novoa a Jaque al virrey (Akal).

seu càrrec fins al 1995.


8/10/08

15:37

Página 49

INEXPERTS AMB EMPENTA

L’OBSTRUCCIONISME DE TVE

aconseguir enviar alguna crònica relle-

Convulsions polítiques a part, les condi-

L’altre inconvenient amb què es van

vant abans que TVE, i va sortir el rei sa-

cions laborals de l’inici no van ser gaire

trobar els primers periodistes de TV3

ludant el mandatari rus d’aquell

bones, però la il·lusió d’engegar un pro-

estaven relacionats amb la manca de

moment abans que TVE. Es va viure

jecte d’aquella magnitud va fer que

col·laboració de TVE i la impossibilitat

com si haguéssim aconseguit una fita

ningú no s’ho plantegés com un pro-

d’utilitzar els seus enllaços. “Molt al

històrica, perquè ho havíem fet millor

blema. Esther Fernández, redactora al

principi, la delegació de París ens

informativament que TVE, que ho

Correo Catalán, va començar a treballar

posava imatges en una cinta de tot el

tenia tot a favor. Aquest era el clima en

a TV3 el febrer de 1984, tot just quan acabaven de començar les emissions regulars, com a relleu de l’editor de l’informatiu que portava diversos dies treballant sense descans. Reconeix que les

què treballàvem en el primer mo-

Quintà es mostra tant penedit del seu pas per TV3 que fins i tot ha borrat aquella experiència laboral del currículum

condicions en què van començar a tre-

ment”. Un exemple més dels obstacles que TVE va posar inicialment a TV3 es va produir el març 1984. Com ja hem apuntat,TV3 tenia els

ballar eren “impensables”.“Les instal·la-

que havia passat internacionalment de

drets del Barça en exclusiva i havia de

cions del Numància eren un lloc petit,

rellevant i llavors ens les enviaven a

retransmetre el partit que l’equip jugava

d’oficines, on s’havia habilitat un plató,

l’estació de televisió més pròxima a la

amb el Manchester United. TVE li va

primer sense plató, perquè hi havia una

frontera amb Espanya i des d’allà les

negar l’ús de la xarxa a la televisió auto-

unitat mòbil i recordo que com que vaig

havíem de portar en cotxe fins a Barce-

nòmica al·legant la seva situació d’“il·le-

entrar per fer caps de setmana no tenia

lona”, rememora l’Esther Fernández.

galitat”. La Corporació va fer públic el

taula”. Però reconeix que llavors l’únic

Això significava haver d’“utilitzar un

seu malestar i després de la polèmica

que importava era fer la feina diària:“no

llenguatge una mica especial, potser un

que va esclatar de nou, Alfonso Guerra

parlàvem d’estructurar-nos d’una ma-

pèl més intemporal però sense deixar

es va comprometre a “declarar pública-

nera més racional. No hi havia res més

de donar la notícia”. En els moments

ment que la legalització de TV3 era im-

important que el telenotícies d’avui i de

inicials, TV3 va signar acords amb Tele-

minent”. Al setembre del mateix any,

demà. Va ser irrepetible. No podem

fónica i amb la societat francesa TDF

però, TV3 no va poder retransmetre el

comparar-ho amb cap altra cosa”.

per tenir un millor abast a les notícies

partit Metz-Barça, perquè el gabinet de

Per la seva part, Joan Salvat, director

internacionals.

presidència del Govern espanyol va en-

del programa 30 minuts, també va començar aviat a TV3. Els seus records són de “moltes nits sense dormir”. Però ho atribueix també a la manca de professionalitat i d’experiència televisiva de

viar una carta a TDF −amb la qual

Cada vegada que els redactors sortejaven els obstacles que posaven a Madrid es vivia com un triomf

la majoria de la gent que hi treba-llava.

TV3 havia acordat la cessió de la xarxa− per prohibir aquesta retransmissió, fent al·lusió de nou al caràcter “il·legal” de TV3.Tot i així, el partit es va emetre en diferit.

Recorda que li havien encarregat un

Però lluny de viure-ho com un pro-

Xavier Giró recorda en el seu llibre que

projecte sobre la figura de Francesc

blema Fernández ho recorda com un

molta gent “havia seguit el partit per la

Macià: “Vaig escriure un guió que quan

revulsiu: “Hi havia com un autèntic

ràdio, però diuen que molts no la van es-

el van veure els realitzadors se’n van fer

triomf

coltar i no van voler saber el resultat fins

un fart de riure perquè era com si fos un

aquest entorn difícil. Ho vam viure com

que no van veure les imatges de TV3”.

text escrit que no havia pensat amb les

una heroïcitat, com si haguéssim gua-

Un any després de ser aprovada la llei

imatges. Va ser un guió que no va servir

nyat no sé quin premi. Quan vam cobrir

de tercers canals TV3 va ser legalit-

de res, tan sols per documentar-me.

un viatge dels reis a Rússia érem al car-

zada. Es va publicar al BOE un Reial

Això demostra que tots anaven una

rer Numància, era l’any 1984. Vàrem

Decret al desembre del 1984 que lega-

mica despistats. Hi havia molta voluntat

anar a cobrir-ho amb els equips, vam fer

litzava TV3 i que establia la constitució

però no sabíem massa bé el que fa-

un desplegament, llogant satèl·lits per

d’una comissió mixta composada per

ríem”. També recorda la primera crò-

enviar les cròniques. Estàvem animats

quatre membres de RTVE i quatre de

nica que va enviar des d’El Salvador

per aquest esperit i com que érem

la CCRTV. que en sis mesos havia de

per al Telenotícies:“Vaig estar tota la nit

petits havíem de donar dos cops si

solucionar els problemes dels enllaços.

per fer un minut i mig”.

podia ser, en lloc d’un, doncs vàrem

TVE va continuar actuant com fins

quan

aconseguíem

vèncer

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-TV3:Layout 1

49


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Pรกgina 50


8/10/08

15:37

Página 51

aleshores i va ajornar la creació de la

a la construcció d’una televisió catalana

camí ascendent i cap al maig del 1987

comissió fins al maig del 1985. En prin-

de qualitat. Aquesta fase s’acaba quan

una nova emissora comença a emetre,

cipi es va negociar que TV3 pogués

Pilar Miró, que havia treballat uns vint

Catalunya Música.

rebre a través de la xarxa de RTVE no-

anys a TVE com a realitzadora, va ser

Cap a final del 1987, Miquel Roca va

tícies nacionals procedents de Madrid,

la substituta de Calviño. El polèmic di-

anunciar la intenció del Govern de

Bilbao i Sevilla en dos torns d’un quart

rector de TVE fa balanç vint-i-cinc anys

crear un segon canal autonòmic, se-

d’hora i que es pogués retransmetre els

després: “no tinc cap memorial de

guint l’exemple d’ETB. Tenint en

partits de futbol contractats a l’estran-

greuges amb ningú. Tothom va intentar

compte que les properes eleccions eren

ger. Però RTVE va negar de nou la

fer el seu paper el millor possible.

al maig del 1988 i havent vist el cop

seva xarxa per retransmetre un partit

Quintà i Pujol pensaven tan sols en Ca-

d’efecte que havia significat TV3 a les

de futbol el gener del 1986, Atlético de Madrid-Barça. I va tornar a prohibir a TDF i a la UER que facilités la retransmissió del Barça-Juventus de Torí. Tot i així, la UER va recollir el senyal

passades eleccions, el projecte del

Amb Pilar Miró va arribar la cessió immediata de l’ús de la xarxa i la col·laboració per l’entrada a la UER

de TV3 des del Camp Nou pels circuits

nou quart canal per a Catalunya va prendre un gran impuls. Aquesta nova televisió ajudaria a acabar amb el centralisme que des de les comarques sovint criticaven

internacionals i els va oferir a tots els

talunya i jo pensava en el conjunt de

de TV3. A més volia ser un canal que

països que ho van demanar, fet que era

l’estat”.

donés importància als esports i als es-

un reconeixement implícit de TV3. En

Amb Pilar Miró va arribar la cessió im-

deveniments culturals, en la línia del

el llibre de Xavier Giró, Salvador Al-

mediata de l’ús de la xarxa i la cessió

model que havia implantat Pilar Miró

sius palesa que l’actitud de TVE va fer

puntual per a la retransmissió d’esdeve-

a la segona cadena de TVE.

que la redacció de TV3 acabés tenint

niments de caràcter especial, tal com

CiU va tornar a guanyar per majoria

una actitud negativa envers la política

s’havia acordat a la comissió mixta. La

absoluta i el Canal 33 va néixer el dia

socialista: “alguns dies anava a casa

nova directora va accedir també a

de la Diada Nacional del 1988, amb una

amb sensació d’impotència. El que es

col·laborar en l’entrada de TV3 a la

primera emissió en proves. Malgrat

va crear va ser un clima de causa co-

UER. És en aquests moments que co-

l’aparent bona entesa que hi havia en

muna”.

mença una lluita real per l’audiència.

aquesta nova etapa entre RTVE i

Segons dades de l’empresa Dympanel,

CCRTV, els entrebancs van tornar a

SANT JOAN DESPÍ

recollides per Baget en el seu llibre “a

sortir a causa de la intenció de TVE

Un cop esquivats tots els problemes le-

finals del 1986 TVE tenia el 55,4% de

de crear un tercer canal a Catalunya.

gals i polítics que TV3 va patir al co-

quota de pantalla, i TV3 havia arribat al

El gener de 1989 la Dirección General

mençament, s’inicia un nou període de consolidació a la cadena autonòmica que es veu materialitzat amb la inauguració oficial dels estudis de Sant Joan Despí l’abril del 1986. Milloraven així

de Medios elabora un informe

El 1989 Catalunya Ràdio és líder d’audiència per primer cop, mentre TV3 es prepara per l’arribada de les privades

les instal·lacions de TV3 i les condicions

on anuncia la impossibilitat de concedir una freqüència a Sant Cugat. L’octubre del 1988, enmig d’aquest clima, la Dirección General

de

Telecomunicaciones

de treball de la seva plantilla, que de

31% i superava, així, amb escreix la se-

ordena a TVE que interfereixi les emis-

mica en mica es va anar professionalit-

gona cadena de TVE, que es va quedar

sions del Canal 33 amb un codi de

zant i estructurant.

amb un 13.6%. En només dos anys TV3

barres, ja que havia començat a emetre

L’època Calviño és recordada per a

es començava a consolidar a Catalunya.

per una freqüència destinada a canals

molts com una carrera d’obstacles que els va esperonar a continuar lluitant per

privats. LES PRIVADES I EL 33

Després d’una reunió entre el ministre

Llavors arriba de nou un altre obstacle,

de Transports, Turisme i Comunica-

la imminent aparició de les cadenes pri-

cions, José Barrionuevo, i Miquel Roca

Una comparativa de l’estudi principal

vades. El panorama audiovisual can-

s’acorda que el Canal 33 suspengui les

de Catalunya Ràdio. Vint-i-cinc anys

viarà dràsticament i el pastís s’haurà de

emissions temporalment fins que el

de diferència separen una imatge

repartir entre més comensals. Catalu-

Ministeri li atorgui una freqüència.

de l’altra.

nya Ràdio, en canvi, continuava el seu

Tal i com recorda Prenafeta a les

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-TV3:Layout 1

51


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 52

DOSSIER ESPECIAL

memòries, “al final vam trobar una sor-

català i la primera d’Espanya que es va

depèn, que en el seu cas és la Generali-

tida a la qual va contribuir positiva-

especialitzar en notícies, emetent els 365

tat”, segons l’editorial d’El Periódico

ment el ministre Barrionuevo. Per

dies de l’any i les 24 hores del dia. Més

del 12 de setembre de 1993.

segona vegada havia funcionat la polí-

tard, el 1994, serà pionera a l’estat en

tica de fets consumats”. El Canal 33 va

utilitzar el sistema d’àudio digital.

CRÍTIQUES POLÍTIQUES

emetre durant un temps només esde-

Un dels moments de màxima col·labo-

El miracle va arribar llavors el gener

veniments esportius, la repetició del

ració entre la cadena de televisió pú-

1994 amb l’estrena i el posterior èxit

TN Vespre i alguna pel·lícula. Les emis-

blica estatal i l’autonòmica catalana va

inesperat de la telesèrie Poble Nou, es-

sions regulars van començar el 10 de setembre del 1989. CATALUNYA RÀDIO, LÍDER Per contra, a la ràdio el panorama era

crita per Josep M. Benet i Jornet.

Un dels moments de màxima col·laboració entre TVE i TV3 va ser arran dels Jocs quan es va crear el Canal Olímpic

molt més senzill i exitós. Catalunya

mitjana de 743.000 espectadors i un rècord d’un milió i mig d’es-

Ràdio es va convertir per primera ve-

ser al juliol del 1992. Amb motiu de la

capítol. El 1994 la cadena es va col·locar

gada líder d’audiència l’any 1989, posi-

celebració dels jocs olímpics es va crear

per primera vegada per davant de TVE

ció que ha mantingut fins a l’actualitat

el Canal Olímpic.

i de la resta de les seves competidores.

sense oscil·lacions preocupants. Mentre

El 1989 Luis Solana, que havia substi-

Després d’onze anys al càrrec, Joan

per a TV3 comença una nova etapa a

tuït Pilar Miró, va ser destituït i Jordi

Granados és substituït per Jordi Vila-

l’agost del 1989. El Congrés dels Dipu-

García Candau es va convertir en el nou

joana el gener de 1995.

tats decideix atorgar llicències a An-

director general de RTVE. García Can-

La situació econòmica de TV3 no és tan

tena 3, Tele 5 i Canal+. I les tres

dau i Joan Granados van acordar la

bona com les audiències, i el nou direc-

televisions privades estatals s’afanyen

creació d’aquest canal que permetria

tor general inicia una fase de renovació

per començar a emetre al més aviat

l’emissió en català de les olimpíades a

i de limitació de despeses, per tal de

possible. Antena 3 es posarà en marxa

través de la freqüència del Canal 33. La

minvar el dèficit que hereta de l’època

al gener del 1990, Tele 5 al març i

direcció executiva del Canal Olímpic va

de Granados. Al juliol nomena nou di-

Canal+ a l’octubre.A això se li ha d’afe-

ser compartida pels directors de TV3 i

rector de TV3 al fins aleshores director

gir l’aparició de tres televisions auto-

TVE a Catalunya, Jaume Ferrús i Enric

de Catalunya Ràdio, Lluís Oliva. Jaume

nòmiques més: Canal Sur, Tele Madrid

Sopena.

Farrús és destituït. A partir d’aquí co-

miques s’apleguen llavors a la FORTA. Aquesta nova i complexa situació del panorama televisiu estatal dóna el tret de sortida per aconseguir el lideratge

mença una renovació dels càrrecs

El 1992 Catalunya Informació es converteix en la primera emissora d’Espanya especialitzada en notícies

d’audiència.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

rànquing d’audiències amb una

pectadors amb l’emissió del darrer

i Canal 9. Les vuit televisions autonò-

52

TV3 es posava al primer lloc del

intermedis que faran la tasca d’“equip de govern” de la CCRTV. Malgrat aquests canvis, continuaven les crítiques de manca de pluralitat política a TV3 i d’excessiva

Baget recull les dades de Dympanel de

El 1993, quan es compleixen els deu

dependència del Govern de CiU. És

1990 que demostren que TV3 va acon-

anys del naixement de TV3. Joan Gra-

per això que els partits de l’oposició

seguir el 26% de quota de pantalla, uns

nados va fer balanç d’aquesta primera

van demanar participar de forma més

resultats força bons, sobretot si tenim

dècada en entrevistes publicades a di-

activa a la Corporació, amb l’entrada

en compte que TVE va baixar del

ferents diaris. En declaracions a La

al consell d’administració de represen-

56,7% al 39,4%. Tele 5 i el seu nou

Vanguardia del 10 de setembre del

tants de tots els partits polítics.

model de programació basat en espais

1993 Granados assegura que “des de

Aquestes acusacions, de fet, es pro-

de varietats i de telerealitat anava pre-

l’aparició de les televisions privades la

duïen des de l’inici de TV3. La majoria

nent terreny i va arribar a un 12.6%.

qualitat mitjana ha baixat”, tot i que

Antena 3 es va quedar amb el 6,3%.

TV3 no s’hi veu afectada.

Catalunya Ràdio continuava creixent i

No obstant això, Granados s’enfronta a

l’11 de setembre del 1992 comença a

una bateria de crítiques referents a una

platós de TV3 han sofert nombrosos

emetre Catalunya Informació, una

“excessiva dependència política dels

canvis. A dalt, un dels primers estudis.

quarta emissora de ràdio pública en

qui governen la institució de la qual

A baix, un d’actual.

Al llarg d’aquest quart de segle els


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Pรกgina 53


142-TV3:Layout 1

9/10/08

11:41

Página 54

DOSSIER ESPECIAL

Ulleres i lipotímies L’inici de TV3 i Catalunya Ràdio està

L’ERTZAINTZA I EL 33

NOTÍCIES AL PONT AERI

ple d’anècdotes. Aquestes en són al-

A l’hora de plantejar-se el segon ca-

Els problemes que TV3 patia amb

gunes:

talà públic català els juristes havien

TVE al principi va comportar situa-

advertit que a l’Estatut no quedava

cions kafkianes. El fet que els impe-

“SHE’S PERFECT!”

clar que es pogués tenir una altra te-

dissin l’ús de la xarxa estatal

En el seu llibre La nostra. Vint anys

levisió. En un moment de dubte,

d’enllaços va convidar a haver d’uti-

de TV3 (Proa), Josep Maria Baget ex-

Lluís Prenafeta va demanar a Pujol

litzar tot tipus d’estratagemes com la

plica com a l’inci de TV3 un grup es-

d’utilitzar els usuaris

pecialitzat d’assessors dels EUA es

del pont aeri. Els res-

van encarregar del procés de selecció.

ponsables de la corres-

“A un d’ells –explica Baget– s’atri-

ponsalia a Madrid de

bueix exclamació ‘She’s perfect!’

TV3 els demanaven

quan va veure Mònica Huguet, estu-

que portessin a Barce-

diant de tercer curs de Periodisme de

lona les cintes de

la UAB, posar-se davant de la càmera.

vídeo amb les notícies

Un amor a primera vista”.

del dia. Un cop a l’aeroport, motoristes de

SENSE ULLERES ESPECIALS

TV3

La pel·lícula Alba Zulú que es va

cintes fins a la redac-

emetre el primer dia d’emissió de

ció.

portaven

les

TV3 substituïa Fort Ti, programada inicialment i que tenia l’al·licient de

Mònica Huguet durant una entrevista amb Terry Venables.

ser emesa amb el sistema tridimen-

TÍMIA

sional. Els problemes administratius

Pilar Miró va substi-

que van posar a Madrid van provocar

que li deixés anar al País Basc on ha-

tuir José María Calviño al capdavant

que les ulleres especials que es neces-

vien tirat endavant un segon canal.

de TVE. El 10 de desembre de 1986

sitaven per veure el film no arribessin

Prenafeta recorda a les seves memò-

visitava per primer cop els estudis

a temps. Mesos més tard, TVE va

ries que va preguntar-li a Juan

de Sant Joan Despí i en una sola reu-

emetre la pel·lícula amb les ulleres

Ramon Guevara, conseller de presi-

nió es van desbloquejar temes tan

que TV3 havia sol·licitat.

dència del govern basc, com s’ho ha-

espinosos amb Calviño com la qües-

CÀRRECS I EXIGÈNCIES José María Calviño recorda una anècdota “que no s’ha dit mai”. “Quan vaig nomenar els primers directors de

Els hi havien de donar les cintes de vídeo amb les notícies del dia als usuaris del pont aeri perquè les portessin a Barcelona

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

la ràdio i la televisió a Catalunya,

54

MIRÓ I LA LIPO-

tió dels enllaços i el reconeixement de TV3 per part dels organismes internacionals. En aquella trobada Joan Grana-

abans de fer-los públics vaig trucar a

vien fet. “Molt fàcil –li va respondre

dos, llavors director general de

Jordi Pujol per comunicar-li els no-

Guevara– Com que tenim la nostra

CCRTV, va patir un desmai. Anys

menaments. Ell va agrair-m’ho per-

xarxa d’enllaços, un dia el vam mun-

després, Granados bromejava al re-

què mai ningú abans ho havia fet,

tar i vam començar a emetre amb

cordar-ho en una entrevista a La

però va anar un pas més enllà i va

l’Ertzaintza dins. I que vinguin a tan-

Vanguardia: “Vaig estar negociant

pretendre exigir-me que hauria d’ha-

car-nos-el”. Poc després, l’11 de se-

fins a les dues de la matinada, vaig

ver-los

tembre de 1989, començava a emetre

patir una lipotímia i vaig caure als

el Canal 33.

seus braços”.

consensuat

amb ell!”

conjuntament


8/10/08

15:37

Página 55

absoluta de la coalició nacionalista

exemple, que quan treballava als infor-

Un dels programes que pot presumir

creava sempre recels. Josep Manuel

matius de caps de setmana, en temps de

d’independència informativa és sens

Novoa recorda en el seu llibre com el

majoria absoluta de CiU li arribava un

dubte 30 minuts. Prova d’això és que en

cap de l’oposició, Raimon Obiols, “no

“feeling o una pressió podríem dir amb

vint-i-quatre anys d’història només hi ha

va ser convidat per la televisió autonò-

determinades coses, és a dir, amb que re-

dos episodis polèmics. Van ser durant el

mica durant anys, i el dia que va anar als

forcéssim el punt de vista català. Era

mandat de Joan Granados. Un va ser per

estudis de Sant Joan Despí es va haver

bastant present la insistència perquè ens

l’emissió d’un documental sobre sado-

de sentir obligat a fer un petó al terra”.

masoquisme, que segons apunta Prenafeta a les memòries podria haver

estat entrevistat fora dels espais obliga-

“L’autocensura dels periodistes era més alta fa quinze o vint anys que ara”

toris a les campanyes electorals o a Fe-

(Albert Closas)

L’altre cas va ser més delicat. Es trac-

També es refereix a Narcís Serra, vicepresident del Govern que “mai no ha

lipe González, que mentre fou president

costat “la dimissió de Joan Granados”, ja que a Pujol no li va agradar. tava d’un 30 minuts sobre el pla de

del Govern tampoc va ser entrevistat

constituíssim com una televisió nacio-

residus de la Generalitat.

per TV3.

nal. Ens demanaven constantment que

Joan Salvat, director de l’espai, argu-

Jordi Pujol creu que totes aquestes

si ens referíem a govern en singular

menta que es “va organitzar un viatge

consideracions s’han de matisar, ja que

havia de ser el govern català i que co-

per part de la Generalitat per veure una

el fet que el president del Govern apa-

bríssim determinades notícies, com els

sèrie de projectes que s’estaven fent a

regui més als mitjans de comunicació

viatges del President. Però tampoc ho

Alemanya i resulta que els periodistes

respon al fet que les seves iniciatives o

recordo com una qüestió que fos conti-

que van anar-hi van tornar de seguida i

activitats tenen més rellevància infor-

nuada o que ens creés un clima irrespi-

nosaltres ens vàrem quedar uns quants

mativa: “El Govern té un cert avan-

rable. Sempre hi ha hagut una capacitat

dies més i vàrem descobrir una sèrie de

tatge, primer perquè és més visible, i

per part de la gent de la redacció per

problemes que hi havia al voltant de les

segon perquè té també més fàcil comu-

saber balancejar el que aquesta televi-

incineradores. Aquí sí que hi va haver

nicació”, apunta l’expresident. I afe-

sió es convertís en un objecte indecent

un moment de tensió”.

geix: “el poder se’n beneficia poc o

o amb una cosa que traís l’objectiu de

Segons Prenafeta, Pujol va demanar la

molt de tot això, a tot arreu, sigui qui

servei públic i d’informació plural” .

dimissió de nou de Joan Granados, i

sigui el poder. Si el Montilla diu una

Per la seva part, Albert Closas es refe-

Jaume Ferrús, que era cap d’Informa-

cosa, el Montilla surt més a tot arreu

reix fins i tot a “l’autocensura dels pe-

tius, va dimitir. Salvat assegura que “no

que no pas el Mas” I considera que

riodistes, que era més alta potser fa

va hi haver cap censura, va sortir el que

“l’actitud del Govern respecte a TV3 va

quinze o vint anys que ara. I la lluita

es va trobar”, però que “posteriorment

ser d’una gran correcció”. També es va dir que CiU donava indicacions polítiques a TV3 sobre el tipus de notícies que s’havien de tractar i dels actes que s’havien de cobrir.Alguns dels

a l’emissió del reportatge es va fer

“Les recomanacions, peticions i pressions han existit i probablement continuïn existint”(Esther Fernàndez)

redactors de TV3 consultats asseguren

públic el malestar que va causar i en un moment determinat em vaig plantejar que jo era el responsable d’allò i que, per tant, abans que hi hagués altres repercussions, el millor

que les indicacions polítiques sempre

per la pluralitat és a tots els annals de

han existit a TV3, però que formen part

la història de TV3 i també del Col·legi

del joc polític. Per a Esther Fernández,

de Periodistes i del Sindicat de Perio-

PLATAFORMES DIGITALS

“les recomanacions, peticions, pressions,

distes de Catalunya, que es va fundar a

De nou la situació política fa que canviï

siguin entre cometes o sense cometes,

principis dels noranta. Va haver gent

el panorama del sector audiovisual. El

han existit i probablement continuïn

de TV3 i de TVE que hi va tenir molt

PP va guanyar les eleccions generals del

existint per part del Govern”. Des del

de pes i que va anar fent cada vegada

1996 i la seva gestió en el camp de la co-

seu punt de vista, “aparèixer als infor-

més per vertebrar un discurs de lluita

municació i les noves tecnologies es ca-

matius de TV3 sempre ha estat molt im-

per la pluralitat política i no la depen-

racteritza per la priorització de la

portant per qui volgués donar a

dència del Govern de torn. I això és

televisió digital al voltant de Telefónica.

conèixer una iniciativa o per qui volgués

evident que ha canviat durant aquests

És l’època de les tensions entre Canal

tenir una influència”. Recorda, per

anys”.

Satèl·lit Digital, la plataforma de

és que presentés la dimissió”.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-TV3:Layout 1

55


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 56

DOSSIER ESPECIAL

Imatge de la redacció del Telenotícies Comarques. Les noves tecnologies tenen un paper molt important a Sant Joan Despí.

Canal+ i Via Digital, la cadena de Tele-

Privades, La cosa Nostra o Les 1.000 i

va obtenir una majoria relativa a les au-

fónica. En tot aquest procés TV3 té un

una, i també gràcies als informatius.

tonòmiques del 1999. Lluís Oliva va

paper conciliador, fins que les dues pla-

Catalunya Ràdio, mentrestant, conti-

ocupar el càrrec de Vilajoana de forma

taformes es fusionen el 2002.

nua sent líder i segueix mantenint una

provisional. I ja el 2000, Miquel Puig

Entre el 1996 i el 1998, TV3 aconse-

línia d’innovacions tecnològiques. El

s’hi incorpora com a nou director de la

gueix mantenir molt bones audiències.

1997 emetrà per primera vegada la pro-

CCRTV.

Això demostra que després de més de

gramació dels quatre canals per una

El Canal 33 no passava llavors pel seu

dotze anys d’història TV3 ha aconse-

plataforma digital i s’incorpora com a

millor moment, i la decisió va ser arris-

guit fidelitzar l’audiència. És per això

membre de la junta directiva del Fòrum

car per un nou model: “Es van posar a

que posa l’accent en l’objectiu de captar nous públics arribant a tots els sectors de la societat. El Canal 33 reformula la seva programació, de manera que els programes

treballar de valent en una nova

El 1997 Catalunya Ràdio emet per primer cop la programació dels quatre canals per una plataforma digital

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

infantils s’emetran a partir del 1996 per

56

estructura que consistia en la creació de dos canals temàtics amb autonomia pròpia de gestió i mitjans de producció (K3 i el 33), que compartirien la freqüència”,

aquest canal. El Club Súper 3, que ar-

de la Ràdio Digital. L’any següent, en

apunta Baget en el seu llibre El K3

rossegava una audiència molt fidel,

canvi, RAC 105 deixarà de formar part

emetria pel matí una programació in-

contribueix a la pujada del Canal 33,

del grup d’emissores de Catalunya

fantil i el 33 una programació innova-

però significa a l’hora una pèrdua d’au-

Ràdio. El 1999, però, neix una nova

dora adreçada a un públic jove i urbà

diència a TV3, malgrat que la telesèrie

emissora, Catalunya Cultura.

amb interès per totes les formes de cul-

Nissaga de Poder fou tot un èxit.

El 1999 Jordi Vilajoana deixa el càrrec

tura i les noves tecnologies.Aquest nou

El 1997 i el 1998 són de nou anys de rè-

a la Corporació per encarregar-se de la

model es va engegar l’abril del 2001.

cords per a TV3, gràcies a programes

Conselleria de Cultura del nou govern

Durant aquest any, TV3 va ser de nou

com Sense títol, Malalts de tele, Vides

de Convergència. Aquesta vegada CiU

líder d’audiència a Catalunya. Va su-


8/10/08

15:37

Página 57

perar l’efecte de Gran Hermano a Tele

de la Corporació Catalana de Mitjans

a Albert Closes, “des que hi ha la Mò-

5 i els programes Plats bruts, Veterinaris

Audiovisuals, que és la denominació

nica Terribas és el moment en què

o El cor de la ciutat, juntament amb el

que tindrà a partir de llavors l’antiga

tenim més instruments de professiona-

TN de caps de setmana gaudiren d’una

CCRTV. La llei va ser aprovada al Par-

lització i en tots els estudis que es fan

gran acceptació per part del públic.

lament de Catalunya el 3 d’octubre del

tothom li reconeix a TV3 la credibili-

Aquest mateix any, un dels programes

2007 i a priori estableix que la Genera-

tat”. Josep Guifreu fa referència a un

amb més audiència i més reconeguts de

litat ha de perdre tot el poder de deci-

article publicat per La Vanguardia el

Catalunya Ràdio aconsegueix per primera vegada omplir el Teatre Nacional de Catalunya. Ens referim a El matí de Catalunya Ràdio, conduït per Antoni Bassas. Aquest programa, comandat en

passat 30 de gener a un d’aquests

“És l’hora de tornar a intentar pensar en una televisió que és molt important per a la societat catalana”(Joan Salvat)

una primera temporada per Josep Cuní,

estudis sobre la credibilitat de TV3: “Ho demostren les successives enquestes del Consell de l’Audiovisual

de

Catalunya

(CAC) sobre la imatge de TVC:

esdevé líder d’audiència des de l’any

sió sobre els mitjans que depenien de la

la del 2006, detecta que per a un 61%

1988.

Corporació. És per això que es creen

és la que sintonitza amb més freqüèn-

El 2002 TV3 va signar un acord amb la

nous òrgans de gestió i assessorament.

cia, per a un 40% ofereix la millor pro-

Generalitat per un “contracte-pro-

En l’actualitat, la interpretació de la llei

gramació i per a un 37% era la que

grama” per finançar el canal català fins

per part del Govern ha estat ja criticada

informa millor”.

al 2005. Però aquestes bones relacions

públicament. El nomenament del nou

Però el cert és que, independentment

es van trencar quan el conseller en cap,

consell de govern ha decebut molts pe-

d’aquestes enquestes, la cadena ha patit

Artur Mas, va destituir Miquel Puig.

riodistes, que esperaven més indepen-

en els últims anys una davallada d’au-

“El director general volia transferir de

dència política. El nou consell està

diència important. Des del 2003 ha anat

TV3 a la CCRTV diverses funcions de

presidit per Albert Sáez, i Rosa Cullell

perdent més d’un punt per any. En-

responsabilitat en la gestió administra-

ha estat erigida nova directora general

guany l’audiència de la televisió cata-

tiva i econòmica per tal de conservar un

de la CCMA

lana ha anat baixant en picat. Del

bon marge de decisió sobre la ràdio i la

Joan Salvat es refereix a aquesta dar-

16,3% de quota de pantalla que hi

televisió”, apunta Baget en el seu llibre.

rera etapa de TV3 com un “punt mort”,

havia el mes d’abril es va passar a un

Aquesta intenció de transferència de

en què hi ha hagut “un moment d’inde-

11,9% el passat mes d’agost, un rècord

poders a favor de la Corporació no va

cisió respecte a la direcció que s’ha

a la baixa, tot i que al setembre es va re-

agradar el Govern.

allargat perquè s’estava creant la nova

cuperar amb un 14,7%, un creixement

Vicenç Villatoro va ser nomenat nou

Corporació Catalana de Mitjans Audio-

de 2,8 punts respecte a la quota de

director general el 2002. El llegat de

visuals, i això ha fet que durant un

l'agost, situant-se com la segona cadena

Puig va ser positiu, TV3 era líder d’au-

temps hi hagués una manca de projecte,

més vista al Principat.

diència i gaudia d’una situació econò-

de cap a on havia d’anar la televisió.Ara

També hi ha qui apunta causes tèc-

mica esperançadora. El 2003 TV3 tenia un quota de pantalla anual del 21.1% i es mantenia en una situació privilegiada. Un altre canvi polític tornarà a alterar

niques per entendre els pro-

El nomenament de Mònica Terribas ha suscitat, en general, un sentiment positiu a la redacció

la realitat de TV3. Arriba el primer tri-

blemes amb l’audiència. Mesos enrere, en un reportatge (“TV3: final de cicle en declivi”) del diari Avui, el cap d’audiències de TVC, Óscar Nogueira, criticava la dis-

partit amb Maragall de president. Això

és l’hora de posar el comptador a zero,

tribució dels audímetres de Taylor Nel-

va comportar que el 2004 Joan Majó,

veure on som i tornar a intentar pensar

son Sofres (TNS) perquè donen un

exministre d’Indústria i Energia al Go-

en una televisió que és molt important

resultat esbiaixat. “S’ha introduït la po-

vern socialista, es convertís en el nou di-

per a la societat catalana”

blació immigrant en l’enquesta, però el

rector general de la Corporació.

