Page 1

LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

PALOMA BOIX  GUTIÉRREZ JORGE  NUÑEZ  SÁNCHEZ ANDREU  JIMÉNEZ  BELLOQUE ROCIO  TRENADO  RESECO 4t  ESO  A

1


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

ACTIVITAT 1:  LA  SOCIALITZACIÓ  DEL  COMPORTAMENT A)  Fes  un  resum  del  vídeo  tot  i  indicant  quin  és  el  tema  i  la  idea  fonamental  que  vol   transmetre’ns.   -­‐      En   el   vídeo   apareix   una   xiqueta,   jugant  amb  una  nina.   Aquesta  xiqueta  simula   una   escena   quotidiana  del   que   passa   ala   seua  casa,   com   que   ella  fa   d’home   de  la   casa,   maltracta   a  una  nina   que   fa   de  dona  de   la  casa,   criticant-­‐li   el   menjar  que  ha   fet,  la  rova  que  du  i  el  color  dels   seus  cabells,   en  aquestes   excuses   comença    pegant-­‐ li   reiteradament.   Arriba  la  mare  de   la   xiqueta   i   diu  que  no   ha  preparat   el   menjar,   que  l’ajude  que  ja  arriba  el  seu  home.  La  mare  veu  la  manera  de  jugar   de  la  xiqueta,   i  es  quan  es  dona  conte  del  que  realment  passa  diàriament  a  la  seua  casa. -­‐      L’idea  fonamental   que  vol  transmetre  és  que  el   que  veuen  els  xiquets  és  el   que   aprenen,  també  és  fa  referencia  a  la  violència  masclista. B)  Pensa  i  justi`ica:  Són  importants  els  jocs   en  l’aprenentatge  dels  comportaments   socials?   -­‐       Si,   que   són   importants   els   jocs   en   l’aprenentatge   dels   comportament   socials,   perquè  re`lexen  el   que  ells  pensen  que  es  normal  encara  que  no   siga   el  correcte.  Els   jocs  deurien  ser  educatius  i  supervisats,   per  a  que  no  aprenguen  comportaments  i   valors  desiguals.  Hi  ha   diferencies  entre  jocs  de  xics   i  xiques,  ja  que  si  no  juguen  als   rols  que  s’han  establit,  poden  criticar-­‐ho.   C)  Creus  que  la  xiqueta  del  vídeo  ha  aprés  un  model  igualitari  de  les  relacions  entre   homes  i  dones?  Justi`ica  la  teua  opinió.   -­‐     Pensem   que   la   xiqueta   no   a   aprés   un   model   igualitari   de   les   relacions   entre   homes   i  dones,   ja   que  ella  ha  aprés  el  que   a   vist  la   seua  casa,  i  això  en  el   seu  cos  es   molt  negatiu.  Ha  aprés  un  model  de  comportament  basat  en  el  maltracte  domèstic.

ACTIVITAT 2:  SEXE  I  GÈNERE 1.   Nasqueres   amb   un   sexe   però   què   s’espera   de   tu   socialment?   Fes   una   petita   descripció  de  les  característiques  i  comportaments  que   s’esperen  de  tu  en  raó   del   fet  de  ser  xic  o  xica.  Estaràs  analitzant  ELS  ESTEREOTIPUS  DE  GÈNERE.        HOMES:  Dels  homes   s’espera  que   siguen  valent,   forts,   que  treballen,  que  siguen   faldiller,   que  no   siguen  molt   sensibles   i   dèbils,   que   siguen  heterosexuals,   treballs   més  ben  quali`icats,  manar.      DONES:  De  les  dones  s’espera  que   siguen  més  sensibles  i  passionals,  ordenades,   que   cuiden   la   seua   imatge,   el   seu   llar   i   la   seua   família,   que   estudien,   que   no   es   vagen  al  el  primer  home  que  passe.

