Gana19 ganastories

Page 1

stories

I.R.

19

1950 Les eles se muev


1950

Les eles se muev

Foto Luise Skasa sun vespa cun si jurmana Hilde de Linz


La Usc dles Ladines

cara letëures, cari letëures,

gana.ladina@gmail.com de Ingrid Runggaldier, Elisabeth Kostner, Erika Castlunger, Lucia Gross, Olimpia Rasom

Cun chësta edizion de gana stories sun i ani 1950 sota l moto „L’ëiles se muev“ ulons dé n’idea dl’atmosfera de chëi ani, nce tla valedes ladines. Do i ani dla viera seniei da stënta y renunzies y esperienzes traumatiches se presentova i ani 1950 plëns de speranza per na vita y n daunì miëures. L fova sciche giaurì n capitul nuef dla storia. L svilup di mesuns de trasport, l se refé dl’economia - da nëus tla forma dl turism y dl artejanat - ti mpermetova nce al’ëiles pusciblteies nueves. Dloncora, sibe tla ziteies y dantaldut nce ti mëndri luesc de nosc raions fova la sozietà mo carateriseda da na cërta strentura morala y dal dejidere de restauré n mond idealisà, idilich, sfantà tl nia povester iust ajache la viera y dan chësta l tëmp dl nazifascism ova praticamenter desdrù uni valor de umanism. Sota na patina lucënta y cundizions de ordenn plu ala semea che fat se pruspetovel de gran mudamënc: cërta nvenzions sciche p.e. la mascin da lavé, la televijion, l telefonn, la pila contrazetiva che ie te chëi ani bel plan deventedes bëns azessibli per plu y plu persones à mudà la maniera de sté adum tla families y i raporc danter la persones - dantaldut per l’ëiles. Fajede cun nëus n viac de reviers te chëi ani.


stories

2012

19

05 Luise Skasa Lecorc de na vita da maestra 10 Carla Zenti Te man n hotel e te fana la laurea 15 Recorc de Lina Riz 18 Recorc di agn ‘50 27 La Val Badia de Rudi Comploi 28 Post Scriptum dai egn ’50 32 Ricordi de na vita da tosate 39 Cuestion de baticher 43 Se se n jon da ciasa per se l vadagnar... 47 Trëi artisć dl’ ilustraziun - n gran ejëmpl Franz Lenhart, Gino Boccasile y Hubert Mumelter 50 N guant per uni ëura dl di: la moda ti ani ‘50 52 Fanes da zacan N evënt teatral a La Val 54 Fac y ntraunides ti ani 1950 56 L’ëila dij chël che n à da cumpré: i retlames ti ani ‘50 58 “Lascia o Raddoppia” Prima televijion a Urtijei

4

gana stories


Luise Skasa

Lecorc de na vita da maestra

de Ingrid Runggaldier

Luise Skasa ie nasciuda ai 12 de fauré dl 1922 coche prima de 3 surans. Si oma fova Anna Perathoner (dl Mondschein) y si pere Josef Skasa che ie stat per truep ani ambolt de Santa Crestina. Luise Skasa à dedicà si vita al nseniamënt, y generazions de sculeies se lecorda de l’avëi abuda coche maestra te si prim ani de scola. Per truep mutons iela oradechël stata maestra de sustëni. De n dut àla nsenià bën 36 ani ala longia.

gana stories

5


Scumencià a nsenië à Luise Skasa tl 1942, canche la ova vint ani, coche maestra d’assistënza. Pervia che ti ani 1920 y 1930, canche ëila fova jita a scola, fova l nseniamënt mé stat per talian y ajache ntan la viera fovel te n iede de bujën de maestres y maestri de tudësch, ma ëila ne se sentiva nia njenieda assé, iela jita a fé n curs de tudësch a Geldern tl Niederrhein. Si prima stiera de nseniamënt ie pona stata a Barbian, la segonda te Santa Cristina. Coche l’autra maestres fajova nce ëila d’instà for cursc d’adestramënt. Do la viera, tl ann de scola 1947/48, à Luise Skasa pona n iede fat n curs per maestri d’assistënza a Burnech y l curs cun l ejam de maduranza a Maran.

L ann do, tl ann de scola 1948/49, fova Luise Skasa ruveda a nsenië sa Bula. La ova iló doi tlasses da n vint mutons. Ëila ova la tlas di pitli nchin tla terza, si colegh, l maester Otto Verginer, ova i majeri. „Ie ove n’ëura y mesa a ruvé a pe sù sa Bula“, se lecorda Luise Skasa: Ie piòve sù de lunesc da duman y durmive pona sa Mesavia, ulache ove nce la puscibltà de me cujiné velch. N mierculdi sëira jivi ju a Santa Crestina per unì inò sù n vënerdi da duman, ajache la juebia ne fovel nia scola, y n sada jivi inò a cësa.“N chël d’inviern ne fovel deguna nëif perchël ne pudovi nianca tò la luesa. Ora Sulé y dlonch da pert de surëdl fovel bel tarënt. „Per mé fovel stat n ann drët sfadiëus y perchël ei cialà de ruvé nzaul d’auter.


Luise Skasa Lecorc de na vita da maestra No pervia dl nseniamënt, ma propi per ch’l messei jì sù y jù a pe. Perchël fossi nchinamei plu gën jita a nsenië a Tluses, ulache ësse giapà na stiera, ma pona se à purtà pro la puscibltà de nsenië te Santa Crestina, ulache son resteda per doi ani”. N chël ann che la ova nsenià sa Bula òven scumencià cun la scola ladina. Per i maestri ne fovel dl prim nia stat saurì, ajache i ne ova nia drë’ abù dl’aurela de se njenië y truep genitores fova scialdi de contra. L nen fova de tei, nce sa Bula, che ne ova nchin da Unissant nia lascià jì a scola si mutons. Ma bel plan se oven pona bën usà y urganisà. D’instà se njiniova i maestri „alfabetieres“ y l material didatich adatà per ti nsenië ai mutons a liejer y a scrì. I messova se fé dut nstësc. Luise Skasa se lecorda che Tresl Gruber se ova pona fat l gran lëur de mëter adum na fibula per l’alfabetisazion per ladin. Chësta fova fata cun de beliscimi dessënies, ma per i sculeies y nce per i maestri fova la paroles ladines adurvedes mpue cumplichedes. L fova sambën i prim sperimënc y dut adum nia saurì. Plu tert univa pona l’alfabetisazion fata dantaldut per talian, tudësch y ladin. Luise Skasa conta coche la cialova de se pensé ora paroles che scumenciova te duta la trëi rujenedes cun l medemo pustom per ti nsenië a scrì y a liejer a na moda che si sculeies se fajësse plu saurì. Per mparé p.e. l pustom M, l cunliovela p.e. a na parola o miec a n cunzet sciche „mur“, che fova per talian „muro“ y per tudësch „Mauer“. Nsci cialovela de fé nce cun duc i autri pustoms. Luise Skasa se lecorda: „L 1951 fova stat n ann scialdi frëit y da de gran neveres. Deguna curiera ne jiva. L fova mé tei pitli troies danter la nëif ora. Datrai jiven nce cun i schi. L univa dlonch ju tel pitla levines. Pervia dla gran nëif fova la ferata l sëul mesun de trasport n funzion. N iede fovel tan de nëif che la ferata, che tucova da passé ta Pescosta da mesa la set, ie passeda iló permò da mesa la dodesc. Ie ne pudove sambën nia ruvé a scola massa tert y son mefun jita a vel’ maniera ite te Santa Crestina a pe tres duta la nëif. N ne possa belau nia s’l nmaginé. N chël ann de merz iel pona nce mo unit jù la smueia da Insom. La ferata fova n generel drët saurida. Dut fova plu ala bona. N iede sons jita da cësa demez cun n cufer. Sautove ajche fove mpue tardiva. Ie me stentove dassënn y l mascinist dla ferata che me ova udù y se n à ntendù me à fat senté su jal Betania. L se ova fermà aposta per mé, chël fova stat saurì! Al didancuei ne se fermëssa na ferata bën mei per fé senté su na persona”. 3

gana stories

7


Zacan fova la scola de ublianza mo furmeda da cin plus trëi ani de scola elementera, i ultimi doi fova trac adum te n ann sëul. Permò tl 1951 iel unit metù su la scola mesana. Do la cuinta fovel n ejam y per n valgun ani pudoven crì ora sce fé inant la sesta, setima y otava tlas o jì tla scola mesana. Uni tlas ova un n maester o na maestra. „Messan vester scialdi rigurëusc, nce ajache la tlasses fova grandes. Y l diretëur ulova che l fosse for bel achiet te tlas.“ dij Luise Skasa. Dantaldut l nseniamënt tla prima tlasses fova n gran mpëni, ajache n messova ti sté do dassënn a duc chi pitli che i mparësse y che i fossa njiniei bën assé per la tlasses plu autes. Ti ani 1950 nchin su per i ani 1960 scumenciova la scola ai prims de utober y la finova n San Piere y San Paul, uel di ai 29 de juni. L ne fova ntlëuta mo nia na fin dl’ena longia coche la cunescion al didancuei cun la sada y la dumënia liedies. Ora che la dumënia ova i sculeies y i maestri liede de juebia. De sada univel jit a scola normalmënter dut l di. Ma nce i lauranc tla berstotes o p.e. chëi dl ANRI laurova de sada, la sada fova n di da lëur sciche uni auter. Ti ani 1950 ne jiva i sculeies nia plu cun uniformes a scola sciche mo dan y ntan la viera. La mutans ova de blot gurmiei da culëures defrënc.

4

5

8

gana stories


Luise Skasa Lecorc de na vita da maestra L furnimënt fova scëmpl. Belau duta la mutans mparova mo a cujì y dutes nce a fé ciauza. Perchël cujiva la umans per l solit l guant per duta la familia. Y nce i sbetri y la ciauzes de lana se fajoveles nstësses. Belau duta la mutans jiva a scola cun na rocia, nce la maestres. Luise Skasa dij, che la ne se lecord nia, sce la messova coche maestra for jì furnida cun na rocia o sce la fova mé tan useda. A uni moda fova la breies te chëi ani mo plutosc reres sibe per la mutans che per l’ëiles. N cunciova dut nchin che la jiva. Cumedons y jenodli zarei o deslisc univa tacunei. Sce l fova de plu mutons adurvova i mëndri su l guant di majeri. Canche n giapova zeche de nuef fovel danz na festa. De chël viers fova i prims i plu furtenei, ajache i giapova plu suvënz zeche de nuef. Ma duc fova nëc: canche n ruova a cësa se trajoven sëura zeche de vedl o n guant da cësa y n se trajova nce ora i ciauzei. Permò ti ani sessanta y setanta se à pona fat streda la usanza de cumpré guant de cunfezion che deventova nce plu bon marcià. Cunfruntà cun i ani dl fascism, canche n fajova truepa ginastica te scola ma nce dedora y garejedes de uni sort, tulova l sport ti ani 1950 ite plutosc na pitla lerch. „Cun i sculeies fajans’a mé mpue de ginastica te tlas“ conta Luise Skasa. „Giaurian i vieresc, lascian ìte aria frëscia y fajan n valgun eserzizies o vel’ juech. Datrai fajans bën nce vel pitla jita, l fova la festa di lëns, n iede o l auter jans cun i schi, ma chël fajova i mutons y la mutans plutosc per si cont tl tëmp liede, sciche nce jì cun i jadins o cun la luesa. Doi iedesc pra na jita me éi perdù n mut. Ie stajove damat cun festide! Ma tramedoi iedesc iela jita ora bën. I mutons se n fova unic a cësa cun duta la calma, un da Ciastel ìte, l auter da Tluses ìte. Ma per mé fovel danz stat tramedoi iedesc na grandiscima sperduda“.

Fotos: foto da www.espansioneonline.it

1 Luise Skasa te Sëlva 2 Sculëies tla ferata la ultima ena dan che la unisse tëuta ju 3 Tlas ti ani ’50 4 Luise Skasa tamez cun Fina y Anna Holzknecht sun l puent dla Talfer a Bulsan do la viera 5 Cun sculëies n ucajion de na jita 6 De doves sun vespa. Luise Skasa ne ova nia sëura na rocia, ma na rocia brea, si jurmana na rocia: la brées fova mo plutosc reres.

6

Luise Skasa à nsenià per 36 ani. La à dedicà cun gran pascion si vita al nseniamënt ti nsenian a liejer y a scrì a linges y linges de sculëies che se lecorda mo al didancuei gën y cun mpue de malincunia a chi prim ani de scola cun ch’la maestra da na gran pazienza. Ma nce ëila à mantenì truep de biei lecorc liei ala scola y a chi sculëies per chëi che la scola fova ntlëuta na luegia d’ancunteda de na gran mpurtanza per la sozialisazion y a uni moda nia da cunfrunté cun la scola da ncueicundi. Ma nce dl lëur cun si colegs, i maestri y la maestres da ntlëuta, àla mantenì lecorc vifs, che la ne ulëssa nia desmincë. Cun duc àla for abù de bon raporc de lëur y na bona cunlaurazion. Chësc ti stajova

nce scialdi a cuer a si diretëures. De chisc nen àla ntan si vita prufesciunela abù cater: La prima, ntan duta la viera, fova anda Anna Maria Wanker. Da ëila àla mparà scialdi nchin che chësta ie jita a lauré a Welschnofem. L segondo diretëur fova bera Vinzenz Aldosser, l terzo Franz Vittur, che ie plu tert pona deventà ntendënt, y pona àla mo laurà adum cun n cuarto diretëur, Bruno Dell’Antonio, che fova dant stat n si colegh. Luise Skasa ie stata una de chëla maestres per chëles che la scola y la dedizion al bën di sculëies y dla sculées fova duta si vita y nia mé na stiera sciche uni autra. Cun 90 ani, na bona sanità y truep umor, possa ëila cialé de reviers a na vita plëina de legrëzes y sodesfazions. gana stories

9


VIADESC

Carla Zenti

Te man n hotel e te fana la laurea

de Maura Chiocchetti

Ma dalbon Carla Zenti Êlo la prima femena laureada da chigiò entorn?

10

gana stories


Carla Zenti Te man n hotel e te fana la laurea Te na ciasa födrada de libres e cadres, se n dijesse che cognesse esser tacà sù da valgoman, te na cornisc, n bel diplom de laurea, enveze te stua de Carla Zenti e Alessandro Galbusera, sun sotcuert de l’Hotel Laurino, diplomes no n’é, anzi l’é passà tenc de chi egn, 65 a far i conc, che Carla, 89 egn portè con gaissa, no la sà più olache l’é embujà. De siöi studies resta n codejel del ginajio del 1934, n zertificat del 1960 che l’aea domanà a l’Università per poder ensegnar, e la teji de laurea. Ma dalbon Carla Zenti élo la prima femena laureada da chigiò entorn? No saesse, ge volesse domanar, me par che l’era na monia del Maza che fosc la se à laurea inant da me, ma la é se n jita jai egn e ades no la é più. Carla l’à na gran memoria, ma ogni tant, per se aidar a tirar cà i recorc, soraldut a i meter en orden, la varda tel liber che l’à scrit jai doi egn, “Nonna Storia”, 350 piate de vita privata, da hoteliera, de storie de guera, de familia e de turism a Moena. No le jiva mia a scola coi zocoi…le à podù jir a studiar percheche enlaoita chi de ciasa i stajeva ben, i disc te paes. A Carla ge à semper sapù bela chela esprescion ladina: “la é studiada”, enceben che nesciugn ge l’abie mai fat pesar o che la se abie mai sentù desferenta dai autres. So pare, Gaetano Zenti, l vegniva da na familia veroneje de catordesc fiöi, duc bachegn fora che el, che de desdot egn l’é jit coi carabinieres e per se levar te sozietà l’aeva fat scole serali a Venezia. Del 1919 l’é stat manà brigadier a comanar la stazion de Ciavales e Moena tel post de chela dei gendarmes austriaches, te tere redente che, a dir de el, le aea pöcia vöa de vegnir redente. A Moena l’aeva cognosciù la Giustina Facchini, fiöla de bachegn benestanc. Co le sorele Catina, Nenola e Maria, che le studiava todesch e ence greco, Giustina l’aeva pensà de meter sù n’atività comerziala e del 1909 le à avert l Bazar, con apede ostaria e locanda, da olache ge é vegnù l’inom de “le bazare”. L Zenti, na oita congedà, l’à avert na botega de mobilia a Trieste, olache l se à maridà co la Giustina e l’à abù la prima fiöla e del 1922 te Moena l’à metù en pe na fabrica de


mobilia industriala che à fat morir l’artejanat, ma che ge à dat laoro a na trentina de familie a Moena che se no le cogneva jir al lont. Del 1923 l’é nasciù Carla, dapò autre doi sorele e n fradel, Carlo, mort de meningite de cater egn. A cheste tosate ge é stat ensegnà le bone maniere, frut di studies de so mare, che la ge tegnìa trop che le emparasse l galateo. Del 1931 i à inaugurà l’Hotel Moena, n albergh con ega ciauda e freida te dute le cambre, prim cajo tel raion. L’era jent de na certa levatura che vegniva sù, nobiltà romana, i Cattaneo, l marcheis Serafini, governator del Vatican, l cardinal Tedeschini… per jir a cena se se tirava int l guant da mesa sera. Canche l pare de Carla l’é mort, del 1941, l’é restà Carla a tirar inant la careta con so mare. Del 1943 te hotel ge é stat dat alberch a familie de sfolè, anter chisc la famila Galbusera con Alessandro che l’é deventà so om. Dapò l’hotel l’é stat ocupà dai todesć e dapò dai merichegn che del ciasament i à fat n depojit de munizion. Del 1946 Carla e so sorela Silvia le à rità la dependance del Moena, l Laurino, che Carla à manà inant inscin a jai pöc egn e che ades la se dedicà demò a chele che i ge disc le “public relations”, e l’endrez de le sere ladine.

