Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català (Caterina Albert), publicada en fulletons inclosos en la revista Joventut entre el març del 1904 i l'abril del 1905. És la novel·la més coneguda de la seva autora. S'emmarca dins del modernisme, moviment literari i artístic força present a Catalunya. L'any 1909 va aparèixer com a novel·la sencera.
Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada. L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu, situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix el protagonisme amb el personatge de Mila.
Víctor Català (Caterina Albert) va saber crear una narració plenament simbòlica. Un bon exemple el constitueix la imatge deforme del sant que hi ha a la capella, i de la qual Mila fa una valoració ambiental.