La dimensió física Aquesta és la dimensió més visible i més fàcilment identificable. Com és físicament l’espai i quines característiques té, quines tipologies d’espais hi ha (un sol espai o diferents espais amb racons, grans o petits...), quines qualitats té cada espai (més natural, més pavimentat, amb ombra o sense...), quina és la seva disposició (directament en relació a les aules, espais fraccionats o integrats, comunicats entre si o aïllats, amb més o menys visibilitat...), quin grau de definició tenen (definits per a fer-hi activitats concretes o si són espais ambivalents), entre d’altres. Aquesta dimensió inclou també tot allò que té a veure amb altres elements físics ambientals, com ara la vegetació, la llum, la temperatura o els elements decoratius presents a l’espai. Així mateix, incloem en aquesta dimensió l’oferta, la disposició i l’accessibilitat de material, entès aquest com tot el que s’hi aporta de manera externa i que no està inclòs en la mateixa definició i estructura de l’espai. El material pot ser divers, fix o mòbil, amb una funció més o menys definida, i pot promoure diferents tipologies d’activitat (com jocs de taula, pilotes, caixes amb diferents elements...). Els espais i les seves qualitats afavoreixen, potencien o limiten la realització d’unes activitats o altres. També influeixen en les dinàmiques relacionals que s’hi donen i poden generar relacions de poder, situacions d’exclusió i de discriminació. Això es vincula amb les atribucions i valoracions socials que tenen els espais. Igual que passa a l’espai públic i a l’imaginari social, es construeix en els espais dels patis.
30