80% dels immigrants escollits per als

Durant el seu mandat, que va durar fins

TERRIBAS, L’ESPERANÇA

mesuratges són sud-americans, els nou-

al 2008, s’inicien les emissions del 3/24,

El nomenament de Mònica Terribas

vinguts que més es resisteixen a veure

el canal de vint-i-quatre hores d’infor-

com a nova directora de TV3 ha susci-

TV3 i que, en canvi, sí que veuen Tele 5

mació de TVC i es negocia la nova llei

tat en general un sentiment positiu. Per

i Antena 3”, es lamentava.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-TV3:Layout 1

57


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 58

DOSSIER ESPECIAL

Però és evident que, problemes tècnics

ció de la societat catalana amb el canal

presència cada cop més forta de la llen-

a part, les causes s’han d’anar a buscar

autonòmic. Actualment aquesta identi-

gua castellana. Víctor Alexandre diu a

en aspectes molt més genèrics i no en

ficació s’ha posat en entredit.

la introducció del seu llibre “TV3 a traï-

moments puntuals. TV3 es troba en un

Segons Esther Fernández aquesta pèr-

ció” (Proa) que “la llengua catalana ha

moment de tancament d’un cicle. Du-

dua d’identitat és fins a cert punt lògica:

cedit bona part del seu lloc a l’espa-

rant aquests vint-i-cinc anys d’història

“crec que és normal que ara ja no sigui

nyola, que penetra subtilment a través

ha viscut un moment de difícil implan-

tant d’aquesta manera, perquè hi ha

de programes d’aparença inofensiva, i

tació, després va passar per un període de consolidació i ara està immersa en una involució constant que es tradueix en una davallada de l’audiència. Les causes es poden anar a buscar en la in-

la consciència de pertinença a la

Un estudi ha detectat que TV3 i Catalunya Ràdio són els mitjans menys atractius per als immigrants

fluència d’una realitat social i un pano-

tent sentiment d’espanyolitat”. Per a Albert Closes, en canvi, que hi hagi més castellà a TV3 és po-

més públics, hi ha gent jove, perquè les

sitiu: “Em sembla bé, malgrat les crí-

Pel que fa a la ràdio, la situació no és

possibilitats de consumir informació i

tiques, no perquè s’hagi de parlar en

tan greu, tot i que també s’estan vivint

oci s’han diversificat. És difícil que un

castellà, sinó perquè aquesta televisió

moments de pèrdua d’audiència. En

canal tingui tanta preeminència. Quan

recuperi una visió de conjunt de tot Ca-

aquest cas, és necessari parlar del naixe-

només hi havia TVE i TV3 nosaltres po-

talunya, de la que ens mira, la que no

ment de RAC 1, una nova emissora pri-

díem tenir un 50% de quota de pantalla.

ens mira, de la rural, la metropolitana i

vada en català que s’ha endut part dels

En la mesura que ja no hi ha una televi-

la urbana. Si ens tanquem amb la cosa

oients de Catalunya Ràdio. Tot i això,

sió coronada, com va ser TV3, és normal

més d’arrel o més pura o estrictament

aquesta competència sol ser conside-

que el sentiment d’adhesió, de perti-

catalana el perill seria convertir-se en

rada com a positiva ja que, d’una banda,

nença canviï” . Tot i així, creu que per a

una televisió marginal”. El mateix

ha fet que Catalunya Ràdio es “posi les

molta gent TV3 encara és “La seva”.

Pujol, però, critica que ha detectat en

piles”, segons Maria Alba Gelabert.

D’altra banda, un informe (“Usos i ac-

els darrers anys el que ell anomena una

D’una altra, actualment els oients de

tituds dels immigrants davant dels mit-

“certa deixadesa en el tema lingüístic”.

ràdio en català han augmentat.

jans de comunicació”) elaborat per un

En aquest sentit, la periodista Teresa

Jordi Lucea, director d’Informatius de

grup de professors i investigadors de la

Cendrós va recollir en un article publi-

Catalunya Ràdio, considera que “els

Universitat Ramon Llull i finançat pel

cat a El País l’any 2003 l’opinió d’Anna

monopolis són dolents i si tenim una

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Torrent, professora de la UAB que va

altra empresa que ofereix als ciutadans

(CAC) demostra que TV3 i Catalunya

realitzar un estudi sobre el canvi de

d’aquest país els nivells de qualitat que

Ràdio són els mitjans de comunicació

model de llengua que s’ha anat fent ser-

està donant RAC 1 és molt important,

que resulten menys atractius als immi-

vir a TV3: “Als 80 era molt monolític,

per al país i per a Catalunya Ràdio, per-

grants residents al país. El factor de la

tant perquè pertanyia a una sola varie-

què ens esperona. Sóc partidari que hi

immigració no és insignificant si es té en

tat dialectal −el català central− com

TV3 ÉS “LA TEVA”? Però a banda de la nova competència, la davallada d’audiència de Catalunya CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

sora s’ha transmutat en un prepo-

rama audiovisual canviant i complex.

hagi una competència lleial”.

58

nació catalana per part de l’emis-

perquè dominava un sol registre,

El català que s’utilitza a la televisió ja no és tan sols el central sinó que s’ha obert a altres dialectes

Ràdio s’ha d’emmarcar també dintre

l’estàndard formal”.Això es devia al fet que TV3 volia ser un “instrument normalitzador” i que, per tant, es volia difondre una “llengua correcta, estandarditzada i ho-

del nou context social i comunicatiu. En

compte que segons l’Institut Nacional

mogènia”. Segons Torrent, en els últims

aquesta darrera etapa d’involució més

d’Estadística, al principi de 2008 la po-

anys l’objectiu didàctic ja ha passat a un

accentuada en el cas de TV3, les crí-

blació immigrant a Catalunya suposava

segon terme i TV3 ha “optat per obrir

tiques a les quals s’enfronta la cadena

un 14,9% del total.

la porta als dialectes diferents del cen-

de televisió són diverses.

tral i per adequar la llengua al pro-

Durant molts anys TV3 va aconseguir

LA LLENGUA ALS MITJANS

grama. La distància que hi ha entre el

convertir-se en “La teva” o “La nostra”,

Un altre factor criticable és l’ús que es

català dels Telenotícies, de les sèries i

lema que feia referència a la identifica-

fa actualment de la llengua catalana i la

dels espais d’humor ho prova”. Segons


142-TV3:Layout 1

8/10/08

15:37

Página 59

la professora, aquesta estratègia respon a la intenció d’“aproximar-se al receptor i captar nova audiència”. Pel que fa a la llengua, en el cas de la ràdio es dóna un fenomen curiós. I és que tal i com publicava el diari Avui el passat 22 d’agost és “en els hàbits de consum cultural del nostre país, únicament a l’hora d’escoltar la ràdio el català està per davant del castellà. En llibres, televisió, premsa escrita i, sobretot cinema, el castellà està molt per damunt del català”. I Catalunya Ràdio sens dubte hi té molt a veure amb aquest fet. Per a Adolf Beltran la clau està en el fet que a la ràdio hi ha molta més oferta en català que no pas en altres mitjans: “Tu

Mònica Terribas, nova directora de TV3, treballa per augmentar les audiències.

vas al quiosc i quin és el percentatge de premsa en català? A la televisió, si vas fent zàping, quants canals hi ha en ca-

o pel que sigui busquem un altre tipus

de “donar ales a les noves generacions”.

talà? Les coses són com són, i hi ha una

d’estatus”, reconeix Esther Fernández.

Per a ella, seria positiu que “hi hagués

pressió política molt forta de fa molts

Catalunya Ràdio tampoc no s’escapa

una gent que agafés el relleu dels que

anys per anar escombrant la cultura o la

d’aquesta crítica. Maria Alba Gelabert

vàrem trencar el glaç i sabés construir

‘cosa’ catalana. Però també hi ha dinà-

reconeix que “quan vàrem començar

un projecte que continués representant

miques de mercat globals que no ens

aquí la gent desitjava que hi hagués una

emocionalment, emotivament, el que

afavoreixen. Almenys de moment el

corresponsalia per poder demanar la

TV3 ha representat per a aquest país”.

mapa radiofònic és excepcional, vas

plaça.. En canvi, ara a la gent li fa certa

Pel que fa a Catalunya Ràdio, el rejo-

passant el dial i encara trobes moltes

mandra.Tothom té hipoteca, té fills i ca-

veniment s’està buscant en els oients, ja

coses en català”.

seta a fora”. Tot i així, considera que el

que amb la competència de l’emissora

problema no és només a les empreses

RAC 1, que s’adreça a un públic més

UNA REDACCIÓ ACOMODADA

públiques com TV3 o Catalunya Ràdio,

jove, l’emissora pública ha apostat per

Quan es compleixen vint-i-cinc anys

sinó que és un problema del “perio-

“crear l’hàbit a les noves generacions

d’aquell projecte engrescador, existeix

disme en general. La mentalitat de les

de consumir ràdio, i no només de

entre els mateixos professionals una

noves generacions de periodistes ha

consumir ràdio”, tal i com argumenta

percepció que a TV3 s’ha produït un feA la televisió la mitjana d’edat de la plantilla és d’uns 35-40 anys. La gran majoria porta uns vint anys treballant-

Tant a TV3 com a Catalunya Ràdio admeten que les redaccions han sofert un procés d’aburgesament

hi, i això pot significar que es produeixin processos “d’assentament laboral, que

Així doncs, Catalunya Ràdio comença a més una nova etapa de renovació. Pel que fa als continguts, ha basat sempre la seva programació en la informació i els

canviat molt i també és cert que no pots

esports.A partir d’ara s’ha de veure cap

es poden entendre, però que potser ens

arriscar gaire perquè no hi ha gaires sor-

a on va el futur de l’emissora. Respecte

hem mirat en miralls que potser no eren

tides laborals”.

a TV3, es troba en ple debat sobre com

els més correctes per a les pràctiques

Potser una de les solucions passaria pel

respondre al nou panorama audiovisual

periodístiques. La redacció de TV3 té

rejoveniment de la plantilla. Esther Fer-

i a la nova i heterogènia realitat social.

una mitjana d’edat que no és que sigui

nández, actualment cap del departa-

En els dos casos busquen com reinven-

molt alta, però no és de les més baixes, i

ment d’Anàlisi de públics i incidències

tar-se per poder seguir sent referents

a tots ens passa que per motius familiars

socials de TV3, considera que s’hauria

per als ciutadans de Catalunya.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

nomen d’aburgesament de la redacció.

Jordi Lucea.

59


142-Entre-Mene:Layout 1

8/10/08

15:46

Página 60

ENTREVISTA a Enrique Meneses, periodista i fotògraf

Va ésser l’únic periodista que va estar a Sierra Maestra, amb Fidel Castro i els seus seguidors cobrint la

“És impossible ser imparcial”

notícia per al ParisMatch. Va seguir la primera estudiant negra admesa en una universitat, va fotografiar la guerra del Sis Dies, va conèixer el Dalai Lama, Nasser, Paul Newman,

Marga Durà Fotos: Claudia Bellante Va començar escrivint i després es va

és una professió universitària. El que

passar a la fotografia. Quina va ser la

passa és que a Espanya hi ha un excés

raó?

de titulitis. Quan la meva filla em va dir

A Espanya el periodisme estava molt

que volia ser periodista li vaig recoma-

mal pagat i quan vivia al Caire, a vint-i-

nar que estudiés Ciències Polítiques.

cinc anys, havia d’escriure en tres

Així sabria coses pràctiques que li

idiomes per guanyar-me la vida. Vaig

servirien a comprendre i interpretar

pensar que era millor fer fotografies,

el que veiés. Va arribar a ser molt

que no s’havien de traduir i podien

bona periodista, però suposo que per

arribar al mercat anglosaxó, que era on

rebel·lar-se contra el pare, al final ho

de debò es pagava bé.

va deixar. Quan he donat classes, sem-

Marlon Brando i Lucky Luciano… Ha dirigit programes de televisió,

pre he dit als meus alumnes que el peI com en va aprendre?

riodisme és un 70% de paciència, un

Com se n’ha d’aprendre, amb algú que

20% de professionalitat i un 10% de

en sap i t’explica les coses. Jo vaig tenir

sort.

la sort que aquesta persona va ser Sharok Hatami, que ha estat un dels millors

Aquesta paciència significa no forçar

fotògrafs de la història. Jo crec que és

una situació?

tot arreu. I això és tan

el millor per saber l’ofici. Per exemple,

I tant! Prefereixo perdre una fotografia

amb Hatami vaig aprendre que havia

a un posat o a donar la sensació d’estar

sols un resum. Amb la

de portar una Leika amb corretja curta

muntada.

revistes i ha publicat a

amb un 35, i després una Canon amb

seva ironia habitual ha

una corretja llarga perquè no se’m fes-

Hi ha imatges que esdevenen icòniques

sin un embolic.Així podia fer retrats in-

d’una època: la de la nena despullada

dependentment de la distància. També

al Vietnam de Nick Ut o la del Che

memòries Hasta aquí

tinc la teoria que on millor pots apren-

Guevara de Korda, per citar-ne dos

dre periodisme és a l’Orient Mitjà, on

exemples. Creu que el fotògraf n’és

hemos llegado (Ediciones

tot està prohibit, o a Nova York, la ca-

conscient quan fa la foto?

pital de la informació. Són els dos llocs

Crec que no. T’adones després. Aquest

que més poden ajudar a formar-te.

tipus de foto té un mínim de tècnica i

titulat les seves

del Viento, 2006). I, en

un màxim de significació. El mèrit és

el seu cas, ha estat bastant lluny.

Què pensa de les facultats de Perio-

ser al lloc adequat en el moment just.

disme?

Aquí entra en joc el 10% de sort del

Jo sóc antifacultat, tot i que hi he donat

qual parlava. En el cas de la foto del mi-

classes. Això, diguin el que diguin, no

licià de Capa, per exemple, jo no sé si


142-Entre-Mene:Layout 1

8/10/08

15:46

Página 61

af

Meneses a l’estudi de casa seva, a Madrid, on va rebre a CAPÇALERA per repassar la seva carrera i l’estat actual del periodisme.

Somàlia per gravar un desembarca-

és autèntica o és falsa, però en el cas

passava alguna cosa a algú, tots sortíem

que sigui autèntica, és un cop de sort

a defensar-lo i movíem cel i terra, per-

ment?

estar fotografiant algú i que li clavin un

què érem una dotzena. Ara és impossi-

En aquell moment va morir alguna

tret en aquell moment.

ble conèixer dos-cents o tres-cents

cosa del periodisme. Es van posar

reporters. També hi havia molta inge-

focus, es van amagar els cables a la

Es pot parlar d’objectivitat? impossible ser imparcial. Jo no puc tractar igual els palestins que els israelians. Els palestins no són terroristes, són re-

sorra… Allò, més aviat, era cinema.

“El periodisme és un 70% de paciència, un 20% de professionalitat i un 10% de sort”

sistents, com ho eren els francesos amb els alemanys.

És que han canviat moltes coses. Abans, al ser tan pocs, a l’Orient Mitjà la policia sempre ens acabaven estomacant. Ara crec que deu ser la policia la que té por de la

nuïtat a l’altre costat. Per exemple,

quantitat de periodistes que hi ha. No-

l’exèrcit nord-americà va deixar que

saltres ho fèiem tot d’amagat i ara, ar-

Com ha canviat la professió en els dar-

Life fotografiés tota la guerra del Viet-

riben

rers anys?

nam. Ara això seria impossible.

tothom i demanant qui està a càrrec de

Llavors els corresponsals eren pocs i

els

periodistes

atropellant

la situació perquè els expliqui el que

ens coneixíem tots. Era el que Manu

I què passa amb el periodisme quan es

passa. Hi ha altres formes d’assaben-

Leguineche anomena “la tribu”. Si li

poden posar les càmeres a la platja de

tar-se del que està succeint en un lloc.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

No crec en l’objectivitat. No existeix. És

61


142-Entre-Mene:Layout 1

8/10/08

15:46

Página 62

E N T R E V I S TA

Creu que els drets del corresponsal en

Com li han influït les noves tecnolo-

guerra civil que hi ha ara està provo-

una zona perillosa s’han de defensar

gies?

cada pels Estats Units, que dóna arma-

per sobre dels de la resta de població?

Crec que només en la part pràctica. Ha

ment i diners als sunnites. Què passarà

Sí, per això existeixen propostes inte-

canviat la velocitat de transmissió. I al-

si xiïtes i sunnites fan les paus com pas-

ressants, com la de Reporters sense

tres coses, com que ara un fotògraf et

sava en els temps de Saddam Hussein?

Fronteres. Els periodistes som els ulls i

pot portar 1.500 fotos i abans en selec-

Doncs que acabaran lluitant contra

les oïdes del món. Sempre dic als meus

cionava quinze. Jo fa cinc anys que tinc

els Estats Units amb les armes que els

alumnes que quan un policia els prohi-

una càmera digital i m’he acostumat al

han donat ells mateixos. Tornaran a

beixi fer una foto, li diguin: “quantes

nou format. Sempre he tingut facilitat

cometre la mateixa errada que amb

persones l’han votat per desenvolupar aquesta feina? Perquè a mi m’han votat els 200.000 exemplars de la meva publicació.”

els talibans. És que

“A Somàlia va morir alguna cosa del periodisme. Es van posar focus, es van amagar els cables a la sorra… Allò, més aviat, era cinema.”

Com reaccionava davant d’una situació de perill?

texanes tenen molt a veure amb tot això. Crec que aquest tipus d’anà-

lisi és la que ha d’oferir un periodista i

Jo hi estic acostumat des de petit. Vaig

tava la revista Aventureros vaig ésser el

ara ho puc fer des del bloc.

viure la Guerra Civil i em vaig criar a la

primer a instal·lar ordinadors quan no

França ocupada. Puc prendre decisions

ho feia ningú.

Quines coses ha vist que ja no les podrà veure ningú més?

deu al fet que sóc bastant racionalista,

I a més, té un bloc. Com s’ha acostumat

Vaig veure, per exemple, el temple

segurament perquè em vaig educar a

a aquest canvi?

d’Abu Simbel abans que el trasllades-

França. Per exemple, quan va passar

Fa poc em van convidar a Osca a un

sin, per l’obertura de la pressa que

l’11-M em vaig aixecar corrent, perquè

simpòsium per demostrar que a qualse-

crearia el llac Nasser. Havia aconseguit

volia saber què deien a Internet. Em

vol edat t’hi pots acostumar. Els diaris

que una llanxa de salvament em deixés

vaig entrebancar amb la careta que

van cap avall i, a més, amb la desfores-

allà amb queviures suficients i em re-

haig de portar unes hores al dia per

tació no hi ha paper. Què estem fent?

collís una setmana després. La nit abans

poder respirar. En aquelles fraccions de

Jo abans tenia piles de retalls de diari i

a una fotògrafa italiana que estava

segon vaig pensar amb claredat. Anava

ara ho he ficat tot a l’ordinador. És

al mateix restaurant que jo li va dir al

a caure i si posava la mà, ja no podria

molt més fàcil i només és qüestió de

cambrer que em convidava a una copa

escriure. Així que vaig protegir-me les

ficar-s’hi.

després del sopar. Vaig seure a la seva taula i em va explicar

mans i em vaig trencar el maluc, però vaig poder continuar escrivint. Penso molt de pressa quan estic sota pressió. Sarajevo va ser la seva darrera guerra…

“Jo sóc antifacultat, tot i que he donat classes. Això, diguin el que diguin, no és una professió universitària”

Sí, allà em vaig adonar que no podia

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

dent que les petroleres

per adaptar-me als canvis. Quan por-

amb molt poc temps. Crec que també es

62

són idiotes… I és evi-

que a ella no la deixaven anar al temple, si no era acompanyada d’un home. Vaig acceptar-la i vàrem passar uns dies

seguir fent la meva feina. No podia cór-

Quina finalitat té el seu bloc?

meravellosos fent fotos que no es po-

rer i caminava molt poc a poc per

El vaig començar al gener del 2003, des-

drien tornar a fer. Jo li vaig demanar,

l’avinguda dels franctiradors. Crec que

prés de l’atac a l’Iraq. No entenia per

temps després, que es casés amb mi,

no em van disparar precisament per

què no consultaven als periodistes que

però vàrem tenir la mala sort que van

això. Devien pensar que era boig o era

coneixem la regió sobre el que estava

destinar-la al Brasil i a mi a l’Índia. Lla-

el beneit del poble. I qui perd temps a

passant. L’Iraq és un país laic, les dones

vors, li vaig proposar que quedéssim un

matar al beneit del poble? Dispares

no han portat mai vel i hi ha una arqui-

any després en un cafè de París i si sen-

a la gent que és potencialment pe-

tecta iraquiana mundialment famosa,

tíem el mateix, ens podríem casar. Jo

rillosa i crec que per això em vaig sal-

Zara Hadid, que ha guanyat del premi

vaig anar al cap de l’any, però ella mai

var. Però a la tornada, vaig penjar la

Pritzker. Per entendre el país, s’ha de

no s’hi va presentar. Fa poc, la meva

càmera i vaig tornar a l’escriptura, que

saber què és un xiïta i què és un sunnita.

filla es va assabentar que s’havia fet

no requeria tant d’esforç físic.

L’Iran és xiïta i l’Iraq era sunnita. La

monja budista a Milà. Vàrem tornar a


142-Entre-Mene:Layout 1

8/10/08

15:46

Pรกgina 63


142-Entre-Mene:Layout 1

8/10/08

15:46

Página 64

E N T R E V I S TA

Meneses té escrit un llibre sobre Fidel Castro però aquest no sortirà a la llum fins el que el líder cubà mori.

parlar, però ella no em va voler enviar

era susceptible de ser un reportatge. De

Era un més. Fins i tot, físicament, no era

una foto perquè deia que s’havia en-

vegades, trobes grans temes en els

com a la foto, portava el cabell diferent

greixat.

breus o simplement mirant pel carrer.

i no era tan carismàtic com se suposa.

D’on ve la fascinació que sent per

Després de les seves memòries, encara

El líder indiscutible de tot allò era Fidel

l’Orient Mitjà?

ha escrit un altre llibre sobre Fidel Cas-

i per això vaig fixar la meva atenció en

De la infantesa. Quan era un nen sem-

tro. Quan el podrem llegir?

ell. I jo no canviaré la història del que

pre portava els meus germans a la sec-

Està imprès i sortirà quan mori Fidel.

vaig viure pel que va passar després.

ció d’egiptologia del Louvre. Després

L’he titulat Patria y muerte fent un joc

Tinc retrats d’ell que són molt diferents.

És veritat que Manuel Fraga i

copiava els dibuixos que veia. A onze anys estava enamorat de Nefertiti. A vint-i-cinc em vaig anar a viure a Egipte. CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

L’Orient Mitjà és el bressol de les tres

64

grans religions, és el lloc d’on prové

“On millor pots aprendre periodisme és a l’Orient Mitjà, on tot està prohibit, o a Nova York, la capital de la informació”

Santiago Carrillo faran la introducció del llibre? Sí. Jo volia que Fraga hi escrigués alguna cosa, perquè té un idil·li amb Cuba i s’avé molt

intel·lectualment la nostra cultura. de paraules amb el lema de la revolu-

amb Castro. Sempre dic que “gallec no

Com va viure la seva etapa a Nova

ció “Patria o muerte”. De vegades la

mossega gallec”. Fraga em va demanar

York?

gent em pregunta: per què no fas un lli-

que li enviés un exemplar de les meves

Era una bogeria. Havia arribat a fer

bre sobre el Che, que vendria més?

memòries i al cap de vuit dies em va

vuit reportatges al dia. La meva dona,

Però és que el Che que jo vaig conèixer

trucar la seva secretària i em va dir que

la Bárbara, m’ajudava. Cada matí aga-

no tenia res a veure amb el mite que

ja se l’havia llegit, perquè sap tècniques

fàvem tots el diaris i marcàvem allò que

s’ha creat a partir de la foto de Korda.

de lectura ràpida. Em va citar al senat i


8/10/08

15:46

Página 65

només entrar em va dir: “bé, he llegit el

poble durant cinquanta anys en una si-

Com veia la revolució quan estava amb

seu llibre. Déu n’hi do com ha begut

tuació com la que viuen el cubans. Ell

els rebels?

vostè i com ha follat”. Em vaig quedar

em va dir: no compensa que tingui una

Vaig estar quatre mesos amb ells per

bocabadat, perquè no és el que esperes

tassa baixa d’analfabetisme? Doncs no,

fer el reportatge pensant que la vigèn-

d’un senador. Ara s’ha fet amic meu i

jo crec que no, que no compensa tants

cia de les meves fotos seria com a molt

no ho acabo d’entendre, però en el fons,

anys de sacrificis.

d’un any i després igual me’n compraven algunes per a enciclopèdies.

em cau bé. És que és tan ruc que crec que se surt de la normalitat i a mi sempre m’han agradat els personatges poc comuns.

“El Che que jo vaig conèixer no té res a veure amb el mite que s’ha creat a partir de la foto de Korda. Era un més”

I què va passar amb Santiago Carrillo?

Mai no vaig pensar que pogués durar tant temps. Quan vaig tornar a París, vaig descobrir que la meva feina s’havia venut a tot el món i que havia cobrat tres mi-

Al final va fer el pròleg. Desprès vaig

Vostè no pot entrar a Cuba…

lions de pessetes, que en aquella època

fer-li una entrevista, però al cap d’un

No, sóc persona non grata. Temps des-

era una fortuna.

temps em va trucar i em va dir que no

prés de conviure amb el revolucionaris,

volia que la publiqués perquè jo deia al

el Che em va avisar que no podia en-

I ara, com veu la situació?

llibre que no hi havia dret a tenir un

trar a Cuba, perquè Fidel ho havia pro-

Jo crec que hi haurà una transició tran-

hibit per no haver-me d’afusellar. Li va

quil·la. La gent diu que ha d’anar ràpid,

molestar que fos el primer a dir que

però a Espanya la transició va durar tres

eren comunistes quan no ho tenien clar

anys i a Raúl ja li donen presses quan

ni ells mateixos.

porta uns mesos i a sobre té l’ombra del

Perfil Va néixer a Madrid (1929), va

seu germà. De moment la gent ja pot

passar la infantesa a la França

Però també va patir a Fulgencio Ba-

tenir telèfon mòbil, que pot semblar una

ocupada i quan s’acabava la

tista…

bajanada, però permet la llibertat de co-

guerra es va traslladar a Portugal.

Sí. Vaig voler garantir que les fotos

municació, perquè no poden controlar

Va estudiar Dret i cursos de Pe-

sortissin del país abans que jo. Vàrem

què s’està dient. Ara poden comprar

riodisme i el 1947 va escriure el

agafar una noia de classe alta que

electrodomèstics i entrar als hotels per a

seu primer reportatge sobre la

simpatitzava amb la revolució i van

turistes… Això és important, perquè la

mort de Manolete. El 1954 se’n va

amagar-li les fotos en unes enagües em-

revolució, que es basava en la igualtat,

anar a viure a Egipte i des d’allà

midonades que llavors estaven de

provocava greus desigualtats i sembla

va recórrer tot Àfrica i va cobrir

moda. Ella va volar a Miami, per en-

que ara ho estan intentant arreglar. A

la guerra del Canal de Suez. El

viar-les posteriorment a París. Jo vaig

més a més, ja ha mort Max Canosa, que

1958 se’n va anar a Cuba amb els

demanar als meus editors del Paris-

era el més exaltat del exiliats i els fills

rebels de Fidel Castro. Va treba-

Match que no les publiquessin fins que

del que viuen a Miami s’han criat a Es-

llar per a Paris-Match, Life, Stern,

sortís del país i no corrés perill. Però

tats Units i no volen tornar. D’altra

Cambio 16, Gaceta Ilustrada i va

quan les van veure, van passar de mi i

banda, Bush està embolicat en altres

ser director d’ABC Las Américas (1972). Fou corresponsal a l’Índia i Nova York. Quan va tornar a Espanya va dirigir els programes A toda plana (1964-1965), Re-

històries.Així que crec que poden

“A Fidel li va molestar que fos el primer a dir que eren comunistes quan no ho tenien clar ni ells mateixos”

tenir una transició pacífica. Per finalitzar, què li recomanaria a un fotògraf que comenci? Que trobi una bona agència. Tot i

porteros (1972) i Robinson en África (1983). Ha publicat diver-

les van publicar. La policia de Batista

que es quedin la meitat, tu cobres la

sos llibres. Actualment escriu crò-

em va tenir vuit dies a la presó i em van

teva feina i la venen a molts llocs. Els

niques a Público i té un bloc

apallissar. Al final, em van deixar

fotoperiodistes novells volen vendre

(www.enriquemeneses.com) des

marxar. De tornada a París, el propie-

ells mateixos les seves fotos i és una er-

del qual comenta l’actualitat

tari de la publicació em va convidar a

rada. Una agència sempre tindrà més

internacional.

esmorzar, que és una cosa que mai feia

força i et permetrà concentrar-te més

amb cap fotògraf.

en la teva feina.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Entre-Mene:Layout 1

65


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 66

ANÀLISI

Quina és la influència real que exerceixen els mitjans de comunicació en la percepció de la inseguretat? Les televisions generalistes d’àmbit estatal projecten una realitat violenta que suposadament ens

Els mitjans i la percepció d’inseguretat Montse Quesada Fotos: Sergio Ruiz La teoria de la Construcció de la Rea-

vocant que les notícies que finalment

litat Social, enunciada per primer cop

ens presenten no s’assemblin gaire a la

l’any 1979 per Berger i Luckman, va es-

realitat de la qual parlen. Aquestes li-

tablir de quina manera els mitjans de

mitacions, i no un hipotètic ànim dolós

comunicació influeixen en la concepció

d’enganyar-nos, són les que s’imposen

que l’audiència té de la realitat social.

per sobre del fet d’informar amb el re-

projecció per part de

Mitjançant l’exercici professional del

sultat pervers que tots coneixem de dis-

periodisme, els mitjans informen del

torsió de la realitat.

Montse Quesada,

que passa al món i faciliten que els

D’altra banda, en els darrers temps s’ha

catedràtica de

usuaris puguin construir en les seves

anat desenvolupant una veritable cul-

ments una determinada imatge de la

tura de la violència, patent en totes les

Periodisme especialitzat

realitat. Dit d’altra manera, la presen-

produccions del discurs social, que fa de

a la Universitat Pompeu

tació selectiva de les notícies i l’èmfasi

la violència un objecte trivial, un ob-

en uns temes més que en d’altres aca-

jecte més de consum. Segons Gérard

Fabra, es va publicar

ben determinant la nostra percepció

Imbert (1999: 17), la violència forma

del món i la nostra mirada sobre els

part de l’univers d’idees quotidià i

fets, les normes i els valors que estan

contribueix a contaminar les represen-

presents en la societat.

tacions a l’entorn de la seguretat.

El risc de quedar-nos amb aquesta lec-

Per als seguidors d’aquesta teoria, la

tura senzilla de la teoria de Berger i

realitat que transmeten els mitjans de

Catalunya, editada per

Luckman és que ens porti a pensar que

comunicació no és ben bé la realitat,

els mitjans de comunicació −premsa,

l’Institut de Seguretat

sinó que és una construcció de la reali-

ràdio, televisió, i darrerament també In-

tat, una representació d’un segment se-

Pública de Catalunya.

ternet− són els principals responsables

leccionat de la realitat, una simulació

de la percepció d’inseguretat que, en

en definitiva. És el producte d’una acti-

La reproducció íntegra

general, tenim els ciutadans de les so-

vitat especialitzada −el periodisme−

a CAPÇALERA d’aquell

cietats desenvolupades; aquesta per-

que l’audiència accepta com a necessà-

cepció seria, doncs, la conseqüència

ria, útil, legitimada socialment i im-

estudi, que compta amb

directa de la manera com els mitjans

prescindible per compartir amb tots els

ens presenten la realitat social. Però si

ciutadans del món la realitat social. De

penséssim així, estaríem oblidant que

manera que si l’audiència no prengués

els mitjans treballen condicionats per li-

com a certes les informacions que es

mitacions tècniques i ideològiques molt

transmeten a través dels mitjans de co-

severes que són les que, en el procés de

municació, deixaria d’existir la realitat

producció de la informació, acaben pro-

social que creen −només tindríem la

envolta i que conforma el nostre dia a dia. L’anàlisi d’aquesta

mesos enrere a la Revista Catalana de Seguretat Pública de

un bon grapat de dades, busca convidar a una reflexió més que necessària.


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 67

La presència selectiva de notícies en els mitjans de comunicació genera la nostra percepció de la seguretat.

realitat individual que cadascú viu− i,

plantejaments científics tant quantita-

seixanta-quatre informatius mensuals i

tal vegada, així tampoc no hi hauria

tius com qualitatius. El mètode de tre-

un total de 756 informatius en tot l’any.

espai per a la percepció d’inseguretat

ball ha estat contrastat en àmbits

A més, s’han realitzat anàlisis de

de la qual tots ens queixem.

acadèmics amb èxit i ha fet possible ex-

contrast, de manera que els diferents

treure dels aspectes formals, de codi i de

grups de recerca han repetit l’anàlisi

TELEVISIONS GENERALISTES

contingut dels missatges televisius

d’un 20% dels informatius per assegu-

Per desenvolupar aquest preàmbul faré

conclusions socialment útils que, alhora,

rar l’homogeneïtat en l’aplicació dels

ús d’algunes de les conclusions que

ens han permès avaluar l’índex de pro-

criteris analítics.

sobre violència es deriven de la investi-

fessionalitat de les cadenes analitzades.