Anna per far na scola de aviament profescional e dapò doi egn Mariuccia a far l ginajio come me. Me è troà tant ben da pianjer a l’dea de perder mie amiche canche mia familia l’à tramudà a Trent per l temp de la scola ajache ence mia sorela più picola, Silvia, l’à tacà a far l ginajio. Dapò son jita al liceo Prati, la scola de maor nonzech de la zità, l’istitut per privilegè che na dì aesse formà gran part de la clas dirigenta trentina. Enlaoita no me n’adajeve de l’emportanza che studies tant rigorosc podesse aer su la formazion de na persona. Me è domanà tante oite percheche mio pare e mia mare i aesse volù na scola tant senestra, soraldut se pense che mio pare l’era fiöl de pöre bachegn a fit. De chi tempes, tel mior di caji, le femene del paes le vegniva manade a far le magistrali. Più tart è capì che studiar völ dir tor contat col pensier de valgugn che pol aer vivù milenees inant da noi. Cotanta sapienza e beleza ne é stat passà da le generazion passade, sorafora i vincoi del temp e per arichir l’arpejon de l’umanità. Jà l prim dì de scola me recorde che la professora de letre Maria Pizzi la ne à detà la definizion de letradura, i generes leteraries, la desferenza anter proja e poesia. L’è ancora chel codejel.

È fat bolintiera le scole popolare, ence se mia più gran aspirazion da picola l’era de far la bacana, me saeva massa bel jir a restelar e sautar sul fegn te ucè. Ma a ciasa no i la pensava coscita e se fosse restada a Moena aesse cognù far cater oite la quinta per ruar ai 14 egn. È n bon recort de la maestra Parolota, del maester Vadagnini da Sort en seconda, de la maestra Tula e de la maestra Valeria Jellici, la più brava. Dapò i me à metù te colegio a Trent a far l ginajio. L’era l prim de otober del 1934. De colp me è troà catapultada da n picol paes a n mondo nöf. Dapò n mes l’é vegnù dò ence mia sorela

Le tose de mia clas le à cernù dute come me la facoltà de Letre. Jir inant a studiar l’era normal, ajache de n diplom de liceo classich no se se n fajeva nia. Giö me aeve scrit int a la Bocconi de Milan, ma dal 1942 al 1943 la guera la era jà crepada sun desfalives fronc e mia mare no la me à lascià jir te chela zità, massa pericolosa per i bombardamenc. Da chela en via me è scrit int a l’Università de Firenze, na zità tant piena de art e de storia che pareva la cognesse vegnir sparagnada da la guera. Per n an son jita a lezion zenza problemes. Apede ai ejames obligatories è cernù doi corsc facoltatives, un de storia de le

12

gana stories


Carla Zenti Te man n hotel e te fana la laurea religion e un de psicologia, argomenc che me à semper piajù. Firenze te chi egn l’era na zità maraveosa, neta, ordenada, zenza auti e zenza biteboi de foresć. Dapò i bombardament dai 8 de setember del 1943 mia familia la se à fermà a l’hotel Moena, che zenza stajeane sù demò d’istà. Giö è desmetù de studiar. Te Moena l’é stat metù sù na sort de Consei de istitut ante-litteram con int genitores, ensegnanc e raprejentanc de comun per far jir inant le scole. L proveditorat ai studies de Trent l’à arsegurà l paament ai professores velges dal post, ajache chi jovegn i era duc en guera e l’é stat subit recognosciù dal Ministèr de la publica istruzion de Roma. Le familie le ge dajeva n contribut de 100 lire al mes al Zenter scolastich. Giö è ciapà la catedra de materie leterarie te na pluriclas, prima, seconda e terza ginajio con 15 tosac dai 10 ai 13 egn. Dal 1944 al 1945 è ensegnà greco. È fat na gran fadìa percheche no aeve libres e dapò cherdeve de saer l greco… ma fin canche no tu ensegne na materia no tu te n’ascorje de cotante lacune che tu as. Soraduc me recorde trei scolees che emprometeva jà per so personalità, l Simone Sommariva Simonin Tonolerchie deventà medico e studios de le tradizion ladine, l Luciano Jellici del Garber laureà en chimica e scritor de poejie ladine del “mal de ciasa” e la Silvana Cumer, deventada dotora di bec, spezialisada en neuropsichiatria. Ciapave 1000 lire al mes, ghenao come te la cianzon “se potessi avere 1000 lire al mese…”. Enscin la fin de la guera, l’atività academica la é stata smendrada beleche deldut percheche no l’era sorì ruar a Firenze e le ferate le vegniva bombardade a dò a dò. Son jita jù da nöf del 1945 dapò 15 dì che ere a Meran a sperar te n viac de fortuna. È dat 16 ejames pervedui per l terzo e quarto an de cors. Aeve enjegnà n ejam de latin che canche son jita int, dapò na diejina de studenc che l professor l’aeva manà deretorn, a me veder l’à dit: “finalmente un volto intelligente”. Chela oita, che è ciapà ence la lode, l me à proponet na teji sui barbari “ma non mi parli né di Cesare né de Tacito, perché ne sappiamo abbastanza”. Per cajo ge era ruà te man n liber de n cert Salviano di Marsiglia che rejonava de Germani e Franchi e che fazile no l’aeva amò enget. Defat no l saeva che l’autor l’era n preve gana stories

13


Carla Zenti de le Gallie del IV sécol, el l’era contra la gejia e na teji de chela sort no l me l’aesse lasciada far. Canche son jita a ge portar inant na teji sul cristianesem primitif davant da le invajion barbariche l se à scecà: “Ma cosa c’entra il cristianesimo primitivo con le invasioni barbariche? La faccia pure, ma deve arrangiarsi perché io non sono in grado di aiutarla”. Ge è metù n an. La prima oita che son stata te Biblioteca nazionala e me è fat tirar cà l’opera omnia de Sent Ambrogio, 8 librogn, l bibliotecario l me à fat la tessera de libero azess, se no l’aesse cognù laorar massa per me. L titol de mia teji l’é stat: “I più significativi autori della letteratura latino-cristiana nel loro atteggiamento e nella loro opera di fronte ai barbari”. Me à piajù trop studiar soraldut i gregn, da Sent Ambrogio a Sent Agostin. Carla l’à piant l dì de la laurea, pensan a cotant content che fosse stat so pare se l fosse stat aló. Metù via la laurea, la se à tirà int le manie te hotel Laurino. Ence so om l’à metù via la laurea en chimica industriala e l se à metù a far l’albergator, troan na soluzion tecnica a ogne sort de problem che vegniva fora te hotel. De ic doi na ameda l’à dit: “Quei due hanno buttato la laurea in padella”. Ma no l’é vera nia, per me la teji che è fat l’é stat n gran arichiment cultural interior. Son na gran devota e cogne dir de aer rencurà mia cultura religiosa. La me à aidà a capir che l’é tante culture che se cogn cognoscer inant che dar giudizies. Ence i barbari, che no se n dijesse, i à abù na so cultura. A mi far l’albergadora me à semper sapù n gran bel. I me à domanà na oita te na intervista colun che l’é stat nosc contribut a la storia alberghiera de la familia. L contribut particolar che aon dat crese che l sie dojù a noscia cultura. À volù dir trop ence noscia forma mentis, noi vegniane da la Fuci, Federazion universitaries catoliches taliegn e per noi l’enteress per l’om l’é semper stat maor che l’enteress per l vadagn. Mio mistier me à permetù, con gran sodisfazion, de ruar a contat con tante persone, con tante cuture. Per ejempie, a ge vardar a mie ghesć, studie le relazion de cobia.

Recorc I egn ’50 l’é stat ence i egn canche la jent l’aea de besegn de no pissar più al burt da la Vera, de vegnir fora dal burt ensomech che l’era stat i egn dant e donca i egn ’50 l’é stat ence i egn che se era bogn de grignar per pech e de star dalvers con pech.

“É semper lurà te n bar, dant fajee le sajon ta Cianacei e dapò con una de mi sores fajaane jir n bar ta Ciampedel. Siane en dut 6 sores e 1 fra, e con mia familia aane ence ciampes e bestiam, donca duc se luraa n muie. L bel de esser de tenc l’é che, per ejempie, una de mie sores che de lurier la fajea maie, valch outa la vegnìa a far maia te bar e coscita se spartiane l lurier, ence per poder jir a ciasa a far mestieres”. Notizie tote fora da “Nonna Storia”, Valentini Trentini Editore, 2010

14

gana stories


Recorc de Lina Riz

de Lina Riz

mingol ciantaane, mingol grignaane... touc su da Luisa Bertacco


“A far mestieres ere n muie brava donca i vardaa de me aer semper a ciasa e podee jir pech sa mont, ma canche podee me saea n gran bel, sche la outa de chesta foto.

La lum dal soreie e l’aria e l leam co la natura me fajea sentir delvers. Chiò jìe sun Sela, de gra a la sentadoa se scurtaane de n bon toch la strada per ruar te noscia tieja, demò a pè ge aessa volù segur trei ore”. “Te bar l’era bel lurar, aane la radio col giradischi e se scutaa chela bela musega, chela che va tal cher e che se se recorda. Mingol ciantaane, se fajaane n bal, mingol grignaane… grignaane n muie anzi, che n’era n gran de besegn. Vegnìa su jent da duta la Val, ruaa ence jent da Moena co la moto o più che auter co la roda. Dò la vera no n’era scioldi, donca no l’é che i beea chissà che, ma stajaane duc ensema. Ence i bec vegnui de retorn da la vera, i aea n gran de besegn de se rilassar e i era curiousc. N muie de robe le era mudade te chi egn che i era stac demez e duc se era cresciui o vegnui veies, donca a ic ge saea de no cognoscer più nesciugn. Per noi beze l’era bel star coscita a se passar l temp ensema. N muie de oute no podaane jir stroz per paìsc da soule, l’era burt, no l’era ben vedù, donca chisc momenc de comunanza, sche l carnascial ence, ne fajea n gran ben”.

16

gana stories


Recorc de Lina Riz “Autra roba bela dal bar l’era che se podea cognoscer ence jent da fora, n muie i vegnìa co le colonie, de jugn e messal vegnìa i bec e de aost i gregn. Cheste femene le vegnìa te ciasa noscia, che de aost part de mia familia la era sa mont, donca aane post da ge dar da dormir a de autra jent. Enlouta l’era tant l gran besegn de scioldi che pur de fitar valch n muie de jent la se n jia adertura a dormir te cianeva. Cheste doi femene l’era ameda e neza. La neza la vegnìa da Torin e la ameda da Galliate. Le vegnìa con de etres parenc, i aea na gran fabrica de mobilia. La femena più grana, la ameda, la se aea maridà un con n cognom che ades se sent da spes leà a la politica. Me é semper pissà che podessa esser la mare de n politich, ma dò da chi egn no le é mai più sentude. La più jona enveze, la era fia de en ebreo che l’é stat fujilà. Soa mare a l’ultim moment de vita de chest om la ge à portà te brac sta piciola canche l’aea demò doi egn e mez, coscita che fia e pare i posse star ensema te l’ultim moment.

Demò canche rejonon con chi che à passà più vita che nos, se n ascorjon tanta emportanza che à la Memoria, e l saer coche jia le robe te tempes che no sion nience più bogn de se enmaginar. Te nosce Val, fate de comunanza e de jent che se cognosc un co l’auter, la tradizion “orala” la é amò viva e speron de esser bogn de ge ensegnar ence a nesc fies tant che se pel emparar a scutar i etres canche i ne conta le robe col cher avert.

gana stories

17


Recorc di agn

Erica Moroder Delle Vedove cun 25 ani, blota y da druch. La vespa ti mprestova uni tant n si cumpani. Ntlëuta ne fovel nia debujën d’avëi na patent per furné ncantëur y nianca de n casco. I traverc ne fova nia dalonc: Sëlva, Ciastel o povester Tluses.

′50

Te n valgönes plates, sunse ponsè da ti dè lerch ales fotos, che é gnüdes menades ite da deplü porsones, che à respognü a nosc inserat söla Usc di Ladins. N dilan de cör a dötes y düć, che che à menè ite chëstes fotografies di agn ‘50, che s’à tut dlaurela da jì a chirì te sü albums y te sües lades. Na foto nes cunta tres deplü dles parores, ara descëda recorć y emoziuns y archita por l’eternité n momënt passè.

Paula dl Rusina te na garejeda de schi da Ronc jù ntëur l 1955. La furnadoia sun Mont de Sëuc fova unida fata su n l ann 1935 y dl 1954 fovel nce bele i lifć de Ronc y Vidalonch. Jì samont a pe o cun i schi deventova ti ani ’50 bel plan nce n passatëmp per la jënt che stajova tla valedes ladines. A Paula ti àl daniëura sapù bel jì da mont su y cun i schi. Archif Alex Moroder Rusina

18

gana stories


Foto di agn ‘50

Chilò él Loise Rottonara da La Ila cun i schi, cun le maester Paul Pitscheider. Mëte man de jì coi schi, é inće stè na concuista dles ëres, mo la plü gran concuista é dessigü stada chëra de podëi se vistì la braia. Sce n’ëra se vistî la braia, spo fajôra n gran pićé, mëte man de se vistì la braia sciöche i ëi, ne é nia ma stè na chestiun de moda, mo inće de comodité tla vita da vigni dé, sides söl laûr, che tl tëmp lëde.

Chësta foto é dl 1953, y lassura él Loise Rottonara, che é stada la pröma ëra da La Ila a se cumprè la vespa. N iade éra ćinamai jüda cun so möt y süa uma ćina a Balsan cun chësta vespa.

gana stories

19


Sön chësc retrat él da man ciampa Kathi Castlunger Canins, Albino Frenademetz, Loise Dorigo y Maria Dapunt sön le lêch da Sompunt. Chëstes döes jadinadësses sön le lêch da Sompunt é Loise Pitscheider Dorigo, maestra a La Ila cun Maria Pescollderungg Dapunt, maestra a Badia.

Maria Pescosta tratan na jita cun compagns a Cortina d’Ampëz tl 1965, tl aeroport de Fiames.

Chësta foto é gnüda menada ite da Antonietta Da Pian, nasciüda a Alie y maridada a La Ila, y sön chësta foto dl 1956 é süa uma a Romanshorn tla Svizera, olache ara laurâ te na fabrich y olache ara à imparè da jì coi schi. Sciöche tröpes d’atres porsones, êra inće ëra jüda foradecà a chirì laûr. Tl 1961 éra spo gnüda zoruch tla Talia. 20

gana


Foto di agn ‘50 Loise y Maria Pescosta da La Ila é chersciüdes sö tl Ćiastel Colz a La Ila, che é stè de süa familia ćina le 1968. La proprieté ê laôta de döes families. Chilò n valgönes fotografies dla vita y de laûr da vigni dé.

