Tosquija17 by pep caba

revista de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai

DOSSIER VACANCES juliol 1991

número 17

DOSSIER VACANCES

REVISTA TRIMESTRAL

•

Editorial Col·laboracions

4-6

7-10

Castells de Catalunya El racó del rodamón Coneguem els nostres escriptors

La salut: un hàbit

•

N 1 7 - A N Y V - JULIOL 1991

El racó dels joves artistes

Les APAS. Quin servei fan? Diaris a l'abast

Divulgació

•

Dossier vacances

15-34

Acords d'Ajuntament

35-37

Poble viu

38-42

Teatre viu Activitats Lluna de cristall Associacions 11-12

La medicina i les plantes la prevenció del càncer

Esports

4 3 - 4 7

Vilobí, FC Judo, Billar, Botifarra Classificacions

Plats i ol es

Paisatges a l'abast

4 8

Col·laboradors* Lluís Ball-llosera, Montse Clavell, Pilar Falgueras, Dolors García, Dolors Guillamí, Victoria Medrano, Cisco Miró, O l g a Moreno, Joaquim Puigvert, Dolors Rabionet, Albert S a l a , Rosa S a n g l a s , Dora Sanlamaria, Carme Solà, Lluís Simón, Maurici Vilert, Col·legi Josep Madrenys.

N o t a de redacció: Els conceptes i opinions sostinguts als articles signats que a p a r e i x e n a la revista no representen, necessàriament, l'opinió d'aquesta. S'acceptaran treballs signats amb pseudònim, però el Consell de Redacció ha de conèixer, en tot cas, la identitat de l'autor.

Fotografies: Albert Sala, Joaquim Puigvert, Lluís Molins. Maquetació infogràfica: Pep Caballé

I m p r e s s i ó : Palahí Arts Gràfiques, Girona Dipòsit Legal: G l 4 3 9 / 9 7

ESTIU I VACANCES

arribat l'estiu i a m b ell les vacances. L'època en què la ajoria de la gent pensa i repensa què pot fer per passar-ho millor. El concepte de vacances com a descans ja fa temps que ha passat a la història. Llargs viatges arreu del món, esports d'aventura a la muntanya i d'altres activitats que provoquen un gran desgast físic són practicades per moltes p e a o n e s que busquen noves sensacions aprofitant el bon talrips i les vacances. C o m c a d a any ens haurem d e preparar per a la invasió del ciutadans barcelonins —més coneguts com a "xaves"— que fugen d e l soroll i la contaminació d e la metròpolis. Aquests benintencionats agressors dels nostres paisatges ens donen, alhora, una bona excusa per viatjar ben lluny, fora del seu abast. A la gent, però, que es decideixi quedar per passar unes v a c a n c e s ben tranquil·les pot a g a f a r el darrer número d e TOSQUIJA i conèixer personalment tots els camins del municipi que allà hi surten. Creiem que viatjar pel món és interessant, però abans d'això no estaria gens malament conèixer el propi poble. Per això també poden ser de gran ajuda els "Paisatges a l'abast" que ens fa conèixer en c a d a número en Joaquim Puigvert. Les v a c a n c e s , però, c o m tot, s ' a c a b a r a n . Esperem que aquest any c a p Sadam no ens les vulgui espatllar i que al final puguem dir allò q u e futbolísticament s ' h a fet tan famós: "Aquest any s í ! " (que ens ho hem passat bé). Ben segur que quan tingueu el proper número d e TOSQUUA a la mà ja estareu preparant les vacances del 9 2 que prometen ser sonades.

COL·LABORACIÓ

Quin servei fan? n el núm.13 d'aquesta revista, molt encuriosit per la meva banda, vaig llegir un article que, sota el títol genèric "Sobre I'Associació de pares", hom podia anar rumiant força estona en c o m tornar una agraïda resposta a aquest article des de l'actual APA com al mateix temps i gaudint d ' a q u e s t e s p a i fer una exposició, el més a c u r a d a possible, de quin és el paper actual de les associacions de pares en els centres escolars, a nivell individual, i el paper que l'agrupació d'aquestes associacions juga en el camp polític, sindical i professional.

En J o a n Busquets i Sitja, sotasignant d e l'escrit abans esmentat, feia referència a l'entusiasme a m b el qual l'any 80-81 varen arribar a crear l'Associació de Pares; també de la quantitat d'estones emprades en la confecció dels estatuts, així com les reunions que fins a hores matineres servien per a consensuar grans i petites decisions. Val la pena dir que gràcies a aquest seguit d'esforços, a aquelles nits més curtes, ja que s'havia anat a dormir tard, els que formem part d e l'actual associació ens hem trobat la feina mig feta i, dic mig feta, ja que s'ha hagut de renovar tota la documentació -traducció dels estatuts al català, tramitació d'aquest a la Generalitat d e C a t a l u n y a , acompanyant-los dels pertinents certificats d e traspàs d e poders, així com l'actualització de càrrecs, etc.-. N o obstant això, el que hem fet fins a r a és seguir les pautes m a r c a d e s als estatuts que vosaltres vàreu confeccionar.

TOSQUIJA — 4

Les APAS M ' a g r a d a r i a , per això, comunicar a tots aquells q u e t a n t a e m p e n t a hi v a n p o s a r a l ' i n i c i d e l'associació, que els q u e actualment n'han pres el testimoni, n'estic s e g u r q u e per la s e v a q u a l i t a t h u m a n a i el seu tarannà s o c i a l , hi p o s a r a n tanta empenta com vosaltres en el seu moment. N o per això deixem d e lamentar-nos tots plegats, per la temporal desaparició d e l'associació durant els períodes 8 8 - 8 9 i 8 9 - 9 0 . N'estic segur que aquest lapsus d e temps l'únic que ha aconseguit és distorsionar i enrarir la imatge pròpia de l'entitat com a tal i també la d e qüestionar-ne la seva utilitat. N o oblidem que molts p a r e s , q u a n els p a r l e s d e l'associació et responen: «Però, de què serveix? Per què ens hem de fer socis si la feina ja la fan igualment? Si els meus fills no tenen problemes, per què m'haig d'associar? Ca home, ca, jo tiro pel dret i no m'estic d'orgues!» C o m aquestes resposes n'hi ha moltes, gairebé un rosari, fins i tot n'hi ha d'insultants que, evidentment, et mermen les forces a l'hora de treba lar. Però tot plegat, si t'ho mires des del prisma de possibilitats que ofereix l'associacionisme dels pares en els centres escolars, totes aquestes respostes incongruents i grolleres alhora, l'únic que fan és encoratjar-te més, si hi c a p , encara. Puc assegurar des d'aquestes ratlles que les A p e s estan gaudint d'un moment molt dolç i, en l'agrupació d ' a q u e s t e s , la d e l nostre centre ha pres un p a p e r força d e s t a c a t , tot i essent u n a d e les últimes a

COL·LABORACIÓ

adherir-se a la FAPAC (Federació d ' A s s o c i a c i o n s d e Pares d'Alumnes d e Catalunya). A b a n s he fet referència a l b o n m o m e n t q u e passen aquest tipus d'entitats, i m ' a g r a d a r i a fer-ne una exposició tal i c o m s ' i n d i c a en la introducció d'aquest article: En primer lloc tenim l'APA com a fet aïllat dins d e c a d a centre escolar. Aquests grups d e gent a s s o c i a d a , en una valoració global estan portant a terme tot un seguit d e f u n c i o n s substitutòries q u e el M i n i s t e r i d'Educació i Ciència ( M E C ) té reglamentades, però que a r a per a r a no compleix per falta d e cobertura econòmica i, per tant, per falta d e cobertura tècnica i professional, tot i q u e val a dir-ho, tampoc és que hi posi gaire ganes d e resoldre certes problemàtiques, a d d u i n t e x c u s e s c o m la dels p l a n s intermedis d e traspàs d e poders Estat-Generalitat. Aquestes funcions substitutòries per ordre d e greuges seria la següent: M e n j a d o r e s c o l a r i transport e s c o l a r v a n d e bracet, no és aquest el problema d e Vilobí ja q u e d'ambdues problemàtiques, el Consell Escolar és qui en té cura, potser per la falta d'aquesta associació. En s e g o n l l o c hi t r o b e m i e s d e s p e s e s q u e comporta el professorat especialista -música, plàstica, gimnàstica, aula d e suport, aula taller, idiomes...- que les associacions d e pares en molts casos paguen d e la seva butxaca. En tercer lloc tenim el q u e s ' a n o m e n a activitats extraescolars. En el món rural c o m és el nostre, en menys mesura q u e en l'urbà, ens trobem mancats per falta d e densitat d e població, d'una sèrie d e serveis, públics o privats, que ens puguin oferir per a la nostra m a i n a d a una complementació d'activitats no escolars en hores d e lleure, siguin biblioteques o polisportius, on s'organitzin periòdicament diverses activitats q u e desenvolupin les seves facultats intel·lectuals i físiques. En aquests temes hi estan treballant una colla d e pares d e c a r a al futur, doncs és ben sabut que si en algun c a m p una A P A pot treballar il·limitadament, és en les activitats extrascolars siguin del caire que siguin. En darrer lloc les A P A poden contribuir a abaratir els costos en la compra d e llibres i material, fungible o no. I d e tasques c o m aquestes n'hi ha una b o n a llista. Però si realment volem treballar a nivell d ' A P A , es

TOSQUIJA

pot anar molt més enllà, es pot incloure en el nostre d i s c u r s d ' a c t i v i t a t s c o m l'escola d e pares, on s'hi p o d e n tractar temes tan diversos i importants c o m els que a hores d ' a r a ja tenim a l ' a g e n d a a punt d e concretar-ne d a d e s . Aquests temes són: a) El diàleg: La primera clau d e l'educació. b) C o m ajudar els nostres fills en els seus estudis. c) Les v a c a n c e s : un canvi necessari? d) La disciplina a c a s a i a l'escola. e) Noies i nois, diferents però amb els mateixos drets. f) La TV

"^^^^^B

g) h) i)

k) D

L'amor als llibres. Un bon regal per als fills. L'agressivitat dels nostres fills. La convivència escolar. Una etapa difícil per a pares i fills:l'adolescència M a d u r e s a i aprenentatge escolar. L'educació sexual?

m) Què vols fer quan siguis gran? (L'orientació després d e l'EGB). n) L'autoestima en la formació d e la personalitat. o) La gelosia entre germans, p) La relació dels fills a m b pares separats, r) Les notes escolars, s) Els jocs i les joguines. Evidentment a m b una temàtica tan àmplia i a l'hora fràgil pel seu delicat contingut, aquesta tasca no la farem p a s nosaltres sols, sinó que en algunes ocasions ens recolzarem i farem ús d e l'assessorament del director d e l'escola d e pares d e la FAPAC. També farem públic en el seu moment, el calendari i l'ordre d e temes a tractar a través dels nostres habituals mitjans d e comunicació a m b els pares. Pel que fa als representants del sector pares, en el consell escolar, val a dir q u e els tres membres q u e l'integren són d e la junta d e l'APA i que aquests, llevat d e l s seus criteris p e r s o n a l s , en són els legítims portaveus no tan sols d e l'associació sinó també d e tot el col·lectiu d e pares del centre; doncs encara que en minoria dins el consens del consell escolar, són elegits democràticament. MANEL CARDELLACH

COL·LABORACIÓ

TOSQUIJA —

Diaris a l'abast mm ^L·

algrat que la societat d'avui té un munt de càrrecs i rebuts per pagar, no és de • M M I massa fer un anunci al diari si és que al • W l públic vols a s s a b e n t a r d e c o m p r e s , • W M vendes, lloguers d e tota classe d'extres menesters en l'època en què vivim. Vuitanta pessetes que val un diari són suficients per informar d e tot el que al lector li plau, fins i tot si vols comprar o vendre un gat, un gos o una luxosa "torre a Montjuïc", e t c , etc. També et pots assabentar o al revés, del d i a , lloc i hora que ens c a s e m , a m b totes les d a d e s concretes (fotografies incloses), edat, ofici o carrera, residència, on farem l'àpat (amb música en viu inclosa), i a més on anirem a fer el viatge d e noces, ja que s'ha posat molt d e m o d a . Els naixements, per l'altra part, també els fem a n u n c i a r a m b totes les d a d e s , a h ! i a m b fotografies incloses perquè no hi hagi c a p error. A r a només falta anunciar el pressupost que farem

(i una cosa que no vull dir). Si aixi es fes, tant sabria el propi interessat com el més llunyà vei. El desenvolupament ens ha portat en aquest últims anys tota mena d'avenços i en tots els afers. Igual es v a d e viatge d e noces al Brasil, Mèxic o M i a m i , c o m s'estrena c a s a o pis a m b mobiliari d e m o d a , e v i d e n t m e n t . N o ens estem d e res! S ' h a d'ésser decidit, valent i demanar sort, ja que si falta el treball i no tens sort, no farem res! El restaurant també està de moda. El veí ha estrenat un cotxe d e dos milions. Els aparadors d e vestir a la m o d a ens enlluernen a tots. Les escoles d ' E G B del p o b l e ens sembla que són p o c i els fem anar a la ciutat. Després ens queixem que el pressupost familiar és massa elevat respecte el sou que guanyem. O n anirem a parar? Val més així, senyal que encara tenim diners! M A U R I C I VILERT i R A M I Ó

"la Caixa

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA Oficina de PALAU SACOSTA - Girona (270) C. Marquès Caldes de Montbui, 37 - Tels. 20.52.86 - 20.51.13

DIVULGACIÓ

TOSQUIJA —

Castell Castells de Catalunya de Savellà quest c a s t e l l es t r o b a a l m u n i c i p i d e S a v e l l à d e l C o m t a t , a la C o n c a d e Barberà, fregant la veïna c o m a r c a de la Segarra. Per arribar-hi c a l a n a r fins a S a n t a C o l o m a de Queralt, on podrem passejar sota els seus curiosos porxos, d'allà agafar la carretera local que ens portarà fins a Savellà. Dalt d'un tossal, tal com mana la tradició, veurem el poble petit i costerut emparant-se als peus d e la fortificació, és la típica imatge d'un castell. Un c o p a dalt, la construcció se'ns presenta més com a palau senyorial que com a fortalesa, això és degut a què gairebé han desaparegut els elements defensius, alguns dels quals daten del segle XIII. Podem veure només restes de torres de molt p o c a alçària. S'aguanta e n c a r a la part n o b l e d e l ' e d i f i c i , a m b finestres decorades, algunes d e les quals, juntament a m b una galeria foren portades a Peralada per a la restauració que sofrí el palau l'any 1 8 7 6 .