Per aconseguir resultats vàlids, es van

gació realitzada per tres universitats esl’1 de juliol de 2005 i el 30 de juny de 2006. Els responsables d’aquesta recerca som els professors Javier Fernán-

Un estudi de tres universitats va analitzar durant un any més de quinze mil notícies emeses per sis cadenes

dez del Moral, de la Universitat

i nit de totes les televisions generalistes de cobertura nacional que emetien en el període d’estudi: TVE 1, TVE 2, Antena 3, Tele 5 i Canal+. Dos mesos abans de fina-

Complutense de Madrid; José Javier

La magnitud de la mostra sotmesa a es-

litzar el primer any de recerca, Canal+

Sánchez Aranda i Bienvenido León, de

tudi és la més gran que mai s’ha abor-

va deixar d’emetre, per la qual cosa va

la Universitat de Navarra, i jo mateixa,

dat en l’àmbit científic. S’ha fet el

ser substituïda en el nostre estudi per

de la Universitat Pompeu Fabra.

seguiment de sis cadenes de televisió,

l’anàlisi de Cuatro, des del seu primer

L’estudi ha analitzat més de quinze mil

amb un total de nou informatius diaris.

dia d’emissió.

notícies emeses per sis cadenes de tele-

Això vol dir que s’han analitzat cada

En els dotze mesos analitzats es van

visió que emeten per a tot l’estat, utilit-

mes la totalitat dels informatius de set

produir conflictes molt rellevants en

zant una metodologia que integra

dies, cosa que suposa l’anàlisi de

l’àmbit polític, econòmic i social, tant a

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

panyoles durant el període inclòs entre

seguir tots els informatius de tarda

67


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 68

ANÀLISI

casa nostra com a l’estranger. Només

subsaharians a les Illes Canàries,

per refrescar la memòria dels lectors

la mort de disset militars en l’ac-

faré esment de, entre altres, el desacord

cident del Yak-42 a l’Afganistan,

del principal partit de l’oposició amb la

etc. I en l’àmbit internacional, re-

política antiterrorista del Govern utilit-

Taula I. Violència explícita Cadena

Violència

%

Notícies

%

A3 TV

327

28,53%

3.954

8,27%

cordem els atemptats a Londres

Tele 5

313

27,31%

4.057

7,72%

zant un discurs marcadament agressiu,

del 7-J, el desallotjament de

TVE 1

279

24,35%

3.700

7,54%

el conflicte encara viu a l’entorn de

Gaza dels assentaments israe-

Cuatro

138

12,04%

2.131

6,48%

l’aprovació de l’Estatut de Catalunya,

lians, el pas de l’huracà Katrina

TVE 2

48

4,19%

825

5,82%

per Nova Orleans, els disturbis

Canal+

41

3,58%

453

9,05%

socials originats a la rodalia de

Total

1.146

100,00%

15.120

7,58%

La violència física, psicològica i verbal són una constant en els informatius

París i estesos a tot França, les

Font pròpia

eleccions a Palestina que van donar el triomf a Hamàs, les preten-

editors dels informatius no solament no

sions de l’Iran de desenvolupar els seu

defugen, sinó que de vegades fins i tot

la trama de corrupció descoberta a

propi programa nuclear o la publicació

magnifiquen.

Marbella que obligà a constituir una

en un diari danès de les caricatures de

D’altra banda, és un fet ja demostrat

comissió gestora per poder governar la

Mahoma, fet que va provocar la mort

que aquesta presència constant de vio-

ciutat, l’OPA de Gas Natural a Endesa,

de desenes de persones en diferents

lència en les informacions ha acabat

la mort d’un home a la caserna de la

manifestacions

món.

per provocar en els teleespectadors una

Guàrdia Civil de Roquetas de Mar, els

Aquesta llista, forçosament incompleta,

percepció d’inseguretat molt més alta

robatoris comesos per grups de l’Eu-

de fets conflictius i violents dels quals

que la que se’n derivaria de la simple

ropa de l’Est que assaltaven els xalets

les televisions van haver d’informar al

observació del nostre entorn social.

amb els propietaris a dintre, l’arribada

llarg de tot l’any només pretén contex-

Malgrat aquesta constatació, de l’estudi

massiva en pasteres d’immigrants

tualitzar el nivell de conflictivitat exis-

que hem dut a terme podem concloure

tent en la informació d’actualitat amb

que només un 7,58% de les notícies que

la qual tots els mitjans de comunicació

es van emetre al llarg de tot l’any mos-

s’hi van haver d’enfrontar.

traven, efectivament, elements de vio-

d’arreu

del

lència explícita, la qual cosa equival a FETS VIOLENTS

1.146 notícies de les 15.230 analitzades.

La presència d’elements violents en els

A pesar que no és un percentatge ex-

continguts de les informacions que

cessivament alt, si tenim en compte el

s’emeten per televisió no és un feno-

nivell de conflictivitat que s’ha viscut en

men nou; ha existit des de sempre,

el període estudiat, no hauríem d’ignorar que aquest tipus de pro-

La violència explícita com a recurs narratiu provoca disfuncions indesitjables en la percepció dels usuaris

grames s’emet sempre en hores de màxima audiència i que s’adrecen a tota mena de teleespectadors, inclosos joves i nens, per la qual cosa convindria, si

d’abans inclús que la televisió comen-

més no, millorar el tractament perio-

cés a funcionar com a mitjà de comu-

dístic de la violència per tal de reduir-

nicació en els anys cinquanta. La

ne encara més la presència (Taula I).

violència física que sovint mostren les

Cal matisar les xifres que corresponen

imatges, la violència psicològica que

a Canal+, ja que el percentatge anor-

amb freqüència sura de les actituds dels

malment alt del 9,05% de notícies

qui protagonitzen les notícies i la

violentes es deu al fet que els seus in-

violència verbal que s’esmicola en

formatius contenien un nombre molt

la narració periodística dels fets més

petit de notícies en relació amb la resta

conflictius són una constant que els

de cadenes de televisió.


8/10/08

15:56

Taula II. Temes Temes

Notícies

%

Página 69

disfuncions indesitjables en la percep-

Passa sovint que el fet d’haver obtingut

ció dels usuaris. Atès que no és un re-

imatges impactants o declaracions ro-

curs innocu, la seva sola presència fa

tundes d’algun personatge públic ja és

que la realitat social que ens presenten

motiu suficient per prioritzar-les per

Violència

296

25,83%

Desastres o accidents

211

18,41%

els mitjans es tenyeixi d’una virulència

sobre d’altres criteris. Aquesta praxis

Terrorisme

203

17,71%

indesitjable que no sempre representa

s’acaba traduint en la presència de vio-

Govern

82

7,16%

amb fidelitat els fets noticiosos dels

lència explícita en molts temes que, per

Acció popular

57

4,97%

quals pretén informar.

definició, tenen poc a veure amb mani-

Jutges

37

3,23%

Crido l’atenció sobre el fet que la ma-

festacions violentes. És així com neix la sobrerepresentació de la violència, per

Trànsit

35

3,05%

joria de les 1.146 notícies compreses en

Delinqüència

27

2,36%

la mostra d’estudi que contenen ele-

l’ús i l’abús d’un recurs narratiu sempre

ments violents han estat presentades

atraient. També és així, molt probable-

per les tres cadenes de televisió que

ment, com neix en l’audiència la per-

més aferrissadament lluiten per ser lí-

cepció d’inseguretat que sovint tenim

ders d’audiència: A3 TV, TVE 1 i Tele5.

després d’haver vist un telenotícies.

Els estudis que mesuren l’audiència de

Els temes on tenen presència els ele-

les diferents cadenes de televisió no

ments violents són molt diversos. La

Exèrcit

24

2,09%

Interès social

23

2,01%

Guerres

20

1,75%

Partits polítics

15

1,31%

Investigació policial

14

1,22%

Interès humà

10

0,87%

Laboral

10

0,87%

Religió

8

0,70%

Cinema

8

0,70%

Curiositats

8

0,70%

Toros

8

0,70%

majoria de les notícies que els

La majoria de les notícies amb elements violents són emeses per Antena 3, TVE i Telecinco, les cadenes amb més audiència

inclouen tracten, efectivament, de continguts o missatges violents que cal explicar a l’audiència d’alguna manera. Però hi ha molts altres (taula II) on també

paren atenció a les raons per les quals

apareixen elements de violència explí-

els teleespectadors trien una cadena o

cita i, en canvi, són poc o gens adequats

una altra per informar-se. Sens dubte la

per ser explicats mitjançant aquest re-

Meteorologia

6

0,52%

Medi ambient

5

0,44%

Parlament

5

0,44%

llista de raons pot incloure elements

curs. Per exemple, els que tenen a veure

Narcotràfic

5

0,44%

molt variats i inclús inversemblants.

amb la política en general o amb les in-

Cultura popular

4

0,35%

Però és un fet que l’interès per les re-

formacions d’interès humà o els temes

Immigració

4

0,35%

presentacions violentes és consubstan-

sobre educació o les notícies culturals.

Educació

4

0,35%

cial a la mateixa espècie humana i

Utilitzar en excés aquest recurs narra-

Medicina i salut

3

0,26%

semblaria que aquest interès és aprofi-

tiu té més a veure amb la voluntat

Cultura

2

0,17%

tat com a criteri per guanyar audiència.

expressa de focalitzar l’interès de l’au-

Teatre

2

0,17%

Política autonòmica

2

0,17%

diència sobre aquest vessant de la inQÜESTIÓ DE MATISOS

formació que amb un dubtós intent

Si tenim en compte que la mitjana de

d’ajudar a comprendre en profunditat

duració d’una notícia televisiva està a

la informació que s’explica (Taula II).

Altres

2

0,17%

Oci i espectacles

2

0,17%

Unió Europea

1

0,09%

Ciència i innovació tecnològica

1

0,09%

Casa Reial

1

0,09%

temps tan escàs. Els periodistes

Sindicats

1

0,09%

s’han d’afanyar a seleccionar les

1.146

100,00%

dades i les imatges que puguin

l’entorn del minut i mig, ens adonarem de la dificultat d’explicar qualsevol fet noticiós en aquest

Taula III. Obertura d’informatius Cadena

Total Notícies

Obre

% per cadena

% sobre el total

TVE 1

32

279

11,47%

27,83%

Tele 5

32

313

10,22%

27,83%

A3 TV

28

327

8,56%

24,35%

Cuatro

12

138

8,70%

10,43%

accés i en aquesta selecció no

Canal+

6

41

14,63%

5,22%

Entenem que utilitzar la violència ex-

sempre tenen en compte el grau

TVE 2

5

48

10,42%

4,35%

plícita com a recurs narratiu per infor-

d’importància informativa de

Total

115

1.146

10,03%

100,00%

mar dels fets d’actualitat provoca

cada dada respecte de les altres.

Font pròpia

Total Font pròpia

explicar millor la totalitat de la informació a la qual han tingut

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Inseguretat:Layout 1

69


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 70

ANÀLISI

LES PITJORS NOTÍCIES

violenta indica una contradicció fla-

mortals). En el mateix sentit, la dada

La notícia que obre un informatiu de

grant amb el percentatge mitjà del

que les notícies sobre delinqüència tin-

televisió és considerada com la més

7,58% de presència de violència que

guin la mateixa presència global pel

rellevant del dia o del període que va

hem trobat en el conjunt de les infor-

que fa a la violència que les notícies

entre un programa informatiu i el se-

macions. Aquesta contradicció s’ex-

sobre partits polítics corrobora la nos-

güent. El fet que a l’entorn d’una

plica pel fet que és també un recurs

tra tesi: que les cadenes de televisió,

quarta part dels informatius de televi-

habitual de les cadenes de televisió

lluny d’explicar amb rigor i profunditat

sió hagin obert amb una informació

obrir els seus informatius amb les

els fets d’actualitat, opten per destacar-

imatges més impactants perquè

ne aquells elements cridaners i atrac-

funcionin com a esquer per

tius, fent ulls clucs a les possibles

Taula IV. Obertura d’informatius Temes

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

% en titulars

% sobre notícies amb violència

atraure l’atenció de la seva audiència. Aquest és el cas de TVE 1, Tele 5 i A3 TV, que

119

24,29

10,38

acostumen a obrir els seus tele-

Violència

98

20,00

8,55

notícies utilitzant aquest recurs,

Terrorisme

84

17,14

7,33

tot i que després, en el desen-

Govern

40

8,16

3,49

Desastre o accident

70

Notícies

Obrir els informatius amb imatges impactants és un recurs habitual per atraure l’audiència

volupament d’aquestes ma-

disfuncions que aquest particular trac-

teixes notícies a l’interior dels

tament informatiu pugui provocar en

informatius, no insisteixin en

l’audiència.

Acció popular

24

4,90

2,09

Jutges

16

3,27

1,40

Trànsit

16

3,27

1,40

explícita (Taula III).

ESCENARIS RECURRENTS

Exèrcit

14

2,86

1,22

Una cosa molt similar passa

Pel que fa als escenaris on es pro-

Delinqüència

13

2,65

1,13

amb la redacció dels titulars

dueixen els esdeveniments violents,

Partits polítics

12

2,45

1,05

que es presenten en els infor-

destaca molt especialment l’Orient

Investigació policial

7

1,43

0,61

matius. És freqüent que en el

Mitjà. Més d’un 30% de les informa-

Interès humà

6

1,22

0,52

sumari es destaqui la vessant

cions violentes aparegudes a la secció

Curiositats

5

1,02

0,44

violenta de la informació, però

d’Internacional informaven dels con-

després, quan es desenvolupen

flictes que, malauradament, caracterit-

aquests titulars, o bé s’ignoren

zen aquesta part del planeta. Però la

aquests elements que havien

dada que més crida l’atenció de la

estat destacats o bé l’enfoca-

Taula VI és aquest segon lloc que cor-

ment informatiu que predo-

respon a “escenari indefinit” i que s’emporta el 12,91% del total de les

Meteorologia

5

1,02

0,44

Interès social

4

0,82

0,35

aquests elements de violència

Laboral

3

0,61

0,26

Educació

2

0,41

0,17

Guerres

2

0,41

0,17

mina s’allunya ostensiblement

Immigració

2

0,41

0,17

dels aspectes violents apare-

Narcotràfic

2

0,41

0,17

guts a l’inici (Taula IV).

Medi ambient

2

0,41

0,17

Si ens fixem en la taula ante-

Cinema

2

0,41

0,17

rior, veurem que els primers

Toros

2

0,41

0,17

llocs estan ocupats per temes 721

62,91%

2

0,41

0,17

fàcilment assimilables amb in-

Internacional

Religió

185

16,14%

1

0,20

0,09

formació violenta: desastres o

Successos

Ciència i tecnologia

121

10,56%

1

0,20

0,09

accidents, fets violents o terro-

Societat

Cultura popular

risme. Ara bé, que les notícies

Nacional

98

8,55%

Medicina i salut

1

0,20

0,09

sobre el Govern ocupin el

Cultura

13

1,13%

Altres

1

0,20

0,09

quart lloc de la llista no deixa

Parlament

1

0,20

0,09

Altres

5

0,44%

de sorprendre. També que els

Política autonòmica

1

0,20

0,09

jutges apareguin amb el mateix

Ciència

2

0,17%

Teatre

1

0,20

0,09

percentatge de presència infor-

Economia

1

0,09%

Unió Europea

1

0,20

0,09

mativa que les notícies sobre

Total

1.146

100,00%

trànsit (habitualment accidents

Font pròpia

Font pròpia

Taula V. Seccions Secció

% Notícies amb violència

Notícies


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 71

LES SECCIONS MÉS VIOLENTES

Taula VI. Els escenaris

En general, la secció on hi ha més pre-

A3 TV

Tele 5

TVE 1

Cuatro

TVE 2

Canal +

Total

Orient Mitjà

22,32%

23,64%

34,41%

44,93%

43,75%

46,34%

30,10%

Indefinit

15,90%

11,50%

12,19%

12,32%

12,50%

7,32%

12,91%

litzat ha estat particularment ric en des-

Resta d’Espanya

12,54%

16,29%

4,30%

4,35%

0%

2,44%

9,69%

astres, accidents, conflictes i guerres

Àsia

6,73%

7,03%

9,68%

8,70%

6,25%

7,32%

7,77%

esdevinguts a països estrangers. Ara bé,

Europa

8,87%

5,11%

11,47%

2,90%

4,17%

14,63%

7,77%

que la secció de successos, tot i ocupar

EUA

9,17%

6,39%

7,17%

5,07%

0%

0%

6,72%

Amèrica llatina

5,81%

6,71%

3,94%

9,42%

16,67%

0%

6,28%

Madrid

6,12%

8,63%

4,30%

5,80%

4,17%

4,88%

6,20%

aprofundida.

País Basc

4,59%

5,11%

4,30%

3,62%

2,08%

2,44%

4,36%

El fet que, del total de notícies violentes

Àfrica

3,06%

2,56%

3,58%

2,17%

8,33%

14,63%

3,58%

analitzades, el 62,91% de les que s’han

Catalunya

3,67%

4,47%

1,43%

0,72%

0%

0%

2,71%

inclòs en la secció d’Internacional

Galícia

0,92%

1,92%

0,72%

0%

0%

0%

0,96%

contingui elements de violència explí-

Resta del món

0,31%

0,64%

2,51%

0%

2,08%

0%

0,96%

327 not.

313

279

138

48

41

1.146

sència de violència explícita és la secció d’Internacional.Val a dir que l’any ana-

el segon lloc de la Taula V, estigui tan allunyada de la secció d’Internacional

Total

mereix una explicació una mica més

cita ajuda a transmetre la idea que, més enllà de les nostres fronteres, les coses no rutllen bé. Emfasitzar els fets vio-

Font pròpia

lents de la informació internacional provoca que la representació mental que ens farem d’aquelles realitats Taula VI. L’actitud dels narradors

llunyanes estigui necessàriament dis-

Antena 3

Canal +

Cuatro

Tele 5

TVE 1

TVE 2

Total

torsionada. Per sort, una part de l'au-

Neutra

180

34

89

188

175

30

697

diència, la que té una cultura viatgera,

Negativa

137

7

47

110

96

17

414

disposa d’elements informatius propis

Positiva

9

0

2

15

8

1

35

326

41

138

313

279

48

1.146

Actitud

Total Actitud

Total

per contrastar aquesta representació mental, però què ha de pensar d’aquesta realitat aquella part de la població que no té el costum de viatjar?

Neutra

55,21%

82,93%

64,49%

60,06%

62,72%

62,50%

60,78%

D’altra banda, a la secció de Successos

Negativa

42,02%

17,07%

34,06%

35,14%

34,41%

35,42%

36,16%

només trobem elements de violència

Positiva

2,76%

0,00%

1,45%

4,79%

2,87%

2,08%

3,06%

explícita en un 16,14% de les notícies.

100,00%

100,00%

100,00%

100,00%

100,00%

100,00%

100,00%

És un percentatge molt baix si el comparem amb la secció d’Internacional. I

Font pròpia

si tenim en compte que la percepció què es disposen són prou espectaculars,

dejos d’opinió està directament rela-

finit” vol dir que a les notícies no apa-

punyents o simplement violentes,

cionada amb la vida quotidiana dels

reix mencionat cap lloc de concret i tots

aquest rebuig desapareix per donar pas

ciutadans, n’hauríem de concloure que

els periodistes saben que, juntament amb el que ha passat i qui n’ha estat el protagonista, l’on i el quan de la informació són de resposta obligada. Ignorar on ha passat un fet noticiós hauria

aquesta percepció està neces-

El 62,91% de les notícies d’Internacional tenen elements de violència explícita i distorsionen el que passa a l’estranger

de ser un bon motiu per animar els edi-

sàriament exagerada. Els responsables dels informatius acostumen

a

agafar-se

a

aquest argument, tal com vam tenir ocasió de comprovar en

tors dels informatius a rebutjar la notí-

a una presència ressaltada d’aquesta in-

les Jornades que va organitzar el no-

cia; i, en general, així passa. Però quan

formació, estirant del recurs a la vio-

vembre de 2007 l’Institut de Seguretat

la informació i, sobretot, les imatges de

lència explícita com a patró informatiu.

Pública de Catalunya. Però aquesta

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

d’inseguretat de la qual alerten els soninformacions violentes. Escenari “inde-

71


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 72

ANÀLISI

seria una conclusió errònia perquè

neutra. Malgrat, però, aquest aprio-

què disposin. En el nostre estudi hem

estaríem ignorant el fet que el bombar-

risme, de l’estudi es desprèn que totes

analitzat tant l’ús d’adjectius que fan

deig constant obrint informatius i en-

les cadenes analitzades utilitzen l’acti-

els protagonistes de la informació en

capçalant titulars acaba provocant, en

tud neutra per explicar les notícies en

les declaracions com l’ús que en fan

termes emocionals, que no es pari aten-

un percentatge del 60,78% de mitjana.

els periodistes per explicar els fets d’ac-

ció al lloc on passen les coses que ens

En la resta del percentatge es decanten

tualitat.

diuen que passen i que tinguem tots la

per utilitzar actituds positives o nega-

Si els protagonistes de la informació

sensació que el nostre món, també el

tives en funció del contingut de la in-

adjectiven els fets de què parlen amb

que vivim a casa nostra, és molt insegur.

formació que expliquen.

una mitjana d’1,12 adjectius per notícia,

L’actitud negativa dels narradors té

els periodistes −que haurien de ser neu-

INFORMACIÓ NEUTRAL?

molta més presència en els informatius

trals en l’explicació de la informació−

La sensació de conflicte, inseguretat i

que no pas l’actitud positiva. Només el

ho fan amb una mitjana de 6,44 adjec-

violència en general troba un bon re-

3,06% de les informacions han estat

tius per notícia. Aquest excés d’ad-

forç en l’actitud dels professionals de la informació quan ens expliquen les notícies. En aquest sentit cal que recordem que ens movem en els paràmetres del periodisme informatiu; això vol dir

jectivació indica clarament

Antena 3 és la cadena que posa més èmfasi en subratllar els aspectes més negatius de les notícies

l’interès de les diferents cadenes de televisió a afegir la seva pròpia valoració als fets d’actualitat que narren.

que no s’admeten les opinions ni es veu

L’aspecte més important de

amb bons ulls l’adjectivació de la infor-

narrades amb actitud positiva, mentre

l’anàlisi de l’adjectivació té a veure amb

mació. De fet, el més desitjable seria

que el 36,16% van ser explicades amb

la qualitat dels adjectius utilitzats per

que totes les informacions fossin expli-

actitud negativa. Aquesta gran diferèn-

uns i altres. Pel que fa a l’adjectivació

cades pels periodistes amb una actitud

cia indica molt clarament el to general

dels protagonistes de la informació en

que acaben tenint tots els telenotícies,

les seves intervencions davant els mit-

si bé uns més que altres. Antena 3 TV

jans, destaca l’escassa presència d’ad-

és la cadena que posa més èmfasi en su-

jectius neutres, és a dir, aquells que

bratllar els aspectes més negatius de les

simplement són descriptius. Tele 5 i

notícies i, quan ho fa, els seus perio-

TVE 2 arriben a l’extrem de no utilit-

distes reforcen aquest vessant de la in-

zar cap tall de veu que reculli declara-

formació amb la seva actitud.

cions dels protagonistes utilitzant

Taula VII. Adjectius utilitzats pels protagonistes Cadena

Notícies

Mitjana

A3 TV

54

1,30

Canal+

5

2,80

Cuatro

16

1,50

Tele 5

31

0,45

L’ÚS DELS ADJECTIUS

tampoc són gaire apreciats; TVE 1 és la

TVE 1

20

0,85

Quan els protagonistes de la informa-

cadena que els dóna més espai en les

TVE 2

3

1,67

ció intervenen amb les seves pròpies

cites directes que selecciona (23,53%).

Total

129

1,12

paraules, és normal que s’expressin uti-

Però la dada més important es refereix

litzant tota la riquesa del vocabulari de

a l’adjectivació negativa que fan els

Font pròpia

adjectius neutres. Els adjectius positius

Taula IX. Adjectius utilitzats pels protagonistes de la informació

Taula VIII. Adjectius utilitzats pels periodistes

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Cadena

72

Notícies

Cadena

Mitjana

Positius

Negatius

Neutres

Total per cadena

A3 TV

54

8,80

A3 TV

9–

12,86%

59–

84,29%

2–

2,86%

70–

100%

Canal+

5

4,60

Canal+

1–

7,14%

8–

57,14%

5– 35,71%

14–

100%

Cuatro

16

5,06

Cuatro

2–

8,33%

15–

62,50%

7– 29,17%

24–

100%

Tele 5

31

3,61

Tele 5

2–

14,29%

12–

85,71%

0–

0,00%

14–

100%

TVE 1

20

6,90

TVE 1

4–

23,53%

11–

64,71%

2– 11,76%

17–

100%

TVE 2

3

0,67

TVE 2

0–

0,00%

5–

100%

Total

129

6,44

Total

18– 12,50%

Font pròpia

Font pròpia

5– 100,00% 110 – 76,39%

0–

0,00%

16 – 1,11%

144- 100%


142-Inseguretat:Layout 1

8/10/08

15:56

Página 73

d) L’excés de violència a la secció

Taula X. Adjectius utilitzats pels periodistes Cadena

Positius

Negatius

Neutres

A3 TV

21–

4,42%

191–

40,21%

Canal+

0–

0,00%

0–

0,00%

Cuatro

4–

4,94%

14–

Tele 5

14–

12,50%

TVE 1

11–

TVE 2 Total

263–

d’Internacional dels informatius de televisió respon a la necessitat sub-

Total

55,37%

45–

100%

23– 100,00%

23–

100%

17,28%

63–

77,78%

81–

100%

34–

30,36%

64–

57,14%

112–

100%

7,97%

40–

28,99%

87–

63,04%

138–

100%

0–

0,00%

0–

0,00%

2–

10,00%

2–

100%

50–

6,02%

279 –

33,57%

502 –

60,41%

jectiva de l’audiència de creure allò de “nosaltres estem molt millor”. L’efecte col·lateral que deriva d’això és la percepció de viure en un món conflictiu, en guerra, on la mort sempre hi és present. e) Hi ha un dèficit de professionalitat en l’actitud dels narradors de les

931- 100%

notícies. El bon periodisme infor-

Font pròpia

matiu aconsella explicar la informació des d’una actitud neutra, protagonistes de la informació quan

dents ni de les conseqüències que

però això només es fa en una mica

tenen a prop d’ells periodistes que re-

en puguin derivar.

més de la meitat de les informa-

cullen les seves paraules. Més de les tres

b) Tot considerant que la quantitat de

cions. La resta s’explica amb acti-

quartes parts dels adjectius que utilit-

violència explícita present en els in-

tud negativa (36,16%) o positiva

zen són negatius. I de totes les cadenes

formatius de televisió no és exces-

(3,06%), influint d’aquesta manera

analitzades, són Antena 3 TV (84,29%)

siva −un 7,58%−, el fet que se li

en la percepció que tindrà l’audièn-

i Tele 5 (85,71%) les que els donen més

doni el màxim protagonisme col·lo-

cia.

presència en els seus informatius.

cant-la gairebé sempre en els titu-

En contraposició a les dades anteriors,

lars provoca la sensació que

els conductors i periodistes que inter-

s’informarà de molta més violència

venen en els informatius de televisió,

de la que finalment s’acaba eme-

tot i utilitzar molts adjectius per expli-

tent. Utilitzar la violència com a es-

car l’actualitat, no posen l’èmfasi en els

quer per atraure audiència està en

adjectius negatius, sinó en els neutres,

l’origen de la percepció d’insegure-

periodisme informatiu.

tat que tothom pateix. c) Sabem que la televisió treballa amb

A la Taula X s’aprecia que Cuatro i

imatges i això condiciona sovint el

TVE 1 són les cadenes que utilitzen

contingut dels telenotícies. És com-

més adjectius neutres, mentre que Tele5

prensible, doncs, que si no se’n dis-

és la que utilitza més adjectius positius.

posen els editors es resisteixin a

Pel que fa a l’adjectivació negativa, és

incloure-hi determinades informa-

Antena 3 TV la que carrega més les

cions. Seria desitjable, però, que

tintes amb un 40,21% d’adjectius nega-

totes les televisions apliquessin

f) Totes les cadenes de televisió ana-

tius utilitzats pels seus periodistes. CONCLUSIONS Els resultats de l’anàlisi anterior ens permet arribar a les conclusions se-

litzades coincideixen a explicar

Explicar i interpretar la realitat social des d’un llenguatge més neutre ajudaria a reduir la percepeció d’inseguretat

güents:

la informació a l’audiència utilitzant una gran quantitat d’adjectius negatius. Explicar i interpretar la realitat social des d’un llenguatge més neutre aju-

a) Utilitzar la violència explícita com

aquest mateix criteri per al cas in-

daria a reduir la percepció d’inse-

a recurs narratiu comporta distor-

vers; és a dir, que si no es disposa de

guretat que té la ciutadania i, tal

sionar la realitat, ja que és habitual

prou informació o d’informació de

vegada, s’aconseguiria així una més

que no s’informi del perquè d’un fet

prou interès per a l’audiència, no es

gran coincidència entre aquesta

violent, de la mateixa manera que

donin com a notícies el que són sim-

percepció i la violència real present

tampoc no s’informa dels antece-

ples imatges, sovint violentes.

a la realitat social.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

tal com marquen les normes d’estil del

73


142-Opinio:Layout 1

9/10/08

09:36

Página 74

OPINIÓ

L’APPEC, molt més que un club de revistes

Lluis Gendrau President de l’APPEC

L’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS Periòdiques en Català (APPEC) celebra enguany un 25è aniversari que va més

un país democràtic calia un ventall de pu-

capçaleres lideren espais informatius espe-

enllà de la simple commemoració i es

blicacions que forgessin el pensament i

cialitzats− i tenen un alt grau de fidelitza-

converteix en la consolidació del sector de

l’opinió, la llibertat i la diversitat. Calia fer

ció entre els lectors −els subscriptors són

la indústria cultural en català que més ha

entendre al Govern català la necessitat de

la base fonamental d’aquestes revistes.

crescut els darrer anys. El gener de 1983

donar suport a un sector que representa

Amb la confiança que ens transmeten

l’entitat es va constituir com a instrument

una xarxa d’idees”. Al llarg d’aquests vint-

aquestes desenes d’editors, l’APPEC va

per donar visibilitat a les revistes davant la

i-cinc anys, l’associació ha esdevingut un

més enllà de ser un lobby del sector. En la

societat catalana. L’APPEC representava

motor per desenvolupar noves infraestruc-

celebració dels vint-i-cinc anys, i amb la

la nova generació de projectes editorials

tures. S’ha assolit un bon grau de complici-

complicitat dels mateixos associats i del

sorgits arran de la democràcia, i al llarg de

tat amb l’administració, s’han desenvolupat

Govern de la Generalitat de Catalunya,

la seva trajectòria s’ha passat d’una quin-

desenes de projectes, s’ha gestionat la pu-

s’ha realitzat una exposició commemora-

zena a cent cinquanta capçaleres. Un

blicitat institucional i privada, s’han realit-

tiva de caràcter itinerant, es publica un llibre antològic, de caràcter gràfic i

lligat a l’evolució del sector.

referencial sobre les publicacions en

La primera revista catalana va aparèixer a

català, i s’organitza el 1r Congrés de

Perpinyà, el 1624, fa 384 anys, i es deia La

Publicacions

Gaseta. Des de llavors, moltes publicacions

World Magazine, per debatre present

han fet història i han escrit la crònica de la

i futur del sector. I tot plegat sense

nostra història. L’etapa d’or de les revistes

deixar d’apostar pel futur i les noves

en català va ser durant el primer terç del

tecnologies (Quiosc.cat), amb la vo-

segle XX i fins al final de la República Ca-

luntat d’oferir totes les publicacions

talana, quan es van editar centenars de dia-

en català en format digital, tant els

ris i publicacions amb els millors escriptors, il·lustradors i fotògrafs del país. Des de revistes infantils com El Patufet, nascuda el

Ferran Pous

creixement que encara continua i que va

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

BCN

números actuals com l’arxiu històric. De moment, enguany, una cinquantena de publicacions ja es distri-

gener del 1904, que va arribar a difondre

zat campanyes de difusió al quiosc i als

bueixen al quiosc mundial Zinio.com, on el

60.000 exemplars –un rècord no igualat en-

mitjans de comunicació...

català és una de les deu llengües en què es

“Les cent cinquanta publicacions en català, una llengua minoritària, són un cas únic a Europa”

74

Periòdiques,

És impensable avui en dia que les pu-

poden cercar, llegir o descarregar revistes.

blicacions en català es puguin conside-

De revistes en paper hem passat a ser mit-

rar producte de la “cultureta” o simples

jans “transmediàtics”, on la majoria de pe-

anècdotes folklòriques. Han esdevingut

riodistes de les nostres publicacions

la xarxa de comunicació amb més i

treballen en l’àmbit de premsa, ràdio i te-

major penetració en la fotografia de la

levisió sota una mateixa capçalera i ofe-

cara per cap altra revista en català–, fins a

realitat cultural, social i política catalana.

reixen unes informacions úniques i

publicacions gràfiques d’actualitat com

Cent cinquanta publicacions que repre-

especialitzades, un model creat des dels

l’extraordinari D’Ací i d’Allà, considerat el

senten la societat civil d’un país sense estat

Països Catalans i projectat cap al món. Les

primer magazín català d’estil europeu, i

i en una llengua minoritzada, i que ha im-

revistes en català són una excel·lent crònica

que proclamava un catalanisme cultural i

pulsat els seus propis mitjans de comuni-

multimèdia de la societat actual, i l’AP-

polític.

cació escrits. Es tracta d’un cas únic a

PEC, vint-i-cinc anys després, continua sent

L’APPEC es va constituir ja fa un quart de

Europa, gràcies al fet que la implantació

l’òrgan de cohesió, promoció i defensa dels

segle amb aquesta mateixa filosofia, però

d’aquestes revistes té una gran audiència

editors catalans de revistes, des de la lli-

amb la voluntat d’esdevenir l’òrgan de co-

−prop de dos milions de lectors d’una mit-

bertat i la diversitat, per impulsar un sector

hesió, promoció i defensa del editors cata-

jana de 150.000 exemplars mensuals

que, amb les arrels a la identitat, representa

lans de revistes. El primer president, Ferran

impulsats per un centenar d’editors−,

la millor oferta i projecció de futur de l’es-

Mascarell (L’Avenç), afirmava que “per a

tenen absoluta credibilitat −la majoria de

pai català de comunicació.