Sön la terassa dl Hotel Col Alt a Corvara ti agn ‘50, te n momënt de aurela cörta dl personal y dla familia Pezzei. Sön chësta foto él da odëi da man ciampa: Hilda Pitscheider, Stefania da Coz de Badia, Irma Pezzei, Heinrich Penazzi, Rita Pezzei, Elsa da Ćiasanea da Rina, Erna Pezzei e Linda Alfarei.

gana stories

21


La sores Maria e Catina Cassan, con la fies Pia e Ida, é jites a fèr ite l fegn te pra del Fator ta Mazin, del ‘63.

Trei generazions: Olga Iori con sia mère Vittoria Sotsass de Badiot porta a spas la pìcola Patrizia ta Dèlba del 1960.

Maria Iori en poja dedant a la neva diga de Fedaa. La lurèa colassù da Mario Iori Marmolèda, e apontin aló l’aea cognosciù Mario Tabacchi, che vegnìa da Cadorin per fèr sù la diga, e che fossa doventù so om.

22

gana stories

Ti egn ‘50 ta Dèlba te la comedia endrezèda da don Giovanni Florian de Micelin ence la femenes spilenèa. Somea proprio na turista, Olga Iori da Dèlba te chest retrat fat ite per i egn ‘50 sun Fauzarech. E enscinamai colassù l’era la tabela de reclame de la Necchi!


Foto di agn ‘50

Rosa da Cuenz che mëina ora chetum ora de stala (luech da Tiscion, Urtijei)

Mariana da Costamula de Seura che va a to ega cun la condla. Sefa da Costamula tl lëur de lavé guant pra droch.

La fotografies ie dutes de Stefan Piazza che les à fates ti ani 1970. Sambën vivova te Gherdëina y tl’autra valedes ladines mo truepa jënt dl lëur da paur, sciche tlo mo 20-30 ani do.

Mariana da Costamula te stua che conta de ntraunides da zacan.

gana stories gana

23


La televijion fova na marueia da pultré ju: i genitori dla pitla Carla Lezuo n à cumprà una ti prims ani ‘60.

Cun la roda a Corvara ntëur l ann ‘59: Maria Sieff, Carla Lezuo y Francesco Sommavilla

Archif Alex Moroder Rusina

Paula dl Rusina y si mut Wolfgang ai 30 de mei 1959 n ucajion dla noza Tilda Moroder da Resciesa cun Leopold Ghetta. Paula, furnida su da gran seniëura, y Wolfgang, furnì su da paster, mëina la cëuramula ala surans dla nevicia, Gusti y Relly Moroder. Da nuté iel coche nce la cëura ie scicheda su. 24

gana stories


Foto di agn ‘50

Archif Alex Moroder Rusina

Miramare de juni dl 1953: Paula dl Rusina, Helmi Langer (fotografa), Mariele Hofer dl Snaltner. Dancà cufei ie Willi Valentinelli (l mut de Paul y Anneliese Vallazza) y Ingrid, muta de Mariele Hofer. Te chëi ani scumenciova nce chëi de Gherdëina a jì al mer. Ma l ne fova mo giut de no na puscibltà che duc tulova n cunscidrazion. A ti cialé ala fotografia se tachen propi la bona ueia dla trëi „seniëures“ furnides al’ultima moda cun cufia y guant da bani y di mutons tl’ega.

Dovia sun la foto stal scrit: Juebia dai Andli, ai 28 de mei 1959. Per l prim iede l guant dla fenans. Emilie Demetz nasciuda Anvidalfarei, Melitta Vinatzer marideda Moroder, Dora Stuflesser Prinoth. Dovia: Christl Mahlknecht Malfertheiner y Elvira da Ianon. Dl 1956 fovel unit metù su la lia per la cura dl paesc y dla usanzes y guanc.

gana stories

25


Placat de propaganda per l di dl’ëila ai 8 de merz dl “Freier Deutscher Gewerkschaftsbund” (FDGB) – l sindacat tët di 15 sindacac dla DDR. Cherta de na oma y ciasarina moderna di ani ’50.

Rome Adventure Stancia de sté tl New England tl’America fej Prudence (Suzanne Pleshette) n viac a Roma. Tla zità etierna ancontela n blot studënt, Don Porter (Troy Donahue), n ël plutosc atempà, ma drët nteressant (Rossano Brazzi) y n’ëila de mond (Angie Dickinson) che ti fej concurënza. Ora che te na storia d’amor nes tol l film pea te deplù luesc dla Talia – dlongia Roma udons Pisa, Verona, l Lech Maggiore y dantaldut la Dolomites, plu avisa l Jëuf de Sela y Gherdëina. Chësc film, unit ora dl 1962 y acumpanià dala ciantia cunesciuda Al di là (Mogol, Emilio Pericoli), nes mostra la moda y la atmosfera de chëi ani, la maniera de se cumpurté, de viagë y de udëi l mond. La condles sun Furcela de Saslonch fova iust unides fates su (1960) y messova vester per l publich da ntlëuta zeche de bendebò spetaculer, sciche per auter duta la beliscima cuntreda de Gherdëina. Chësta y danter auter l luech de Urtijëi cun si dlieja y jënt dai guanc tradiziunei dajova per l film nce ca n ntëurvia per mumënc romantics dl pèr nnamurà. De gra per nes avëi dat la ndicazion al film a Walter y Rita Mair de Urtijëi.

26

gana stories


Foto di agn ‘50

La Val Badia de Rudi Comploi Chëstes fotografies fej pert dl archif de Rudi Comploi da Ćiampëi a La Val, che fajô le fotograf por pasciun. Al â imparè da fà foto da Ghedina de Cortina d’Ampëz, y laôta àl fat jö tröpes porsones te situaziuns de laûr, de aurela cörta y tratan manifestaziuns religioses.

gana stories

27


Post Scriptum dai egn ’50

de Marisa e Paola Bosin

…de giave e de vete cangianti Le beze, tei egn entorn al Cincanta, se le aea i ciavei lonc, le se fajea le trece enlongia ju l col. Se, enveze, le i aea curc, le usaa bendeché far sul ciaf col peten na cerneia da la man cencia e utar i ciavei da l’autra. Le i binaa ensema duc e le i leaa con na veta. De cheste vete, che le podea esser strente o larie (ence diesc zentimetres) n’era de duc i colores. De festa, se sà ben, se la metea più bela che i disalaor e se se podea se vardaa de la meter de n color valif al guant o amancol che l se entone. Da le feste grane la cognea esser pontin biencia, no l’era redenzio! Me recorde che n’aee ence de chele che i le chiamaa “cangianti”, percheche le slumenaa e le mudaa color (e se no volede ge creser, vegnì a me troar, che n’é amò valch una te na scatola de banda te cassabanch). Canche jìe sa Pera da mie giaves, l’era n gran cruzie per mia giava me petenar, perché no la saea co far a me ciolar ite chesta veta tei ciavei. La ge aea scinamai domanà a na tousa se la podea vegnir a me comedar chest fioch. No me vegn più tal ciaf coche la se chiamaa chesta persona, me piajessa saer se chesta l’à amò l recort de chest fat. A ge pissar ades, dò tant de temp, me slaria l cher e proe n gran bel sentiment per chesta mia giava che la se tolea premura ence de ste picole robe per me far sentir sche a ciasa mia. Pel somear na totolarìa chel che ve é contà, epura chest moment l’é na ocajion per la recordar e ge dir con melanconìa na rechia. PS. Me desmentiae de ve dir che canche proae a me petenar da soula, me fajee sul ciaf na cerneia tant storta che mia mare la me dijea: “Gei ca, gei ca con n peten che te endreze mingol chela cerneia, che coscita me somea neto la strada da jir sun Pordoi!” (mb)

28

gana


Post Scriptum dai egn ‘50

…de botogn e lingeria Canche ere na beza me recorde che d’invern per tegnir sù le ciauze sot la maia se metea n picol corpet fat fora da valch veia ciameija. No l’aea le manie, l ruaa mingol sot i brac e l vegnìa ciolà dedò la schena con 4 botogn, no segur de madreperla! Se sà ence che no i podea esser duc valives, un mingol più gran un mingol più picol, un con doi bujes e un con cater. ’Pò l’era doi botogn de dant con tacà ite i lastici da le botonae che ’pò se le ciolaa tei botogn da le ciauze. Chest corpet l chiamaane ‘bostina’ e no ‘guepiere’! Ve pissade che raza de lingerìa che aade tel dos? No la era firmada La Perla, Occhiverdi o Chantelle! Cojida e rebatuda da ben dalvers da ‘griffes’ desche: ameda Nena, giava Caterle o nóna Marieta. Nience da la meter apede a chele daldidanché. Le culate brune e giaciade le ge fajea da cornisc a chest cader. PS. Me desmentiae de dir che é doi foto de canche ere beza. Una foto da d’istà e una da d’invern. No capesce na roba, é semper la medema gabana… (pb)

“Movida” Un dei prumes egn che mia giava fitaa l cartier d’istà, l’era te ciasa na maestra con na soa neza, l’aea inom Valeria, me recorde amò. Chesta tousa la era valch an più veia che gio e ogne tant, da sera, dò cena, la me domanaa de jir mingol a spas con ela. Se ruaa fin via Poza, aló da l’Hotel Trento, e dapò se dajea de outa. Mia giava Maria no la capìa proprio chest fat e segur la era mingol scandalisada. Ben da veder che ge domanae l permescio de jir e ela me dijea, sgorlan l ciaf: “Gio no capesce a che che cognede jir stroz da sera. Me racomane, vegnì pa prest de retorn!” E no la jia pa a dormir fin canche no ruaane a ciasa. No pa che aesse abù gran massarìa, ma ampò cerìe de me meter chel che aee da più bel. Jiane fin via Poza ciantan. Veleria la me aea ensegnà na sort de “stornello” e n’é amò tal ciaf n toch:

“Della Marina ce ne infischiamo, perché dall’alto la bombardiamo Rit.: E gira, gira l’elica, romba il motor, questa è la vita bella, la bella vita dell’aviator Quando nel cielo spunta la luna, andiamo in cerca della fortuna Rit.: E gira, ecc. Quando nel cielo spuntan le stelle, andiamo in cerca di bimbe belle Rit.: E gira, ecc.” PS. Sta tousa la vegnìa da na zità de mar e dò chel che la me contaa, se sà ben che mia fantasia la luraa. Strucae i eies, e te dant a mi, a dreta e a cencia, me fegurae per n moment che Sas da le Undesc, Sas da le Doudesc, Jumela e Larsech, i se aesse sconet e i aesse lascià l post a n gran, gran mar ……(che no aee pa mai vedù da vejin, ma demò sun valch liber de geografia). Coscita, proae la sensazion de esser beleche ence gio mingol en vacanza. (mb)

…dei sciores (patins) e del timor reverenzial É l record che per chisc patins che vegnìa d’istà te nesc paìjes, se cognea aer n gran riguardo. Someaa ben che fosse duc na sort de prinzipi o rees e che i vivesse te chissà cal mond! Ence Marianola e Paolina che stajea junsot mie giaves le fitaa via l cartier. N an, l’era te soa ciasa na familia che aea n fì seminarist. Enlouta i se regolaa da preves, ja canche i deventaa “diaconi”. Me sà che na dì che me é embatù te el, g’é dit: “ciao”. No crese e no posse pissar de ge aer mencià de respet autrament. Che é pa mai fat! L dì do, i me à fat beleche n prozes. Sunsom la pruma sćiala de ciasa, te dant l’usc de Marianola e Paolina, l’era ele e chisc sciores col seminarist. Le aea chiamà a raport ence mia mare e mia giava. Me veide amò te dant duta sta jent. Me n’é sentù de duc i colores, percheche ere stata tant desfaciada. É cognù ge domanar scusa cent mile oute! PS. La conclujion l’era che canche se scontra na persona con na talara, se con la salutar con gran respet e dò arbassar l ciaf e i eies!!! Aede capì? Amò inchecondì me recorde de tant che me é tegnu de mal en chela outa. (mb) gana stories

29


… de stente e prume Comunion É ciapà la pruma Comunion canche jìe en seconda, la jebia de la setemana inant chela Sènta che la era chiamada de Pascion. No me recorde nia de coche l preve me aea enjignà, ma me recorde che da scola vegnìe a ciasa ensema a n’autra beza che la era fia de n marescial de la finanza e la me contaa dut che che si familia l’aessa enjignà per chela dì. La me dijea de envic, marene con gialine, torte, regai e orloi e ciadenele de òr, ensoma n gran da far. Gio no dijee nia e me pissae anter de me chel che aessa fat mia mare per chela dì. L guant i me l’aea comprà de seconda man apontin da soa sor, l’autra fia del marescial, e me sà che i l’aea paà 200 lire. Vegn chel dì, jon a messa ben bonora che se cognea esser a jajun. Canche son ruada a ciasa l’era na chichera de cacao e na peta, no pa na torta. Mie frades più gregn no i era. I era jà jic a lurar e son restada mingol mal. ’Pò, per marena, autra delujion: polenta con apede… no me recorde. Endana da l’autra man de la strada l’era gialine che sgolaa, ciadenele che slumenaa e dut n biteboi. L’era ampò mingol desvalif da na ciasa a l’autra. Che en dijede ’Pò, per fenir, l’era na veia che la me volea n gran ben e la me aea dit de far la comunion ence per ela. Auter cruzie: no saee co far a ge domanar doi particole al preve. Zacan l’é ruà sera e son me n jita a dormir pianjan. Via pura, ades la me sà ence da grignar ma enlouta la é stata mingol grieva, zenza gialine torte e ciadenele. Che aràl dit l Signoredio de sta pera beza? P.S. Ades canche vae a Messa tole semper l Signoredio che me fasc compagnìa dut l dì, ge conte dut l bel e l burt che la vita la me dasc. El l scouta, fosc ence l me respon, ma stente a l capir. No sé se l rejona pian o se son gio mingol sorda. (pb)

Che bela sta foto! La é stata fata del 1951 o ‘52. La femena vestida da fasciana da disdalaor l’é Marianna Rasom, chiamada Nola, maridada Dorich e l’era l’ameda de mia mare. L’à semper vestì coscita fin canche la é morta del 1957. Gio peisse che sie stat una de le ultime femene che no à mai cambià “look”. Apede ela l’é sò fra Bepo che l stajea a Maran, e chi autres doi l’é parenc. L’é en gran desvalif anter cheste doi cobie. Se veit polito chi che stasc te zità e chi te val. Demò l gramial l’é n toch de “antiquariat”: chela guofa desvaliva del gramial la la sà longia. Enlouta l’era de gran moda conciar e taconar. Ades no i concia più nia e i peta demez, o i compra jeans e maie sbregade e taconade e le costa n muie de più che chele conciade. Ence barba Bepo apede ela, se veit benon che l’era piegà dal portament. No crese che ge fosse vegnù la goba a jir te “palestra”. Zacan le palestre le era dute fora via, te ciamp, te pra e a taar su legna e menar fegn. Passon da l’autra man: l scior co la barba l’à n portament su dret e te taschin del corpet l’à ence na pena, me peisse stilografica, forsc ence de òr. La sciora l’à i ciavei curc, na bela gabana, che con n camejot en vegnìa fora ot gabane desche chela, i sandali e ence la ciadenela. P.S.Cheste doi femene le é bele dute doi: una la somea vegnuda fora da “La donna, la casa e il bambino” rivista de moda de chi egn e l’autra la porta inant duta la tradizion e le usanze de val. (mb) 30

gana stories


Post Scriptum dai egn ‘50

… se far da mat É tant sfrugnà tel scrign de la ment per me recordar con che che se se fajea da mat da bec canche stajaane valch dì sa Pera da nesc giaves. Peissa che te peissa, e rejonan de chest ence con mi fra Bruno, sion vegnui sora che fajaane mena de jir co la coriera. Se sà, l’era l soul meso per viajar e canche se montaa sù i te dajea n biliet lonch e strent de color vert. Sun chest, l’era la lista de duc i paijes (e i era pa sacotenc!) olache se fermaa la coriera che vegnìa da Trent e la jia fin te Pian Trevijan, enlongia Cembra dant e dò per Fiem. Donca, te stua metaane ensema a doi a doi le carieghe che l’era dintorn via, se sentaane ju e se scomenzaa a dir sù – desche se fosse litanie i inomes di paìjes che entra na outa e l’autra aane emparà a diment: Trento, Gardolo, Lavis, Verla, Ceola, Lisignago e inant, inant fin su che se ruaa te Pian Trevisan. Oh, chi che falaa, cognea jr de retorn e scomenzar da nef. E coscì se passaane via el temp belebon. No se chi che aea pissà de far chest jech, me fegure apontin mie fra Bruno che l’à semper abù gust de endrezar via valch da far. Chiò apede aede en document de viac. Se volede, podede ence voi far n picol ejercizie de memoria. Ades, me par de sentir mingol grignotar anter ite chi che lec chesta inozienta contìa. Po, bon bon, siede ben parogn de l far….! Ve salude, con semper gran encresciment per el bel temp che é passa da beza te paisc de mia mare. P.S. No l’é stat sorì troar i documenc de viac de la sozietà Atesina che varda i egn 1950 -1960. Cogne ge sporjer n gran Devalpai al segnor Renato Bettini, colezionist da Perjen, che l’é stat n muie jentil e l ne à lascià far la reproduzion di documenc. (mb)

