PROJECTE FINAL FARISTOL CFGM FORJA ARTISTICA Tutor Josep Mª Balcells ESCOLA LLOTJA Paula Castellón 2017-2018
1
2
INDEX
1. ELECCIÓ DE LA PEÇA: UN ELEMENT FUNCIONAL
4
2. BREU GÈNESI DEL FARISTOL
6
3. LA TÈCNICA EMPRADA: FORJA DE FERRO
8
4. REFERENTS FORMALS
10
5. REFERENTS ERGONÒMICS
12
6. PROCÉS I: PRIMERS ESBOSSOS
14
7. PROCÉS II: EL DISENY ESCOLLIT
17
8. PROCÉS III: EXECUCIÓ DEL FARISTOL
18
ANNEX 9. ASPECTES ECONÒMICS
26
9.1 MATERIALS I EINES UTILITZADES AL TALLER
26
9.2 MATERIALS I EINES ADQUIRIDES/DESPESSES
26
9.3 PRESSUPOST DEL PRODUCTE
27
3
1. ELECCIÓ DE LA PEÇA: UN ELEMENT FUNCIONAL
El context del projecte final del CFGM Forja artística m’ha proporcionat l’oportunitat de posar en pràctica un seguit d’habilitats adquirides al llarg del procés d’aprenentatge de la forja de ferro. Ha suposat el marc afavoridor de la ideació i execució d’una humil però honesta proposta gràcies als diferents recursos humans i materials brindats a l’abast de l’alumnat per a aquest menester. En primer lloc, ha estat inestimable la possibilitat de comptar amb el suport i la tutoria de Josep Mª Balcells qui va tenir a bé orientar l’elecció de la meva peça a presentar així com oferir el seu seguiment durant tot el procés d’execució de la mateixa. En segon lloc, el context d’un projecte final d’un art i ofici com el de la forja requereix de l’ús d’elements tangibles per al seu treball, així doncs, agraeixo l’espai i eines materials amb les quals he pogut donar forma visible a la meva peça final elaborada. Així doncs, considero que aquesta activitat final vinculada a la clausura 4
acadèmica del present cicle formatiu, s’ha traduït com el temps-lloc idoni on poder dissenyar un petit projecte a forjar -no per la seva senzillesa, interpretat amb menor rigor- en el qual pugui entrellucar-se el meu bagatge com a alumna -una cartera de coneixement que aspira a continuar creixent-. Inicialment, quan vaig haver de reflexionar sobre quina ordre d’element projectar vaig trobar com a primer dilema el de “peça funcional versus peça d’ornament o d’índole expressiu artística”. Vaig analitzar què possibilitats de desenvolupament tècnic podria explotar en ambdues vessants i vaig advertir que en cas d’expressar-me escultòricament, aquesta volumetria conceptual i emocional quedaria condicionada i per tant subjugada a la meva voluntat d’utilitzar una sèrie de tècniques pròpies dels ensenyaments en el taller sobre la pràctica de la forja de ferro (modular mitjançant el cop de martell arestes fins a fer créixer com a varilla cilíndrica una quadrada d’origen, realitzar un salomònic, executar
operacions de soldadura, etc.). Sospesant les prioritats i reflexionant sobre l’objectiu del projecte final de l’especialitat- que, entre altres coses, pretén reunir, de manera objectiva i visible, aquelles estratègies i habilitats pròpies de la formació- em vaig decantar per la realització d’una peça funcional en el disseny de la qual cabessin les operacions més representatives de la forja de ferro. És a partir d’aquesta decisió quan vaig poder definir diverses propostes específiques a presentar al tutor; després de les trobades i el diàleg subsegüent, va quedar consignat que centraria el meu projecte en l’elaboració d’un faristol on poder desenvolupar les tècniques més significatives apreses. Des d’aquest punt de partida, germen d’ulterior evolució, va començar un procés creatiu que es va estructurar en (prèvia recerca de referents) una primera fase de plantejament d’idees, esbossos de diverses possibilitats de faristol, una segona fase de concreció del disseny triat i procurat dels materials
necessaris a partir de dimensions específiques, i una tercera fase, d’execució pròpiament de la peça-faristol. L’objectiu dels apartats que es presenten a continuació serà definir l’obra forjada posant especial interès en la documentació del seu procés, sense obviar altres qüestions complementàries a l’elaboració de la peça (contextualització, referents, pressupost). Gràcies per atendre a la meva proposta a través de la lectura de la present memòria que constitueix la descripció d’un utensili, el faristol, que precisament actuarà com facilitador d’altres lectures futures a través del seu generós suport.
