Page 1

EL REC COMTAL AL PAS PER BARCELONA. DE MONTCADA 1REIXACH A BARCELONA: EL PLA DE L:AIGUA

07. PAISATGES PERCEBUTS 1VISCUTS. IMAGINAR! COL·LECTIU

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardar 2013-2014 Es cola Técnica Superior d'Arquitectura del Valles Universitat Politécnica de Catalunya


PRÒLEG

Entenem Paisatge Cultural com a la percepció d’un o més individus sobre un entorn, un lloc, una època, una acció. Aquesta percepció del territori varia al llarg de la història en funció del temps, lloc i la persona que ho experimenta, de manera que cada paisatge es pot viure d’infinites formes. El Rec Comtal, en aquest sentit, va començar sent la font de vida dels Barcelonins i va acabar sent una infraestructura en l’oblit de les persones. Noves iniciatives plantegen posar en valor el traçat original del rec , recuperant així el llegat històric de tants avantpassats. Si parlem de Paisatge Cultural en el Rec Comtal, o millor encara, el Rec com a Paisatge Cultural, veiem que degut a totes les vivències que en aquest espai s’han desenvolupat, però també la importncia que ha tingut el rec en el desenvolupament, té implícites una sèrie de característiques que li confereixen unes qualitats de paisatge a molts nivells, i no simplement qualitats de modificació del seu entorn. Creiem, per tant, que és important recuperar la memòria d’aquest espai, un ìndret que al llarg de més de mil anys ha fet funcionar una ciutat que no li ha donat l’esquena fins als últims anys, on només aquells amb més edat senten amb nostàlgia bells moments d’infància.


Ă?NDEX

El Rec Comtal a la vida de les persones 1. Segle X al XIII 1.1 Qui Gestiona el Rec 1.2 Qui viu amb el Rec 1.3 Qui viu del Rec 2. Segle XIV al XVIII 2.1 Qui Gestiona el Rec 2.2 Qui viu del Rec 2.3 Qui viu amb el Rec 2.4 El Rec Comtal a la literatura 3. Segle XIX al XX 3.1 Qui Gestiona el Rec 3.2 Qui viu del Rec 3.3 Qui viu amb el Rec 3.4 Premsa escrita 3.5 Es tanca el Rec Comtal 4. Segle XXI 4.1 Qui Gestiona el Rec 4.2 Qui viu del Rec 4.3 Qui viu amb el Rec 4.4 Premsa escrita 5. Possibles accions de futur


El rec comtal va ser construït al segle X durant el reinat del compte Miró (Compte Mir 954-966) aprofitant una antiga conducció romana del segle I d.C. La canalització romana ideada per el transport d’aigües blanques no portaria prou cabal per permetre un sol ús agrícola o industrial. Aquest fet va motivar la creació d’una nova canalització a la Barcelona medieval, el rec comtal. Aquest va seguir un traçat similar al de l’ aqüeducte però amb un traçat més sinuós determinat per la major necesitat energètica per moure els molins.

s.X

PROJECTES EN

AISATGES CULTURALS

985

Fundació de la corona d’Aragó

Invasió musulmana de Barcelona

Creació del rec comtal

BARCELONA

1162

s.XI R

E

C

C

O


1260

M

T

A

L

Es constitueix el Consell de Cent

Creació última muralla de Barcelona

1265

1283

1298

Expansió demogràfica que genera forta demanda agrícola

S’incia la construcció de la catedral gòtica

s.XII

Es constitueixen les Corts catalanes

RIU BESÒS

Andree Angelstorf _ Joan Callao Sergi Casanovas _ Pere Montllor Gerard Puig

s.XIII


QUI

GESTIONA EL

REC

COMTE MIR Autor desconegut

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s’encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s’encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona.

Q U I V IU

AMB EL

Comtal de Barcelona, canal que duia

REC

Pintura moli fariner Autor desconegut En aquesta època la gent de Barcelona utilitzava l’aigua del Rec comtal per a realitzar feines de la llar, i fins i tot, segons algunes fonts, era utilitzada per al consum.


QU I V IU

DEL

REC

Fresc agrícola Autor desconegut

Es produeix una expansió demogràfica de la ciutat que genera una forta demanda de Es comença a aprofitar l’aigua del Rec Comtal per a regar els conreus.

productes agrícoles.

Pintura moli fariner Autor desconegut

En aquesta època hi havia 13 molins fariners que aprofitaven la força del aigua del Rec Comtal en comptes de la força animal.


Durant el segle XIII es produeix una expansió demogràfica de la ciutat que genera una forta demanda de productes agícoles. Associada a aquesta crescuda de l’activitat agrícola apareix la zona de l’”Hort i vinyet” de Barcelona, entre els molins del Clot, el Rec Comtal i el mar. També rebrán un gran impuls les activitats industrials al seu voltant. Cap a finals del S. XV hi havia 13 molins fariners i 2 de producció textil al llarg de tot el recorregut. Fins el 1778 no es produiran grans transformacions en el sistema d’aprofitament d’aigües potables al Pla de Barcelona quan s’obren les primeres galeries sota el riu Besòs. Al llarg del segle XVII el subministrament depèn de les font de Collserola-Rovira i roman practicament invariable, tot i que pateix freqüents reparacions en les antigues conduccions.

GRÀCIA

PROJECTES EN

AISATGES CULTURALS

1329-1383

1391

Guerra civil catalana

s.XV

Inici de construcció dels hospitals Sant Pau i Santa Creu

s.XIV

Saqueig del barri jueu

Construcció de Santa Maria del Mar

SANT MARTÍ DE PROVENÇAL

1401

1462-1472 R

E

C

C

O


MONTCADA I REIXAC

SANT ANDREU

M

T

A

L

1527

1610

1640-1652

Es comença a construïr la Ciutadella

Guerra de Succesió

s.XVII

Revolta catalana contra Felip IV

1519

Estança de Miguel de Cervantes

s.XVI

Atac de pirates argelins

Visita de CarlesI

RIU BESÒS

1702-14 1715

s.XVIII

Andree Angelstorf _ Joan Callao Sergi Casanovas _ Pere Montllor Gerard Puig


QUI

GESTIONA EL REC

Tret característic medieval de resperesentar les persones de diferent tamany en funció de la seva jerarquia Auto de Fe por Santo Domingo de Guzmán, 1495 Autor Pedro Berruguete

Administració de l’ús. En el rec es regarà per torns i el temps vindrà determinat pels regadors públics. En temps de sequera no es segueix el règim de torn, i el síndic administrador suprem és investit com a màxima autoritat per decidir el que millor convingui. El Rec disposava d’una junta general de regants formada per tot els usuaris; la Junta de Govern, conformada pels electes i el síndic o l’administrador suprem del rec, els fons de mancomunitat i el regulador de la distribució de l’aigua en períodes d’estiatges.