gana stories

31


Ricordi de na vita da tosate nten paisc da mont Luciana Palla e Anna Caivano Tornon co la memoria ntel scecol passe, ntei agn 50. Doi tosate le vif i suoi prums agn de vita nte doi desferenc luoc da mont: una a Daghè (Fodom), n pico paisc fat de puoce cese a zirca 1700 metri suora l mer, loghé sotvia le ërte del Col de Lana; l’autra vif nte le campagne de Picerno n provinzia de Potenza, sui monc de la Basilicata, a 800 metri sul mer, na zona no trop auta come le Dolomiti ma che se po’ la clamé autertánt mont. A Picerno se vivëva con chël che deva la tiera e col rendiment che ruáva ite dal bestiam, ntratánt troc jovegn i ava bele ciapé la via de le Americhe a cherì fortuna. Nte le cese manciáva la iega corente, no n eva lum e, chël che s’ava debujen per l vive, l vegniva fat n cesa da le fameie nstësse; no s’ava nia de plu, velch oute ence massa puoch, de chël che serviva. Nte le cese a Dagnè la lum l’eva bele ruada ntei agn 30 e ntei agn 50 ruáva pián pián ence la iega corente ntel lavandin nte cesa da fuoch, comodité chëste trop de valuda per la jent da nlouta. Valgugn i jiva a cherì laur nte le zité, nte le fabriche, ulache scomenciáva l boom economico, ma i plu i restáva a cialé soura a sua campagna, a le vacie e a le cioure. La tiera la deva desferente sort de rendimenc ntra Nord e Sud, cambiáva l mangé, l lengaz, le tradizion, la storia, ma, a lieje ju chëste doi testimoniánzememorie, someia che velch lieie la vita de le doi tosate: trámedoi i à na gran serenité, dute doi no i à l muot de se confronté col mondo foravia, co le sue preteje e le sue nvejiade; dute doi le mossa se matié da sole e le mossa daidé prò i gragn ntel laour da bacagn. L bel del vive dei tosac l é che per lori l é come ester tres nten bel ciauriament, e chëst l é l medemo 32

gana stories

1


Ricordi de na vita da tosate per duc i luoc: vigni di se rua soura a ci che l mondo de bel l à sconù per ti drio al canton e se ciala a dut chëst con doi ogli che i veiga mefo la magia del nuof. No se sent l peis de la vita, sconù via dal mpaiament dei bujens de valuda, che i siebe chisc primari o liei al sentiment, coche defato suzede nte chëste doi storie contade da la Anna e da la Luciana.

L’infanzia de la Luciana Co se vivëvelo da tosac, ntánt i agn 50, nten paisc da mont coche l eva Daghè da Fodom, ulache le cese i eva puoce con nciasade 6-7 fameie ndut, ntra de chëste valgune trop grane co na ciaria de fioi, a chelche chilometro da la vila de La Plié ulache l eva ence la scola, la gliejia, le boteige e le osterie? Jì a scola volëva dì se venturé su na strada longia trei chilometri, jonve a pe d’isté e co la luosa d’inviern, duc auna sonve na dejina de tosac, plens de legria, mascima cánche l eva ora de tourné de ritorno. Da domán se mossáva levé bonora e ester da le set a La Plié per la mëssa, guai mancé sedenò te sentive ti l preve e chi de fameia, troc viadesc se corëva ju per strada che l eva ncora scur. La religion l’eva na pert fondamental de la vita de vigni di de nos tosac, no se podëva per nia de nò sciampé fora dai doveri e da le regole de la devozion cristiana. Delongo davò la mëssa vegniva n moment trop plajëol per mi: mio pere me deva i scioldi per me compré vigni di n panin blánch con n gianduioto e co le figurine. I compráve nte la vegla boteiga dal pán de La Plié, ulache laoráva e che la partegniva a doi sciore de temp. Nte boteiga, su de le corone, l eva de gragn vaji de viere con ite confeti di vigni colour: vërc co la sou dei baráncli, rosc a la canela, blánc a la menta…l eva le boteighe da nviade, con n bon tof da pán, da douc e da pimenti. De sto panin con gianduioto mi podëve benefizié ajache mio pere ava na paga fiscia, a desferenzia dei peresc dei autri tosac che i vivëva mefo del laour da bacagn e i no podëva conzede ai fioi chësta paciaria. Davò la refezion che i ne deva a scola, de sciolito n piat de pasta o na jopa, podonve sen caminé sul teriol verscio cesa e ilouta scomenciava le baronade, se se matiáva tánt da se pierde via, metonve n gran bel pez a rué sa Daghè: se coronve davò, se fermonve a ciacolé, begonve e fajonve la pesc, l eva

2

chëst l moment che podonve se confronté e sté auna. Ruei a cesa vigni un sen jiva prò sua fameia, no n eva radio da scouté su, mánco che mánco televijion da cialé, se fajonve i compiti e daidonve a fè velch fat de cesa. Da sëra davò cëna se dijëva su l rosare e delongo davò jonve nte let. I dis de festa l eva da nuof che se jiva a La Plié a mëssa auna a duta la fameia, se ncontáva i parenc e i compagn che no s’ava vedù per duta la setemana. I gragn davò mëssa i se ciapáva al osteria per se beibe n vin brulé o n punc ntánt l inviern; l eva n di da sté auna, desferent dai autri, plajëol mascima per le ële maridade che le se perdëva via da le giornade dute compagne de la vita da bacagn, chi dis che no lasciáva desegur no l temp da sté fora dal laour de la fameia.

A sté nten paisc coscita foravia, ence se pico, le domënie o cánche i dis i se slongiáva, l eva ence l temp de se matié deberiada. L plu bel juoch l eva bate al poltro (a nascondino): se passáva ore e ore a se scone tres plu da da lonc e tres plu nscondon per no se fè ciapé, e po’ core de duta prescia per rue pruma de chi autri per no mossei spò sté a la conta. L eva n juoch de fantajia, de astuzia e de sveltëza. D’inviern nveze se jiva a fè ciaval co la luosa, se se matiáva co la nei, tánt da ester duc moi che ne vegniva le bugánze dal freit ajache la mondura la no n eva de segur de le plu adate: deguna giacavento, nos tosate no podonve se vestì le braie ma mefo ciauze de lana fate n cesa, tegnude su dan vegle làstico, ciavac con plu iega daite che de fora. gana stories

33


N juoch che fajonve da spëss nos fradiei via per le sëre d’isté l eva chël de fè la clascifica de le vacie che tournáva da la pastura; le ruáva n fila indiana, una davò l’autra: la “Bianca” l’eva la pruma, l’“Orso” la seconda o alincontrario (vigni animel ava suo inom, l eva come un de fameia!). Vigni sëra se scrivonve ju la clascifica sun n sfoi, coche se fossa sté le tape del giro d’Italia. Fajonve ence l tifo, ié scometonve su… No me recorde autri juosc fac deberiada, senoauter chël de jì da d’aisciuda coi miei fradiei (duc plu gragn de mi) su per l Col de Lana a cherì munizion (mascima patrone) lasciade n temp de viera e che co la deslebiada de le glac del inviern le rispontáva su. I miei fradiei, de scondon dai gragn, i giouriva le patrone e i deva fuoch a la polver che l’eva daite. Mi cialáve fit e con tánta poura, percieche savëve benon che chëst l eva n juoch assè pericolous. Perfortuna no n é mei suzedù nia. L plu dei viadesc mi me matiáve da sola, coi sasc de dute le forme e de duc i colour e con toc de matons rosc. Nlouta i “giocattoli” comprei i eva na rarité, le matierie se le nventonve o se le arjignonve su nos tosac con noste mán. D’altronde sonve duc nte la medema situazion economica, no n eva l cajo de se nvidié un con l auter, no se cugniscëva n auter modo de vive auterché l nost, chëst percieche le relazion co le val foravia i eva scialdi puoce. Mosse dì valgò che mia fameia l’eva privilegiada de sto viers: grazie a la gran pascion che i ava mio pere e mia mere per l lieje, me recorde che onve tres nte cesa l “Corriere dei piccoli” per nos tosac, la “Domenica del Corriere” per mio pere, “Mani di Fata” per mia mere. Chësta l’eva aboncont na ecezion ntel paisc, mio pere se nconsentiva chëst luscio (demè chëst!) come na gratificazion, percieche l ava mossù lascé la scola bele n terza elementare e jì a laoré cánche l eva ncora n bocieta, davò che l eva resté orfen de pere ntánt la pruma viera mondial. Cánche vegniva l’isté, per nos tosac volëva dì mossei se mëte a laoré, per chël che s’eva bogn se mossëva daidé nte cesa, n campagna e nte stala. Dute le forze che se podëva douré nte na fameia le mossëva ester sfrutade. I ëi i jiva a visé le cioure, le tosate le mossëva fè i fac de cesa. Mi, a set - vot agn mossëve lavé ju i piac, spolveré, lavé la salata nte la iega freida del festil de fora. Mossëve sarvié nte ourt, trè treina senza lascé via gnánca n fil de fen, percieche dut, ence n pugn de festus, i eva de valuda per souravive. Chisc l eva duc laour sfadious e che ne tolëva via temp a nos tosac che volonve la liberté de core e se matié, nveze mossonve sté drio al ritmo dei gragn. Na manscion che me pesáva trop l’eva, per ejemple, chëla de jì a tò la iega cánche sonva sa mont a fè fen, la fontana l’eva da lonc e se mossëva sté chero atenti de no rompe l fiasco; se mossëva ence jì a tò la iega per cuoje la polenta per fè da marëna nte la ciasëta del tablé. L eva chëste picole nciarie da tosac ma che le jiva a ne tò fora dai nosc divertimenc. Se fajëva fen su per i prei de Col de Lana, ërc e descomedi: l laour per i gragn l mossëva ester assè da fadia, per nos tosac enveze l eva da stufé. Chël che me savëva bel da fè sa mont ntánt che i autri laoráva l eva jì a coie glesene, muscions, èjie e auter ceblam. I n’ava nsegné a cierne fora le pomole bone da chële velenose: chëste sci, chëste no…ntel medemo temp savonve ulache l eva la iega bona, chëla da cherscion, e ulache l eva chëla ria con ite le beándole, dei filamenc sotis e blánc che i eva per velch rejon trop pericolousc da mossei cialé ben de no sei beibe, tánt da mossei se tò la iega nte la mán pruma de se la trinchené. 34

gana stories

3

Me ndentëne mefo ades ci nou che on ciape ite a ste nta mez a la natura, sul frutam, sui animei e su ci che l é o che l podëssa ester pericolous. Bele da tosac nsu se rangionve da soi, degugn ava temp de ne sté drio o de vegnì con nos. Mossonve savei desferenzié ci che fajëva ben da ci che l eva mel; mossonve cugnësce ci che l teritor l ne deva de bon da chël che l podëva porté dei risći: difati mi è mparé che se mossa sté dalonc dai 4


Ricordi de na vita da tosate lersc cánche l tempieia percieche i tira la sita. I maestri i é stei troc, plu che auter chi pratizi, davoprò chi ruei ca da la teoria. Cugnisconve ence dute le ierbe bone che se podëva mangé e che deberiada le ruáva nte nost venter. Nlouta no s’ava gran preteje, no n eva bujegn de chisssacié o che ruáva da chissaulà, chëst percieche no s’ava trop a ci fè co le jent del dintournvia e no se se metëva a confront coi autri; mefo nte le boteighe velch outa se vedëva robe nuove che fajëva vegnì la gola. L mangé l eva assè scemple, la speisa l’eva chëla fata n cesa. L pán l vegniva cot ntel nost fourn doi oute al ann e po’ metù a sicé. Puoce oute se compráva pán blánch, laprò se mangiáva l ciociol del porcel de cesa. No n eva de segur no l ciociol che se compra ades, chël dut ros senza degun gras e senza deguna sou. Le mesane de ciociol le vegniva sfumiade coi ram de jeneiver per dis e dis, e le restáva salade ite a la longia. Col ciaut del isté l gras l deventáva ránc, chi no se recordelo chëla sou coscita ndesplajëola nte la bocia…ma auter no n eva da se paré la fiaca, senò n può de formai, chël megher percieche la brama la serviva da fè l smauz. Oio no sen compráva, come condiment se douráva l smauz cru o cot, ence da rostì. Se podëva bele ciapé da compré i spaghetti e la pasta de formenton, ruada ite co le tescere al temp de le seconda

L’infanzia de la Anna

viera, ma se mangiáva tres la pasta fata n cesa (papaciuoi, cianciariei, foiadine, ecc.) cota ntel lat per la cëna da sëra e, nte chelche fameia, ence da doman per l gosté. Mangionve balote, polenta, velch viade l schmorn (l eva na delizia!), i riji coc nte la jopa. Se mangiáva cern mefo cánche se copëva l porcel o da le siegre; velch verdura se le ciapáva ntánt l isté via, ierbe ceblade ntei ciámp (giameite, grijoi) e chële regoiëste nte ourt. D’inviern nveze se mossëva se fè basté tres e mefo scianscioni, paricei su prò l lat i eva la cëna di vigni sëra, baratei fora velch outa coi papaciuoi e coi cianciariei. Nlouta no ejistëva l telefono, le nuove su chi che l eva mort, sui nascimenc, le desgrazie l le contáva l postin cánche, a pe, l ruáva adalèrch 2 o 3 oute a setemana co la posta. Se ié tendëva tres al Bruno postin, percieche l ne metëva n consaputa co le autre frazion del comun. Chësta bitudine la se feniva via cánche l neváva trop, d’inviern via; nlouta sautáva ence la lum per dis a la longia e mpionve la lumiera a petrolio che fajëva na lum fiaca e da tof, ma che a nos tosac la no ne ndesplajëva ajache podonve se scone ntel scur de la picola cesa da fuoch senza ester ntravedus ntel ji e vegnì de le ombrie. Cánche l smetëva su de nevei, a sté a na regola frazional ruada ca da na vegla tradizion, nte vigni fameia mossëva se dé

ju n component per jì a palé l teriol fin a La Plié. Vegniva fat n teriol lerch puoch plu den metro, assè per fè passé la jent a pe, percieche machine o autri meśi per rue nte le frazion nou n eva. L eva rué per nos tosac l ora de tò fora nosta luosa – vigni un ava la sua – e tourné a jì a scola davò ester stei sarei via per n toch. Chël che me recorde benon del temp passé nfin ai 10 agn l é na gran serenité, fenida pò la scola elementera son juda a studié a Persenon e chilò m’è ciapé co n’autra realté e no n é stè plu coscita saurì. Finchè son restada ntel nost pico paisc, ulache i tosac e le fameie i eva dute dërtánt le medeme, forache chelche tosat che sen steva per conto suo (l fiol del dotor o del farmacista, ezetera), no se sentiva l peis de le desferenzie ntra la jent o i torc ntra la sozieté. Per i gragn nveze no n eva tres n bel vive: mossei sté nte na comunité coscita picola, con dut mesuré, con de le minonghe che no nconsentiva de jì fora de chël, ulache le persone che s’ava dilongia l eva chi de cesa e i vejins e degugn de autri. Chël che conta ncuoi noste mame de chël temp l và decontra a ci che vedonve nos tosac, la realté l’eva chëla de na vita sfadiosa, senza liberté e senza sortide da deguna pert. Là s’eva e là se mossëva resté. Ma ntei ogli de nos tosac e ntei nuosc ricordi l mondo da nlouta l eva e restarà tres na bela e felize patofia.

