Gana18

Page 1

18 retrac

Stefania Demetz viadesc

eles y divin

Incredibile India ARCHITETURA

Paul Klee Bern


eles y divin


EDITORIAL

La Usc dles Ladines

gana.ladina@gmail.com Cara, cari letëures, cun chësc sons ruvedes al 18ejim numer de gana, al prim de chëst ann 2012. On pensà de l dediché al devin, ala spiritualità, al traszendentel y a coche l’ëiles l à vivù, sentì y nterpretà. Sun la cuvierta ons auzà la figura de Santa Ugiana o „Giuliana“, la santa reprejenteda sun l autère dl santuer a Vich te Fascia. Santa Ugiana à tlo n cialé ora dlecat y fin de na jëuna, la ie zipleda y depënta aldò de n gust populer y scëmpl, ma si esprescion ie de n cër viers nce destacheda, si pensier lià a zeche de majer nes dà la mprescion de ieratizità, che ëila nstëssa ie devina, plu auta y plu sapienta de nëus, y perchël n ejëmpl de vita.

Per nosc dossier à na lingia de scritëures metù a despusizion si tesć: Sandra Fiumi nes à scrit n articul sun l sëns dl devin che sta tla crissa di populi dl sëns dla vita y dl mond. Elisabeth Kostner à damandà do danter i jëuni coche ëi o ëiles sënt y viv la religion y Olimpia Rasom à scrit de n orden religëus, l orden dla sorità o dla „surans“ o dl vester surans“, che ie nchinamëi daviert a persones nia credëntes. Sor Cristina Dobner à scrit dla nteletueles y religëuses Elisabeth Behr Sigel y Antonietta Giacomelli, Daria Valentin à fat nrescides sun Ciastelbadia y Maria Delago nes à dat n cheder de ëiles stersces dl Vedl Testamënt. Chisc ie mé n valguni di articuli che trata dl

Soracuerta: Particolèr de la statua de Sènt’Ugèna te l’utèr veie del santuar de Vich dedicà a la medema Sènta, zipià da Georg Artzt del 1517 e conservà tel Museo del Ciastel del Buonconsiglio a Trent. Fegura a piata 3: Particolèr del depent su la storia de Sènt’Ugèna te la medema gejia de Vich.

devin y de religion tl sëns plu lerch dla parola. Oradechël ons nce de plu pultrec: un de Stefania Demetz, manager de Gherdëina y pona chëi de doi ëiles stersces de Fascia: Paolina Rasom y Itala Rizzi, sciche nce n retrat de Frida Piazza che nes à lascià dan puec mënsc y de chëla che publicon te chësc cudejel nce na si ustoria drët uriginela ispireda al Cunzil de Trënt. Leprò iel mo articuli dedichei a viages, al zënter Paul Klee a Berna, la beliscima poesies deWislawa Szymborska y l cuestioner che ti on fat chest iede al musizist Viktor Canins, Ve mbincion sciche for na bona letura,

de Ingrid Runggaldier Erika Castlunger Lucia Gross Olimpia Rasom

gana

3


À scrit per gana... Anna Mazzel

Son nasciuda a Cianacei ma me à semper piajù jir stroz. É studià scienzes politiches a Pèdua e dò é fat n master european de aministrazion, comunicazion e cultura. Da n bon trat fae programes radio e TV per la RAI TV LADINA a Busan. Me pièsc cognoscer jent e situazions neves ma soraldut descorir e emparèr cossa neves. Per chest canche l’é da viajèr no me tire mai endò.... Per “gana” é volù spartir con vo mi ùltim viac te l’India.

Cristiana Dobner

Son nasciuda a Trieste e dò aer fenì de studièr son jita monia te l’orden del Carmelo; ades son tel monaster de Concenedo di Barzio (Lecco). Apede viver la vita de “soranza” te chest convent, me dae jù con enrescides filosofiches e teologiches, soraldut vedudes da la pèrt de la femenes.

Daria Valentin

Daria Valentin de San Linert/Badia. Linguista y scrituria por pasciun. À dè fora de plü libri tematics y leterars. Süa ultima publicaziun, dada fora dl 2011 é “Moscedoz striné”, na cuntia d’amur. Gran ligrëza àra cun la inrescida y le stüde di sentimënc y dles emoziuns dla porsona. Podëi scrì por Gana é na gran ocajiun por podëi partì cun le publich de vigni sort de interesc.

Maria Delago

Son nasciuda a Bulsan ai 22 de merz dl 1987 y sté a Urtijëi. É fat la scola d’ert stlujan jù cun la matura dl 2006. Da ntlëuta studiei teologia y etnologia a Dispruch. Oradechël soni l’armonica y l corn pra la mujiga de Urtijëi. Te mi tëmp liede vedi gën samont.

Sonja Venturi

Te mia vita da duc i dì fae l’avocat oramai da passa 20 egn, mia gran pascion l’é la musega, per me esprescion de spiritualità, orazion e condivijion de amor. Ame la natura e noscia tera, con fona recognoscenza al Segnoredio che l’à cernù per me chisc lösc olà viver, amar e sperar.

4

gana


18

2012

DOSSIER eles y divin

VIadesc

06 Incredibile India

RETRAC

11 Stefania Demetz 52 La vita da chega de Paolina Rasom

ERT Y ARCHITETURA 48 L’ona tl „Monument im Fruchtland“ Zentrum Paul Klee Bern

MUJIGA

51 Only love - Sonja Venturi

POEJIA

55 Wislawa Szymborska

6

L CHESTIONAR DE GANA

14 L sens del divin 16 Jëuni y spiritualità 18 Ivana Ceresa e l’Orden de la Sorità 22 Mëda dla Ortodossia Élisabeth Behr Sigel 25 De ëiles stersces tla bibia 27 ... e la é stata embandida Antonietta Giacomelli 30 Ćiastebadia danter oraziun y devertimënt 33 Con Sai Baba éi entenù l significat interiour dla parola “felizité” 35 De dées, ëiles varientes y stries 39 L Cunzil 41 Frida Piazza 44 La Santería de Cuba 47 Ere sinziera canche te dijee… Itala Rizzi

20

58 Viktor Canins

23

11 gana

5


VIADESC

Incredib de Anna Mazzel

N viac te l’India l’é n’esperienza sota, colores, saores, odores se mesceida a ac e tananai olache usanzes e tradizions te mena te lesc e tempes desferenc. Pecia outes na publizità é dalbon garatèda ma soraldut doenta n pensier costant canche te rues zaolà. No coscì per l’India, chest gran continent de passa un miliard de jent olache i contrasć sauta fora te duc si colores e saores. Dal tananai de risciò, tuc tuc, auti, jent e vaces te strèda al chiet di pré desche tapees che se troa dintornvìa i palac zipié fora con figures erotiches delicates. La storia de l’India é scrita te monuments de gran splendor ma ence te meseria, entesseament e fon sens de spiritualità. Tempies e picoi utères te vigni cianton se mesceida con fegures de Guru, gherlandes de fiores e n jir chiet anter jent 6

gana

e besties, vaces soraldut, la vacia sacres che vèlch outa se troa te mez stradon anter l trafich e n gran tananai… Ge vel mingol de temp per se usèr a veder chesta vaces, cetes te stradon tanche se les fossa sul più bel prà, vèlch outa te n cianton se les veit magnèr sù refudames e òrcena de ogne sort, tant che più che n’outa me é pissà che chiò l’é sorì doentèr vegetarians! La capitala Delhi à reijes de acà 3000 egn e ogne dinastìa se à lascià vindedò de bie elements architetonics e culturèi : tempies, fortezes, torns e moschees. Apede la reijes storiches l’é ence la zità moderna - New Delhi - che l’é dut


VIadesc

ile !ndia

gana

7


VIADESC auter da Old Delhi, l cher vif de la cultura indiana, fata sù da l’imperador Moghul Shah Jahan co l’inom de Shahjahanabad. Son ruèda a Delhi con 3 compagnes a la descorida de l’India ma dò 3 ores no aee più ousc e me sentìe l smog enscin te la budeles…n entesseament da no creer, somea che aló i livìe de entesseament sibie 7 outes più auc di limic pervedui da l’OMS. Pech temp sion states a Delhi ma ampò aon vedù l bazar de Chadmì Chowk pien de boteighes de ogne sort e la gran moschea Jama Masjid del 1650 d.C., la moschea più grana de l’India con na vasca te mez per se lavèr e na lingia de torns e cupoles che aon abù la fortuna de veder sul fiorir del soreie. Ac e tananai somea desvanir canche se é ite te chisc palac, ciantons de pèsc olache somea che l temp sie cet : colores, eies scures, grignoc…duc en pè nut, - amancol chiò no i spuda tant - me vegn da dir. Ei, ajache l spudèr, apede i clacson e l biteboi de trafich de auti, risciò, tuc tuc, vaces e auter, l’é chel che ge sauta più a l’eie al forest che rua en India. Zacan i zachèa l betel che fesc passèr la fam e dèsc energia…aldidanché i se tol jù zeche polver te bustines che bruja mingol la jenjìes e dò n trat che te l’ès te bocia ge vel la spudèr fora. Nisciugn somea massa se cruzièr de te spudèr dedant o sui piesc, a mi me vegnìa mingol aric e me vegnìa tel cef la paroles de Antonella “Te vedarès, aló i seghita a spudèr”: cogne ge dèr rejon, ma col temp fèsc dò e dò manco aric, se se usa ite a dut!