Fent un xic d'història podem dir que l'any 1 1 5 0 ja es parla d'un tal Albert de Savellà. El 1 1 9 6 , G o m b a u d ' O l u j a c e d i en hipoteca les rendes d e l castell d e Savellà i d'altres possessions a l'orde d e l Temple. L'any 1 2 8 5 el rei Pere el G r a n féu la concessió a Ponç H u g IV d'Empúries del lloc d e Savellà. El segle XIV la família Boixadors es féu a m b la senyoria del castell i la mantingué fins al segle actual, essent a l h o r a comtes d e P e r a l a d a i vescomtes d e Rocabertí. Així, envoltats per un magnífic paisatge, alhora que tan diferent del que estem acostumats a veure, podem contemplar les restes d'un castell que s'enruna progressivament i curiosament una part del qual es troba embellint el palau de Peralada, molt més a prop de c a s a nostra.

ALBERT S A L A i VALLS

DIVULGACIÓ

TOSQUIJA — 8

EUA.

El raco del rodamón llTipreSSIOnS

GRANDIOSITAT a primera impressió,

q u a n r e c o r d e s el

viatge, és la grandiositat d e tot el que vius i veus: dels a v i o n s , d e les distàncies, dels

ponts, dels gratacels, dels parcs, d e les modernes

catedrals, d e les grans fortunes, d e les botigues, dels hotels..., que quan treus una mica la pintura continua a m b la grandiositat d e la incultura, d e la misèria, d e

t'endinses a " C h i n a t o w n " i et trobes a m b una ciutat xinesa al bell mig d e N o v a York, o quan visites el Barrio, la z o n a dels porto-riquenys o el Harlem negre, això sense entrar al conflictiu barri del Bronx. Tot això f a q u e sigui una ciutat d i g n a d e ser visitada a peu travessant carrers i comprovant a c a d a c a n t o n a d a c o m aquestes diferències prenen carta d e ciutadania i tot convivint formen aquesta gran ciutat dels contrastos.

la desprotecció dels necessitats... Tot això fa dels E U A i sobretot d e N o v a York la ciutat dels... CONTRASTOS G r a n s gratacels a tocar a m b barris d e cases mig derruïdes; bancs d e fusta on dorm gent tapant-se del fred a m b capses d e cartró i diaris al costat d e grans hotels a m b un luxe desorbitat; carrers on transiten els yuppies barrejats a m b pobres que demanen caritat. C o n t r a s t o s q u e e s f a n més e v i d e n t s q u a n

NACIONALISME La gran profusió d e banderes als carrers i llocs públics no seria una sorpresa si no anés a c o m p a n y a t d e moltes banderes als balcons i patis d e les cases particulars (arrel d e la guerra del golf s'ha multiplicat) com a mostra d'identificació del poble a m b la política dels seus governants. E U A ha sapigut crear un sentit nacionalista en el seu p o b l e i ultra sentir-se e l s m i l l o r s , s e s e n t e n salvadors d e les llibertats internacionals.

TOSQUIJA — 9

DIVULGACIÓ

La m a n c a d e la Seguretat S o c i a l oficial fa q u e tothom h a g i d e procurar-ho p r i v a d a m e n t , els més necessitats, en no poder sufragar aquestes despeses queden totalment desprotegits fins a l'afirmació que ens feia un g u i a mentre ens mostrava la ciutat: "el drama més gran als Estats Units és ser pobre o estar malalt".

La convivència d'aquests contrastos és Nova York

DESPROTECCIÓ D i v e r s o s fets e n s h a n fet r e f l e x i o n a r s o b r e l a desprotecció d e moltes persones i el p o c ajut q u e reben els més necessitats. La m a s s i v a immigració d e porto-riquenys i la m a n c a d'atenció d e les autoritats ha fet possible el naixement d'una nova llengua, el "spaninglish", la no preparació d e les escoles per atendre aquesta forta immigració i l'ús exclusiu d e la llengua castellana al Barrio, ha provocat que els seus habitants ni dominin l'anglès ni el castellà i barregin ambdues llengües.

La c u r a q u e s ' o b s e r v a a tot el q u e és privat: edificis, hotels... i el descuit del que és públic: carrers plens d e forats, escombraries al mig d e les voreres..., sembla q u e vulgui dir q u e els edificis són per uns i els carrers per uns altres, d ' a q u i la realitat d ' a q u e l l e s pel·lícules americanes a m b els carrers plens d e negres i hispanos asseguts sobre els cotxes o drets estintolats a la façana d e les cases, que unit als advertiments del g u i a s o b r e les mesures d e seguretat p e r p o r d e robatoris i altres s o r p r e s e s , fa q u e p a s s e g i s pels carrers a m b temença i por. CISCO M I R Ó

DIVULGACIÓ

TOSQUIJA —

Joan Roís Corella

Coneguem els nostres escriptorsde l d i a 1 d e juny vàrem a n a r a v e u r e e n Raimon al Teatre Municipal d e G i r o n a . Ell, un dels millors cantautors dels Països Catalans, ens v a deleitar a m b una selecció antològica q u e e l s e u públic f i d e l vàrem a p l a u d i r llargament. Raimon ens va recordar algunes de les més belles poesies de Pere Quart, Salvador Espriu, Ausiàs M a r c h o Joan Roís d e Corella, d e qui us parlaré avui.

J o a n Roís d e C o r e l l a e r a fill d ' u n a família d e la petita noblesa v a l e n c i a n a . Sembla que va néixer a G a n d i a entre els a n y s 1 4 3 3 - 1 4 4 3 . V a tenir una v i d a sentimental molt intensa fins que una infidelitat a m o r o s a el portà a l'estat s a c e r d o t a l . D ' a q u e s t e s experiències se n'han pogut documentar algunes; les p r o t a g o n i s t e s d e les q u a l s f o r e n : C a l d e s a , lolant Durleda, Lionor d e Flors i finalment Isabel Martines d e Vera, a m b qui va tenir fills. Entre els anys 1 4 6 8 i 1471 obtingué el grau d e mestre en Teologia. El poeta v a morir el 6 d'octubre d e 1 4 9 7 . La s e v a o b r a , per la diversitat dels temes i les tècniques estil·lístiques, e x e m p l i f i c a els c a n v i s més importants que es produïen en les nostres lletres d e finals del segle XV. Fou un dels màxims conreadors d e la "valenciana prosa", és a dir, d'una manera d'escriure caracteritzada per l'ús d'una llengua culta i retoritzant. U s a c o m a temes literaris elements autobiogràfics, sentimentals i del seu entorn social a m b una clara i

innovadora anàlisi psicològica dels personatges; oblida els tòpics d e l'amor cortès i tracta la d o n a a m b mentalitat moderna; potser perquè les dones eren qui més el llegien. Les seves poesies es classifiquen segons si són d e temàtica religiosa o profana. C o n r e a també prosa d e contingut autobiogràfic, mitològic epistolar, de circumstàncies o religiós. La Balada de la garsa i l'esmerla és un bell p o e m a amorós q u e ha estat musicat per Josep Tero i Raimon. Pertany al grup de la poesia profana i ha estat qualificat c o m el millor virolai de la literatura catalana. Aquest poema està format per una c o b l a i una b a l a d a . Formen la cobla dues bases quaternàries i un apariat, en total, d e u versos decasíl·labs a m b cesura a la quarta síl·laba. En aquesta composició ens descriu l'escenari en el qual transcorre l'acció i els ocells que intervenen en el cant d e la b a l a d a que segueix: una garsa i una esmerla. La balada no és res més que una al·legoria amorosa en la qual es desenvolupa el tòpic d e la mort per amor. Es fa evident la malaltia d'amor que no es curarà fins que ella li comuniqui a m b els ulls la no volença d e la seva mort i la seguretat que si ell mor, la d a m a comprendrà el seu amor i aleshores plorarà desconsoladament. N o usa el seu característic llenguatge pompós, sinó senzill i entenedor que denota sensibilitat i elegància.

La balada de la garsa i l'esmerla J o a n Roís d e C o r e l l a ifrogment)

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, 10 cant e tenor, cantaven tal balada: pennatge blanc, he vista una garsa, sola; sens par, de les altres esparsa, •Del mal que pas no puc guarir, que del mirar mos ulls resten alegres; si no em mirau i, al seu costat, estava una esmerla, ab los ulls tals, que puga dir ab un tal gest, les plomes i lo llustre, que ja no us plau que no és al món poeta tan il·lustre, 15 que jo per vós haja a morir. que pogués dir les llaors de tal perla; i, ab dolça veu, per art ben acordada, Si muir per vós, llavors creureu

l'amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort 20 d'aquell que ara no voleu; que el mal que pas no em pot jaquir, si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau 25 que jo per vós haja a morir».

SALUT

TOSQUIJA —

La medicina i les plantes

1 1

Cua de cavall o sangnua mb aquests noms s'usen dues plantes del mateix gènere: la c u a d e c a v a l l grossa [Equisetum telmateia) i la c u a d e c a v a l l petita [Equisetum arvense). Són plantes que presenten dos tipus d e tiges, unes d e fèrtils, que a p a r e i x e n els mesos d e febrer-març i són simples i es passen aviat, i unes altres d'estèrils que presenten abundants ramificacions secundàries de les tiges a nivell dels nusos que tenen. Les úniques a m b interès c o m a remei són aquestes últimes, recol·lectades durant la primavera. La c u a d e c a v a l l g r o s s a p o t a s s o l i r u n a alçada d e 1 5 0 centímetres, mentre que l'altra no passa de 6 0 c m , i la primera té la tija principal d e color verd pàl·lid mentre que la segona la presenta d'un verd intens. Viuen en indrets humits, preferentment en marges de rieres i basses, encara que a v e g a d e s la c u a d e cavall petita pot arribar a envair terrenys de conreu d'on resulta molt difícil d'erradicar. S'usen en infusió com a diurètiques, remineralitzants i en transtorns respiratoris. En un tòpic i en circulatoris, p e n e l l o n s , i sobretot c o m a b a n y s per transtorns hemostàtic en les hemorroides i en les hemorràgies nasals, i com a antiinflamatòries en les cames inflades per transtorns metabòlics. En homeopatia s'usen en diversos preparats per facilitar l'eliminació d ' a i g u a i contra els còlics, càlculs i la irritació de vesícula.

JORDI PUIGVERT i S O L À

T A N C A M E N T S

D'ALUMINI P.V.C. I VIDRE P E R O B R A

ARNERS %

• • • • • • •

Finestres Portes Corredores Mampares de Divisions mod Tancaments i Miralls, vidres

N O V A

REHABILITACIÓ

bany ulars, despatxos tota modalitat d e decoració e n decoratius i jardineres

alumini

Pressupostos s e n s e compromís A L U M I N I , garantia e u r o p e a e n a n o d i t z a t s i tacats P . V . C , perfils i s i s t e m e s V E K A , núm

Estam al

1 a Europa

C a r r e r R i p o l l , 30-32 (xamfrà c a r r e t e r a C a s t a n y e t ) - Telèfon 84 13 67 SANTA C O L O M A DE FARNERS (fIÍ.CICI

pe*. La.

VCH&UÍ

(Girona)

u|ci,f /' 1

SALUT

TOSQUIJA — 12

,La salut: , , La .*prevenció un baba del càncer x

l càncer és una malaltia d e gran importància al nostre país. A Catalunya causà la mort d e 7 . 3 3 3 homes i 4 . 8 5 6 d o n e s durant l'any 1 9 8 7 , el que representa el 2 9 , 9 % d e tota la mortalitat entre els homes i el 21,7% entre les d o n e s . Per grups d ' e d a t , els tumors són la primera causa d e mort entre els 3 5 - 6 4 anys en ambdós sexes.

