06. Les veus del Rec

Page 1




Riu Ripoll

Molí del Bisbe

Porcià

Carrer del Molí del Bisbe

Horts de la Llera del Riu Ripoll

Calle paralela al Ripoll, justo antes de la unión del Ripoll y del Besos. Antiguamente lugar del molí d'en Bisbe. Ahora polígono industrial.

Embassament de Beguda Embassament Ca l’Estany

Nace una cooperativa para edificar a Font Pudenta, concretamente en la riera de Sant Cugat, pisos asequibles para los trabajadores que llegan del resto del país para trabajar en la indústria o en Passeig la construcción.

Can Pudenta Carrer del Molí d’en Bisbe La Font Pudenta de la Font Pudenta MONTCADA I REIXAC

[...] decreta per totes les latituds que caldrà actuar en nom de Déu, per a construir a voluntat de Crist Déu Altíssim, esglésies arreu del món, i en elles les ànimes dels fidels regenerades per l’aigua del sagrat i salvador Baptisme i pel mateix Senyor i Salvador nostre Jesucrist, mereixin obtenir els regnes dels cels. I entre aquestes esglésies es decreta que se n’aixequi una en el comptat de Barcelona, al Vallès, en el lloc anomenat Reixag, [...]

Esglèsia de Sant Pere de Reixac Esglèsia de Sant Martí de Pedrencs Esglèsia de Santa Engràcia de Montcada Esglèsia de Sant Febrià de Cabanyes

Carrer Regomir [Rec de Mir]

Cementos Asland SA La instalación de la fábrica de cemento Asland SA del 1917 inicia la industrialización en Montcada i Reixac. La societat la va fundar Colonia Asland Eusebi Güell el 15 de juliol de 1901 a Barcelona per comprar lesmines, pedreres i salts d'aigua necessaris per a la producció de ciment en general, Turó de Asland específicament el pòrtland. Finalment la companyia fou comprada per la cimentera francesa Lafarge el 1993.

Carrer del Rec Carrer de la Mina Sèquia de la Presa

Casa de la Mina Mina de Montcada


Riu Besós Rec, Sèquia (cat.) (Etimologia: del árabe, as-Saqyha, y Syha = riego) Canal por donde se conducen las aguas para regar.

La bona qualitat de les aigües del Rec Comtal i els seus barrancs subsidiaris, han permès una gran riquesa de fauna aquàtica. La netedat de les aigües ha permès un abundant poblament de peixos, en especial d'espècies com barbs i Angules

Els Montcada

Moll

Moll vell

Cranc de riu autòcton Cigonya Ànec Porc senglar Esquirol Mussol Ramaderia Rusc Angules

Familia de nobles catalanes de la edad media (1000-1230). De ello recibe el nombre de la ciudad.

Barbs Compte de Mir Se atribuye al conde Mir (954-966) la reconstrucción del antiguo acueducto para la instalación de molinos harineros, que sabemos que efectivamente se difundieron durante ese siglo en el Occidente Europeo, y para un uso secundario agrícola.

Real Patrimoni financió la construcción de la mina de Montcada con el ayuntamiento de Barcelona y los proprietarios de las tierras y de los molinos (17781786)












Fàbrica Aismalibar

Una empresa muy importante de caucho y plásticos de Montcada i Reixac. En la década de los años 70, Aismalibar llegó a tener más de 1.600 empleados, la mayoría de Montcada i Reixac y de las poblaciones vecinas.

Barranc Boca de la Mina Casilla Tres portes

Filatures Brutau Reixagó

Can Sant Joan o Bifurcació Sèquia casa Sant Joan La Muntanyeta Las escaleras suben al Turó de Vallbona o Turó de Can Sant Joan. Los vecinos lo conocían como La Muntanyeta, donde había pequeñas casas construidas sin planos y aprovechando la experiencia de unos y de otros, barracas.

Trompeta

La presencia de estos huertos urbanos controlados sirve para mantener limpios los cauces de los ríos Ripoll y Besós y la riera de Sant Cugat en caso de posibles riadas.

Pont de la Vinya de l’Estudiant

Horts de la Plana del Besòs

Horts del Pla d’en Coll Suelos industriales sobre terrenos agrícolas mas fértiles de todo el municipio. Cerca de la carrer del Molí. Hoy es un polígono industrial con preponderancia de los sectores metalúrgico, químico y de la construcción.