5
2. BREU GÈNESI DEL FARISTOL (1)
El faristol és un suport per sostenir textos que comença a utilitzar-se en les primeres basíliques cristianes. Els primers exemplars que es conserven són anteriors al segle XV. Històricament s’han fabricat sempre en fusta, fonamentalment en noguera, ja que era la fusta més utilitzada a Europa per als mobles de la noblesa i el clergat; posseeix excepcionals qualitats de durabilitat, duresa, bellesa i facilitat per a la talla en mancar de nusos, al contrari que altres fustes que també s’utilitzaven per la seva abundància com és el cas del pi. Els faristols de les esglésies i monestirs eren fonamentalment de tres tipus: de taula, dempeus (en els quals en ocasions el llibre descansava sobre la part posterior de les ales obertes d’un àguila tallat) i els facistoles, que eren de grans dimensions i amb quatre cares que giraven sobre un peu elevat en el qual se solien col·locar els evangelis. Els faristols d’església de petit format (1)
6
estaven en alguns casos coberts de pa d’or. Era habitual també trobar faristols dempeus i de taula fets de forja i més rarament de pedra. Al llarg dels anys els materials i els tipus de faristols han sofert canvis importants. D’una banda, s’han començat a utilitzar materials més barats i fàcils de treballar industrialment com el metacrilat i d’altra banda s’han creat tipus especials per a usos concrets: faristol de partitures per a músics (aquests són generalment alts, lleugers i de metall o plàstic), faristol de conferència (generalment de metacrilat o fusta, alts, amples i robusts per “protegir a l’orador”) o faristols de restaurants, en els quals es mostra la carta oberta a l’entrada del menjador. Al meu cas, el disseny ha estat concebut per la seva utilització a l’àmbit literari, suport com a testimoni de les sinergies culturals d’aquells que cooperen i comparteixen les seves lletres.
Plana Web Capolavoro. Informació relativa als orígens del faristol
Faristol de l’Àguila de l’Abadia de Saint Michel (França)
Faristol del Monestier de Yuso, San Millan de la Cogolla (Espanya)
7
3. LA TÈCNICA EMPRADA: FORJA DE FERRO (2)
La forja És l’art i el lloc de treball del forjador o ferrer, el treball del qual consisteix a donar forma al metall per mitjà del foc i del martell. Una forja conté bàsicament una fornal per escalfar els metalls (normalment composts de ferro), una enclusa i un recipient en el qual es poden refredar ràpidament les peces forjades per temperar-les. Les eines inclouen tenalles per agafar el ferro calent i martells per copejar el metall calent (així com tot un seguit d´eines diverses destinades a altres operacions,
El ferro Quant a l’estètic, el ferro forjat es presenta com un material de formes plàstiques i subtils, que permet l’adaptació als diferents estils de construcció i decoració que s’utilitzen habitualment, ja sigui com a element principal o com a detall. Se li reconeixen tres característiques fonamentals: és un material noble, és resistent al pas del temps, el seu nivell de manteniment és baix (en comparació amb altres materials com la fusta).
8
com el tornagauxes per realitzar els salomònics, etc.). En la forja es modela el metall per deformació plàstica i és diferent d’altres treballs del ferro en els quals es retira o elimina part del material mitjançant broques, fresadores, torn, etc., i d’altres processos pels quals es dóna forma al metall fos abocant-ho dins d’un motlle (fosa).
Altres estris bàsics complementaris Espetó: per a la manipulació del carbó, amb això mourem el carbó en la forja per cobrir el ferro, descobrir-ho, portar carbó a la part que vulguem, etc. Bàsicament és una vareta metàl·lica doblegada en angle recte en un dels seus extrems. Aprenent: suport per quan escalfem un ferro llarg o treballem en l’enclusa amb el qual poder recolzar l’extrem que no estem treballant i es mantingui en horitzontal sense perdre la peça la seva rectitud, també per a un altre tipus d’operacions que requereixen d’aquesta horitzontalitat de la vareta, com en la realització del salomònic.
(1) Carlos Vila Pastor, Fernando Romero Subirón, Gracia M. Bruscas Bellido y Julio Serrano Mira, “Tecnología Mecánica: Metrología y procesos de conformado de metales sin arranque de viruta.”, Colección “Materials” de la UJI, nº 233.
9
4. REFERENTS FORMALS
Tal com he indicat en el primer punt de la present memòria, prèviament a iniciar un procés d’ideació de la meva peça, vaig haver de nodrir-me de diversos referents a partir dels quals desenvolupar les meves pròpies variants. Heus aquí alguns exemples d’entre els variats faristols que vaig observar i susctitaren el meu interès:
Faristol constituït per ferro, varilla i passamans. Opció 1
10
Faristol constituït per ferro, varilla i passamans. Opció 2
Faristol constituït per fusta, producció industrial.
11
5. REFERENTS ERGONÒMICSv
Una qüestió important que no podia obviar de cara al disseny del meu faristol era la ergonomia: en quines dimensions basar-me per tal resultés eficient el seu ús quant a confortabilitat. Un criteri únicament estètic sense trobar el seu pilar en aquest fonament resultaria estèril perquè no garantiria que el faristol pogués utilitzar-se a efectes reals. Per aquest motiu, vaig realitzar una recerca de referents ergonòmics, entre els quals destaco els següents:
Referent dimensions ergonòmiques 1
12
Referent dimensions ergonòmiques 2
13
6. PROCÉS I: PRIMERS ESBOSSOS
Vet aquí el començament del procés d’ideació: primeres proves d´expressió gràfica ràpida on queden definides diverses propostes via el dibuix a mà alçada de les formes i disposicions volumètriques i dimensionals bàsiques dels diferents faristols a valorar com a possibilitat.