M a l g r a t tot, és possible una prevenció d e molts dels càncers més freqüents c o m el d e pulmó o el d e m a m a . La prevenció p o t ésser p r i m à r i a , q u a n s'adreça a les causes d e la malaltia a m b la pretenció d e reduir la incidència dels tumors, o secundària quan va dirigida a la detecció precoç d e la malatia a b a n s q u e d o n i símptomes clínics. L'objectiu d e la prevenció secundària és reduir la progressió d e la malaltia i millorar el seu pronòstic un c o p detectada. La prevenció primària es b a s a en el coneixement dels factors d e risc i en la seva priorització per tal

Agroquímics SALVI

d'eliminar-los. D'aquests factors el més important és el t a b a c , factor d e risc per excel·lència, i h a estat considerat el primer problema d e salut pública d e l món o c c i d e n t a l s u s c e p t i b l e d e prevenció. Altres factors són: l'alcohol, tant pel seu efecte directe c o m p e l s e u e f e c t e m u l t i p l i c a t i u a m b e l t a b a c . Per exemple, el risc d e càncer d'esòfag pot incrementarse fins a 1 5 0 v e g a d e s en un fumador i b e b e d o r important. La dieta també és un factor d e risc, encara que molt controvertit però hi ha un ampli concens a promoure les següents r e c o m a n a c i o n s dietètiques: a u g m e n t a r el c o n s u m d ' a l i m e n t s rics en f i b r a , disminuir el consum d e greixos animals. Augmentar el consum d e verdures i fruites seques. Seguir mètodes d e cocció adequats. Evitar l'obesitat. L'exposició al sol és un factor d e risc determinant en l'aparició dels càncers d e pell, d e fàcil prevenció utilitzant cremes solars a d e q u a d e s i evitant l'exposició. La prevenció secundària s'adreça a les persones aparentment sanes o a m b major probabilitat d'emmalaltir. Són especialment útils els programes d e detecció precoç d e l càncer d e m a m a b a s a t s en l'educació d e la d o n a per fer-se l'autoexploració d e les mames mensualment a partir del 2 0 anys i a partir dels 4 0 una mamografia c a d a dos anys. Referent al càncer d e coll d'úter, l'utilització d e la p r o v a citològica d e P a p a n i c o l a u és u n a f o r m a efectiva d e reduir la mortalitat d'aquesta malaltia. Es recomana d e fer-la a totes les dones q u e mantenen relacions sexuals o a partir dels 1 8 anys anualment. Per últim e x p o s a r e m u n a llista d e set punts indicadors que un tumor s'està desenvolupant. a) C a n v i s d e ritmes intestinals o vesicals. b) Ulceració q u e no cicatritza c) Pèrdua anormal d e sang. d) Nòdul de mama o en qualsevol altre part del cos. e) Dificultad persistent en empassar o deglutir. f) Ronquera o tos persistent. g) C a n v i s no justificats en verrugues o pigues.

VILOBÍ D'ONYAR

Aquests són els símptomes q u e han d e produir una s o s p i t a d i a g n o s t i c a q u e o r i g i n i u n a exploració posterior per descartar-la. LLUÍS CABARROCAS

T O S Q U I J A — 13

CUINA

La cuina de les mestressesPlats

f olles

p o b l e s , on s'hi p o d i a c o m p r a r d e s d'un parell d'espardenyes, tabac, fruita o també fer-hi la porció i jugar a la botifarra. De fa uns anys però, s'han especialitzat en la restauració, a m b alguns plats molt ben aconseguits. La seva mestressa, la Dolors Serradell, ens ha ofert aquesta recepta d e RAP AMB ROSSINYOLS i d e s d'aquí li d o n e m l e s g r à c i e s p e r l a s e v a participació en aquest apartat d e TOSQUUA.

Ingredients: 1 rap d e tres quilos alls - c e b a tomàquet rossinyols farina - sal - oli

ontinuant el nostre c a m i pels restaurants d e l s nostres v e r a l s , h e m a n a t a C A N G R O S d e Sant Dalmai, lloc d e p a r a d a des d e fa molts anys que havia estat una mena d e "Drugstore", c o m n'hi h a v i a tants a l s

B A N C O

POPULAR ESPAINIOL

5 grans d'al! julivert 15 ametlles un grapadet d e pinyons una torradeta d e p a

Elaboració: A m b el c a p d e rap farem un brou i el reservarem. Un c o p pelat i net el peix el tallarem a rodanxes, l'enfarinarem i el fregirem. En el mateix oli, farem un sofregit a m b la c e b a , la tomata i els alls. Q u a n sigui fet, hi posarem els rossinyols que els haurem enfarinat i fregit prèviament i hi afegirem un litre del brou que haurem fet a m b el c a p d e rap. Una v e g a d a siguin cuits els bolets hi posarem el rap i la p i c a d a i ho d e i x a r e m q u e c o g u i un quart d'hora a p o c a p o c . D O L O R S SERRADELL

R A C O DELS J O V E S ARTISTES

TOSQUIJA —

Fira dolça Concurs *' de pintura ràpida I aTOITiatlCa #

MARIA PASCUAL 11 anys

PAU C A B A R R O C A S 8 anys

Mi 9.

BUSQUETS SITJA, S.A. 01. Madrenys, 27 Tel. 47 31 08 - Fax 47 42 31 17185 VILOBÍ D'ONYAR (Girona)

revista de Vilonyar d'IvĂ, Salsitja i S.A. Dalmai

estiu 1991

nĂşmero 17

b u

LA FORJA DE TOSQUIJA

er una revista d'àmbit municipal i que aquesta es consolidi i arreli tan profundament com ho ha fet TOSQUIJA, fins al punt d e crear dependència als habitants del municipi d e Vilobí, és una t a s c a molt difícil i e s g o t a d o r a q u e o b l i g a a l'equip d e redactors, corresponsals nacionals i internacionals, i membres de la neteja a fer un esforç gairebé sobrehumà. Si algú veient la fotografia central d'aquest número es pensa que això és xauxa, va molt equivocat. La fotografia és molt enganyosa, no es tracta pas d'una tarda d e gresca sinó d'una de les moltes reunions, dures i maratonianes, que han estat necessàries per a e l a b o r a r aquest dossier; és una fotografia que resumeix en tres paraules el que fem: treballar, treballar i treballar. A q u e s t esforç es v e u r e c o m p e n s a t sobradament amb l'èxit que la nostra, la vostra revista, té arreu del món, i fa il·lusió veure-la als quioscs d e la 5 a avinguda de N o v a York, a les llibreries del centre Pompidou de París o als millors clubs d e Londres. C o m també fa il·lusió la g r a n quantitat de cartes que rebem a la redacció amb el desig que siguin publicades a la "Bústia Oberta" i així ésser llegides per milions i milions d e lectors àvids d'una revista de qualitat. I tot això s'està fent des d e Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, que d e mica en mica s'està convertint en el triangle cultural, musical i gastronòmic d'Europa.

COL·LABORACIÓ

TOSQUIJA —

Viatge a Venus importació de diferents i variats instruments per a la realització d'uns certs projectes relacionats a m b un assumpte molt important d'un conegut ministre, és totalment e q u i v o c a d a ja q u e s e g o n s una f a m o s a agència d'informació això va passar fa molt d e temps i dir-ho ara és dallonsis fora de test. A n e m finalment a parlar del v i a t g e , a b a n s d e començar, però he d e recordar que molta gent ha intentat censurar la informació que ara mateix aniré a e s c r i u r e . S o r t o s a m e n t no h a n a c o n s e g u i t el seu objectiu i tot el món podrà saber la veritat.

bans d e començar he d e dir que estic totalment en contra que aquest magnífic article no hagi sortit publicat a la secció "El racó del rodamón", els interessos d e l ' e m p r e s a periodística han p a s s a t per sobre d e l'art literari. V o l d r i a a g r a i r , a b a n s d e començar, la col·laboració que he rebut d e la N A S S A (Neuròtics Ajuntats Sense Saber Actuar), del govern dels Estats Urdits de Mérida i de l'Associació Polonesa per a la realització d e projectes per sonats, sense els quals hauria estat impossible realitzar aquest viatge.

Una veritat vertadera i única i que no té res a veure, com algú pot haver sospitat, amb la consecució de la lliga per part del Barca o amb la guerra civil de Djibouti. A r a sí que ha arribat el moment esperat per milions de generacions: el relat del viatge a Venus. Res no pot i m p e d i r q u e la humanitat c o n e g u i el secret més misteriós d e tots els secrets que es fan i es desfan. Abans de començar, però, cal dir que l'autor d'aquest escrit no es responsabilitza de les conseqüències que pot tenir per a les persones que el llegeixin com poden ser: histèries col·lectives, atacs d'ansietat, assassinats en massa, migracions, sensació d e presa de pel...

També m'agradaria afegir, a b a n s d e començar, que la política del govern, en relació al tema d e la

Bústia oberta INDIGNACIÓ Estic indignat. Aquesta revista és una porqueria. M a i havia vist tanta merda junta. I ja no parlem de la gent que hi escriu: pobres desgraciats, impotents que no tenen res més a fer. Això és tan evident que no em cal ni una justificació pel que dic. Mireu si en sou de rucs que fins i tot sereu capaços de publicar aquesta carta. El problema ja no és que la revista sigui dolenta, però és que és tan avorrida, almenys si fes riure... Ja us podeu pensar per què la faig servir jo la revista.

L O G A I T E R DE

L'ONYAR

Cartes UN IDIOTA Escric a a q u e s t a secció perquè a mi la revista només m'arriba c a d a tres mesos i m'agradaria tenir tots els números que em falten. Suposo que en els números que no m'han arribat deveu parlar d e la G u e r r a del Golf, del Barca i de la Volta a Catalunya en patinet. Si no és així no c a l que me'ls envieu. Aquest missatge s'autodestruirà en un minut.

AMBROSI

007

DIVULGACIÓ

TOSQUUA —

Castells Castell de Catalunya d'Albini n el municipi de Vilobi d ' O n y a r hi havia el castell d'Albini, conegut també a m b el nom de torre G e n i s s a , d e la qual malauradament no en queden restes, sino només algunes fotografies d e la primera meitat del segle actual. Del castell d'Albini ja en tenim constància escrita al segle IX, quan Bernat II comte d'Undàrius féu cessió del castell i altres béns al seu fill Ponç I. L'any 1 1 2 3 el c o m t e Bernat Ponç III entrà en conflicte a m b Llorenç IV, senyor de Salitja. Aquestes disputes s'allargaren durant tot el segle XII i fou quan el castell d'Albini va ésser notablement fortificat. C a l destacar la doble muralla emmerlada a m b dues fileres d'espitlleres c a d a una i les vuit torres de gran alçària que protegien la part noble del castell. De la importància de la torre G e n i s s a en donen fe les paraules d e l rei Jaume I q u a n a la seva G r a n Crònica diu:

«Lo castell e la torre Genissa sont de los més bells e forts de lo regne e sont de gran planta romànica». Durant la guerra dels remences el castell havia perdut protagonisme com a fortificació, però gràcies al b o n c l i m a d e l lloc i a l'absència d e b o i r a es convertí en residència i palau reial als hiverns. Durant la d a r r e r a invasió f r a n c e s a , i m a l g r a t l'heroica defensa que féu del lloc en Dalmaci Tallant, senyor d e Sant Llop, que tot sol va lluitar contra un exèrcit d e tres mil frarvcesos, la fortalesa passà a mans invasores, fou s a q u e j a d a i restà definitivament abandonada. Es u n a llàstima q u e u n a j o i a arquitectònica d ' a q u e s t a importància no h a g i arribat als nostres d i e s , la q u a l c o s a d o n a r i a un al·licient a l g r a n nombre d e turistes que visiten el nostre municipi.

F. M C ' S A L W I N G (Catedràtic d'Història a O x f o r d per a TOSQUyOT).

DIVULGACIÓ

TOSQUIJA —

Coneguem Eugeni els nostres escriptorsd'Horts

a és hora d e fer justícia a aquest fill il·lustre d e S a n t D a l m a i i g r a n e s c r i p t o r q u e fou Eugeni d'Horts. (Sant Dalmai 1 8 0 3 - Buenos Aires 1 8 8 0 ) . Eugeni d'Horts es va iniciar en el món literari fent p o e s i a , estil que només c o n r e a r i a durant la seva joventut. Usà un estil ple d'engrescament, quelcom molt corrent a l'època. M o l t jove, l'any 1 8 2 5 , guanyà els jocs florals a m b la poesia " O d a a l'Onyar", en la qual feia un recorregut pels indrets paradisíacs on h a v i a transcorregut la seva infantesa.

«Ai Onyar, la mare que et va matricular! per més que visqué jo mai no podré oblidar les aigües cristal·lines en les quals per primer cop jo em vaig banyar». L'any 1 8 3 3 va emigrar a l'Argentina i va fer una gran fortuna que el permeté fundar el Centre Cultural Català d'Amèrica i dedicar-se de ple a la literatura i tocar des d e la novel·la fins a tractats científics. C a l destacar els títols des les novel·les costumistes com: "Pasturant a la Crosa" ( 1 8 4 1 ) i "La collidora d'avellanes" ( 1 8 4 8 ) i els llibres d e caire científic "La poda de les pomeres" (1 8 6 1 ) i "Tractat botànic de la riba dreta de l'Onyar" ( 1 8 6 8 ) . A l s darrers anys d e la s e v a v i d a v a fundar a Buenos Aires l'editorial "El lobo bueno", fent una clara al·lusió al castell d e Sant Llop i al poble que l'havia vist néixer.

TOSQUIJA —

DIVULGACIÓ

El racó del rodamón

Estats Units n dels països més extensos del planeta i sens dubte capdavanter tecnològic i cultural del món occidental. U n a altra d e les seves e s p e c i a l i t a t s és g a r a n t i r les l l i b e r t a t s individuals i col·lectives. Per tal d'entrar-hi, a més del passaport fa falta el visat d'entrada, per garantir que no et passi res.

