Llums i ombres a l'Espanya del segle XX i XXI by Paloma Boix Gutiérrez

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

PALOMA BOIX GUTIÉRREZ JORGE NUÑEZ SÁNCHEZ ANDREU JIMÉNEZ BELLOQUE ROCIO TRENADO RESECO 4t ESO A

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

ACTIVITAT 1: LA SOCIALITZACIÓ DEL COMPORTAMENT A) Fes un resum del vídeo tot i indicant quin és el tema i la idea fonamental que vol transmetre’ns. -‐ En el vídeo apareix una xiqueta, jugant amb una nina. Aquesta xiqueta simula una escena quotidiana del que passa ala seua casa, com que ella fa d’home de la casa, maltracta a una nina que fa de dona de la casa, criticant-‐li el menjar que ha fet, la rova que du i el color dels seus cabells, en aquestes excuses comença pegant-‐ li reiteradament. Arriba la mare de la xiqueta i diu que no ha preparat el menjar, que l’ajude que ja arriba el seu home. La mare veu la manera de jugar de la xiqueta, i es quan es dona conte del que realment passa diàriament a la seua casa. -‐ L’idea fonamental que vol transmetre és que el que veuen els xiquets és el que aprenen, també és fa referencia a la violència masclista. B) Pensa i justi`ica: Són importants els jocs en l’aprenentatge dels comportaments socials? -‐ Si, que són importants els jocs en l’aprenentatge dels comportament socials, perquè re`lexen el que ells pensen que es normal encara que no siga el correcte. Els jocs deurien ser educatius i supervisats, per a que no aprenguen comportaments i valors desiguals. Hi ha diferencies entre jocs de xics i xiques, ja que si no juguen als rols que s’han establit, poden criticar-‐ho. C) Creus que la xiqueta del vídeo ha aprés un model igualitari de les relacions entre homes i dones? Justi`ica la teua opinió. -‐ Pensem que la xiqueta no a aprés un model igualitari de les relacions entre homes i dones, ja que ella ha aprés el que a vist la seua casa, i això en el seu cos es molt negatiu. Ha aprés un model de comportament basat en el maltracte domèstic.

ACTIVITAT 2: SEXE I GÈNERE 1. Nasqueres amb un sexe però què s’espera de tu socialment? Fes una petita descripció de les característiques i comportaments que s’esperen de tu en raó del fet de ser xic o xica. Estaràs analitzant ELS ESTEREOTIPUS DE GÈNERE. HOMES: Dels homes s’espera que siguen valent, forts, que treballen, que siguen faldiller, que no siguen molt sensibles i dèbils, que siguen heterosexuals, treballs més ben quali`icats, manar. DONES: De les dones s’espera que siguen més sensibles i passionals, ordenades, que cuiden la seua imatge, el seu llar i la seua família, que estudien, que no es vagen al el primer home que passe.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

2. Compara la teua descripció amb el quadre següent. Hi ha prou coincidència? Et sembla bé el que s’espera dels homes i de les dones? -‐ Un gran nombre de característiques coincideixen, nos ens pareix bé que s’espere això dels homes i les dones perquè és un prototip del passat, i prou desigual. El problema es que actualment encara es seguix educant així.

3. Resumeix les notícies de premsa i pensa quina relació tenen amb els estereotipus de gènere que hem analitzat anteriorment. EL CERCLE DEL LICEU DECIDIRÁ SI ACEPTA DONES AL CLUB El cercle del Liceu una entitat creada en l’any 1848 on les dones no tenien permís de cap tipus d’associació, ja que estaven predeterminades a l’àmbit de la llar i la família. Aleshores com no han comiat els estatus des d’aquest any, les dones segueixen sense poder entrar, i ara estan decidint en canviar-‐los. LA CONFRARIA DE PECADORS DEL PALMAR CONTINUA SENSE REFORMAR ELS ESTATUS La confraria de Pescadors del Palmar no admes a 108 oersines, entre ells a 65 dones, per a participar en el sorteig de llocs ìxos de pesaca. Això es perque tradicionalment sigut un treball d’homes. 4. Llig el fragment i indica quina és la idea fonamental. Explica-‐la. En aques text expliquen la diferencia entre sexo-‐género i les desigualtats socials que des de estes afecta a la societat tant actual com aantigament -‐ El sexe es inmodiìcable i les seus caracteristiques son més bé `ísiques. -‐ El génere es modiìcable ja que les seues caracteristiques son psiquiques. -‐ En l’actualitat s’atribueixen unes comportaments determinades al génere masculí sobre el femení.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

-‐ Antigament la desigualtat social de génere era més gran, nos `iquen com exemple “el cinturo de castidad”. 5. Treballem sobre les vinyetes: Fes una descripció i opina al respecte.