2


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

2. Compara  la  teua  descripció  amb  el  quadre  següent.  Hi  ha  prou  coincidència?  Et   sembla  bé  el  que  s’espera  dels  homes  i  de  les  dones?   -­‐      Un  gran  nombre  de  característiques  coincideixen,   nos   ens  pareix  bé   que  s’espere   això   dels   homes   i   les   dones   perquè   és   un   prototip  del   passat,   i   prou  desigual.   El   problema  es  que  actualment  encara  es  seguix  educant  així.  

3. Resumeix   les   notícies   de   premsa   i   pensa   quina   relació   tenen   amb   els   estereotipus  de  gènere  que  hem  analitzat  anteriorment.   EL  CERCLE  DEL  LICEU  DECIDIRÁ  SI  ACEPTA  DONES  AL  CLUB      El  cercle  del  Liceu  una  entitat  creada  en  l’any   1848  on  les  dones  no  tenien  permís   de  cap  tipus   d’associació,   ja   que   estaven  predeterminades   a  l’àmbit   de   la   llar   i   la   família.   Aleshores   com   no   han   comiat   els   estatus   des   d’aquest   any,   les   dones   segueixen  sense  poder  entrar,  i  ara  estan  decidint  en  canviar-­‐los. LA  CONFRARIA  DE  PECADORS  DEL  PALMAR  CONTINUA  SENSE  REFORMAR   ELS  ESTATUS La   confraria   de   Pescadors   del   Palmar   no   admes   a   108   oersines,   entre   ells   a   65   dones,   per   a   participar   en   el   sorteig   de   llocs   `ixos   de   pesaca.   Això   es   perque   tradicionalment  sigut  un  treball  d’homes. 4.  Llig  el  fragment  i  indica  quina  és  la  idea  fonamental.  Explica-­‐la.      En   aques  text  expliquen   la  diferencia   entre  sexo-­‐género   i  les  desigualtats  socials   que  des  de  estes  afecta  a  la  societat  tant  actual  com  aantigament -­‐  El  sexe  es  inmodi`icable  i  les  seus  caracteristiques  son  més  bé  `ísiques. -­‐  El  génere  es  modi`icable  ja  que  les  seues  caracteristiques  son  psiquiques. -­‐  En  l’actualitat  s’atribueixen   unes  comportaments  determinades  al  génere  masculí   sobre  el  femení.

3


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

-­‐ Antigament la  desigualtat  social  de  génere   era  més  gran,  nos  `iquen  com  exemple   “el  cinturo  de  castidad”. 5.  Treballem  sobre  les  vinyetes:  Fes  una  descripció  i  opina  al  respecte.

Veiem una  imatge  d'un  xiquet  i  una  xiqueta,  mirant-­‐se  sota  la   seua  roba  interior  i  sota  la  frase  ‘’açò  explica  la  diferència  de   nostres’’.  Dóna  a  entendre  que  solament  pel  fet  de  ser  un   home  té  prioritats,  pensem  que  no  hauria  de  ser  així,   solament  tenim  diferències  `ísiques,  però  tenim  la  mateixa   capacitat  d'aprendre  i  fer  les  coses.

Al costat  veiem  dues  imatges,  una  d'un  xic  i  una  xica  vestits  de  color  diferent   intentat  diferenciar  el  sexe  a  través  del  color  de  la  roba.  Es  veu  una  altra  imatge   amb  un  bolquer  del  mateix  color,  ells  estan  mes  contents  i  amb  prou  faenes  se'ls   nota  la  diferència  perquè  tots  som  IGUALS.

CACERA DEL  TRESOR  SOBRE  LA  CONQUESTA  DE  LA   IGUALTAT  ENTRE  HOMES  I  DONES. 1. Qui   va   ser   una   de   les   primeres   dones   que   destacà   pels   seus   coneixements   de   matemàtiques,   astronomia   i   `iloso`ia   i   que   va   ser   la   directora   de   la   Biblioteca   d’Alexandria  al  moment  del  seu  famós  incendi?   -­‐      Hipatia  va   ser  l'última  directora  de  la  Biblioteca  d'Alexandria.   Va  destacar  per  ser   una   dona  fora  de  les  normes  ja  que  no  solament  va  rebre  una  formació  intel·lectual   exclusiva   d'homes.   A   més   va   escriure  diversos  documents,   i   `ins  i  tot   va  arribar   a   inventar   diversos   aparells   com   el   astrolabio   i   l'esfera   plana   i   el   que   més   tard   es   cridaria  hidroscopio.