C O M ARRIBAR-HI Des de G i r o n a , dues c o m p a n y i e s volen directament al John Fitzgerald K e n n e d y : T W A i IBERIA. La que ofereix el millor preu es FARNERS B U S però a m b s o r t i d a d e s d e B a r c e l o n a i fent nit a Madrid. Es poden trobar tarifes reduïdes pels estudiants i joves, i a m b molta sort gratuïtes. A LA D U A N A A més del visat corresponent, no podrà passar la d u a n a a m b més d'un litre d e b e g u d a alcohòlica, 2 0 0 cigarretes o 5 0 cigars (això és protegir el país). I p a r l a n t d e c i g a r r e t e s , h a s d e s a b e r q u e el moviment antitabac està tan estès als Estats Units, que no podràs fumar en els vols interiors i hauràs d e complir les normes que estableixin els diferents locals que visitis. EL DÒLAR La m o n e d a n a c i o n a l és e l D Ò L A R , q u e fraccionada la trobaràs en: M o n e d e s 1 , 5 , 1 0 , 2 5 , 5 0 centaus Bitllets 1, 2 , 5 , 1 0 , 2 0 , 5 0 , 1 0 0 dòlars En relació al canvi d e m o n e d a , l'equivalència és d ' 1 dòlar = 1 0 0 ptes. C a l però considerar la fluctuació d e la m o n e d a , no sigui que quan vulguis tornar no en tinguis prou. També és recomanable portar targetes d e crèdit, q u a n t e s més millor i preferentment: C a i x a d e G i r o n a , la C a i x a i C a j a M a d r i d , i molts dòlars en metàl·lic per si no les accepten.

C A L VISITAR Estats Units té 9 . 3 6 3 . 1 2 3 km, q u e vol dir 1 9 Espanyes juntes i 2 5 0 milions d'habitants. Per tant, hi ha molt a triar i moltes persones per veure, podent-se fer la tria a b a n s d'anar-hi o , un c o p hi ets, fer el que puguis. Segons els interessos personals no caldrà fer la tria: polítics Washington més a la dreta o més a l'esquerra d e compres Tots els carrers d e N o v a York petrolífers Los Angeles veure els Comediants...Battery Park N o v a York descasar-se Las Vegas passar el pont S a n Francisco veure teatre Vilobí Square o B r o a d w a y veure el claustre d e C u i x a N o v a York ALLOTJAMENT Hi ha grans hotels, hotels luxosos, hotels mitjans, barats, d'estudiants i albergs (com aquí). Tots ofereixen b o n servei i solen ser nets (com aquí).

O N MENJAR D e g u t a l a d i v e r s a procedència d e l s s e u s habitants, Estats Units ofereix un a m p l i ventall d e possibilitats a l'hora d e sentar-nos a taula: menjar xinès, g r e c , italià, jueu, rus, japonès, porto-riqueny, mexicà.... També podem trobar pizzeries o hamburgueseries on es menja bé i a bon preu. A l carrer no és gaire estrany dinar en un b a n c d'un parc o d'una plaça i per 1 $ pots trobar un hot d o g en un carret d e venda ambulant. XICU

TOSQUUA — 22

SALUT

La salut: un hàbit

La salut per un tub profitarem q u e estem a punt d e començar una d e les èpoques més perilloses d e l ' a n y per a la salut, per d o n a r a l g u n s petits consells i solucions pràctiques als problemes sanitaris que se us presentaran a les v a c a n c e s . Què c a l portar a la farmaciola d e primers auxilis si aneu a passar les vacances a :

PERÚ, BOLÍVIA, C O L Ò M B I A : Imprescindible un tap d e suro perquè les diarrees q u e es porten aquest a n y són d e categoria. E U A : Certificat mèdic d e no tenir anticossos d e la SIDA, us el demanaran per entrar al país però no per sortir. O R I E N T MITJÀ: Tenir en compte el vestit que sigui còmode, ample, les dones tapades d e dalt a baix no tant pel calor sinó que des del gener c a p aquí estan molt susceptibles a m b les robes occidentals. EUROPA: Targeta VISA À F R I C A : A q u e s t a n y n o està d e m o d a . Què hi aneu a fer? A C A S A : Feu r e s e r v a d e tots els remeis c a s o l a n s d e què d i s p o s e u perquè entre les v a c a n c e s q u e fan els s a n i t a r i s , els c a n v i s d'horaris, els suplents, i els desgavells hospitalaris per col·lapse d ' e s t r a n g e r s malalts us haureu d'espavilar com pugueu.

NITU T E N S O P L A S T -Ats- Turbo, d e Vilonyar d'Iví

CUINA

TOSQUIJA — 23

Modals a taula a p o c s ' h a p u b l i c a t un l l i b r e s o b r e gastronomia basat en unes notes de cuina, ni més ni menys q u e d e L e o n a r d o d a V i n c i ( 1 4 5 2 - 1 5 1 9 ) . S e g o n s els autors es tracta d'una compilació d'escrits, fins fa poc inèdits, sobre receptes d e c u i n a , fórmules gastronòmiques i usos i bons costums a taula d e la seva època, recollits en una llibreta dita Còdex Romanoff. Es s a b u t q u e L e o n a r d o a més d e pintor, fou escultor, arquitecte, dibuixant, enginyer... i contractat com a organitzador d e festes i banquets a la cort de Lluís S f o r z o , a M i l à o n escrigué a q u e s t e s notes culinàries o Còdex Romanoff. Per tal que pugueu degustar algun dels plats, o si voleu implantar alguns dels costums renaixentistes a la vostra taula, cosa que personalment no us aconsello, aquí en teniu uns quants exemples:

DELS M O D A L S A LA TAULA, DEL M E U S E N Y O R I ELS SEUS C O N V I D A T S Era costum d'aquest senyor lligar conills adornats a m b cintes a les potes de les cadires dels convidats, per tal de poder eixugar-se les mans, impregnades d e greix, sobre els lloms de les bèsties.

Plats

conyes

A Leonardo no li semblava gaire bé, ni tampoc veia correcte el costum del seu senyor d e netejar el ganivet en els faldons dels seus veïns d e taula. A r r a n d ' a q u e s t a situació, L e o n a r d o d e c i d e i x "inventar" el tovalló, d e manera que c a d a convidat tingui el seu propi "drap", però encara no ha pensat quin nom donar-li ni com presentar-lo. R E C E P T E S : QUATRE S O P E S SENZILLES 1. - S o p a de tàperes 2 . - S o p a d e baies o fruits silvestres 3 . - S o p a d e taronges i llimones 4 . - Aquesta se m'ha oblidat PASTÍS DE PASTOR Agafeu tres pastors, netegeu-los acuradament, tot seguit feu-los entrar a la cuina per tal que escullin les herbes que majoritàriament mengen les seves ovelles e n les p a s t u r e s . A l e s h o r e s , s ' a g a f e n les h e r b e s escollides, es piquen finament i es fa una pasta a m b oli, a m b la qual es cobreix abundantment l'ovella que voleu cuinar. Seguidament es cou al forn. Aquest plat s'anomena "pastís d e pastor", perquè gràcies a ells, el sabor de dintre i fora de l'ovella és el mateix, la qual cosa fa que les aromes i gustos no es contradiguin.

TOSQUUA — 26

P O B L E RIU

Entrevista al candidat de l'oposició

Eleccions municipals 91 f

'equip de Tosquija no va tenir c a p entrebanc perquè el candidat d e l'oposició escoltés les preguntes que li van fer.

1) Està content dels resultats obtinguts? 2) Aquests resultats s'ajusten a les enquestes preelectorals? 3) Q u i n és el sector de la societat que creu que l'ha votat? 4) 5) 6) 7)

En què consisteix realment la seva oposició? Pensa formar part de les comissions d e govern? A m b quin dels grups pensa pactar? Si hagués sortit elegit construiria la piscina a Vilobí?

8) H a s pensat alguna v e g a d a la manera d'aturar les edificacions il·legals? 9) C o m creu que es pot fer per construir en una urbanització il·legal? 10) Li agradaria la idea de repoblar a m b anguiles de rostoi el nostre riu O n y a r ? 1 1) Quines mesures prendria per evitar la contaminació acústica provinent del c a m p a n a r de Vilobí? 12) Quant als avions, convindria instal·lar algun aparell, digui'm a partir de quants decibelis s'hauria de disparar l'artilleria antiaèria? 1 3) Es veritat que volia fer passar l'ITV als avions vells? 14) Recolzarà la independència d e Salit a ? 15) Creu possible fer una planta embote ladora a les fonts de Salitja? 16) C o m convertiria vostè a Salitja en un paradís fiscal? 17) Donarà el vist-i-plau a la construcció del golf si es fa la presa d e c a n Borra? 1 8) En vistes d e la quantitat massiva d e gent que fa règim, creu possible fer una reconversió d e la fàbrica d'embotits?

P O B L E RIU

TOSQUIJA —

Notícies Vilonyar d'Iví, * Salsitja i S.A.Dalmai 1

r 6 S C | U 6 S

— L'APA actuant com a entitat aglutinadora d e totes les que hi ha a Vilobí, patrocinarà un equip per córrer a l ral·li "París-Moscou-Pequí" i d ' a q u e s t a manera pot ser que duri més. — A q u e s t a n y a la revetlla d e Sant J o a n , la foguera s'encendrà a m b la flama instal·lada a Sant Llop.

— "Energies alternatives" En p r o v i s i ó d e les r e s t r i c c i o n s d ' e n e r g i a convencional, a c a n Barceló han tallat les pomeres per tenir llenya per escalfar-se a l'hivern.

— "Les nostres veus a m b els seus grans èxits estan a punt d e treure el seu primer LP "Pluja a l'abast", el podreu adquirir a m b exclusiva a c a la J o a n a . També tenen previst fer una gira pels M o n e g r o s per potenciar-hi l'agricultura. I c o m que a l'agost les Nostres Veus seran d e v a c a n c e s , els nostres peus faran una excursió a Sant Llop. — Després d e l'èxit d e la Fira dolça i aromàtica, els d e l ' E s p l a i han d e c i d i t fer la Fira a m a r g a n t i p u d e n t a i així r e c o l l i r més fons p e r a les s e v e s activitats. — Tosquija necessita col·laboradors. Raó Tel. 3 0 0 0 0 0 0 . Bon sou i inseguretat social. Edat d e 2 a 9 9 anys. Bona presència.

— Aquest any no hi haurà Concurs d e la Cançó d e Salitja, ja que s'estimen més canviar-ho per la marató d e rock.

— En assabentar-se d e l'existència d e la TOSQUUA, vénen a a q u e s t e s c o n t r a d e s un g r u p d e geòlegs esquimals per examinar-la.

P O B L E RIU

TOSQUIJA —

— L'APA (II) està d ' a c o r d a m b la nova assignatura del nou pla d'estudis de l'escola de Vilobí, "copiar".

— A m b el proppassat concert dels Pets i les Llufes es van a c a b a r els ambientadors a Vilobí.

— El g r u p d e teatre U n d à r i u s h a s i g n a t un contracte a m b la productora Lorimar d e Dallas i en comptes d e fer " Q u a n es fa fosc" faran " Q u a n es fa clar després de la lluna d e cristall". I per deixar clar que no són racistes es tenyiran tots d e ros per no confondre's a m b els morenos.

— S e g o n s la G r a n i P l a g i a d o r a Enciclopèdia C a t a l a n a , Vilobí d'aquí, a l'any 1 9 7 0 tenia 4 4 6 hab. en poblament aglomerat i Vilobí del Penedès 4 4 8 .

— L'Ajuntament no es concedeix permís d'obres a ell mateix per fer-hi les obres que pensen realitzar.

— Els amics de Is Cros informen: Q u e han posat el Volcà a disposició dels organitzadors del festival de rock a celebrar en data indeterminada d'aquest estiu. A m b això asseguren que el recinte ja q u e d a tancat d e manera natural, el soroll no molestarà els veïns, i per les c o n d i c i o n s higiènico-sanitàries, només c a l a n a r a p i . . . al rec d e la mina, d e manera q u e ja tenen c l a v e g u e r a m . Només es pot dir que l'Onyar acabarà fent ferum de cervesa.

— L'equip d e redacció d e TOSQUIJA h a pogut saber en fonts d'aquestes generalment ben informades que les obres que s'estan fent a l'entrada d e G i r o n a per la carretera d e S a n t a C o l o m a formen part d e l'Anella Olímpica d e l 9 2 (es veu clarament per la forma q u e v a agafant) d'aquesta manera G i r o n a no q u e d a d e s p e n j a d a d e les O l i m p í a d e s ni d e l a incomoditat d e les obres.

— A Empúries ja han començat les obres d e l'eix transmediterrani q u e unirà M a l l o r c a a m b la C o s t a Brava i que enllaçarà a m b l'eix transversal a l'alçada d e Vilobí, a i x ò farà q u e els v o l s q u e surten d e l'aeroport es v e g i n molt reduïts, el que ha fet que s ' h a g i n sentit crítiques per part d e la direcció d e l'aeroport. Des d'aquí demanariem que el peatge fos gratuït.

— A les pròximes eleccions municipals presentarà u n a c a n d i d a t u r a el col·lectiu musulmà d e Vilobí anomenat.

P O B L E RIU

— Un grup d'experts volcanòlegs d'arreu del món han assegurat que la C r o s a entrarà en erupció aquest estiu. Els del grup Sant Llop, que són experts en la matèria, aprofitant l'escalfor q u e es produirà durant l'erupció i aprofitant la forma paellera d e la C r o s a , han organitzat una gran arrossada q u e serà un nou rècord Guinnes.