Veiem una imatge d'un xiquet i una xiqueta, mirant-‐se sota la seua roba interior i sota la frase ‘’açò explica la diferència de nostres’’. Dóna a entendre que solament pel fet de ser un home té prioritats, pensem que no hauria de ser així, solament tenim diferències `ísiques, però tenim la mateixa capacitat d'aprendre i fer les coses.

Al costat veiem dues imatges, una d'un xic i una xica vestits de color diferent intentat diferenciar el sexe a través del color de la roba. Es veu una altra imatge amb un bolquer del mateix color, ells estan mes contents i amb prou faenes se'ls nota la diferència perquè tots som IGUALS.

CACERA DEL TRESOR SOBRE LA CONQUESTA DE LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES. 1. Qui va ser una de les primeres dones que destacà pels seus coneixements de matemàtiques, astronomia i ìlosoìa i que va ser la directora de la Biblioteca d’Alexandria al moment del seu famós incendi? -‐ Hipatia va ser l'última directora de la Biblioteca d'Alexandria. Va destacar per ser una dona fora de les normes ja que no solament va rebre una formació intel·lectual exclusiva d'homes. A més va escriure diversos documents, i ìns i tot va arribar a inventar diversos aparells com el astrolabio i l'esfera plana i el que més tard es cridaria hidroscopio.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

2. En quin document del segle XVIII s’a`irmà: Oh, dones, dones! Quan deixareu d’estar cegues!, el qual li valdrà a la seua autora la pena capital? -‐ Olimpia de Gouges (1748-‐1793). Feminista francesa, autora de la "Declaració dels drets de la dona i la ciutadana". Va morir guillotinada.

Olimpia de Gouges

3. En quin article de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana de 1789 es promulga que la Nació és el conjunt d’homes i dones, i que en ella resideix la màxima autoritat? -‐ En l’article 3 de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana de 1789 es

promulga que la Nació és el conjunt d’homes i dones “El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos” 4. Quin procés històric del segle XIX va suposar un avanç a les reivindicacions de les dones respecte del treball, que s’uniren a les de la resta dels treballadors? 5. Quina va ser la persona que va aconseguir que les dones pogueren votar i en quin període històric? Concreta el més possible quan i qui. -‐ El 19 de Septiembre de 1893 se aprobó en Nueva Zelanda el primer sufragio femenino sin restringir, gracias al movimiento liderado por Kate Sheppard. Fue la integrante más destacada del movimiento por el sufragio femenino en Nueva Zelanda y por ello, la sufragista más famosa de ese país. -‐ Clara Campoamor fue la primera en España. Nueva Zelanda en 19 de septiembre de 1893, Kate Sheppard. 6. Quines 3 polítiques foren elegides diputades a les Corts Constituents de la II República en 1931? -‐ Les 3 polítiques que foren elegides diputades a les Corts Constituents de la II República en 1931 foren: Clara Campoamor, Victoria Kent y Margarita Nelken.

Victoria Kent Claro Campoamor

Margarita Nelken

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

7. Explica quines són les diferències més importants entre Victoria Kent i Clara Campoamor durant la redacció de la Constitució de 1931. -‐ Tant Clara com Victoria eren forts i honestes, clarament feministes, lliurades a la causa progressista amb tota la seua intel·ligència i passió dins del camp republicà, però van estar en trinxeres oposades en aqueixa batalla que va anar el debat sobre el dret al vot de les dones. Però el fet que Clara defensara el sufragi femení i que Victoria s'oposara, va provocar moltes burles, esperonades pels mitjans de comunicació. Clara, era força; qui ho dubte, només ha de ìxar-‐se en la seua mirada. 8. Quines dones durant la Guerra Civil ocasionada per la sublevació militar contra la II República representaven el model contrari al tradicional? -‐ Federica Montseny i Dolores Ibárruri constitueixen doncs, símbols notables de l'extraordinari paper de les dones republicanes en la resistència al feixisme. Altres dones una mica menys famoses exercirien papers notoris i importants en la guerra. Entre elles ìguren Margarita Nelken, socialista que es va convertir al comunisme durant la guerra,la socialista Matilde Huici, la republicana Victoria Kent, la republicana d'Esquerra Catalana Dolors Bargalló i l'anarquista Lucía Sánchez Saornil. Un altre moviment d'importància femení durant la guerra civil va ser l'organització d'ideologia anarquista Dones Lliures. Fundada a l'abril de 1936, l'esclat del con`licte va estendre el nombre d'aìliades per tota l'Espanya republicana (unes 20.000). El seu nucli inicial estava format per Lucía Sánchez Saornil, Empare Poch i Gascón i Mercedes Comaposada.