8

gana

D’autra pèrt chest l’é ence l Paìsc de la toleranza, de la noviolenza, de Gandhi (1869-1948), un de chi che à mudà delbon l jir de la storia didan l’India a arjonjer l’indipendenza. Gandhi, dò aer studià a Londra e lotà contra la discriminazion raziala tel Sudafrica l’é jit de outa te sie Paìsc scomenzan n percors de revoluzion no violenta. “Ge vel cognoscer per pissèr dò e agir” per chest Gandhi se aea tout dant de voler cognoscer delvers sie Paìsc e sia jent viajan fora per duta l’India co la ferata….la medema che aon tout nos e che ne à menà a Agra, Khajouraho, Varanasi, Calcutta e Puri. N viac da no sé cotenc de km che me à fat sentir l’India più sota con na intensità che jà dò 3 dis me saea de esser aló da 3 meis: jent scontrèda e cognosciuda te n post, dò vèlch dì me saea che la fosse dalenc “egn”.


foto da www.espansioneonline.it

VIAGES

Desche la jent che fajea la couda con nos per jir ite tel Taj Mahal, l tempie de l’amor fat sù anter l 1631 e 1653 da l’imperador Moghul Shah Johan in memoriam de si amèda femena Muntaz Mahal morta jona de pèrt al 12.esim fì. I architec chiò somea cognoscer la magìa del teater ajache l palaz l’é de gran efet scenich. L spieie de ega dantcà, sia cupola biences che muda color e de bie giardins paa jù duta la fadìes de cogner restèr aló passa 2 ores en couda per ruèr apede la sala, che no l’é nia respet a dut l maestous palaz de fora. Più che turisć foresć chiò troon indians, jent che vegn da desvalives lesc per vijitèr l tempie de l’amor e à gust de se lascèr fotografèr ma soraldut de ne fotografer, cossa che, vedaron più inant, ai indians ge pièsc n muie. “Where do you come from? “ e “Can I take a picture?” l’é chel che i domana duc: da olà vegneste? Posse te fèr na foto? Tinpruma vegn da grignèr, dò me é pissà…”Ma olà jirèles pa duta chesta fotos?” Ben viapura endèna se cognosc mingol chest popol valent, usà a jir, se strenjer e stèr dessema.

L Taj Mahal de Agra l’é stat declarà Patrimonie de l’UNESCO e ogne an rua adalèrch passa 3 milions de vijitadores. Auter tesor de l’India é Orchha, n picol paìsc chiet e sorì che conservea palac trop più gregn che el, na architetura desvaliva fata de pizes e cupoles. Orchha l’é un di pec posć che é vedù olache la beleza de la natura se sposa con l’estetica de la storia e dut somèa amò esser sorì, n viver chiet, te n bel post con mingol de turisć, nia massa, e pech trafich, cossa che dalbon deida a fèr pusser la ureies!

gana

9


VIADESC

Da Orchha con l’auto dò n bon 5 ores su na strèda da bujes e da dedut sion ruèdes a Khajuraho che conservea tempies de l’an 1000 d.C. fac sù tel temp di Chandela, na dinastia che à soravivù 5 secoi dant de vegnir druchèda jù dai Moghul. Chisc lesc é cognosciui per sia statues erotiches zipièdes fora con gran cunst artistich e architetonich. L’é n piajer stèr te chisc lesc chiec, i ac e tananai somea esser desmentié desche ence duc chi joenec che te stèsc dintorn ogne moment per te portèr te una o te l’autra boteiga, vèlch outa delbon n stress! Ence la natura aló la é maestousa e aon podù se fèr na raida co la roda enscin a le Raneh Falls, 18 km su strèda biencia con rodes da zacan…zeche ciodi che aon fat na gran cagna ma l spetacol ampò paèa la speisa. N’outa ruèdes colassù i ne à dit che al temp di monsons l’é dut n egajon te chisc canyon! N’ autra ferata ne mena a Varanasi, la zità eterna, capitala religiousa sul ruf Gange olache se disc che chi che mor rua drec sun Paradis, o miec i arjonc l Moksha, la salveza, la liberazion. Ogne Indù cognessa jir aló amancol n’outa te sia vita: per chest la zità e soraldut l Gange i é dò e dò piens de jent : chi che se lèva, chi che tol èga, chi 10

gana

che prea e chi che porta i morc a brujèr tel “Burning Ghat”. Chesta sort de brujadoa a l’averta é en funzion 24 ores sun 24 e ge laora n gran muion de jent: chi che fèsc legna, chi che enjigna i morc sun n telé, i li rencura, i ge met n drap dintorn e dò i aer bagné tel Gange i li met su la pira e i ge dèsc fech. Apede chest busiament de jent l’é ence chi che chier fora da l’ega ogec personèi de chi che é stac brujé per ge i dèr de outa a la families. Zeche che dalbon no sion usé a veder ma che moscia ence l desvalif raport che chesta popolazion à co la mort. Con la barca sul Gange se passa dedant a palac de Mahrajà, tempies, marcé e jent che va e vegn te n’atmosfera deldut particolèra, ma canche se va dò chi vièi strenc de Varanasi ge vel vardèr de no pestèr te na ciorda o se imbater te na vacia…l’é mingol tanche na Unejia indièna “Ma n muie indièna”! L’India te ciapa ite e te resta per semper, Varanasi segur l’é un de chi posć che no se se desmentiarà più, descheche enveze me é fat marevea de Calcutta, olache me spetèe de troèr gran meseria e enveze aon troà na zità moderna, grana, neva olache ence l cianton de Mère Teresa l’era più rencurà e la jent

stajea miec che no te etres lesc. Incredible India! Giusta coscita, desche tel raion de l’Orissa olache vif amò valguna tribus con lengaz, guants e tradizions duta sies: pìroi tel nès e su per la oreies, cedenèles che fèsc da guant e de gregn anìe dintorn al col. Chesta jent vif te picoi paìjes, coltivea so ris e de bela verdures e somea stèr belebon ence se naturalmenter i vif co la lum del soreie e i laora dut a man. L’India l’é l Paìsc di contrasć anter antich e modern, anter zità e campagna, anter jent che rejona passa 2000 dialec e 30 lengac (de chisc 22 é lengac ofizièi e recognosciui) e che à padì ultimamenter ence tensions e atentac anter etnies e gropes religiousc. La spiritualità caraterisea chesta popolazions e sia desvaliva sorts de religions olache apede l 75% de induisć troon muslims, budisć, sikh, cristiegn, gianisć e animisć con apede de autra branches de religions mendres e gurus che ne deida a aer n chèder de la complessità de chest Paìsc olache storia e tradizion vif adum te n present ferùscol e dinamich. N viac che à soscedà emozions e curiosità, descorides ma ence cruzies e besegn de pussèr.


RETRAC

Stefania Demetz Ntervista de Ingrid Runggaldier

Stefania Demetz de Sëlva, aministradëur delegà dla garejeda de copa dl mond Saslong, viv danter Laion y Milan, si pascion ie la letura y la scritura, si sëni zodiachel l capricorn – vester asvelta, avëi fantasia y entusiam per la cosses ie mé n valgun trac de si carater che l’à purteda al suzes: n pitl pultret te na ntervista.

Ulà ies’a da cësa?

Ie son chersciuda su te Sëlva y śën stei danter Milan y Laion. L me sà bel sibe te Gherdëina y a Laion che te zità. Ie é studà a Milan y iló éi truep cumpanies, cun ëi me sàl bel a jì al chino o a udëi mostres. A Laion y te Gherdëina me godi dantaldut la belezes dla natura y dla cuntreda. A Milan univa n ch’sta di ju dal ciel tei floc blanc che ne fova nia nëif, l me savova propi ncherscëul, sciche tl film The day after. Canche me n vede da Laion me sënti suvënz mpue malinconica, me sà che me mancerà ch’sta bona aria, l bel paesaje, ma pona canche son a Milan me sàl nce bel iló. Te zità me godi mefun la ufiertes cultureles che na tel gran zità pieta, nce chëla de me furnì mpue plu elegant y nsci…

Cie és’a studià?

Ie é studià leteratura spanuela. Tl 1992 éi laurà per i juesc olimpics a Barcelona. Y belau diesc ani do mi stude éi fat n curs de management dal Prufessëur Fredmund Malik, l cunesciù guru dl management austriach. Ël fajova feries te Gherdëina y l me à nvià a studië te si scola tla Svizra – chël ie stat per mé na gran fertuna, ajache ie ne me l ësse mei pudù permëter. Ël me à sciche de dì dat tla mans na scatula cun la massaria dl mestier y nsenià a me nuzé de chësta massaria. Ma dantaldut me àl nsenià de coche n fej a cumbiné la cualità dla vita cun i resultac tl lëur. Dan n doi ani éi pona nce mo fat n master parttime pra l Sole24ore. Nce iló éi mparà truep. gana

11


RETRAC che scrije de management, un per mi viages – viagë ie defati nce na mi pascion – y sun n auter blog scriji mpue de dut – ie ti é dat inuem „frammenti sparsi“. Tlo scriji mpue de dut chël che me jola nsci ntëur tl cë. Ie me nteresseie dla rujeneda, de co che n possa purté a esprescion cosses, nce de co che n possa tradujer pensieres y ideies. L liejer y mo plu l scrì ie per mé nce mpue na terapia.

Ciun ie pa stat per té l plu bel viac?

Co se dejeuj pa ti lëur?

Te mi lëur iela nsci che i ritms ie scialdi defrënc. Ma nce tlo éi mparà scialdi da Malik, de gra a d’ël sons stata bona de me urganisé miec l lëur y ti dé n ritm plu reguler. Pra la garejeda de copa dl mond se cunzentrea gran pert dl lëur te n valgun dis. Ma nëus cialon śën debota do la garejeda bele a analisé coche la ie jita da deplù ponc de ududa, a livel cuantitatif di numeri y fac, a livel dl management, de image – cie che ie jit bën y manco bën. Chësta fasa dura n doi mënsc. La segonda fasa ie pona chëla de cialé cie che n possa fé miec, de se cialé ntëur, de avëi idees y prupostes nueves. La garejeda ie bën for chëla uni ann, ma uni ann cëlen mefun de ti dé mpurtanza a n auter aspet. Da setëmber scumëncia pona la pert operativa. L’atività crësc te chësc tëmp for deplù y n i diesc dis nchin la garejeda iela estrema. L lëur de n ann se cunzentrea pona te cater dis. Dant fovi plu sota prescion te chësc tëmp, ma śën sons bona de valivé ora dut mpue. Sambën n ne possa mei udëi danora dut, ma l ie bën cërta strategies cun chëles che n po’ se urganisé a na maniera manco stressanta. L di do iel pona sciche sce te ne esistësses nia plu, l ie dut finà, ma la tenscion ie mo tlo. Chëst ann sons dadedò jita tl Marocco, n à l bujën de se n jì mpue nce fisicamënter.

Co fejes’a tenì ora la tenscion, l stress?

N possa per ëjëmpl cialé de stlù ora duc i elemënc de desturb, se somëter a na 12

gana

cërta desciplina y raziunalisé la cosses. N ne muessa per ejëmpl nia for vester da arjonjer da duc te uni mumënt. N ne muessa nia respuender a uni telefonat o liejer for duta la mails. N muessa pona nce fé a na moda che duta la grupa de lëur, la scuadra l azetëie.

Tan granda ie pa vosta grupa de lëur?

