EXERCICI 2 En aquest exercici s’experimenta amb els batements de primer i segon ordre, novament amb una aplicació implementada amb Processing. Quan dos tons purs de diferents característiques (per exemple, de diferents freqüències) sonen junts, el timpà reacciona alhora a dues reaccions diferents. Si la diferència de freqüències és gran, les regions de ressonància de la membrana basilar estan separades i se senten els dos tons totalment diferenciats. Però si la diferència de freqüències és menor que una certa quantitat, les regions de ressonància de la membrana basilar es trepitgen i llavors se sent només una nota batent. S’ha implementat una aplicació que mostra al canal esquerre, un senyal en forma de dent de serra, amb freqüència fixe f=440Hz i amplitud 0,5 (part inferior de l’aplicació). Al canal dret es mostra un senyal sinusoïdal, amb freqüència variable i amplitud entre 0 i 0,5 segons el moviment del mouse (part superior de l’aplicació). En la part central apareix la suma dels dos senyals. Si es desplaça el ratolí horitzontalment sobre la pantalla de l’aplicació s’anirà variant l’amplitud. Per a variar la freqüència s’introduiran els nombres de l’1 a 5. -
Pitjant l’1 la freqüència oscil·larà entre f=430 i f=450 Pitjant el 2 la freqüència oscil·larà entre f=860 i f=900 Pitjant el 3 la freqüència oscil·larà entre f=1290 i f=1350 Pitjant el 4 la freqüència oscil·larà entre f=1720 i f=1800 Pitjant el 5 la freqüència oscil·larà entre f=2120 i f=2280
Mentre el ratolí es manté en la part central de l’aplicació el so s’escolta de manera bastant uniforme, però una vegada es desplaça el mouse totalment a la dreta o a l’esquerra es pot percebre com el so bateja i vibra. Experimentant els batejos de primer i segon ordre. [[arxiu Processing: “RibasTur_Paquita_ex_pra1”]]