4


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

2. En   quin   document   del   segle   XVIII   s’a`irmà:   Oh,   dones,  dones!  Quan  deixareu  d’estar  cegues!,  el   qual  li   valdrà  a  la  seua  autora  la  pena  capital? -­‐    Olimpia  de  Gouges  (1748-­‐1793).  Feminista  francesa,   autora   de   la   "Declaració   dels   drets   de   la   dona   i   la   ciutadana".  Va  morir  guillotinada.

Olimpia de  Gouges

3. En  quin   article  de  la  Declaració  dels  Drets  de   la  Dona   i  la  Ciutadana  de   1789  es   promulga   que   la   Nació   és   el   conjunt   d’homes   i   dones,   i   que   en   ella   resideix   la   màxima  autoritat?   -­‐       En   l’article  3   de  la  Declaració   dels   Drets   de  la  Dona   i   la  Ciutadana   de  1789   es  

promulga que   la   Nació   és   el   conjunt   d’homes   i   dones   “El   principio   de   toda   soberanía  reside   esencialmente   en  la   Nación  que   no   es   más   que  la  reunión   de  la   Mujer  y   el  Hombre:  ningún  cuerpo,  ningún  individuo,  puede  ejercer  autoridad  que   no  emane  de  ellos” 4.   Quin  procés   històric   del  segle  XIX  va  suposar  un   avanç   a  les  reivindicacions   de   les  dones  respecte  del  treball,  que  s’uniren  a  les  de  la  resta  dels  treballadors?   5.   Quina   va   ser   la  persona   que   va   aconseguir   que   les   dones   pogueren   votar   i   en   quin  període  històric?  Concreta  el  més  possible  quan  i  qui.   -­‐     El   19  de   Septiembre   de  1893  se   aprobó   en   Nueva   Zelanda   el   primer   sufragio   femenino   sin   restringir,   gracias  al  movimiento   liderado   por  Kate   Sheppard.   Fue  la   integrante   más   destacada   del   movimiento   por   el   sufragio   femenino   en   Nueva   Zelanda  y  por  ello,  la  sufragista  más  famosa  de  ese  país. -­‐       Clara  Campoamor   fue   la   primera  en  España.  Nueva  Zelanda  en  19  de  septiembre   de  1893,  Kate  Sheppard. 6.   Quines   3  polítiques   foren  elegides   diputades   a   les   Corts   Constituents   de  la   II   República  en  1931?   -­‐       Les   3   polítiques   que   foren  elegides   diputades   a  les  Corts   Constituents  de   la   II   República  en  1931  foren:  Clara  Campoamor,  Victoria  Kent  y  Margarita  Nelken.