Nëus son de doves che lauron fulltime – ie y mi assistënta – y pona iel mo n cin persones che lëura part time, danter chëstes l presidënt y doi vizepresidënc. Ma ti dis dan y ntan la garejeda iel bën n 800 persones che lëura sun la pista, pra la casses, tl ufize stampa y nsci inant.

Co ie pa ti lëur?

L ie n lëur che muda scialdi. Da una pert iel n lëur de urganisazion y de comunicazion, dal’autra n lëur ulache n ie nce truep da sëui, n lëur de analisa, planificazion y criatività – l ie n lëur de plëns y de uec. N muessa vester boni de scuté su la persones. Chëi che lëura pea ne l fej nia ajache y muessa, ma ajache y à na pascion per la cossa, i l fej gën. Chësta mutivazions muessen vester boni de capì. Per mé iel n privilegh, chël de mené na scuadra tan mutiveda. Na carateristica che ie de utl per l lëur ie chëla de vester curiësc, ma chëla ie de utl n generel tla vita, la te fej jì inant, crì inant.

Ciuni ie pa ti hobbies?

A mi me sàl scialdi bel a liejer y ultimamënter nce a scrì. Ie é bën trëi blog! Un sun chël

L viac de mi vita ie stat chël dan n doi ani tl’Australia. Ie ulove jì da sëula, y son stata demez doi mënsc. Ch’l paesc, ch’la tiera cuecena straurdenera, ch’la jënt me à propi tucà y ntujiasmà. É nce liet truep libri de autores, dantaldut ëiles australianes. L ie iló na situazion nteressanta. Canche n ruva iló tl prim mienen che l sibe l paesc ideal, n paesc ulache duc viv la vita che duc nëus ulessan viver, sun la spiages, zenza pensieres. Ma ntant se scuend do chësta fassada spensiereda tenscions grandiscimes. I dij che una dla prima gaujes de mort dantaldut di ëi tl’Australia ie l suizid. A mi me à truep australians dit che i nvidieia nëus européesc per nosta ravises che ëi ne à nia. Dantaldut ài aborigenns che viv suvënz te cundizions dejastrëuses cun problems de alcol y puertà dramatiches ti ài tëut la ravises. Ëi les ëssa abudes. I ova na cultura lieda dassënn ala natura y ala simbologia dla natura. L ne fova nia na cultura cun na tradizion de scritura y perchël ie jit perdù truep canche n à ulù i „zivilisé“. N à desdrù i liams che i ova cun si tiera y la natura y cundechël nce si cultura. Trueps de ëi se n sta mel, ma nce i autri, chëi che ie i descendënc di européesc unic adalerch se n sta suvënz mel.

De cie sëni zodiachel ies’a?

Son capricorn cun aszendënt acuare. L capricorn me dà determinazion. L acuare me fej plu mujela.

Te és’a datrai sentì descrimineda o te na situazion de deblëza te n mond de lëur duminà da ëi? No. Perdrët nia. Ie me é a dì bel l’aurità for sentì tëuta su bën, nce cun afezion. Ie me ntënde che i ëi ie autramënter che l’ëiles. Ma ie é mparà truep dai ëi. Ëi ie boni de fé „rembalzé“ i problems, de ne se i fé nia siei y s’i tenì laite. Chël juda dassënn tl lëur y ti raporc cun i autri.


eles y divin

dossier


dossier

L sens dl divin

de Sandra Fiumi

14

gana


DOSSIER

“Si podei fova tl’ega, ti coi, tles plantes y ti ciofs y tles peres, tles fosses y tles cavernes, tles besties y ti uciei, tles bisches y ti pesc...” I umans à semper chirì de ciapé n sens tl mond y de coltivé na relazion con chel che al é sentì sciche sacral. I abinon fora tles cultures pre-indoeuropees dla Europa antica, dla Anatolia y dl Mediteran mile y mile scultures antropomorfiches y la maioura pert de chestes é feminines. Les cosmologies sacrales é zentrales tla cultura de dutes les sozietés da zacan y la figura dla Gran Dea, dla Dea Mere, vegn dant te dutes sies manifestazions sciche simbol dla unité de dutes les formes de vita... “Si podei fova tl’ega, ti coi, tles plantes y ti ciofs y tles peres, tles fosses y tles cavernes, tles besties y ti uciei, tles bisches y ti pesc...” Dant da vintecinch mile agn, soura la entreda de na caverna a Laussel, tla Dordogna, Franzia dl Sud, él vegnù ziplé la figura de na ela che moscia si grem y ala tegn en aut l corn de n bisont a forma de luna che cresc. Si corp, depent con ocra cuecena, tol pert sibe dla lum dl soredl che de chela dla luna. Sun l corn a mesaluna él taié ite tredesc segns verticai, tredesc tapes che reprejenteia les tredesc lunes dl ann e ence l ritm lunar dla ovulazion: zicles cosmics y umans en acordanza con l corp dles eles. Co che à trueps studiés osservé, é l simbolism de chesta caverna, che é vegnuda abiteda per mile y mile agn, lié a fins rituai y al met adum la gravidanza dla ela y chela dl bisont, tramidoi de nuef meisc, y al dij che canche l bisont jueia al é l temp de tò su, per podei compré d’aisciuda y ti asseguré ai pici prospetives mioures de vita, per via che ruva permez temperatures manco stares y poscibeltés mioures de se procuré da mangé. Tratan l’Era glaciala compré da d’invern podova volei dì la mort. Na figura sciche chesta podova raprejenté tl medem temp na ela singula, na gran prejenza cosmica, n messaje da pert di antenac – tant pratich che spiritual – n liam de partegnuda anter la comunité umana y chela dles besties, l finì y l infinitif zenza contradizion. Mile y mile dles piceres figures feminines paleolitiches te stii desvalifs, piceres assé da podei les tegnì te man, é vegnudes criedes y menedes dlongia i percursc de ciacia anter i Pirenei y la Siberia, o lascedes a protezion dles cavernes canche i omegn se n jiva. Tl’Europa se à les piceres scultures feminines desfanté a la fin dl’Era glaciale empò chest ne vuel nia dì per forza

che fova les credenzes da dant vegnudes arbandonedes: l avorie de mamut, l material preferì per les scultures, fova deventé schers y les figures piceres produjudes con materiai manco forc les é jites desdrutes. I on empò figures piceres de sas de periodes che vegn do. Les tradizions paleolitiches é duredes deplù tla Siberia che tl’Europa ajache la protezion de glacia se à deleghé plu plan, daidan do la continuité di modiei sozio economics tles popolazions dl post: al é significatif che i desvalifs popui siberians mete adum ciamò encuei l mond natural con i spiric feminins. Tla mitologia di popui ugro-finics ratan che la tera, i bosc, l’ega, l vent y l fuech encertleie la prejenza viva de divinités feminines. L popul siberian di Evenki conserveia tradizionalmenter te vigni tenda na scultura feminina, sciche simbol dl spirit vardian de n antenat feminin che scon l fuech y él responsabel dl bensté y dla segureza dla familia. Pian via da chel mond tant dalonc i podon ruvé a nos, y l cef se emplenesc de n grum de lijendes y figures olache végnel lié la prejenza feminina con chela dla luna, dal gran numer de rafigurazions de divinités dl’antichité classica a les tantes che ne mostra Maria Vergine compagneda da na fauc de luna.

gana

15


DOSSIER

Jëuni y spiritualità La religion ne n’ie nia per i jëuni, no pa? Davide, n mi cumpani de stude, à ntëur al col na culana cun na crëusc a forma de tupa, l ie la crëusc Taizé. “Uni un dassëssa tò pert a n’ancunteda Taizé almanco n iede tla vita”, me dijel cun gran legrëza. Taizé ie n pitl luech dl sud dla Borgogna ulache frère Roger à metù su ntan la segonda viera mundiela na cumunità de patri. L ie na cumenanza che à na mentalità ecumenica; Taizé va de viers de na reunificazion dl popul cristian. Al didancuei se anconta te chësc post jëuni da dut l mond per sté deberieda, per prië y cianté. Davide, 25 ani de Brescia, ie bele stat trëi iedesc a Taizé tla Franzia y cin iedesc ai meeting Taizé dla fin dl ann che vën for fac te n’autra zità europea. Y l ne n’ie pa mo nia stuf davia che l pënsa bele al’acunteda Taizé a Roma ala fin dl 2012. Taizé ie per Davide “na via, l ie ancunté Die, d’autra persones y sé nstësc, l ie viver uni dì tla scemplizità y tla natura, l ie se devertì cun puech, l ie se destaché dala vita da uni di”. L’ancuntedes Taizé dà al studënt n colp de energia y coche ël dij “ngrum, ngrum de nchersciadum canche n va inò a cësa”.

Mëssa? Ma de jì a mëssa la dumënies ne n’a Davide degun nteres: “Do che é abinà ora Taizé ne me sënti nia plu bën ntan la mëssa catolica.” Taizé nveze l fej sentì plu a cuntat cun Die: “L’urazion Taizé me dà plu la mprescion de zeche de spirituel che no de religëus.” L ie monce jënt che ne crëia nia che va a 16

gana

de Elisabeth Kostner

Taizé. N jëunn dla Svizra ti ova n iede dit: “Die ne n’ie nia, ma a Taizé bën!” Anna, 16 ani, crëia te Die. La ne viv nia si spiritualità jan uni di a mëssa, ma “sentian Die for dlongia mé y savan che ël me aud y che posse for rujené cun ël, nfat can o ulà”. La dlieja ie per ëila mpurtanta, ma la me lecorda che n ne muessa nia jì te na dlieja per avëi cuntat cun Die. Prië o jì a mëssa la dumënia? Nia zeche per Christian, 21 ani. Si religion ie l respet, l amor y la pesc. La dlieja, chëla à per ël na logica mpue ntorta: “Da una na pert vëniel rujenà de judé ai pueresc y pò vëniel spendui milesc de euro per statues, giuei per l papa y nsci inant, mpede judé chëi che à propi de bujën.” Maria, 24 ani, ie tl cunsëi de pluania de Urtijëi la ne sa nia sce l ie for manco jëuni che va a mëssa, ma la dij che l ne n’ie dessegur puec. “Sce l ie doi ustaries y una ie ueta po’ ves for ite tla plëina y nia tla ueta”, dijela sotrissan la mpurtanza dla cumenanza di coetanes, che vën povester mpue a mancé per i jëuni tla dlieja. I jëuni ulëssa pudëi fé na descuscion, rujené, damandé, nia mé na mëssa fata y fineda. I ulëssa zeche plu da druch, ma dai prevesc vedli ne possen nia pertënder gran mudazions. Al “Guldenomt”, per ejëmpel, dij Maria che “l ie mefun scialdi de vedli y iló sce te ves ite coche jëunn pò te pierdes