TOSQUIJA —

— La Generalitat d e C a t a l u n y a v a decretar, en l'últim ple extraordinari del Parlament, el tancament i m m e d i a t d e la p i s c i n a d e S a l i t j a , p r o p i e t a t d e l'Associació d e Pares Les Fonts. El motiu donat pels r e s p o n s a b l e s d e l t a n c a m e n t és q u e q u a n es v a construir la piscina no es va fer el pertinent estudi sobre l'impacte d e l'obra en el medi ambient. Jordi Celclar, responsable d e medi ambient d e la Generalitat, v a

— Aprofitant les últimes e l e c c i o n s municipals a Salitja es va fer el referèndum sobre la independència^ d e l p o b l e . Després d e la victòria aplastant d e l SI (99,9% dels vots) la Generalitat ha concedit a Salitja la independència del municipi d e Vilobí d ' O n y a r c o s a que vol dir, entre d'altres, que aquest poble ja no sortirà més a aquesta revista ja q u e no pertany a aquest municipi. La proclamació oficial d e la independència es farà el 1 8 d'agost aprofitant el Concurs d e la Cançó e n el q u e hi seran presents nombrosos mitjans d e comunicació internacionals. C a l destacar també que el G A S ( G r u p d ' A l l i b e r a m e n t Salitgenc) està buscant desesperadament a l'única persona que no va votar a favor d e la independència i q u e se sospita p o d r i a haver ja traspassat la frontera i trobar-se a Sant Dalmai on hauria demanat asil polític a l'Associació Sant Llop.

d e c l a r a r un c o p a c a b a t el ple q u e s'havia a c a b a t a m b aquests grups d'incontrolats q u e construeixin obres sense tenir en compte l'entorn natural. D'altra b a n d a a m b un alt dirigent d e l'Associació Les Fonts v a dir que la decisió del parlament era intolerable i v a deixar entreveure q u e el G A S p o d r i a arribar a atemptar contra interessos d e la Generalitat al poble si aquesta no canviava la seva decisió.

La lluita per l'alcaldia del poble, que s'instal·larà momentàniament als vestidors d e la piscina clausurada, serà molt interessant ja q u e , segons ha pogut saber TOSQUUA d e fonts molt ben informades, l'ex-alcalde d e S a n t a C o l o m a d e Farners, Jordi Iglesias, seria el c a n d i d a t d e l'Associació Les Fonts. "Necessitem un h o m e d'experiència" v a dir un dels membres d e l'associació per justificar aquesta decisió injustificable.

TOSQUIJA —

P O B L E RIU

— L'AjunTomeiu d e Vilobí ha cessat d e totes les seves activitats habituals degut al desgast sofert, en la tramitació d e les obres d e construcció d e l Pavelló Polisportiu, el qual es troba en ple estat d'execució tal com podeu observar en la foto inferior.

OVNI

— L'altre d i a va aparèixer pel cel de c a s a nostra un objecte volador no identificat (OVNI) immortalitzat per la fotografia que avui publiquem. A l'esquerra hi p o d e m veure l ' O V N I després d'haver aterrat i el seu tripulant intergalàxic.

DES DE L ' E S C O L A

TOSQUIJA —

Comportamientu en l'escuela

Respetu a les maestres

n el estado salvaje sumido el hombre yaciera todavla, si no fuera por la civilización; esta antorcha manejando los maestros en la infància, disipan nuestra ignorància é ilustran nuestra razón.

La educación, jovencitas, que os d a n vuestras preceptoras, las constituye acreedoras à gratitud eternal; cuando su vida os d e d i c a n y sus tareas prolijas, sed con ellas unas hijas pues su amor es maternal.

Els nens de l'escola

Tras del almuerzo y c o m i d a à la hora prefijada, y la lección estudiada al c o l e g i o marcharàs; preséntate à la maestra con la atención que es d e b i d a , à tu puesto ve en seguida mientras que la lección d a s .

A p r e n d e d d e hacer calceta y otras labores precisos, c o m o el corte d e camisas, d e vestidos, el coser, bordar d e varias espècies, el manejo de la plancha y, en fin, todo lo que ensancha la instrucción d e la mujer.

Una vil es cualquier nina que d e una falta ligera acusa a una c o m p a n e r a porque le tiene rencor; y a que las veces d e madre vuestra directora os hace, vuestros ànimos enlace un mutuo y fraterno amor.

Ante todo el Catecismo aprenderàs diligente, c o m o asunto el mas urgente y d e mayor entidad; que el estudio d e las ciencias, sin la Doctrina Cristiana, es ocupación muy v a n a ; solo es humo y v a n i d a d .

C o n toda joven que sea màs que tú aventajada, en ser dòcil y a p l i c a d a procura rivalizar; pues la que en aprovecharse pundonorosa se muestra, el amor d e su maestra y el premio logra alcanzar.

El desorden de la escuela es un defecto notable; por lo que se hace culpable quien lo llega a perturbar. Si un orden riguroso no puede haber e n s e n a n z a , pues solo con él se a l c a n z a que esta llegue a prosperar.

R a p

d e

l a

n'estan tips de galetes i melindros: volen

u r b a n i t a t

bollicao's

ESPORTS

TOSQUIJA —

Fumbol

Vilobí FC, escacs,

í'Àngel de la Guarda» en forma de pilota, sempre vetllant la bona marxa de l'equip, «moralment» «espiritualment» i «espor tivament».

L'Escuder, en el primer partit al camp del Lloret "marcant", molt de prop els "cataclines" del contrari. El Vilobí va guanyar.

En Vicens, fent cara de "pocs amics", tot cabrejat la marxa descendent dels juvenils.

per

En Felip Mató, President del Club d'Escacs, fent un míting polític,a les passades eleccions municiplas.

tw * *

En Felip aixecant la copa a la cloenda del míting polític, el dia abans de les eleccions a BATLLE de Vilobí.

El linier enamorat de les "precioses i ben fetes cuixes" d'en Joan (capità del Vilobí no perd "detall".

CALCES A L'ABAST Viatjant a peu sempre es veuen més coses que a dalt d'un cotxe. A mig quilòmetre de Vilobí (segons el M O P ) , fou el punt de la troballa. Persones que transitaven pel lloc en cotxe diàriament, no s'adonaren de la insòlita visió. És tocant de peus a terra quan s'hi veu clar i estem en situació d'analitzar un fet ocasional, situant-lo dintre un context determinat. I ara ve un concurs per fer-vos rumiar una m i c a ; escriviu a la B Ú S T I A OBERTA del proper TOSQUIJOT el núm. de la resposta que considereu coneúa i podreu guanyar un valuós premi. L'objecte penjat al rètol de la carretera:

1. Potser algú el va perdre tot fent camí? 2. O després del període d e pluges era el lloc idoni per posar-ho a secar? 3. Es un projecte de cartell per les 72 hores d e rock? 4. Es una promoció d e c a r a al turisme? 5 . O el va perdre un extraterrestre d e l'ovni que sobrevolà Sant Dalmai? A tots els encertants els tocarà un viatge a Canàries per 3 o 4 persones a m b pensió completa en un hotel de 8 estrelles... això sí, s'hi ha d'anar sense calces. U N VIATGER

PERIPATÈTIC

AGENDA

TOSQUIJA —

Acords d'Ajuntament SESSIÓ

1 DE M A R Ç DE

1991

- Llorenç Vilarnau i Salip, per reformes interiors en el seu d o m i c i l i a la travessia Tet Escolpater, 2 de Vilobí. - Juanita Martínez i Massaguer, per consolidació de teulada al mas can Teixidor, de Sant Dalmai.

1. Aprovació de l a c t a de la sessió de 2 5 de gener de 1 9 9 1 . 2. Tràmit ordinari: a) Ratificació dels acords referents a nomenament de personal per a cobrir - Estació de Servei de Vilobí S.A., per plaça vacant a la Llar d'Infants, un l'obra civil d'implantació d'autorentat c o p celebrades les proves selectives. d e cotxes a ubicar en la mateixa 1 r- A Margarita Ciurana i Pujol, qui estació de servei. renuncià a la plaça a b a n s d e - Pere T a l l e d a i B a g u d a n c h , per prendre possessió del càrrec. ampliació d'habitatge unifamiliar al 2 n - A D o l o r s García q u i també mas C a r o l de Salitja. renuncià al seu càrrec després d'un - Lluís Juandó i V i d a l , per obres d e mes d'exercici en el lloc de treball. consolidació i canvi de coberta de 3r- A Elisabeth Ribes i Garriga. magatzem, al c / SJordi de S.Dalmai. b) Concessió d ' a j u t econòmic a - Informar favorablement la sol·licitud l'Institut de Batxillerat de Sta. C o l o m a d ' E u r e s t S . A . , p e r l e g a l i t z a c i ó d e F., per a la celebració d e la d'activitat d'el·laboració d e plats S e t m a n a C u l t u r a l , l'import d e la preparats a erta. de l'Aeroport. subvenció és d e 1 . 0 0 0 ptes. per - Informar favorablement sol·licitud de alumne de Vilobí, Salitja i S. Dalmai. Joan Expósito i Carmen G o y , per a c) S o l · l i c i t u d d e subvenció a l la construcció d'habitatge unifamiliar Departament d e Treball, referent a aïllat a l c a m p c a n G o y , i fer-ne plans d'ocupació, per a neteja d e tramesa a la Comissió Provincial d'Urbanisme. lleres fluvials. d) Assabentar-se d e la implantació per part d e la G e n e r a l i t a t d e Catalunya, del cànon d'infrastructura hidràulica. e) A s s a b e n t a r - s e d e l s a c o r d s a d o p t a t s en el C o n s e l l E s c o l a r Municipal. f) Assabentar-se de la documentació t r a m e s a p e r la G e n e r a l i t a t d e Catalunya referent a la construcció de l'Eix Transversal de Catalunya. g) Aprovació del calendari laboral del personal d e l'Ajuntament per a l'any 1 9 9 1 . 3. A p r o v a r la relació d e factures pendents del mes d e febrer, l'import total de les quals és d e 1 . 1 0 6 . 4 6 3 . 4. Atorgament de permís d'obres a :

5 . Adquisicions - Adquisició d e l ' o b r a G e o g r a f i a General dels Països Catalans. - Acceptar el pressupost realitzat per l'empresa Instal·lacions Girona, S.A., referent a la instal·lació d'acumuladors d ' a i g u a c a l e n t a a les dutxes d e l gimnàs de l'escola. - Encarregar pressupost a l'empresa Marcelino Coromines, per l'enreixat de les finestres de la planta baixa d e passatge Pompeu Fabra, 1 (oficines tècniques i assistent social). 6 . S o l · l i c i t u d d e subvenció a l departament d e Cultura, en concepte d e millores en equipaments i locals culturals, per arranjament del teatre d e C a n Sagrera.

S E S S I Ó 2 2 DE M A R Ç DE

1991

1. Aprovació d e l ' e s b o r r a n y d e l'Acta de sessió d ' 1 de març 1 9 9 1 . 2 . a) Informar f a v o r a b l e m e n t la p r o p o s t a d e Transports per a s o l u c i o n a r el t e m a d e l s t a x i s a l'Aeroport de G i r o n a C o s t a Brava, en la que es preveu la creació d e règim específic pel q u a l en determinats casos podrien venir taxis foranis. b) Acollir-se al règim simplificat de declaració a n u a l c o m a e m p r e s a subministradora d ' a i g u a , proposat per la Junta d e Sanejament d e la Generalitat de Catalunya, d) Assabentar-se de l'escrit d ' E n s e n y a m e n t , c o m u n i c a n t la resolució d ' a u t o r i t z a r a l ' e s c o l a d ' E G B de Vilobí, la matriculació d e nens/es de 3 anys. 3. Factures pendents. S ' a p r o v a la relació d e f a c t u r e s presentades durant el mes de març per import total d e 1 . 3 2 1 . 0 4 5 ptes. 4 . Llicències urbanístiques. S ' a c o r d a c o n c e d i r les llicències urbanístiques següents a : - J o s e p Taberner i Esteve, per instal·lació d'expositor de vehicles, al c o s t a t d e l seu taller mecànic a l xamfrà Madrenys / Sta. M a r g a r i d a . - J o a n B u s q u e t s i S i t j a , p e r la construcció d e 5 h a b i t a t g e s i aparcaments al c / d e la C r o s a - J u a n Rodríguez, per l'execució d ' o b r e s d'ampliació d ' h a b i t a t g e unifamiliar aïllat, per a usos comercials, al veïnat de C a n Bells. - Miquel Salavedra i Rubirola, per a l'execució d'obres de construcció d e magatzem agrícola a Sant Dalmai. 5 . Aprovar la manifestació escrita i signada, realitzada per la totalitat dels

TOSQUUA —

AGENDA

INGRESSOS

Capítol Denominació 1. 2. 3. 4. 5 6. 7. 9

Pessetes

A) OPERACIONS CORRENTS Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres ingressos Transferències corrents Ingressos patrimonials B] OPERACIONS DE CAPITAL Alineació d'inversions reals Transferències de capital Passius financers

TOTAL INGRESSOS

Dropietaris dels terrenys que comprèn a Unitat d'Actuació urbanística núm. 1 de Vilobí, (Carrers Pere Antoni i Joan Maragall), referent a la seva intenció de cedir els terrenys necessaris per a la urbanització dels carrers Joan Maragall i Pere Antoni, del poble d e Vilobí, compromís d'aportar les quantitats que els pertoquin abonar per a l'execució de es obres d'urbanització del sector. En c o n t r a p a r t i d a l'Ajuntament es c o m p r o m e t a r e c o l z a r el P l a d'actuació, quan el presentin, així com les modificacions legals que sobre aquest es puguin fer. 6 . Aprovació de l'estudi d'adequació d e les aules q u e han d ' a c o l l i r els nens/es de Pàrvuls, pel proper curs 1991-1992.

