onnart il·lustració - Portfolio 1 - ordenat per artístes

Vet aquí que una vegada un moliner, en morir, va deixar als seus fills només el molí, l’ase i un gat. Es va fer ben aviat la divisió de l’herència; no van necessitar ni el notari, ni el procurador, ja que aquests no haurien trigat a menjar-se tot el patrimoni. El molí va ser per al fill gran; el segon va tenir l’ase; i el petit només li quedava el gat.

Al petit, això no li feia gaire gràcia. Li semblava que no podia guanyar-se la vida amb la seva herència. “els meus germans”, va dir, pensant en veu alta, “poden unir forces i guanyar-se bé la vida. Jo, en canvi… Què faig? Si no em menjo el gat moriré de gana”.

El gat va sentir aquest discurs i, encara que feia veure que no l’havia sentit, li va dir al seu amo molt seriós:”No t’hi amoïnis, amo; només cal que em donis un sac i que em facis un parell de botes, i veuràs que no has rebut tan mal partit com penses”.