Papers del Pacte Industrial, número 3 Reflexions per al disseny d’iniciatives locals d’impuls de l’R+D+I als polígons d’activitat econòmica
9
2
Situació actual del sòl industrial a Catalunya El sòl industrial existent avui a Catalunya és un dels actius més importants del nostre país, tant des del punt de vista urbanístic i immobiliari, com des d’una perspectiva patrimonial i de generació de riquesa. Aquest important patrimoni és en bona part resultat de la segona revolució industrial que tingué lloc al llarg del segle xx, caracteritzada per un model productiu basat en la producció seriada, un model energètic basat en el petroli, i un model de mobilitat basat en l’ús de l’automòbil. En un nou moment històric, en ple segle xxi, els models productiu, energètic i de mobilitat s’estan transformant de manera significativa, i cal, per tant, una reflexió en profunditat sobre el nou paper a jugar per part dels polígons industrials a Catalunya. Després d’un llarg període de gran expansió del sòl industrial a Catalunya, en el qual el sòl qualificat com a industrial es multiplicà per 120 entre el 1960 i el 2002, la crisi econòmica iniciada l’any 2008 genera una sèrie de reptes als propietaris, gestors i ocupants dels polígons d’activitat econòmica, i subsidiàriament, a les administracions públiques territorials. Tot i que els polígons d’activitat econòmica continuen concentrant una part significativa de la producció i de les empreses més innovadores, s’han desenvolupat altres models de distribució territorial de l’activitat, resultat de canvis, justament, en el model empresarial, productiu, energètic, urbà, de mobilitat, etc. És per aquests motius que es planteja la transformació dels polígons d’activitat econòmica cap a nous models més diversos i integrats, i és necessari explorar en aquests espais noves formes de producció i activitat, d’innovació i creativitat, de reincorporació a la trama urbana i al sector terciari d’alt valor afegit, i especialment de connexió amb els serveis avançats d’R+D+I. Tal com podem observar a la figura 1, si cartografiem la base de dades de polígons industrials de l’Institut Cartogràfic i Geològic en l’àmbit de tot Catalunya, el sistema productiu de base industrial està concentrat entorn dels grans eixos de comunicació en què s’assenta la major part del sistema urbà català. Destaquen sobretot els situats al llarg del corredor mediterrani, concentració que s’accentua sobretot a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i que tendeix a desaparèixer com més ens aproximem a ponent o als Pirineus, amb l’excepció de l’àrea d’influència de Lleida, que comunica amb el centre de la península. Pel que fa a la Regió Metropolitana de Barcelona, també podem observar a la figura 2 com la localització dels polígons segueix la lògica de les principals vies de comunicació, sobretot amb concentracions molt altes al llarg de la comarca del Baix Llobregat i a través dels Vallesos, seguint la lògica del corredor mediterrani. Les principals zones amb oportunitats potencials per al desenvolupament dels polígons d’activitat econòmica són el delta del Llobregat, la Zona Franca, l’àrea del Circuit de Catalunya, l’àrea del canal de piragüisme de Castelldefels, la recta de la SEAT a Martorell, la zona de Sant Andreu - Sagrera de Barcelona, el parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès, els eixos de la B-30, C-15, C-16 i C-17, i la resta del corredor mediterrani de la Regió Metropolitana.
www.pacteindustrial.org
És vital la transformació dels PAE per fer front als canvis en els models productiu, energètic i de mobilitat