S E S S I Ó 2 6 D'ABRIL DE

1991

1. - Aprovació d e les actes d e les sessions següents: - Ordinària del d i a 2 2 d e març d e 1991 - Extraordinària (pressupost) del d i a 12 d'abril d e 1 9 9 1 . 2 . - Tràmit ordinari: a) S o l · l i c i t u d d e s u b v e n c i ó a l'Excma. Diputació Provincial, per import d e 5 0 0 . 0 0 0 ptes. per arranjament d e camins municipals. b) A d q u i s i c i ó d e f o t o c o p i a d o r a model mita D C - 1 6 8 5 , pel preu de 4 5 0 . 0 0 0 ptes., per les o f i c i n e s municipals. c) Dissolució d e la M a n c o m u n i t a t a m b B r u n y o l a , a n o m e n a d a "Vall d ' O n y a r " , atès q u e l a f i n a l i t a t d'aquesta Mancomunitat era portar S E S S I Ó 12 D'ABRIL DE 1991 a terme les obres de pavimentació Aprovació i n i c i a l d e l pressupost del camí d e Brunyola a Salitja, les m u n i c i p a l per a 1 9 9 1 . R e s u m quals ja estan a c a b a d e s . d e l P r e s s u p o s t i p l a n t i l l a d e d) Assabentar-se d e l'escrit tramès p e r s o n a l . Exercici de 1 9 9 1 . per la S r a . Hereu i la S r a . Masó, (veure quadres framats adjunts) en q u a l i t a t d e p r o p i e t à r i e s d e terrenys a la Unitat d'actuació núm. PERSONAL 1 d e Vilobí, en el qual manifesten Denominació del lloc de treball Placesl a s e v a d i s c o n f o r m i t a t a m b la A) FUNCIONARIS proposta dels altres propietaris. 1. - Amb caràcter nacional 1.1 SecretariaTntervenció 1 e) Assabentar-se d e la proposta del S e n y o r D a n g a r d ' e n j a r d i n a r la B) PERSONAL LABORAL FIX plaça N o v a , d e Vilobí d'Onyar. 2. -Llar d'infants f) A s s a b e n t a r - s e d e la n o v a 2.1. Educador infantil 1 3. - Oficines municipals convocatòria del Pla Feder, prevista 3.1. Auxiliar-administrativa 1 per l'any 1 9 9 2 . g) A s s a b e n t a r - s e d e la p r o p o s t a C) PERSONAL LABORAL CONTRACTAT r e a l i t z a d a d a v a n t el c o n s e l l 2. - Llar d'infants 2.1. Director pedagògic C o m a r c a l d e la Selva, pel Sr. Telm 2.2. Educador infantil 1 A . Z a r a g o s a , a l c a l d e d e Tossa i 3. - Oficines municipals Conseller del Consell C o m a r c a l de 3.1 Auxiliar-administrativa 1 la S e l v a , referent a l reciclatge d e l TOTAL PERSONAL 6 paper usat.

30.422.666 2.700.000 33.693.081 18.800.000 605.000 5.000.000 10.000.000 8.305.993

109.526.740

h) Atorgació d'autorització a les Sres. Dilmè i Juana, professores del C o l · l e g i Públic d ' E G B " J o s e p M a d r e n y s " , per p o d e r c a n v i a r porta d'accés als pisos municipals que ocupen. 3. Aprovació de factures pendents del mes d e març-abril, per import total d e 4 . 1 0 4 . 3 1 8 ptes. 4 . Atorgament d e permís d'obres a : - J o s e p M a Pibernat i Deulofeu, per construcció de valia, a la seva finca d e la travessia J o a n M a r a g a l l d e Vilobí. - Isidre Fauchs i Valentí, per a la construcció d ' e d i f i c i d e s t i n a t a restaurant a m b habitatges en el pis superior, en la finca a n o m e n a d a C a m p d'En Rodó. 5 . Aprovació dels padrons municipals de les taxes següents: TAXA

MORT TOTAL Recollida d'escombraries Clavegueram Cementiris Taxis Guals

TOTAL

2.756.450 672.500 427.750 50.000 54.000

3.960.700

6 . C o n t r a c t a c i ó d e les o b r e s d'urbanització d e l s c a r r e r s Pere Antoni, Joan M a r a g a l l i colindants. 1 r- A p r o v a r el p r o j e c t e tècnic i exposar-lo al públic. 2n- Forma d e contractació: Concurs públic. 3r- Aprovació plec de condicions 4t- Pressupost inicial previst d e les obres: 2 3 . 3 6 8 . 6 0 7 . 5è- Exposar al públic tots els acords precedents, en els taulers m u n i c i p a l s al Diori Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de la Província.

AGENDA

TOSQUIJA —

DESPESES

Capítol

Denominació

Pessetes

A) OPERACIONS CORRENTS Despeses de personal Despeses béns corrents i serveis Despeses financeres Transferències corrents

1. 2. 3. 4.

B) OPERACIONS DE CAPITAL Inversions reals Transferències de capital Passius financers

6. 7. 9.

16.543.682 31.531.001 2.150.000 6.275.000 50.527.057 2.500.000

TOTAL DESPESES

109.526.740

PLA INVERSIONS 1991

IMPORT PROJECTE

OBRA DESCRIPCIÓ

] .Urbanit. carrers P, Antoni 2.336.8607 J. Maragall 2. Escoles P/3 anys 3.634.104 Cultura 3.000.000 3.C. Sagrera 4. Reforma 15.654.346 Ajuntament 5.Sanejament 800.000 La Sarreda 570.000 6.Compra Maquinària Fotocopiadora 500.000 Trepant 70.000 3.000.000 8.Avda. La Crosa 9.Plaça Moreras (monopatí) 500.000

TOTAL

50.527.057

S E S S I Ó 7 DE J U N Y DE

1991

1. Aprovació de l a c t a de la sessió del dia 2 6 d'abril de 1 9 9 1 . 2. Tràmit ordinari: a) Sol·licitud de subvenció per import d ' 1 . 0 0 0 . 0 0 0 d e ptes. a l D e p a r tament d'Ensenyament de la G e n e ralitat de Catalunya, Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per a activitats extrascolars. b) C o m u n i c a r als organitzadors d e torneig de ping-pong que l'únic espai públic disponible per dur-ho a terme és el gimnàs d e l'escola. 3 . A p r o v a r la relació d e factures pendents dels mesos d'abril-maig, per import global de 1 . 2 7 3 . 5 6 4 ptes. 4 . Atorgament de permís d'obres a : " Ponç Marquès i Planagumà, per obres menor de reformes al mas c a la Martina d e Vilobí. " Antonio Rojas i Lerma, per reformes interiors al seu domicili, can Bells, 8 5 de Sant Dalmai. • J o a n Tomàs i Bartra i M a . Farners

FINANÇAMENT FONS P. SUBV.

CRÈDITS

CE.

20% 2.336.860

80% 9.347.444

2.634.104

Ensenyament 1.000.000

1.500.000 348.353

160.000 570.000

600.000 500.000

9.500.000

50% 11.684.303

1.500.000 Puois 7.000.000

8.649.317

ALTRES

Diputació 8.305.993 Veïns 640.000

80% 2.400.000 -

| }.747.444

S a l a m a f i a i D a r a n a s , p e r a la construcció d'habitatge unifamiliar aïllat a la finca de can Viader. - Atorgament d e permís d'obertura d'establiment a M a r t a Masmiquel i Giró, per obertura d'una perruqueria a la plaça de la Crosa, 9 de Sant Dalmai. 5 . Contribucions especials per les obres d'urbanització dels carrers Pere Antoni, Joan Maragall i colindants. - Imposició i o r d e n a m e n t de c o n t r i b u c i o n s e s p e c i a l s per al finançament de les obres d'urbanització dels carrers Pere Antoni, Joan Maragall i colindants d'aquest municipi, així com exposició al públic de l'expedient. 6 . Acords referents a la ubanització de Sant Dalmai. 1 r- Proposar al promotor Sr. J o a n Bosch i Roura, que es porti a terme la recepció provisional d e les obres d'urbanització del sector, una v e g a d a estiguin del tot a c a b a d e s . 2n- Q u e l'Ajuntament comprovi les obres un c o p a c a b a d e s .

8.305.993 12.324.303

3r- Q u e transcorregut un any des de la recepció p r o v i s i o n a l s ' h a d e procedir a la recepció definitiva i a la cessió de les obres, instal·lacions i d o t a c i o n s s e g o n s el projecte d'urbanització. 4t- P a c t a r u n a i n d e m n i t z a c i ó substitutòria, en concepte del 10% d'aprofitament mitjà, en els termes següents: Superfície aprofitament 2.4 15 m2 Indemnització substitutòria

15.762.000 ptes. 5è- Procedir al pagament del 10% del cost total de la urbanització, en concepte d e quotes d'urbanització. L'import és de 4 . 0 9 5 . 6 0 2 ptes. 6è Aportació de 3 . 8 4 7 . 6 5 2 ptes., per a les obres d'urbanització del vial d'accés a la urbanització, no previst en el Pla. S E S S I Ó 12 DE J U N Y DE

1991

Als sols efectes d'aprovar l'Acta d e la sessió anterior.

POBLE

TOSQUIJA —

VIU

Teatre Quan els personatges em van fugir del llibre... % % % i van començar a moure's tots solets, i es van posar a parlar, a riure, a cantar, a improvisar, quan v a p a s s a r - m e tot això, d i c , em vingué una sensació estranya. Va ser una sensació a mig camí de la sorpresa i d'una mica d'emoció, també. Potser perquè vaig viure el començament d e l'aventura d ' u n a m a n e r a molt directa i vaig comprovar la il·lusió dels joves actors que v o l i e n d o n a r v i d a als p e r s o n a t g e s d ' u n "Drac de Bagastrà" que va néixer ara fa ja cinc anys. Q u a n vaig escriure la història del drac que viu amagat als forats del poble d e Bagastrà, no v a i g pensar ni per un moment que, algun d i a , veuria bellugar-se els meus personatges per l'escenari d e c a n S a g r e r a . I és que, aleshores, potser e n c a r a no s a b i a que, a Vilobí, hi havia un teatre. Tampoc no hi coneixia gaire ningú, llevat d e l s veïns d e l meu c a r r e r i d e l s c o m p a n y s d'escola dels meus fills. S a b i a , això sí, que, a més d e l'Onyar, hi havia el Bagastrà (o Gabastrà, no ens enfadarem pas per això), la C r o s a , uns estanys c a p a Sils, i que jo tenia moltíssimes g a n e s d'endinsar-me pel camí d e la literatura infantil i juvenil. Han passat cinc anys i ara ja ho sé, que a Vilobí hi

C n

. V

tenim un teatre amb moltes possibilitats i una gran colla de nois i noies i de nens i nenes disposats a representarhi obres. Els dies l i 2 de juny, 2 3 d'aquests noies i noies van fer viure les lletres d'una història escrita. I ho van fer amb una gran professionalitat, un gran respecte i moltes ganes. Potser esperaven una resposta del públic més d'acord amb els mesos de treball i esforç que hi han dedicat. Però ja se sap que el món de l'espectacle va envoltat, tot sovint, d e grans misteris. Sigui com sigui, vull agrair-los els seixanta minuts d'emoció i de sorpresa: a en Bernat, en Sergi, l'Aniol, l'Isaac, la Laura, l'altra Laura, l'Esteve, l ' A n n a , l'Elisabeth, en G e r a r d i la G e m m a , que van posar-hi la veu i la presència; i a en Ferran, en Xavier, en Pau, l'Aleix, l'altre Pau, en Marià, en Josep, la Laia, l'Alba, l'Adrià, l'Albert i l'altre Gerard q u e , en s i l e n c i i a m b molta, moltíssima habilitat, donaren vida als personatges de fantasia. També vull destacar la feina, la imaginació i la paciència d'en Quim, i les col·laboracions d'en Dani, d'en Lluís i dels pares i mares dels actors que s'hi oferiren. DOLORS GARCÍA i CORNELLÀ

f) O

JORDI MIR S e r v e i

p e r m a n e n t

LLUlS S U R E D A i PRATS S e r v e i s p e r

Sant Narcís, 4

Tel

P a r t i c u l a r s C o m p a n y i e s

47 34 10

VILOBÍ D'ONYAR

Cl. Pirineus, 11 Telèfon (972) 47 32 59 17185 V I L O B Í D ' O N Y A R (Girona)

POBLE VIU

TOSQUIJA —

Activitats

urant aquest darrer trimestre hi han hagut d i v e r s e s a c t i v i t a t s a l p o b l e c o m la celebració d e la d i a d a d e S a n t J o r d l'excursió dels jubilats, la presentació del l l i b r e s o b r e l a C r o s a , a fira dolça i aromàtica... C o m p o d e u v e u r e , a b a s t e n un v e n t a l l d e possibilitats ben diferents. Sobre la d i a d a de Sant Jordi, val a dir que no es v a c e l e b r a r el mateix d i a 2 3 d'abril, sinó que es va avançar al diumenge 2 1 , ja que és més fàcil organitzar-ho un d i a festiu que un de feiner. C o m c a d a a n y es van vendre les t r a d i c i o n a l s roses vermelles pels nens d e l'Esplai i els llibres pels nens de 8è d e l'escola, ja que Sant Jordi coincideix a m b el d i a del llibre. També l'equip de Tosquija vam posar una p a r a d a a m b tots els números d e la revista, des del primer fins a l'últim, a m b la finalitat q u e els q u i v o l g u e s s i n adquirissin aquells exemplars que havien perdut o que simplement no els tenien. A més d e les revistes hi havia plànols, el pòster d e la C r o s a , adhesius, i es d o n a v a l'oportunitat per aquells que ho desitgessin d'encarregar l'enquadernació d e les revistes. N o gaire lluny d'on érem nosaltres, la mainada del cicle inicial venien la TOSQuyETA, una revista feta pels nens d e l ' e s c o l a , a m b històries, noticies, dibuixos, anuncis... Van fer una paradeta molt m a c a i petitona (a la seva mida). A m b els diners de la venda, tota la colla aniran de colònies uns quants dies. A la tarda l'Esplai v a organitzar un joc d e pistes pel poble i després a la plaça N o v a es va fer una x o c o l a t a d a a la qual hi va haver molta participació. El dijous 9 d e m a i g , els més grans del municipi v a n fer una s o r t i d a . M a l g r a t el d i a plujós q u e es presentava, hi van anar una trentena d e persones. Van pujar a l'autocar i van dirigir-se c a p a l'Estartit on van poder fer un volt. Després van passejar-los per la z o n a de la costa, Palamós, Platja d ' A r o . . . A M a l g r a t van dinar en un bon hotel, allà també van fer vàries rifes per als assistents. A la tornada van passar per Lloret d e Mar. Degut al mal temps no va ser una excursió lluïda, jo que a m b prou feines van poder baixar d e l'autocar. Aquestes sortides les organitza el Sr. Dangar que té un detall molt bonic a m b aquestes persones.