5

Picerno (3.000 anime zirca, a 20 Km a nord de Potenza, ntel cuor de le mont de la Basilicata) l é l paisc da ulache vegne e ulache è vivëst nfin a 11 agn. Mi no steve nte paisc, no sonve una de la zité, i miei i eva bacáns e vivonve n campagna, dalonc 2 Km da la vila ulache jonve a compré ite ci che onve debujen, per velch cherte, per jì nte gliejia, per le sepolture, per l dotor o per la farmacia, per jì a scola, ezetera. Le cese de campagna i eva dute foravia, trop dalonc una da l’autra tánt che, per coche l é fat l teritor, no se vedëva auter che monc e coi; difati i momenc de comunité fra i gragn e ntra de tosac i eva scialdi puoc, se se ciapáva mefo cánche l eva ora de se daidé fora nte velch laour, per ejemple cánche l eva ora de semené, de sejolé, de ferlé, de vendemié, n ocajion de siegre o nte le freide sëre d’inviern per cater ciacole e n bon got de vin sentei GIACOMELLI A., Il che Librosclopoláva. nuovo, Milano 1928 GIACOMELLI A., Sulla breccia, Milano 1900 GIACOMELLI A., Lungo la via, Milano 1903 davánt an ciamin gana stories

35


6

Da picola mi no n eve autri tosac che se matiáva con mi senò chelche rar viade che la capitáva; l eva i miei fradiei (son 4 n dut) ma i eva duc maious de mi e i ava bele n laour e puoch o degun temp per se matié: i juosc i eva aboncont tres n sperlongiament de chël che l eva l laour de la campagna, mei n juoch e basta. Jì a scola per mi l eva trop descomedo, mossëve jì a pe, mpera con mia sorela cánche jive n pruma e secona elementera; i agn davò sonva da sola, forache velch outa che ciapáve valgugn per strada… L viade che mossëve fè l eva na streda salejada, plena de polver d’iste e con dut n paltán d’inviern, na pert n plán ntamezite n fit bosch de ciastagnere, na pert plena de bric con duta na peronera che l la me fajëva vegnì l baticuor: n ru che, cánche l pluovëva, l ava le iege talmente grosse e limose che al passé via volëva n adiment che no duc ava. Me fastidiáva ence trop i musc neigri, de sciolito trei, liei auna un davò chël auter e tegnus davántfora dan boschier, i eva de ritorno dal bosch ciariei fin che basta de fascine per sciaudé nte fourn, mi me parëve demez da la strada plu che podëve o men sciampáve su per n teriol dilongia e spetáve che i passe. Po’ 36

gana stories

l eva doi ciáns fora da na cesa davejin la strada che i me baiáva vigni di che passáve, a dì l vero i baiáva a duc! Cánche sonve ntei paragi pensáve tres che i no se encapissa de mi, gián m’esse sparagné de rué prò a dute chëste situzion ma no n eve poscibilité de ie sciampé. Velch outa chël viade l lasciáva lerch ence a de le marevoie. Da d’aisciuda, per ejemple, sul our de strada podëve coie ciof de Sán Jann e viole per la maestra, ntourn jugn cherscëva le pierie, da d’auton le moie e le ciastegne. Del temp passé a scola, no n è memoria de jousc o auter che se fajëva ntánt le ore o a ricreazion; me recorde demè coche me cialáva stort i tosac de la zité, no mefo mi ma ence chi autri compagn nciasei n campagna, i dijëva che sonve da “foravia”. Ntei agn Cincánta nos tosac no onve “giocattoli” de deguna sort, se se matiáva da soi o deberiada coi autri, se ciarmëneva su ci che se ciapáva ntourn per se nventé juosc e matierie, se se giaudáva dalbon trop col puoch che onve! Me recorde l mio vive da tosata de nlouta plen de serenité, nsomiáva trop a na bela patofia! Puoch dalonc da nosta cesa l eva na grana

nojèra con de grosc ram: l eva l elber de l’altalena ulache ntei dis de bel stonve nos fradiei, se spenjonve deberiada, a chi che ruáva plu n su nfin a toché le foie del elber coi piesc: se sgoláva! De setember via, cánche la ierba del pre davò cesa la scomenciáva à nśelì e souravia restáva n può de stram davò che i ava ferlé l forment, sentei su breie de len, nos fradiei sbriscionve ju per na picola ërta, fajonve le gare, jonve a capotole, se la ridonve de gusto, l eva trop da se giaude. Cánche pò ruáva e piáva ndavò via le zirghe e le sgoláva via basse dute auna, nos se armonve de longe fascine e proònve de le buté ju ntánt che le passáva; mosse dì che no son mei stei bogn, ma no desmëtonve! A mi e a mio fradel ne tocáva jì a ie tende a doi vacie e a doi cioure nte pastura e, nte na picola locia de roure, ginestre, cerejins e velmenere, jonve a cherì le coade dei spozen: ntamezite al foiam ciaponve fora ste picole coe con ite i vuof o i pichi spozen senza plume; sedenò, senza se fè spié, jonve drio a la mama spozen che, desfidenta, la portáva l mangé ai pichi; chëst l eva n juoch bel gaist, da se venturé!


Ricordi de na vita da tosate Nte la court de cesa, velch viade, se mationve a “mazza-tac”: s’ava debujen de doi lens, un plu lonch e un plu curt, la braura l’eva chëla de tré per aria l len curt e l bate con chël lonch per l fè rué l plu dalonc poscibile, pò serviva bona mira per bate col len curt, da ulache l eva rué, l len plu lonch metù nten luoch dezedù davántvia; l eva gare che no feniva mei e se mossëva se defende da chi che proáva de mbroié! Da spëss me matiáve da sola a fè la paruchiera, fajëve ite le trëce ai ciaveis de le panocie, sedenò venëve stofe che l eva foie de le cane o foie del elber de la ua maciade su dal verderam. Nte cesa me matiáve a fe la “grana”, me fajëve ite i uf nten suiamán o nte na tovaia per avei na gran gonela e me metëve na canevaza sul venter coscita da speté n tosat, autramente me metëve doi sasc biei plac ntei ciauzei sot l talon ite e eve ence mi i miei biei ciauzei coi tachi e…me fajëve de bele ciuriade!! Nlouta, no se bramonve per bujegn foresti, nos tosac no se nvoionve per roba che no podonve avei. Bele da pichi nsu mossonve daidé i gragn nte desferenc laour: jì con bestiam, jì a tò iega nte la fontada foravia, coie su le spie nte ciámp davò la regoiësta; l laour l eva vedù n cin come n juoch; i cruzi e le gran fadie le tocáva ai gragn, nos no le sentionve e mánco che mánco savonve che n podëva ester. La speisa l’eva desferenta e n ova sourafora assè. S’ava puoch de plu de trei etari de teren ndut, n gran pert laoré su, demè na picola locia lasciada per la pastura de doi vacie, doi cioure e n musciat; chëst l bastáva a na fameia per na sort de vera “autarchia”. Se compráva foravia ben puoch: l sèl, l verderam e l sólper per i elbri da la ua; la soda per fè l saon, velch stofa per guánc; le ciauze la le cujiva su mia mere co la lana filada su la mazëta nte le sëre via per l inviern sentada ju prò al fuoch, coles le ciauze e le maie le vegniva ncoloride nte la iega boienta cota su con chël che fesc ite le nousc sul elber (mallo) e da blánce le deventáva vërde scure. Onva l forment che l vegniva porté, cánche n eva debujen, al molin per l majené e fè farina che serviva per paricé l pán; l di che mia mere cuojëva l pán, per nos tosac l eva n di de festa; l eva n bon tof per duta la cesa e pò l eva la pizza, de sciolito al pomidoro, ma ence col zucher e col formai.

7

Onva l forment che l vegniva porté, cánche n eva debujen, al molin per l majené e fè farina che serviva per paricé l pán; l di che mia mere cuojëva l pán, per nos tosac l eva n di de festa; l eva n bon tof per duta la cesa e pò l eva la pizza, de sciolito al pomidoro, ma ence col zucher e col formai. Onva le fave, i cëjoi, fajuoi e dute ste cejerele de ciámp, l eva i scianscioni e le ierbe de ourt; nten pico toch de teren ulache mossëva ester n bon cin de iega che corëva, mia mere vigni di la laouráva per fè crësce pomidori, peperoni, fajuoi e autre cibarie, deberiada metude sun taula bele frësche via per l isté o metude via nte le despense per l inviern. Onve tropa fruta n dute la sajon; me recorde che nos tosac se rampiconve su per i cerejer o su per i perer, de biei risći ma dut da ride! Sui perer se rampiconve ence per jì a coie l visćio pruma de Nadel. Onva na vigna che ne deva l vin da beibe per nos de fameia; a nos tosac ne nteresciáva demè de la ua, da cánche la chersciáva a cánche la vegniva coiësta, po se jiva ntourn a cherì pichi grapoi de ua sconus tra l foiam, sciampei dal ogle de chi che ava fat l regoi. Onva l lat e l formai, ma la roba plu bona l’eva la puìna apëna touta fora dai pavarons. L eva na festa per nos tosac ence cánche se copëva l porcel, percieche l eva la ocajion de fè vegnì i parenc e i vejins de cesa per daidé prò al fenì via

(mio pere bele l di mpruma l guzáva i grosc cortiei) e a paricé i scialam e a mëte via dute le pert del animel, acioche no se pierde o se buté via gnánca n toch. Debota vigni di mia mere la pariciáva de duta prescia, mascima nte la sajon plu da laour, n sfoi o autri tipi de pasta da cujiné su laprò le cejerele de ciámp, l lat, i scianscioni, l pomidoro ezetera. Puoce oute, e demè n ocajion de festa, se compráva la pasta nte boteiga, la vegniva venuda despachetada fora e se se la portáva a cesa fata ite nten sfoi de cherta de ntel blef ciaro. Onva le pite e difati nte nosta speisa no manciáva i vuof e otimi amlec. Nos tosac mossonve daidé nte duc i laour, nte ourt o a se rencure i animei (me recorde con ci delicatëza che onve regoiëst le ortie per paricé n pastolé con cruscia per i pichi tachins), stonve ence mefo da na pert a cialé prò i gragn nte sue manscion e speté che i ne clame a fè velch mán mán che i ava debujen. Velch outa l regoi l vegniva baraté con autre speise, coscita da avei le puoce robe che se mossëva se percacé nte le boteighe del paisc, per ejemple l curam dal calighè o massarie dal fever, o da autri bacagn; monëde n giráva puoce e nos de segur nò no ciaponva la “paghetta”! L musc l serviva per trè la legna, per porté l forment al molin per l majené, per porté la iega con de gran botejele da la fontana, dalonc na dejina de metri, a cesa; rar nviade nos tosac podonva monté su e se gana stories

37


Ricordi de na vita da tosate fè na roda su la goba del musc, ma del èsen no se podëva se fidé e valgugn mossëva tres sté prò a ne badé. N laour che tocáva a nos tosac l eva chël de jì a coie su le spie davò che i ava regoiëst l forment: se passáva su vigni canton de ciámp e se cialáva bel polito ntra le stoble che no siebe tomé o che i s’abe perdù ju velch spia; ci che se vadagnáva da chël laour l jiva a mia sorela plu grana coscita che la podëva se compré ci che la volëva, a nos autri bastáva l juoch de la nrescida, la gara a chi che ciapáva plu spie, ma souradut chi che s’ava fat plu e le plu gran sgrafade su per le giame a jì ite per chi stonf biei sëc. I gran i laoráva trop, mascima da d’aisciuda nfin da da d’auton, i se pativa duc i cruzi del laour, de le regoiëste che de ann n ann le podëva ester bone o scherse, de l ers del teren, del gran freit che l podëva glacé via dut (son sui 800 metri sul mer), o n animel che se nzotáva, na boa che risćiáva de vegnì ju e se porté via n teriol o n ciámp bele semené ite, e chissacié auter; nos tosac no se dentenonve de dut chëst, capionve ben puoch de la realté de la vita dei gragn, onva ci che ne serviva e onva chi che se ncuráva de nos, se mationve ntel medemo temp che daidonve i gragn ntel suo laour e vivonve, de chëst son segura, n pesc e trop contenc.

Cuestion Intervista a Mariangela Bruneri de Olimpia Rasom

Mariangela Bruneri, nasciuda ai 25 de oril dal 1944, l’é la neza de Tita Piaz. Cresciuda anter Busan e l Vaiolet da beza, anter Busan e l Pordoi da grana, la ne conta zenza coltrine e mese mesure sia vita de tenc bie baticheres. Na rìsola colorada su l’amor, coche l nasc e coche l pel morir, de storie longe e de storie curte, romantiche, feruscole, sconete, platoniche. Dute bele. Na fe8

nestra averta su la vita de na feme-

Fotos:

na che no scon nia e che la ne dasc

1. La mama de Luciana al laour ntei ciamp 2. Luciana da picola, con mia nona vestida col guant da vigni dì, mia śia e doi jermane, su la strada davánt a nosta cesa 3. La clasce de Luciana de cuinta elementare, a La Plié 4. Luciana e i fradiei, damprò a la majon del Nino, sa Daghè 5. Anna sentada ju n pruma fila, (l‘é la terza da mán ciámpa) con sua clasce de cuarta elementare 6. Plaza Plebiscito, ntel paisc de Picerno, 1952 7. Procescion de S. Nicolao, a sté ai riti dei agn Cincánta 8. Stazion de Picerno, con veduda de na pert del paisc

Ladin: Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan

38

gana stories

l met de veder da vejin la vita sentimentala de na tousa ti egn ’50.


Cuestion de baticher. Mariangela Bruneri

de baticher

gana stories

39


2

Mariangela, chi él stat to prum gran amor? L prum amor, mie grandiscim amor, aea inom Mario. Timpruma l me fajea mìngol balar ajache l n’aea dotrei, fin canche son stata bona de l’aer demò par me. Ere coscita enamorada de chel bez! Dapò l’era ben feruscol vè, vigni porta e porton l’era so! Co él fení chest gran amor? El l’era massa gelous... dapò l’aea la man forta e valch outa la ge sciampaa. L vegnìa a me controlar sun Vaiolet, l restaa fora dal refuge per ore a la longia a veder chel che fajee. Se l vedea che rejonae con zachei dapò l me fajea l “terzo grado” e gio zacan m’é stufà. Peissete che doi dis dant de me maridar l me à cerí e l me à domanà se sciampae con el! Sò mare, amò en pont de mort, l’aea l teror de me! L second gran amor? Silvio. Son sciampada dal Vaiolet par jir a l troar sot Saslonch. Son vegnuda ja Pera a pè, dapò con zachei e autostop son ruada fin vin Gherdena e dapò su a pè e l’é spetà vindò n sas. Canche l’é passà l’é chiamá. L se à sperdù. Gio ere beza e el l’aea ja 24 egn e no l volea storie che l’era n melitare. L me à metù sun Vespa e l me à portà de retorn. Fora Pera me spetaa mie pare che con cater peade tel cul l me à fat jir coran de retorn sun Vaiolet. Amores platoniches n’aste abù da beza? Ei, n grumon. Me recorde Silvano ma el l’era semper a messa e dapò amò a messa, ence dant de jir coi schi l jia a messa… m’é stufà sobito. Dapò me recorde de doi todesć, duc doi ja morc. Un, Klaus, l me piajea dalbon ma el no me vardaa nience e dapò Ingo che l sonaa la chitara e l me fajea proar de gran emozion. Dapò ence un da Verona che l me portaa via per l Santner a veder l panorama, ma se mie amor l’era platonich chel so nia daldut! Mort ence chest. Diste che porte sfortuna? Per esser i egn Cincanta t’ere belebon ledia de viver chisc amores e fosc tu jìe ence contra na cultura che no pervedea chest met de viver. Èrel rebelion la toa? 40

gana stories

Mia mare la era n muie severa e dut l contest l’era n muie tradizionalist. Me recorde che la me manaa a scola co le ciauze de lana che fajea la giava da Pera e me tegnìe demal. Coscita a jir a scola me mudae le ciauze de lana con chele de nylon e i ciuzé dal tach che Licia Soraperra la me lasciaa te n ciamp, sconete sot n alber. Ma se per cajo mie pare vegnìa a me tor a scola... el l vedea pa ben le ciauze e i ciuzé ma cogne dir che l me tegnìa la sćiala, l me capìa. Mia mare me aessa volù con cinch lauree e n lurier de nonzech. Ma a mi no me piajea studiar. Volee doventar infermiera. Canche é podù jir a scola a Maran – e ere ence brava - i me à manà demez percheche ere massa viva e feruscola, ma descheche son semper stata! Fin da beza. T’ere dassen n spirit ledie! Ere coscita e bon. Peissete che en seconda elementara aee trat l ciapel del maester de religion, n preve benedetin, ju per closset e spenjee e spenjee percheche l jisse dò l’aga, ma no l jìa… A oute, sentìe mia mare che dijea, desperada: “i me l’à baratada te ospedal chesta beza!” Erel te chi tempes ence de autre beze che aea na vita – dijon “libertina” o ereste la soula a rompir tabù de amor e ses? Siane ben de pece enlouta… l’era amò i egn Cincanta e prumes egn Sessanta, tu cogne capir i tempes. Ma jìe pa a messa ence gio dute le domenie e jìe ence a me confessar. Ge dijee chel che fajee coi moroji (ma a la dir duta no me sentìe pa en colpa per nia), ciapae da dir sù i scioliti Pater, Ave e Gloria e dapò jìa inant dut desche dant. Che erel pa che te fajea enamorar? Me enamorae de na persona da la veiada. Sentìe i pìcoi pavees tel venter, descheche se disc, canche chesta persona me vardaa. Dapò me engaissaa la ousc, sensuala, bassa, fosc più che la parbuda fisica. Sentìe zeche da ite da coche i me vardaa e da coche i me vedea. N’outa l’era proprio bel, no crese che aldidanché i sie amò bogn de sentir dute chele emozion.