QUI VIU

DEL

REC

La ciutat és artesanal, marinera i mercantil, però com totes les ciutats d’aquell temps una mica camperola. No és fins després del 1300 que es prohibeix que vagin pels carrers els porcs que crien els barcelonins per al seu consum, i que molt probablement mengen les escombraries que es llencen a la via pública. També es bat el gra a qualsevol indret; les improvisades eres urbanes no es limiten fins l’any 1335, però encara a les darreries del segle XV es bat el gra a les

eres del carrer dels Tallers.

Dins la ciutat hi viuen alguns hortolans i llauradors, especialment al Raval; la major part de ciutadans conreen horts a les eixides de les cases, a les hortes de Sant Pau o bé fora de la muralla a l’hort i el vinyet de la ciutat. A les darreries del segle XV es continua trepitjant el raïm a les entrades i alguns crien pollastres i gallines a patis i golfes. Les parròquies del territori estan habi-

pagesos, molts dels quals viuen sota el domini d’algun senyor eclesiàstic o laic; alguns burgesos tades per

inverteixen en terres, viuen part de l’any a les seves torres escampades pel pla, administren la seva producció i viuen essencialment de les rendes agràries. En plena revolta remença, pel febrer de 1450, els consellers barcelonins constaten que els pagesos del Vallès han fet resistència al veguer i que “això són les primícies de tot mal, ja que després del

La revolta s’estén entre els pagesos, del pla: per tro ve la pluja”.

sobre la Trinitat, passat Sant Andreu s’apleguen pagesos armats amb ballestes i llances. La revolució camperola arriba a les portes de la ciutat. Esquema de l’època dels molins existents

"Visca lo rei!"

"Visca la terra!"

"Visca Catalunya!" Van ser alguns dels lemes que els segadors cridaren durant la diada religiosa del Corpus Christi del 7 de juny de 1640

Corpus de sang 1907 Autor Antoni Estruch


QU I V IU

AMB

REC

La pintura mostra el pas del Rec comptal al pas del Bornet. (Part més estreta del Pla d’en Llul que anava del passeig del Born fins al convent de Santa Clara.

De bon matí s’obren els portals de la muralla i entren els camperols i les camperoles de la rodalia amb cabassos i cistelles plenes de queviures per portar-los al mercat; les mestresses de casa, o les serventes o esclaves de les llars benestants, obren les portes de les cases que queden tancades només de nit, i ja ben d’hora es poden veure grups de veïnes que surten a filar al pedrís que hi ha vora el portal, on intercanvien notícies i coneixements i se socialitzen els infants. La ciutat a punta de dia s’ha posat en marxa. Al llarg dels darrers segles medievals hi ha un canvi de formes de vida i de mentalitats: la ciutat esdevé cada cop més urbana. Hi ha com a prioritat la defensa, com es veu amb la construcció de les muralles, però també es té cura de l’aspecte de la ciutat. Ben curiosa és l’ordinació de l’any 1302 que mana treure les pintades de les parets, gràcies a la qual comprovem que alguns barcelonins saben escriure, que alguns s’atreveixen a pintar a les parets i que els consellers no tenen el mateix sentit de l’estètica que els improvisats pintors ni comparteixen els lemes que escriuen. Des de mitjan segle XIV s’urbanitzen algunes places -la del Blat, la plaça Nova, la de Sant Jaume- amb vista a reservar espais oberts i s’eixampla el Born, espai per a festes i tornejos. L’escenari de la vida del poble urbà és sovint el carrer, on es produeixen manifestacions públiques diverses. Les autoritats ordenen la vida al carrer, els pregoners fan saber les prohibicions i les informacions a so de trompeta. Tot a la ciutat medieval entra pels sentits, i els símbols visibles i els missatges orals arriben a la majoria illetrada. Als mercats, a les esglésies, a les fonts i fins al voltant de les forques s’hi apleguen colles de badocs, gent senzilla que està disposada a meravellar-se per tot.


E L R E C C OMTA L A LA

LITERATURA

A la cruïlla dels carrers del rec i princesa, al 1825, encara hi subsistita un dels vells molins de moldre grà, com queda reflexat en el llibre de Santiago Rusiñol L’Auca del senyor Esteve: Conforme havien convingut, en comptes d’anar de dret a Sant Cugat, que era a on s’havia de batejar, volien aprofitar el gasto, i anirien a donar la volta. Primer passarien, segons tractes, de llarg a llarg del cuartel; després, pel Passeig de Sant Joan; després, pel carrer de la Princesa, Plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, i en sent a la Plaça Nova, es ficarien pels carrerons, i cap a Sant Cugat, per allí a on poguessin. Per davant del cuartel van passar al trot; els dos cavalls eren valents: a dintre del cotxe ningú parlava, però hi havia molta harmonia; a fora, el cotxer explicava al senyor Ramon les qualitats del bestiar; però en ser al davant del Rec van fer la primera parada. Tot el carrer de la Princesa, el dels Assaonadors, fins al Born, era una espessor de carros, de crits, de trasbals i de bullici. L’auca del Senyor Esteve, Santiago Rusiñol Capítol 3, primera part