Victoria Kent Claro  Campoamor

5

Margarita Nelken


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

7. Explica   quines   són   les   diferències   més   importants   entre   Victoria   Kent   i   Clara   Campoamor  durant  la  redacció  de  la  Constitució  de  1931.   -­‐       Tant   Clara  com  Victoria  eren  forts  i  honestes,  clarament   feministes,  lliurades   a  la   causa   progressista  amb  tota  la  seua   intel·ligència  i   passió   dins   del   camp  republicà,   però  van   estar  en  trinxeres  oposades  en  aqueixa  batalla  que  va  anar   el   debat   sobre   el  dret  al  vot  de  les  dones.       Però   el   fet   que   Clara   defensara   el   sufragi   femení   i   que   Victoria   s'oposara,   va   provocar  moltes  burles,  esperonades  pels  mitjans  de  comunicació.      Clara,  era  força;  qui  ho  dubte,  només  ha  de  `ixar-­‐se  en  la  seua  mirada. 8.  Quines  dones  durant  la  Guerra  Civil  ocasionada  per  la  sublevació  militar  contra   la  II  República  representaven  el  model  contrari  al  tradicional?   -­‐       Federica   Montseny   i   Dolores   Ibárruri   constitueixen   doncs,   símbols   notables   de   l'extraordinari   paper   de   les   dones   republicanes   en   la   resistència   al   feixisme.   Altres   dones   una   mica   menys   famoses   exercirien   papers   notoris   i   importants   en   la   guerra.       Entre   elles   `iguren   Margarita  Nelken,   socialista  que  es  va  convertir  al   comunisme   durant   la  guerra,la   socialista   Matilde   Huici,  la   republicana   Victoria  Kent,  la   republicana   d'Esquerra   Catalana  Dolors  Bargalló  i   l'anarquista   Lucía   Sánchez   Saornil.   Un   altre   moviment   d'importància   femení  durant  la  guerra  civil   va  ser   l'organització   d'ideologia   anarquista   Dones   Lliures.   Fundada   a   l'abril   de   1936,   l'esclat   del   con`licte   va   estendre   el   nombre   d'a`iliades   per   tota   l'Espanya   republicana   (unes   20.000).   El   seu   nucli   inicial   estava   format   per   Lucía   Sánchez   Saornil,   Empare   Poch   i   Gascón   i   Mercedes   Comaposada.

Dolores Ibárruri

9. Quina política  espanyola   que  morí  en  Madrid  en  1989   va  ser  la  única  Presidenta   del   Partit   Comunista   i   va   viure   una   bona   part  de   la  seua   vida   a   l’exili   durant   la   dictadura   de  Franco,   desprès   d’haver   liderat  l’Agrupació   de   Dones  Anti-­‐Feixistes   durant  la  Guerra  Civil?   -­‐     Dolores  Ibárruri  Gómez  política  espanyola  que  morí  en  Madrid  en  1989  va  ser   la   única  Presidenta  del  Partit   Comunista  i  va   viure  una  bona  part  de   la  seua  vida  a   l’exili  durant  la  dictadura  de  Franco,   desprès  d’haver  liderat  l’Agrupació  de  Dones   Anti-­‐Feixistes  durant  la  Guerra  Civil. 10.   Durant el franquisme es produí un endarreriment molt greu en la conquesta de la igualtat de les dones com a conseqüència d’una sèrie de canvis legals. Quines lleis es derogaren i quines d’altres de 1889 tornaren a estar vigents?

6


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

ENTREVISTES Tema 1  La  educació  a  la  República Amb  la  proclamació  de   la  República  s’efectuaren   una  sèrie   de  reformes  educatives   com  son  les   classes  mixtes,  es  a  dir  que  els  xics   i  les  xiques   estudiaven  el  mateix  i   a   les   mateixes   classes,   i   a   més   la   religió   deixà   de   ser   una  assignatura   obligatòria   i   passà  a  ser  voluntària. -­‐   Vostè   estudià   en   classes   mixtes?   Pensa   que   les   classes   mixtes   eres   més   bene`icioses  per  als  alumnes?  Per  que?

Tema 2:  La  sexualitat  al  franquisme En   arribar  el  franquisme   arribà  la  gran  repressió.   Mostrar  afecte  en  públic,  besar-­‐ se,  etc...  no  estava  ben  vist. -­‐  En  arribar  el   franquisme  arribà  la   gran  repressió.  Mostrar  afecte  en  públic,  besar-­‐ se,  etc...  no  estava  ben  vist.  Com  va  viure  vostè  aquells  moments? -­‐  Quina  diferencia  trobes  amb  l’actualitat?