9/10/08

09:36

Página 75

OPINIÓ

El moment de la premsa gratuïta

Josep Ritort President de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG)

La contribució de la premsa gratuïta a la indústria comunicativa de Catalunya és indis-

LA PREMSA GRATUÏTA ÉS AQUÍ per

pàgines d’aquests setmanaris massius i po-

cutible, fins i tot pel protagonisme que estan

quedar-se. L’accés lliure a la informació es-

pulars s’hi reflecteix la vida ciutadana, els

tenint les seves empreses editores en el des-

crita és un fet tan natural com ho és sinto-

barris, les festes, la veu dels veïns i les re-

envolupament de la premsa digital en català.

nitzar una emissora de ràdio o una cadena

ceptes de l’àvia Remei.

Tot i això, l’atenció de l’Administració cap a

de televisió. No es tracta d’un fenomen re-

En l’àmbit econòmic, la premsa gratuïta ha

aquest sector no és gens proporcional a la

cent ni d’una tendència nova. Fa dues i tres

trobat la seva font d’ingressos principal en la

seva aportació lingüística, cultural, empresa-

dècades que els lectors de ciutats mitjanes

publicitat de proximitat, actuant com a ins-

rial i periodística. Tampoc les universitats

llegeixen premsa gratuïta. Actualment hi ha

trument estratègic per a botiguers, empreses

han pres prou consciència encara del paper

més de tres-centes publi- cacions a Catalu-

i particulars que han assajat els beneficis de

de la premsa gratuïta, malgrat que avui el

nya de les quals més d’un centenar estan re-

la publicitat en el seu àmbit d’acció. La vita-

sector suposa una sortida professional per a

presentades a l’Associació Catalana de la

litat econòmica del sector ha donat peu a la

molts periodistes.

Premsa Gratuïta (ACPG).

competència i aquesta ha comportat que els

Les Terceres Jornades Internacionals de

Per a molts ciutadans agafar el gratuït és un

Premsa Gratuïta que se celebren els

costum tan quotidià com comprar el pa. I ho

pròxims dies 19, 20 i 21 de novembre a Bar-

fan centenars de milers de lectors cada set-

celona han de servir per obrir els ulls a la

mana. Segons l’última onada del Baròmetre

realitat de la premsa gratuïta de portes en-

de la Comunicació des del maig de 2007 a

dins i de portes enfora, a més de fixar-ne

l’abril de 2008, la premsa gratuïta lidera l’au-

l’agenda de treball. Aquesta cita, que reu-

diència entre el sector de les revistes i publi-

nirà alguns dels millors especialistes del

cacions periòdiques locals i comarcals de

sector, també té la pretensió de consolidar

periodicitat setmanal, ja que de les 40 pri-

Barcelona com a punt de trobada de refe-

meres, més de la meitat són de distribució

rència d’acadèmics, editors, periodistes, pu-

gratuïta. En l’àmbit de les publicacions mensuals, la premsa gratuïta també està a la Champions, ja que d’un rànquing de 21 cap-

Jordi Tarragó

s

142-Opinio:Layout 1

blicistes i empresaris del sector de la comunicació mundial. En aquesta edició, l’ACPG obre la porta també al món uni-

çaleres, 17 són gratuïtes. També, entre la

gratuïts estiguessin en permanent evolució,

versitari i trasllada el debat sobre el futur de

premsa diària, els gratuïts excel·leixen, espe-

augmentant-ne les tirades, millorant-ne la

la premsa gratuïta a estudiants de tot Eu-

cialment gràcies a la irrupció dels grans dia-

qualitat dels acabats, fent-ne competitius

ris metropolitans com 20 minutos o Metro a

els continguts i invertint en tecnologia, és

principi de l’any 2000.

a dir, en la informació d’actualitat.

L’audiència campiona ha permès que els

D’aquesta manera molts gratuïts creats

gratuïts hagin agafat un paper rellevant com

originalment com a productes comercials

a actors socials: han ensenyat a llegir en ca-

(de petit format i paper cuixé) s’han re-

talà els nouvinguts de primera i segona ge-

convertit en productes periodístics que han

ropa. La premsa gratuïta catalana és aquí per

neració i han estat uns magnífics trans-

suposat una revitalització del periodisme

quedar-se i vol conèixer els models de refe-

missors de la cultura autòctona, ja que en les

local o de proximitat.

rència per saber cap on ha d’anar.

“Les Terceres Jornades Internacionals reunirà alguns dels millors especialistes del sector”


142-AgenciaEFE:Layout 1

9/10/08

10:10

Página 76

R E P O R TATG E

Amb seixanta nou anys d’història, l’Agència EFE va iniciar el 2004 un Pla de Reforma dissenyat sobre el doble eix del sanejament econòmic i la independència

EFE escala l’últim tram de la reforma Natalia Araguàs Fotos: Vicente Pruna

informativa, que

Després de rescabalar-se dels números

funció”, tot i apuntant que el fet de ser

vermells i dotar-se de certs instruments

pública no exonerava EFE d’aquesta

també van marcar la

que blindessin la seva independència

obligació. Malgrat la seva anunciada

informativa, EFE continua la reforma

voluntat de millorar els resultats eco-

que va emprendre el 2004 amb el repte

nòmics, el recent incorporat president

d’aconseguir una redacció integrada i

de l’agència garantia aleshores “pru-

multimèdia. Un procés que es preveu

dència” i demanava als treballadors pa-

complicat en una empresa pública amb

ciència i tranquil·litat.“No s’ha de tenir

més de seixanta anys d’història però

pressa en el que afecta als asumptes es-

dues etapes, l’agència

que sembla imminent: la intenció és

tructurals”, deia en el punt de partida

aplicar el nou model a partir del 2009,

d’un pla de reforma pensat per execu-

afronta el repte

quan l’agència estreni noves seus a Ma-

tar-se en el període 2004-2008.

drid i Barcelona.

Durant aquells dos primers anys, la re-

La “cirurgia” d’EFE va arrencar el

novada direcció d’EFE va concentrar

maig del 2004, quan el recent nomenat

els esforços a reduir despeses: van

president, Álex Grijelmo, va posar-se al

revisar-se a la baixa nombrosos

capdavant de la quarta agència de no-

contractes amb proveïdors, va aplicar-

tícies del món, la primera en castellà,

se un petit ERE que va afectar una

integrada i

que no obstant això sempre havia re-

trentena de treballadors, van externa-

sultat deficitària i en concret aquell any

litzar-se alguns serveis i va transformar-

multimèdia. La

va registrar unes pèrdues de 4,5 milions

se el Departa- ment d’Espanyol Urgent

d’euros. Grijelmo substituïa Miguel

en Fundéu (Fundació Espanyol Ur-

Ángel Gonzalo, que havia ocupat el

gent), que sota el patrocini del BBVA

càrrec durant vuit anys, amb l’encoma-

va suposar un estalvi immediat entorn

nament de regenerar l’agència. En ple

al mig milió d’euros.

reivindicacions

debat sobre la reforma dels mitjans pú-

En una segona fase, es van posar en

blics –EFE és propietat de la SEPI (So-

marxa una sèrie de nous productes

professionals

cietat Estatal de Participacions Indus-

amb un cost molt reduït, com foren

trials) – va iniciar un procés de reforma

l’Agenda Digital Mundial, que va su-

similar al de RTVE, que va acaparar,

posar més de 200.000 euros d’ingressos

però, menys protagonisme mediàtic.

amb la comercialització de les previ-

Durant el discurs de presa de posses-

sions que els periodistes d’EFE ja ela-

sió, Grijelmo recordava que “com més

boraven. Així mateix, va arrencar una

rendibles són les empreses, de manera

política d’aliances empresarials, fins

més independent poden exercir la seva

aleshores inexistent, que ha donat pas a

conversió de RTVE en corporació. Un cop superades aquestes

d’implantar a totes les delegacions una estructura de redacció

necessitat d’adaptar-se als nous temps i les

polaritzen la recta final del procés.


142-AgenciaEFE:Layout 1

9/10/08

10:10

Página 77

Imatge de la redacció barcelonina de l’Agència EFE. El 2009 l’empresa estrenarà noves seus tant a Barcelona com a Madrid.

iniciatives com TVEFE, en col·labora-

primer consell de redacció d’EFE, un

de les fonts informatives i els drets i

ció amb la televisió pública estatal, un

organisme format per periodistes que

deures de la direcció. Després de ser

servei informatiu audiovisual per a his-

té com a objectiu preservar l’exercici

consensuat amb els representants sin-

pans en espanyol i portugués.

professional de les pressions polítiques

dicals i la cúpula d’EFE, l’Estatut va

El 2006, aquestes mesures van comen-

i externes. Com a missió més imme-

aprovar-se el maig del 2006, amb un su-

çar a fruir i l’agència sortia dels núme-

diata, el Consell havia d’elaborar l’Es-

port del 74,4% de la redacció i una par-

ros vermells per primer cop a la seva

tatut de redacció, un document amb

ticipació de 679 periodistes del total de

el 2007 amb uns guanys de 700.000 euros. Aquell mateix any, EFE venia al BBVA la seva seu central, situada al carrer Espronceda per 52,2 milions

930

L’agència va iniciar un procés de reforma similar al de RTVE que no va acaparar tant de protagonisme mediàtic

d’euros, tot i obtenint unes plusvàlues

amb

què

l’agència

compta arreu del món. Amb tres anys de trajectòria, el consell de redacció d’EFE ha superat una primera etapa on el repte principal era di-

de 13,6 milions.

rang de conveni col·lectiu que recull les

vulgar la seva existència entre els pe-

Paral·lelament al sanejament econò-

normes ètiques i professionals de

riodistes per tal que el fessin servir. “Al

mic, EFE va dotar-se de nous orga-

l’agència al llarg de 128 articles, amb

principi se sap que hi ha un consell i un

nismes i instruments amb vistes a

capítols dedicats als drets i obligacions

estatut, però tot queda una mica difús”,

blindar la seva independència informa-

dels periodistes, la clàusula de concièn-

explica Joan Castelló, membre del

tiva. En aquesta línia es va crear el

cia, el secret professional, el tractament

consell. “Amb la nostra dinàmica de

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

història, una tendència que consolidava

77


142-AgenciaEFE:Layout 1

9/10/08

10:10

Página 78

càrrec del comitè intercentres i el d’empresa. Potenciar l’àrea televisiva i el periodisme multimèdia conformen la recta final del pla de reforma, segons explica el director d’EFE-Catalunya, Leandro Lamor, qui afegeix que es continuarà amb la política de contenció de despeses, sinergies empresarials i comercialització de nous productes: “Estem donant els últims tocs per a l’adequació dels continguts informatius a una agència global i multimèdia”. És precisament aquest l’aspecte més controvertit d’una reforma que fins al moment s’havia desenvolupat sense ensurts, ja que els professionals de la casa temen que aquesta iniciativa derivi a la pràctica en el sempre ingrat rol del periodista orquestra. Des la direcció de l’agència s’insisteix que no serà així i s’aplicarà un model de “multimèdia intel·ligent”: no es cobrirà per sistema la mateixa informació en tots els formats, sinó que es triarà el més convenient per a cada tema amb un criteri periodístic.“El multimèdia és una eina que ha d’estar al servei del periodisme, i no al revés”, subratlla El periodista Leandro Lamor, director d’EFE-Catalunya, a la redacció.

Lamor. En qualsevol cas, es pretèn que en aquesta nova etapa qualsevol periodista d’EFE estigui capacitat per realitzar en un moment determinat vídeos,

funcionament hem aconseguit que poc

(FAPE) va pronunciar-se a favor dels

text, fotografies i talls de veu. El pro-

a poc fóssim coneguts i hem adquirit

periodistes d’EFE-televisió després

blema és que l’agència, amb seixanta-

dins l’agència una activitat i competèn-

que Federico Jiménez Losantos carre-

nou anys d’història a la seva esquena,

cies definides”. Entre les atribucions de

gués durament contra ells per haver

ja compta amb uns departaments es-

l’organisme figuren, per exemple, atendre les demandes d’empara i resoldre CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

els dubtes dels professionals de la casa

78

i avaluar els candidats a ocupar els càrrecs de l’agència: abans de ser ratificats

tancs tant de premsa, fotogra-

S’aplica una política de contenció de despeses, sinergies empresarials i es comercialitzen nous productes

pel consell d’administració, són sotme-

fia i audiovisual, a banda d’un conveni col·lectiu que defineix cadascuna de les categories professionals. La intenció és que l’any 2009

sos a consulta. A nivell de defensa dels

divulgat unes paraules pronunciades

els professionals de l’agència ja hagin

drets professionals, una de les actua-

pel president del PP, Mariano Rajoy,

adoptat aquesta metodologia de tre-

cions més destacades del consell va

sense saber que s’havia deixat el micro

ball, que ja ha començat a adoptar-se.

produir-se el 2007, quan a instàncies

obert. Amb tot, Castelló deixa clar que

Coincidint amb el canvi de seu a Ma-

de l’organisme la Federació d’Asso-

el consell de redacció no s’ocupa de

drid i l’establiment d’EFE-Catalunya

ciacions de Periodistes d’Espanya

les reivindicacions d’índole laboral, a

al districte barceloní 22@, s’aprofitarà


9/10/08

10:10

Página 79

per implantar una nova estructura de

torns, en un funcionament més similar

redacció a totes les delegacions d’EFE,

a la ràdio que a la premsa escrita, que

que passarà a estar organitzada per

sembla que amb el temps quedarà re-

continguts, sense que regeixi el tipus de

legada a una anàlisi acurada dels temes

Amb vistes al proper curs, EFE-

suport, com succeeix fins ara.

i l’avançament de temes exclusius.

Catalunya es traslladarà al 22@, un

Això tindrà el seu reflex tant en la di-

La necessitat empresarial d’oferir pro-

districte tecnològic nascut al caliu

recció com en les rutines de producció,

ductes multiformat en l’era d’Internet,

de les antigues fàbriques del Po-

ja que tots els periodistes d’una deter-

on els mitjans digitals prenen protago-

blenou on convergiran no pocs

minada secció treballaran coordinats

nisme i es nodreixen de fotografia,

mitjans de comunicació: de mo-

pels mateixos caps i elaboraran un

vídeo i text, acostuma a topar amb la

ment, els diaris Público i ADN, a

reticència dels periodistes, que

part de Ràdio Nacional, que com-

veuen difícil compaginar el

partirà edifici amb l’agència.

rigor professional amb elabo-

En el cas de Madrid, l’estrena

rar una mateixa informació

d’una nova seu al carrer de Julián

per a quatre suports diferents.

Camarillo servirà per unificar la re-

En el cas d’EFE, la redacció

dacció de l’agència en una mateixa

tipus de producte informatiu o un altre

multimèdia ja ha estat objecte d’una

planta, cosa que facilitarà la proxi-

en funció de les característiques del

sol·licitud de mediació prèvia a la in-

mitat i col·laboració entre els pro-

tema. “La idea és continuar fent el pe-

terposició de conflicte col·lectiu per

fessionals un cop s’implanti la

riodisme de sempre amb valors de sem-

part del comitè intercentres. El docu-

redacció mutimèdia. Encara que

pre però ser hàbils a la vegada per

ment presentat recorda que “el sistema

en l’actual seu d’EFE a Barcelona,

explicar les notícies en qualsevol for-

de classificació professional dissenyat

situada al carrer Provença, els pe-

mat, el que sigui necessari i s’adeqüi

pel conveni col·lectiu d’Agència EFE,

riodistes ja treballaven en un sol

més”, exposa Lamor. Per exemple: un

basat en grups professionals, no permet

pis de superfície diàfana, el trasllat

primer dia de rebaixes es pot resoldre

la polivalència funcional” i estableix

al 22@ suposa “una oportunitat per

amb un vídeo i una fotonotícia, mentre

tres llocs de treball “específics i dife-

donar nous pasos cap a la redacció

que una trobada entre líders interna-

renciats entre si”: redactor, redactor

integrada”, valora Leandro Lamor.

cionals requerirà dels serveis d’un re-

gràfic i reporter de televisió. Tal i com

Any rere any, EFE-Catalunya ha

dactor avesat en política exterior i un

aquest document exposa, “el veritable-

anat adquirint personalitat pròpia

fotògraf professional.

ment greu i preocupant per a la plan-

amb nous serveis específics per al

Plantejaments similars sobrevolen en

tilla de l’agència és la pretensió que un

territori.

l’actualitat redaccions antigues, com les

mateix treballador, sigui quin sigui el

L’última iniciativa ha estat obrir

de La Vanguardia o la Corporació Ca-

seu lloc de feina, assumeixi l’elaboració

una oficina permanent a Andorra

talana de Mitjans Audiovisuals, sense

d’informacions no només de manera li-

a principis del juliol passat, gràcies

que de moment ningú no hagi gosat

terària sinó, a més, per mitjà de la cap-

a la qual l’actualitat del país piri-

posar-los en pràctica. La seu central de

tura d’imatges i de so, confonent-se i

nenc ha pres més protagonisme en

20 minutos va ser la primera de l’Estat

barrejant-se així les tasques pròpies de

els serveis d’informació interna-

fins a tres llocs de feina dife-

cional de l’agència. A més, la dele-

rents”.

gació de Barcelona ofereix infor-

La direcció d’EFE va donar a

mació de text en català i castellà, i

conèixer la seva voluntat de

compta amb el servei EFE-Co-

constituir una redacció multi-

marques, per a qüestions d’àmbit

En aquesta nova etapa qualsevol periodista d’EFE ha de saber realitzar vídeos, text, fotografies i talls de veu

La necessitat empresarial d’oferir productes multiformat en l’era d’Internet topa amb la reticència dels periodistes

Noves seus

mèdia a l’octubre del 2007,

més local. Dins l’apartat audiovi-

a unificar les dues redaccions, digital i

suscitant ja aleshores les queixes sindi-

sual, ofereix el Servei Gràfic de

paper, amb una única taula de redacció,

cals. Al gener del 2008, va començar a

Catalunya, que s’ocupa de fotogra-

formada pels directors i els redactors

impartir als redactors cursos elemen-

fies amb interès per a Catalunya

en cap, que decideix el tractament de

tals perquè aprenguessin a fer servir

que es produeixin a qualsevol lloc

cada tema i a quin suport se’l destinarà.

càmeres de vídeo i so, que també per-

del món.

Les jornades laborals s’organitzen per

meten fer fotografies.A partir del 16 de

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-AgenciaEFE:Layout 1

79


142-AgenciaEFE:Layout 1

9/10/08

10:10

Página 80

R E P O R TATG E

juny del 2008, va considerar que podia

clares i saber comunicar-les”. Com a pe-

A la recerca d’un client diferent

exigir l’ús addicional de càmeres en

riodista, reconeix que “segur que ge-

qualsevol esdeveniment informatiu

nera molta incertesa”, però sostè que

que considerés oportú. “Nosaltres no

aquests canvis “van més enllà, són

Si bé EFE ha esdevingut tota una

ens neguem, veiem que el mercat ho

l’evolució del periodisme” i que totes

referència per a la professió, al segle

requereix”, explica Toni Garriga, re-

les cobertures es realitzaran d’acord

vol superar l’assignatura pen-

presentant del comitè d’empresa, qui

amb els estàndards de qualitat que sem-

dent de donar a conèixer la seva

es fa càrrec que la tipologia d’abonats

pre han caractizat l’agència.

marca entre el gran públic, en un

d’EFE s’ha diversificat i ja no tenen

Des del comitè d’empresa, es reconeix

context en què el clients de l’agèn-

com a principal client la premsa escrita.

que a la seu barcelonina d’EFE la

cia han diversificat la seva tipologia

“No diem ‘no’ a les noves tecnologies

trasformació s’ha començat a implan-

XXI

i cal ampliar horitzons. En aquest sentit, ha posat en marxa nous productes pensats per a un client alié al periodisme, com Canal EFE, que ofereix informació per a pantalles

tar de forma més dialogant que

Està previst que quan EFE s’instal·li al districte 22@ ja funcioni la redacció multimèdia

situades en sales d’espera i vestíbuls

cop EFE s’instal·li al districte 22@ es pretèn que la redacció multimèdia ja funcioni, en un

però de forma ordenada, amb una for-

procés que sembla no tindrà aturador

universitats i hospitals; i serveis

mació i amb un projecte d’empresa

si les protestes sindicals no acaben per

d’alertes de mòbils, personalitzats

darrere. També volem que ens expli-

frustrar-lo.

per temes i sectors, com ara els im-

quin això a mig termini què significa”.

Entretant, EFE continua amb la seva

migrants. Un altre front on s’ha

Segons Garriga, redactors de tota la

carrera ascendent pel que fa als resul-

posat l’èmfasi en els últims temps

vida estan fent cobertures audiovisuals

tats econòmics. Segons va anunciar

ha estat l’organització d’esdeveni-

després d’un curset de quatre hores on

Álex Grijelmo, l’agència va triplicar al

ments. Des de fa deu anys, EFE ce-

se’ls explica com funcionen les càmeres:

2007 els seus beneficis d’explotació,

lebra juntament amb Abertis La Nit

“EFE ofereix un servei professional, al

amb uns guanys de 700.000 euros. Tot i

de la Comunicació, que reuneix a

client se li ha de donar un producte com

que el 2008 es preveu atípic per les des-

Peralada una nodrida representació

Déu mana”. A part d’això, el comitè

peses que suposen la cobertura dels

de la societat civil catalana. També

d’empresa d’EFE sostè que el projecte

Jocs Olímpics, les eleccions espanyoles,

ha organitzat exposicions realit-

“té molt més calat” i recela de quin serà

les nord-americanes i l’Eurocopa –que

zades gràcies al seu històric arxiu,

l’estadi final de la convergència tecno-

l’agència calcula en uns 800.000 euros–

com la que es va poder contemplar

lògica i les seves repercussions sobre el

la intenció és continuar fent guardiola

l’any passat al Palau Robert sota el

volum de plantilla, que de moment

en els dos propers anys per tal d’afron-

títol 1977. Ja som aquí! Memòria

sembla garantit.

tar despeses com el trasllat d’EFE a una

d’EFE, en complir-se el 30 aniver-

“Jo no veig això com una rèmora per

nova seu central, segons explicava el

sari d’un any decisiu per a la histò-

als periodistes veterans, que van adap-

mateix Grijelmo en una entrevista al

les primeres eleccions democràtiques, el retorn de Tarradelles i el restabliment de l’autogovern CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

primers conflictes. Amb tot, un

de llocs com restaurants, hotels,

ria de Catalunya i d’Espanya: el de

80

a Madrid, on ja han sorgit els

i les institucions de Catalunya. En-

diari econòmic Cinco Días.

La direcció de l’agència vol fer-la rendible, però sense que això vagi en detriment de la qualitat informativa

guany, l’agència ha editat el llibre

La direcció d’EFE s’ha marcat com a objectiu fer rendible l’empresa, tot i reiterar en diverses ocasions que això no anirà en detriment de la qualitat

La sonrisa urgente (Aguilar), amb

tar-se de la màquina d’escriure a l’ordi-

informativa i de palesar dotar l’agèn-

seixanta-tres relats escrits per di-

nador”, defensa per part seva Leandro

cia de cert instruments en aquest sen-

verses generacions de periodistes

Lamor, primer delegat d’EFE-Catalu-

tit. Com si del Tour es tractés, l’última

de la casa que han divulgat, a través

nya que ha sortit del cos de redacció al

etapa del pla de reforma, que fins el

de la vivència personal i l’anècdota,

llarg de la seva història. Com a directiu,

moment s’ha desenvolupat de forma

la seva cara més desimbolta.

creu que tot just ara arrenca “un pro-

prou satisfactòria, es preveu la més

jecte apassionant”: cal tenir “les idees

costeruda.


142-AgenciaEFE:Layout 1

9/10/08

10:10

Pรกgina 81


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 82

PERIODISME AL MÓN

Les eleccions nordamericanes del proper 4 de novembre han aixecat una gran expectació a tot el món. Però lluny de batalles ideològiques, la campanya electoral

Estats Units: les eleccions en línia Bernat Dedéu Fotos: Agències

dedica un pes

L’interès que han suscitat les eleccions

nord-americà; al llarg d’una entrevista

nord-americanes del pròxim novembre

de mitja hora −dividida en tres edicions

primordial a la imatge.

a Europa és inauditament gran; per pri-

nocturnes− Bill O’Reilly mossegava

mera vegada, els europeus mirem amb

sense ni una concessió el candidat de-

certa enveja la categoria intel·lectual

mòcrata davant dels espectadors de la

dels polítics nord-americans, així com el

cadena FOX, en el que encara és l’in-

fervor que provoquen entre els seus

formatiu vespertí més vist de la televi-

ciutadans i mitjans de comunicació; no

sió per cable del país. Veure un

obstant aquesta notícia, el Vell Conti-

demòcrata a la FOX, la cadena més

especialment els espais

nent encara representa només un mirall

conservadora del país, desplegant sim-

a petita escala del món mediàtic nord-

patia tot i la duresa del seu entrevista-

d’Internet, tenen molt

americà, un entorn molt complex i di-

dor, equivaldria a poder escoltar una

versificat, actualment immers en unes

entrevista amable i pausada entre Jimé-

eleccions on els nous mitjans i els tradi-

nez Losantos i ZP; seguirem esperant...

cionals han jugat i jugaran un paper im-

Per la seva banda, McCain –un polític

portantíssim en el resultat final de la

extremadament capaç i valent– ha

comesa; aquestes són, fet i fet, unes

hagut de vèncer la seva falta de carisma

eleccions que es juguen a la pantalla.

(un pèl exagerada pels mitjans euro-

dels dos candidats,

Primerament, cal entendre que –el

peus, tot s’ha de dir, però en qualsevol

pròxim quatre de novembre– els nord-

cas inferior a l’encant que suscita el seu

especialment la de

americans hauran de triar entre dos

rival) apropant-se a la pantalla, sobre-

candidats (Barack Obama i John

tot als xous nocturns, tot fent costat als

McCain) de perfil descaradament inde-

humoristes d’hora punta, portaveus ha-

pendent, que han hagut de superar les

bituals de la filosofia demòcrata. Fa cinc

reticències inicials de les bases dels res-

mesos, el senador d’Arizona no tenia

una celebritat a la

pectius partits per imposar el seu perfil

cap inconvenient a aparèixer al xou de

polític amb solidesa. Aquesta transver-

David Letterman, en un gag totalment

Xarxa.

salitat ideològica, i la conseqüent caça

pactat on −davant les crítiques de l’hu-

del vot indecís i independent, també ha

morista− McCain, imitant el posat mal-

tingut el seu correlat mediàtic; els can-

girbat del seu interlocutor, li deia

didats busquen noves pantalles...

“sembles el típic paio que es posa en

El passat vuit de setembre, per posar un

una banyera calenta només per veure

exemple prou recent, Barack Obama

el seu banyador inflat o que li agrada

s’enfrontava a una de les “efígies” més

tenir rèptils als calçotets.” Al programa

temudes del conservadorisme televisiu

satíric Saturday Night Live, el candidat

En aquest camp, els nous mitjans de comunicació,

a dir ja que han configurat la personalitat política

Barack Obama, que s’ha convertit en tota


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 83

El candidat demòcrata Barack Obama durant un acte electoral.

republicà va firmar alegrement un fals

News Charles Gibson i George Stepha-

mort el passat 13 de juny; els inter-

discurs presidencial, on –amb posat se-

nopoulos; durant el debat demòcrata

nautes no van dubtar a criticar-li certa

riós– deia als seus conciutadans; “Amè-

de Filadèlfia, segons l’audiència, els

tendència a “acariciar” el senador

rica necessita un president molt, molt,

presentadors havien fet preguntes molt

Obama amb preguntes molt més toves

molt... i molt vell. Jo tinc la saviesa, el

pobres, deixant-se al calaix fets subs-

que la seva rival Hillary Clinton durant

coratge... i la vellesa suficient per ser el de to irònic (a McCain sempre li retreuen el fet que, de ser elegit, esdevindria el president més vell de la història)

Els nous mitjans de comunicació tenen un paper molt important en uns comicis que es juguen a la pantalla

va comportar el final més vist del pro-

dats demòcrates a Ohio. “YES, WE CAN” Mostres, en definitiva, de com els mitjans vigilen els polítics i

grama en els últims tres anys.

tancials del present polític com la crisi

el públic vigila els mitjans. Igualment,

Paral·lelament, els espectadors dels

econòmica. Fins i tot l’analista Jacques

aquest camí ha estat un procés nou on

mitjans −davant de tanta informació i

Steinberg culminava la seva columna

els mitjans −especialment els espais

tan diversa− no s’han acontentat passi-

mediàtica a The New York Times amb

d’Internet− han ajudat a configurar la

vament amb els plats que els ha servit

l’eloqüent comentari: “Els perdedors

personalitat política dels candidats, en

la premsa. El passat 16 d’abril, el portal

del debat van ser els moderadors.”

especial a esculpir l’aura política de

Mediabistro s’omplia de comentaris

Unes crítiques que també va rebre Tim

Barack Obama. El gener del 2008,

crítics contra els presentadors d’ABC

Russert, el mític presentador de la NBC

just després de les primàries de Nou

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

vostre comandant en cap.” Aquest gir

un debat entre els dos candi-

83


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 84

Show. No cal recordar la popularitat que va donar a Bill Clinton tocar el saxo a la televisió... De fet, la història del candidat Obama és un exemple inaudit de com els mitjans més antics i els més tradicionals poden treballar junts sense entorpir el seu curs. Si fem memòria, abans de ser un polític estrella, Obama ja havia publicat un llibre memorístic, “Dreams From My Father”, on explicava alguns dels ítems històrics que després l’han configurat com una figura mestissa referent, producte típic del melting pot ianqui; al llibre, Obama parla del seu pare de Kenya, d’una mare blanca i pobra, i de la seva infància a Honolulu i Djakarta. Obama sabia i recorda encara que els nord-americans (fills del cinema), si alguna cosa valoren és una història ben explicada... i el candidat la va portar de seguida a programes com The Oprah Winfrey Show i Charlie Rose; segons l’editor Hartman –que va vendre cinc milions de còpies d’aquest primer llibre– l’experiment es veurà reflectit amb dues novetats més. De moment, no és estrany que –com ens indicava The Wall Street Journal– un El candidat republicà John McCain, de 72 anys d’edat.

62% dels nord-americans coneguin suficientment aspectes de la vida del candidat, però només un 48% en coneguin els aspectes importants de la seva polí-

Hampshire, el músic de hip hop

ha estat la responsable (o la corespon-

tica. Coses de la literatura...

will.i.am escrivia la cançó “Yes, We

sable) d’elaborar una espècie de “grans

En qualsevol cas, aquests inicis ja pre-

Can”, un tema íntegrament conformat

èxits” del candidat que –més enllà de

ludiaven la formació d’un candidat “li-

a partir de fragments de discursos del

l’entorn polític– li han donat una cali-

terari”, amb una aura especial que els

candidat afroamericà; el vídeo, dirigit

desa i una aura difícil de superar.

fotògrafs –conscientment o incons-

per Jesse Dylan, va aprofitar l’impuls

També a YouTube, per exemple, fins a

cientment– intentaven capturar. Un

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

que guanyava la candidatura d’Obama

84

(que no el va patrocinar monetàriament), amb col·labo- racions de celebritats de Hollywood com Scarlett Johansson o Kate Walsh; el resultat,

simple cop d’ull a diaris im-

El video amb la cançó ‘Yes, We Can’ que dona suport a Obama ha rebut quasi deu milions de visites a YouTube

tres milions de visites al portal video-

portants com The Washington Post, sempre ens han mostrat –durant els mesos de les primàries demòcrates– un Obama relaxat, mirant a l’infi-

gràfic YouTube en una setmana. Quan

un milió i mig de persones han visitat

nit, amb un toc de llum al rostre pràcti-

s’escriuen aquestes línies, les visites

el vídeo on el candidat balla amb la

cament divinitzat. Molta excelsitud si

han augmentat a més de nou milions i

presentadora Ellen Degeneres a l’inici

comparàvem aquestes mateixes por-

mig. Aquesta audiència d’internautes

d’una entrevista a The Ellen Degeneres

tades amb les fotografies fetes a Hillary


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 85

La governadora d’Alaska, Sarah Palin, candidata a vicepresidenta amb McCain, durant un míting.

Clinton, on la candidata sempre apa-

arribar a costar-li 150.000 vots”. Els hu-

zar alguna persona coneguda per tal hi

reixia amb la boca oberta, la fesomia

moristes, com sempre, els més lúcids.

voti. Les dades desplegades d’aquest in-

alterada... o, directament, d’esquena

forme encara ens diuen més coses; un

(imatges que es repetien, tristament,

LA XARXA, NECESSÀRIA

35% de ciutadans han vist anuncis polí-

a mitjans europeus, fins i tot els més

Però cal parlar encara d’Internet. Se-

tics via Internet (la quantitat triplica els

progressistes). Aquesta divinització

gons el Pew Research Center, fins l’ac-

nombres de fa quatre anys). En segon

d’Obama ha estat tan evident, que −especialitzat en notícies fictícies d’humor− va publicar un reportatge divertidíssim i molt encertat afirmant que el

Fins a un 46% dels ciutadansnord-americans han utilitzat Internet i el telèfon mòbil per obtenir notícies de la campanya

candidat es passava “sis hores cada dia

litzat portals com Facebook o MySpace per adquirir informació sobre les campanyes, una iniciativa que resulta tenir més èxit, lògicament, entre els

mirant fixament a l’infinit; cada mil·lí-

tualitat, un 46% de nord-americans han

més joves; fins a dos terços dels usuaris

metre defectuós en aquesta posició, que

utilitzat la Xarxa i el seu telèfon mòbil

d’Internet tenen un perfil personal a la

ha de fer veure que Obama està contí-

per obtenir notícies de la campanya,

Xarxa, i la meitat d’aquests declaren

nuament pensant en el nostre futur, pot

compartir-ne algun contingut o mobilit-

haver-lo utilitzat amb finalitats polí-

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

el setmanari novaiorquès The Onion

lloc, un 10% d’aquests han uti-

85


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 86

PERIODISME AL MÓN

L’ombra de Michelle, la dona d’Obama, es reflecteix sobre una bandera nord-americana durant un míting de la campanya.

tiques. Paral·lelament, i per primera ve-

és que un 28% dels nord-americans

interessar. Els polítics han copiat

gada, les pantalles han esdevingut un

connectats, creuen que Internet els fa

aquesta estratègia, batejada com re-

motor econòmic importantíssim per al

sentir més lligats i propers a la campa-

marketing advertising, enviant anuncis

finançament de les campanyes; un 6%

nya electoral i –d’altra banda– un 22%

a tots els usuaris que s’han traslladat a

dels nord-americans hi han contribuït

sosté que la campanya no seria igual

les pàgines http://www.johnmccain.com

econòmicament (novament han triplicat la xifra del 2004). CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

En el terreny en línia (que no és el de-

86

finitiu, cal aclarir-ho) Obama segueix emportant-se el millor fat; els seus vo-

i http://www.barackobama.com.