Horts de Tapioles

Torrent de Tapioles


Les Maleses Sotebosc

Ajuntament Ajun Aj unta un tame ta ment me nt d de e Montcada Mont Mo ntca nt cada ca da

Esparreguera Llentiscle Bruc Aroç

Riuada 25/10/1962

Coscoll Canya Esbarzers Cultius de secà

Comporta de l’Hort Crèixens Crèi Cr èixe xens ns

Sèquia de desaigüe

es una una planta pla p lant nta a perenne pere pe renn nne nn e común comú co mún n en arroyos, arr a rroy oyos os, os torrentes torr to rren rr ente en tess de aguas te agu a guas gu as claras cla c lara ras s y pa pantanos, pant ntan anos an os,, originaria orig or igin inar aria ia de de Europa Asia Euro Eu ropa pa y A Asi sia si a Central Cent Ce ntra ral que que era era ampliamente ampl am plia iame ment nte e extendido exte ex tend ndid nd ido id o por por todo todo el el Rec Rec Comtal. Comt Co mtal al.. Se considera con c onsi side dera ra uno uno de los os vegetales veg v eget etal ales es más más antiguos antitigu an guos os consumidos con c onsu sumi mido dos do s por por el ser ser humano. hum h uman ano. o.

Llengua d’oca Llen Ll engu en gua gu a d’ d’oc oca a Hierba Hier Hi erba ba acuática acu a cuát átic át ica ic a de hojas hoj h ojas oj as sumergidas sume su merg rgid rg idas id as (pecioladas) ((pe peci pe ciol olad ol adas ad as)) as y flot otantes, alternas, otan ante an tes, te s, a alt lter erna nas, s, oblongas, oblo ob long ngas as,, coriáceas as cori co riác ri ácea ác eas ea sy opacas. opac op acas as.. as






CAN CUYÀS

Pont de l’Hort

Áreas a urbanizar situadas a Mas Rampinyo, cerca de Can Pomada. Con la construcción de más pisos se pierde el paisaje agrícola de Montcada. Montcada como municipio metropolitano del área de Barcelona.

Indústria de Can Cuyàs Plom Pl Plomes omes om es Unid Un idad id ad de de medida medi me dida di da para par p ara ar a Unidad aforar las as aguas; agu a guas gu as;; su as equivalenc ncia nc ia varía v ía según sseg egún eg ún equivalencia los distintos países. países pa es.. En es Espa Es paña, equivale pa equi eq uiva ui vale a un va un España, gast ga sto st o de 0,025 0,0 0 ,025 ,0 25 litros lit itro it ross por ro por gasto segundo. se o.

Antiguamente una casa de campo al lado del Rec, se convirtió en palacio en 1919. Ahora es un polígono industrial.

Carretera a Vic

Junta directiva de les aigues del Rec Comptal i les seves mines Horts del Turó de Montcada


Horts de la C-17

Torrent Creu d’en Batlle

Tuberia de Dos Rius

Quadra de VALLBONA La ponderosa Parcel·les de conreu Carrer de la Foradada La Foradada

Roca de la Foradada Tunel de la Foradada

Torrent de Parera

Compuerta de Casals TRINITAT NOVA

TRINITAT VELLA

Diposits de la Trinitat

Casa de l’Aigua de la Trinitat Pont de Casa Sans

Carrer del Pont














Bassa Bass Ba ssa ss a (cat (c at.) Deposit ito it o de agua agu a gua gu (cat.) Deposito que hac fonc ncci nc cion ci onar on ar el e fonccionar moli mo lilino no. no molino.

Sa lt Salt (cat (c at.) at .) A Alt ltltur ura ur a ma maxi xima xi ma de de la (cat.) Altura maxima cual cu al se e cae ca el agua. agu a gua. gu

Resc Re sclo sc losa lo sa o peixera pei p eixe ei xera xe ra Resclosa (cat.) (c .) L La a pr pres esa es a antes ante an tes te s del de presa moli mo lilino no.. En Montcada no Mon M ontc on tcad tc ada ad a molino. esta es taba ta ba hecha hec h echa ec ha de de ramas, rama ra mas, ma s, estaba pied pi edra ed ras, ra s, y palos. pal p alos al os.. os piedras,

Rode Ro dett de Rodet (cat (c at.) at .) ((an anti an ti.. RO ti RODA DA)) Mo DA Moli lilino no (cat.) (anti. RODA) Molino rued ru eda ed a horizontal. hori ho rizo ri zont zo ntal nt al.. al a rueda

Bata Ba tans ta ns de de teixits teix ixits ix s Batans (cas (c ast. as t.)) Maqu t. quin qu ina hidraulica, in hidr hi drau dr aulica au ca, ca (cast.) Maquina comp co mpue mp uest ue sta de gruesos st gru g rues ru esos es os compuesta mazo ma zoss de mazo ma- dera, der d era, er a, mazos movi mo vido vi doss por do po un eje, eje e je, para je para movidos golp go lpea lp ear, ea r, desengrasar des d esen es engr en gras gr asar y as golpear, enfu en furt fu rtir rt ir los los pa単os. pa単 p a単os a単 os. os enfurtir

Pres esa es a o assut assu as sutt su Presa


Torrent de la Font del Nen Can Riera Última masía de La Verneda del s.XVI. Salvem la Verneda lucha oponiéndose a su desaparición.