Tema 3:  Manual  per  a  ser  una  bona  esposa -­ Ten  lista  la  cena                                                       -­No  te  quejes -­ Luce  hermosa  para  él                               -­ -­Ponte  en  sus  zapatos -­  Se  dulce  e  interessante -­  Arregla  la  casa -­  Hazlo  sentir  en  el  paraís. -­  Prepara  a  los  niños -­  Minimiza  el  ruido -­  Procura  que  te  vea  feliz -­  Escuchalo -­‐Coneix  les  nomes  per  a  ser  una  bona  esposa?  Que  opines  d’aquest  manual? -­‐Penses   que  a   l’actualitat   les   dones   tindrien  que   tindre   un   manual   per   a   ser  una   bona  esposa?  Per  que?

7


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

-­‐Segueix, ha   seguit  o  coneix  a  algú   que  haja  seguit  aquest   manual?  Per  que  ho   fas,   ho  feies  o  creus  que  ho  fa?

Tema 4:  Les  desigualtats  entres  sexes Des   de  l’arribada  del  franquisme  la  dona  anà  quedat  sempre   en  segon  lloc,  sempre   era  pitjor  que  l’home,  l’home  sempre  sabia  i  podia  fer  més  coses   que  la  dona  i  per   tant  la  dona  s’encarregava  de  la  llar  per  que  és  el  que  suposadament  soles  sabia  fer -­‐Que  opines  sobre   els  rols  de  l’home  a   treballar  i  la  dona  a  fer-­‐se  càrrec  de  la  casa  i   el  `ills? -­‐Penses   que   actualment   continuem   actuant   baix   eixos   rols?   Si   opina   que   sí,   com   pensa  que  es  podria  cambiar?

Tema 5:  Democràcia En  1975  `inalitzà  la  dictadura  i  començà  la  transició  i  la  democràcia. -­‐   Sabries  dir  quin  va  ser   el  primer   partit  polític  en  guanyar  les  eleccions  de   l’actual   democràcia?

8


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

DECÀLEG PER  LA  JUSTÍCIA 1.  Els  sous  siguen  igualitaris,  tant  per  a  homes  com  per  a  dones. 2.  Tenen   el  mateix   dret   de  formar   una  família,   una  parella   heterosexual   que   una   homosexual,   ja   que   dues   persones   del   mateix   sexe   poden   cuidar   dels   xiquets. 3.  Parlant  de   política,  pensem  que   el  sexe  no  te  res  a  vore  en  la  capacitat   que   pot  tindre  una  persona  per  a  desenvolupar  activitats  d'aquest  tipus. 4.   En   una   casa,   les   tares   estan   associades   tant   al   homes   com   a   les   dones,   cuidar  als  xiquets  és  tarea  dels  dos  sexes,  i  com  no,  dur  el  sou  a  casa  també. 5.   Igual   que   hi   ha   la   mateixa   obligació   de   cuidar   als   `ills,   els   homes   i   les   dones,  també  tenen   el  mateix  dret  per  a  decidir,  si  donar-­‐li  vida   a   un   zigot  o   avortar. 6.  Pensem  que  tant  homes  con  dones,  no  tenen  que  tindre  poder  per  a  manar   en  una  organització  terrorista  o  per  a  donar  un  colp  d'estat. 7.  Pensem  que  totes  les  persones  tenen  el  dret  de  decidir   la  manera   de  vestir,   ja  que  són  amos  del  seu  cos. 8.  Als  xiquets  des  de  ben   xicotets,  n'hi  ha  que   ensenyar-­‐los  que  no   importa  el   tipus  de  persona  que  l'hi  done  educació. 9.   Desitjaríem   que   l'introducció   laboral   dels   sexes   en   diferents   o`icis   siga   igualitari,  com  per  exemple,  enginyer  (xics)  i  servei  de  la  neteja  (xiques). 10.  No  guanyem  res  amb  la  violència,  no  la  practiques.

9


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

DIÀLEG DRAMATITZACIÓ INTRODUCCIÓ 1 Buenas, soy Dani Vizuete, y os vamos a presentar el programa de “Me cambio de época”. Les tenemos preparado un programa muy especial, Francisco, un gran empresario de la empresa de Nueva Rumasa, está casado con Elustonda (la Edu para los colegas), que es una ama de casa y siempre esta pendiente de él, siempre le prepara la cena y le pregunta que tal el dia, pero él, siempre le contesta mal, ya que no se da cuenta de que él un hombre, y que ella es una mujer, por eso no entiende cosas de trabajo.