Cuestion de baticher. Mariangela Bruneri E tu co fajeeste a far enamorar? Na outa un me à dit che l se à enamorà de me da coche magnae. Canche un l te piajea ma tu a el enveze no? L’é ben sozedù, ma canche capìe che no l’era verso lasciae esser. Te aste mai domanà percheche tu piajee coscita n muie? Peisse per mie spirit ledech, algegher, ligherzin. Ma ence ajache ere la neza de Tita Piaz, la fia de Pia dal Vaiolet. Raprejentae n muie de robe. Ere n spirit ledie, rebestech, anticonvenzional. E chest piajea. Soraldut te chi tempes. Ma canche te ferata te à tacà boton Spadolini [l politich] no l podea veder che t’ere n spirit ledie…. Ere ence belota enlouta. En chela di ere eleganta, vegnìe de retorn da na beliscima setemana passada a Roma con n beliscim amor e chesta legreza chi che te é apede i la veit. El l’à vedù chest. Co éla stata? Siane su la ferata per Busan da Roma. L me passaa sot man pìcoi biliec. Dapò canche sion stac a Bologna l’à manà le vardie dal corp a se tor zeche da magnar e l me à domanà olache jìe e se volee jir a cena con el. Ge é dit de no. Dapò la di dò l’é ruà n beliscim maz de fiores e l’envit per jir a cena jun Busan. Ge é dit amò n’outa de no. No me enteressaa. Ere massa contenta con chel auter. Demò da sera a la tv é capì chi che l’era…. gio enlouta no me cruziae pa tant de politica. Can nàscel pa n amor? Te chel moment olache manco tu creis tu scontre na persona che la te fasc bater l cher. Pel esser n joen, n veie, n bel, n burt. Ma te vegn l baticher. Che se fàjel enlouta? Se lascia che l bate e se l’é zeche da bon se se lascia jir. Ence ades? Ades l’é egn che no é più nesciugn e no voi più nesciugn. Son contenta coscita e stae ben coscita. É vivù na vita piena e no me n’é recor de nia. Cogne dir che me endespiasc se valgugn à padì per chest mie esser ma a vardar endò se veit che la cognea jir coscita. Ma no l’é pa dit: magari pel esser che na di o l’autra troe ‘l’anima gemella’! E se chesta anema aessa 30 egn? Amò miec! Chi de mie temp i me sà massa veies! Fossa proprio bel. Fossa da grignar me sentir dir: “Vosc fi me à dit…” e saer che l’é mie om! Coluna él pa stata la storia più bela? L’é dut stat storie bele. Chela de Mario, la pruma gran vera storia, che bela! Me recorde che na outa d’istà son vegnuda ju dal Vaiolet e son jita a l spetar fora da la frabica de acial a Busan olache l luraa d’istà. El no l me spetaa e canche l me à vedù se aon fat n braciacol tant strent e fort che amò recorde chela emozion! De Almo ence é de bie recorc. S’aon maridà che ere proprio joeneta e aon abù doi beze ensema che ades le é grane e proprio valente. Co fenìel n amor? Bastaa che un fajesse n fal de ortografia e l me jìa debot ju da calandar! No podee tegnir fora na persona che scrivea mal! Ma la fenìa ence se i dijea mal de mie amiche, se i me tolea la ledeza de aer mia vita e mie amicizie… Canche i volea me cambiar. Ma ence canche i dijea zeche contra mie fie. Ma soraldut canche i volea me tor mia ledeza.

3

4

gana stories gana

41


Cuestion de baticher. Mariangela Bruneri

5

La storia più longia? La storia più longia con chel da Unejia, cinch egn. Chela più curta? Crese che sie stat chela con chel da le casse da mort. Fenida demò percheche soa femena aea capì ‘l’affaire’… doi meisc en dut.

Fotos: 1. Da pìcola sun Vaiolet 2. Sun Vaiolet con so amica Serenella 3. Mariangela che va a crepe 4. Con amisc de joentù 5. Mariangela con n amich 6. Mariangela con so pare Carlo Bruneri e so mare Pia Piaz

42

gana stories

6

Chela più particolara? Con un che se dijea gay, ma gio no ge é mai cherdù. Amores con femene? Assolutamenter no! Ses estrem? Mai!!! L’ultim amor? Un da Genova. Na storia zenza adie? Con chel da Roma. Che pascion! L’om più enteressant che tu as cognosciù? Chel da Roma. Stries mazedes tl fuech La femena più enteressanta? N muie. Ma ades desche ades, mia amica Nadette Bertolini da Ciampedel. Che peisseste canche die ‘enteressant’ per n om? L met de esser, de viver, de se prejentar. E per na femena? Na vita piena de enteresc e de atività, l’esser bona de star en pè da soula, l’indipendenza te dut. Aste n muie de amiche? Tropes amisc e amiche. Ge dae n gran valor a l’amicizia e crese de esser na bona amica ence gio. Varde de esser semper canche le à de besegn e me piasc che le sie canche gio é de besegn. Veiste amò i veies amores? Na, canche na storia la é fenida, la é fenida. Però n muie me chiama per me far i augures canche fae i egn o per autre ocajion. Con Almo, mie ex om, son semper en contat e sion ence bogn amisc. Se vedon e se la conton ence percheche soa femena la é proprio valenta e da ferstont. Ence con ela sion n muie amiche. Zeche per serar sù chesta ciacolada sun enamorament, amor, ses e sentimenc? Dut ta la vita śira entorn a chisc. Fajesse dut da nef e son contenta de aer podù far chel che é fat. No me n’é recor de nia. É arjont na bela serenità e son contenta de mi vita. É dat n muie e ciapà amò de più de retorn. Stae proprio dalvers e me piajessa che autre parsone proasse chest sentiment de serenità.


DOSSIER

Se se n jon da ciasa per se l vadagnar... Cësa de stries

Recorc de Catina e Maria Deluca, touc su da Lucia Gross doi touse da Poza a lurar te zità I bec à empienì mia vita Catina la é nasciuda sa Meida del 1929. Dant da ela, te majon de Vito de Nenucia e Maria Florian de Ciout, l’era nasciù Vito del ’24, e Maria del ’27 e dapò del ’31 l’é ruà Milio e en ùltima, del ’38, Carmen. Catina la luraa a ciasa, la didaa te pra e te stala, ma l’era besegn de scioldi.

”Mie fra più veie, Vito, l’é jit a emparar l lurier da mecanico, ma dò no l’é stat stat bon de troar lurier chiò entorn, l’à cognù se n jir en Svizera. Gio é scomenzà del ’46 a far la bambinaia, e dapò é fat la inserviente te consultorio. Me piajea n muie i bec, e na dì me recorde che sun Gioia o sun Alba, é vedù n articol sul lurier de “puericultrice”. Dò pech temp l’é vegnù cà don Simon, e l me à domanà se aesse volù jir a Trent a far la scola per puericultrice. Gio ge é dit che me aessa sapù bel, ma no saee se fosse stata bona, aee paura che me encresce. L’era da far n an de scola a Trent, a l’IPAI, e dò n an podee lurar, i dijea che se vadagna ben, e aesse podù manar scioldi a ciasa. Coscita é fat domanda, e na dì i me à portà la letra jun stala: i me tolea! Me é vegnù na roba daìte, me é pissà: ”Che una che n’é fat!”

Trëi stries

gana stories

43


Ai 18 de oril del ’52, de 23 egn, son jita a Trent. Che dalonc che me saea! Da Nadal i me à lascià jir dotrei dis a ciasa, perché me aee ciapà la difterite dai bec... ere stata te ospedal, e aló podee ge dar da magnar ai autres bec malé... N meis dò aer fenì la scola ere jà a Bologna. Na dì te scola l’era ruà na femena che la spetaa n bez, l’era proprio na “sciora”, duta bela fornida, enscinamai co la ”veletta”; i me à chiamà te ofize e l’à dit che per ela podee jir ben.... e gio me é pissà: “Mio Dio ades olache rue!” A Bologna son stata 10 meisc e me é troà ben. Me é sobito afezionà a chel pìciol che aea inom Andrea, e coscì no me encrescea nience tant. I era riches, gio jie

semper co la sciora e l bez, jiane ence al Lido de Venezia. Na uta sion jite col “ferry boat”, la sciora vidaa l’auto a jir ite te chesta nave... che marevea! E al Lido, la pruma outa che son jita te ascensor da soula l bez de l’ascensor l me à fat far trei giri dant de me lasciar desmontar, percheche l’à vedù che no ere usada a chele novità... Dò son stata a Verona, e dapò a Treviso, ma aló no stajee ben, e son stata demò n meis. La diretora de la scola la me à ence cridà che no ere bona de star... Dapò del ’56 son jita a Roma, olache son stata béleche 7 egn. I aea 2 bec canche son ruada, e dapò n’é ruà autres doi. L’era na familia de avocac e scioldi i n’aea teis:

i aea la cameriera, la coga, l’autista, la guardarobiera. La prua mesa giornada che aee de libero da poder jir fora, la sciora la me à dit: “non si lasci incantare da nessuno, perché qui non sono come i giovani delle vostre parti. Stia attenta!”. E gio aee tant la gran paura che no me lasciae arvejinar. Dò n meis la me à dit: “Lei ha fatto rivivere Luca (l secondo di fies), la bambinaia di prima lo lasciava nel box e non gli parlava mai... ma anche lei, se non si fosse affezionata a Luca, sarebbe tornata a casa, vero?” L’aea capì tant che me encrescea. L raport con chest pìciol l’é stat fondamental. L pensier l’era semper a ciasa, a mia mare, e ence ela l’à tant cruzià, e preà che troassane la strada giusta. Dant de jir a Roma, percheche no la se cruzie massa, ge aee dit ”chi da Roma dapò i va a Cortina, coscì vegne a ve troar”. No l saee pa, ma l’era vera, e canche son ruada a Cortina é fat chiamar mia mare al telefon jal Fritz e son vegnuda a la troar. Jiane al Savoy, e dant a La Meridiana, che i bec i jia a scola colassù. Me pissae, “se i me vedessa a ciasa!”. Ai 17 de setember del ’63 son vegnuda en su e ai 26 de otober del medemo an me é maridà. Del ’59, canche se à maridà mia sor Maria, se aane endò vedù con Paolin, che l’era vegnù a touse canche aee 20 egn e dapò no se aane più sentù. Enlauta l’é vegnù a parlar e dò l me à scrit canche ere a Roma, e chel uton l’é vegnù ju a me tor... I bec à empienì mia vita... me recorde che n an o doi dò che ere a ciasa i é vegnui a me troar da Roma e l terzo fì, Vincenzo, che l’aea 6 egn, i me à dit: “Ma Tata, ti sei sposata? Quando diventavo grande volevo sposarti io!” Dapò é abù da far coi mie de bec: n’é abù 7, un l’é se n jit sun Paradis da picol e i autres 6 i é gregn e valenc. Duc disc ben de ic, e son contenta.”

Fotos: Ti retrac de chesta piates Catina con i bec che la vardaa via ju per la Talia, e a Roma con soa sor Carmen. A dreta Maria, che a piata 46 la é ence con le doi sores più pìcole, Catina e Carmen

44

gana stories


Recorc de Catina e Maria Deluca

Me encrescea tant che lavae i patac co le lagrime... Catina no l’era la soula che te chi egn se n jìa da nosce val per se vadagnar valch te ’ste zità. Chele che no aea scole o spezialisazion, le jia a servir... anter cheste ence soa sor Maria.

“Ades i ge disc “colf”, ma enlauta i ne dijea “serve”. A mi me encrescea tant... peissete che de 14 egn son jita n meis via Sen Jan, via l’Ejator, a far la masciara. Jìe via da doman e vegnìe a ciasa da sera, e lurar no me saea pa burt, ma me encrescea tant che entant che cerìe fora i patac i lavae con le lagrime... Dapò é lurà chiò entorn, per un o doi isté son jita via l Fritz a far la cameriera, e entorn la fin di egn ’40 son jita ite da Bepin Soraperra e la maestra Bianca a lurar te ciasa. Tal Soraperra l’era sciores da Firenze che vegnìa en ferie, e i me à domanà se fosse jita ju da ic a far la serva. Gio aee ben gust de veder Firenze... Me recorde che la maestra Bianca la me aea dit: “se vuoi andare, almeno polenta forse gliela saprai fare”, no sé, fosc no la volea che vae, o la pissaa che ere massa “da mont” per jir te zità... no sé se l’aea rejon... aboncont son jita, ma no ere bona de star. Stajee mal, no sé se l’era percheche me encrescea o se l’era l’aga, che i aea l’aga da l’Arno filtrada, ma dò na setemana é menà la feida... Son vegnuda a ciasa e dapò, me sà che l’era del ’51, son jita jun Busan. N om e na femena che vegnìa en ferie, amisc gana stories

45


Recorc de Catina e Maria Deluca del Capo cantonier e de soa femena Vitoria Gotarda olache ere jita a emparar a cojir, i ge à domanà se i cognoscea na tousa che vae a far la serva. Son jita, e i prumes dis seghitae a pianjer che me encrescea. Dò trei dis l scior l me à dit: “Se proprio non vuoi rimanere, c’è la corriera, puoi andare a casa. Hai due ore di temp per pensarci e decidere.” Me saea ben burt vegnir la ciasa e menar endò la feida... é dezidù de star e dò pian pian me é usà. Son stata ju da d’uton fin d’aisciuda, dapò d’istà i vegnìa su en ferie. Te chi meisc é ence emparà a far da magnar (no demò polenta...), me recorde che la sciora l’aea doi frades che stajea davejin e i aea l frigo, e jìe semper a portar e tor la roba da magnar che i ge tegnìa te frigo. Dapò son stata a Genova, l’era ence na sciora che vegnìa chiò en ferie, e l’aea 4 bec. De chi egn me é restà de bie recorc. Me recorde i fiores, che i me piajea n muie, e a veder i vidores fiorii che l’era ju per ste zità, restae proprio encantada. Dapò me recorde la televijion, che chiò enlauta no la era amò, e canche valch outa podee star a vardar la televijion me saea n gran bel. Dapò la sciora da Genova la me aea contà de na nave beliscima, la me aea eprometù de jir ite a la veder, e l dì che sion jite no aane dò ne una ne l’autra la carta d’identità e no aon podù jir: son restada tant mal... E dapò i bec, soraldut l terzo di 4 bec che l’era a Genova, Francesco: l se aea afezionà n muie e me saea che l me volesse più ben a mi che a soa mare... Egn dò la sciora la é vegnuda a me troar con chest bez, gio ere jita a proveder: i me à spetà trei cart d’ora e dapò i é se n jic e no é podù i salutar. Che gran recor che me n’é abù... Dò son stata amò a lurar ence a Verona e a Bologna. A la fin la voa de veder l mondo la é stata maora che l’encresciujum. Del ’59 me é maridà a Poza, ma no é podù molar le valisc nience dò, percheche mie om Luigi l’ensegnaa e cognaane jir olache i lo manaa: dant a Tione, olache l’é nasciù mie doi fie, e dapò a Cles e Ciavaleis. Demò canche l’é jit en penscion aon podù zacan vegnir a star endò a ciasa, a Poza!”