Carrer de Palomar

Carrer de la sèquia comptal

Pont de Casa Garsa

Carrer Ferran Turné Molí de Sant Andreu (Bell-Lloc) Molino medieval en el camino viejo de Santa Coloma.

SANT ANDREU DE PALOMAR Camí de Santa Coloma

Pont de les Garasses

Torrent de Paxalet

Pont de l’Esglèsia

Canal de Fusta

Pas d’aigues




Bar贸n de la Linde

Josep Fontser猫 i Mestre

Josep Subirats

Josep Soler i Faneca


Camí de Sant Cristòfor

Les indianes Riera de Sant Andreu

Riera de Cañadó [encañado] celosia de cañas que se coloca en los jardines para enredar las plantas, protegerlas o para hacer separaciones de espacios. [cañadó] medida de capacidad para líquidos, equivalente a 137L aprox

Riera d’Horta

Camí de Casa Nuera

Carrer de la Sagrera


Filatures de Cotó (cast.) Demanda en agua importante de este industria. Localizacion a lado del Rec.

Indústries tèxtils (cast.) Estes industrias utilizaban maquinas de vapor, alimentadas y refrigiradas con las aguas del Rec.

Molí draper (cat.) Molinos para los tejidos. A fines del siglo XVIII habia ya a lo largo del Rec 11 molinos harineros y 3 de panos, «molinos drapers».

SANT MARTÍ DE PROVENÇALS


Torrent de la Guineu

Carretera a Sant Andreu

Carrer de Bofarull

Carrer de Sant Sever Cine el Recreo Martinense Antic molí de Sant Martí, reconvertit en cinema.

Carrer de la Sèquia Comptal Situado en el barrio del clot, tuvo gran importancia al acoger gran parte de los molinos de la zona.

Banys públics EL CLOT




Carrer Dos de Maig

Mercat dels Encants

FORT PIENC Fort Pienc nació como zona de Fort Pius

fortificaciones. Felipe V, al establecer el sistema de vigilancia de la ciudad, hizo la Ciutadella y un fuerte adelantado, cerca del camino que salía del Portal Nuevo: el Fuerte Pivotes.

Passeig de Sant Joan

La Fusina El nombre que recibia la zona ubicada más al levante de la ciudad de Barcelona, a tocar de la muralla, entre el portal Nou i el portal de Sant Daniel.

Riera de Malla

Carrer de Sant Pere

Camí d’Horta

Carrer dels Enamorats

Molino emplazado en la zona de Fortpius donde se establecieron los gremios que aprovechaban las aguas del rec.

Portal Nou Entrada del rec a la zona de fortpius de Barcelona.

Portal de Sant Daniel


Tintorer Tint Ti ntor orer or er (cat (c at.) .) S Se e di dice ce del del que que tiene ttie iene ie ne (cat.) po oficio io tenir tten enir en ir la la ropa ropa o por lilimp mpia iarl rla. rl a. limpiarla.

Teix Te ixid ix idor id or Teixidor (cat (c at.) at .) ((de dell tejido) de tejijijido te do)) Persona Pers Pe rson rs ona on a (cat.) (del que tiene tien ti ene en e por por oficio cio tejer. ttej ejer ej er.. er que (cf. ffab abri ab rica ri cant ca nte nt e de cuerdas) cue c uerd ue rdas rd as)) as (cf. fabricante

Curt Cu rtid rt idor or Curtidor (cast.) Tiene (cas (c ast. as t.)) Ti t. Tien ene en e po porr oficio io curtir cur c urtititirr ur pieles piel pi eles el es sometiendolas ssom omet om etie iend ndol nd olas ol as a un un tratamiento trat tr atam at amie am ient ie nto nt o que qu las las hace hace flex exibles exib ible ib less Desde le Desd De sde sd e el siglo sig s iglo ig lo XX predomina pre p redo re domi do mina mi na el el curtido curt cu rtid rt ido id o al cromo. assaonadors, crom cr omo. om o. (cf. ((cf cf.. as cf assa saon sa onad on ador ad ors, or s, blanquers, blan bl anqu an quer qu ers, er s, adobers) ado a dobe do bers be rs)) rs

Monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les Hortes de Sant Pere de les Puel·les Hortes d’en Fava Hortes del Convent de Sant Francesc de Paula Hortes del Convent de Jonqueres

Safa Sa fare fa reig re igos ig os Safareigos (cat.) Puns (cat (c at.) at .) P Pun uns un s de lavadero llav avad av ader ad ero er o de ropa ro pass y sociabilización soci so ciab ci abililiz ab izac iz ació ac ión ió n de ropas los los ciudadanos. ciud ci udad adan ad anos os. Algunos os Algu Al guno gu nos no s se localizaban lloc ocal oc aliz al izab iz aban ab an en en el barrio bar b arri rio del de Clot. Clot Cl ot.. ot


BARCELONA

Barri de LA RIBERA

Barri de SANT PERE Barrio de Barcelona en el que se encontraban la mayor parte de los oficios de rango textil, convirtiéndose asi en área industrial de la época.

Carrer del Rec Comptal Carrer de les Basses de Sant Pere

Aqueducte romà

Barri del BORN

Barri de SANTA CATERINA

Casa de l’Ardiaca

Barri del RAVAL El primer núcleo dentro de Barcelona que tuvo fuentes publicas y providentes de Montcada.


Ajuntament de Barcelona

Tifus a Barcelona En 1914 se produce en Barcelona una epidemia de fiebre tifoidea que ocasionó 2.267 muertes hasta enero de 1915, a raíz de eso de paro el suministro de agua del rec a la ciudad.

Aqueducte de Barcino

AGBAR




Bibliografia -“Evolució del paisatge de Montcada i Reixac durant el segle XX”_M. José Durán Junquera_9è. Premi d’investigació_ Ajuntament de Montacad i Reixac 2006 -“Evolució Urbana de Montcada i Reixac”_Jaume Alcázar, Raquel Lacuesta, Josep Lluís Gorina -“El Poblament de Reixac als segles X i XI”_Jaume Alcázar, Mercè Duran, Elisabet Huntingford_Primer premi d’investigació de l’Ajuntament de Montcada i Reixac -“Atlas de Barcelona (Siglos XVI-XX)”_Montserrat Galera, Francesc Roca, Salvador Tarragó (presentación por Pau Vila)_Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares_Asesoría Técnica de Edificaciones A.T.E. -“La formació de la urbanística metropolitana de Barcelona_L’urbanisme de la diversitat”_Manuel de Torres i Capell_ Àrea metropolitana de Barcelona_Mancomunitat de municipis -“Història urbana del Pla de Barcelona” Volum2_Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l’Institut Municipal d‘Història els diez 6 i 7 de desembre de 1985_Institut Municipal d’Història_Ajuntament de Barcelona -Centre d’Arqueologia de la Ciutat_Estudis i Memòries d’Arqueologia de Barcelona_“Estudi territorial del Pla de Barcelona_Estructuració i evolució del territorio entre l’època íbero-romana i l’altmedieval segles II-I aC-X-XI dC_Josep Maria Palet i Martínez_Institut de Cultura -Revista del Museu Municipal “Les Maleses” Montcada i Reixac_Monte Catano_La geología de Montcada i Reixac nº2 -“Diccionari de locucions i de frases fetes”_Joana Raspall i Juanola, Joan Martí i Castell_edicions 62 http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/viewFile/211488/294037 http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/14802/3/TreballFinal_DanaeEsparzaLozano_003.pdf http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/p/la-sequia-comtal-i-el-clot.html http://reccomtalminasypozosapie.wordpress.com/el-rec-comtal/ http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2012/07/paseo-por-la-calle-regomir-barcelona28.html http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/ http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es (2014-01-27) http://opinioandreuenca.blogspot.com.es (2014-01-28) http://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/(2014-01-26) http://bereshitbcn.blogspot.com.es/2013/07/anem-banyar-nos-al-rec-comtal.html(2014-01-26) http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/p/noticies.html(2014-01-26) http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20080210/los-siglos-del-rec-comtal/20438.shtml (2014-01-27) http://santandreudepalomar.wordpress.com/imatges-de-sant-andreu/rec-comtal-2/(2014-01-26)


[ REC]


www. p a i s a j e s c u l t u r a l e s . 5 0 we b s . c o m www. c i u t a t mo s a i c t e r r i t o r i a l . c o m


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.