Un 28% dels internautes nord-americans creuen que la Xarxa els fa sentir més propers a la campanya electoral

tants –mes joves, evidentment– utilitzen

Paral·lelament, els experts en màrqueting electrònic utilitzen una tècnica, el sophisticated targeting, per mitjà de la qual analitzen la conducta d’un in-

la Xarxa per seguir la campanya en

sense la Xarxa. Però aquesta Xarxa, al

ternauta i n’extreuen els seus possibles

un 74% (Clinton s’emportava només

seu torn, també ha canviat.

gustos polítics (basats en la quantitat de

un 57% d’aquesta audiència) i el se-

Actualment, si anem a Amazon o Goo-

visites a pàgines esportives o a espais

gueixen a ell en particular en un 65%

gle, permetem que els seus agents

de marcat caràcter polític, com l’asso-

(comparat amb el 56% que s’emporta

escanegin els nostres correus per en-

ciació del rifle o l’NPR, una ràdio des-

McCain). Però la dada més important

viar-nos novetats que ens poden

caradament progressista). A banda


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 87

d’aquestes tècniques conductistes, els candidats no han dubtat a utilitzar part de la morbositat de la campanya per obtenir algun rèdit mediàtic; els responsables de la campanya d’Obama, per exemple, van aprofitar la curiositat de saber qui seria el vicepresident que triaria el senador d’Illinois comprant un servei de missatgeria instantània que prometia als usuaris de telefonia mòbil “ser els primers en saber la notícia”. En aquest sentit, els directors de campanya han anticipat la conducta de molts electors, assegurant-se que les seves inquietuds són correspostes; si “googlegem” les paraules obama i religions, veurem com viatgem directament al lloc web oficial del candidat, on −de seguida, i no fos cas− se’ns adverteix de les seves profundes arrels cristianes. Els equips de campanya pacten (i compren) a Google paraules clau com energy, lower gas prices, gas o race, conscients de les problemàtiques que volen transmetre als electors. Unes problemàtiques per les quals els electors han pogut preguntar als seus candidats, durant els debats televisius, via Youtube o USTREAM, una nova televisió en línia que ja basa els seus continguts exclusivament en vídeos preparats pels seus espectadors. En aquesta línia, el típic anunci polític de les campanyes s’ha complementat per comercials de grups independents que –via Internet– no poden contenirse les ganes d’opinar i influir en la societat. Un d’aquests grups amb poder d’opinió (com ja va passar el 2004) són els veterans de guerra, associacions com els Veterans for Freedom (http://www.vetsforfreedom.org), que han insistit –sense citar McCain, defensor de les polítiques iraquianes de Bush– en la necessitat de persistir en l’ocupació del país. A la pàgina dels veterans, hi podem trobar coses fa temps


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 88

PERIODISME AL MÓN

Tres seguidores del tàndem republicà que compta amb un gran nombre de suports entre els sectors més conservadors del país.

tan impensables com ara el minirepor-

McCain.Així un grup independent com

espot radiofònic en el qual es retrata

tatge de Pete Hegseth, un soldat al qual

l’America’s Union Movement (AFL-

Barack Obama com un home de fe;

podem veure a l’antiga mesquita de Sa-

CIO), un col·lectiu d’opinió liberal sin-

“hem d’escoltar, independentment dels

marra (Iraq). Hegseth ens explica, en

dical que acaba de publicar un anunci

atacs polítics, els actes de fe que surten

un format que podria incloure’s perfec-

–disponible a Youtube, només faltaria–

de la boca d’aquest home”, ens diu una

tament en un informatiu vespertí, com

on el veterà Jim Wesser, tot i respectant

veu en off amb tonalitat sentimental...

els soldats nord-americans “recons-

McCain, l’acusa de “voler gastar deu

Novament, transversalitat i nous mit-

trueixen la mesquita; un símbol molt

mil milions de dòlars cada mes a l’Iraq,

jans. Hi ha, però, algunes excepcions

important per a tots els ciutadans de Samarra”. Veterans for Freedom, una organització que viu de donacions anòCAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

nimes, es gastarà un milió i mig de dò-

88

lars a distribuir anuncis com aquest

al centrisme i el bon rotllo

Els equips de campanya dels dos candidats han pactat i comprat a Google paraules claus com energia, gas o raça

durant la campanya.

general. Les trobem en els protagonistes finals d’aquesta campanya; els blocs, espais d’independència quasi inexistent on

uns diners que podríem dedicar a edifi-

la imparcialitat política no seria el fac-

“NETIZENS”

car escoles, carreteres i a donar feina als

tor més clau a tenir en compte. En

Però, com hem dit abans, aquestes

de casa. Fins i tot –acaba dient el mili-

aquest sentit, el lector de blocs busca

seran unes eleccions transversals; no

tar– va votar per no donar més recur-

opinions radicals que pot compartir

tots els veterans (per seguir amb

sos mèdics als veterans.” Paral·lela-

sense gaire sentit crític, com així fan els

l’exemple lligat tradicionalment al vot

ment, el grup de cristians progressistes

seguidors insaciables del bloc Daily

republicà) donen suport naturalment

Matthew 25 Network ha produït un

Kos (http://dailykos.com) un portal del


142-Mon-EUA:Layout 1

9/10/08

10:36

Página 89

periodista polític demòcrata Markos Moulitsas que col·lecciona prop de vint milions de visites al mes. Iniciat com un experiment individual d’opinió (dirigit exclusivament a l’electorat demòcrata), el bloc compta amb una dotzena d’editors i uns col·laboradors- articulistes que ja s’acosten a la trentena. Una història paral·lela a pàgines importants de l’esquerra nordamericana com The Huffington Post (http://www.huffingtonpost.com) o el bloc Hot Air (http://hotair.com), de l’ultraconservador Ed Morrisey, espais on la imparcialitat no és regla, cal insistir, però que mostren igualment la intensitat del debat polític del país. I l’audiència no pararà de créixer. Segons l’informe més complet sobre l’estat del periodisme que es fa al país (The State of the News Media, impulsat pel Project for Excellence in Journalism; vegeu-lo sencer a

La imatge ha deixat enrere els discursos ideològics i la batalla per les idees.

www.stateofthenewsmedia.org/2008), els Citizen Media representen ja molt més que un competidor per als mitjans tradicionals. Els seus experts parlen

baròmetre inequívoc: els diners.Aquest

Obama, els dos líders més anunciats

sense embuts de la consolidació d’una

2008 ens ha donat rècords en despesa

dels dos partits. La campanya es jugava

“generació Web 2.0”, que s’alimenta

publicitària política i en continguts po-

a la pantalla, i encara s’hi juga actual-

quasi exclusivament de notícies via

lítics als mitjans. Si recordem les elec-

ment; els missatges, a mesura que

Xarxa (són els anomenats “netizens”).

cions primàries d’Iowa (les segones al

avanci la comesa, encara es faran més

Actualment, la llista de blocs dels Es-

calendari electoral) les xifres són es-

presents i més radicals.

tats Units pràcticament es dobla cada

pectaculars; el Campaign Media Ana-

Els nord-americans, quan acostumen a

any; igualment, els nord-americans ja

lysis Group ens informava que els

parlar bé d’algú, reafirmant-ne el ca-

es fien o creuen en les notícies que tro-

demòcrates havien gastat 23,7 milions

ràcter obert i transparent, sovint em-

ben a Internet en una mitjana impara-

de dòlars en publicitat de mitjans du-

pren una expressió que m’agrada

ble del 81% (més que la televisió, que ceptació). Actualment, un 40% de les notícies d’Internet als Estats Units són continguts que generen els usuaris; si

especialment. Diuen: “What you

Els lectors de blocs el que busquen són opinions radicals que poden compartir sense gaire sentit crític

aquests usuaris, com hem dit, cada cop

see is what you get”, que podríem traduir com: “El que veus és allò que hi ha.” Amb l’aparició dels nous mitjans en campanya i amb la radicalització

s’interessen més per la política, la ca-

rant aquell any (només en aquell

absoluta de la mirada visual enfront a

pacitat de decisió que tindran serà ex-

estat!), mentre que els republicans te-

qualsevol altra forma d’interacció polí-

trema, tot i que encara difícil de

nien una despesa de 9,5 milions. Durant

tica o de base informativa per a la deci-

calibrar.

aquell mes de novembre, confirmava la

sió, aquesta expressió cobra un nou

Que la política es juga en el terreny vi-

consultora Nielsen, els espectadors de

significat; “You get only what you see”;

sual ho demostra quelcom que –als Es-

l’estat van veure un total de set mil

“Només hi ha allò que veus.” Que gua-

tats Units i arreu del món– és un

anuncis de Mitt Romney i Barack

nyi, doncs, el millor... i el més vist!

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

aconsegueix un important 78% d’ac-

89


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 90

PREMIS

PREMI TURÍSTIC INTERNACIONAL PICA D'ESTATS

CRIDA ALS ESCRIPTORS JOVES (SERRA D’OR)

PREMI SOLIDARITAT: Menció mitjans de comunicació

Convoca:

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

Revista Serra d’Or Premsa escrita General c/ Ausiàs March, 92-98 int. esq 08013 Barcelona Telèfon: 932 450 303 URL: www.pamsa.com E-mail: serrador@pamsa.com Requisits: Treballs sobre temes diversos escrits per joves que no siguin majors de trenta anys. Dotació: 275 euros com a drets per la publicació a la revista Serra d’Or Termini: 28 de novembre del 2008

Convoca:

PREMI PERIODÍSTIC PURO CORA

PREMIS TIFLOS

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

El Progreso de Lugo Premsa escrita General Rúa Ribadeo, 5. 27002-Lugo Telèfon: 982 298 100 URL: www.elprogreso.es E-mail: informatica@elprogreso.es Requisits: Articles publicats per primer cop entre el 2 de febrer i el 15 de desembre del 2008, en mitjans espanyols o estrangers. Dotació: 10.000 euros Termini: 30 de desembre del 2008

Convoca: Àrea:

PREMI NACIONAL DE PERIODISME GASTRONÒMIC ÁLVARO CUNQUEIRO

PREMI NACIONAL DE PERIODISME MIGUEL DELIBES

PREMI JOAN ORÓ A LA DIVULGACIÓ DE LA RECERCA CIENTÍFICA

Convoca: Àrea:

Convoca:

Convoca:

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Diputació de Lleida. Patronat de Turisme Àrea: Fotoperiodisme, Periodisme electrònic, Premsa escrita, Ràdio, TV, Mitjansó Àmbit: General Adreça: Rambla Ferran, 18, 3r. 25007-Lleida Telèfon: 973 245 408 URL: www.lleidatur.com E-mail: lleidatur@lleidatur.es Requisits: Treballs sobre aspectes turístics de les comarques de Lleida difosos entre el 18 d’octubre de 2007 i el 17 d'octubre de 2008. Dotació: 6.000 euros per àrea Termini: 18 de novembre del 2008

90

Ayuntamiento de Lalín Mitjans audiovisuals, de comunicació i premsa escrita Àmbit: Espanya Adreça: Plaza Ayuntamiento, s/n. 36500-Lalín (Pontevedra) Telèfon: 986 787 060 Requisits: Treballs relacionats amb la gastronomia gallega, difosos en els últims dos anys. Dotació: 1.000 euros (mitjans audiovisuals), 5.000 euros (mitjans de comunicació) i 1.000 euros (premsa escrita) Termini: 31 de desembre del 2008

Asociación de la Prensa de Valladolid Àrea: Premsa escrita Àmbit: Espanya Adreça: Apartado de Correos 401. 47080-Valladolid Telèfon: 983 380 263 / 607 309 257 URL: www.periodistasvalladolid.org E-mail: apv@periodistasvalladolid.org Requisits: Treballs publicats entre l’1 de desembre del 2007 i el 30 de novembre del 2008 que tractin sobre l’idioma espanyol als mitjans de comunicació. Dotació: 7.000 euros i escultura Termini: 10 de desembre del 2008

Institut de Drets Humans de Catalunya Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: Catalunya Adreça: Pau Claris, 92, entl. 1a. 08010-Barcelona Telèfon: 933 017 710 URL: www.idhc.org E-mail: institut@idhac.org Requisits: Mitjans que aborden la protecció dels drets humans a Catalunya o arreu del món. Dotació: Placa i obra pictòrica Termini: 10 de desembre del 2008

ONCE Premsa escrita, ràdio, televisió i periodisme electrònic Àmbit: General Adreça: C/ Almansa, 66, 28039-Madrid Telèfon: 914 365 342 URL: www.once.cat Requisits: Treballs publicats al 2008 que tractin sobre la integració dels discapacitats i les barreres socials a les quals s’enfronten Dotació: 9.000 euros i diploma per a cada apartat Termini: 15 de gener del 2009

Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) Àrea: Premsa escrita Àmbit: General Adreça: Rambla. de Catalunya, 10. 08007-Barcelona Telèfon: 636 761 712 URL: www.accc.cat E-mail: secretaria-tecnica@accc.cat Requisits: Treballs inèdits, web o bloc en català que descriguin la tasca de recerca de l'autor/a. Edat límit: trenta-cinc anys. Dotació: 1.000 euros i 3 accèssits optatius de 300 euros Termini: 31 de desembre del 2008


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 91

WEBS Àlex Barnet

www.youtube.com/youchoose08 Vídeos de campanya Amb els canals de Youtube on cada candidat ha penjat el seu material doctrinal. McCain hi té més de 250 vídeos, mentre que Obama supera els 1.200. També hi ha els vídeos on els candidats republicans i demòcrates a les eleccions al Senat d’alguns estats nord-americans, que tindran lloc el mateix 4 de novembre, contesten les preguntes dels internautes.

www.google.com/2008election Coincidint amb el començament de la

520.000 amics (usuaris de la xarxa que li

candidats han rebut. I també sobre les que

donen aquest tractament) i McCain, uns

han gastat. Les dades són el Center for

91.000.

Responsive Politics, una organització que

convenció del Partit Demòcrata, Google va

monitoritza els diners que mouen els políENCICLOPÈDIA

tics nord-americans. EL FACTOR INTERNET

mapes electorals i permet saber a quins

http://en.wikipedia.org/wiki/ United_States_presidential _election,_2008

blocs i diaris digitals s’han subscrit Obama

És interessant veure com tracta el tema la

Impulsada pel Personal Democracy Forum

i McCain.

versió anglesa de l’enciclopèdia en línia

i amb la col·laboració de diversos perio-

més important. Les actualitzacions són

distes, segueix i analitza el ressò a la Xarxa

diàries i l’apartat Wikinews aporta infor-

dels diferents aspirants a les eleccions

mació sobre la campanya en temps real.

nord-americanes. L’apartat “It’s time to re-

obrir aquesta pàgina especial que enllaça amb tota mena d’informacions sobre les eleccions. Inclou una extensa galeria de

XARXES SOCIALS (1)

www.facebook.com/barackobama www.facebook.com/johnmccain Els candidats i els seus seguidors han portat la campanya a les xarxes socials de més èxit, com Facebook, que aplega un públic sobretot jove. Obama hi té mes de 700.000 missatges d’usuaris propers als seus plantejaments. McCain, uns 80.000.

DINERS (1)

www.fec.gov/DisclosureSearch/ mapApp.do La Federal Election Commission publica a la Xarxa les contribucions que tots els aspirants han rebut a cada estat nord-americà per la seva campanya electoral.També hi ha un rànquing total entre demòcrates i republicans, entre altres llistats. DINERS (2)

www.opensecrets.org/pres08/ index.php Un altre recull sobre les quantitats que els

XARXES SOCIALS (2)

www.techpresident.com

boot America”, inclou assaigs sobre com dinamitzar la política nord-americana. AFERS ESTRANGERS

www.cfr.org/campaign2008 El Council on Foreign Relations està considerat l’equip d’especialistes nordamericà més influent en relacions internacionals. A “Campaign 2008” analitza el programa electoral i les accions dels candidats en aquest escenari que tant interessa Europa i tant pes té a Washington. SELECCIÓ

www.americanpressinstitute.org/ pages/toolbox/federal_government/federal_government/

www.myspace.com/barackobama www.myspace.com/johnmccain

Molts mitjans nord-americans tenen espais

Una altra xarxa d’èxit social amb espai de-

ha un recull fet per l’American Press Ins-

dicat a la campanya i amb molts vídeos i

titute amb enllaços a partir d’articles de

material multimèdia. Obama hi té prop de

relleu.

en línia dedicat a les eleccions. Aquí n’hi

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

RECULL ONLINE

91


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 92

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

LA FOTO Joan Vidal i Ventosa

92

BARCELONA, 1909. El MACBA acull entre el 23 d’octubre i el 6 de gener l’exposició “Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna”, una mostra que indaga en la noció de document fotogràfic a partir de l’estudi i l’escenificació d’alguns debats sobre el gènere en diferents moments històrics. La mostra compta amb més de dues mil imatges –de les quals un miler són còpies d’època– datades entre 1851 i 2008. Les fotografies són de 250 autors


9/10/08

11:31

Página 93

diferents i inclouen instantànies d’Eugène Smith, Edward Steichen, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Carlos Pérez de Rozas, Agustí Centelles o Robert Adams, entre molts altres. Un dels apartats de l’exposició és el que aborda la construcció fotogràfica de Barcelona al llarg del segle XX.A la foto que reproduïm, que pertany a l’Arxiu Històric de la Ciutat, pot observar-se el centre històric a principis de segle.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Seccions:Layout 1

93


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 94

LLIBRES Magda Sánchez

LA LLIBERTAT DE PREMSA AL MÓN 2008 Reporters sense Fronteres, 2008

LOS MUR. MASAJISTAS DEL BARÇA Enric Bañeres, 2008

LLIBRE BLANC DE LA RÀDIO LOCAL PÚBLICA

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Federació de ràdios locals de Catalunya, 2008

94

136 pàgines

271 pàgines

31 pàgines

Informe anual on l’organització Reporters sense Fronteres” recull els casos de manca de llibertat de premsa en els diferents països arreu del món durant el darrer any. La llibertat d’opinió i d’expressió és un dret recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans (art.19) i un pilar bàsic dels sistemes democràtics.Aquest dret empara la professió periodística, que per la seva banda té una responsabilitat obligada, de fonament ètic. Aquest anuari reflecteix com en molts indrets del món la tasca periodística no es pot dur a terme amb llibertat d’expressió ni d’informació, ja que els professionals pateixen censures, detencions, i fins i tot paguen el seu treball amb la mort. Per aquest motiu, es publica aquest anuari, per tal de donar a conèixer aquesta realitat. També, per recordar la importància de la llibertat d’informació i fer-ne balanç, cada 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la llibertat d’informació, instituït des de l’any 1993.

Enric Bañeres, que porta quaranta anys en el periodisme esportiu, aborda en aquest llibre la història d’Àngel Mur Navarro i d’Àngel Mur Ferrer, pare i fill, que representen una part del barcelonisme, la dels massatgistes que discretament han estat durant dècades treballant pel primer equip del Barça. L’autor, tal i com apunta l’historiador Josep M. Solé i Sabaté en el seu pròleg, “ha accedit al món dels records dels Mur”. Així doncs, en les seves pàgines es repassa la història del club a través de les experiències d’aquesta saga familiar tant estimada pels barcelonistes. El fitxatge de Kubala, la transició política, el 0-5 al Bernabeu o el Dream Team són tans sols alguns dels molts episodis que han escrit la crònica d’una època i que poden trobar-se en aquesta obra. El llibre, escrit amb un llenguatge amè, no està plantejat com una biografia, sinó com un seguit de reportatges que conviden a viatjar a l’interior del club a través dels ulls d’aquests dos fidels massatgistes.

Document que neix amb l’objectiu d’esdevenir una eina actual i de gran utilitat per a la ràdio local pública. És una iniciativa que neix a partir de les conclusions del III Congrés de la Ràdio Municipal, que va tenir lloc a Barcelona el 10 i l’11 de novembre de 2006. Recull una radiografia del panorama del moment, així com propostes i recomanacions per tal d’afrontar els reptes de futur amb les màximes garanties. Es tracta de millorar el sector partint d’un coneixement exhaustiu de la seva realitat, amb un seguit de paràmetres i principis bàsics que han de regir la feina del periodista a la ràdio local pública. El subministrament d’una informació veraç, objectiva i equilibrada; el foment del pluralisme o la contribució al desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes, entre altres. Un altre objectiu d’aquest llibre blanc és la de recollir les impressions sobre el document i obrir nous fòrums d’anàlisi i discussió.

ESTADÍSTICA DE L’AUDIOVISUAL A CATALUNYA 2007

ANUARI INTERNACIONAL CIDOB 2008

SPORTMAN. LES MILLORS IMATGES DELS PIONERS DE L’ESPORT CATALÀ

Institut d’Estadística de Catalunya, 2008

Francesc Fàbregues (coordinació) Fundació CIDOB, 2008

153 pàgines

555 pàgines

191 pàgines

Recull d’informació estadística del sector audiovisual a Catalunya, un sector capdavanter de l’economia catalana, que agrupa la producció, distribució i exhibició en l’àmbit del cinema, el vídeo, la ràdio i la televisió. El treball se centra en l’estimació de la producció, la despesa, el finançament i l’ocupació, així com en les característiques bàsiques de l’oferta i el consum de béns i serveis audiovisuals per part de la població. A partir d’aquesta informació es pot dur a terme una anàlisi rigorosa i un seguiment detallat del comportament d’aquest sector al llarg del temps. El coneixement regular i aprofundit de les característiques més rellevants del sector audiovisual a Catalunya és una de les activitats estadístiques sectorials més destacables, atesa la importància estratègica del sector, que s’inclouen en el Pla estadístic de Catalunya vigent.

Nova d’edició d’un dels més destacats anuaris per interpretar la política exterior espanyola i que facilita un seguiment exhaustiu del panorama internacional. Aquest cop Xavier Batalla, corresponsal diplomàtic i director adjunt de “Vanguardia Dossier”, obre el llibre amb un article on fa un repàs de la situació internacional: la guerra contra el terrorisme, la situació al Pròxim Orient i a la Mediterrània, l’evolució del Pakistan i l’Afganistan, el procés d’integració europea, la situació a l’Amèrica Llatina, el paper de Rússia i la Xina o la continuïtat de l’hegemonia dels Estats Units. L’espai “Perfil de País” està dedicat a “Nigèria i el seu entorn regional”. És el país més poblat d’Àfrica i la segona potència econòmica del continent. També s’inclouen altres articles d’anàlisi de la conjuntura econòmica internacional, l’acció exterior de la Unió Europea, així com les relacions internacionals i el sector econòmic exterior d’Espanya.

Imatges de finals del segle XIX i començaments del segle XX de totes aquelles persones que van iniciar el moviment esportiu de l’època. Es tractava d’aristòcrates que els agradava jugar al tennis, a un partit de futbol amb els amics o aprofitar un migdia d’estiu per fer unes braçades a la platja de la Barceloneta. Era una època on pocs eren els privilegiats que podien permetre’s de realitzar aquestes pràctiques, ja que es necessitava temps i diners, dos factors no gaire comuns entre la societat del moment. El llibre parla d’aquells pioners, homes i dones, que van iniciar el moviment esportiu a Catalunya, vistos a través de les diverses cobertes de les revistes especialitzades del moment. Destaquen Los Deportes i Stadium, dues publicacions de primera qualitat gràfica que podien competir amb les millors que es feien aleshores a Europa.A través de les seves pagines s’explica la història de l’esport a Catalunya.

Gabriel Pernau La Magrana, 2008


9/10/08

11:31

Página 95

MITJANS DE COMUNICACIÓ I VALORS. QUÈ VOLEM QUE SIGUIN ELS MITJANS?

PERIODISME SOCIAL. EL COMPROMÍS DE LA INFORMACIÓ

DISEÑO DE LA NOTICIA. PROYECTOS 2006-2008

Ferran Sáez Mateu Fundació Lluís Carulla / ESADE, 2008

Servimedia, 2008

Cases i Associats, 2008

158 pàgines

180 pàgines

440 pàgines

Ferran Sáez Mateu, escriptor i professor de la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, analitza el paper dels mitjans de comunicació de masses en la transmissió de valors. No es tracta d’un treball de recerca, sinó que respon a una voluntat de reflexió del tema, amb una mirada crítica. L’autor es planteja seriosos dubtes sobre el paper dels mitjans de masses en la transmissió de valors. Més enllà de vells estereotips, els estudis científics que Ferran Sáez Mateu presenta indiquen que les noves tecnologies han canviat els paradigmes culturals i, ocasionalment, també els esquemes de valors. El llibre està dins la col·lecció “Observatori dels Valors”, una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE (URL), que pretén promoure la reflexió i el debat entorn dels valors a la Catalunya d’avui.

Llibre d’estil de l’agència de notícies Servimedia, on es detallen les pautes i els criteris unificats que han de seguir els periodistes d’aquest mitjà de comunicació i de la resta en la seva tasca diària de crear notícies. Es tracta de marcar els usos gramaticals, ortogràfics i tipogràfics de les informacions, per tal d’ajustar-se a unes característiques comunes. Aquest fet és important, tal i com explica Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ja que “la concepció de la realitat la construïm amb la força semàntica de les paraules i, per això, el periodista les ha d’escollir de forma molt acurada”. Servimedia va ser creada el 1988 per la Fundació ONCE i és una agència de notícies especialitzada en informació social. El seu objectiu és impulsar des de dins dels mitjans una més gran presència d’aquest tipus d’informació. Amb el manual d’estil vol aconseguir un correcte tractament de les informacions relacionades amb aquesta temàtica.

Recull d’alguns dels treballs més destacats que l’estudi de disseny Cases i Associats ha dut a terme durant els darrers dos anys, tant en format paper com en web de diverses publicacions diàries i revistes. En aquesta edició, s’han inclòs les valoracions i opinions dels editors que van estar implicats en els processos de renovació editorial i gràfica d’aquest tipus de mitjans impresos i digitals. Durant la seva història l’empresa, amb seu a Barcelona, Buenos Aires i Miami, ha participat en el format de més de cent projectes a Europa i Amèrica Llatina. Hi destaquen Clarín, d’Argentina; El Corriere de la Sera i La Estampa, d’Itàlia; O Estado de San Pablo, de Brasil; Adn i Avui d’Espanya; o The Independent, de Gran Bretanya, entre altres. És una bona eina per veure com funciona la creació d’una nova imatge d’un mitjà informatiu, sense perdre la identitat i millorant-ne els aspectes més negatius.

INTERNET A LES REDACCIONS

DIRECTRICES EDITORIALES. VALORES Y CRITERIOS DE LA BBC

INFORME MEMÒRIA ANY 2007

Asociación de la Prensa de Madrid, 2007

Fundació Consell de la Informació de Catalunya, 2008

201 pàgines

232 pàgines

44 pàgines

En els darrers trenta anys s’ha dut a terme una procés d’introducció d’Internet als mitjans de comunicació catalans. Aquest fet ha produït un canvi en les rutines periodístiques dels professionals i en la forma de treballar. L’autor explica l’arribada d’Internet a les redaccions, les rutines que van sorgir i els reptes de la introducció d’aquesta tecnologia en la tasca diària del periodista. Internet ha esdevingut una eina indispensable com a font d’informació, com a mitjà de comunicació i com a recurs informatiu. Masip és doctor en Periodisme per la Universitat Ramón Llull (URL) i professor de la facultat de Comunicació. Es tracta d’una versió adaptada i resumida de la tesi doctoral que l’autor va defensar a la URL al 2006, sota el nom “Presència i ús d’Internet a les redaccions. Periodistes, rutines professionals i tecnologia: el cas de La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya”.

Traducció per primera vegada al castellà del llibre d’estil de la BBC. Es tracta d’una declaració dels valors i nivells de qualitat de la ràdio televisió pública britànica, tota una sèrie de pautes i de bones pràctiques per les quals s’han de regir els professionals que treballen en aquest mitjà. Valors com la responsabilitat i l’ètica són normes que es tenen molt presents en el manual. Inclou també capítols que tracten sobre l’exactitud i la precisió, la imparcialitat i diversitat d’opinió, la intimitat, menors, polítiques de govern, guerra i terror, religió, integritat editorial o relacions externes, etc. La British Broadcasting Corporation (BBC) és el servei públic de ràdio, televisió i Internet del Regne Unit, amb un total de vuit dècades de trajectòria. La BBC compta amb una xarxa de més de 250 corresponsals i transmet en emissores AM i FM en més de cent ciutats capitals de tot el món.

La fundació privada Consell de la Informació de Catalunya és un entitat sense afany de lucre, creada com a òrgan d’arbitratge independent amb l’objectiu de vetllar per l’acompliment del Codi deontològic en els mitjans de comunicació. Es troba al servei de la societat en defensa dels valors ètics de la informació. Exerceix les seves funcions sobre tots els professionals i mitjans que desenvolupen l’activitat informativa a Catalunya. Recull un balanç i informació de l’activitat durant 2007, amb un informe de la presidència i de la secretaria general, així com el Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya; selecció de queixes de tramitació no ordinària; estat de comptes de 2006; projecte de pressupost de l’any 2007 i ressenyes dels acords presos l’any 2006.Actualment, són cinquanta els mitjans que es troben adherits als principis del Codi deontològic i contribueixen a les despeses que té la Fundació.

Pere Masip Trípodos (Facultat de Comunicació – Universitat Ramon Llull), 2008

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Seccions:Layout 1

95


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 96

NOTÍCIES COL·LEGIALS

La demarcació de Tarragona reivindica els seus mitjans La demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes va presentar el 26 de juny el document El sistema de comunicació al Camp de Tarragona avui, en el qual alerta de les febleses de la comunicació a la zona i fa propostes de millora. El document argumenta que en el sistema comunicatiu tarragoní tenen una forta quota de penetració els mitjans fets i pensats des de Barcelona i des de Madrid. Considera que el sistema té un notable punt dèbil des del moment que, en l’únic mitjà que arriba a tota la població, és a dir la televisió, la presència del territori i dels agents del territori, socials i de comunicació “és molt dèbil i pràcticament mai no supera l’àmbit local.” “Estem abarcelonats”, apunten després d’analitzar els resultats del Baròmetre de la Comunicació del Camp de Tarragona presentat a la Facultat de Ciències Jurídiques amb la presència del president dels periodistes de Tarragona, Ignasi Soler.

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

Tot i que l’estructura del sistema és similar a la del conjunt de Catalunya i a la de territoris com Girona o Lleida, a Tarragona la penetració de la premsa escrita de Barcelona i Madrid “és més dura”. Això resta força a les referències comunicatives locals en un àmbit molt important per a la reflexió, la construcció i debat de les opinions i els lideratges propis. El document apunta que tot i ser Tarragona la segona àrea metropolitana de Catalunya, des del punt de vista de la comunicació estan més vinculats a Barcelona que la resta de Catalunya. La demarcació de Tarragona també va analitzar la posada en marxa de la TDT, d’acord amb el pla aprovat en el Consell de Ministres de 12 de març de 2004.

96

La demarcació tarragonina fa una “proposta estratègica” per reforçar el sistema de comunicació del Camp de Tarragona. Entre altres coses, suggereix crear un servei públic de televisió digital terrestre propi, amb les funcions principals de liderar el sistema de TDT del Camp amb una oferta audiovisual capaç d’incidir en els consums de comunicació. Un altre objectiu seria fer visibles els actors socials, econòmics i polítics del territori.

Seleccionats els vuit llicenciats per a les beques Josep M. Huertas El jurat de les beques Josep M. Huertas es va reunir el passat 29 de juliol al Col·legi de Periodistes de Catalunya per seleccionar els vuit llicenciats en Periodisme de la primera edició 2008-2009. Els estudiants que han obtingut beca en aquesta primera edició són: Cristina Garde, Miquel González, Xavier Piñol, Susana Pérez, Joan Callarissa, Raül Calàbria, Laia Balasch i Marta Roglà. Els becats realitzaran pràctiques a El Periódico, El Punt,TVE (al programa 59 segons), Servimèdia i a les publicacions parlamentàries del Departament d’Interior a més de la part teòrica del màster de TV3. Alguns estudiants en qüestió, tal i com estipulaven les bases del premi, també portaran a terme part de la seva beca

amb estades tant a Madrid com a l’estranger (França i Bèlgica). El jurat de les beques estava format per dos representants del Col·legi de Periodistes i dos representants del Centre Internacional de Premsa de Barcelona, les institucions que han convocat aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la inserció professional dels nous llicenciats. El Col·legi de Periodistes de Catalunya va rebre projectes d’estudiants de quatre universitats que imparteixen estudis de Periodisme (Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Rovira i Virgili) i totes aquestes han aconseguit representació en la primera edició dels premis.

Girona acull la presentació de Dones El dia 30 de juny la seu del Col·legi de Periodistes de Girona va ser l’escenari de la presentació del número d’estiu 2008 de la revista Dones de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). A l’acte van assistir la presidenta de l’Associació, Montserrat Puig, i la periodista Elvira Altés, que van parlar sobre “La presència de les dones als mitjans de comunicació”. En aquest número es publica un reportatge sobre l’esport femení i les competidores olímpiques als Jocs Olímpics de Pequín en les diferents especialitats. La revista tracta també el paper dels sindicats amb les dones treballadores i publica una entrevista a Anna Albar, directora de la Fira de Girona.

Curs sobre Responsabilitat social corporativa

”Com es gestiona un departament de premsa”

L’Aula de Comunicació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) va organitzar el dia 6 de juny d’enguany el curs, adreçat específicament a periodistes, “La responsabilitat social corporativa: Una opció intel·ligent”. El va impartir el professor Marc Marin.