El proppassat 2 3 de maig es va *fer la presentació del llibre titulat Carícia de volcà, en el qual es fa un estudi del volcà de la Crosa de Sant Dalmai, aquest estudi va des de l'etimologia del mot, la situació geogràfica, g e o l o g i a , vegetació, f a u n a , personatges, fins a l'ermita de Sant Llop, el lligam amb el castell de Brunyola, etc. L'acte d e presentació es v a realitzar a l'estanc d'Estanyol a m b la presència dels autors del llibre, dels alcaldes de Bescanó i Vilobí, d e l'equip d e Tosquija, entre altres. La publicació d ' a q u e s t llibre ha estat p o s s i b l e gràcies a la Diputació d e G i r o n a , la Generalitat d e C a t a l u n y a , i els ajuntaments d e Bescanó i Vilobí. Segons els alcaldes dels dos municipis, s'intentarà que es reparteixi un exemplar del llibre per família, tant a Bescanó com a Vilobí. • Finalment i c o i n c i d i n t a m b les e l e c c i o n s municipals, l'Esplai, durant tot el d i a v a organitzar la Fira dolça i aromàtica, a m b exposició i v e n d a d e plantes ornamentals, medicinals i aromàtiques, mel, caramels perfums, quadres a m b flors seques... A la tarda es v a fer un concurs d e pastissos on els golafres vam poder fruir d e valent. Se'n van presentar tretze i entre aquests es v a n repartir c i n c premis. Després del concurs els pastissos es van tallar i tothom que va voler, va poder fer tastets.

POBLE

TOSQUIJA —

VIU

Lluna Teatre de cristall 'any passat, més o menys per aquestes dates, el grup d'Iniciatives Teatrals U N D A R I U S d e Vilobí, presentà en el local d e c a n Sagrera d'aquella localitat, l'espectacle EL M Ú S I C DE LA NIT, nom d'una de les cançons del musical THE P H A N T O M O F THE O P E R A , original de C H A R L E S HART (lletra d e les cançons), i música del "nen prodigi del musical anglès" A N D R E W LLOYD W E B B E R , q u e b a s a t en el clàssic d e G A S T O N LEROUX, es representa a m b gran èxit pels escenaris de Londres, N o v a York, Toronto, etc. etc. Tot i que es tractava de la mateixa obra, els de Vilobí, per raons de drets d'autor, van canviar-li el títol, i les representacions d'EL M Ú S I C DE LA NIT aconseguiren un èxit que ni els mateixos promotors haurien pensat mai.

Va ser responsable d'aquella diguem-ne "bogeria", en Q U I M PLANELLA, personatge curiós d'entre els molts que pul·lulen pel món de la faràndula i que a més d'una gran afició al teatre, i al teatre musical en particular, disposa d'una imaginació i unes ganes de "fer coses", q u e si tan sols d i s p o s é s d ' u n a p e t i t a p a r t d e l s pressupostos que l'Administració posa en mans d'alguna "patum" per lluir-se i fer teatre, ell en faria prodigis. A en Q u i m se li va posar al c a p , el muntatge de THE P H A N T O M O F THE O P E R A , a nivell casolà. Se

Travessia Casa de la Vila, 2

sabia d'entrada que Vilobí, per sort no era Londres, que can Sagrera no era el HER MAJESTY'S THEATRE i que en Lluís C a b a r r o c a s no era M i c h a e l C r a w f o r d . Però ben segur que, de disposar de 2 milions de lliures esterlines (avui 3 6 6 . 0 0 0 . 0 0 0 d e ptes.), en Q u i m Planella SI Q U E HAURIA P O G U T SER Harold Prince, el director d'aquest musical de tant d'èxit arreu del món. I és que ací, no tenim diners, però el que és imaginació, per donar i vendre, i sobre tot en Q u i m Planella. Dut -no volem pensar que els fums li pugessin al c a p , per la seva gran afició, i en aquest cas també per una gran ambició, en Quim, va voler ser una mena de "Juan Palomo", i així el dia 3 0 de març, s'estrenava en el Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols l'espectacle musical LLUNA DE CRISTALL, amb lletra, música i direcció de Quim Planella, que alhora tenia cura dels teclats i la direcció musical. Repassant el programa no ho hem sabut trobar, però apostaríem que a més fou responsable d e les coreografies i de tota la "parafernàlia" al més pur estil Broadway que van envoltar els representacions. Des de la venda de T'original cast" en versió casette, al "T-shirt" amb el'logo" de l'espectacle, passant pel "brochure programa", que per cert era una autèntica passada, oi Quimet? Tot aquest embolcall, ens va semblar excessiu, pel contingut del producte. Q u a s i 3 hores d e funció per

VILOBÍ D'ONYAR

POBLE

VIU

TOSQUIJA —

explicar l'argument d'aquesta obra és del tot excessiu. Potser retallant-lo quasi per la meitat, eviten molts dels llargs, ferragosos i a la fi innecessaris diàlegs i mantenint una 3 a part d e les músiques -que barreja tota mena d'estils, i alguns per cert no molt escaients al text-, LLUNA DE CRISTALL, podria funcionar, puix que al costat de moments "increïbles" c o m l'escena d'amor d e Jack i Cristel a m b p o c a r o b a , n'hi ha d'altres- la cançó ESCOLTA a casa d'en Jack-, que tenen el ritme autèntic del "musical", cosa que dissortadament es torna a repetir en pocs moments més d e la funció. U n a funció que compta amb un interessant inici- que inevitablement ens tramet a EVA AL D E S N U D O i APPLAUSE-, i que al final, i després de tanta estona, fa que l'espectador ja no li vegi la gràcia per més que la cançó SENTIR-SE LLIURE sigui el "showstopper" (millor moment o número) de l'espectacle. Per LLUNA DE CRISTALL, Quim Planella ha tingut més cura del repartiment que no pas a EL M Ú S I C DE LA NIT Aixi, en conjunt el treball era a c c e p t a b l e , a m b alts i b a i x o s , però mai tan a b i s m a l s c o m en l'anterior espectacle. Si a EL M Ú S I C DE LA NIT, en el paper de C h r i s t i n e Daaé, A n n a C o m a s ens v a s o r p r e n d r e gratament, el seu to de veu -bonica i clara-, va semblarnos talment fora de to en comparació amb el de la resta de personatges. Si a EL M Ú S I C . . . interpretava a una soprano, aci ho seguia fent, per més que el seu paper no era aquest. Lluis Cabarrocas va ser el gran triomfador de la nit. Si com a F A N T A S M A ens va agradar, ací en un paper que no li demanava tant d'èmfasi i requeria més naturalitat, va saber treure profit a un personatge, no molt ben definit per l'autor, tot i ser el protagonista de l'obra.

N o voldríem qüestionar l'esforç fet per Quim Planella per tirar endavant aquesta LLUNA DE CRISTALL. El fet sol de composar una partitura Q u i m , saps que per més que vaig intentar-ho no vaig saber distingir ni un compàs de c a p altre musical, cosa que estava segur que podria fer?-, fer b a l l a r m i t j a n a m e n t bé a a q u e l l a g e n t , aconseguir un treball tan bo d'en Cabarrocas, i omplir el teatre de Sant Feliu a 2 . 0 0 0 ptes. l'entrada, mereix que ens descobrim al seu davant. Ara bé, pensem, que en Planella ja ha fet el que volia: fer un altre musical, sense comptar a m b mitjans per fer-ho. Però si hem de ser francs, preferiríem altres estils i podríem suggerir títols com R O M A N C E , R O M A N C E o MARRY M E A LITTLE o SIDE BY SIDE BY S O N D H E I M o I D O , I D O , on a m b pocs elements poden aconseguir-se coses que són al nostre abast. Què són si no títols com S N O O P Y , E S T A N T O C A N T LA N O S T R A C A N Ç Ó o LA B O T I G A DELS H O R R O R S ? Intentar a r a i ací fer LES M I S E R A B L E S , FOLLIES o MISS S A I G O N a m b aquestes condicions, és estrellar-se de segur, per més bona voluntat que hi hagi. C a d a c o p que em preguntaven la meva opinió sobre aquest o l'altre espectacle responia el mateix; és com dir, "ens ve d e gust fer EL LLAC DELS C I G N E S , no sabem ballar, però hi posem molt d'interès", i aixó no és el tot. H e m d e ser conscients q u e Vilobí, C a t a l u n y a , E s p a n y a , són e n c a r a molt lluny del W e s t End o de Broadway. Respondre a m b un "I què", no és suficient resposta. Almenys així ho pensem i ho diguem. PERE G A R C Í A i V I D A L

Caixa de Girona Plaça Nova, 11 - Telèfon 47.32.37

VILOBÍ D'ONYAR

POBLE

VIU

Associacions

D I A D A DEL S O C I DE L ' A S S O C I A C I Ó PERE A N T O N I {

n unes d a t e s a n t e r i o r s a l 1 2 d e m a i g d'enguany, l'Associació Pere Antoni, d e i a als seus socis en la circular d e convidar-los: "Tota família clan, poble o societat que es preï respiri, vol, tard o d ' h o r a , fer manifesta la seva personalitat, i, és per això que en una data assenyalada es fa una festa en la que s'hi pugui identificar, així com mostrar les seves particularitats a l'exterior". Aquesta definició va servir d'excusa d e la festa, va a p l e g a r unes 8 0 persones, que en els patis d e col·legi v a n p a r t i c i p a r d e l p r o g r a m a . Primer l a m a i n a d a a m b un e s p e c t a c l e d'animació infantil, seguidament sardanes, i c a p a les dues d e la tarda el dinar, que, un grup d e socis havia preparat en base a dues paelles d'arròs. Era com un àpat de família; cuiners i comensals tot era un. A les postres, i després d'un petit parlament, el president en M a n u e l Cardellach féu lliurament d e tres rams d e flors a les senyores de la família Rovira: la C a r m e , mare, i les dues filles: la M a . Àngels i la Roser i una p l a c a commemorativa a n'en Xicu, el c a p de c a s a ; a manera d'agraïment per la col·laboració que sempre han dispensat a l'Associació. Aquest punt, que va constituir l'Homenatge a un soci, va resultar molt emotiu. Va valer la pena instituir-lo i caldrà continuar-lo com un punt tradicional de tal d i a d a .

X E R R A D A PER A L S C A Ç A D O R S El 1 7 d ' a b r i l , a c a n S a g r e r a , o r g a n i t z a t p e r l'Associació de Naturalistes d e G i r o n a , per la seva demarcació territorial d e la S e l v a tingué lloc una xerrada dirigida als pagesos i caçadors relacionats a m b el s e n g l a r ; l ' a s s i s t è n c i a , a m b només tres persones de Vilobí fou considerada un èxit en ésser superior a 5 0 persones. El tema el portava la C a r m e Rosell, d'Arbúcies, biòloga i molt entesa a m b la matèria. Durant una hora i a m b l'ajut d e diapositives va anar explicant qui és i com es comporta el senglar actual, avantatges i inconvenients del creuament a m b el porc domèstic, beneficis que c o m p o r t a ; maldats q u e fa i la seva defensa com a reconeixement de les característiques i altres d a d e s d'interès general. Seguidament i durant més d'una hora v a haver-hi un col·loqui molt participat entre els diferents grups i el mateix conferenciant; la impressió general fou molt positiva ja que s'aclariren diferents conceptes i punts d e v i s t a r e l a c i o n a t s a m b l a temàtica d e l a conferència, la participació àmplia i e s t e s a fou a g r a ï d a p e r tots els e s t a m e n t s i m p l i c a t s en la trobada.

LLORENS SERVEI

RENAULT

TALLER

LLORENS

Carrer Sant Narcís, 5 - Telèfon 47 30 10 17185 VILOBÍ

D'ONYAR

ESPORTS

TOSQUIJA —

per Lluís Molins

Vilobí, FC

Afeccionats animant el VILOBÍ per aconseguir el PLAY-OFF.

El nou entrenador dels juvenils SANTI SANZ.