Primera escena - Parella, época de Franco ELUSTONDA: Beatriz, cariño ven, que te voy a poner guapa para cuando venga papá ! (Llaman a la puerta) Si, un momento. (A la hija) Sientate calladita. (Vuelven a ! tocar) Si, si, ya voy! (Eulalia obri la puerta corrent) ELUSTONDA: Buenas cari... (Li interromp el seu marit) FRANCISCO: ¿Has hecho ya la cena? ELUSTONDA: ¿Ui? (Nerviosa) No, aun no... FRANCISCO: (Amb to d’empipament) Y a que esperas, es que no sirves ni para cocinar! ELUSTONDA: Pero.. estaba esperando a que llegaras, para ver lo que te apetecía. FRANCISCO: (Se senta en el sofà, i alça les cames) ¿Puedes ponerme algo ahí por favor? ELUSTONDA: (Obedient) Si, si claro (Agafa un coixí, i li’l col·loca sota les cames) (Preocupant-se per ell) ¿Qué tal el día? FRANCISCO: Pues muy cansaao! Joder, la fábrica... ELUSTONDA: (Se senta al seu costat) Yo, nada más entrar en el mer... FRANCISCO: (Interrompent-la) ¿Te he preguntado? Me da igual, vete a hacer la cena! ELUSTONDA: (Trist, s’alça) ¿Qué te apetece cariño? FRANCISCO: Me da igual, lo que más me gusta, parece que no lo sepas... (Es lleva el barret i ho tira al sòl)

Segona escena - Parella, época de Franco (Francisco, sentat a la taula, contat els seus problemes, mentre que Elustonda, està ficant la taula per a sopar) FRANCISCO: Pues en la fábrica los trabajadores, no paran de quejarse, que si las horas de trabajo... historias! ELUSTONDA: ¿Y las manifestaciones que tal, cariño? FRANCISCO: Yo que sé, ¿qué hablas? Sin saber, si no tienes ni idea. ¡Quieres escucharme y hablar! ELUSTONDA: Si, perdón (Es senta a la cadira) Pues es que en el mercado, el otro día cuando fui, me entere de eso, estuvieron contandomelo Paqui... FRANCISCO: Viejas chismosas! Callate ya, sigue poniendo la mesa que tengo hambre ya. ELUSTONDA: Si, perdón (Torna a alçar-se i li trau el menjar) FRANCISCO: Que no tienes ni idea, va pero que quiero la cena hoy! 10


LLUMS I  OMBRES  A  ESPANYA  DEL  SEGLE  XX  i  XXI  

ELUSTONDA: Si, ja vaig, ja vaig, un momentet (Trau un plat amb el sopar) FRANCISCO: Como que “ja vaig”. ¿En valenciano?¿Esto qué es? Aqui se habla, español, español!!!

INTRODUCCIÓ 2 Hola, sigo siendo Dani Vizuete y ahora os vamos a presentar a otra pareja, ellos son Xavier y Carmen, mucho más igualitaria y desarrollada, ellos se reparten las tareas de la casa y conviven en paz y armonía.

Tercera escena - Parella, época actual (Sona el timbre de la porta, i Xavier va a obrir) CARMEN: Bon dia, amooor! XAVIER: Holaa! Com t’anat el dia? CARMEN: Bé un poc cansata, però bé. I a tu? XAVIER: Molt bé, he venut molts productes a la fruiteria. CARMEN: Ooh! M’alegre! (Entrant a la cuina) Me canvie i t’ajude a posar la taula? XAVIER: Ja l’he posada, i el dinar, un poquet i ja estarà. CARMEN: Ooh! Si ets un sol, però després l’arreplegue jo eeh! XAVIER: D’acord, d’acord. Ara parlem, mentres dinem

11

Llums i ombres a l'Espanya del segle XX i XXI  

Projecte tercer trimestre

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you