Al 1852 El seglecomencen XIX va serlesd’un obres gran de creixement la última ampliació per a ladeciutat, les mines tant del a nivell Besòs. demogràfic Aquesta conducció com econòmic acabai al urbanístic repartidoramb del l’execucióondelesnombroses Reixegó persones que obres reguen d’infraestructura i els molins i es l’acabament reservavend’altres en exclusiva iniciades les el dues segle terceres anterior. parts El del pla cabal d’eixample de lesi l’annexió mines de Montcada. de diversosLamunicipis superfícieconfrontants regada s’amplia van suposar i es modernitza una gran l’infraestuctura ampliació del deperímetre repartició urbà. de l’aigua. El procés Cadad’indusvegada trialització guanya més i modernització importància l’activitat de les infraestructures industrial en detriment i els serveis de lesurbans activitats vanagrícoles; comportarSant un canvi Andreu radical i Santen Martí el nivell passen de vida a ser (electrificació, forts nuclis consumidors enllumenatdepúblic, l’aigua. canalitzacions, L’eixample detransports), Cerdà acabaria que amb va guanyar el regadiu en de confort la zona i qualitat situada de entre vida. Ciutat No obstant Vella i Sant això, Andreu a nivell de social, Palomar. es va viure una època de gran conflictivitat social, provocada per la lluita de classes originada per la gran diferència de nivell de vida entre la classe obrera i la burgesia. La cultura va experimentar una gran revitalització, ressorgint l’idioma català a nivell literari, mentre que el modernisme va ser l’expressió artística per excel·lència de la nova societat barcelonina.El segle XX va començar amb l es mateixes agitacions polítiques amb que va acabar el segle anterior, que cristal·litzaria en la Guerra Civil. La dictadura franquista va significar un període de certa decadència en l’evolució de la ciutat, encara que la posterior arribada de la democràcia i la reinstauració dels drets propis dels catalans rellançar la tradicional vitalitat barcelonina. El continu progrés tant econòmic com social han portat a la ciutat a ser una urbs de gran rellevància tant en el context espanyol com europeu

SANT MARTÍ PROVENÇAL

GRÀCIA

CLOT

Primera República

1873-84 R

Exposició universal

AISATGES CULTURALS

1859

S’inicia la construcció de la Sagrada Familia

PROJECTES EN

1848

S’aprova el Plà d’Eixample d’Ildefons Cerdà

1808-13

Viatge inaguaral de ferrocarril Barcelona-Mataró

s.XIX

Ocupació Napoleonica

POBLENOU

C

C

1882

E

18


888

1914-25

O

M

T

A

1929-30

L

Segona República

Exposició Universal

Mancomunitat de Catalunya

1931-36

Guerra Civil Espanyola

1936-39

Mor General Fco. Franco

1975

Primeres eleccions democràtiques municials

MONTCADA I REIXAC

DE

1979 1975

s.XX

Andree Angelstorf _ Joan Callao Sergi Casanovas _ Pere Montllor Gerard Puig


QUI

GESTIONA EL

R EC

Alcalde de Barcelona s.XIX Francesc Rius i Taulet

Després del procés de desamortització i les reformes liberals, els drets de l’ús de l’aigua serien adquirits per una Societat de Propietaris, formada per els propietaries de fínques agrícoles que tenien el dret a rec, els dels molins i l’ajuntament de Barcelona. Es reconeix la llibertat dels aprofitaments als propietaris que tenien la propietat d’ús, tot i que jurídicament no eren els propietaris del canal. Al 1838 es celebra la primera Junta General d’Usuaris del Rec Comtal i les seves Mines. Dos anys més tard s’aproven les ordenances per al règim, es constitueixen el govern de la Societat de Propietaris i amb això culmina el procés de despatrimonialització de les aigües. La Societat es fa càrrec de l’administració i control de les aigües del Rec, que tradicionalment tenia el Reial Patrimoni.

Escut de la junta directiva d’usuaris del Rec Comtal.


QU I V IU

DEL

REC Al 1852 comencen les obres de l’última ampliació de les mines del Besòs. Aquesta conducció acaba al repartidor del “Reixegó” on els regants i els molins es reservaven en exclusiva les 2 terceres parts del caval de les mines de Montcada. La superfície regada s’amplia i es modernitza l’infraestructura de repartició de l’aigua. El terç restant que surt del reixegó, va destinat al consum de boca mitjançant una canonada independent. El mercat agrícola s’especialitza i es produeix una substitució progresiva de cereals, cànyam i llegums per hortalitzes i verdures. Aquest regadiu se situava al costat oriental, entre el riu del Besòs, el mediterràni, Barcelona i la Ciutadella. Al 1879 algunes empreses privades satisfan les necessitats hidrològiques de noves zones de la ciutat comtal. Malgrat el descens de la superfície regada (eixample Cerdà i explosió demogràfica de finals del s.XIX) i el nombre d’usuaris de les aigües del rec, l’hort del plà de Barcelona continuarà essent el sector amb més vitalitat, especialment en els pobles de Sant Martí de Provençals i de Sant Andreu de Palomar. En canvi, la zona de Ciutat Vella el rec queda integrat a la xarxa de clavagueram. La desaparició del Rec Comtal es va accelerar a mitjans del s XX, degut al gran creixement demogràfic dels anys 60, i va passar a ser la clavaguera de la ciutat i els terrennys que regava van passar a ser ocupats per usos residencials i, especialment, industrials. Pas del Rec tocant les parets de la fàbrica de Colorants Can Pellicer. Fotografia de Tomàs Fàbregas

Vista panoràmica de l’indret on acabava el carrer Dr. Santponç. Al fons el Turó de Montcada ja molt escapçat per l’extracció de ciment. Fotografia de Tomàs Fàbregas


QUI VIU

AMB

REC La falta d’ús del Rec va ser perjudicial per la qualitat del rec, cada vegada més olvidat i més contaminat. És també significatiu que com més s’avançava en el seu recorregut, en pitjor estat es trobava.

Vida del canal al interior de la ciutat.

Dona rentant al Rec a la zona de Sant Andreu.

Nenes jugant en el curs del Rec comtal, carrer Madriguera al barri de trinitat Vella, Barcelona, al 1952. Foto donada per Maria Rosa Martínez Gonzalez, al arxiu Asoc. COM Per la recerca i la divulgació de la memòria de Trinitat Vella.