Opcions 1 i 2
Opció 3
14
Opciรณ 4
Opciรณ 5
15
Opciรณ 6
16
7. PROCÉS II: EL DISENY ESCOLLIT
Després de trobada amb el tutor per tal de debatre la idoneïtat de les diferents possibilitats és el següent esbós el triat per treballar a partir de la seva idea:
Es valoren les diverses operacions que impliquen el disseny: manipulació (abrasió d’arestes de varilla de secció quadrada a cilíndrica en el peu del faristol, torsió de les varetes...etc.) del ferro mitjançant la forja a cop de martell en calent, execució del salomònic, exercici de la soldadura. S’aprecia també la combinació de dos materials com a manera complementària d’enriquir la peça: treball del ferro (peus i tija del faristol) i de la fusta (zona-suport del llibre a col·locar). Les dimensions propostes seran 100 cm alçada (dels peus al final de la tija), rectangle de fusta de 40 cm d´alçada per 50 cm d´amplada. La col·locació del rectangle-reposa llibres disposat a meitat de la seva alçada sobre la tija implicarà un creixement de l´alçada total del faristol de 20 cm. Així doncs l´alçada total serà de 1,20 cm, tot respectant els referents ergonòmics tinguts en compte pel seu disseny.
17
8.PROCÉS III: EXECUCIÓ DEL FARISTOL
18
1. Inici execució faristol: les potes. Forja varilla escalfada a la fornal a cop de martell sobre l’enclusa
2. Resultat primeres dues potes
3. Finalment per una qüestió d’equilibri seran tres en comptes de les quatre que descrivia el disseny inicial
4. Definició segment de la varilla on es realitzarà el salomònic (previ dibuix a escala 1:1 sobre fusta que s’utilitzarà com a referència)
5. Execució de la torsió salomònica amb el tornagauxes
6. Enllestit tot, soldadura de les tres potes a la tija
7. Resultat soldadura després de netejar l’escòria i polir l’excés de material (posteriorment, s’esmaltarà)
8. Aprofitament retall per soldar a la tija una xapa forjada i taladrada per cargolar a la fusta reposa llibres
19
20
9. Elecció d’un retal de varilla de secció cilíndrica
10. Tall de la seva longitud mitjançant radial manual per tal de reduir-la a 15 cm
11. Aplanament de la varilla tot perseguint elaborar un colís pla
12. Trepar dos forats per introduir cargols i collar la fusta reposa llibres
13. Resultat de la peça-colís. Vista frontal. 14. Vista lateral. Gruix 0,5 cm Amplada 16 cm
15. Soldadura peça-colís al final de la tija de ferro del faristol
16. Resultat de l’operació
21
22
17. Recerca fusta adient a Fustes Garriga sita. al Carrer Llançà de Barcelona
18. L’escollida: Iroko, teka africana
19. Primera polida, apareixen les betes
20. Després de polir més acuradament, cargolo la fusta al colís de la tija
21. Previ tall a mesura de xapa , curvatura de la mateixa i taladrat de dos orificis, la cargolo a la fusta
23. Resultat d’encerat de la fusta per tal de tractar els seus porus i proporcionar un acabat més brillant on destaquin les betes
22. Detall ( aquest element treballarà en col·laboració amb la fusta per suportar el pes del llibre a recolzar)
24. Inici de la fase d’aplicació d’Oxiron a la totalitat de la superfície del ferro del faristol.
23
24
25.Detall de les diferències de color per causa dels punts de soldadura que quedaran cobertes per l’esmalt
26. Aplicació finalitzada
27. Després d’un dia, muntatge novament de la fusta reposa llibres a l’estructura de ferro
28. A posteriori d’una segona i última aplicació de cera a la fusta, temps de repòs per a l’absorció de la mateixa
29. El resultat final:
25
ANNEX 9. PRESSUPOST
9.1 Materials i eines utilitzades al taller ( proporcionades per l´escola a disposició de l’alumnat)
9.2 Materials i eines adquirides/ despesses
26
9.3 Pressupost del producte
*1 S’entén que aquesta amortització es podrà satisfer a partir de carregar l´import fix de 30 euros a diferents productes, l´objectiu no és amortitzar una despesa important, elevada i fixa, a partir de la sola venda d´un producte *2 Per causa del meu rol d´alumna i no professional, el temps dedicat a l´execució del faristol és molt més elevat, unes 40 hores aproximades, he realitzat el pressupost tot simulant un control d´habilitats professional que impliqués la consecució de la peça amb molta més celeritat i així fos factible donar un preu al client acord amb el preu del mercat
27
28
29