Dolores Ibárruri

9. Quina política espanyola que morí en Madrid en 1989 va ser la única Presidenta del Partit Comunista i va viure una bona part de la seua vida a l’exili durant la dictadura de Franco, desprès d’haver liderat l’Agrupació de Dones Anti-‐Feixistes durant la Guerra Civil? -‐ Dolores Ibárruri Gómez política espanyola que morí en Madrid en 1989 va ser la única Presidenta del Partit Comunista i va viure una bona part de la seua vida a l’exili durant la dictadura de Franco, desprès d’haver liderat l’Agrupació de Dones Anti-‐Feixistes durant la Guerra Civil. 10. Durant el franquisme es produí un endarreriment molt greu en la conquesta de la igualtat de les dones com a conseqüència d’una sèrie de canvis legals. Quines lleis es derogaren i quines d’altres de 1889 tornaren a estar vigents?

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

ENTREVISTES Tema 1 La educació a la República Amb la proclamació de la República s’efectuaren una sèrie de reformes educatives com son les classes mixtes, es a dir que els xics i les xiques estudiaven el mateix i a les mateixes classes, i a més la religió deixà de ser una assignatura obligatòria i passà a ser voluntària. -‐ Vostè estudià en classes mixtes? Pensa que les classes mixtes eres més bene`icioses per als alumnes? Per que?

Tema 2: La sexualitat al franquisme En arribar el franquisme arribà la gran repressió. Mostrar afecte en públic, besar-‐ se, etc... no estava ben vist. -‐ En arribar el franquisme arribà la gran repressió. Mostrar afecte en públic, besar-‐ se, etc... no estava ben vist. Com va viure vostè aquells moments? -‐ Quina diferencia trobes amb l’actualitat?

Tema 3: Manual per a ser una bona esposa - Ten lista la cena -No te quejes - Luce hermosa para él - -Ponte en sus zapatos - Se dulce e interessante - Arregla la casa - Hazlo sentir en el paraís. - Prepara a los niños - Minimiza el ruido - Procura que te vea feliz - Escuchalo -‐Coneix les nomes per a ser una bona esposa? Que opines d’aquest manual? -‐Penses que a l’actualitat les dones tindrien que tindre un manual per a ser una bona esposa? Per que?

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

-‐Segueix, ha seguit o coneix a algú que haja seguit aquest manual? Per que ho fas, ho feies o creus que ho fa?

Tema 4: Les desigualtats entres sexes Des de l’arribada del franquisme la dona anà quedat sempre en segon lloc, sempre era pitjor que l’home, l’home sempre sabia i podia fer més coses que la dona i per tant la dona s’encarregava de la llar per que és el que suposadament soles sabia fer -‐Que opines sobre els rols de l’home a treballar i la dona a fer-‐se càrrec de la casa i el `ills? -‐Penses que actualment continuem actuant baix eixos rols? Si opina que sí, com pensa que es podria cambiar?

Tema 5: Democràcia En 1975 `inalitzà la dictadura i començà la transició i la democràcia. -‐ Sabries dir quin va ser el primer partit polític en guanyar les eleccions de l’actual democràcia?

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

DECÀLEG PER LA JUSTÍCIA 1. Els sous siguen igualitaris, tant per a homes com per a dones. 2. Tenen el mateix dret de formar una família, una parella heterosexual que una homosexual, ja que dues persones del mateix sexe poden cuidar dels xiquets. 3. Parlant de política, pensem que el sexe no te res a vore en la capacitat que pot tindre una persona per a desenvolupar activitats d'aquest tipus. 4. En una casa, les tares estan associades tant al homes com a les dones, cuidar als xiquets és tarea dels dos sexes, i com no, dur el sou a casa també. 5. Igual que hi ha la mateixa obligació de cuidar als `ills, els homes i les dones, també tenen el mateix dret per a decidir, si donar-‐li vida a un zigot o avortar. 6. Pensem que tant homes con dones, no tenen que tindre poder per a manar en una organització terrorista o per a donar un colp d'estat. 7. Pensem que totes les persones tenen el dret de decidir la manera de vestir, ja que són amos del seu cos. 8. Als xiquets des de ben xicotets, n'hi ha que ensenyar-‐los que no importa el tipus de persona que l'hi done educació. 9. Desitjaríem que l'introducció laboral dels sexes en diferents o`icis siga igualitari, com per exemple, enginyer (xics) i servei de la neteja (xiques). 10. No guanyem res amb la violència, no la practiques.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

