Page 1

Tècniques d’edició síntesi i processament digital del so PAQUITA RIBAS TUR

Tratament i publicació d’àudio · UOC · 2014


PREGUNTA 1

Els sintetitzadors es poden dividir entre analògics i digitals. Aquests últims, es poden dividir entre els sintetitzadors per maquinari i sintetitzadors per programari. Fes un cerca per internet i proposa un sintetitzador per cadascuna de les 3 categories, fent una breu descripció de cadascun d’ells, incloent un enllaç a una plana web amb una descripció més àmplia. Els sintetitzadors permeten obtenir son nous a partir d’elements simples o d’algoritmes matemàtics, però també imitar son d’instruments ja existent amb més o menys fidelitat. Es poden dividir en dos grans tipus: -

Sintetitzadors analògics o

Són dispositius de maquinari

o

Generen sons a partir d’elements simples com els senyals periòdics

o

Generen el so únicament a partir de circuits electrònics

o

Utilitzen ones simples generades per oscil·ladors electrònics, modificades amb filtres i altres oscil·ladors.

-

Sintetitzadors digitals o

Necessiten un programari que determini el comportament del seu maquinari

o

Generen el so a partir d’algoritmes matemàtics, però també d’un conjunt de sons que tenen emmagatzemats.

o

Tenen més estabilitat i precisió en el control de paràmetres que els sintetitzadors analògics.

o

Poden ser de dos tipus: 

Sintetitzadors digitals per maquinari 

Es dediquen únicament a la síntesi del so

Són capaços de dur a terme una infinitat d’instruccions per segon

Tenen diversos controls i botons i moltes vegades porten incorporat un teclat.

Sintetitzadors digitals per programari 

Es tracta d’un ordinador on corre un programari

Aprofiten la targeta de so de l’ordinador.


Poden funcionar a qualsevol ordinador independentment de la targeta de so que tingui sempre que disposi d’un processador potent.

L’inconvenient

és

que

consumeix

molts

recursos

de

l’ordinador EXEMPLE DE SINTETITZADOR ANALÒGIC

Mini moog – El sintetitzador modular Moog Va ser dissenyat per l’enginyer i pioner instrumentalista electrònic Robert Moog. podia crear un nombre quasi infinit de sons i podia emular els instrument convencionals o crear-ne de nous. El problema és que era molt gran i car. El Minimoog és una versió compacta, més petita i més econòmica del Moog modular i actualment constitueix un clàssic. Els Minimoog eren monofònics i no disposaven de memòria per a guardar sons. http://es.wikipedia.org/wiki/Minimoog


EXEMPLE DE SINTETITZADOR DIGITAL PER MAQUINARI

Korg triton - Sintetitzador i estació de treball. Va ser el primer amb la funcionalitat sampler i un punt de referència entre molts músics. (http://es.wikipedia.org/wiki/Korg_Triton

EXEMPLES DE SINTETITZADORS DIGITALS PER PROGRAMARI

En el següent enllaç (http://www.ehowenespanol.com/cinco-mejores-sintetizadores-computadorainfo_202278/) es poden trobar un ampli repertori de software especialitzat, com poden ser el

Reaktor (http://www.native-instruments.com/es/products/komplete/synths/reaktor-5/), Omnisphere (http://www.hispasonic.com/noticias/llega-esperado-omnisphere-spectrasonics/3141), Sylenth1 (http://laresdj.com/7/cracked/sylenth1-v2-2-x64-x86-pc-mac-au-vsti/), etc.:


PREGUNTA 2 Descriu les quatre formes d’ona bàsiques usades pels sintetitzadors, fent especial èmfasi en el seu espectre (quins harmònics predominen, etc.). Els sintetitzadors analògics utilitzen oscil·ladors amb quatre tipus d’ones: · És la mes simple i pura de totes les ones. ONA SINUSOIDAL

· No conté cap tipus d’harmònics · És la base de la síntesi additiva · El seu so és molt prim

· Té molts harmònics, amb una relació de freqüència de f*1, f*2, f*3, etc, i una relació d’amplitud de a/1 a/2, a/3, ONA DENT DE SERRA

etc. L’amplitud de cada harmònic es divideix pel número de l’harmònic (si l’harmònic és 2, l’amplitud se divideix entre 2, si l’harmònic és 3, l’amplitud se divideix entre tres, etc.) ·El seu so és brillant i s’apropa al del saxo o al de l’oboè.

· Té una relació de freqüències senar en els seus ONA QUADRADA

harmònics, f*1, f*3, f*5, f*7, f*9, etc. I una relació d’amplitud a/1, a/3, a/5, a/7, etc. · El seu so és molt ple, i s’apropa al del clarinet.


