2
Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia
Introducció L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és el projecte que ha de servir per conèixer en detall l’avifauna present a l’hivern a Catalunya. A diferència del període reproductor, per al qual ja tenim dos atles, aquest és el primer atles d’ocells que es fa a l’hivern a casa nostra. Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El seu objectiu principal és conèixer la distribució i abundància de les espècies presents a l’hivern a Catalunya, complementant així el recentment publicat Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). Com en aquest, es pretén elaborar mapes de distribució i d’abundància d’alta resolució, estimar la població catalana de cada espècie, millorar el coneixement de la seva ecologia i determinar l’estatus de conservació de les poblacions hivernals. A més, atès que l’hivern és un període molt variable d’un any a un altre o, fins i tot, dins d’un mateix hivern, aquest atles vol també reflectir tota aquesta variabilitat espacio-temporal. El treball de camp de l’Atles es fonamenta en la participació altruista de centenars d’ornitòlegs voluntaris. El període d’estudi que abasta és del 15 de novembre al 15 de febrer dels hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009, Quant a la metodologia, l’Atles fa servir bàsicament dos sistemes de cerca i cens d’ocells: els anomenats mostratge extensiu i mostratge intensiu. El mostratge extensiu o de quadrat té com a objectiu detectar el màxim nombre possible d’espècies dins de cada unitat de mostratge (el quadrat UTM 10x10 km) en un nombre determinat d’hores de cens, tot intentant cobrirhi la totalitat dels ambients principals. Amb aquest mostratge es generaran els mapes de distribució de les espècies, pilar bàsic de qualsevol atles. El mostratge intensiu es fonamenta en el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) i ha de servir com a
L’
principal eina de control de variacions temporals, generació de mapes d’abundància i patrons ecològics. A més d’aquests dos, hi ha un tercer sistema de cens dissenyat específicament per
a ocells marins que es fonamenta en la realització d’estacions de cens amb telescopi des de la costa. En els mostratges extensiu i d’ocells marins cada any es duu a terme una tercera part
2006/07 2007/08 2008/09
Figura 1. Distribució, segons els anys, del mostratge de quadrat de l’Atles d’ocells a l’hivern.
Alta muntanya Muntanya mitjana Mediterrani Estepes Zones humides 2006/07 2007/08 2008/09
Figura 2. Distribució del mostratge SOCC. En els 160 quadrats prioritaris (indicats en colors diferents segons el tipus d’hàbitat prioritari), el SOCC s’ha de realitzar tots els anys. En la resta de quadrats cal fer el SOCC únicament l’hivern en què es fa el mostratge de quadrat.