El Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya indica que calen 5 hectàrees de bosc per poder absorbir una tona de CO2. Les calculadores del Ministeri de Transició Ecològica també ens ajuden a determinar el CO2 que consumiria una falla. Una volta determinades les tones, sabríem quina superfície de bosc hauríem d’ajudar a reforestar i bé es podria participar directament o apadrinar a aquells que ho facen. Posem un exemple: Un monument faller en el que s’empren 100Kg de fusta, produeix, segons els Factors d’emissió de l’inventari nacional d’emissions de 2018 del ministeri de transició ecològica, 174 Kg de CO2, per tant necessitarà, per compensar eixa emissió, reforestar al voltant de 8.000 m2 de bosc, al llarg de l’any faller precedent o posterior a la cremà. El Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, Acció Ecologista Agró, per parlar de les entitats ambientalistes de la comarca, agrairan voluntaris i col·laboradors que ajuden a mantindré el Bosc de Romeu, o el Paisatge Protegit del Palància-Belcaire.
Repoblació del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre en el Paratge Natural Municipal Muntanya de Romeu.
El mateix ocorre amb la pólvora, que, a l’igual que el monument, si és inevitable el seu ús, deuria formar part del càlcul de la petjada de carboni de la falla. I si els premis, a banda de l’enginy, la bellesa, la crítica, premiaren la menor quantitat de petjada de carboni que utilitzen? La falla de l’Ajuntament de 2016 va ser un monument que apuntava en aquesta direcció, i el món faller, si aprofundeix en l’ús de materials sostenibles pot ser capdavanter en el desenvolupament de bio-combustibles sòlids. Falla Ajuntament de València 2016.
127