P R E M S A ESCRITA

La Vanguardia, 3 Març de 1961

“Como se comprende, el creciemiento de la ciudad de Barceloan hizo preciso cubrir paulatinamente el famoso “rec comtal”, del qual sólo quedan tramos descubiertos muy a oriente del casco urbano”

La Vanguardia, Dimecres, 04 octubre “A la Acequia Condal son arrojados toda clase de animales muertos, cuyos aromas de putrefacción hemos de disfrutar.Tenemos noticia de que en varias ocasiones el jefe del cuartel de la guardia civil, próximo á la Acequia Condal, se ha quejado á las autoridades de haber enfermado de fiebres algunos guardias, producidas por la maldita acequia.”


P R E M S A E S C RITA

Porqué ese empeño en que no desaparezca del interior de Barcelona el horrible (foco de infección que supone la Acequia Condal?)”

La Vanguardia, 4 octubre 1911

La Vanguardia, 6 Octubre 1911

“Porqué ese empeño en que no desaparezca del interior de Barcelona el horrible foco de infección que supone la Acequia Condal”


E S TA N C A EL REC COM TAL Tots somiem en poder recuperar algun dia part del Rec Comtal al seu pas per Sant Andreu de Palomar. A tots ens bé al cap el parc de Vallbona on podem veure part de la sèquia amb ànecs i petits horts regats encara per aquesta sèquia mil·lenària, però els barcelonins de finals del segle XIX i principis del XX veien el Rec de manera diferent. El buidatge realitzat a la Vanguardia entre 1888 i 1937 ens parla sempre del mal estat de la sèquia i de la perillositat que provocava aquesta. Els barcelonins i la gent del Pla de Barcelona la veien només com un perill amb aigua bruta. Per exemple, l’11 d’agost de 1903 el diari feia referència a l’aparició de diversos cadàvers de gossos morts i en estat de descomposició dins del Rec Comtal, entre els carrers Nàpols i Roger de Flor. El Rec servia també per ocultar crims, com per exemple el que es va descobrir el 15 d’abril de 1901 quan uns nens van descobrir les restes d’un crani humà sota el pont de la riera d’Horta a Sant Andreu de Palomar. La policia va determinar que aquell crani portava molts anys allà. Els lladres també l’utilitzaven per amagar sota els ponts les restes desaprofitables dels seus botins, una caixa forta el 1902, dos sacs de blat i les restes d’un cavall esquarterat el 1908; i ja parlant de la inestabilitat política de principis del segle XX sabem de la col·locació i ocultació de diversos explosius i armes als ponts del Rec Comtal per cometre actes de sabotatge. - El 12 de novembre de 1907, un empleat encarregat de netejar els sifons del Rec va trobar 10 bombes del sistema Orsini ocultes entre els carrers Almenara Alta i Acéquia Condal. Sortosament, les bombes, de ferro i de la mida d’una taronja, estaven descarregades. - El 9 de novembre de 1909, un operari que estava netejant el sifó del Clot va trobar ocult un fusell Remington prop de l’església del Clot, segurament de la Setmana Tràgica ocorreguda només uns mesos abans. - El 21 de gener de 1933, uns nens van trobar al Rec una bomba que va ser trasllada en carro blindat fins al camp de la Bota. - El 29 de novembre de 1933, en canvi, va esclatar una bomba sota el pont que utilitza la Meridiana per creuar el Rec. En aquest període en el que hem realitzat el buidatge trobem també fins a 8 persones ofegades al Rec Comtal. - L’1 de novembre de 1889, una dona es trobada morta a la platja de la Barceloneta al caure a la tarda anterior al Rec Comtal. El carrabiner Cayetano Forés va trobar el cadàver de la desafortunada senyora. - El 3 de gener de 1892, va aparèixer flotant al Rec el cadàver d’un noi jove. - El 28 de març de 1898, un home de 66 anys queia al Rec Comtal a les 7 del matí. Uns obrers sentiren els crits i intentaren ajudar-lo però fou massa tard, l’home va acabar morint. En aquest cas sembla ser que fou un suïcidi ja que l’home s’havia llençat al mar uns dies abans però havia estat llavors salvat de la mort. - El 5 d’abril de 1902, entre els carrers Sicília i Sardenya va aparèixer surant a l’aigua del Rec Comtal un jove ben vestit. L’home fou reconegut posteriorment, es tractava de Ramon Gómez Abarca. - El 23 de desembre de 1905, el guàrdia José Español va descobrir al Rec, entre els carrers Marina i de les Corts, el cadàver d’un home d’uns 50 anys, vestit amb un traje de pana color oliva, un mocador de cotó al coll i unes espardenyes negres. Sembla ser que al caure es va fer unes ferides i al final va acabar ofegant-se. - El 26 de maig de 1912, a les 6 de la tarda, s’ofegava un nen de 6 anys, Juan Ribés Guinart, en un sifó del Rec Comtal, al costat de l’església del Clot. - El 21 de setembre de 1926, un nadó de 22 mesos, Pedro Miralles, va caure-li a la seva mare dels braços quan passejava per la sèquia a l’alçada del carrer Bofarull, cantonada amb Navas de Tolosa. El nen fou rescatat i portat al dispensari de Sant Martí de Provençals, però malauradament va acabar morint. - El 9 d’agost de 1928, van trobar el cadàver d’una dona, Victòria Hernández, sembla ser que va relliscar i va caure al Rec prop del Torrent del Niño, a la Trinitat. Però no només van haver morts al Rec Comtal, també trobem registrats diversos accidents provocat per la caiguda involuntària de la gent a la sèquia, o nens petits que es banyaven i patiren ferides: - 5 de gener de 1892, un músic francès va caure accidentalment a la sèquia a l’alçada de La Sagrera. - El 9 de gener de 1892, al mateix tram queia també un nen de 12 anys que sortosament va aconseguir sortir. - El 25 de setembre de 1896, una ràfega de vent feia caure a un home al Rec Comtal sense que patís mal.


s.XXI

PROJECTES EN

AISATGES CULTURALS

R

E

C

C


O

M

T

A

L

Andree Angelstorf _ Joan Callao Sergi Casanovas _ Pere Montllor Gerard Puig


QUI

GESTIONA EL

R EC

Estació de tractament del aquïfer del Besòs. Aquesta estació de tractament ha permès recuperar la captació del aqüifer del Delta del riu Besòs, un embasament natural subterrani, abandonat a 1995. L’estació de tractament de l’aigua potable (ETAP) de la central Besòs està formada per quatre línees de tractament (una de nanofiltració i tres d’ósmosis) que tracten de l’aigua del aqüífer del Besòs i la del Rec Comtal. La posada en marxa d’aquesta ETAP permet controlar el nivell freàtic del aqüífer i estalviar en moltes estraccions d’aigua que s’han de fer per evitar inundacions en el metro i els aparcaments. En una zona d’elevada demada d’aigua, l’aqüífer aporta uns quinze hectòmetres cúbics al any. Ara, només la gent dels últims horts de la “Ponderosa” aprofita l’aigua abans de que evaqüí les seves aigües al Besòs.