L’Aula de Comunicació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona va celebrar els dies 1, 2, 3, i 4 de juliol un curs sobre com es gestiona un departament de premsa. Va impartir el seminari Miquel Àngel Violan, professor de comunicació en les principals escoles de negocis de l’Estat.


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 97

El Col·legi condemna l’atemptat a El Correo El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, va signar el passat 8 de juny un comunicat de condemna a l’atemptat sofert pel diari El Correo de Bilbao i va mostrar la seva solidaritat amb els treballadors del diari.

zones properes. En el moment de l’explosió es trobaven mig centenars de treballadors a les rotatives.

En el seu editorial, recollit en l’edició digital del diari i titulat ‘No ens silenciaran’, el diari assegurava que seguiria informant i “plantant cara al terror”. “La llibertat d’informació i d’expressió “No és el primer cop” que ETA que encarnen els mitjans de comunicaatempta contra el diari i afirma que la ció són un dels fonaments de la demoveritat “en qualsevol de les seves cràcia que els terroristes pretenen formes”, tant impresa com en imatges o parlada, és “el principal enemic “Atemptats com el sofert avui d’una banda que tan sols sap de ens reafirma encara més en la violència i de mort, que ha fet de la destrucció el seu únic i estèril defensa de les llibertats i en discurs”.

el deure i el dret d’informar”

destruir”, afirmà el degà que afegia que “atemptats com el sofert avui per El Correo ens reafirma encara més en la defensa de les llibertats i en el deure i el dret d’informar.” La banda terrorista ETA va atemptat a les tres de la matinada contra les instal·lacions de les rotatives que aquest mitjà de comunicació té a Zamudio (Bilbao). L’explosió no va causar ferits però sí que va fer importants danys materials tant a l’exterior de l’edifici com a

Per la seva part, l’Associació Mundial de Diaris (WAN en les seves sigles en anglès) va condemanar l’atemptat i va considerar que es tracta “d’un atac contra la mateixa democràcia per part de terroristes que prossegueixen amb el seu objectiu polític mitjançant la violència, amb l’esperança d’intimidar els mitjans de comunicació i d’influir sobre la informació”. Aquesta associació, que representa 18.000 diaris, va recordar que “els atacs contra la llibertat de premsa no tenen lloc tan sols en règims repressius”.

CAPÇALERA, als quioscs del centre de Barcelona La revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, CAPÇALERA, es pot adquirir des del dimarts 29 de juliol en dos quioscs del centre de Barcelona, concretament els que estan situats al passeig de Gràcia amb Mallorca i al passeig de Gràcia amb Provença, segons una nota del Col·legi publicada a final de juliol. El número 141 de la revista trimestral tracta com a tema principal la pèrdua d’audiència de la teleporqueria i la recerca de nous formats del periodisme rosa a l’Estat espanyol. Una sèrie de reportatges aprofundeixen sobre aquest tema i fan un recorregut històric a través dels programes més representatius. El preu de la revista als quioscs és de

quatre euros, mentre que els col·legiats la reben gratuïtament al seu domicili.


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 98

DIA A DIA Sara Masó

Juny 2008 2 de juny ACORD CATALANOARAGONÈS PER LA TDT. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV) firmen un acord de col·laboració per al desenvolupament i la investigació de les emissions en alta definició de la Televisió digital Terrestre a través d’Internet. Ambdues entitats han creat un equip tècnic i grups de treball que començaran a estudiar la viabilitat del projecte. Signen el document el president de la CCMA,Albert Sáez, i el director general de la CARTV, Ramon Tejedor.

98

Foto: CAC

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

l’Audiovisual de Catalunya (CAC) lliura els premis El CAC a l’escola a tretze treballs realitzats per alumnes i professors de centres educatius de Catalunya. L’objectiu del concurs és fomentar una lectura crítica, però creativa, dels mitjans audiovisuals particularment entre els infants i els adolescents. Els treballs aportats s’han aplicat a l’anàlisi crític de la publicitat.

Foto de família dels guardonats.

3 de juny S ENTÈNCIA DESFAVORABLE A SÁENZ DÍEZ. El jutjat d’instrucció número 11 de Madrid dicta un veredicte favorable a la FAES (Fundación para el Análisis

FENT HISTÒRIA. La revista de divulgació Historia y Vida compleix quaranta anys i ho celebra avui en un acte públic a la Biblioteca de Catalunya. L’acte està presentat per Màrius Carol amb la intervenció de la directora de la publicació, Isabel Margarit; l’historiador Josep Maria Ainaud; el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i Javier Godó. Al llarg d’aquests quaranta anys hi han col·laborat firmes com Nèstor Luján, Indro Montanelli, Josep Tomàs Cabiot i el mateix Ainaud. L’any 2003 va guanyar el premi a la millor revista especialitzada de l’Associació de Revistes d’Informació.

Foto: Història i Vida

real que la realitat” és el títol de l’exposició fotogràfica d’Eugene Smith sobre la postguerra espanyola que s’exhibeix al teatre Fernán Gómez Centro de Arte de Madrid com a part del programa del festival Photo España. Smith va arribar a Espanya al cap de cinc anys d’acabada la Guerra Civil amb la intenció de fotografiar les crues imatges de la misèria després de la conflagració. La revista Life va publicar aquelles imatges, que també es van veure a El pueblo español.

Foto: Eugene Smith

Un moment de l’acte públic.

EURONEWS ESPERA EL RETORN DE TVE. El canal informatiu europeu, Euronews, espera que TVE torni com a soci a la cadena després que la nova direcció de RTVE decidís retirar-se per retallar despeses en l’àmbit internacional. Ho comenta el director de la cadena, Phillippe Cayla, que ha mantingut converses amb el Secretari d’Estat per a la Unió Europea, Diego López Garrido. Aquest “farà el possible” perquè TVE torni al canal, asseguren fonts de la cadena.

Una de les imatges de l’exposició.

4 de juny L OSANTOS CONFIRMA LES CRÍ TIQUES A GALLARDÓN. Federico Jiménez Losantos declara en la segona i última sessió del judici endegat la setmana passada en la querella presentada per l’alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, per “injúries greus i publicitat continuada” des de l’antena de la COPE. L’acusat manifesta al Jutjat número 6 del Penal de Madrid que la demanda de Gallardón obeeix a un “fet polític i no per injúries” i es reafirma en les seves crítiques.” El fiscal demana a la jutge Immaculada Iglesias que condemni el periodista a una multa de 72.000 euros perquè la jurisprudència del Tribunal Constitucional “no reconeix un pretès dret a l’insult.” A la sortida del judici Jiménez Losantos afirma tenir la “consciència molt tranquil·la” i cap intenció de “canviar ni una coma del seu programa de ràdio.” El judici ha quedat conclús per a sentència.

5 de juny JORNADA SOBRE TELEVISIÓ DE SERVEI. Es reuneix a Barcelona la 4a edició de la Jornada sobre Televisió de Servei on participen experts nacionals i internacionals per explorar possibilitats d’innovació amb vistes al futur del món audiovisual. La Jornada ha estat organitzada per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la seva empresa filial Activa Multimèdia. Es tracten temes com l’aparició de nous dispositius, la fragmentació de l’audiència, les noves estratègies publicitàries i el treball en xarxa i en comunitats.

E L C ONSUM I ELS DRETS DEL CONSUMIDOR. L’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) un informe que recull les activitats de l’entitat en defensa dels drets del consumidor en l’etapa 2007-2008. L’informe assenyala les reclamacions rebudes per part de l’usuari en diferents àmbits:

Foto: CCMA

EL CAC A L’ESCOLA. El Consell de

QUARANTA ANYS

FOTOS SOBRE LA POSTGUERRA ESPANYOLA D’EUGENE SMITH. “Més

G ÖTEBORG

CAPITAL MUNDIAL DELS DIARIS. L’Associació Mundial de Periòdics (WAN, en anglès) fa públic un informe a l’assemblea de Göteborg (Suècia) sobre les tendències de la premsa després de veure que la venda de diaris el 2007 va assolir una mitjana de 523 milions al dia, xifra que representa un 2,5% més que l’any anterior. Els països emergents (l’Índia, el Brasil o la Xina) han compensat, quant a xifres, el retrocés enregistrat als Estats Units o a països de l’Europa Occidental. En la mateixa reunió la WAN premia amb la Ploma d’Or el periodista xinès Li Chongqing, que va passar tres anys a la presó per informar d’un brot de denge al seu país. El guardonat no va poder viatjar a Suècia a rebre la distinció que va lliurar el president del Fòrum Mundial d’Editors, el britànic George Brock, càrrec que en endavant ocuparà el director adjunt d’El País Xavier Vidal Folch.

mòbils, preus enganyosos, queixes per l’apagada, entre altres qüestions.

i los Estudios Sociales) en la demanda que va presentar contra la periodista Margarita Sáenz Díez per unes paraules pronunciades el novembre passat en el programa de debat 59 Segundos en el qual va afirmar que FAES “finançava la formació Ciutadans.” La periodista ha estat condemnada a pagar sis mil euros per intromissió il·legítima en l’honor i també a publicar la sentència en dos diaris de tirada nacional i dos de difusió a Catalunya.

Alguns dels participants a la jornada.


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 99

6 de juny

DIRECTOR DEL DIARI QUÈ! José Luis Pastor és el nou director general del diari gratuït Què! de Vocento. Té 44 anys, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Compta amb un programa d’alta direcció de l’IESE i des de fa tres anys dirigia el diari Hoy d’Extremadura. Té una llarga experiència en el món editorial i audiovisual. Va ser conseller delegat de De Gratis Editores abans d’incorporar-se al diari extremeny, on ha exercit els últims tres anys. El nou director general de Què! es proposa situar el diari gratuït com a líder del mercat i també seguir incrementant els usuaris del seu portal d’Internet.

José Luis Pastor, és el nou director de Què!

EN MEMÒRIA DE LLUÍS DIUMARÓ. El programa del 33 Taller.doc emet el treball “Després del mur”. N’és l’autora Berta Diumaró, filla d’un dels primers presentadors del Telenotícies de TV3, Lluís Diumaró. La mort el va sorprendre en un accident de cotxe a Postdam el 1990 juntament amb Josep Ylla i Joan Fornells, també de TV3. Acudien a fer un reportatge sobre els joves de l’Alemanya de l’Est després de la caiguda del mur. El documental reemprèn particularitats d’aquella etapa i entrevista companys de feina de Diumaró.

SARKOZY TREU LA PUBLICITAT DE LA PÚBLICA. Cinc mesos després que Sarkozy apuntés la possibilitat de suprimir la publicitat a la televisió pública el projecte ja té data. A partir de l’1 de setembre del 2009 se suprimirà la publicitat després de les 20 hores. A partir de l’1 de gener del 2012 la supressió serà total. De moment no existeix cap alternativa oberta que permeti a France Télévision compensar la pèrdua de 450 milions d’euros d’ingressos publicitaris que desapareixeran només en la primera fase.

7 de juny L’SPC

Foto: TVC

Foto: Vocento

NOU

Lluís Diumaró és objete d’un documental.

ABORDA ELS REPTES DEL PERIODISME. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) organitza un debat sota el títol “Periodisme malalt, un risc per a la democràcia”. Hi assisteix el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que lamenta la “reducció radical de la presència de la realitat política en els mitjans de comunicació.” Una part de l’acció de govern no apareix a cap lloc i és la part “més positiva del dia a dia.”, es queixa el conseller. Com a recomanació: “els periodistes han de recuperar l’esperit de lluita, l’esperit crític, una mirada pròpia sobre la


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 100

DIA A DIA

política”. També creu convenient de fer-ne “un debat constant.”

ANABEL DÍEZ, PREMI CARANDELL. La periodista Anabel Díez cronista

FÒRUM DE LA PREMSA COMARCAL A IGUALADA. L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) celebra a Igualada el segon Fòrum de la premsa de comarques. Hi assisteix com a convidat l’historiador Oriol Junqueras, que parlarà sobre la batalla del Bruc, la també denominada Guerra del Francès a Catalunya.

política d’El País amb els seus escrits des del Congrés, des de fa 25 anys, rep el premi Luís Carandell de periodisme parlamentari, en presència dels prínceps d’Astúries i dels presidents d’ambdues cambres. El premi al periodisme polític s’atorga a Josefina García, corresponsal de la COPE.

sessió inaugural del cicle “Les converses del Grec 2008”, sobre l’espectacle Rei Lear. L’acte no es podrà escoltar en versió radiofònica convencional.

11 de juny GOOGLE, PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES. El jurat del premi Príncep d’Astúries atorga al cercador Google Internet el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats. Han estat necessàries set votacions abans de pronunciar el veredicte a favor del cercador. La secció espanyola de Reporters sense Fronteres (RsF) considera que Google pot merèixer el premi Príncep d’Astúries de Comunicació, però no el d’Humanitats perquè “està participant en la censura als internautes.” En el Google xinès “manquen informacions, i si tecleges Tiannanmen o drets humans et remet a la pàgina inicial”, assegura Reporters.

8 de juny ETA ATEMPTA CONTRA EL CORREO. La matinada d’avui una bomba ha

LOLA FERNÁNDEZ SECRETÀRIA GENERAL DE L’SPA. El Sindicat de Pe-

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

riodistes d’Andalusia (SPA) nomena la seva junta directiva en el III Congrés Regional i reelegeix Lola Fernández com a secretària general. En l’esmentat congrés s’han dut a terme taules de treball relatives a la situació laboral i professional del sector.

100

9 de juny “ES” DE LA VANGUARDIA VALORAT A GÖTEBORG. El vídeo projectat en la sessió plenària del Congrés de l’Associació Mundial de Periòdics (WAN, segons les inicials en anglès) va valorar les aportacions del suplement “Es-Estilos de Vida” de La Vanguardia com “un exemple d’innovació i originalitat.” El suplement va néixer el passat 6 d’octubre coincidint amb la remodelació de les pàgines del diari.

EL JUEVES, AL CONSTITUCIONAL.

Foto: Arxiu

TROBADA AMB L’AMBAIXADOR DE VENEÇUELA AL CIPB. Celebració al

La revista El Jueves decideix recórrer davant el Tribunal Constitucional la sentència dictada per l’Audiència Nacional contra els dos autors de la portada del número del 18 de juliol de 2007 en la qual apareixia una caricatura humorística dels prínceps d’Astúries mantenint relacions sexuals. El jutge José María Vázquez Honrubia va imposar una multa de tres mil euros al dibuixant Guillermo Torres i al guionista Manel Fontdevila per un “delicte d’injúries al successor de la Corona.”Al confirmar-se la sentència pel Ple de la Sala del Penal els editors de la revista decideixen presentar recurs al Constitucional i els seus advocats estudien la possibilitat d’un altre recurs davant el Tribunal de Defensa dels Drets Humans d’Estrasburg (França).

Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) d’una trobada de periodistes amb l’ambaixador de la República Bolivariana de Veneçuela, Alfredo Toro Hardy. Són presents a la trobada les consolesses Belén Rojas Guardia i Guadalupe León León. Hi assisteixen representants dels mitjans de comunicació catalans i, per part del Col·legi, el president de la Comissió de Solidaritat i Cooperació, Julià Castelló.

Alfredo Toro durant la seva visita al Col·legi

10 de juny COSMOVISIÓ VÁZQUEZ MONTALBÁN. El Col·legi de Periodistes presenta El món sobre Vázquez Montalbán, de Carles Geli, redactor d’El País i Marcel Mauri, professor de Periodisme de la UPF. L’obra ha estat realitzada mitjançant la selecció de 9.000 articles que van precedits d’una biografia periodística de Vázquez Montalbán, des de 1960 a 2003. El llibre és el número 33 de la col·lecció “Vaixells de Paper” del Col·legi. Aquesta edició va ser endegada pel malaguanyat Albert Mussons i continuada per Carme Teixeiro.

CATALUNYA RÀDIO EMET PER INTERNET. Té lloc la primera retransmissió de Catalunya Ràdio per Internet. Connecta amb la Biblioteca d’Horta, Can Mariner, per reproduir en directe la imatge i el so de la

Foto: Arxiu

REPULSA DELS PERIODISTES. La presidenta de l’Associació de Periodistes Bascs, Lucia Martínez Odriozola acusa ETA després de l’atemptat contra El Correo d’“intentar acabar la llibertat de premsa”. Avisa que els periodistes “seguiran treballant amb el mateix entusiasme malgrat els atacs.” El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, condemna igualment l’atemptat i expressa la seva solidaritat amb els treballadors del diari. El president de la Federació d’Associacions de Periodistes, Fernando González Urbaneja rebutja l’atac d’ETA i proclama la solidaritat amb els companys del Correo. Reporters sense Fronteres es pronuncia en el mateix sentit.

Anabel Díez obté el premi per les seves cròniques al Congrés

Foto: Ignasi Rodríguez

explotat a les rotatives del diari El Correo instal·lades a la localitat de Zamudio (Biscaia). El Departament d’Interior del Govern Basc confirma que l’autoria de l’artefacte correspon a ETA. L’explosió s’ha produït a les tres de la matinada. Responsables del diari expliquen que l’artefacte, compost de cinc quilos d’amonal, havia estat col·locat “en el mur exterior a la zona posterior de l’edifici.” Uns cinquanta treballadors es trobaven a la rotativa en el moment de la deflagració, però ningú no ha resultat ferit.

Albert Monteys, director d’El Jueves

LLÚCIA OLIVA RELLEVA PERNAU EN EL CONSELL DE LA INFORMACIÓ. El Consell de la Informació de Catalunya (CIC), que depèn del Col·legi de Periodistes designa nova presidenta, la periodista Llúcia Oliva, en substitució de Josep Pernau, que ha desenvolupat el càrrec els darrers quatre anys. Josep Maria Cadena segueix com a secretari general. Llúcia Oliva és reportera d’En portada de TVE. Ha treballat de corresponsal als Estats Units, a l’antiga Unió Soviètica i més tard a Rússia. Ha dirigit programes informatius a TVE-Catalunya. El CIC es va crear el 1997 per vetllar pel


9/10/08

11:31

Página 101

diovisuals (CMMA) en els mesos pròxims. Entre altres propòsits s’anuncia que Televisió de Catalunya (TVC) reduirà la presència de la “política i els polítics” a la pantalla i essencialment en programes d’entreteniment. En contrapartida es donarà “més veu a altres sectors de la societat”, segons Terribas.

compliment del codi deontològic i actua com a òrgan d’arbitratge privat i independent.

QUADERN DEL CAC SOBRE LLENGUATGE. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya presenta el número 26 de la revista Quaderns del CAC, que repassa la qualitat de la llengua en els mitjans audiovisuals amb una anàlisi de quina és la situació del català a la televisió i la utilització o no del català estàndard.

ELS

PERIODISTES I L’EMIGRACIÓ. La Jornada Anual dels Periodistes de Catalunya 2008 està dedicada als mitjans i a la nova ciutadania perquè segons les estadístiques una de cada cinc persones és d’origen estranger. El degà del Col·legi, Josep Carles Rius, i el president de la Comissió de Solidaritat, Julià Castelló, obren les sessions. Ambdós fan esment de la particular situació dels emigrants arribats en anys passats sota la bonança econòmica i actualment en la nova etapa de crisi econòmica en una societat de la diversitat. Al llarg de la Jornada intervenen representants de diverses associacions de nouvinguts. Es parla de la necessitat d’eradicar qualsevol al·lusió al racisme en els mitjans i entre les conclusions s’acorda crear, amb l’ajut del Col·legi, una plataforma que potenciaria les homologacions professionals.

12 de juny MANS UNIDES PREMIA “VIDES MINADES”. El reportatge “Vides minades” del programa 30 minuts és guardonat amb el primer premi del XX Concurs de televisió de Mans Unides. Els autors del documental, Lluís Gené i Oriol Gispert, fan un seguiment de la investigació del fotògraf Gervasio Sánchez sobre nois i noies víctimes de l’explosió de mines antipersona en zones de conflicte.

13 de juny REUNIÓ EUROPEA DE TREBALL AMB LÓPEZ GARRIDO. L’Associació

NOUS MEMBRES AL CAC. Esteve Or-

de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) en col·laboració amb la Secretaria per a la Unió Europea, celebra al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una reunió de treball per a periodistes amb Diego López Garrido, secretari d’Estat per a la Unió Europea. Entre els temes a tractar s’hi inclou el “no” irlandès al Tractat de Lisboa i les conseqüències. López Garrido expressa la posició del Govern espanyol, que és de “respecte a la decisió d’Irlanda i la determinació de continuar amb el procés de ratificació del Tractat.” Intervenen en l’acte el president del CIPB, Xavier Batalla; el president del Consell Català del Moviment Europeu, Joaquim Llimona, el Cap de l’Àrea de Relacions Internacionals del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Estanislau Vidal Folch, i el periodista Jaume Arias, entre altres personalitats.

riols i Elisenda Malaret són proposats per PSC, CiU, ERC i ICV com a nous membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en substitució de Victòria Camps i Jaume Serrats, que acaben mandat després de sis anys a l’organisme regulador. Josep Pont, que va ser escollit el passat febrer per ocupar la plaça que deixà Núria Llorach, completa el relleu. Les candidatures dels nous càrrecs es feren oficials després de l’aprovació del Parlament el 18 de juny.

Foto: CAC Foto: Ignasi Rodríguez

16 de juny LOSANTOS CONDEMNAT PER INJÚRIES A GALLARDÓN. La jutgessa del

TVC REDUIRÀ LA PRESÈNCIA DELS POLÍTICS. La compareixença parlamentària d’Albert Sáez, Rosa Cullell i Mònica Terribas deixa veure els nous camins que seguiran les empreses i els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Au-

NOU

DISSENY AL DIARI DE GIRONA. Incorporació del color, un nombre de pàgines més gran, estructura en quatre grans blocs, (Girona i Comarques; Economia; Catalunya, Espanya i Internacional; Esports, Cultura i Societat) són les principals novetats del Diari de Girona, que apareix amb un disseny renovat. El tema del dia es troba al principi del diari i una entrevista o una crònica a la contraportada. El Diari de Girona té 119 anys de vida i d’una manera permanent s’ha anat renovant en els últims anys, incorporant-hi tecnologia moderna.

18 de juny ESTUDI DEL CAC SOBRE PARITAT A LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta al Col·legi de Periodistes un estudi sobre la paritat de gènere a TV3, el 33 i Catalunya Ràdio. Ha estat encarregat a la consultoria Ecos i realitzat per Sílvia Cóppulo. Les principals conclusions del treball són que “els homes monopolitzen els espais d’informació, els programes de ficció, els de no ficció i la publicitat. L’única categoria en què les dones tenen més presència que els homes és quan apareixen persones nues o seminues en la publicitat.” La presentació de l’informe La paritat de gènere a la ràdio i la televisió compta amb la presència del president del CAC, Josep Maria Carbonell; del degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius; la consellera del CAC, Dolors Comas; la directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Cullell; Anna Solà, directora del Pla de polítiques de dones de l’Institut Català de les Dones i l’autora, Sílvia Cóppulo.

19 de juny

Esteve Orriols, un dels nous membres del CAC

López Garrido durant la seva visita al CIPB

17 de juny

Penal número 6 de Madrid Inmaculada Iglesias condemna el periodista Federico Jiménez Losantos amb una multa de 36.000 euros per “vexar i injuriar Gallardón” amb insults de forma continuada en la persona de l’alcalde en relació a l’11-M pronunciats a La Mañana de la COPE. La sentència suposa una “actualització” de la normativa del Tribunal Constitucional (TC) sobre els límits de la llibertat d’informació i d’opinió.”

LA NIT AL DIA S’ACOMIADA. Després de sis temporades en antena l’informatiu de TV3, La nit al dia, ofereix avui la seva darrera edició amb un programa especial. “Algun dia havia d’acabar” diu Mònica Terribas, actual directora de TV3, editora i presentadora del programa fins al passat mes de maig. L’edició d’avui repassa alguns dels millor moments de l’espai amb fragments d’entrevistes i de converses amb els convidats. Dirigit per Rosa Marqueta i presentat per Terribas, La nit al dia es va estrenar el setembre del 2000. Primer s’emetia pel 33 i el setembre de 2005 va passar a TV3.Al llarg de 1.500 edicions han passat més de 2.000 personatges. Ha acumulat nombrosos premis entre aquests el Zapping 2004, Òmnium Cultural 2005 i Nacional de TV 2007. En els últims dies, coincidint amb el canvi de presentador, el programa havia tingut una caiguda d’audiència

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Seccions:Layout 1

101


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 102

DIA A DIA

RECORRE. L’advocat de Telma Ortiz, Fernando Garrido, presenta davant l’Audiència de Toledo un recurs a l’auto del jutjat de primera instància número 3 de la ciutat que va denegar per “inviabilitat jurídica” les mesures cautelars contra una cinquantena de mitjans per defensar-se de l’assetjament al qual presumptament estaven sotmeses ella i la seva parella, Enrique Martín Llop. El recurs es fonamenta en la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, i argumenta que Telma Ortiz i Enrique Marín “no són persones amb projecció pública.” .

donava el tret de sortida. Avui, durant la jornada, es repassen programes històrics com El matí de Catalunya Ràdio consolidat en la seva franja des de 1988 amb les veus, primer de Josep Cuní i després d’Antoni Bassas.

realitzada al Palau de la Virreina el 1982 o a La Caixa i el MNAC el 1999.

Commmemoració dels 25 anys de l’emissora

SANTIAGO

PANTALLA NEGRA A TELEMADRID. Una vaga secundada pel 90% dels 1.300 treballadors de Telemadrid deixa la pantalla sense activitat (en negre) durant 24 hores i també la ràdio autonòmica sense veu. La vaga es deu a les diferències en la negociació del nou conveni col·lectiu on els sindicats CC.OO, UGT i CGT demanen a l’empresa un percentatge mínim de producció pròpia, contractes fixos pel 75% de la plantilla i un augment salarial segons l’IPC. Els sindicats van acordar el 19 de juny que no hi hauria serveis mínims durant la vaga.

Foto: Catalunya Ràdio

TELMA ORTIZ

PRESIDEIX ELS PERIODISTES ANDALUSOS. Fernando Santiago Muñoz és ratificat com a president de la Federació Andalusa d’Associacions de la Premsa (FAAP). Els objectius principals del nou directiu són lluitar contra la precarietat laboral i impulsar la creació del Col·legi de Periodistes d’Andalusia.

PREMIS CAVIA D’ABC. Té lloc a la

Foto: EFE

Casa d’ABC a Madrid el lliurament dels premis Mariano de Cavia, Luca de Tena i Mingote que enguany han correspost a Raúl del Pozo, Felipe López Caballero i Andrés Ballesteros respectivament. L’acte reuneix nombroses personalitats polítiques sota la presidència dels prínceps d’Astúries.

25 de juny

Telma Ortiz als jutjats

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

102

LA REVISTA YO DONA ATORGA PREMIS. La revista setmanal d’El Mundo, Yo Dona, premia dues dones que amb el seu treball han estat “un exemple de compromís i determinació.” Una és Carla del Ponte, prestigiosa jurista suïssa, que el passat desembre va concloure un mandat de vuit anys com a fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia. L’altra guardonada és l’exmodel i dissenyadora de Bangla Desh Bibi Russell, que fa vint anys va endegar el projecte “Moda per al Desenvolupament”. CATALUNYA RÀDIO COMPLEIX 25 ANYS. Sota el lema “Catalunya Ràdio l’hem fet entre tots”, l’emissora commemora el quart de segle de vida amb una programació especial i una festa al Teatre Nacional de Catalunya on es representa una obra inspirada en la versió radiofònica de La guerra dels mons. La festa té, segons els organitzadors “un punt de nostàlgia” però “mira cap al futur”. Tot començava el 20 de juny de 1983 quan la veu del jove Miquel Calçada

Raúl del Pozo amb els prínceps d’Astúries

21 de juny ACORD ENTRE L’AVUI I EL NEW YORK TIMES. A partir del pròxim 23 de juny apareixeran mensualment a les pàgines de l’Avui articles d’opinió signats per Umberto Eco, Noam Chomsky i Bernard-Henry Lévy. Les col·laboracions dels esmentats autors amb visions de política internacional es deuen a l’acord entre la Corporació Catalana de Comunicació, editora de l’Avui, i el diari nord-americà The New York Times. El primer dels articles a càrrec de Noam Chomsky es titula “Bush i el Pròxim Orient”.

24 de juny PHOTOESPAÑA GUARDONA UN CATALÀ. El festival Photoespaña premia el fotògraf britànic Martin Parr (Surrey-Regne Unit, 1952) i atorga el segon guardó al català Ricard Terré (Sant Boi de Llobregat, 1928). Terré començà a fotografiar en color a mitjan dels setanta amb un contingut de sàtira i valora la fotografia com a funció social. Des de fa cinquanta anys resideix a Vigo (Galícia). Algunes de les seves obres han figurat en les exposicions més destacades dels fotògrafs catalans dels anys cinquanta, com la

Foto: TVC

20 de juny

Catalunya (TVC), Mònica Terribas, ja ha consolidat el seu equip al designar els responsables de les diferents àrees de la cadena, entre els quals destaquen Oriol Grau, cap d’Entreteniment; Carles Manteca, cap d’Antena i programació; Jordi Serra, director de Programes; Joan Salvat, cap de Documentals; Josep M. Farràs, cap d’Esports; Paulí Subirà, cap de Serveis artístics; Amadeo Gassó, Explotació i producció, i Rosa Marqueta, que continua com a directora d’Informatius. Tots ells han desenvolupat anteriorment tasques de responsabilitat a TV3.

Foto: ABC

M ÚRCIA CAMINA CAP A UN COL·LEGI OFICIAL. L’Associació de la Premsa de Múrcia presenta el seu Anuari 2008 amb quaranta articles sobre els esdeveniments més importants de l’entitat, entre aquests l’unànime aprovació, el 2007, del futur Col·legi Oficial de Periodistes de la Regió de Múrcia. El passat abril l’Assemblea General Constituent de l’Associació va aprovar amb caràcter extraordinari els Estatuts del Col·legi que els serveis jurídics de presidència de Govern analitza que siguin “conforme a dret”. En els últims mesos l’Associació ha assolit quaranta noves altes.

L’ORGANIGRAMA DE MÒNICA TERRIBAS. La directora de Televisió de

Joan Salvat és nomenat cap de documentals

FOTO

PREMIADA PELS PERIODISTES PARLAMENTARIS. Una instantània del fotògraf d’El Periódico de Catalunya Agustín Catalán obté el premi de l’Associació de Periodistes Parlamentaris. En aquesta instantània apareix el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, tapant-se mitja cara amb una mà mentre amb l’altra feia un gest a un altre fotoperiodista. La imatge es va captar el 8 d’abril passat durant la sessió d’investidura de Rodríguez Zapatero.


11:31

Página 103

Foto premiada pel periodistes parlamentaris

27 de juny BASSAS DEIXA EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO. Antoni Bassas, director i

Foto: Catalunya Ràdio

presentador d’El matí de Catalunya Ràdio durant catorze anys tanca el programa d’avui amb la notícia de la seva partença, que es produirà el pròxim 18 de juliol, per “desacords amb la direcció.” La irrevocable sortida de Bassas de Catalunya Ràdio es preveu com el primer pas d’una renovació de la graella de l’emissora de la Generalitat que prepara el director Oleguer Sarsanedas. L’espai d’Antoni Bassas ha estat líder en la franja matinal de l’emissora. Fonts pròximes a l’audiovisual català afirmen que la directora general li ha brindat una “interessant oferta professional” que podria estar relacionada amb Televisió de Catalunya.

Bassas deixa El matí després de catorze anys

“EUROPA ALS MITJANS” AL CIPB. L’Oficina del Parlament Europeu, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya organitzen el debat “Europa als Mitjans” a través de dues taules rodones celebrades a l’Aula Europa. Es

Sindicat de la Imatge. S’hi poden veure obres de Txema Salvans, César Malet, Jordi Estave, Gervasio Sánchez i Ros Ribas. En conjunt les fotografies relaten històries de casa nostra o de més lluny en llocs de conflictes com el Sudan o l’Iraq.

parla de la comunicació de les institucions europees, (èxit o fracàs?) i de la Unió Europea al món (crisi o no de liderat?). En la primera taula són ponents: Maite Calvo (delegada de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona), Stephan Koppelberg (cap de Comunicació de la Comissió Europea a Barcelona), Eliseo Oliveras (corresponsal a Brussel·les d’El Periódico de Catalunya) i Carles Prats (corresponsal a Brussel·les de TV3). En la segona intervenen Eliseo Oliveras, Carles Prats, Jaume Masdeu, (director de Canals Informatius de la CCMA) i la periodista Rosa Massagué (Reporters sense Fronteres). Moderen, respectivament, Carme Colomina de Catalunya Ràdio i Manuel Cuyàs, director adjunt d’El Punt i vicepresident de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

JULIOL 2008 2 de juliol JAVIER GODÓ

PREMI DE L’APM. L’editor de La Vanguardia Javier Godó rep a la Real Casa de Correos de Madrid el premi Miguel Moya, atorgat per l’Associació de la Premsa de Madrid (APM). El Miguel Moya és un dels guardons que atorga l’entitat de periodistes i reconeix una “tasca destacada i extensa dins de l’àmbit periodístic realitzada per una persona no específicament periodista.” L’APM ha premiat altres professionals en diferents categories: el dibuixant Máximo Sanjuan (conegut per Máximo), els periodistes Ramón Sánchez Ocaña, Sergio Martín i Ángel del Rio, i Maite Cunchillos, cap de premsa de l’Audiència Nacional. Els prínceps d’Astúries ofereixen una recepció a tots els premiats.

CONFERÈNCIA ALSIUS A SANT SEBASTIÀ. El periodista Salvador Alsius, degà de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, presentador durant molts anys dels informatius de TV3, exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, pronuncia al Palau Miramar de Sant Sebastià la conferència “Ètica i televisió informativa”. Alsius defèn per als nous periodistes una formació basada en les humanitats, l’economia, el dret i la política més que en els aspectes tecnològics.