46

gana stories


Trëi artisć dl’ ilustraziun - n gran ejëmpl

Franz Lenhart, Gino Boccasile y Hubert Mumelter Atira do la pröma vera, canche i paîsc de nostes valades à indô metü man da se trà sö economicamënter, àl scomencè la perioda di artisć che â l’inćiaria de depënje placać de publizité. Al ê debojëgn da ti dè indô importanza y na valüta ala contrada, le panorama de na localité turistica â da gnì retlamisé sciöche vigni atra cossa. I paîsc dles Dolomites â insciö scomencè, de cherdè adalerch artisć cun na buna abilité de perzeziun, che foss stà bogn da rapresentè la contrada y sü abitanć tles carateristiches plü essenziales.

Test y ilustraziuns de Marlene Kostner

Franz Lenhart, nasciü a Bad Hering – Nord Tirol tl 1898, é zënzater le plü conesciü danter chisc artisć. Al à realisé n numer altiscimo de placać sö comisciun dles localitês turistiches, nia ma dla Talia, destinà a de vigni sort de manifestaziuns y avenimënć, suradöt tl monn dl sport. L’artist gnô invié a vijité i paîsc plü conesciüs, por rapresentè la contrada y inće por depënje la moda da laôta, por fà conësce a düć sciöche la jënt se vistî por jì coi schi, o por fà sport. Tles operes de Lenhart, ê i abitanć de n post la figöra prinzipala de na composiziun, la contrada incëria deventâ la scenografia dles ativitês sportives che chisc personaji fajô. L’artist de Tirol depenjô suradöt: chi che jô coi schi, alpinisć, jënt che jô a pé, te scenars sides da d’invern che d’isté. Al dedaincö é les operes de Lenhart deventades n ejëmpl de composiziun y de imajes por tröc grafics. Ti ultimi agn é i laûrs de chësc artist straordinar de Tirol gnüs fać do y copià dër gonot. Lenhart ti à fat conësce les Dolomites a döt le monn. Gino Boccasile, nasciü a Bari tl 1901, se à trasferì a Milan tl 1932 y é n ater gran artist dl’ilustraziun. So stil dër personal le à fat conësce te püch tëmp y les vidrines dles botëghes plü conesciüdes da Milan à tosc scomencè da mëte fora sü laûrs. Le stil fin de sü dessëgns, ti à davert les portes tl monn dla publizité y les inćiaries por sü laûrs de grafica chersciô vigni dé tres deplü. L’artist à rodè dër tröp, dal’Europa al’America, mo gana stories

47


al é tres indô jü zoruch a Milan. Ći che ti à dè n gran suzès é stè le laûr da ilustradù por les agenzies de publizité, por i dessëgns di libri da mituns publicà da Mondadori y da Rizzoli, mo suradöt por i cuertli dles revistes de moda. Inće Boccasile à realisé na seria de placać da d’invern por localitês turistiches, sciöche Sestriere y Cervinia. I dessëgns dër eleganć de Boccasile adöm a chi de Lenhart, à ispiré i laûrs che iö à fat ti agn 90. La desfarënzia dles operes de Boccasile y de Lenhart ê suradöt tecnica, les inćiaries ê feter tres les medemes, ara se tratâ de laûrs de comunicaziun, l’obietif ê chël, da ti fà conësce al publich ći che al sozedô tles localitês de vacanza. Le laûr de Lenhart é graficamënter plü marcant, le sëgn é sigü, i volums dër stersc, cun la forza de na xilografia. Boccasile à n stil dër fin tl rapresentè i volums dles formes y dla figöra, süa manira de depënje é curada te vigni, inće plü pice particolar. Sües operes ti somëia a n’imaja fotografada, n dessëgn o n’ilustraziun fata tan avisa vëgn definida “iperrealista” o “fotorealista”. I placać originai de Lenhart y de Boccasile pon odëi a Treviso, tla Coleziun Salce. Hubert Mumelter, nasciü a Balsan tl 1896, à studié lege, ê maester de schi, conesciü suradöt por sü dessëgns de caricatöres. Sües operes plü conesciüdes é plënes de alegria y de ligrëza y rapresentëia suradöt la contrada rica de corusc. Al tolô de mira i pröms turisć, che gnô adalerch te nostes valades. I libri plü conesciüs de Mumelter é “Ski Fibel” y „Ski Bilderbuch“, che cunta stories söla nëi, rić de n’ironia sana y ilustraziuns dër da rì. Valgönes stories é inće ambientades söles pistes dla Val Badia. Al à dediché tröc chedri a localitês sön le lêch de Garda, ai paîsc dlungia Balsan y a Corvara.

Chi beliscimi agn 50 Na gran tlassa, eleganza, stil, finëza, chësc é chël che me toma ite, canche i pënsi a chi beliscimi agn 50. Iö sun nasciüda tl 1957, les fotografies de canche iö ê picera é suradöt a blanch y fosch, döt incëria él n zig zag, n gröm de pici beć che fej da cornisc ala foto. Ma les dias ê a corusc, na bela, gran morvëia! Podëi ti ćiarè a na proieziun de dias laôta, â le medemo valur, che al à por me al dedaincö, odëi n bel film. A ćiasa, ùnse veramënter n archif, rich de fotografies en blanch y fosch y de dias! 48

gana

Mi pere, cun na grandiscima sensibilité tl’incadratöra, é stè bun da archité momënć straordinars de nosta infanzia y dla familia. Laôta fajôl fotografies straordinares, por ël se tratâra de n hobby, por nos incö, él n record veramënter unich. Le tati, che é stè un di pröms maestri dla scora de schi da Corvara, al à fat tröpes foto, propi söla nëi y söles pistes. Canche i ti ćiari ai retrać, che al ti à fat a mia uma söi schi, vëighi le stil y l’eleganza de na modela di agn 50, y les dias de

canche nos ên pici, muntri y busiënć, tres bi vistîs ite cun sbetri de lana dai corusc ligri, me dà propi na gran ligrëza! Chëstes ê les tematiches preferides, che mi pere à fat jö cun plü ispiraziun. Laôta êi ćiamò massa picera por podëi aprijé la pêsc de chi agn, mo al messâ ester beliscimo! Chëstes documentaziuns é n patrimone de gran valur por me, valgönes fotografies de mi pere é deventades plü tert la basa d’ispiraziun por i chedri y les chertes che i à spo dessigné dal 1989 al 1991.


Trëi artisć dl’ ilustraziun - n gran ejëmpl

Invern 50 tles Dolomites Tratan les vacanzes da Nadè dl 1989, la familia Costa dl Hotel La Perla da Corvara, Anni y Nesto, me à dè la poscibilité de fà na mostra tl salf dles esposiziuns dl Hotel, la “Galerie Willy”. La tematica ê dedicada ai agn 50, ara se tratâ de cuntè, cun na seria de dessëgns, Corvara y les porsones dl post tratan momënć de sport da d’invern. Chësta é stada la motivaziun che me à sburlé a chirì fora cun gran coriosité fotografies che ess inće albü n significat tla storia dl turism de mi paîsc. I retrać che i à fat do dales foto a blanch y fosch é la maiù pert cun un n corù su. La tecnica é chëra dl ćiarbuncin y dla sanguigna sön papier, i à porvè de ti dè espresciun ai personaji dessignà cun n sëgn dër scëmpl dala “texture” energica, deache ara se tratâ de porsones en movimënt. Al é chi che salüda cun la man, chi che va coi schi, chi che se sënta söl lift da scagns, sta a sorëdl, sona n stromënt o fej festa. Les porsones dessignades ti chedri che i à metü fora ala mostra, é suradöt da Corvara: mi pere, Carlo de Vijo Cajarin, mi berba Salvester, Germano de Mëne, Nesto dla Perla, rapresentà tres te scenars coi schi. Cun chisc dessëgns, ài ćiarè de portè dant la vita y le sport da d’invern, te n paîsc, che ti agn 50, ê söl tru dla renomanza tl monn dl turism. Danter le 1946/47 à Erich Kostner fat fà sö le lift da scagns de Col Alt a Corvara, le pröm dla Talia. Ti pröms agn 50 él sozedü n gröm de evënć, che à daidé fà conësce Corvara y la Val Badia lunć y lerch. Al é gnü metü sö n’aziënda por le turism, na sotseziun dl CAI, na sozieté di lifć. I agn 50 à porchël albü n significat dër gran tles valades dles Dolomites. La mostra à albü tröc vijitadus y me à dè na gran sodesfaziun. Tosc dedô me él gnü dè la poscibilité de dessigné les chertes por le Club Moritzino – Piz La Ila, y le jorantin por la Ütia de Cherz a Corvara. Al ê l’invern dl 1990, y por les chertes dl Club Moritzino – Piz La Ila, me ài tres ispiré ales fotografies fates da mi pere ti agn 50. La modela é mia uma, i me à devertì da fà le retrat da na fotografia a blanch y fosch, da apliché spo le corù ala figöra y dala vistì cun guant sportif ala moda, sciöche Franz Lenhart fajô. La culissa doìa é la Marmolada por i dessëgns cun la modela y Conturines por les chertes olache al é ma gnü dessigné la ütia de

Piz La Ila da sóra. La tecnica che i à adorè, é chëra dl raisplais da corù cun na mina dër morjela. Le cil é de n bröm dër ćiarié, insciö é la figöra dl’ëra y le dlacià dla Marmolada plü marcant. Les chertes che mosöra cm 10X15 é gnüdes depëntes sön cartun grou cun

raisplais da corù, da “aquarellé”. L’eleganza di agn 50, ne vëigon nia ma tla moda, mo inće tla grafica, tl design, tla musiga, tl chino. Ći che i maestri da laôta se à insigné tl gust y tl’impostaziun dl’imaja, é zënza tëmp y tres a tema, inće cun i argomënć da śëgn, mo suradöt chë sort de ilustraziun é tres bela da odëi! gana stories

49


N guant per uni ëura dl di: de Elisabeth Kostner

J.D. I ani ’50 ie i ani dla moda. A Paris, zënter mundiel dla moda, laurovel belau 500 stilisć y tla Talia nasc tl 1951 la cunesciuda ”Alta Moda”. Ma l ie ënghe i ani che la jënt de uni età, ënghe chëla manco dal muet, scumëncia a ti dé na majera mpurtanza al furnimënt. Ti ani ’50 oven abinà ora na nueva maniera de fé i guanc y n adruova ënghe nuef stofs de fibra sintetica, nsci pudova la jënt se cumpré nuef furnimënc for plu y plu bon marcià. I guanc univa vendui te gran butëighes, l nasciova na “moda dlongia la moda”. Ënghe la teenager che ova śën plu scioldi te fuia pudova se vaghé vel’culana o rucins de plastica y l ie propi te chisc ani che l nasc ënghe na moda fata aposta per la plu jëunes. Y defati, marë no se furnì sciche i genitoresc, i jëuni di ani ’50 ulova se tré sëura dldut autramënter y jì contra chël che ti univa metù dant. Atëures sciche James Dean o l ciantarin Elvis Presley fova da ejëmpel per cieche reverda l furnimënt. Te n iede fova la joches de pel y la jeans, de chëles che n ova tan desbutà ajache les fova l furnimënt di gëvaor y di cowboys, pec che uni jëunn ëssa ulù te si castl. Guanc che fova dant mé adatei per lauranc, paures y saudeies deventova l furnimënt di jëuni, ma a scola o sun l post de lëur ne univi danz nia trac sëura.

50

gana stories

Ma cieche valova per i atëures, ne valova danz nia per duc. I ani ’50 fova perdrët mo scialdi tradiziunei, l’ëiles messova for vester furnides da catif, nia mé per la festes, ma ënghe te cësa. L ti univa scrit dant chël che les ova da se tré sëura, n possa propi dì che uni ëura dl di ova n si guant. Cun si New Look che l ova prejentà tl 1947, roces a ciampana fin sota i snodli, na taille drët strënta y na pert dessëura che fajova udëi la figura, fova te chëi ani Christian Dior à dé dant chël che fova de moda. N valgun stilisć plu moderns se lamentova, dijan che la roces longes fajova semië vedli y ascundova propi chël che l’ëiles ëssa gën mustrà, ma zënza gran suzess.

Dior


la moda ti ani ‘50 Kelly bag

Ti prims ani ’50 gëura ënghe Coco Chanel si butëiga y si guanc plutosc scëmpli, joches scialdi saurides da fuies cun butons d’or y roces ndrëtes, univa fac dò da ngrum de sarturësses y sartëures y trac sëura de ëiles de dut l mond. Tla sajon de moda 1954/1955 porta Dior la linia H, che ulova vester manco strënta ntëur la vita y ne sfurzé nia l’ëila te n guant che ne jiva nia do a si formes natureles. Per chësta nueva culezion à Dior giapà ngrum de critiches, plucheauter da pert di ëi che fova usei a n furnimënt che ne n’ulova nia renunzië a na moda che mustrova dassënn l piet y l cul.

Chanel

Per cie che reverda i accessoires messova ciauzei, manëces y tascia danz for passené adum. La tasces univa purtedes sun l brac y uni ëila ëssa gën abù la tascia de Hermes cun l lafin de pel, davia che chësta “Kelly bag” fova la tascia dla atëura Grace Kelly. Nia da crëier, ma bele ntlëuta se lasciova la high society udëi cun cufri y roba de pel de Louis Vuitton y de Gucci, ma chëi che ne n’ova nia l muet ne fova pa nia da manco, davia che la tasces de finta pel o chëles hechelnedes de rafia fajova ënghe si bela paruda. “Zënza ciapel deguna seniëura” univel ntlëuta dit tl mond dla moda y l fova sambën la regula avëi n pitl ciapel sun l cë a jì a teater o a sté n cumpania.

L’atëures, pont de referimënt per la moda de chëi ani, ne fova nia plu blòta jëunes dai ciavëi linëusc sciche chëles di ani ’30 o ’40, ma ëiles plëines de vivanda, da druch y sexy sciche Sophia Loren o Brigitte Bardot. La plu jëunes ova mé uedli per Audrey Hepburn, che fova mpue l cuntrer: na jëuna cun na figura masculina. La frisures fova scëmples: ciavëi curc da tortli o mpue ondulei. La teenager se fajova na coda da ciaval y gën oveles nce la franses ala Audrey Hepburn.

petticoat

Marlon Brando mustrova tl film A Streetcar Named Desire dl 1951 si piet da mustli sota la t-shirt strënta, fajan nsci nascer la dumanda de chësc guant che n ne n’ova mo mei udù.

Per l tëmp liede se trajova la teenager sëura brees sota i snodli y balerina. Gën oveles ënghe l “petticoat”, na rocia lergia, a ciampana, turonda o cun faudes, cun chitli da dessot stares y cun dessënies da ciofes, risses o ponc. gana stories

51


Fanes da zacan

n evënt teatral a La Val de Erika Castlunger

52

gana stories

Le teater n’é nia ma n post de devertimënt, mo al é inće le post olache la sozieté se reconësc. Le teater é por süa natöra dla coletivité, ël fej y à tres fat pert dla storia dl’umanité. Sciöche les atres formes de ert, sciöche la pitöra, la leteratöra o la musiga, él n spidl dla sozieté. Tl teater vëgnel cuntè les ligrëzes y i desplajëis dl’umanité, la vita dla porsona vëgn gonot criticada y al vëgn proponü soluziuns. Bele ti tëmps passà à la porsona sintì le bojëgn de comuniché cun le proscimo pian ia da so corp y da sües poscibilitês. Porchël fej le teater pert dla storia dl’umanité, y sciöche les porsones àl albü sües crises y sü momënć de gloria. Na perioda, olache al é nasciü n gröm de toć de teatri interessanć é dessigü do la secunda vera mondiala, canche la jënt à indô podü mëte man de vire tla normalité. Les porsones â vëia da mëte man na vita nöia y da sintì finalmënter indô ligrëzes y emoziuns positives. Por ejëmpl ti teatri todësc, ne gnôl nia ma laurè sö les tematiches tragiches di ultimi 20 agn, mo al é nasciü inće n gröm de pici teatri, olache an podô odëi sön paladina comedies y toć de boulevard, propi deache la jënt â dantadöt vëia da stè bun y da s’la rì.