QUI VIU

DEL

REC

ÚLTIMS CULTIUS AMB L’AIGUA DEL REC COMTAL Agricultura de Vallbona “La Ponderosa” Actualment, hi ha unes parcel·les a l’entrada de Barcelona Trinitat Vella que són utilitzades des de fa anys per a conrear diferents hortalises i comercialitzar-les. Segons el propietari, que fa més de 50 anys que és arrendatari de la zona, la qualitat de l’aigua és excel·lent per a regar i fins i tot és apta per al consum. Es tracta d’un solar que va ser comprat per una empresa que volia dur a terme un projecte per a urbanitzar aquesta zona amb habitatges sense respectar ni tenir en compte la traça del Rec Comtal. Aquest fet demostra la poca

preocupació de l’ajuntament envers el Rec Comtal.


QUI VIU

AMB

REC

REiVINDICACIONS VEINALS PER A DIGNIFICAR EL REC COMTAL

Font: bereshitbcn.blogspot.com.es

Intervenció artística, festiva i reivindicativa organitzada per Montcada Paròdia, amb el suport de l’Associació de Veïns de Montcada Can Sant Joan i l’Associació de Dones Actives de Vallbona -Nou Barris. La campanya veïnal per la dignificació del Rec Comtal es va iniciar fa un any. En aquest temps l’ajuntament de Montcada ha fet una petita intervenció i el de Barcelona no ha fet absolutament res. El veïnat diu que “Encara queden moltes accions per la seva dignificació. Il·luminació, compactar el camí i fer-ho més ample, netejar tot l’espai, treure la brossa incrustada, senyalitzar el patrimoni, realitzar activitats culturals i educatives…” Conclouen dient: “Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat” Ha estat una acció organitzada per Montcada Paròdia amb el suport de les Dones Actives de Vallbona-NouBarris i l’AVV de Montcada Can Sant Joan. Ha consistit en un cercavila pels carrers dels municipis per finalitzar amb un bany i un esmorzar popular a les aigües del Rec Comtal.


QUI VIU

AMB

REC

Font:lesaltresveusmontcada.wordpress.com

REiVINDICACIONS VEINALS PER A DIGNIFICAR EL REC COMTAL El veïnat de Montcada Can Sant Joan s’ha desplaçat fins el barri de Trinitat Vella a Barcelona per exigir la intervenció global sobre el Rec Comtal als polítics de Montcada i Reixac i Barcelona. Han comtat amb la participació de veïns de Nou Barris i també ha baixat el fullet de la Muntanya. Les mobilitzacions coincideixen amb les Jornades del Paisatge Cultural de l’Aigua. El veïnat de Montcada pensa que degut a les pressions ciutadanes i a que s’han fet aquestes jornades els regidors Judith Mojeda i Dani Molly han rentat la cara del Rec Comtal com feien el governants a les èpoques franquistes. És a dir, quan volien quedar bé amb un visita, tapaven les barraques o allò lleig que no volien que fos vist.

Font:bereshitbcn.blogspot.com.es

L’itinerari De Montcada a Barcelona. La història de l’aigua a llevant de la ciutat és una visita guiada a les instal.lacions d´abastament d´aigua de Barcelona des de l´època romana fins a l´actualitat


QUI VIU

AMB

REC

Font:Esperança

TROBALLES DE RESTES DE LA TRAÇA DEL REC COMTAL A l’alçada del Portal Nou, pel costat de muntanya, el Rec i l’aqüeducte romà s’ajuntaven per tornar a divergir a l’interior de la ciutat. En aquest indret, les obres de connexió d’un col·lector sota Lluís Companys amb el carrer Trafalgar, realitzades durant els mesos de juliol i agost de 2013, van descobrir restes dels segles XIV i XVII d’un pont sobre el Rec Comtal i del baluard del Portal Nou.

Al final del carrer

Font:alexandra Hernández Lorés

del Clot, abans d’arribar a la Farinera (al costat de la benzinera encara es conserva

un minúscul tros de camí rural, probablement de l’antic camí de la Verneda), el Rec tornava a travessar la Meridiana i, al costat de muntanya, continuava entre Consell de Cent i els terrenys dels Encants Nous (on encara es pot endevinar el pas seguint la disposició de les construccions i on el traçat era visible a principis dels 60 entre els carrers de Cartagena i de Castillejos). Amb uns reguerots, el Rec alimentava els horts urbans, que van subsistir fins la darrera reforma de la plaça.