belau y po’ povester ne ves nia plu...” Ma n’autra gauja percieche l ie puec jëuni a mëssa pudëssa aldò de Maria nce vester la vita che nëus fajon: “La dumënia ne n’ie nia plu l di che n sta mé a cësa y va a mëssa, ma la dumënia ues fé truepa d’autra roba y la mëssa toma mefun suënz demez.” Ti uedli di jëuni toma la dlieja ora da zacan. Per la jëuna Maria, che studieia pedagogia dla religion, dassëssen desferenzië danter dlieja y Die: “La dlieja ie na istituzion y ënghe sce la dij chël o chël resta Die for mpo Die.” Ngrum de chëi che studieia cun Maria se stënta a vester un a un cun chël che la dlieja catolica dij: “Ma n possa pu ënghe dé n cuntribut fajan na bona critica.” Crëier ncueicundì uel dì avëi tëut na dezijion cuscienta. Maria me lecorda che plu da giut tacova dut scialdi deplù dala religion: “Al didancuei ne n’iel nia plu muele sce n ne va nia a mëssa.” Dla religion se lecorda i jëuni suënz canche l suzed zeche de burt. “Ma chël ie bën da capì”, dij Maria: “ënghe ajache la religion nasc pu da na situazion de crisa ulache te cëles de te spieghé ciuldì che l mond ie nscila”. Maria à fat n mëns de pratica sciche curatora d’anes te spedel y la conta che te chëla situazions de dulëur “ie duc cuntënc de pudëi dì n paternoster, ënghe sce scenó ne l diji dut l ann nia”.


DOSSIER

Prëia pa i jëuni? “Canche fove pitla me dijova mi oma for «prëia mé a Maria, tu es l inuem Maria» y ie ne n’e chël perdrët mei fat”, conta Maria s’la rijan. Al didancuei prëiela plu gën fajan mujiga; suné l’armonica te dlieja ie per ëila sciche na urazion y la ie segura che “sce n cianta pensan do ai biei tesć pò ie chël plu prià che mé dì ju paternostri zënza pensé.” Anna prëia n valgun iedesc al di, ma cun l pensier: “per uni sort de cosses: sciche per la sanità per duta mi familia y cunescënc. La religion ie per mé na

forza ulache posse for me tenì, sentì n aiut y ne me sentì nia sëula.” Christian, nveze, se nmagina che ngrum prëia mé per egoism o per se sentì manco de gauja ajache i ne fej nia: “L ie jënt che prëia per i pueresc, ne fossel pa nia miec ti judé cun i fac y nia mé a paroles?” Critichëusc ma nce curiëusc y davierc de viers de esperienzes spiritueles nueves. I jëuni damanda y chier respostes. I va truep a crì na si streda, na si maniera particulera de

viver la spiritualità. N valguni va de viac te d’autri paejes, zachei va a fé l Camino de Santiago y un o l auter ie jit al’ancunteda di jëuni cun l papa. Zeche, zeche vai mefun mpo a crì. Nce Christian dij: “Sce n vëij dut l mel che suzed al didancuei sun chësc mond, me sà bën bëndebo rie a crëier te n Die ... ma che l ie zeche “de majer” che nëus ne son nia boni de spieghé y capí, chël crëi.”

gana

17


dossier

La Sorità l’é n viac fora da la strèda cognosciuda: chel del sessism storich, che perten de tor ite l femenin tel maschil e che volessa ne oblighèr a sia conseguenzes 18

gana

Da semper la femenes chier l’esser femenin te la spiritualità e te la relazion con na prejenza soranaturèla. La storia del Cristianeisem la é rica de femenes che à dat vita a neva formes de viver la fe. Eles de gran personalità e coraje che à metù en esser zeche da nef. Tropes de chestes vegn recordèdes, de autres les é states desmentièdes. Anter duta cheles cognosciudes troon la fegura de la gustegola Teresa del Gejù che à metù su l’orden de la Carmelitanes descouzes, chela più sconeta de Angela Merici con l’orden de la Orsolines, Giovanna Francesca de Chantal con l’Orden de la Vijitazion, per ruèr a la fascinenta Mère Teresa de Calcuta che la fondà l’Orden de la miscionères de la ciarità. No semper se tratèa de monies consacrèdes, vèlch outa l’era vedoves, joenes, a outes maridèdes: dut eles che à moet l sentir religious femenin, femenes che à volù scutèr, proèr, sperimentèr, comunichèr. Capitèa ence che les vae fora dal consentì: eles che perdicèa, eles che dajea i sacramenc, che lejea a sia vida la Schertures. Adriana Valerio, na gran studiousa del fenomen de la spiritualità femenina de la Tèlia e di paìjes europeics no la fèsc pa tant secret che tropa outes la esperienzes de la femenes les é states sconetes via, canche no empedides o adertura conscidrèdes publicamenter “eretiches” da pèrt de la Gejia. De tropa de chestes, l recort l’é jit perdù. Te la storia de la Gejia, l senester de la femenes l’é e l’é stat chel de troèr - e amò apede se lascèr recognoscer - n percors a sé, zeche che pel aer na sia forma e na sia dimenjion. E anter la femenes che vif la fe a na vida personèla, chierian chel che più passenea, jan dò a chela che somea la dreta strèda, stajan en equilibrie anter na religiosità dogmada e n sentir e tirèr più fon, troon ence femenes che no se encontenta, e che vel mudèr l viver spirituèl de la eles dalaìte de la Gejia. Anter chestes, Ivana Ceresa che l’à moscià coche se pel viver la dimenjion spirituèla te na situazion de laizità e en comunanza con de autra eles. Chesta femena à fondà n nef orden che à inom “Orden de la Sorità”.

Ivana Ceresa Ivana Ceresa (1942-2009) la dijea de se enstessa che la era ‘teologa’, tel sens che teologhèr vel dir “dir Die”. Coscita l’à volù fèr fin da beza. De chi tempes però la femenes no podea se scriver ite a la facoltà de teologia; coscita la se à laureà a Milan, a l’Università Catolica con na tesi su sèn Bernard. Dapò l’à semper studià inant e l’à semper abù n eie e na parola critica sun chel che sozedea dintornvìa. Di egn ’60 per ejempie, chi de la gran contestazions, Ivana la era scialdi feruscola: “Te chi egn é ‘teologà’ per contestèr: l’autoritarism, l conformism,


DOSSIER

N nef orden religious femenin

Ivana Ceresa e l’Orden de la Sorità la misoginia, l capitalism e dut l rest, scrivan e rejonan, fajan ocupazion e lascian l post, te scola, te cèsa, te gejia”. Per vint egn l’à ensegnà te la scoles autes de Mantua (ela la era nasciuda aló vejin, a Rivalta sul Mincio) e dapò te desvaliva prejons. L’esperienza con chesta persones la é stata scialdi forta, descheche determinanta per si pensier religious l’é stat chela de vegnir a cognoscer l Pensier de la desferenzia, pensier che vegnìa fora dai movimenc femenins col scomenz di egn ’80. Con Luisa Muraro, una de la filosofes più originèles e fortes de chest moviment, l’aea studià a Milan e les se cognoscea da temp. Da chesta scontrèda e da la reflescions che vegnarà dò, pian pian ma zenza mai lascèr sù, met man l pensier teologich de Ivana Ceresa che tol ite l’idea de na fe e de na religion vivuda anter e desche femenes. Sia vita l’é stat na vita no trop desvaliva da chela de tropa femenes. L studie, l lurier, n matrimone, doi fies e na fia adotèda. Na vita però semper segnèda da la prejenza de Die, a outes te la lum, a outes tel scur. De 30 egn la scrif sia profescion de fe, na poejìa, bela, piena, longia, che fenesc con na nota trista, n despiajer: “Coscita al scomenz de la dì / che l’é l scomenz de duc i dis, beleche zenza marevea / capesce che tu domane: / “Femena, perché vàeste? Che chiereste? (Gv 20) / Con ela, ence gé / no sé olache i te à metù. / Ajache semper te ogne lech / Te é troà / ma te é perdù te la Gejia”. N pensier critich ti confronc de la Gejia, chela di dogmes, de la regoles e ordenaments declinèda al maschil; chela che a la dir con la paroles de la teologa, la empedesc la dimenjion femenina. Tel medemo temp la voa de restèr laìte e de la miorèr e soscedèr, fin canche zeche no muda tel miec. N jech de balanz.

de Olimpia Rasom

e Maria Pasqualina Luciani. De duta chesta eles, Ivana Ceresa la tol fora l’esser femenin, la volontà e l met de viver la fe aldò di dejideries e de la pascions. Duta cantes à orì na strèda, e les l`à orida ajache les é states bones de se vardèr ite e tel se recognoscer femenes les à dat forma a chest esser. Ivana Ceresa e si om Maurizio Castelli sun Ciampedìe

Ivana Ceresa met man a veder con etres eies fegures femenines de sèntes e protagonistes di Scric Sacres. Fora dai modìe agiografiches che ne vegn prejentà e ite te na prospetiva neva, chela de la femena desche esser autonom e con sia identità. A partir da la pruma eles del Vangele (con n eie curious a duta chela femenes che é segur states te la storia de Crist ma che i Vangeles no ne conta…) a la aventures de la pruma eles che viajèa te la Tera Sènta (en particolèr la se sent tirèda da la fegura de Egeria – che l’à lascià n diarie de viac con de beliscima testimonianzes de coche vegnìa vivù la fe del IV secol dò Crist), la vites de Elena, la mère de Costantin, e de Monica, la mère de Agostin. Dapò inant tel temp, Chiara da Assisi e Rita da Cascia e la beates cresciudes e vivudes te si raion: Osanna Andreasi e Paola Mondaldi (che deventa ence la protetores de si Orden), fin te nesc tempes con la fegures de Mère Teresa de Calcuta, Edith Stein, Elizaveta Jur’evna Pilenko gana

19


DOSSIER

Nia l’é neuter, nience l caro e ‘ensospetàbol’ Rosèr marian.

Scric de Ivana Ceresa:

Mie carissime sorelle. Scritti sulla Sororità. Edizion Publi Paolini L’utopia e la conserva. Una vita spirituale nella contemporaneità. Edizion Tre Lune.