Tles valades ladines metôn inće indô man de fà teater, y n evënt particolar y dër interessant é dessigü stè le teater portè dant a La Val, sön plaza de dlijia, tl 1951. Le teater “Fanes da zacan” é gnü metü adöm da Siur Angel Morlang, y por süa orentè él inće gnü rapresentè tratan sis domënies domisdé d’isté. La rapresentaziun dorâ 4 ores y mesa, y al ê inće musiga y toć ćiantà da n cor. Les porsones, che à tut pert a chësc gran proiet ê sura 60, la rëina de Fanes é gnüda interpretada dala maestra Angela Castlunger da Calfosch, Dolasilla da Tarëjia Nagler y Luianta da Maria Alton. Do plü de sessant’agn da chësc teater tan particolar, pon ma se imaginé ći emozionant, che al mëss ester stè podëi ćiarè pro, sciöche feter döt n paîsc à tut pert a chësta esperiënza. Le bojëgn de stè adöm do la secunda vera à ciafè so post te chësc teater. Chilò dessot publicunse le monologh final dla regina de Fanes, tl test original dl maester Sepl Moling, olache al vëgn propi fora le gran bojëgn dla popolaziun de avëi n dagnì miù y de desmentié la ditatöra y les veres. Regina: „Ar’e finida. Düt e purdü. I mius soldas y jogn tumà t’ vera. Les ciases olà ch’ nosta jent viò in pesc y les usc di mituns les implì de ligrezza y allegria – desdrüttes. Les rozzes salta incerch y tira l vire inant al post dla jent ch’e gnüda copada jö y mnada dmez. – I ciastì, olà ch’an aldì stlinghinan nostes ermes y fringhinin i ciavai - mazzà adüm - presc cresciaral erba lassura. Les campagnes, olà ch’al gnè laurè cun suiùs y stracciaris, da duman adora cina da sera tert pur s’davagnè l vire, incoltivades y arbandonades! I prà, olà che l son dles ciampanelles di tierz y l ciantè y l cighè di fameis rindinì cer nüsc crep – deserc! L’ inom, l’unur tl paltàn! – Ah, cich’mi edli à ciamò msè udei. La rovina dl regno d’ Fanes! – Ah, düt

e purdü, ar’e finida. Iö m’ ritiri it tl post, sot tera, olà che nüsc gragn antenac s’ e bel jüs danfora cola speranza tl cör, che do nia tröc agn les trumbettes d’ arjent sones y fesc russurì indò l gran regno d’ Fanes. – Mo al m’sa d’udei danfora che cer chisc crep viaral n iade n popolo che descendeis da nos. – Chesta jent sarà plü attacada a süa tera y fajarà püch cols ermes. Chesta jent laurarà cun buna orentè la campagna, sarà onesta y libera y portarà so inom pur les contrades dl mon. Chesta jent arà la fortüna de cunesc y spo pudei crei in chel gran, vero y bel Dì, ch’ nos ne cunsciun, mo ch’ mess abitè sura i nei y les steres, chel ch’à fat y rigireia düt l bel gran mon y inc nosc bel paìsc d’ Fanes.“

gana stories

53


Ve lecurdon de jì a cialé la mostra

1950 tl mond

L vën emanà la lege per la defendura de umans laurantes che cuntën despusizions mpurtantes sun l’assënza n cajo de maternità, sun i tëmps de alatamënt, sun la scolines coa y la defendura contra l lizenziamënt tl prim ann de vita dl pop. La lege vëij oradechël danora n tëmp de lidëza dal lëur de cin mënsc (doi mënsc dan y trëi mënsc do l pert) cun l 80 % dl paiamënt. Sofia Loren vënc l concurs Miss Eleganza. Liza Taylor y Spencer Tracy tl film Father of the Bride.

tla valedes ladines

L’ ëila, cuer y ana de Josef Kostner tla galaria “La Vita é ERT“ a S. Ciascian

Vegn endrezà a Cianacei la “3-Tre”, la pruma garejèda de Copa del Mond te la Tèlia.

Comenza i lurieres per far su la diga de Fedaia. Dal 1954 i pascoi de Fedaa vegn corii da l’aga.“

1951

1953

tl mond

tl mond

Nvenzion di panuces da tré demez (Marion Donovan).

Ai 2 de juni 1953 devënta la prinzëssa Elizabeth dla cësa di Windsor regina dla Nghiltiera.

L prim automat da lavé besc (n antenat dla mascinn da lavé) vën sun l marcià.

tla valedes ladines Dai 30 de juni 2012 ai 20 de lugio 2012

„L ie n cumbater danter n lauré senzier y lascià jì, y n lauré ulache uni forma ie studieda do y penseda sëura.“ Josef Kostner, 1983

gana stories

Edmund Hillary arjonj la piza dl Mount Everest (29 de mei).

Ai 23 de merz vëniel ju la smueia da Insom.

Marilyn Monroe ti films Niagara y Gentlemen prefer Blondes.

Ai 7 de lugio vëniel giaurì l chino a Urtijëi.

Ai 5 de merz mor Iosif Stalin.

Ntroduzion dla Scola Mesana.

1952 tl mond

L mor Evita Peron, fëna dl ditator dl’Argentina Juan Peron.

tla valedes ladines

Benediscion dl prim sas dla Cësa di Ladins. 54

Vegn metù sù a Moena la Scola Alpina de Polizia, tramudada cà da San Candido.

1954 tl mond

Ai 3 de jené scumëncia la RAIRadiotelevisione italiana a mandé n onda si programs televijives. Prima arpizeda dl K2 da pert de na spedizion taliana.


Fac y ntraunides ti ani 1950 tla valedes ladines

Vegn metù sù la Musega de Mazin, che l’à 44 sonadores, endèna che ence a Cianacei i proa con pech ejit ence a tegnir ensema chela de Cianacei, metuda sù ti egn ’30. Dute doi arà regnèda demò fin al 1960. Giaurida dla Cësa di Ladins. L vën giaurì l Istitut Tecnich Cumerziel a Urtijëi. L vën metù su la lia di judacrëp y di Catores sciche nce la lia da Mont de Gherdëina coche assoziazion de AVS y CAI.

1955 tl mond

Sofia Loren tl film Pane, amore e … ulache la bala n mambo sensuel.

tla valedes ladines

tla valedes ladines

Olimpiades da d’inviern a Cortina d’Ampëz.

Vegn fat sù la gejia neva de Poza, dedichèda a la Madona de l’Aiut.

L ie unit metù su la lia per la cura dl paesc y dla usanzes y guanc.

La schiadëura taliana Giuliana Minuzzo fova la prima ëila tla storia dla Olimpiades a pronunzië l juramënt olimpich a inuem de duc i atlec partezipanc.

1957 tl mond

L’ ëiles ti Paejes Tudësc possa per l prim iede giaurì n contcurënt bancher zënza avëi la permiscion da pert de si uem. Sotscrizion dl cuntrat CEE che cuntëniva per l prim iede l prinzip “medemo paiamënt per l medemo lëur”.

James Dean tl film East of Eden , tosc do morel te n nzident cun l auto.

1958

tla valedes ladines

tl mond

Fundazion dl radio ladin (da pert de Alex y Bruno Moroder).

1956 tl mond

Cun la lege Merlin di 20 de fauré n. 75 (dla senatëura sozialista Lina Merlin) vëniel stlut la “cëses de toleranza” y abulì la regulamentazion dla prostituzion tla Talia cun la ntroduzion de na lingia de pruibizions contra l sfrutamënt dla prostituzion.

L’ëiles giapa azes ala chëurt d’assisey tla sunieres per la junëza. Les ne daussa nia superé i trëi de sies jurei. Chësta ie la resposta mé n pert sodesfajënta ala ghiranza dl’assoziazions feminiles de pudëi sëurantò la funzion de giudesc.

Prima lege tla Talia per la defendura dl lëur a domizil.

Gina Lollobrigida tl “Gobbo di Notre Dame”.

Liz Taylor y Paul Newman tl film Cat on a Hot Tinroof.

Liz Taylor y James Dean tl Film “Gigant”.

Sofia Loren y Cary Grant tl film Houseboat.

Albert Sabin scuvierj la dlavea contra la poliomelita.

Claudia Cardinale tl film I soliti Ignoti de Monicelli.

L vën ora l liber “Memoires d’une jeune fille rangée” de Simone de Beauvoir.

L vën metù su n stender de relais per la televijion sun Mont de Sëuc.

1959 tl mond

A Cuba Fidel Castro drosa l guviern de Fulgencio Batista y mët su na republica sozialista.

1960 tl mond

La pila contrazetiva vën lasceda pro tl’America. Sofia Loren y Jean-Paul Belmondo tl film La ciociara de De Sica – per chësc film giapa l’atëura n Oscar.

tla valedes ladines

Francesco Dezulian dal Garber, ensema con la mare Maria Piaz de Pavarin met sù la sozietà Garber e Pavarin per fèr sù la forenadoa del Pordoi, la più auta del Trentin che rua enscin sul Sas Pordoi.


I retlames ie ëila. Prim de dut fovel belau mé ëiles da udëi ti retlames dla zaites di ani ’50, pona iel ënghe vëira che i retlames uel nes tuché te nosta emozions y chëles ie n pont sterch dl ses feminil, ma dantaldut foven ti ani dl boom economich segures che l fova l’ëila a se cruzië dla roba da cumpré ite. La ndustries ulova perchël rujené cun si tlientes y chël fajoven te chëi ani ti mustran al’ëiles d’autra ëiles che ova suzes te si ambient y ti mpermetan che cumpran chësc o chël prudot ësseles dessegur arjont la recunescënza soziela.

L’ëila dij de Elisabeth Kostner

Per fé udëi ite al’ëiles che chësta mascin da lavé muessen avëi o che chëla sulza ie plu sana dl’autra vëniel y univel bele ntlëuta adurvei i clichés. Chisc ie liei a n ideal che la persones se mët tl cë, i ie na scemplificazion dl mond reel. N ejëmpl de n cliché ie chël dla familia ulache l ie pere, oma y mutons che vif cuntënc deberieda sciche ti retlames dla Mulino Bianco. Tres i clichés iel plu saurì dé inant la nfurmazions. Un di clichés plu adurvei ntan i ani ’50 ie propi chël dl’ëila patrona de cësa, ajache i retlames se urientea aldo di valores dla sozietà o povester iel miec dì nsci: chëi che fej i retlames pënsa che chisc sibe i valores dla sozietà, po’ sce l ie pa for vëira …

La patrona de cësa “Sëires da se paussé ora te na lum lucënta!”, iel scrit sun n retlam dl ’55 tla Dolomiten, sciot iel mé che paussé paussa mé l ël che liej la zaita ntan che la fëna dovia arjinia ca la cëina. L’ëila di ani ’50 messova defati vester na ciasarina zënza defec y chësc cliché ie ënghe chël che n abina l plu suvënz ti retlames dla zaites de chëi ani. Ala patrones de cësa ti mostren ejëmpli de ëiles da snaid ti retlams de roba da maië, de dlacins, de mascins da cujì, de dlaciadoies, de cëira per i fonc o de culëures da depënjer i mures. I prudoc moderns y i aparac a lectrisc nueves mpermët de smendrì la fadia dla ciasarines y de fé si vita plu scëmpla y zënza pensieres. Ma nia mé chël, i aparac ie nce biei, i passenea tla cësadafuech y n avëi un uel dì vester te na bona posizion soziela. I lëures de cësa devënta cun chësta tecnologies nueves belau n juech per mutons, tant che sun n retlam dl ’55 tla Dolomiten iel monce scrit che “La rezeta de Dr. Oetker fej la tëurtes y la sondles”; l’ëila ne n’à plu drë de fé nia, ajache cun l polver da fé levé sparanien tëmp y l garaté ie assegurà. “Basta cun l di dla besc”, ngrum de retlames tla Dolomiten y tl Alto Adige lecorda che la mascinn da lavé tol ju truep lëur, tant che l’ëila tl retlam possa propi dì cuntënta: “Lavé, chël feji ie!” Y po’ iel sambën ënghe mo l polver che leva miec de uni auter y fej la besc blancia sciche mo mei. 56

gana stories

L’ëila oma „Mamis metëde averda, i nsec cun si cuntat paze, possa dé inant a vosc mutons malaties da taché periculëuses“, dij n retlam dl ’46 tl Alto Adige. N auter retlam dl’57 dla Dolomiten mostra coche l’ëila ti mët apost la ciameija al uem. L’omes y fenans se cruzia dut ntëur dl bën dl uem, di mutons y dla mutans. „Per amor“ dl pop o dla popa, „per amor“ dl uem dëssa la fëna cumpré chësc o chël prudot, iel scrit ti retlames. Y po‘ iel la fëna che se mpënsa cie ti scinché al uem, la soluzion ie n aparat da fé la berba, ajache l ie pu l’ëila a se cruzië dl cumpré ite.


chël che n à da cumpré:

i retlames ti ani ‘50

L’ëila che se muef cun auti y vespa

L’ëila che fej retlam mpue per dut

Ti ani ‘50 ne n’abinen sun i retlames nia tan ëiles che fej sport sciche ti ani dan la viera, l semea propi che les sibe deventedes plu fredes.

Bele ti ani ’50 ie l’ëiles adatedes per retlamisé mpue dut y deplù.

L’ëila che fej retlam per prudoc de belëza L’ëiles che ne daussa nia vester burtes y grosses, y nmaginetel pa permò vedles, dëssa bele te chëi ani adurvé na bona pasta da lavé i dënz per i mantenì biei blanc. Les dëssa avëi dut l di na bela frisur y ciavëi lucënc, vester furnides ala moda y se lavé cun cërta jiefes coche dij n retlam dl 1951 tl Alto Adige: “Per merit dla jiefa Cadum à mi culëur dla pel inò giapà la freschëza che la ova da jëuna … chël “teint” linëus y delicat tan amirà dai ëi … y che l’ëiles me nvidieia”.

La batula Y uni tant ie l’ëiles di ani ’50 ti retlames ënghe de drëta batules, ajache les à pa audì da na cumpania che chësc o chël prudot buta pa tan dassënn y les muessa sambën l cunté inant al’autres.

gana stories

57


“Lascia o Raddoppia” Prima televijion a Urtijei de Ingrid Runggaldier “Da sëira canche duc cialova l notiziar ne n’audives’a julé na moscia, iló messova danz duc scuté biei chiec”, conta Helmut Pycha. Ti ani ’50 menova si pere, l conditor Josef Pycha, l café Pycha, śën café Domino. L fova chësta la prima bar a Urtijëi che se ova anjenià na televijion , ajache n ova udù che la jënt univa a se tò n café o a se maië n toch de tëurta propi per pudëi cialé i programs che ti plajova. L “Terzaiol”, n marcadënt de Tluses, fova unì a Urtijëi puech do che n ova metù su la antene sun Mont de Sëuc, per prejenté chësc nuef aparat. Josef Pycha ne n’ova nia pensà do giut y se ova nsci cumprà chësta televijion:y da ntlëuta fova l café suvënz toch y plën de jënt, che, senteda sciche te n chino, univa a cialé i mondiei de fuespol o “Lascia o Raddoppia” de Mike Bongiorno. Helmut Pycha, che ntlëuta fova nstëss mo n tel mënder me conta che: “de dumënia domesdi fovel plën de pitli mutons che cialova i programs che n mustrova aposta per ëi ntan che i genitori s’la ciaculova o cartova”. Ma danz, nsci conta mi tati, mé chëi che ova l muet de se bever zeche.

Impressum Gana – La Usc dles Ladines Enjonta a La Usc di Ladins Diretour Iaco Rigo Comité de Redazion: Lucia Gross, Erika Castlunger, Olimpia Rasom, Ingrid Runggaldier, Elisabeth Kostner Revijion tesc’: Ingrid Runggaldier, Luciana Detomas, Isabella Ties Con l contribut dl Comun General de Fascia

y dl Ufize per la valivanza dla chances danter ëiles y ëi

Stamparia: Alcione, Trento numer 19 - ann 2012 LA USC DI LADINS Poste Italiane s.p.a. – Spedizione in Abbonamento Postale – D.L. 353/2003 (conv. in L. 27/02/2004 n°46) art.1, comma 1, CNS Trento - Taxe Percue contiene supplemento n. 2 del 13-07-2012, n. 27

58

gana


1950

Les eles se muev


Povester fans stufes de nes lascé mené sun n crëp tenides pra la man de n arpizadëur [...] Sciche sun i autri troies dla vita ulans jì sun nosta giames ... Emily (Pat) Kelly


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.