TELE 5 S’UNEIX AL MANIFEST PEL CASTELLÀ. El conseller delegat de Tele 5, Paolo Vasile, proclama en una carta adreçada al director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, la seva adhesió al “Manifiesto por la Lengua Común”, impulsat pel rotatiu. “Des de Tele 5 −diu l’escrit− queremos comunicar nuestra adhesión al Manifiesto por la Lengua Común con el propósito que cualquier ciudadano que lo desee pueda utilizar en toda España la lengua común de este territorio nacional que es el castellano.”

29 de juny FOTOS INÈDITES A LA VITRINA DEL FOTÒGRAF. Imatges que un dia no van veure la llum es recullen en el llibre La vitrina del fotògraf 2007, reeditat amb el suport del Palau Robert i de la UPIFC SD

Foto: APM

9/10/08

Foto: Agustín Catalán

142-Seccions:Layout 1

Foto de família dels guardonats amb Aguirre

L’OFICI DE PERIODISTA SEGONS GABILONDO. L’exdirector del programa Hoy por hoy de la SER i actual presentador de les notícies de la cadena Cuatro, Iñaki Gabilondo, pronuncia una conferència sobre ètica periodística en la lliçó inaugural dels cursos d’estiu de la Universitat Ramon Llull de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Gabilondo assegura que “la informació té un compromís de joc net davant


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 104

DIA A DIA

lona, Joan Cremades. Per part de la premsa intervenen Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Albert Montagut, director del diari ADN; Jesús González Albalat, d’El Periódico de Catalunya i el col·laborador del Diari de Girona Lluís Micó.

la societat.” D’aquí que societat i periodistes han de “parlar-se clar i signar un pacte de solvència i de decència que protegeixi la ciutadania de l’acció periodística no decent.”

L’ACADÈMIA DE T ELEVISIÓ LLIURA ELS PREMIS. El Gran Casino d’Aranjuez acull el lliurament dels X Premis de l’Acadèmia de Televisió. Entre els premiats destaca el guardó Toda una vida a la veterana periodista Rosa Maria Mateo. El premi al millor presentador és per a Andreu Buenafuente pel seu programa a La Sexta. Al filo de lo imposible de La 2 rep el de millor programa documental. Cuéntame… obté el de millor ficció i Matías Prats el de millor presentador d’informatius.

dels Premis Nacionals de Cultura atorga ex aequo a José Martí Gómez, Lluís Permanyer i Joan de Sagarra el Premi Nacional de Periodisme per la seva “decisiva contribució al periodisme escrit i compromís amb l’entorn social.” Martí Gómez (Morella, 1937) ha practicat diversos estils periodístics en l’àmbit de la crònica política, social i cultural. Permanyer (Barcelona, 1939) recrea la història sociocultural de Barcelona. Joan de Sagarra (París, 1939) ha exercit, entre altres especialitats periodístiques, de crític teatral. Tots tres són col·laboradors habituals de La Vanguardia. Altres premis Nacionals de Cultura s’han atorgat al programa Infos en idiomes de Barcelona TV en audiovisual i a José González Morandi i Paco Toledo en cinema pel documental “Can Tunis”.

Foto: Arxiu

3 de juliol UNA TELEVISIÓ PÚBLICA PER A TARRAGONA. El president de la demar-

4 de juliol

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

EL MÓN DE REUTERS AL PALAU ROBERT. L’agència de notícies Reuters

104

presenta al Palau Robert de Barcelona una selecció de vuitanta fotografies amb el títol “Reuters mira al món”. Són imatges espectaculars captades en moments importants de la història contemporània. La mostra està dedicada als 240 periodistes de l’agència de notícies Reuters morts durant l’exercici de la seva professió des de l’any 2.000.

R ELACIÓ ENTRE JUSTÍCIA I PREMSA. Té lloc a Girona la jornada “La justícia en el si de la societat moderna”, en el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull 2008. Hi prenen part el president de l’Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, i el magistrat gironí president de la secció 13 del Civil de l’Audiència de Barce-

Foto: Arxiu

MARTÍ GÓMEZ, PERMANYER I SAGARRA PREMI DE CULTURA. El jurat

Rosa María Mateo, premiada per l’Acadèmia de Televisió

Paco Candel obté el premi a títol pòstum

6 de juliol BAIXES

A RTVE. Cristina García Ramos, pionera dels programes del cor a TVE, presentadora de Corazón corazón, s’acomiada avui de l’audiència a causa de l’ERE de l’ens, que poc a poc ha de suprimir 4.150 treballadors. Un altre comiat es produirà els pròxims dies amb l’adéu de José Antonio Maldonado, l’home del temps que deixarà el lloc a Mònica López, la nova “dona del temps”.

7 de juliol MÒNICA LÓPEZ

Foto: La Vanguardia

cació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignasi Soler, insisteix des del diari Avui en la proposta expressada el passat mes de juny per la defensa d’una televisió pública pròpia del Camp de Tarragona. La proposició està especialment adreçada als ajuntaments que formen els consorcis adjudicataris dels tres canals públics de TDT en la qual s’haurien d’implicar també el Consorci del Camp, la Diputació de Tarragona, els consells comarcals i en general aquells agents que des de la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona han impulsat el pla estratègic.

(procedent especialment de Romania). L’MhiC lliura també els seus primers premis, que es concedeixen a títol pòstum al periodista Josep Maria Huertas Claveria i a l’escriptor Paco Candel.

Permanyer, un dels tres guardonats amb el Premi Nacional de Cultura

TVC VA ALIMENTAR LES PRODUCTORES EXTERNES. El president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Albert Sáez, revela en una sessió parlamentària que Televisió de Catalunya (TVC) va gastar el 2007 el doble en productores externes que el 2003 (l’últim exercici sota els governs de CiU) La despesa ha passat dels 17,6 milions d’euros fa cinc anys als 38,04 de l’any passat. La despesa en productores es va incrementar el 2005 i el 2006. En l’àrea de documentals i nous formats, la contractació a tercers ha baixat progressivament. El percentatge el 2003 representava el 49,7%; en anys successius va iniciar baixes fins a arribar a un 38% el 2007.

FITXA PER TVE. La meteoròloga catalana, Mònica López, (set anys fent de dona del temps a TV3) fitxa per TVE, on ocuparà la plaça que deixa José Antonio Maldonado per jubilació després de vint anys a la cadena estatal. Un dels projectes de López és introduir algunes novetats tecnològiques en forma d’isòbares animades, mapes, notícies i anàlisis d’imatges.

ELS UNIVERSITARIS DEBATEN L’ESTATUT DEL PERIODISTA. Uns cent trenta estudiants de diferents universitats van exercir de diputats durant una setmana en el Parlament i van debatre una proposició de llei sobre l’estatut del periodista. L’activitat va tenir lloc entre el 7 i l’11 de juliol en les diverses sales de la cambra catalana. Es va acabar amb una sessió plenària en la qual els joves votaren la proposta. Participaren en el debat el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, el president del CAC, Josep Maria Carbonell i el periodista Josep Cuní.

NIT DE LA COMUNICACIÓ. Prop d’un

5 de juliol PREMIS A LA IMMIGRACIÓ HISTÒRICA. El Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) de Sant Adrià, celebra la quarta edició de la Jornada Gastronòmica Multicultural amb esment a les immigracions del segle XX (procedent de l’interior de l’Estat espanyol) i la del XXI

miler de persones es reuneixen a la 40 Nit de la Comunicació per celebrar aniversari i estudiar la “profunda evolució i revolució” del sector de la comunicació. Un dels principals guardons s’atorga a Jordi Vilajoana, exdirector de Cultura i exdirector general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), ara Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 105

i ha treballat sempre en informació parlamentària.

Periodisme Camilo José Cela 2008, concedeix un premi a la periodista Montserrat Domínguez, directora del programa A vivir que són dos días de la cadena SER.

9 de juliol

Foto: Ignasi Rodríguez

DISTINCIÓ A MONTSERRAT DOMÍNGUEZ. La Fundació Independent de

Domínguez distingida per la Fundació Cela

JAUME DUCH, PORTAVEU DE L’EUROCAMBRA. La Mesa del Parlament Europeu confirma Jaume Duch com a director de Mitjans de Comunicació i portaveu de l’Eurocambra. Duch desenvolupava ambdues funcions de manera provisional des de juliol de 2006 quan va substituir el portuguès José Liberato, que va passar a ser cap de la casa civil del president de la República Portuguesa Anibal Cavaco Silva. Duch és funcionari del Parlament Europeu des de 1990

TROBADA AMB EVAN KOHLMANN AL CIPB. Organitzada pel Consolat dels Estats Units a Barcelona i el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) té lloc a la seu del propi Centre una trobada de periodistes amb Evan F. Kohlmann on es tracta de “Les xarxes terroristes islàmiques i la seva influència a Europa”. Kohlmann és doctor en Relacions Internacionals i Dret, expert en terrorisme, investigador principal de la NEFA Foundation i fundador president de Globalterroralert.com. Des de fa més d’una dècada es mou en el ciberespai intentant desfer els “secrets ocults” del terrorisme islamista i el perill d’un nou i gran atemptat a Occident. El poder econòmic dels països productors del petroli, el finançament d’alguns d’aquests a organitzacions “hostils a Occident”, són temes de debat en la trobada en la qual participen el president del CIPB Xavier Batalla i el cònsol dels Estats Units, Todd Robinson.

ELS

BISBES OBLIGUEN LOSANTOS A RECTIFICAR. Estupefacció a l’arquebisbat de Madrid arran d’unes declaracions

de Jiménez Losantos als micròfons de la COPE on va afirmar que unes missioneres víctimes d’una guerra africana haurien estat violades i presumptament autoritzades a avortar. La notícia va ocasionar les protestes del món catòlic, des d’autoritats eclesiàstiques fins a fidels de base. A les 24 hores, Losantos ha de rectificar. Des de la mateixa COPE afirma que “la notícia no és així” i la postura de l’Església davant l’avortament “és la de sempre.”

10 de juliol ANTONI BOLAÑO

DIMITEIX. El director de comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, presenta la renúncia al seu càrrec per “raons estrictament personals.”En una carta adreçada al president Montilla considera la conveniència “d’abordar canvis per renovar la il·lusió i millorar les possibilitats d’arribar als ciutadans.” Bolaño, de 48 anys, ha estat una dècada treballant al costat de José Montilla. Feia un parell de mesos havia expressat al president el desig de deixar el càrrec.

PRIMER MAPA INTERACTIU DELS MITJANS DE CATALUNYA. El Laboratori de Comunicació Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 106

DIA A DIA

presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el primer mapa interactiu de la Comunicació a Catalunya que per començar inclou la informació bàsica d’uns 1.810 mitjans (entre aquests 915 són webs, 633 publicacions en paper, 187 ràdios i 75 televisions). Les periodistes responsables de la iniciativa, Amparo Moreno i Marta Corcoy expliquen que l’objectiu és aconseguir amb el mapa un espai de cooperació entre periodistes, estudiants de Periodisme i ciutadans en general. Amparo Moreno, catedràtica de Periodisme de la UAB i directora del laboratori destaca la funció de mapa interactiu que fa visibles tots els mitjans de comunicació de Catalunya de “manera fàcil i accessible.” És accessible des del web del laboratori (www.lab-compublica.info). La primera fase del projecte s’ha realitzat els primers mesos de 2008 amb un ajut del Consell Social de la UAB.

amb un primer premi per la Fundació World Press Photo, per la Unesco, per l’OMS i Fotògraf de l’Any Fujifilm, entre altres distincions, n’ha estat el seu ponent. Soriano proposà aquestes jornades com un taller intel·lectual, és a dir no es va tractar un curs de tecnologia, ni d’història de la fotografia. La fórmula és, doncs, prou nova basada en l’estudi dels grans fotògrafs dels segle XX en relació amb la característica més rellevant del seu estil: −Alex Webb composició, David Allan Harvey− proximitat, Cartier Bresson-geometria, Gervasio Sánchez− compromís, Eugene Smith− assaig fotogràfic. Una part important de les jornades va ser pràctica: taller de retrat i taller de fotografia al carrer. Va inaugurar les Jornades Pep Bernades, antropòleg i editor d’Altaïr. També hi va participar Jordi Rovira, director de CAPÇALERA, que va oferir consells als assistents per encarar la relacions fotògraf-mitjans.

11 de juliol

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

SÁEZ

106

I CULLELL EXPLIQUEN LA RENÚNCIA DE BASSAS. La compareixença a la comissió de control parlamentari del president del consell de la CCMA, Albert Sáez, i de la directora general, Rosa Cullell, aborda el fons de la renúncia d’Antoni Bassas a continuar al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio. Sáez demana als convergents que no busquin en la renúncia “ni purgues ni crostes.” Catalunya Ràdio, segons Sáez, és un grup de comunicació que intenta prendre les “millors decisions per mantenir el lideratge.” Per la seva banda, Cullell precisa els punts que van bloquejar la negociació amb Bassas. Entre altres coses la CCMA va demanar al periodista que renovés els continguts, modifiqués l’horari (de 6 a 11 del matí en lloc de 7 a 12) i es replantegés la secció d’humor Alguna pregunta més per no topar-se amb els continguts del programa següent, Problemes domèstics, també d’humor. Antoni Bassas no es va avenir a fer canvis, segons Cullell.

12 de juliol JORNADES DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL A LA GARRIGA. El segon cap de setmana de juliol, la Fundació Universitària Martí l’Humà organitzà a la seva seu Can Ramos les II Jornades de Fotografia Documental a la Garriga. Tino Soriano, fotògraf de National Geographic, guardonat

NEUS BONET SUBSTITUEIX BASSAS. La periodista Neus Bonet, fins ara cap de programes del grup d’emissores de Catalunya Ràdio substituirà Antoni Bassas en la direcció i presentació d’El matí de Catalunya Ràdio la pròxima tardor. Bassas s’acomiadarà de l’audiència el dia 18. Durant els mesos d’estiu s’ocuparà del programa Pere Mas. El matí de Catalunya Ràdio avançarà el seu horari. Començarà a les 6 del matí i acabarà a les 11. Neus Bonet va endegar la professió a les emissores Ràdio Salou, Ràdio Popular de Reus, el Diari de Tarragona i Cadena 13 a Barcelona. El 1988 es va incorporar a Catalunya Ràdio on va editar i presentar l’informatiu Catalunya matí i L’informatiu del migdia. Més tard, durant cinc anys, va estar al capdavant de L’aparador, el magazín de tarda. El 1992 va col·laborar en la posada en marxa de Catalunya Informació i presentà a més el programa Mites del segle XX. De 1999 a 2005 fou directora de continguts d’Ona Catalana. L’any 2005 va ser nomenada cap de programes del grup d’emissores de Catalunya Ràdio.

Un exercici pràctic de les jornades

15 de juliol CRISTINA COLL, DIRECTORA DE COOPERACIÓ AMB ELS MITJANS. El Govern de la Generalitat nomena Cristina Coll directora general d’Innovació i Cooperació amb els mitjans de comunicació. El càrrec s’emmarca dintre de la reordenació de la Secretaria de Mitjans de Comunicació i va a ampliar la tasca que Coll realitzava al Departament de Cultura en relació amb els mitjans escrits.

CATALUNYA UN PAÍS DE REVISTES. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) celebra els 25 anys de vida amb la mostra “Un país de revistes” al Palau Robert. L’exposició, oberta fins al 24 de setembre de 2008, repassa la història de les publicacions en català des de les primeres passes a Perpinyà el 1624 on naixia ocasionalment La Gazeta. El 1983 es creava l’APPEC, que va arrancar amb catorze capçaleres. Actualment aplega 150 revistes associades. La mostra, organitzada pel Departament de Presidència de la Generalitat, ha estat inaugurada pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, amb assistència del president de l’APPEC, Lluís Gendrau, i del director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, Jordi Fortuny.

Foto: Catalunya Ràdio

nord-americana Barbara Probst (Nova York, 1929) guanya el premi de Periodisme Francisco Cerecedo per haver explicat la realitat política i cultural d’Espanya en els mitjans dels Estats Units i analitzar l’actualitat nord-americana en els espanyols. Probst col·labora a The New York Times, The New Yorker, The New York Review of Books i El País. És professora universitària.

16 de juliol

Foto: Fundació Martí l’Humà

EL PREMI CERECEDO PER A BARBARA PROBST. L’escriptora i periodista

Cartell commemoratiu de la mostra

Neus Bonet s’encarregarà del magazín matinal de Catalunya Ràdio

CONCURS PER TRIAR EL DIRECTOR DE BTV. El consell d’administració de la societat privada municipal Informació i Comunicació de Barcelona SA convoca un concurs públic d’on sortirà el director de Barcelona Televisió (BTV). La convocatòria, publicada al BOPB, apunta que els candidats han d’acreditar experiència com a periodistes o en gestió de mitjans. L’elegit desenvoluparà les funcions directives amb “respecte a les decisions adoptades pel consell d’administració i envers el contracte-programa de la televisió pública.” El futur director de BTV podrà escollir el seu equip periodístic després que el Col·legi


11:31

Página 107

de Periodistes de Catalunya i el Sindicat de Periodistes reclamessin al consistori aquesta potestat. Prèviament s’havia subordinat la figura del director a les directrius dels cinc membres del consell d’administració designats a proposta dels grups municipals. Aquests es reservaven fins i tot el nomenament dels caps d’informatius i de programes.

NOU

JUDICI PER A JIMÉNEZ LOSANTOS. El periodista de la COPE, Federico Jiménez Losantos acut al Jutjat de Primera Instància número 69 de Madrid a causa de la demanda interposada per l’exdirector de l’ABC José Antonio Zarzalejos sobre un presumpte delicte contra l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. Zarzalejos sol·licita que Losantos sigui condemnat a pagar-li una indemnització de 600.000 euros pels danys morals que va ocasionar a ell i la seva família en termes “injuriosos, vexatoris i difamatoris.” La fiscal María Gómez Galindo insta la titular del Jutjat que instrueix la demanda que l’estimi en la seva totalitat (amb la quantia de 600.000 euros inclosa). Losantos diu durant el judici que els seus comentaris eren satírics.

18 de juliol REUNIÓ AMB EL CÒNSOL GENERAL DE FRANÇA AL CIPB. L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) en col·laboració amb la Secretaria per a la Unió Europea celebra al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) una reunió de treball de periodistes amb Pascal Brice, cònsol general de França a Barcelona per tractar de la presidència francesa de la UE iniciada el passat 1 de juliol.

23 de juliol SÒRIA

ACOMIADA L’ANALÒGICA. Els veïns de Sòria s’acomiaden de la televisió de “tota la vida” amb l’encesa digital que s’anticipa a l’obligat 2010. El fet es converteix en una festa ciutadana presidida pel ministre d’Indústria, Miguel Sebastián. Unes 162 localitats, a més de la capital, comparteixen l’apagada analògica, primera experimentada a l’Estat.

UN JUTGE OBLIGA YOUTUBE A RETIRAR VÍDEOS DE TELE 5. El Jutjat del Mercantil número 7 de Madrid estima la petició de Tele 5 perquè no es difonguin a YouTube vídeos de la cadena. L’auto, contra el qual no hi ha cap recurs d’apel·lació, ordena que cessi l’ús de vídeos i gravacions audiovisuals mentre el portal no tingui autorització expressa i per escrit de Tele 5 i Tele 5-Cinema.”

26 de juliol EMET POC CINEMA EN CATALÀ. Un estudi de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) assenyala que Televisió de Catalunya (TV3 i el 33) emeten poc cinema en català, tot i que li reserven el millor horari. L’informe revela que el 75% de les pel·lícules emeses entre el 2005 i el 2006 eren nord-americanes. Pel que fa als films catalans programats per TV3 són produccions realitzades un o dos anys abans de la seva emissió. Quant a la presència de pel·lícules europees a TV3 −entre les quals s’inclouen les de producció catalana i espanyola− el 2005 se’n van projectar un 18,5% (197 títols) i el 2006 un 20% (189 títols).

tualment director general del diari Público, és nomenat nou director del Canal 24 Horas d’informació contínua de TVE en substitució de Juantxo Vidal, que accedeix al càrrec de director de Centres Territorials. El Consell d’Informatius de TVE, de representació professional, lamenta que el nomenament no li hagi estat consultat tal com obliga l’article 54 de l’Estatut d’Informació.

28 de juliol I MATGES TROBADES D ’AGUSTÍ CENTELLES. Un centenar de fotografies del fotògraf català Agustí Centelles han estat recuperades pels seus fills Sergi i Octavi, que van descobrir en una capsa de galetes les imatges en paper, captades pel seu pare durant la Guerra Civil. Centelles també tenia el seu material gràfic (uns nou mil negatius), que va ocultar durant trenta-dos anys en una maleta, dipositada a Carcassona durant l’exili. L’exposició organitzada a la Virreina l’any 2006 va permetre contemplar aquelles imatges recuperades a les quals ara se n’afegiran altres tantes que han dormit guardades.

Foto: Arxiu

E SCRIBANO

Valentín, nou director de Canal 24 horas

Escribano inicia una nova etapa a Notro TV

TVC

22 de juliol TVE FITXA JUAN PEDRO VALENTÍN. El periodista Juan Pedro Valentín, ac-

namentalment en produccions de ficció i espais d’actualitat. Escribano (Vilanova i la Geltrú, 1958) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser director de TV3 des de 2004 fins al passat mes de juny. Ha estat premi nacional de Periodisme i guardonat amb l’Ondas el 1994 i el 1996. A Notro TV s’ocuparà del desenvolupament de programes d’entreteniment i d’actualitat.

DIRECTOR DE CONTINGUTS DE NOTRO TV. L’exdirector de TV3, Francesc Escribano, és nomenat nou director de continguts de Notro TV, divisió audiovisual del grup Vértice 360º. És productora entre altres sèries de La família Mata (Antena 3) i Cuestión de sexo (Cuatro). Notro està especialitzada fo-

29 de juliol JORNADA

DE LA PREMSA GRATUÏTA AL CIPB. L’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) presenta en el Centre Internacional de Premsa de Barcelona les Terceres Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, que tindran lloc els dies 19, 21 i 29 de novembre a l’auditori Axa de Barcelona. Les jornades seran un aparador per conèixer les novetats editorials, les solucions tècniques i els reptes de futur de les publicacions gratuïtes. S’han adherit a les Jornades diverses institucions públiques i privades. L’ACPG va néixer el 1997 i avui agrupa 180 capçaleres de premsa gratuïta i portals web.

ZETA REBUTJA L’OFERTA DE COMPRA DE GALLARDO. El consell d’administració del grup Zeta rebutja l’oferta de compra majoritària d’accions per part del grup Industrial extremeny Alfons Gallardo. Després d’un preacord rubricat el passat 30 de maig, Gallardo hauria fet una nova oferta a la baixa rebutjada pel grup periodístic creat per Antonio Asensio. Passades les vacances d’estiu el consell d’administració de Zeta es reunirà per assumir una nova estratègia empresarial que podria incloure la venda d’actius i una possible reducció de plantilla.

NOVA CONDEMNA PER A JIMÉNEZ LOSANTOS. El jutjat de Primera Instància número 69 de Madrid condemna el director de La mañana de la COPE a indemnitzar amb 100.000 euros l’exdirector de l’ABC José Antonio Zarzalejos, pels “danys morals” causats pels insults i afirmacions injurioses vessades des del programa. La jutge María Asunción Ramírez adverteix Losantos que en el futur s’abstingui de realitzar intromissions il·legítimes en

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

9/10/08

Foto: TVC

142-Seccions:Layout 1

107


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 108

DIA A DIA

Foto: EFE

el dret a l’honor de Zarzalejos. També obliga Losantos a llegir la sentència en el seu programa. I recorda que la Constitució “no reconeix de cap manera un pretès dret a l’insult.” Losantos ha tingut altres tres anteriors condemnes i té pendents tres judicis. El locutor planeja utilitzar les “mateixes armes” contra els que l’han demandat amb “una bateria de demandes”.

Losantos durant la seva visita als jutjats

30 de juliol RTVE

APROVA EL CONTRACTEPROGRAMA. El Consell d’Administració de la Corporació RTVE dóna el vistiplau al contracte-programa sense resoldre encara la subvenció que rebrà del Govern durant el tres anys de vigència del mateix (de 2008 a 2010). El text pactat pel president de la Corporació, Luís Fernández amb el Govern inclou les àrees de publicitat, producció, emissió, canals temàtics, ràdio, audiència i plantilla.

nua) Clan TV (infantil), Teledeporte, Canal Cultura, TVE HD (emissions en alta definició) i TVE Internacional.

DECÉS DE PACO ONTAÑÓN. El fotoperiodista Paco Ontañón i Núñez mor a 78 anys i deixa un llegat professional com a reporter arreu del món. Havia nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1930. Va quedar orfe durant la Guerra Civil, en què va passar moltes calamitats per ajudar a l’economia familiar. Durant tot el franquisme va treballar sense carnet de premsa oficial. El 1956 es va fer soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya on va contactar amb els fotògrafs integrants del grup AFAL a Catalunya (Oriol Maspons, Ramon Masats, Xavier Miserachs, Ricard Terré...). Va ser fotògraf d’El País i d’El País Semanal, va fer nombrosos reportatges per a llibres de l’editorial Lunnwerg. El 1992 fou el fotògraf del llibre oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona. Últimament preparava un llibre que recreava les seves experiències en el món del fotoperiodisme i del reportatge.

7 d’agost SERVEIS PER A SORDS A TVC. Televisió de Catalunya (TVC) participa en el projecte europeu DTV 4 All (Televisió Digital per a tothom) per impulsar i millorar els serveis d’accessibilitat a la televisió digital per a persones amb discapacitats auditives i visuals. TVC farà proves pilot sobre autodescripció, llenguatge de signes i subtitulació per a vídeo en les seves pàgines web. El projecte està finançat per la Comissió Europea.

AGOST 2008 4 d’agost TVE TINDRÀ VUIT CANALS DE TDT EL 2010. En el moment en què el 2010 es produeix i l’apagada de la televisió analògica, Televisió Espanyola tindrà actius els vuit canals de televisió digital terrestre que té al seu càrrec, segons fonts de la Corporació RTVE. Els vuit canals seran:TVE 1, La 2, Canal 24 Hores (d’informació contí-

17 d’agost M OR EL COMUNICADOR XILÈ J ORGE O RELLANA . Qualificat d’“d’home de ràdio” mor a Madrid a 92 anys l’escriptor i comunicador xilè Jorge Cucho Orellana.Va ser el primer locutor de la ràdio xilena el 1940, creador de programes radiofònics i de la seva pròpia agència de publicitat que va dirigir fins al 1973, quan va exiliar-se a Espanya després del cop d’Estat

militar contra Salvador Allende. A la ràdio havia entrevistat personatges com Pablo Neruda, Atahualpa Yupanqui, els expresidents Arturo Alessandri i Allende, i els actors Margarita Xirgu i Alberto Closas. El seu llibre Una mirada hacia atras, publicat el 2006, recollia part de les seves experiències periodístiques.

21 d’agost UN JUTGE PROHIBEIX EMETRE IMATGES DE L’ACCIDENT AERI. El titular del jutjat número 11 de Madrid, Javier Pérez, prohibeix a les televisions difondre imatges dels vídeos gravats pels equips d’emergència en l’accident aeri de Barajas. El magistrat vol preservar el drets de les víctimes a la intimitat i evitar escenes que podrien ferir la sensibilitat del públic. Les cadenes que han ofert tan sols imatges de videoaficionats, es mostren propícies a acatar l’ordre judicial malgrat que algunes defensen l’autoregulació. El president de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), Fernando González Urbaneja, recomana als mitjans que separin la informació de l’entreteniment. Totes les cadenes segueixen pendents de les informaciones relatives a l’accident i de l‘estat dels supervivents hospitalitzats.

22 d’agost RSF DENUNCIA POC RESPECTE A LA CARTA OLÍMPICA. Reporters sense Fronteres (RsF) fa un balanç negatiu de la llibertat d’expressió als Jocs Olímpics de Pequín. En un comunicat emès avui, l’organització diu que si bé els periodistes han pogut cobrir les proves esportives en bones condicions, han tingut problemes per cobrir manifestacions o investigacions sobre temes “sensibles”, segons el criteri del govern xinès. Els Jocs, segons RsF, “han estat propicis per a detencions, condemnes, censura, assetjament de més de cent periodistes, blocaires i dissidents”, fets que són una gran responsabilitat del Comitè Olímpic Internacional (COI).


9/10/08

11:31

Página 109

LA

PREMSA EN LÍNIA AMENAÇA LA DE PAPER. Internet, la crisi publicitària i els diaris en línia causen problemes a la premsa tradicional, particularment als EstatsUnits. En les últimes setmanes el Chicago Tribune ha suprimit 80 llocs de treball; 250, Los Angeles Times i el Milwakee Journal Sentinel, 130. El conegut analista Philip Meyer s’aventura a pronosticar la “defunció dels diaris tradicionals per al 2043”. En contrapartida aquest pronòstic a l’Àsia augmenta l’afecció als diari de paper. La Xina i l’Índia venen 107 milions d’exemplars al dia segons xifres presentades per la World Newspapers Association (WAN) en el passat congrés mundial de periòdics.

28 d’agost L’EDICIÓ ESPANYOLA DEL VANITY FAIR AL QUIOSC. Surt a la venda el primer número de l’edició espanyola de Vanity Fair amb el mateix estil de contingut que l’ha fet famosa internacionalment. L’edita el grup Condé Nast. Tindrà periodicitat mensual i costarà 3,50 euros. El número inicial consta de 340 pàgines i mostra la reina de Jordània a la portada.

31 d’agost

24 d’agost TV3 PREPARA DOS DOCUMENTALS HISTÒRICS. El periodista Enric Calpena, presentador dels documentals històrics al canal 33 i del programa de divulgació històrica En guàrdia que s’emet els diumenges al migdia a Catalunya Ràdio, prepara per a la pròxima temporada a TV3 dos documentals. Un d’aquests documentals tracta el 200 aniversari de l’anomenada Guerra del Francès (1808-1814), mentre que l’altre aborda el tema del 800 aniversari del rei Jaume I (1208). Els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, faran de guies televisius dels programes. Pujol parlarà de la Guerra del Francès i Maragall de Jaume I.

27 d’agost LA BBC

ACOMIADA UN PERIODISTA PER BURLAR-SE DEL 20-A. La cadena pública britànica (BBC) demana excuses per “l’inapropiat comentari d’un periodista” que retransmetia un partit de futbol i se li va ocórrer comparar els gols del matx amb l’accident aeri del passat 20 d’agost passat a Barajas. En el comentari digué que els davanters del Rochdale (l’equip guanyador)” feia més forats en la defensa de l’equip contrincant que en un avió espanyol.” El comentari li ha costat a la periodista l’acomiadament.

EL “PICA D’ESTATS” INCORPORA LES NOVES TECNOLOGIES. El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, amb la marca turística Ara Lleida convoca el 20è Premi Turístic Internacional Pica d’Estats amb una dotació de 45.000 euros i la incorporació d’un nou apartat destinat a les noves tecnologies. En la vintena edició el guardó constarà de nou categories destinades a premiar els millors treballs periodístics de Premsa escrita, Ràdio, Televisió i a partir d’ara Internet. El període d’inscripció s’obrirà pel termini d’un mes a comptar des del 18 d’octubre de 2008.

Pascal Maitre, Patrick Robert i Philip Blenkinsop. Les exposicions estan distribuïdes en vuit edificis, a més d’una retrospectiva de Horst Faas, director de l’equip d’Associated Press a la guerra del Vietnam. Les imatges de l’actual edició posen en relleu les desgràcies ocasionades per la guerra: immigració, malalties, fam. Taules rodones i debats tindran efecte dins del Visa pour l’Image, un dels quals es desenvoluparà entorn de les dones afganeses. Hi serà present Carolina Laurent, reportera membre del diari Roz i altres testimonis afganesos.

Portada del primer número de Vanity Fair

30 d’agost FESTIVAL DE FOTOPERIODISME A PERPINYÀ. Visa pour l’Image és des d’avui i fins al 14 de setembre la gran cita del fotoperiodisme a Perpinyà. Enguany el festival celebra el vintè aniversari amb la participació de trenta exposicions, sis projeccions, col·loquis i el lliurament dels seus prestigiosos premis. Entre els fotoperiodistes participants figuren Jan Grarup, Stanley Green,

RTVE CANVIA D’IMATGE. La nova temporada de RTVE comença amb un canvi d’imatge a TVE, RNE i mitjans interactius de la Corporació. Consisteix en un nou logotip de disseny conceptual i més color. L’estrena de la imatge corporativa tindrà efecte demà dia 1 de setembre. La cadena, segons el seu director Javier Pons, no presentarà grans novetats però si que vol reforçar els pilars bàsics de les emissores de l’ens: “informació, ficció, entreteniment, cultura i esports.”

Antic i nou logo de TVE

Un record per a... La matinada del 25 de juny moria el periodista Josep M. Cortada, professional de l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL) on havia treballat durant 27 anys. Els seus companys recorden la humanitat i companyonia, de qui anomenaven familiarment Xane. El passat 2 de setembre moria als 52 anys el periodista britànic Alex Scott, que feia molt temps que residia a Barcelona. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Sussex, Scott era membre de la National Union of Journalist of UK and Ireland. Abans de la seva arribada a la ciutat comptal va treballar com a corresponsal a Brusel·les per mitjans de comunicació com The Guardian, Thomson Reginals o la BBC. Un cop a Catalunya va col·laborar amb l’agència Reuters, Irish Times, Newsweek i Metropolitan, entre d’altres mitjans. Va treballar durant molts anys des del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CPIB) on el recorden com una persona generosa i exquisita. Teodor Garriga i Osca, va morir el 10 de juny a l’edat de 99 anys (per a més informació veure Teodor Garriga, home de paraula, Capçalera 141). Gonzalo Pérez de Olaguer, va morir el passat 2 de juny als 71 anys d’edat (per a més informació veure Pérez de Olaguer, el crític de la generositat, Capçalera 141).