Inmirsa. Futbol Sala Equip més esportiu Torneig Estiu 90. QUOTES DE SOCI PER L ' A N Y 1 9 9 2 SOCI INFANTIL 3.000 Ptes. (Nens i nenes fins a 15 anys amb entrada gratuïta) SOCI JOVE 6.000 Ptes. (Nois i noies de 16 a 20 anys amb entrada gratuïta) SOCI NÚMERO 6.000 Ptes. (Adults a partir de 21 anys, amb accés a l'abonament) SOCI D'HONOR, totes les edats, a partir de

40.000 Ptes.

l primer e q u i p d e l VILOBÍ, C F ha portat a terme una gran c a m p a n y a , quedà en cinquè lloc a tan sols un punt del PLAY-OFF per pujar a 2 a DIVISIÓ-B. Per la propera temporada solament c a u s e n b a i x a d e la plantilla, en N A R C I S O q u e es retira d e l futbol; en M A R I O i en CUNILL que canvien d'equip, i en R O Q U E T per raons laborals; tots els altres jugadors, inclosos els tècnics B E N E T AAASFERRER i RAFEL M A T O , C O N T I N U E N . També c a l i n c l o u r e a la p l a n t i l l a els jovenils d e primera DIVISIÓ N A C I O N A L q u e passen al primer equip, en JULI LÓPEZ, en XAVIER N A Z A R I , en J O A N PUIGDERRAJOLS, en J A U M E PRAT, i l'ALBERT G A S C A . L'equip d e J U V E N I L S - l a DIVISIÓ N A C I O N A L , s'ha mantingut a la categoria, i ha fitxat un nou entrenador, en SANTI S A N Z , que és d e G i r o n a i entrenava als B O N S AIRES. Es c r e a un nou e q u i p d e J U V E N I L S , format per juvenils de primer any i els entrenarà el Sr. DE PEDRÓ, que ja havia entrenat al primer equip del VILOBÍ q u a n j u g a v a a A F E C C I O N A T S . L'esmentat equip militarà a 3 a DIVISIÓ PROVINCIAL. Els C A D E T S han quedat C A M P I O N S DE LLIGA, i pujaran d e categoria. Per diversos motius la Directiva ha cessat J I M M Y C O L L com a entrenador, fitxant tot seguit a AGUSTÍ PRATSEVALL que prové dels infantils, i c o m a segon entrenador J O A N B L A N Q U E R A . Els INFANTILS han ocupat la cinquena plaça a la lliga, i seran entrenats per en R A M O N C A S E L L A S . Els ALEVINS es mantenen a la categoria. Els . B E N J A M I N S seran entrenats per en J O S E P C A R B Ó , q u e a la v e g a d a serà c o o r d i n a d o r dels equips infantil, aleví i benjamí. En P E P I N PERIS t o r n a a l V I L O B Í , C F c o m a D I R E C T I U - C O O R D I N A D O R del J U V E N I L - l a DIVISIÓ N A C I O N A L , JUVENIL-B, i C A D E T S . A B O N A M E N T S PER LA T E M P O R A D A 9 1 - 9 2 S. NUMERO HOMES DONES JUBILAT (Amb seient gratuït) HOMES DONES . SOCI D'HONOR SEIENTS

20.000 Ptes. 8.000 Ptes. 15.000 Ptes. 6.000 Ptes. GRATUÏT 2.000 Ptes.

TOSQUUA — 4 4

ESPORTS

Judo

Futbol-Sala El d i a 2 0 d e maig v a començar el VII torneig d e FUTBOL-SALA Estiu-91, T R O F E U A J U N T A M E N T DE VILOBÍ D ' O N Y A R . H i participen 3 0 6 jugadors, repartits en dos grups d e deu equips. El grup A ( l a divisió) i el grup B ( 2 a divisió). Els quatre primers c l a s s i f i c a t s d e c a d a g r u p f a r a n el PLAY-OFF per d e c i d i r els C A M P I O N S respectius. El pressupost d'enguany és d e 81 2 . 3 7 5 ptes. EQUIPS G R U P A - BOADA-PORCEL TALLER LLORENS - COMERÇ TURRÓ - EL C A N Y O • EL COMBINAT - BAR C A N QUIM - PNEUMÀTICS LA SELVA - PUB L'ÚNIC -BON REPÒS - BAR SPORT - CONSTRUCCIONS YUDICE - MECAGRAF

EQUIPS G R U P B - CRIST. SAGARRA - XUTRACS, S.C. - CASADEMONT -J. ABRAS, S.A. - INMIRSA - GOMA-2 - PENYA 90 - NEÓN LÀSER - PUB ELJARDINET - PADEINGISA

R E S U M DELS RESULTATS T E M P O R A D A 9 0 - 9 1 Competició escolar de la comarca de la Selva. Comença a Lloret de M a r i a c a b a a Sta. Coloma de Farners. CLASSIFICACIONS BENJAMINS 3 2 kg 2n lloc Xavier Vives 3 6 kg 2n lloc Lluís Cassà C L A S S I F I C A C I O N S ALEVINS Masculí 4 0 kg 3r lloc Isaac Rich Femení 3 5 kg 2n lloc Núria García PALAMÓS FASE TERRITORIAL ALEVINS 3 5 kg 2a Núria García Campionat Catalunya celebrat a B A R C E L O N A menys d e 4 4 kg 11è Isaac Rich (44 participants) Femení menys de 3 5 kg 5è Núria García

Trofeu Vila de Blanes menys d e 3 2 kg

Xavier Vivas

JUDOQUES

Assemblea dia 1 i de maig a la sala de sessions de l'Ajuntament ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 11 DE M A I G DE 1991 Dins de l'únic ordre del dia la Junta Directiva del VILOBÍ, CF, va convocar eleccions a president, iniciant el procés electoral a partir del dia 13 de maig de 1991.

Núria Garcia Isaac Rich Xavier Vivas Ferran Vivas Jordi Vallés David Bonany Jordi Cullell Lluís Cassà

A continuació va quedar constituïda b Junta Electoral amb els següents components: TITULARS: XAVIER CAMPS ROURA PERE BOU GREVOL LLUÍS MOLINS SALA SUPLENTS: JOAQUIM PUIG PLA JOSEP BUSQUETS FIGUERES JOSEP RIBAS COLL

Aleix Cabarrocas Pau Rich Toni Bonany Arnau Mancio Jordi Mir Miguel Mir Marçal Oliveras Marli Jover

Entrenador: Jordi Sitja del Gimnàs Judo Sant Jordi, Oirona

També es va constituir la Mesa Electoral, amb els següents components: TITULARS: ÀNGEL MOLINA UCLES JOAN COSTA PUIG JORDI PAGÈS PUIG SUPLENTS: JOSEP GIRÓ PAIAHÍ PERE BORRELL BALL-LLOSERA FERRAN DURAN POCH

ESPORTS

TOSQUIJA —

Billar Botifarra PRIMER C A M P I O N A T DE BILLAR A M E R I C À BAR SANT N A R C Í S - 1 9 9 1

I C A M P I O N A T DE B O T I F A R R A Q U I N T O S 1991

Vint-i-dos v a r e n ésser els p a r t i c i p a n t s d e l C a m p i o n a t , i els classificats pels quarts de final foren els següents: ROS PINO J U A N TORRENT JOSEP C A R R U A N A ALBERT C A R A N D E L L JOSEP D U R A N J E S Ú S RIBAS CARLES B U S Q U E T S MANEL CRUZ Els tres finalistes, l'Albert C a r a n d e l l , en Jesús Ribas i en Josep Duran, disputaren una lligueta entre ells, resultant C A M P I Ó A B S O L U T d e l C a m p i o n a t l'Albert C a r a n d e l l , el sots-campió en Jesús Ribas, i el tercer classificat en Josep Duran. El repartiment dels premis es v a celebrar el d i a 2 8 de m a i g .

Els Q U I N T O S - 9 1 i l ' A S S O C I A C I Ó FUTBOL-SALA DE VILOBÍ varen organitzar el d i a 2 5 d e maig el primer C a m p i o n a t d e B o t i f a r r a P R I M A V E R A - 9 1 . A m b la participació d e 1 4 2 p a r e l l e s , el c a m p i o n a t v a començar a les quatre d e la tarda i la final es v a d i s p u t a r a les 1 0 d e l v e s p r e ; c a l d e s t a c a r la classificació d e tres parelles d e Vilobí als quarts d e final. Classificació final

PRIMER C A M P I O N A T DE BILLAR C E R V E S E R I A EL PATI Els participants es varen repartir en dos grups de tretze, i els quatre millors de c a d a grup van disputar la fase final. GRUP A GRUP B SUBIRANA PUJOL MALLORQUÍ RIBAS PRUNELL DURAN TORRENT PASTELLS, La finalíssima fou g u a n y a d a per en JESÚS RIBAS per no presentació d e l'altre finalista Joan Mallorquí. La festa d e lliurament d e premis i sopar es v a fer el dia 3 0 d'abril.

Josep Duran, Albert Carandell (campió) i Jesús Ribas.

1 rs. SALVADOR PASTOR (Sant Antoni de C a l o n g e ) J U A N E N T R E N A (Calonge) 2 n s J O S E P G R A U P E R A (Sta. C o l o m a de Farners) PERE TORT (Sta. C o l o m a d e Farners) 3rs ROGELIFEIXAS (Sant Martivell) C O N R A D SERRA (Ullastret) Ais J O A N VIDAL (Riudellots de la Selva) M I Q U E L B O S C H (Riudellots d e la Selva)

FRUITEX, S.A.

VILOBÍ D'ONYAR

TOSQUIJA — 4 6

ESPORTS

Classificacions TERCERA DIVISIÓ Balaguer 38 22 Nàstic 38 20 17 Banyoles 38 18 19 Vilobí 14 38 Marfinenc 16 Blanes 16 Barcelona 15 Tortosa 15 Cristinenc 17 Gramenet 11 Júpiter 12 Europa 11 38 Sant Cugat 12 Olot 12 Igualada 11 Horta 9 38 Lloret 10 Reus 3 38 Esplugues

ALEVINS Salle Girona Maristes A Bons Aires A Blanes A Tordera Cristinenc Quart Vilartagues At. Anglès R. Blanenc Vilobí Farners A Ca l'Aguidó A Cassà

24 25 25 25 26 26 24 26 24

23 22 21 17 16 15 12 7 7 7 7 6 4 1

60 6 10 66 8 10 9 57 12 10 10 51 49 7 12 8 61 16 42 12 10 11 1 1 68 52 11 12 59 10 13 54 5 16 50 13 14 48 10 16 50 12 15 50 10 16 66 8 18 38 9 18 39 13 16 45 9 19 22 8 27

0 1 1 1 2 1 1 3 3 2 2 3 2 2

3 3 4 7 8 8 12 15 15 17 17 15 20 21

39 40 39 38 37 42 39 53 46 53 47 56 55 55 60 73 54 58 52 91

142 21 106 25 167 38 66 35 85 57 70 40 72 84 50 71 39 115 50 87 39 90 44 90 33 95 16 131

50+12 48 + 10 46+8 46+8 45+7 44+6 44+6 43+5 41 +3 40 +2 39 + 1 35—3 34—4 34—4 34—4 32—6 31 — 7 31 — 7 29—9 14— 24

46 45 43 35 34 31 25 17 17 16 16 15 10 4

PROMOCIONS

PUJOL, SA.

CADETS Vilobí Maristes Rucanor A Bons aires B Vilartagues Cristinenc SaltA Penya Sport Roses

0 3 1 2 17 0 4 3 140 50 1 6 160 34 6 202 72 2 2 8 109 55 3 8 122 44 3 9 135 69 2 12 93 79 5 15 65 117

60 48 47 46 42 39 39 32 25

30 29 30 30 30 29 30 29 30

30 22 23 22 20 18 18 15 10

JUVENILS Oberena 14 14 Sants Vilobí 14 Chantrea 14 S. Olivar 14 Blanca Subur 14 Logronés 13 PI Balsamaiso 13

9 7 6 6 5 2 2 1

3 4 5 4 6 6 4 2

2 3 3 4 3 6 7 10

12 16 16 11 18 28 23 30

21 18 17 16 16 10 8 4

24 23 23 18 18 17 17 17 14 6 7 5 6 3 4 2

4 6 3 7 3 3 2 1 5 4 2 5 2 6 2 3

2 173 24 1 153 24 4 189 38 5 116 34 7 100 5 2 7 104 46 8 123 64 12 178 47 11 74 77 19 59 147 21 49 137 18 36 151 4 7 158 21 20 45 109 23 42 192 19 207 25

52 52 49 43 39 37 36 35 33 16 16 15 14 12 10 7

INFANTILS Figueres Bons Aires A SaltA Palafrugell A Vilobí Blanes Garrotxa A Lloret A Maristes A Banyoles A R. Blanenc Farners Coma Cros A Anglès Sarrià Doble Set A

30 30 30 30 28 27 27 30 30 29 30 28 29 29 29 30

25 28 26 17 19 20 10 9

ELECTRODOMÈSTICS IVIDE0 PUJOL

CONSTRUCCIONS Sant Antoni M. Claret, 6 - Tel. 47 31 32 - 47 32 52 17185 VILOBÍ D'ONYAR

Especialidades San Dalmay, SA. P R O D U C T E S PURS D E L P O R C

PAISATGES A L'ABAST Semblo mentida els racons i raconets que tenim al nostre municipi. Valdria la pena que de tant en tant ens dediquéssim a fer turisme per les nostres contrades. Dic això perquè una t e l e f o n a d a d e fa uns dies m'assabentava que un ovni estava volant per sobre el c a m p a n a r d e Sant D a l m a i . I així fou c o m , a m b la camera a punt, vaig arribar al davant de c a n Pons. L'ovni no el vaig pas veure, però l'ocasió em posà a l'abast aquest paisatge que jo havia fotografiat mantes vegades, però sempre de punts d e vista diferents.

Unes quantes coincidències el fan molt a g r a d a b l e : la llum hi cau a m b l'angle just per donar al c a m p a n a r i a les cases el relleu necessari per apreciar-ne el seu v o l u m ; un c a m p b e n treballat a m b els seus s o l c s paral·lels; un molí d e vent dels a n y s 2 0 o 3 0 en perfecte estat d e conservació, i una figuera discreta a m b els seus primers brots tendres com si no gosessin privar-nos de la visió. J O A Q U I M P U I G V E R T I PASTELLS