P R E M S A ESCRITA LA VANGUARDIA 3

V I V I R

MIÉRCOLES, 4 SEPTIEMBRE 2013

PATRIMONIO

Las obras de conexión de un colector bajo Lluís Companys/Trafalgar descubren restos de un puente sobre el Rec Comtal y del baluarte del Portal Nou

Regreso fugaz a los siglos XIV y XVII

Los primeros baluartes de la muralla moderna de Barcelona (siglo XVII) Baluartes

Tallers/St. Sever

Plaza Universitat

Portal de l’Àngel

JORDI PLAY

ni nto

MURALLA a nd

Sant Antoni

Jonqueres

A nt

Sa

Sant Pere

i

pita

l

u

lel

Calle Sant Pa

Paseo Lluís Companys

Hos

Catedral

Calle Ferran Plaza Sant Jaume

Calle Princesa

Vía Laietana

Rambla del Raval

Call e

al· ar aP

id

en Av

Ronda Sant Pau

Ro

Rambla

to del último propietario, el empresario Julio Muñoz Ramonet. Al morir legó el palacete de la calle Muntaner y su contenido a una fundación que ha de dirigir el Ayuntamiento.

la Pe lle Ca

LA DISPUTADA HERENCIA DE MUÑOZ RAMONET El 25 de julio el juez entregó las llaves del palacete del marqués de Alella al Ayuntamiento. Se cumplía así el testamen-

Baluarte del Portal Nou Se ha hallado un tramo de 2 metros de este baluarte del siglo XVII y también restos de un puente del XIV o XV sobre el Rec Comtal

Santa Maria del Mar

Sant Ramon

Migdia

Parque de la Ciutadella Santa Clara

Llevant

m

0

200

400

Del Rei / Santa Madrona

Sant Francesc Puerto de Barcelona

Portal del Mar

FUENTE: Institut de Cultura de Barcelona

LA VANGUARDIA

ÓSCAR MUÑOZ Barcelona

H ROSER VILALLONGA

tos urbanos y otro tipo de actividades al aire libre. Y –¡por fin!– se establece que en la que debe ser la sexta planta del inmueble que ha de construirse puedan impartirse “talleres vinculados a la ciencia y a la astronomía... con taller de experimentación”. Una de las condiciones impuesta por Comas Solà, primer director del Observatori Fabra, al donar sus propiedades en 1937 –el legado se hizo efectivo casi 20 años más tarde– era la de potenciar y desarrollar el estudio de la astronomía o destinarlas a un centro docente (durante unos años fue un parvulario). Él había sido un gran impulsor de esta ciencia. Su proyección es de alcance internacional, y se encuentran referencias de su figura en los observatorios y museos astronómicos

de París, Londres y Nueva York. Otra de las fincas que decidirá en breve su futuro es la casa Burés. Esta finca modernista, catalogada y completamente abandonada –ha sido objeto de robos– es propiedad de la Generalitat y se ha subastado sin éxito en dos ocasiones, la última a finales de julio. La venta continúa con una rebaja del 20% respecto al precio inicial. En estos momentos se está negociando directamente con diferentes inversores y no se descarta que alguno de estos operadores privados tengan interés en convertir la finca en un hotel, el mismo uso previsto antes de que el Ayuntamiento la expropiara para instalar en ella un museo del modernismo. El proyecto no cuajó y el Consistorio acabó vendiendo la finca a la Generalitat.c

ay lugares del corazón de Barcelona en los que a poco que se excave aparecen destacados vestigios arquitectónicos de la ciudad de tiempos remotos que explican diferentes etapas de su historia. El último ejemplo de valor está bajo el paseo Lluís Companys, a la altura de la calle Trafalgar, donde las obras de conexión de un colector han dejado al descubierto interesantes restos de dos épocas. Uno, medieval, del siglo XIV o quizás al XV, es un puente sobre el antiguo Rec Comtal. Y el otro, del XVII, corresponde a un tramo del baluarte del Portal Nou de la muralla moderna. La localización de estos elementos ya era conocida antes de las obras de este verano gracias a la planimetría histórica que los ubicaba exactamente allí, en la confluencia de Lluís Companys con Trafalgar (véase plano superior). La excavación, dirigida por el arqueólogo José Manuel Espejo, de la empresa Àtics SL, se ha realizado entre el 1 de julio y el 30 de agosto y ha permitido confirmar físicamente su existencia y documentarlos. Una vez finalizado este trabajo, se han colocado láminas geotextiles para indicar la zona examinada y se ha cubierto. La previsión es que este mismo viernes se restablezca la superficie. Además, se ha

INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA

Restos del puente hallado sobre el Rec Comtal

decidido iniciar una segunda fase el jueves 12 que acabará a finales de mes, en la que se hará una limpieza profunda de otra parte del antiguo Rec Comtal de esta área, que se aprovechará para el colector. Lo curioso de este hallazgo

Los arqueólogos han documentado los hallazgos y los han tapado para que prosigan las obras arqueológico es que se han podido identificar elementos de dos épocas. En primer lugar, diversas estructuras relacionadas con el Rec Comtal –canal que abastecía de agua a la ciudad– y uno de los numerosos puentes que lo cruzaban y que

se construyeron en los siglos XIV y XV. Bajo él, en su pared nordeste, se abre una canalización que desagua en una conducción de piedra y que permitía recoger las aguas pluviales y las pequeñas rieras de la zona para evitar inundaciones. A mediados del siglo XVII se construyó el baluarte del Portal Nou. Los baluartes eran construcciones avanzadas de la muralla de planta poligonal. Se adoptaron en Barcelona para mejorar su defensa durante el conflicto contra Francia librado en marco de la guerra de los Treinta Años. El tramo hallado tiene dos metros de largo por 1,80 de ancho y se encontraba gravemente perforado por el actual colector. Cuando estaba en pie tenía una altura de 4,75 metros. En 1697 fue destruido a raíz del asedio que sufrió la ciudad durante la guerra de los Nueve Años.c

Font: La Vanguardia


P R E M S A ESCRITA DIUMENGE 31 DE MARÇ DEL 2013

32

LLUITA VEĂ?NAL PER PROTEGIR UNA ZONA NATURAL DE PAS ENTRE DOS MUNICIPIS ALFREDO CASAS

La perifèria de la perifèria Els veïns reivindiquen que es dignifiqui el Rec Comtal al tram entre Vallbona i Montcada

mantÊ sense asfaltar –un fangar, quan plou–, sense un trist fanal. Sense papereres. Sense bancs als extrems. NomÊs demanem que es dignifiqui la zona. El Rec Comtal no tan sols Ês patrimoni natural i cultural, tambÊ Ês una zona d’ús. És l’únic camí per anar a peu des de Vallbona fins a Montcada, explica Alcåntara, un dels impulsors de la campanya per a la dignificació d’aquest tram del Rec Comtal juntament amb les associacions de veïns i de comerciants de Can Sant Joan. Molts veïns de Vallbona vÊnen a comprar a Montcada perquè al seu barri no hi ha prà cticament tei-