·Té la mateixa relació de freqüències que l’ona quadrada, ONA TRIANGULAR

però la seva amplitud és 1/h^2. És a dir, l’1 dividit entre el número de l’harmònic elevat a dos) ·Té un to semblant al de la flauta

http://sonidiario.tumblr.com/post/2357706477 http://frecuenciafundamental.blogspot.com.es/2008/10/glosario-forma-de-onda.html

EXERCICI 3

Descriu com seria l’envolupant (corba ADSR – Attack, Decay, Sustain, Release) dels següents sons: ADSR són les sigles que corresponen al nom en anglès de les quatre etapes amb les que es defineix un envolupant: -

A) (Attack) atac – És el temps que passa des de la pulsació de la tecla o la generació del so fins al nivell màxim

-

D) (decay) decaïment – És el que triga en reduir-se aquest nivell màxim fins el seguent nivell que és el de manteniment

-

S) (sustain) manteniment – Es la zona estable del so, on el timbre i el volum romanen constants.

-

R? (release) – Extinció o alliberament – Es produeix l’amortiguació del nivell fins el cero.


Els envolupants tenen distintes formes ja que expressen l’evolució temporal d’un so. A continuació es presenten diferents exemples d’envolupants:

a) Nivell d’Attac alt, decay molt lenta, baix nivell de sustain i temps de alliberament molt curt. b) Nivell d’attac lent, alta velocitat de decay, alt nivell de sustain i temps d’alliberament llarg c) Alt nivell d’atac, decay ràpid, sustain llarg i baix i release curt. d) Nivell alt i llarg d’atac, delay lent, poc sustain i release alt i curt .

Nota generada per un violí Representació de la nota generada per un violí amb l’arc. -

Attac – És on el violí té el seu màxim nivell. L’atac és lent.

-

Decay – Pràcticament no en té.

-

Sustain – Molt llarg

-

Release – Similar a l’atac però cap avall

Acord d’un organista en una gran catedral Estem parlant d’un instrument de corda i percussió dintre d’un espai amb molta ressonància natural. -

Attac – Ràpid.

-

Decay – Fort.

-

Sustrain – No en té.

-

Release – Molt llarg per l’efecte de ressonància de la catedral.


So d’una porta gran grinyolant fins que es tanca La porta es va tancant poc a poc perquè és gran i pesada. Al final es produeix un colp fort. -

Attac – Lent.

-

Decay – És imperceptible.

-

Sustrain – Es manté (ja que va grinyolant mentre es tanca)

-

Release – Molt brusc, fort i sec.

PREGUNTA 4 És possible generar el so d’una gota d’aigua que cau a partir d’un sintetitzador de síntesi granular, o caldrà recórrer obligatòriament als samples? Raona la resposta. La síntesi granular és una tècnica de producció de sons que se basa en la combinació d’un conjunt enorme de sons de curta durada, anomenats grans de so. Els grans de so són sons molt curts de longitud entre 5 i 100 ms per evitar que un gra pugui ser percebut de manera individual. Segons Dennis Gabor, qualsevol so pot ser sintetitzat per mitjà de la combinació correcta de sons de molt curta durada. En principi es pot reproduir qualsevol tipus de so, ja que disposen de molts de paràmetres importants com poden ser: -

La velocitat de reproducció del gra

-

La longitud inicial del gra

-

Durada del gra en reproducció

-

Afinació relativa del gra

-

Aleatorietat de l’altura dels grans sumats a la sortida

-

Quantificació de les altures dels grans.

Dit això, considero que a partir d’un sintetitzador de síntesi granular és possible generar el so d’una gota d’aigua sense recórrer als samples, gràcies a la forma complexa de síntesi i al gran ventall de paràmetres del que disposen.


PREGUNTA 6 És possible generar un so de campana amb sintetitzadors de síntesi aditiva? I de síntesi FM? El so de la campana és un so inharmònic, això vol dir que la relació de les seves freqüències , del senyal portador i el modulant (fm/fp) no dóna un nombre enter. La síntesi additiva se forma a partir de la combinació correcta de ones sinusoïdals. Es pot crear qualsevol so utilitzant la síntesi additiva; el problema és que se necessiten un nombre elevat d’oscil·ladors amb els que es pugui obtenir un so prou fidel. La síntesi additiva se basa en la transformada de Fourier. Primerament, es descompon el so en els seus harmònics per a estudiar la seva evolució en el temps. A partir d’aquí s’obtindrà un envolupant de les amplituds de cadascun dels harmònics i a partir d’aquesta informació i la suma de les sinusoïdals, es crea un nou so respecte del factor temps. La síntesi FM o per modulació de freqüències és un mètode que permet la manipulació d’un timbre per a obtenir sons reals i naturals. Consisteix en variar un determinat aspecte d’un senyal portador respecte a un senyal modulador. Genera finalment una onda modulada. Considero que es pot aconseguir el so d’una campana de les dues maneres. En la síntesi FM s’usen de dos a sis oscil·ladors, mentre que la síntesi additiva necessita un oscil·lador per a cada variació d’ona. http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_aditiva http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_por_modulaci%C3%B3n_de_frecuencias http://www.dtic.upf.edu/~egomez/teaching/sintesi/SPS1/Practica3.pdf

PAQUITA RIBAS TUR

Creative Commons BY NC ND, 2014

Àudio Pac 2 - Paquita Ribas  
Àudio Pac 2 - Paquita Ribas  

PAC 2 de l'assignatura de Tractament i Publicació d'Àudio del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.co...

Advertisement