La Regola de l’Orden de la Sorità La Regola la é scrita te trei capìtoi e nef artìcoi. Na scritura chièra, che duc e dutes pel entener zenza fadìa. Se trata de na regola segnèda dal e al femenin. Per ejempie, te l’articol 1 del prum capìtol de la Regola de chest Orden se troa che “La Sorità l’é n grop de eles (ordo, coetus mulierum) convocà dal Spirit Sènt per viver la fé cristièna aldò de la desferenza femenina te la Gejia catolica locala (diozesa), su la pedies de cheles, che te tempes veies e vejins, les é jites dant”. L’Orden de la Sorità l’é n orden per eles, leèdes anter de eles e ite, fin tinsom, te la Gejia de Roma. A chest Orden pel tor pèrt femenes che vegn da vigne sort de posizion sozièla. Les pel esser consacrèdes o laiches, monies o maridèdes, da maridèr o vedoves. L spirit che lea chesta eles l’é “ecumenich, interreligious e interculturèl” (art. 2), coscita na vijion che se lea a la realtà de anchecondì de nesc paìjes. Pel tor pèrt ence de autra confescions e religions, ma ence “teìstes” e “laizistes” (art. 2) te la formes che vegn dezidudes outa per outa dal grop enstes. L fin de la Sorità l’é chel de fèr veder la prejenza de la femenes te la Gejia de Crist e te la sozietà co la comunanza del viver l raport anter eles, tolan pèrt a la Gejia e al mond con formes de comunion aldò de la esperienzes del grop, didèr la cauja de la eles te la Gejia e sul teritorie, ence se no les é cristiènes, se les é forestes e soules (art. 4). Per formèr n grop de la Sorità ge vel che sie amàncol trei femenes che à chest dejiderie. L grop diozesan de la Sorità no l pel esser più gran che 20-25 eles e l’à na presidenta e doi o più conseieres. Per dèr vita a n grop ge vel che canche se l met en esser, se ge dae n test fondant, n titol marian e se die coluna che l’é la sèntes protetores (chestes cogn esser binèdes fora dal raion olache se vif) (art. 9). La eles del grop cogn osservèr l Vangele aldò de l’ejempie de Maria, de la sèntes, mères e sores de l’Antich e Nef Testament (art. 5). La eles, per sia persona, dapò, les lejarà canche les pel, la Bibia e la vita de la sèntes e di sènc, ence spirituèi no cristiegn, les tolarà pèrt a la azions liturgiches con la orazion personèla, les tolarà pèrt a la radunanzes del grop comunitèr “con la dedizion spezièla a la ruah e a la sophìa bibliches, metuda en esser dal Spirit del Segnor Gejù” (art. 7).

20

gana

En particolèr chel che tol dant chesta teologa l’é la relazions anter de eles, religiouses e laiches che sibie. La relazion de autorità che pel esser anter femenes. Chest conzet l vegn dal Pensier de la desferenzia che l disc che la maor autorità la ge va data a la mère, te n zircol perpetue de recognosciment e respet per la fegura femenina, desche pruma fontèna de vita e pensier. Ivana Ceresa la fèsc sie chest pensier, ence se la ge dèsc a la Madona l primat de chesta relazion: “Coscita gé ame Maria, desché na genealogia entrìa de mères”. Chiò l pensier l se fèsc enteressant ajache la mère de Gejù Crist doventa l referiment e l’autorità pruma per duta la eles te la Gejia. La mère del Segnoredie per pruma no l’à abù besegn de n om per dèr la vita e donca doventa per la femenes l simbol de l’autonomia femenina, ence te la relazion con Die. Coscita la verginità no l’é più a piajer de l’om e de la gejia ma, dit dassen en curt, l’é l met per la femenes de jir fora dal sistem patriarcal de posses su la sessualità femenina. Na vijion neva, che dessema a de autra neva prospetives, ge dèsc l met a la femenes de se recognoscer maormenter te l’ensegnament de la Gejia. Su la fegura de la Madona, Ivana Ceresa la se dèsc ju belebon (beliscima la letura de la relazion anter la joeneta Maria e sia jormèna Lisabeta) e la ge sporc a la femenes n rosèr a la Madona, dut al femenin. “Cree fin junsom al Rosèr desche pratega per preèr […] Son ruèda de retorn a chesta pratega, dò che me aee lascià tirèr de ca e de là, e ence dò i egn de ‘secolarisazion’ e ‘demitisazion’, ma soraldut dò che son stata bona de me meter te anter a chela eles che chier de ge dèr inom femenin a si pensier e creer. L’é sun chesta strèda che se pel ge tor jù la facera al sessism, ence chel de l’interpretazion de la Bibia, de la perdiciazion, de la spiritualità e de la devozion. Nia l’é neuter, nience l caro e ‘ensospetàbol’ Rosèr marian”. L conzet de autorità l ge serf a Ivana Ceresa ence per se dèr coraje e fondèr si Orden. La autorità che ge vegn recognosciù da l’autra femenes ge dèsc sgors e pascion a pissèr coche la eles podessa troèr na forma per viver aldidanché na spiritualità neva, n raport con Die che se poje sul fat che se é femenes. Chesta gran femena, a la fin di egn ’90, la met sù n Orden nef,


DOSSIER e la ge dèsc inom de la “Sororità”, che vegn da “sor”, da l’esser anter sores, eles, conscidrèdes sores te na dimenjion più orida e trascendenta. Chest Orden l vegn recognosciù dal Piscop de Mantua del 2002. L temp de ‘gestazion’ de chest percors l’é lonch, egn de pensieres e orazions, de studies e relazions. “L’idea la me é vegnuda da dalonc, ma al scomenz no aee pa nience la parola per la dir”, donca l pensier de fèr zeche per la eles, soraldut cheles che spartesc con ela l pensier de na spiritualità al femenin: “E la Sorità, descheche semper miec jon a la capir, l’é n viac fora da la strèda cognosciuda (esodo): chel del sessism storich, che perten de tor ite l femenin tel maschil e che volessa ne oblighèr a sia conseguenzes; e nesciuna femena, te la pratega, la passa via chest ‘Mèr Chécen’ zenza la compagnia de amancol n’autra ela, che raprejenta simbolicamenter duta la eles: che l Segnoredie, Maria e Giojef, con duc i sènc e la sèntes, ne conduje tel bon ejit de chesta ‘traversèda’”.

Per fèr zeche da tèl, desche fondèr n orden religious, ge vel aer n gran coraje, n gran carisma, na vejinanza a Die che l’é biota grazia. Ivana Ceresa la se à sentù chiamèda per fèr chest e la l’à fat. Con fadìa e legreza. A la dir co la paroles de Edith Stein, nience ela la saea coche la fossa jita a fenir canche l’à ciapà ite la man de Die che tanche tanche l la tocèa. Ma Ivana Ceresa la se à semper didà con la vita, l’ejempie, la fegura e la scritura de autra eles, vegnudes dant da ela o vejines tel temp. Per fèr zeche da nef, ence tel ciamp de la spiritualità, ge vel ge creer, fin junsom. Ge vel viver te n’autra maniera. Scrivea Elizaveta Jur’evna, nasciuda Pilenko, del 1934: “Se pel viver te doi manieres: / Jir su la tera ceta / Fajan demò chel che l’é giust e respetàbol, / E coscita mesurèr, calcolèr, perveder / Ma se pel ence jir su la èghes / E enlouta no se pel più mesurèr e perveder / Ma besegna demò creer zenza mai lascèr sù. / N medeat de desfidenza e se scomenza a jir sot”.

Ivana Ceresa la é se n jita ai 28 de firé del 2009, portèda demez da na malatia che da catordesc egn la la destudèa via. Sia vita, scrif ela, aea n fin e chest fin la l’à arjont: “Mia funzion l’é stat chela de esser n incipit storich… n don fat persona”, a l’autra eles ge va l testamonech e l’envit a jir inant. L’envit, Ivana la l fèsc ence con la paroles de sostegn e spenta che ge scrif Chiara da Assisi a Agnese de Boemia:

No te fermèr, ma alincontra va inant / confidenta e contenta con jir asvelt / e vèrech lijier, con pas segur, / su la via de la beatitudin che te speta, / zenza permeter che nience l polver de la strèda / l’entardive tie jir .

gana

21


DOSSIER

Na vita lungia y orentida, cun le ritm despartì te dui, te na dualité costanta che n’é nia deventada te Élisabeth Behr-Sigel na duplicaziun despartida, mo misteriosamënter n’unité, ajache döt gnê filtrè da na cosciënza umana intata y vulnerabla devers l’amizizia cun Chël Bel Dî. Döes é, ma por dì, les nazionalitês di geniturs, che ne cherdô daldöt nia: alsazian le pere, boema mo bilinguala cun le todësc la uma; döes religiuns: ebrea da pert dla uma, luterana da pert dl pere; dui lingac: le franzësc de so pere y le todësch de süa uma; döes laurees: naôta te filosofia y spo te teologia, ajache les ëres ne podô nia ćiamò studié: I sun d’origina protestanta. Canche i ê picera sunsi gnüda batiada tla Dlijia luterana d’Alsazia-Lorena (ÉCAL), a chëra che mi pere fajô pert da süa familia infora. Mia uma ê ebrea y ara gnô da n ambiënt de ebraism “assimilé” liberal- datrai ćina al’agnostizism dl vedl Impêr austro-ungaresc. Da chësc ambiënt vëgn inće le fondadù dla psicanalisa, Sigmund Freud, cun chël che mia besaona da pert dla uma, nasciüda tla medema cité, partî le cognom. Porimpò é Élisabeth stada öna: ara savô bun sü dui lingac de nasciüda (y nen à imparè saurì d’atri); ara à insignè filosofia, ti ćiaran avisa ala teologia; se reconescion ortodossa, ëra öna dles prömes ëres ploan! Le se rumpì di spidli desvalis dla vita da vigni dé à portè pro a n gran arichimënt y nia a na sconclusionatëza segnada dal ibridism. La jona, da na gran capazité de relaziun y na curiosité zënza fin, à porvè ćina che ara ne n’é nia rovada a ćhë spona che ara à reconescuiü sciöche süa: l’ortodossia cun süa beliscima Liturgia Divina y süa inrescida teologica antica y apascionanta. La picia möta, nasciüda a Strasburg, à tosc imparè a conësce les nazionalitês y les mentalitês desvalies, se plasman a na daurida che ne conësc nia barieres y a n’azetaziun dles esperiënzes desvalies y di stii desvalis che l’à condüta cun calur tl ambiënt ebraich-boem dla uma tartan l’isté, tl certl de studià franzesc dla Sorbonne, tla facolté teologica protestanta de Strasburg, tl’intelighentia ortodossa ruscia che l’atirâ tan dassënn sciöche lingaz y sciöche spiritualité:

Mi tru devers la Dlijia ortodossa é passè tres n’incuntada, tl tlima apascionè dl movimënt ecumenich che nasciô cun l’emigraziun ruscia: n’emigraziun püra, mo spiritualmënter rica che se sleria fora do la revoluziun bolscevica dl 1917, danter döes veres tl’Europa ozidentala. 22

gana

Élisabeth Behr Bele da jona àra albü l’ocajiun da conësce y frecuentè porsones de gran livel: pater Lev Gillet che é deventé so gran compagn spiritual, le ploan Boegner, pater Boulgakov, O. Clément, Evdokimov, Maria Skobtsov, proclamada santa dala Dlijia Ortodossa, y an podess jì inant cun la lista, ajache i contać cun personalitês iluminades é stades na scincunda cun chëra che Chël Bel Dî à colmè les mudaziuns zities de süa vita: Do la revoluziun bolscevica s’à incuntè tla Franzia i aturs dl conzil local dla Dlijia ortodossa de Mosca, che é stè dl 1918. Al scomenciamënt dl XX secul à la Dlijia ruscia conesciü na “renasciüda” spirituala importanta, che à indô avijiné i inteletuai ala pratica religiosa, sciöche le filosof Nicolas Berdiaev o l’economist marxista Serge Bulgakov, che é deventè prou y é stè le confessur de Maria. Chësta élite inteletuala, incër Serge Bulgakov ia é gnüda tla Franzia y à ponsè sura inant. Ara s’à arichì tres le contat cun d’atres Dlijies, te n contest de laizité. Jacques Maritain à albü na gran importanza tres sü liams cun Nicolas Berdiaev, sciöche inće cun le ploan reformè Wilfred Monot, che gnô gonot te chësta comunité esiliada. Al é stè porchël bele tl scomenciamënt na daurida ecumenica. Maria testemoniëia chësta preocupaziun. Geneviève de Gaulle-Anthonioz, che l’â conesciüda te sü ultimi dis a Ravesbruck, m’à confidé tan che Maria à tignì ćina ala fin sön l’unité dla Dlijia. Pro chisc esilià à n valgügn inteletuai jogn, Vladimir Lossky y Paul Evdokimov, chirì le significat dl gnì tl Ozidënt. Por ëi él la testemonianza dl’Ortodossia. Al ê val de sot, la inrescida dles raîsc spirituales comunes por n renovamënt sot. P. Lev Gillet ti é sté dlungia personalmënter ala scomenciadia d’aiüt de Maria Skobtsov: Sciöche Maria, êl dagnora arjignè da zede so let a val’ desfortunè, P. Lev â renunzié, cun le jì a vire tla rue de Lourmel a vigni confort material. Imbacolè ia te val’ cutra miserabla dormîl d’invern y d’isté ia por tera te n garage arbandonè. Chësc é ći che n’ëra de süa cöra, che ê jöda a le ciafè, â constatè grama. Tres sü gragn ponsadus, sciöche le filosof dla libertè cheriënta Nicolas Berdiaev, pater Sergio Bulgakov, n ex marxista deventè n teologh ortodos jenial, decan dl Istitut de Teologia ortodossa Saint-Sege, y süa compagna Maria Skobtsov, profetëssa de n monachesim renovè, tres i teologs jogn nia ćiamò conesciüs: Vladimir Lossky, Paul Evdokimov, Eugraph Kovalesky, che é deventà mi compagns, ài conesciü


DOSSIER

Mëda dla Ortodossia

Sigel 1907-2005 n’ortodossia daverta al pinsier ozidental, daverta, tla fedelté al’essënza dla fede ortodossa, al dialogh cun les atres Dlijies cristianes. Na paleta de incuntades che la pëna jona de Olga Lossky sa da depënje de dötes sües sfomatöres tla biografia dla teologa ortodossa Vers le jour sans déclin.

Ara à odü döes veres, che à devastè süa vita, che ti à sforzè sö limitaziuns y à portè pro a tëma y timurs; la meseria é stada so pan da vigni dé, inće sce ara â maridé le rus André Behr, n injenier, de chël che ara à messü ćiarè bele adora, por le colas dl laûr y por la fragilité de sü nerfs, ara messô garantì na vita da vigni dé serena a sü trëi mituns.

de Cristiana Dobner

Porimpò êl na convinziun sota sön la realtè dl’ëra che la tignî sö:

Na majera competënza teologica ti conzed ales ëres da mëte averda y da ne aratè mai che les “distorjiuns” teoriches o pratiches te nostes Dlijies sides döt ma or. Al é le caje, por ejëmpl dla mariologia. Ara po, sce malcapida, deventè na ćiamejia de forza por le plü burt destin dles ëres. Por ejëmpl, canche “Maria, la sorvidëssa umila dl Signur”, vëgn massa debota interpretada sciöche: “ëres, sëise les sorvidësses de üsc omi o di ëi en general!”. An dess nes lascè recordè che la Theotokos é le prototip dl comportamënt d’acoliënza ativa (nia passiva) dl Spirit por dötes les ëres y düć i ëi cristians y nia ma de n comportamënt detlarè resservè estlusivamënter ales ëres . L’insegnamënt dalunc da Nancy, olache la familia abitâ, la destanza dala comunité ortodossa de Parigi, le ménage che ne podô nia gnì trascurè, l’educaziun di mituns, ne l’à nia destuta da lì, scrì y gana

23


DOSSIER publichè tratać teologics ampli, düć zentrà sön la via devers Dî tl’ortodossia:

«Le sforz moral y spiritual, y les impreses ascetiches che é les manifestaziuns dla oraziun, ne n’é nia produtives, sce ares ne porta nia al’umilté, n’umilté ativa che ne proa nia plajëi por la meseria dla persona, mo la condüj a süa opera essenziala, chëra che é confesciun de süa impotënza y sëgn de süa speranza, le perié te vigni momënt: “Signur avede pieté de mè”». Süa scomenciadia y süa cura porta pro al nasce y crësce de grups ecumenics olache la partezipaziun n’ê nia liada ala desmostraziun dla portignënza a na religiun mo ala cosciënza che viô so liam, sterch y sot, cun Dî te na espresciun religiosa, magari desvalia. Ara scriô:

«Le fin dl’oraziun de Gejù é le contat vi, gnanca da dì cun Gejù Crist: nia l’anulaziun te n ozeann impersonal, mo l’incuntada suranaturala, prezipize de comuniun cun l’amant suprem che é inće l’amè suprem y che se porta tl rëgn dl amur dla Santa Trinité». Tratan na conferënza àra dit: La scincunda dl Spirit ne foss te chësta prospetiva nia na grazia ezezionala, ater co sce dada a zacai. Vire tl Spirit Sant, chësta é l’ultima vocaziun de vigni porsona. Te so dialogh conesciü cun Nicolas Motovilov, san Serafin de Sarov, n sant rus dl XIX secul, àra dit a so discepul y compagn:

“Le perié, le jiné, le odlè y vigni opera cristiana é bele val’ de bun. Porimpò n’é le fin dla vita cristiana nia te so compimënt. Ara se trata ma de rajuns. Le dër’ travet dla vita cristiana é acuisì le Spirit Sant. Élisabeth à salpü da gestì, te n sotissura de limitaziuns y de dificoltês, süa partezipaziun ala Fellowship de St. Alban y St. Serge, publiché süa tesa de laurea Oraziun y santité tla Dlijia 24

gana

ruscia, azetè la nominaziun de inrescidëssa pro le CNRS, dè vita ala revista Contacts y se gode le sorëdl mediterann cun les nodades dalunc dala spona che ara â tan ion. Ara é stada sciöche pelegrina tla Tera Santa, ara à podü jì tla Ruscia tl 1965 y conësce i componënć dla familia Behr che viô ćiamò, tó pert ala I Consultaziun dles ëres ortodosses a Agapia tla Romania, ester mëmber atif dl COE, y inće gran compagna dles carmelitanes, che à metü sö le Carmelo de rit bizantin de SaintRémy. N’ativité nia da crëie por chëra che ara éss mossü pordërt avëi na sanité sterscia, mo che é indere stada tla realtè precara, y che à inće conesciü le crebesc, sciöche inće na situaziun economica avaliada fora, che é indere stada dagnora sön l’ur dla rovina. N’ëra delicata che à scrit tröc articui, che s’à porvè por le feminism cun n tai teologich; so é: Le Ministêr dl’ëra tla Dlijia, y ara à laurè y é rodada incërch ćina ala vëia de süa incuntada cun le Müs de Chël Bel Dî: ara â 98 agn canche an l’à ciafada morta te let, ara ê impormò stada te ospedal, mo ara ê dagnora stada na gran combatënta y lauranta. Ara s’un é jüda tl chît y tla surité, dimenjiuns che, cun döta l’aparënza y sü tröc impëgns, ê sü y soć, tl dialogh cun Gejù:

«Dî po ma implì cörs che s’à d’ester öć. Apliché mi spirit a chësta verité». Na vita passada tres da Chël Bel Dî, olache ara ciafâ dagnora na resposta y proteziun canche ara messâ tó na dezijiuns importanta, sides tl tëmp de vera che tl tëmp de pêsc; na vita che al ti savô bel da definì cun chësta frasa:

Le Signur scrî rodunt sön nostres linies stortes! LOSSKY O., Vers le jour sans déclin: Une vie d’Élisabeth Behr-Sigel (1907-2005), Cerf, Paris 2007 Incontro con Élisabeth Behr-Sigel, «La Croix», 1 maggio 2004 L’Orthodoxie et les femmes en France, te BECHER J., Women, Religion and Sexuality: Studies on the Impact of Religious Teachings on Women, Trinity Press International, 1991