Punt d’inflexió La campanya per la dignificació d’aquest tram del Rec Comtal –fins fa uns mesos, a mÊs de tot el que s’ha dit, era una mena d’abocador il¡legal– va començar el setembre de l’any passat. DesprÊs d’una recollida de firmes i l’entrega de fotos de la lamentable situació d’abandonament en què es trobava –les escombraries s’acumulava a tots els racons–, l’Ajuntament de Montcada i Reixach va fer una primera neteja de la zona, en què va omplir 25 bosses industrials d’escombraries. La neteja nomÊs Ês un pas. Era un vergonya que aquí no passessin a netejar fins que ens vam mobilitzar, però fa falta molt mÊs que això per dignificar el lloc, explica Niqui Fernåndez, veïna de Can Sant Joan, que recorda que quan va arribar a la zona desprÊs de la riuada [el 1963], la gent

C-58

Ciutat Meridiana

Ci

ma

BCN RENFE

Vallbona

l

Pas entre el barri de Vallbona i Montcada

MONTCADA I REIXAC RENFE

l

MONTCADA I REIXAC

Nou

Un camí estret i fosc Ês gairebÊ l’única manera d’anar a peu d’un lloc a l’altre

33 De la mĂ 8 Antonio LĂłpez i Carmen Arrabal tornen de Vallbona pel Rec Comtal, dimarts.

rri

L’activista Antonio Alcåntara descriu el lloc com la perifèria de la perifèria. De raó no n’hi falta. L’estretíssim –en algun punt amb prou feines fa un metro d’amplada– camí que uneix el barceloní –i aïllat– barri de Vallbona, a Nou Barris, i la barriada obrera de Can Sant Joan, a Montcada i Reixach, transcorre entre la via del tren i el Rec Comtal, que desprÊs d’aquest hivern passat per aigua porta un cabal considerable. El camí, que en qualsevol altre context podria resultar un lloc fins i tot bucòlic, es

xit comercial, i passar per aquí amb els carros de la compra o els cotxets de nen Ês molt complicat; i no cal dir que a l’hivern a partir de les sis de la tarda ja es fosc i no s’hi pot passar, o que quan plou el camí es torna impossible, relata JosÊ Luis Conejero, president de l’associació de veïns de Can Sant Joan. Antonio López tÊ 94 anys i Ês veí de la zona. Si no falla res, un parell de tardes a la setmana se’n va fins a Vallbona de la mà de la seva dona, Carmen Arrabal, per visitar la germana. Amb el bon temps, amb tantes bicis com passen per aquí, Ês molt complicat. Aquest estiu vaig relliscar i vaig caure a l’aigua. Haurien de fer-hi alguna cosa, denuncia aquest nonagenari.

Ca

HELENA LĂ“PEZ BARCELONA

C-33

BARCELONA Torre BarĂł

R de on Da da lt

Rec Comptal

C-17

Trinitat Vella Nus de la Trinitat

Río Besòs

SANTA COLOMA DE GRAMENET B-20

venia al Rec a rentar els cargols. Des de l’ajuntament de la localitat del Vallès Occidental tenen pendent una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per parlar sobre la zona. Estan estudiant – estudiant, subratllen, no significa que ho fem segur– la possibilitat d’urbanitzar d’alguna manera la zona.

Oris

Riu Besòs

Primer de Maig

Tanca

VegetaciĂł Pas Rec Comptal

Via del tren

1m

Un cop iniciada la campanya veĂŻnal, es van omplir 25 bosses industrials de brossa a la zona

Quan els veïns expliquen que són la perifèria de la perifèria no ho diuen en va. Estan convençuts que no Ês cap casualitat que un espai tan emblemà tic com el Rec Comtal estigui tan deixat precisament en aquesta zona, mentre que en d’altres ha estat cuidat i reivindicat pel mateix municipi. De fet, a Vallbona mateix, mÊs a prop de Barcelona, n’hi ha una part que ha estat recuperada pel municipi on viuen ànecs i altres ocells i animals. Una portaveu de l’Ajuntament de Barcelona afegeix que des del districte de Nou Barris s’ha encarregat a Barcelona Regional un projecte per portar a terme l’obertura del barri cap al riu Besòs, creant un corredor verd per als vianants i els ciclistes, i que aquest projecte recollirà tot un seguit d’actuacions sobre el Rec Comtal, que en conservaran la condició natural. H Vegeu el vídeo d’aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

Font: El periòdico

JOAN CORTADELLAS

Bellesa i salut               

ELS NENS APRENEN A FER MONES CASOLANES Barcelona q L’Illa Diagonal va ser un dels punts on ahir es van impartir tallers perquè els mÊs petits aprenguessin els trucs per elaborar mones de xocolata casolanes (foto). El Museu de la Xocolata tambÊ ofereix tallers, en aquest cas fins demà , encara que amb un cost de 10 euros per persona. Es calcula que aquests dies es vendran unes 450.000 mones, entre les de xocolata i les tradicionals cristines, a tota la província de Barcelona.


QU I N ÉS EL .

CIUDADANOS PÁG. 3

A vueltas con la Rambla Primeras propuestas vecinales para la reforma del paseo

FERIAS PÁG. 4

Una fundación para captar talento Un nuevo paso para la capital del móvil

FUTUR

DEL REC

MEDIO AMBIENTE PÁG. 5

GENTE PÁGS. 8 Y 9

¡Que llueva, que llueva! Aunque sigue sin caer una gota, baja la alerta por incendios

Ricky Martin, en el musical ‘Evita’ Triunfal retorno del cantante a Broadway

Miércoles, 14 marzo 2012

BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT

Ágora central. Junto a la futura macroestación se han previsto amplios espacios para el descanso flanqueados por frondosas áreas arboladas

El gran parque soñado

c Barcelona recreará el Rec Comtal sobre las vías de la Sagrera, su mayor zona verde urbana, que tendrá cinco paisajes con bosques, huertos, fuentes, equipamientos y áreas de descanso