DIÀLEG DRAMATITZACIÓ INTRODUCCIÓ 1 Buenas, soy Dani Vizuete, y os vamos a presentar el programa de “Me cambio de época”. Les tenemos preparado un programa muy especial, Francisco, un gran empresario de la empresa de Nueva Rumasa, está casado con Elustonda (la Edu para los colegas), que es una ama de casa y siempre esta pendiente de él, siempre le prepara la cena y le pregunta que tal el dia, pero él, siempre le contesta mal, ya que no se da cuenta de que él un hombre, y que ella es una mujer, por eso no entiende cosas de trabajo.

Primera escena - Parella, época de Franco ELUSTONDA: Beatriz, cariño ven, que te voy a poner guapa para cuando venga papá ! (Llaman a la puerta) Si, un momento. (A la hija) Sientate calladita. (Vuelven a ! tocar) Si, si, ya voy! (Eulalia obri la puerta corrent) ELUSTONDA: Buenas cari... (Li interromp el seu marit) FRANCISCO: ¿Has hecho ya la cena? ELUSTONDA: ¿Ui? (Nerviosa) No, aun no... FRANCISCO: (Amb to d’empipament) Y a que esperas, es que no sirves ni para cocinar! ELUSTONDA: Pero.. estaba esperando a que llegaras, para ver lo que te apetecía. FRANCISCO: (Se senta en el sofà, i alça les cames) ¿Puedes ponerme algo ahí por favor? ELUSTONDA: (Obedient) Si, si claro (Agafa un coixí, i li’l col·loca sota les cames) (Preocupant-se per ell) ¿Qué tal el día? FRANCISCO: Pues muy cansaao! Joder, la fábrica... ELUSTONDA: (Se senta al seu costat) Yo, nada más entrar en el mer... FRANCISCO: (Interrompent-la) ¿Te he preguntado? Me da igual, vete a hacer la cena! ELUSTONDA: (Trist, s’alça) ¿Qué te apetece cariño? FRANCISCO: Me da igual, lo que más me gusta, parece que no lo sepas... (Es lleva el barret i ho tira al sòl)

Segona escena - Parella, época de Franco (Francisco, sentat a la taula, contat els seus problemes, mentre que Elustonda, està ficant la taula per a sopar) FRANCISCO: Pues en la fábrica los trabajadores, no paran de quejarse, que si las horas de trabajo... historias! ELUSTONDA: ¿Y las manifestaciones que tal, cariño? FRANCISCO: Yo que sé, ¿qué hablas? Sin saber, si no tienes ni idea. ¡Quieres escucharme y hablar! ELUSTONDA: Si, perdón (Es senta a la cadira) Pues es que en el mercado, el otro día cuando fui, me entere de eso, estuvieron contandomelo Paqui... FRANCISCO: Viejas chismosas! Callate ya, sigue poniendo la mesa que tengo hambre ya. ELUSTONDA: Si, perdón (Torna a alçar-se i li trau el menjar) FRANCISCO: Que no tienes ni idea, va pero que quiero la cena hoy! 10

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

ELUSTONDA: Si, ja vaig, ja vaig, un momentet (Trau un plat amb el sopar) FRANCISCO: Como que “ja vaig”. ¿En valenciano?¿Esto qué es? Aqui se habla, español, español!!!

INTRODUCCIÓ 2 Hola, sigo siendo Dani Vizuete y ahora os vamos a presentar a otra pareja, ellos son Xavier y Carmen, mucho más igualitaria y desarrollada, ellos se reparten las tareas de la casa y conviven en paz y armonía.

Tercera escena - Parella, época actual (Sona el timbre de la porta, i Xavier va a obrir) CARMEN: Bon dia, amooor! XAVIER: Holaa! Com t’anat el dia? CARMEN: Bé un poc cansata, però bé. I a tu? XAVIER: Molt bé, he venut molts productes a la fruiteria. CARMEN: Ooh! M’alegre! (Entrant a la cuina) Me canvie i t’ajude a posar la taula? XAVIER: Ja l’he posada, i el dinar, un poquet i ja estarà. CARMEN: Ooh! Si ets un sol, però després l’arreplegue jo eeh! XAVIER: D’acord, d’acord. Ara parlem, mentres dinem