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Seccions:Layout 1

109


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 110

E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

RESUMEN EN CASTELLANO

110

MEMORIA PERDIDA: TRES HISTORIAS DEL ADIÓS A RTVE

“NECESITAMOS SER FIELES A LOS PRINCIPIOS ÉTICOS DEL PERIODISMO”

Las prejubilaciones llegan al periodismo cortando en seco largas trayectorias profesionales. Tres afectados por el ERE de TVE (Pere Barthe, Carme Pàez y Jaume Codina) repasan cómo es su vida tras la prejubilación. Todo empezó hace dos años y medio, cuando el “ente público” decidía poner en marcha un Expediente de Regulación de Empleo que afectaría a casi un 50% de la plantilla. El “Acuerdo para la constitución de la Corporación RTVE” establecía la estructura organizativa de la nueva empresa. El número de personas que formarían parte de ella: 5.900 trabajadores fijos y 500 temporales. En palabras de Francisco Pérez, abogado del Colectivo Ronda, “la creación de la Corporación permite liquidar lo que antes se llamaba ente público, con lo que la inmensa deuda de RTVE pasa a ser asumida por la vieja estructura y, por consiguiente, la Corporación empieza a caminar limpia y sin déficits. Con el añadido de que los nuevos contratados son gente que se regirán con una escala salarial a la baja. Por lo tanto, se da el caso que para tareas idénticas, los nuevos contratados cobrarán menos dinero”. Pere Barthe, ex redactor de deportes y ex jefe de deportes, está convencido de que la reforma podría haberse hecho de otra manera. Para él, “han conseguido hacer una limpieza étnica acojonante. No sólo no se cuenta con los ex RTVE para nada, sino que hemos desaparecido del mapa, como si nunca hubiéramos existido. Desde el 1 de mayo de 2007 no he vuelto. (…) Creo que la idea es que nos dediquemos a cobrar y a callar”. Jaume Codina, ex redactor de informativos y ex director de Línea 900, recuerda que “sentí muy de cerca todo el proceso del ERE. Se vio que era una manera de echar a todos los trabajadores que más cobraban estableciendo unas condiciones económicas muy buenas y a la vez cubrirse las espaldas, ya que una vez adherido al ERE ningún trabajador podía irse a trabajar a la competencia”. Cuando supo que le tocaba irse, Jaume decidió que quería seguir sintiéndose activo y útil, y ahora trabaja como jefe de comunicación de Médicos sin Fronteras. El tercer caso es el de Carme Pàez, ex redactora y presentadora de informativos, de programas documentales y ex directora de RNE en Cataluña, quien reconoce que “la situación de déficit acumulado de RTVE era imposible de resolver, aunque la gestión que se hacía fuera impecable. (…) Que la base de una reforma en la radio y la televisión públicas sea deshacerse de los trabajadores que tienen una edad determinada no es el mejor método, pero como hacía falta una salida, buscaron una, la aplicaron y ya está”. Pàez ahora es miembro del consejo de administración de BTV, un trabajo no remunerado que le permite seguir vinculada a su profesión.

En el marco de la tradicional recepción que el President de la Generalitat celebra cada año con los periodistas en el Palau de la Generalitat, el 3 de septiembre el decano del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, ofreció un discurso que incidió en temas esenciales para la profesión. Rius empezó manifestando que “políticos y periodistas comparten, desde posiciones necesariamente distintas, la responsabilidad de fortalecer la democracia y las libertades”. Los periodistas ejercen el deber y el derecho constitucional a la libertad de expresión y a la información veraz y relevante, y por ello, “necesitamos ser fieles a los principios éticos del periodismo, pero también necesitamos nuestro espacio de libertad y de autonomía profesional, tanto en los medios privados como en los medios públicos”, admite Rius. Por otro lado, la aprobación hace un año de la Ley de la CCMA ha de servir para recordar a los gestores y periodistas de TV3 y de Catalunya Ràdio que deben recuperar el espíritu inicial de una ley que sobre todo pretende evitar que los medios sean un instrumento del Gobierno o de los partidos políticos. Del mismo modo, hay que trabajar por una RTVE y una Agencia EFE con la presencia y recursos que permitan superar, desde Cataluña, los prejuicios y las incomprensiones que la alejan del resto de comunidades, y apostar por unos medios públicos que sean un modelo a imitar, lejos de la lucha por la audiencia. “Además de espacios de libertad los periodistas necesitamos condiciones dignas para ejercer nuestro deber constitucional”. En este sentido, cabe denunciar que la profesión sufre una creciente precariedad laboral, especialmente grave en el caso de los periodistas jóvenes, que a menudo se ven obligados a aceptar condiciones laborales indignas. En la lucha contra la precariedad, se valora de forma muy positiva que la Generalitat lo haya incorporado como un mérito a la hora de conceder ayudas públicas. Otro reto pendiente es la conciliación entre el trabajo y la vida privada, que supone uno de los principales frenos a la paridad y a la presencia de mujeres en los lugares de responsabilidad. “Resulta sangrante ver el contraste entre una mayoría femenina en las facultades de Ciencias de la Comunicación y una minoría de mujeres en los consejos directivos de los medios”, lamenta. En definitiva, “la democracia de calidad a la que aspiramos reclama un periodismo de calidad. Que no es otro que aquél que responde a los valores de veracidad, rigor, pluralidad, crítica, respeto, voluntad de independencia y compromiso con los ciudadanos”, concluye Rius. Para lograrlo hay que dotarse del marco legal necesario, un Estatuto del Periodista que garantice los instrumentos para ejercer la profesión con responsabilidad.

XÈNIA BUSSÉ

GOOGLE, ¿REVOLUCIÓN CULTURAL? El pasado 11 de junio, el jurado de los Príncipe de Asturias premiaba a la empresa tecnológica Google en la categoría de Comunicación y Humanidades por su capacidad para “poner de forma instantánea y selectiva al alcance de centenares de millones de personas el enorme caudal de información de Internet”. En diez años, esta compañía, cuyo propósito es indexar, ordenar y ofrecer toda la información que existe en el mundo y no sólo en

Internet, ha conseguido convertirse en una pieza fundamental de la sociedad de la información gracias a su buscador Google, ideado por dos jóvenes estudiantes, Sergey Brin y Larry Page, de la Universidad de Stanford (California). Juntos inventaron un sistema para determinar el orden de los resultados que ofrecía su buscador basándose en la relevancia de las páginas. Por su rapidez, eficacia y sencillez, en Estados Unidos cerca del 70% de las búsquedas ya se hacen en Google; porcentaje que supera Europa con el 87% en el Reino Unido y el 90% en España. Hoy se ha convertido en una de las empresas más valiosas y admiradas del mundo, y su marca ha conseguido superar en valor la de empresas como Coca-cola, Nike o Apple. Pero además de las búsquedas, Google ha ido añadiendo servicios a su amplia oferta.Algunos ejemplos son la compra por 1.600 millones de dólares de YouTube, su potente servicio de mapas y cálculo de rutas Google Maps; las aplicaciones Google Earth y Google Sky, que sirven para explorar cielo y tierra o la aplicación Google News, que busca, organiza y publica titulares junto a un resumen de las noticias. Sin embargo, el premio no ha estado exento de polémicas. Uno de los motivos más mencionados contra la concesión es el de la política seguida por Google en China, donde la empresa aceptó aplicar un cierto grado de censura de los resultados que ofrecía el buscador, cediendo a las presiones del gobierno chino. En cualquier caso, nadie puede negar lo que ha conseguido esta firma estadounidense. “Nuestra verdadera pasión es poder ayudar a que toda la gente pueda acceder a la información que quiera en el idioma que prefiera”, afirmó el presidente de Google, Eric Schmidt, en su declaración de agradecimiento por el premio. ISMAEL NAFRÍA


9/10/08

11:31

Página 111

Entrevista a José Antonio Zarzalejos, periodista

“EL MANIFIESTO”, LA ÚLTIMA GUERRA MEDIÁTICA

UN CUARTO DE SIGLO CON TV3 Y CATALUNYA RÀDIO

Tras ocho años al frente del ABC —repartidos en dos etapas—, José Antonio Zarzalejos fue cesado en febrero de 2008 por haberse negado a secundar las teorías conspiratorias del 11-M y apostar por una derecha más moderada en España. Este periodista bilbaíno, que ahora trabaja como vicepresidente ejecutivo en una consultoría y está preparando un libro que pretende acallar muchas voces, habla sin tapujos. Indignado y decepcionado por cómo se desarrollaron los hechos, a los que califica de “auténtica encerrona”, Zarzalejos cuenta cómo fue llevado a una reunión mediante engaño y no tuvo ni siquiera tiempo de despedirse de la redacción. Su cese, orquestado por los directivos de Vocento, es parte de una estrategia conjunta para colocar a Esperanza Aguirre al frente del PP. Los problemas empezaron cuando arranca su segunda etapa al frente del periódico, en diciembre de 2005, en la que ya advierte de que no secundará la “gran mentira que era la ‘conspiración del 11-M’, ni el secuestro de la derecha por parte de una serie de medios, singularmente la COPE, pero también El Mundo, que aconsejan a la derecha situarse en posiciones más extremas”. Dos años y medio después de rebelarse contra esta situación, es destituido de su cargo. La única explicación que recibió del consejero delegado de Vocento por su cese fue que “queremos hacer nosotros las elecciones”, en referencia a las elecciones de marzo. No querían que un periodista de corte moderado dirigiera el periódico ni durante los comicios ni en la fase post-electoral, porque no habría favorecido las tesis de la derecha más dura encabezada por Aguirre .Vocento hizo primero un pacto mediático de no agresión con la COPE —que explica por qué no recibió ayuda de la asesoría jurídica del ABC al interponer una demanda a Jiménez Losantos por los insultos recibidos—, y luego firmó un pacto político con Aguirre. Pero no solamente firmaron su cese sino también su sucesión. Querían llevar el periódico hacia la derecha, quitar de en medio a La Razón, olvidarse de la oposición a Jiménez Losantos y apostar por Aguirre que se perfilaba como caballo ganador dentro del PP. En referencia a Aguirre –de quien dice que es vanidosa y bastante ignorante–, confiesa que “nunca he tenido presiones tan fuertes como las de Esperanza Aguirre”, y sigue,“no conozco a ningún personaje político con poder político y económico que tenga un comportamiento más alejado de algunas prácticas democráticas respecto a los medios de comunicación”. Según Zarzalejos “el futuro de un periódico de la derecha española pasa por comprender el ‘hecho periférico”.

El 23 de junio se presentaba en el Ateneo de Madrid el “Manifiesto por una lengua común”, firmado por un grupo de intelectuales. que reivindicaba la importancia del castellano como lengua común, su posición asimétrica respecto al resto de lenguas oficiales, que se modificara la Constitución y los estatutos de autonomía para garantizar “en todos los campos y en todo el territorio nacional” los derechos de los que opten por el castellano, entre otras demandas. Desde el principio, el manifiesto ha contado con la implicación de partidos políticos (UPyD, PP y Ciudadanos), pero también con la de determinados medios que no sólo se han limitado a informar sino que han implicado en la campaña. El Mundo es el primero que se apunta a esta carrera mediática y apuesta fuerte por la defensa encarnizada del idioma de Cervantes con páginas enteras, editoriales y portadas, a la par que empiezan a barajarse los primeros nombres de personajes conocidos que lo apoyan. A El Mundo se une La COPE, fiel compañera de causas, y el ABC de la nueva etapa, que sin Zarzalejos al frente ha virado hacia la derecha mientras que La Razón decide quedarse al margen, lo que irrita a los defensores del manifiesto. De hecho, el director del rotativo, Francisco Marhuenda reconoce a CAPÇALERA que “en Cataluña no hay apartheid lingüístico”, y que no está dispuesto, como medio de comunicación,“a legitimar la mentira”. Para entender los distintos posicionamientos de los medios de comunicación respecto al manifiesto, es necesario tener en cuenta la batalla mediática entre Planeta (La Razón,Antena 3, Onda Cero) y Vocento (ABC, Punto Radio, El Correo…).Todas estas batallas empresariales no se reproducen en las redacciones. De hecho, un periodista de El Mundo reconoce que “en la redacción se ha vivido como un tema más. Nadie se ha manifestado ni a favor, ni en contra. No ha habido reacciones de ningún tipo”. Pero en realidad, sí que hay alguna sorpresa, como la adhesión de Telecinco al manifiesto,A qué se debe esta adhesión aún no está claro, ni tan siquiera para los propios periodistas de la redacción de Telecinco en Cataluña, pero la reacción no tardó en llegar.Varias iniciativas particulares en forma de cadenas de correos electrónicos incitaban al boicot. Por otro lado, ni El Mundo ni Telecinco han sacado rédito alguno de toda esta campaña mediática; al contrario, tanto las ventas de uno como el share del otro han disminuido en los meses de verano. En cambio, la formación que lidera Rosa Díez avanza y pasa de un 1,2% de los votos en las pasadas elecciones generales a una estimación de votos de un 4,2%. Se calcula que en otoño se presentarán las firmas recogidas.

Durante 25 años,TV3 y Catalunya Ràdio han pasado por distintos momentos, unos más dulces que otros. Pero de lo que no hay duda es que ambas han logrado ser líderes de audiencia en Cataluña durante una larga temporada, se han convertido en un referente para la población y han desempeñado un papel clave en el proceso de normalización lingüística. “Son las cero horas, cero minutos, del día 20 de junio de 1983. Empezamos en este momento una tarea deseada e importante: la puesta en marcha de Catalunya Ràdio”. Con estas palabras del periodista Miquel Calçada se daba el pistoletazo de salida a las emisiones de la emisora catalana. Por su lado, TV3 empezó a emitir por primera vez el 10 de septiembre de 1983, en medio de un clima de hostilidad entre el Gobierno de Madrid y TVE, que hasta entonces monopolizaba las emisiones, y la sociedad catalana, que esperaba con ilusión poder disponer de una televisión en su lengua. Tras varios intentos y proyectos, la Generalitat decidió impulsar un tercer canal en catalán de titularidad pública, que dependiera de ella, y el 3 de diciembre de 1981 el Parlament de Catalunya aprobó una proposición de ley de creación del canal. La Generalitat optó entonces por trasladar la responsabilidad sobre la creación del nuevo canal a Presidencia, con

JORDI ROVIRA

JORDI ROVIRA

“NADIE ME HA PRESIONADO NUNCA TANTO COMO ESPERANZA AGUIRRE”

Lluís Prenafeta al frente; también creó la Direcció General del Règim Jurídic de Ràdio i Televisió, a cargo de Jaume Casajoana, y como director general del proyecto del Tercer Canal Jordi Pujol nombró, sorprendentemente, al periodista Alfonso Quintà, un periodista de la edición catalana de El País que había sido muy crítico con su gestión, en especial en el caso de Banca Catalana. Quintà presentó su proyecto en diciembre de 1982 con la idea de que “en Cataluña no puede haber reconstrucción nacional, recuperación plena y total de nuestra identidad cultural y lingüística sin una televisión institucional, de alto grado de profesionalización, de altura de miras en cuanto a planteamiento y fuerte audiencia”. La primera reacción del director general de RTVE, José María Calviño, hombre de confianza del vicepresidente del Gobierno español, Alfonso Guerra, fue la de recomendar “a los impulsores del proyecto de una

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Seccions:Layout 1

111


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:31

Página 112

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

R E P O R TATG E

112

televisión catalana que hicieran una televisión ‘antropológica’ y dejaran a un lado los temas de alcance estatal o internacional en los que TVE tenía una experiencia muy superior”, apunta Josep M. Baget en su libro La Nostra:Vint anys de TV3 (ed. Proa). Estas declaraciones provocaron una reacción entre un grupo de intelectuales, políticos, artistas y profesionales que hicieron un escrito de protesta. Calviño cree que sus palabras se malinterpretaron y se quiso asociar antropología con folclore. Por otro lado, ante las presiones del Gobierno central que ponía trabas al proyecto negando la utilización de la red de emisores y enlaces de TVE, así como su negativa a que TV3 accediera a la UER que le daría acceso a noticias internacionales, la respuesta de Pujol fue construir emisores y enlaces paralelos a los ya situados para TVE con el objetivo de disponer de una red propia. Una vez superados los obstáculos iniciales, TV3 empezó a emitir el 10 de septiembre de 1983. Los principales atractivos de la primera emisión fueron un capítulo de la serie Dallas, que hasta entonces se había emitido para TVE, y la retransmisión del partido de la liga de fútbol Barça-Osasuna. Por otro lado, la esperada y discutida ley de los terceros canales se aprobó finalmente en diciembre. El texto disponía que la titularidad de la red sería estatal y que RTVE tendría prioridad en cuanto a la contratación de programas en directo, principalmente en las retransmisiones deportivas. Sin embargo, tuvo que pasar un año hasta que no se hiciera efectiva la legalización de la cadena. El 16 de enero de 1984 empiezan por fin las emisiones regulares de TV3. Se empezó emitiendo sólo catorce horas semanales, pero desde el principio se puso en marcha el Telenotícies (telediario). Catalunya Ràdio iba más deprisa, y ese mismo año alcanzaba ya una cobertura del 80% del territorio y del 90% de la población. Es entonces cuando tras su periodo como director general, Quintà es cesado por el nuevo director de la Corporación, Joan Granados, nombrado por Jordi Pujol. Un cuarto de siglo después, Quintà se muestra arrepentido de aquella fase laboral de su vida y defiende que fue él quien dimitó del cargo. Las condiciones laborales de los comienzos no fueron demasiado buenas. El otro inconveniente con que se encontraron los primeros periodistas de TV3 estaba relacionado con la falta de colaboración por parte de TVE y la imposibilidad de utilizar sus enlaces. “Muy al principio, la delegación de París nos ponía imágenes en una cinta de todo lo que había pasado internacionalmente relevante y luego nos las enviaban a la estación de televisión más próxima a la frontera con España, y desde allí las traímos en coche hasta Barcelona”, rememora Esther Fernández. Pero una vez sorteados todos los obstáculos legales y políticos que TV3 sufrió al principio, se inicia un nuevo periodo de

consolidación en la cadena autonómica que se ve materializado con la inauguración oficial de los estudios de Sant Joan Despí en abril de 1986.A esta inauguración se sumó la llegada de Pilar Miró a TVE, y con ella, la cesión inmediata del uso de la red y la cesión puntual para la retransmisión de eventos de carácter especial, tal y como se había acordado. Es en estos momentos cuando empieza una lucha real por la audiencia. En sólo dos años, TV3 se empezaba a consolidar en Cataluña. Cuando las cosas parecían ir mejor, aparece un nuevo obstáculo, el inminente aterrizaje de las cadenas privadas. El Canal 33 empieza su emisión en pruebas en 1988, aunque no sin problemas por culpa de la intención de TVE de crear un tercer canal en Cataluña. En cambio, en la radio el panorama era mucho más sencillo y exitoso. Catalunya Ràdio se convirtió por primera vez en líder de audiencia ya en 1989, posición que ha mantenido hasta la actualidad. Tras once años en el cargo, Joan Granados es sustituido por Jordi Vilajoana en enero de 1995. La situación económica de TV3 no es tan buena como sus audiencias, y el nuevo director general inicia una fase de renovación y de limitación del gasto, para reducir el déficit que hereda de la época de Granados. Lo que no cambia son las críticas de falta de pluralidad política en TV3 y la excesiva dependencia del Gobierno de CiU. Albert Closes, subdirector de informativos no diarios, afirma incluso que “la autocensura de los periodistas era más alta quizás hace 15 o 20 años que ahora. En el año 2000, Miquel Puig se incorpora al canal como nuevo director de la CCRTV. En 2002 TV3 firma un acuerdo con la Generalitat para un “contrato-programa” para financiar el canal catalán hasta 2005. Pero estas buenas relaciones se rompen cuando el Consejero Primero, Artur Mas, destituye a Miquel Puig. Vicenç Villatoro fue nombrado nuevo director general en 2002. El legado de Puig fue positivo, TV3 era líder de audiencia y gozaba de una situación económica esperanzadora. Ya recientemente, el nombramiento este año de Mònica Terribas como nueva directora de TV3 ha suscitado en general un sentimiento positivo. Para Albert Closes “desde que llegó Terribas es el momento en el que tenemos más instrumentos de profesionalización y en todos los estudios que se hacen todo el mundo le reconoce a TV3 su credibilidad”. Al margen de la buena imagen de TV3, la cadena ha visto reducida su audiencia de manera a partir de 2003. Las causas hay que buscarlas en la influencia de una realidad social y un panorama audiovisual cambiante y complejo. EN la radio también se viven momentos de pérdida de audiencia. Por otro lado, en TV3 y Catalunya Ràdio se ha producido un aburguesamiento de la redacción. Una de las soluciones sería el rejuvenecimiento de la plantilla. SÒNIA ORTIZ

Entrevista a Enrique Meneses, periodista y fotógrafo

“ES IMPOSIBLE SER IMPARCIAL” Hasta aquí hemos llegado es el título de las memorias del periodista y fotógrafo Enrique Meneses, quien puede presumir de haber estado en Sierra Maestra junto a Fidel Castro y sus seguidores cubriendo la noticia para el París-Match, de haber fotografiado la guerra de los Seis Días o la del Canal de Suez, y de haber conocido a Nasser, al Dalai Lama o al Che, entre otras muchas personalidades. Meneses explica que este oficio, lejos de ser una profesión universitaria, consiste en “un 70% de paciencia, un 20% de profesionalidad y un 10% de suerte”. Una fórmula que habría que aplicar también a la fotografía, porque aunque empezó escribiendo, después se pasó al fotoperiodismo de la mano de Sharok Hatami, uno de los mejores fotógrafos de la historia. Meneses sostiene que para lograr una buena fotografía hay que estar en el lugar adecuado en el momento justo; y es ahí donde entra en juego ese 10% de suerte. “No creo en la objetividad. No existe. Es im-

posible ser imparcial”, afirma. “Los palestinos no son terroristas, son resistentes, como lo fueron los franceses con los alemanes”. Con la misma claridad de ideas, recuerda lo ocurrido en Somalia, cuando se llenó la playa de cámaras y se escondieron cables bajo la arena para grabar el desembarque.“En aquel momento algo del periodismo murió. (...) Aquello, más bien, era un cine”, dice. Han cambiado muchas cosas desde entonces; antes la policía acababa aporreando a los periodistas y ahora son ellos los que aterrizan en el lugar preguntando amenazantes quién está al mando de la situación. Después de varias guerras a lo largo de su vida, el punto y final al fotoperiodismo lo puso Sarajevo: “Sí, allí me di cuenta de que no podía seguir haciendo mi trabajo” porque no podía correr y caminaba lentamente por la avenida de los francotiradores. En cuanto a su relación con Cuba, confirma que no puede entrar en él porque es persona non grata. “Tiempo después de convivir con los revolucionarios, el Che me advirtió de que no podía entrar en Cuba, porque Fidel lo había prohibido para no tenerme que fusilar”, explica. Al parecer, le molestó que fuera el primero en tildarles de comunistas cuando ni ellos mismos lo tenían claro. MARGA DURÀ


9/10/08

11:31

Página 113

LOS MEDIOS Y LA PERCEPCIÓN DE INSEGURIDAD

EFE ESCALA EL ÚLTIMO TRAMO DE SU REFORMA

¿Cuál es la influencia real que ejercen los medios en la percepción de inseguridad por parte de la ciudadanía? Montse Quesada, catedrática de Periodismo especializado en la UPF, ha realizado un estudio sobre ello que invita a una reflexión más que necesaria. La Teoría de la Construcción de Berger y Luckman (1979) establece cómo los medios de comunicación influyen en la concepción que la audiencia tiene de su realidad social. Para los seguidores de esta teoría, la realidad que transmiten los medios de comunicación no es exactamente la realidad sino una construcción de la misma. Es el producto de una actividad especializada —el periodismo— que la audiencia acepta como necesaria, útil, legitimada socialmente e imprescindible para compartir con todos los ciudadanos del mundo la realidad social. Por otro lado, no es menos cierto que en los últimos tiempos se ha ido desarrollando una auténtica “cultura de la violencia”, patente en todas las producciones del discurso social, que ha hecho de la violencia un objeto más de consumo. Del análisis sobre violencia en televisión, llevado a cabo entre el 1 de julio de 2005 y el 30 de junio de 2006 por Montse Quesada de la UPF, Javier Fernández del Moral de la UCM y José Javier Sánchez Aranda y Bienvenido León de la Universidad de Navarra, cubriendo más de 15.000 noticias emitidas por 6 cadenas estatales de televisión a lo largo de todos los telediarios de tarde y noche, se concluye que un 7,58 % de las noticias emitidas mostraban elementos de violencia explícita, lo que equivale a 1.146 noticias. En porcentajes, el ranking de emisión de noticias violentas lo encabezan las tres cadenas que luchan por ser líderes de audiencia, en este orden: A3 TV, Tele 5 y TVE 1. Dado que es un hecho que el interés por las representaciones violentas es consubstancial a la misma especie humana, parecería que dicho interés es aprovechado como criterio para ganar audiencia, y más cuando casi siempre se da a este tipo de noticias el máximo protagonismo, colocándolas en los titulares. Utilizar la violencia como cebo para atraer audiencia está en el origen de la percepción de inseguridad que todo el mundo sufre. Finalmente, Quesada también señala en su estudio que hay un exceso de violencia en la sección de Internacional de los informativos de televisión, así como un déficit de profesionalidad en la actitud de los narradores de noticias, quienes a menudo dan la información desde un posicionamiento negativo en lugar de neutro, lo que influye en la percepción final que tendrá la audiencia. Asimismo, la utilización demasiado recurrente de adjetivos negativos para explicar e interpretar la realidad social no contribuye a mejorar la percepción que se tiene de ella.

Después de sanear sus cuentas y dotarse de instrumentos que blinden su independencia informativa, la Agencia EFE, con 69 años de historia, está completando el Plan de Reforma que inició en 2004 y las reivindicaciones profesionales polarizan la recta final del proceso. La reforma empezó en mayo de 2004, cuando el recién nombrado presidente, Alex Grijelmo, se puso al frente de la cuarta agencia de noticias del mundo que registraba unas

pérdidas de 4,5 millones de euros. Durante los dos primeros años, EFE centró sus esfuerzos en reducir gastos. La transformación del Departamento de Español Urgente en Fundéu supuso un ahorro de medio millón de euros. En una segunda fase, se puso en marcha la Agencia Digital Mundial, que se tradujo en más de 200.000 euros de ingresos, con la comercialización de las previsiones que los periodistas de EFE ya elaboraban; al mismo tiempo que arrancaba una política de alianzas empresariales que ha dado lugar a iniciativas como el servicio informativo audiovisual TVEFE, en colaboración con la televisión pública estatal.Así en 2006, por primera vez en su historia, la agencia salía de los números rojos. Paralelamente al saneamiento económico, EFE se dotado de organismos e instrumentos con vistas a blindar su independencia informativa. Potenciar el área televisiva y el periodismo multimedia conforman la recta final del Plan de Reforma, según el director de EFE Cataluña, Leandro Lamor:“Estamos dando los últimos toques para la adecuación de los contenidos informativos a una agencia global y multimedia”. Sin embargo, es precisamente éste su aspecto más controvertido, ya que los profesionales de la casa temen que esta iniciativa derive en la práctica en el siempre integrado rol del “periodista orquesta”. Pese a todo, la intención es aplicar el nuevo modelo a partir de 2009, cuando la agencia estrene sus nuevas sedes de Madrid y Barcelona —la ubicación de EFE en la ciudad condal será en el distrito tecnológico 22@—. “La idea es seguir haciendo el periodismo de siempre con valores de siempre pero ser hábiles al mismo tiempo para explicar las noticias en cualquier formato, el que sea necesario y se adecue más”, añade Lamor.

El interés que han suscitado en Europa las elecciones norteamericanas del 4 de noviembre es inauditamente grande. Pero batallas ideológicas aparte, la campaña electoral dedica un peso primordial a la imagen, y es en este campo donde los nuevos medios de comunicación (especialmente los espacios en Internet) tienen mucho que decir a la hora de proyectar la personalidad de los dos “presidenciables”, Barack Obama y John McCain. Prueba de ello es la reciente aparición de Obama en la FOX (la cadena más conservadora del país) entrevistado por Bill O’Reilly, lo que equivaldría a escuchar una conversación amable entre Jiménez Losantos y ZP... O la de McCain, que ha tenido que vencer su falta de carisma bromeando en shows nocturnos junto a humoristas de hora punta, portavoces habituales de la filosofía demócrata. De igual modo, en este nuevo proceso los medios (sobre todo en Internet) han contribuido a configurar la personalidad política de los candidatos, en especial a esculpir el aura política de Barack Obama. Por ejemplo, en enero de este año, el músico de hip hop will.i.am escribía la canción “Yes We Can” –tema íntegramente conformado a partir de fragmentos de discursos del candidato afroamericano– que llegó a tres millones de visitas en Youtube en una semana. En cuanto a Internet en cifras, según el Pew Research Center, hasta la actualidad un 46% de norteamericanos han utilizado la Red y su teléfono móvil para obtener noticias de la campaña. Y no sólo eso, un 35% de ciudadanos han visto anuncios políticos vía Internet y un 10% han utilizado portales como Facebook o MySpace para adquirir información sobre las campañas, una iniciativa que tiene más éxito, lógicamente, entre los más jóvenes. Sin embargo, la Red también ha cambiado. Si visitamos Amazon o Google, permitimos que sus agentes rastreen nuestros correos para enviarnos novedades. Los políticos han copiado esta estrategia (remarketing advertising), enviando anuncios a todos los usuarios que han navegado por las webs www.johnmccain.com y www.barackobama.com. Pero hay algunas excepciones al centrismo y al buen rollo general. El ejemplo lo encontramos en los protagonistas finales de esta campaña: los blogs, espacios de independencia casi inexistente donde la imparcialidad política no sería el factor clave. En este sentido, el lector de blogs busca opiniones radicales que pueda compartir sin demasiado sentido crítico. Los expertos ya hablan sin tapujos de la consolidación de una “generación Web 2.0”, que se alimenta casi exclusivamente de noticias vía la Red (son los denominados “netizens”). En definitiva, con un ejército de internautas navegando a diario por la “red de redes”, en esta campaña que se juega en la pantalla, sólo queda añadir: ¡Que gane el mejor... y el más visto!

MONTSE QUESADA

NATÀLIA ARAGUÀS

BERNAT DÉDEU

EE.UU.: LAS ELECCIONES ON-LINE

CAPÇALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

142-Seccions:Layout 1

113


142-Seccions:Layout 1

9/10/08

11:32

Pรกgina 114

CAPร ALERA JULIOL-SETEMBRE 2008

COM ENS VEU... Manuel Bartual

114


portada142.qxd:portada

7/10/08

13:02

Pรกgina 2


portada142.qxd:portada

7/10/08

13:02

Pรกgina 1

7PMFN DPOUBHJBS TBMVU - BHFOU DPOUBHJร T M BTTFHVSBOร B EF TBMVU Nร T DPNQMFUB EFM NFSDBU RVF JODMPV BWBOร BUT QSPHSBNFT EF NFEJDJOB QSFWFO UJWB J MFT NJMMPST DPCFSUVSFT t 1SPHSBNFT EF .FEJDJOB 1SFWFOUJWB 3FWJTJร Nร EJDB BOVBM ] 3FWJTJร Nร EJDB QFS BM DBSOFU EF DPOEVJS ] 3FWJTJร HJOFDPMร HJ DB BOVBM ] 3FWJTJร VSPMร HJDB BOVBM ] 3FWJTJร DBSEJPMร HJDB BOVBM

t &M 2VBESF .ร EJD Nร T ร NQMJ EF $BUBMVOZB t -MJVSF FMFDDJร EF HJOFDร MFH J QFEJBUSB t )PTQJUBMJU[BDJร Nร EJDB RVJSร SHJDB J B MB 6$* JMrMJNJUBEFT t 6SHร ODJFT IPTQJUBMร SJFT J B EPNJDJMJ t 5PU UJQVT EF QSร UFTJT t 'JOT B ศฝ QFS IPTQJUBMJU[BDJร B RVBMTFWPM DFOUSF EFM Nร O RVBO FM USBDUBNFOU OP FT SFBMJU[J FO DBQ DFOUSF BVUPSJU[BU EF MB .ร UVB t 2VPUFT FTQFDJBMT J VOFT DPOEJDJPOT SFBMNFOU BWBOUBUKPTFT QFS BMT DPMrMFHJBUT

$FOUSF .ร EJD .ร UVB (FOFSBM EF $BUBMVOZB MB USBORVJMrMJUBU EF HBVEJS E VOB BTTJTUร ODJB Nร EJDB JNNFEJBUB RVBO MB OFDFTTJUJ %JGFSFOUT TFSWFJT BTTJTUFODJBMT FTQFDJBMJUBUT Nร EJRVFT J QSPHSBNFT EF NFEJDJOB QSFWFOUJWB 5VTFU #BSDFMPOB 5FM 'BY XXX NHD FT

$Mร OJDB #FMPEPOUF FMT TFSWFJT E PEPOUPMPHJB J FTUร UJDB Nร T BWBOร BUT B QSFVT FTQFDJBMT BNC FMT QSPGFTTJPOBMT Nร EJDT Nร T RVBMJmDBUT $FOUSF E 0EPOUPMPHJB $JSVSHJB J .FEJDJOB &TUร UJDB EF MB .ร UVB 7BMร ODJB #BSDFMPOB 5FM 'BY XXX CFMPEPOUF FT

5VTFU #BSDFMPOB 5FM (SBOPMMFST ] *HVBMBEB ] .BUBSร ] 4BCBEFMM ] 4BOU $VHBU EFM 7BMMร T ] 7JD ] (JSPOB ] -MFJEB ] 5BSSBHPOB ] 1BMNB EF .BMMPSDB 0mDJOFT DPNFSDJBMT B #BEBMPOB ] (BWร ] - )PTQJUBMFU EF -MPCSFHBU ] .BOSFTB ] 7JMBGSBODB EFM 1FOFEร T ] 7JMBOPWB J MB (FMUSร ] #MBOFT ] 'JHVFSFT ] 0MPU ] 1BMBNร T ] 5PSUPTB ] &M 7FOESFMM ] 3FVT ] -MVDNBKPS XXX NHD FT ] F NBJM HFOFSBM NHD!NHD FT BUFODJร BM NVUVBMJTUB BUN!NHD FT

$PMrMFHJBUT