SILVIA ANGULO / ÓSCAR MUÑOZ Barcelona

El que será el mayor parque urbano de Barcelona, que ocupará 40 hectáreas a lo largo de una franja de cuatro kilómetros sobre la cubierta de las vías del tren en la Sagrera y Sant Andreu, toma forma

sobre el papel. Los arquitectos ganadores del concurso para su diseño –los despachos catalanes Alday Jover y RCR y el holandés West 8– ya tienen listo el proyecto básico, después de adecuar los primeros dibujos a los requerimientos del Ayuntamiento. El documento, al que ha tenido acce-

so La Vanguardia, dibuja esta gran zona verde, conocida con el nombre de Camí Comtal, como un parque como los de antes, con amplias áreas arboladas, caminos para pasear y espacios de hierba para descansar y desarrollar CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>

52% Dto. ¡Emociónate! Disfruta del teatro más vivo que nunca Compra un plan de 29€ por sólo

14€

¡Apúntate gratis! en

www.vivirvip.com


Q U I N É S EL

FUTUR

D EL R EC

Font: Aj. Barcelona

Font: Aj. Barcelona


Els criteris urbanístics resultat d’aquest procés i que han servit com a directrius per a la ordenació de l’ARE de Vallbona es poden resumir en: a) Unificar el nou barri i Vallbona existent millorant aquest amb els nous serveis i equipaments i aprofitar la modificació dels traçats ferroviaris previstos per a redefinir el destí, l’ús i l’estructura d’aquest territori. b) Reconèixer,

mantenir i qualificar la morfologia estructural del lloc: la plana al costat del riu. En aquest sentit, preservar en

part la identitat agrícola en l’entorn que mantingui la memòria històrica del lloc i reforçar la funció d’eixvertebrador del Rec Comtal amb la seva revalorització. c) Millorar

l’accessibilitat de l’àrea amb especial atenció al transport públic i a la

xarxa de bicicletes i augmentar la connectivitat de Vallbona amb el seu entorn immediat, concretament amb Trinitat Vella, amb l’eix del riu Besòs i amb Montcada, així com amb Torre Baró i Sta. Coloma de Gramenet. d) Fer èmfasi en els criteris

de sostenibilitat com a concepte general transversal a tot el procés de planificació, execució i pos-

terior gestió del barri. L’ordenació resultant d’aquest procés participatiu es caracteritza bàsicament per: • Concentració

de l’edificació en la zona més allunyada de l’impacte de l’autopista i donant continuïtat al barri existent

• Manteniment d’una zona de 2 hectàrees d’horta vinculada al rec Comtal

• Articulació

geomètrica entorn a una creu viària que canalitza el trànsit rodat i a partir del qual es generen els carrers residen-

cials amb prioritat per a vianants. • Ordenació

en illa tancada buscant la recuperació de carrer com a lloc de trobada • Previsió dels equipaments tant de caràcter de barri (centre cívic de barri, escola bressol) que s’integren al barri existent com de caràcter més general (IES, equipament esportiu, residència gent gran) que es col·loquen al llarg del marge del riu. • Previsió

de les noves connexions amb la Trinitat Vella i Montcada, i d’una millorade la relació amb el riu Besòs. • Integració de les noves xarxes ferroviàries resultants dels nous traçats.

PROJECTES FINALISTE S DE L A NOV A PL A Ç A DE L E S GL ORI E S Incerta Gloria

Canòpia Urbana

Un mirador elevat en zigzag permetrà disfrutar de les vistes sobre el parc. La vegetació es difumina Les tres linies de tramvia, una d’elles per unir la Diagonal, portant al centre, un gran pali que serà l’intercambiador. La plaça té una zona dura y una altra part verda. Els edificis es concentren en una illa que recorda el

Rec Comtal.

traçat del

fins la Meridiana. Es Recupera

part del Rec Comtal i es creens

diferents espais, entre elles un àgora digital. Els busos passen davant del DHUB.

Font: Aj. Barcelona


1

1

1


1


ALUMNES PARTICIPANTS

LA FORMA DEL TERRITORI DEL REC AMARO AGUILERA, ANA CASTELLANO CARRASCO, CARLOS LÓPEZ TORRE, RUBÉN MORERA MELO, ENRIC RABALFUSALBA,SERGI RODRIGUEZ USTRELL, RICARD

LA VIDA DEL REC 1AMB EL REC KORNER, FRIEDRICH PARERA VILARDEBO, GEMMA PELUSA PRADES, MONTSERRAT SAGARRA ALTES, CLARA TRIAS HIDALGO, AMARANDA

LES VEUS DEL REC CHAZALON, KIM PARINDER, PETRA PONCE SALVADO, DANIEL ROTGER VINENT, MARIA ESPERANQA SOLER DIAZ, ALBA VILADOT SOLE, ALBERT PAISATGES PERCEBUTS 1VISCUTS ANGELSTORF, ANDRE CALLAGcSALVADOR, JOAN CASANOVP:S MONCLUS, SERGIO MO rLLOR ~ffi UILERA, P.ERE PbJIG VILA, G ARO .... ~

20 - 29 de gener de 2014

www. paisajesc ulturales. 50webs. com www.ciutatmosaicterritorial.com

ORGANITZA

Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori 1Eseo la Tecnica Superior d'Arquitectura del Valles 1Universitat Politecnica de Catalunya en el marc de I'ERASMUS lntensive Program TESS

.

"~·

r....

.. .

professors responsables professors coHaboradors coHaboradors doctorands coHaboradors arquitectes

Caries Llop, Josep Maldonado Francesca Leder, lgnasi Mangue Arturo Calderón, Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Catalina Salva Marc Fabrés, Alfons González (pfc)

coHaboradors especials

Maria José Durán, Tania Galan, Enrie Hernández, Manel Guardia, Carme Miró, Ajuntament de Monteada i Reixac, Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu, Centre d'Estudis lgnasi Iglesias, Taller d'Historia Clot Camp de I'Arpa

07. Paisatges percebuts i viscuts. Imaginari col·lectiu  

EL REC COMTAL AL PAS PER BARCELONA Projectes en Paisatges Culturals. Quadrimestre de Tardor 2013-2014

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you