Parlem de Sarrià . . . . . . . . 21 ........... ABRIL/MAIG/JUNY 2004
A l’esquerra: Inauguració del carrer Isidre Macau. Foto: Quim Llunell A baix: Isidre Macau, amb les seves filles i esposa, al pati de les antigues escoles de Sarrià de Ter. Foto cedida per la família.
ISIDRE MACAU I TEIXIDOR. Mestre i Naturalista (Palau-saverdera 1882-Barcelona 1946) Isidre Macau i Teixidor va néixer a Palau-saverdera el 20 de maig de 1882. Era el segon fill d’una família de propietaris rurals, Antoni i Rosa. Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Girona on l’any 1906 va obtenir el títol de Mestre Elemental. L’any següent, el 1907, aconseguí a Barcelona el títol de Mestre Superior. Va iniciar la seva vida professional a Piera, comarca de l’Anoia, de 1910 a 1918, i després a Verges. Per trasllat voluntari es va instal·lar a Sarrià de Ter, on ensenyà des de 1927 a 1933. D’aquí passà a Barcelona, al Grup Escolar de Sarrià, com a mestre de ciències naturals. Després de la Guerra Civil se’l va destinar al Grup Escolar Ramon Llull, el darrer centre on va exercir. Casat amb Paquita Julià i Iglesias, varen tenir quatre filles, també mestres: Carme, Josepa, Rosa i M. Antònia. Isidre Macau va morir el 15 de juny de 1946 a Barcelona, quan tenia 64 anys. Isidre Macau representava l’esperit del moviment de renovació pedagògica a Catalunya iniciat l’any 1903 i que s’estroncà amb la Guerra Civil i el règim franquista. “La concepció que l’escola era la base per poder disposar d’un país modern, educar més que instruir, la preocupació pel desenvolupament global de la persona, l’ús de l’experimentació i l’observació, el coneixement de
l’entorn “ Isidre Macau dedicava el seu temps lliure a l’estudi de la botànica, la mineralogia i la prehistòria, activitats que traslladava a la seva pràctica educativa. El material de les troballes amb els alumnes passava a formar part del museu escolar. La seva estada a l’escola de Sarrià de Ter coincidí amb la Dictadura de Primo de Rivera, però tot i haver d’ensenyar en castellà, va aconseguir organitzar l’escola i millorar l’ensenyament. Va crear una biblioteca escolar oberta a tothom i va oferir classes d’adults a joves de 13 a 14 anys. De la seva estada a Sarrià de Ter aprofità per estudiar l’Abric Neolític de la Cova de Can Simón, al Pont Major, treball publicat en el Butlletí de la Ins-
titució Catalana d’Història Natural. Els seus alumnes el recorden com un home amb mètode, honrat i recte, que incentivava la lectura, amb petits premis com llapis i llibretes, i l’estudi de la natura amb les sortides a la muntanya de can Simon per recollir fòssils, peces de ceràmica, de sílex, restes òssies d’humans i d’animals que després enviava als Museus d’Història Natural. L’any 1985, les filles Macau varen fer donació de gran part de les seves peces al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants. Actualment es troben exposades a la sala Isidre Macau, que conté les col·leccions d’arqueologia, malacologia i mineralogia.2