Ladin de Isabella Ties


DOSSIER

De ëiles stersces tla bibia de Maria Delago

I tesć dla Bibia ie, almanco per tant che nëus savon al didancuei, duc unic scric da ëi. Nia te duc de chisc tesć vëniel dant ëiles, ma canche l nes vën cuntà zeche de n’ ëila, po ala for na funzion mpurtanta. I tesć dla Bibia ie sensibli, y uel spighé avisa uni carater, perchël possen udëi che l’ëiles tòl suvënz dezijions y scumenciadives mpurtantes, y che les nes possa ënghe vester de ejëmpl al didancuei. di ëi. Nteressant ie nce l motif dla umans, n valgun iedesc nes vëniel cuntà d’ëiles plu de tëmp che aspieta, coche per ejëmpl Sara, o tl Nuef Testamënt Elisabeth. Do che l popul de Israel ie unit delibrà tres Die dala mans di Egizians iel propi n’ëila, Miriam, che tol la prima iniziativa y scumencia a balé, y cundechël a rengrazië che Die ti à judà. Lijan la storia de Debora nes sauta tl uedl che l se trata de n’ëila de mpurtanza, ajache l vën jit da d’ëila a se damandé n cunsëi. L liber de Rut nes conta, coche nchinamei n’ëila che ne fej nia pert dl popul de Israel se cumporta da ejëmpl per duc i autri. La jënt che vivova tl tëmp canche l ie unit scrit chisc tesć ova strutures de familia bendebò tleres: l pere de familia cumandova y n ova la tradizion de se maridé for tla medema parentela. Dan maridé tucova la mutans pra l pere, do maridé pona pra l uem, che pudova te cër caji ënghe maridé plu ëiles tl medemo mumënt. Vel’ tesć conta d’ëiles stersces, che selva si popul, coche per ejëmpl Debora, Judit o Ester. D’autri auza ora l’ëila coche fëna. Tlo vën pona suvënz nia dant si inuem, ma l ti vën dit per ejëmpl “la fëna de Manoach”, che fossa l’oma de Simson. Chësc desmostra propi che la parola mpurtanta fova chëla gana

25


… e la é Antonietta

ladin de Luciana Detomas Trëi de chësta persones mpurtantes dl Vedl Testament ulons śën mo cunscidrè plu avisa:

Inuem: Miriam

Familia: sor de Moses y Aaron Prufescion: profeta Senificat dl inuem: “chëla che à gën Amun” Do che Die à delibrà l popul de Israel dala mans di Egizians ie Miriam la prima che tol ca n tamburin y che scumëncia a sunè y a balé deberieda cun duta l’autra ëiles. L test dla Bibia nes conta coche Miriam cianta ntan l bal y lauda Die. Miriam ie la prima che dà esprescion a si legrëza do la liberazion. Si legrëza dala inant a duta l’autra ëiles che scumëncia pona a balé deberieda. Da liejer do tla Bibia: Ex 15,20-21

Inuem: Rut

Familia: vëidua de Kiljon, cumpania de si oma Noomi (Noemi). Prufescion: lauranta ti ciamps Senificat dl inuem: “cumpania” o nce “pasciuda” L liber de Rut nes conta de na familia de Betlehem che mucia da na ciarestia y va a sté tl raion de Moab. Duc i ëi mor da fam y la vëidua Noomi tol la dezijion de pië de reviers da sëula a Betlehem. Una dla fenans de si mutons, Rut, ne uel nia lascé jì Noomi de sëula te si paesc y ti mpermët a Noomi de jì pea duta la vita cun eila. Canche Rut ie pona a Betlehem iela na furesta, la ne ie nia plu tl raion de si popul de Moab. Rut y Noomi ie mpo inò bones de se ntegré tla populazion de Betlehem. Nscila devënta Rut la bona cumpania de Noomi che fova furesta a Betlehem, la fena de Boas y va monce ite tla genealogia de Gejù. Da liejer do tla Bibia: Liber de Rut

Inuem: Debora

Familia: fëna de Lappidot Prufescion: profeta, lëura enghe da magistrata Senificat dl inuem: “eva” Do che l rë de Kaanan ova sometù Israel 20 ani ala longia, ie l popul de Israel jit a damandé cunsëi a Debora. Debora rejona tl inuem de Die y ti cunsiëia a si popul de se njenië ca a cumbater, per se delibré dal nemich. Debora nstëssa va pea cun l popul sun l mont Tabor, ulache l vën cumbatù, y nchinamei venciù. Da iló inant possa Israel viver per 40 ani tla pesc. Cun si cunsëi devënta Debora dassënn mpurtanta per la storia dl popul de Israel. Da liejer do tla Bibia: liber di “Richter” 4-5. 26

gana

Nasciuda a Treviso del 1857 da na familia nobla e neza de Antonio Rosmini, Antonietta aea ciapà da sie père (comember del moviment patriotich, de sentimenc maziniegn, tropa outes arestà e condanà, e deputat a la Cambra de Torin) na educazion auta e fina, con n muie de contac e scontrèdes con jent de nonzech che ruèa te sia cesa, e con tropes viajes: Te chi tempes la touses de families riches (descheche l’era la mia enlouta) no les jia a scola; e cheles che no vegnìa metù te colege les aea na ‘istitudora’. Ge n’é abù una – n’alsaziana – de n rigor che jia sora fora chel de duta la mères da enlouta. No ve conte donca i particolères del sistem cruf con chel che son stata arlevèda. Ve díe perauter, che sebenence che no posse l meter dant desche model educatif, ades manco che mai, gé la rengrazie amò, sorafora la mort, percheche sé coche la me à temprà, ènema e corp. La se dajea jù per na educazion olache anter frèdes e sores fosse “en pèrt na comunanza de studies de vita – comunanza che podesse joèr no demò a i fèr doventèr amisc un co l’auter, ma a fèr più fortes sia ments e a empienir de miec la vita de la femenes, e a purifichèr la coscienzes e a endoucir i cheres di joegn”. Sia medema cèsa vegnìa conscidrèda n “zenter atif e vif de reformism”. Del 1875 la familia Giacomelli la va neto sul grunt e l père l cogn se meter a fèr l prefet, se tolan dò sia familia te sie bondernèr dal ’82 al ’90.


DOSSIER

stata embandida Giacomelli (1857 -1949)

Antonietta Giacomelli l’é na femena desmentièda da la storia percheche la é jita dant dai tempes con sia intuizions, no la

de Cristiana Dobner

se à fermà a na devozion populèra femenina ma la é stata bona de ge dèr na neva foja a sie esser religiousa. Sia scomenziadives – che volea portèr a se n capir fora de più en cont de fé, ge à costà tropes padimenc ma Antonietta ge à tegnù permez.

Antonietta aea n conzet particolèr de la verginità: “Tel zelibat volù, te la verginità amèda, l’é na dignità e na superiorità, n stat de indipendenza fisica e morèla che ne fèsc sentir coscita stolc, tant che gé enstessa no son bona de me parèr da chest orgolie”. Del 1892 la familia la va a stèr per semper a Roma olache Antonietta, semper piena de amor patrie, la rua compagnèda dal nònzech de si doi romanc jà publiché: Lungo la via e Sulla breccia. La met en esser, de gra ai contac con Giulio Salvadori, ti ultimes egn del ‘800, l’Unione per il bene, consciderèda desche n cenàcol per omegn e femenes con orientamenc ideologics desvalives ma leé da n soul ideal de virtù e sacrifize che aessa cognù verjer i ujes a reformes religiouses e ziviles, con na forta pedia ecumenica. L’é cognosciù l coment-iudizie de Fogazzaro, canche l’é stat metù en consaputa de chesta scomenzadiva da la medema Giacomelli: “Tegnì auta la direzion cristièna, la crousc su l’èlber maester; ma lascià montèr duc chi che vel”. L’Unione se dèsc ju tel cartier populèr de Sèn Lorenz a Roma e la met fora ogne meis na picola revista L’Ora presente, de chela che Antonietta no l’é demò l capo-redador ma, descheche disc Giulio Salvadori, “l sostegn prinzipèl”. L’era n codejel rósol, che vegnìa fora a Roma acà n muie de egn. L fajee dessema con Giulio Salvadori, èmena beliscima e intelet genièl, de mistich, de om de pensier e de artist, con na paternità spirituèla percacenta... El aea gana

27


DOSSIER l’auta direzion, gé – descheche se disc tel lengaz giornalistich – fajee l lurier de cojina, e mie veie Père fajea l’ùmol aministrador. E l stampaane te Senat ... L’interpretazion e la spiegazion del Vangele, che se podea troèr te duc i numeres, l la fajea Giulio Salvadori te la rubrica L’evangelo dell’ora presente: l’é stat en assolut la pruma spiegazion del Vangele de la Domenia metuda dant da n laich. Giacomelli à abù n fort leam co la Pia Società San Girolamo per la diffusione dei Santi Vangeli, orian n usc ecumenich de avangardia envers i protestanc, sbregan ite coscita chela che vegnìa conscidrà la mentalità “da batalia per la crousc” e orian alincontra la strèda a n auter atejament ecumenich, per ejempie col defenir i protestanc “frèdes destaché”. Giacomelli, che la era en consaputa de la inovazions liturgiches che se palesèa tel Belgio e te la Franzia dalaìte dai convenc benedetins, l’à dat fora te trei picoi codejìe entitolé Adveniat regnum tuum, na regoeta de orazions e letures bibliches per ogne dì, curta rejonèdes dintornvìa i sacramenc, la orazions, la Gejia e l’an liturgich. L’é da sperèr che chisc progresc i vae inant e la doura – per na renascenza cristièna ilujoria – la se sparpagnee fora duntintorn, col didament fort de la cianties. Ma endèna la Sacra Schertura – desche l segnificat di ric, desche la storia de la Gejia, desche la preziousa ritajon de sapienza di Sènc e di mistics – la vegn belelà ignorèda, e l Vangele, che cognessa esser, desche Codesc de noscia Lege, l liber più vardà fora, l’é te pecia majons; e n muie de jent, ence de gejia, no la se tegn pa de mèl a dir che no la l’à mai let. Don Primo Mazzolari, amich empegnà con ela te la Lega Democratica, te sie sfoi chindejenèl, Adesso, l descrif coscita, en curt, sia personalità: “La era sinziera, trasparenta e forta desche n diamant; la cerdea scialdi la strèda più dreta e la più senestra; la cognoscea demò l scì e l no e la i durèa zenza diplomazìa. Antonietta Giacomelli l’é la femena più forta che gé é cognosciù, la più destachèda e la più ressoluta, la più lurenta e la più pureta”. 28

