salutació. E
Alcalde
de Sagunt
mergir, brotar, manar… nàixer. Vivim una nova etapa, una reestrenada oportunitat per editar la Història de la nostra ciutat des d’una perspectiva empoderada i visible. Sagunt comença a ferse evident, a trobar el lloc que li pertany dins d’un mapa polaritzat però favorable. Un escenari que ens convé i que comencem a saber utilizar al nostre favor. Hem travessat etapes dolçes, però el nostre devenir ha estat, sobretot, marcat per l’aspror del sometiment. L’Arse ibero-edetana que comerciava amb grecs i fenicis, i que Anníbal va destruir, es va refer com la Saguntum hispanorromana, posterior, arábiga Morbyter, la valenciana Morvedre, la Sagunt que hui es coneix arreu del món. Torturat símbol de l’herència històrica de multitut de civilitzacions, les nostres terres han vist passar per damunt innumerables segles de lluita i conquesta, de foc, de canvi, de bombes. Alguns dels seus racons encara conserven les marques d’una ciutat asediada, de la metralla d’una guerra que ens va resultar especialment cruenta i de la qual encara conservem testimonis vius que ens recorden, sovint, quan afortunats som per no haver patit la por d’un silenci eixordador. Emergent de les seues runes, algunes amb vestigis fenicis o romans, unes altres amb l’acer com a motiu, la nostra ciutat, única i diversa,
20
s’ha sabut sostindre sense caure mai del tot. Ha emergit, etapa rere etapa, des de les aigües que banyen un passat marcat per la nostra tradició portuaria, nascuda ja al segle III a.C., quan es va definir com allò que ara som: un punt estratègic a la Mediterrània. El Grau Vell ens ha vist nàixer com a poble, el port ara ens fa reemergir com a potència. I així, i amb la cultura de l’esforç impressa als nostres gens, es desarrollà una important indústria siderúrgica al voltant del port, la qual va fer nàixer un nucli que ha superat una reconversió industrial, adaptant-se, treballant i creixent fins convertir-se en un referent empresarial de primer grau. Igual que Sagunt, La Victòria ha anat emergint al llarg de les últimes décades, perquè, des que es fundà al 1971, ha travessat etapes de silenci, de dificultat, de canvi... però la constància i les ganes de crear nous vincles amb la nostra ciutat (no hem d’oblidar que va ser una de les fundadores del que hui és la Federació Junta Fallera de Sagunt) us serviren d’esperó per trobar la manera de reeditar la vostra tradició fallera. Ser capaços de redefinir-se per trobar la força necessària que ens ajude a afrontar nous reptes és una capacitat de la qual podem estar orgullosos. Com vosaltres, els fallers de La Victòria, esta ciutat ha superat etapes de silenci per brotar més forta, per crèixer i renovar-se. Sou un bon exemple a seguir, i amb la voluntat de continuar creixent, de reeditar els vostres éxits, que no són pocs, caminareu en paral·lel, redibuixant el traçat que esta ciutat ha fet al llarg dels segles, per seguir definint-vos com una referència de les Falles al Camp de Morvedre. Emergim, brotem, manem, i seguim naixquen a diari. Som poble i ciutat; camp i indústria; som terra mullada per la mar i perfilada per la muntanya; Història de molts diversos colors que, alhora, es pot llegir en blanc i negre. La memòria col·lectiva, la lluita constant pels drets ciutadans, la capacitat de llançar un missatge comú. Sagunt és i será ciutat immortal, capaç d’emergir, com la vostra falla, de superar-se amb l’adversitat per convertir-se en un referent únic, en una insígnia, un sentiment comú. Sou i seréu, per sempre, el símbol d’una Victòria.