gana

Anché l’é stat e l’é passà chiò la defilèda che dompagnèa te cortina n om de gran nonzech te la scienza e te la politica. L’era na sdràgola de curiousc dò strèda e te piaz, de femenes che corea a veder, regolèdes con mondures da color, ciacolentes e grignolentes, tant che a na festa. ... Segnores cares, perdede vosc temp! No vedede che l’é n obit zivil? No saede che chel l’era n masson? L’é danà, a che jóel pa preèr? Valentina la era duta cruzièda. - Delbon, segnora, - l’à domanà – l sarà danà? - Cara, - g’é dit – fossa dassen na mencianza de respet a Die voler endoinèr si decrec. Gé per mie cont preferesce me lascèr sun sia gran meserecordia. - Ma no se pel pa nience desmentièr sia giustizia! – à dit de sora la contessa con forza. - E chi ve dìjel pa – g’é responet – che la danazion de chel om fossa giustizia? La segnora la era scandalisèda. - Co? – l’à dit - no saede che l’era n om zenza Die? - Sé ben – g’é responet – e si scric, sia paroles e si comportamenc me à destrametù più che n’outa, ma chi ve àl pa dit che l Segnoredie no l posse aer più meserecordia envers chi che, apontin parcheche i é zenza religion, i é passè su la tera desche fies de nesciugn, zenza chi conforc che l’é lum e forza anter la meseries de la vita –, che El no l vobie ades ge orir i brac al fi barabècol e che no ge sà gra descheche l’à fat l père col fì che aea fraià dut, te chela paràbola che El enstes l’à lascià sun chesta pera tera? Antonietta l’à publicà, con gran éjit, La Messa. Istruzioni testo liturgico e preghiere, zenza meter sie inom desche autora, “ajache i inomes sui libres de orazions me sà na stonadura, beleche na profanazion”, e l’à dat fora ence, per pruma, n foliet che vegnìa venù ogne domenia al priesc de n zenteisem, tout fora dai scric de Guéranger: Te noscia religion da n gran pez vegnìa chierì n liber olache apede la orazions fossa stat notizies storiches e spiegazions; n liber olache, amàncol te vèlch pèrt e a vèlch vida, vegnissa renovà la union primitiva del popul devot, con chela letures e chela cianties

che fèsc rendenir en seghit la oujes veiores, profetiches, che conseea e che prea te la speranza. L laicat modern à tout dant con gaissa la publicazion e l l’à sparpagnèda fora, tolan dant l spirit de inovazion che proponea endò l gust de la orazions e de la zelebrazions liturgiches. Da Bonaiuti l’é vegnù na lauda che recognoscea te chest liber la scienza liturgica e la devozion intima. La Scuola Cattolica à recognosciù che l’era na publicazion che portèa l devot a ciarcèr la beleza e l’armonia de la liturgia. Alincontra l’é stat tacà da duta la stampa a chela che i ge dijea “integrista”. I gejuìc à troà fora tel lurier de Giacomelli venadures de chel che i ge dijea “modernism pietistich”, e i pères Polidori e Mattiussi à mofà aria de dogmatism moral o de filosofia “del massa concret”. Tant da ruèr, del 1912, a embandir Adveniat. Te la entroduzion Giacomelli la scrivea: De fat l’é en cors na batalia granacia anter l spirit e la letra, anter la tradizion primitiva e i pioramenc vegnui de dò ca, anter la rejon e l pregiudizie, anter la bona volontà e dut chel che pel limitèr la èmenes e, tropa outes, no demò la èmenes. Giacomelli la é stata cusèda de erejìa e g’é stat refudà la comunion, ma dut chest no à pa desturbà sia coscienza:

...Chel che dèsc


DOSSIER Te la letra che compagnèa l sboz de n placat che aessa cognù vegnir durà per n convegn del grop lombèrt – “chi che sent che l’é temp de cerder anter l Vatican e Crist” – la scrivea: Gé domane donca de se destachèr da Roma e de meter en esser la Gejia catolica apostolica evangelica. Nesc preves metessa endò a jir, a una con nos, la veia Assemblea, l’eucarestìa doventassa endò na scontrèda anter frèdes; la perdicia no fossa più demò retorica dejùtola, ma coment del Vangele, e la tolessa ence l post del catechism. Litassane n piscop anter i veies, e chest l nominassa de neves preves, che i aessa sia formazion no te seminaries ma apede i preves te la cura de la èmenes. Noscia Gejia – apede la reforma di comportamenc e di prinzipies sozièi – la cognessa meter en esser duta la reformes del cult che l spirit cristian ge domanèa a la Gejia ofizièla. Per chel che vèrda la sistemazion economica de nesc preves ge volessa vardèr dò co fèr, gé no é la capazitèdes de pissèr ence a chest. Chest tant no desche rebelion ma desche fon leam col Vangele, dalafora da vèlch istituzion, ma delaìte del pensier de chi tempes, olache se sentìa l modernism

La é morta zis pureta del 1949, te l’alberch rosminian de Rorei. Sia arpejon de pensier e de testimonianza la é zis chièra:

“desche tentatif de meter la Gejia al pas coi tempes, beleche semper dàtol te la intenzions, genièl te vèlch resultat scientifich o artistich, ma vèlch outa confus e no defenì”. (Bedeschi L.) L’à tout pèrt ence a la vita politica, al prum Congres nazionèl de la femenes taliènes, stat a Roma del 1908: “... l Congres no l’era ne sozialist e antireligious, e nience anticlerical, descheche i à dit e descheche l’aessa podù esser. Ben segur, l’é stat zeche che no é aproà; ma pech deldut, respet a chel che i à fat creer” (letra dai 2.6.1908). E del 1913 i à embandì endodanef n auter sie liber, Per la riscossa cristiana. Dò la vera l’à troà sia cèsa de Treviso derochèda e la se à dat jù per meter endò en pé i Scouts, che enlouta aea inom Unione nazionale giovani volontarie italiane, se tolan sù ence la direzion de sie foliet Sii preparata, ma l fascism à endò tout jù dut. Anter l 1941 e l 1942 l S.Ufizie ge à dat la permiscion de stampèr endò, con vèlch mudament, Adveniat, perauter col titol mudà te In Regno Christi.

Fajon mingol de ben vigni di, tousa, vardon de l fèr a na vida ùmola, scempia, sot ousc, bele coscita – zenza spetèr la gran ocajions, canche da chièr se pel, canche da spes la vaneza l roìna. La picola ocajions alincontra no mencia mai: educon nosc cher a les veder dintornvìa nos, a les chierir, a les benedir. Oh! Chi che va inant zenza les veder, chi che les azeta con dejèje, desche na stufazion, desche n peis de la vita, zenza saer coluns che l’é i maores conforc de chesta, i soi che en ultima resta.

la forza, Chel che dèsc l’amor. Canche se sent l Segnoredie, nia l’é massa grief, nia piora, ajache se ama. La fé e l’amor co la pasc, l coraje, la legreza tel dolor, la calma tel pericol. Dut l’é zomp, freit, sforzà, doi outes engrà, e la virtù melsegura, canche chisc i vegn a mencèr. Segnoredie, nia l’é massa grief, nia piora, ajache se ama. GIACOMELLI A., Il Libro nuovo, Milano 1928 GIACOMELLI A., Sulla breccia, Milano 1900 GIACOMELLI A., Lungo la via, Milano 1903


DOSSIER

danter oraziun Al ê l’ann 1785, che l’imparadù Ujöp II stlujô le convënt de Ćiastelbadia. Ai 24 de messè de chël ann s’un ê les ultimes nü monies y les cater sorus, che ê ćiamò restades, jüdes a Sterzing tla residënza “Jöchelsthurn”. Mo co â pa pordërt metü man süa storia? Y co ê pa les monies benedetines rovades a Ćiastelbadia? Ćiastelbadia é le plü vedl convënt de monies de Südtirol y do da chël da Sanćiana, metü sö dal düca Tassilo III dl 769, le secundo plü vedl de döt Tirol. Fat sö déssel ester gnü da Volkhold, n signur dla stlata de Lurn y Puster. Chësc ti à spo scinché döt cant en onur de Santa Maria ales monies benedetines. L’inom todësch “Suanapurch” o “Suoneburch” é da d’abiné le pröm iade te scrić dl XI y XII secul. Al ô dì “ćiastel de signoria, de penitënza (tod. Sühne) y de pêsc”. Adorè regolarmënter indere vëgnel impormò a pié ia dal XVI secul inant. Tl pröm saràl bëgn ma stè la sënta dla signoria di grofs de Lurn y Puster. Sön la data de fondaziun dl convënt vëgnel strité. Al foss n bragamin dl imparadù Enrì II di 26 de jügn dl 1018 che nominëia bele le convënt dles monies, mo da tan che al pê ne dess chësc documënt nia ester dërt. Plü sigüda é la data 1039, canche al é gnü benedì l’altè de Santa Maria. Le convënt dles benedetines ê n convënt dër benestant. Düć sü possedimënć y i dërć de possès che les monies â sön chisc raiuns é descrić dër avisa tl urbar, n register te chël che al gnô scrit sö i posć cun i inoms di lüsc y ći che i paurs messâ tan dè jö. Le pröm urbar de Ćiastelbadia ê scrit por latin, mo bele al tëmp dla badëssa Diemuot (1315-


DOSSIER

Ćiastelbadia y devertimënt

1338) êl gnü fat na traduziun por todësch. Nia dötes les monies ne savô da lì latin y sce an â a desposiziun na verjiun inće tl lingaz dla uma ess vignöna podü le consulté. De chësc vers jô les monies de Ciastelbadia n pü na süa strada. Inlaôta savô plü o manco sura döta l’Europa düć chi de dlijia da lì y da scrì latin. Ai â insciö n lingaz unitar da podëi se möie. Les monies benedetines da San Laurënz indere, inće sce ares gnô dötes cantes da families nobles, adorâ scialdi ma le todësch. I avëis dl convënt ê n gröm y chësc bele dal mëteman incà. Al ti ê gnü scinché de vigni sort y da tröc amisc y benefaturs. Insciö por ejëmpl ti â Volkhold instës bele canche al â metü sö le convënt dè la Val Badia adöm cun Mareo.

Le vësco Ulrich II ti â dè i bëgns de Neumarkt y Olaneres. Dl 1185 êl rové laprò, do da n strit cun le convënt de Biburg te Bayern, ot lüsc da Aldein. Che al ti savô bel ales monies da manajè chisc avëis y che ares savô da le fà él i passa 500 lüsc, paîsc, dërć de fit y i.i. che desmostra. Le convënt ê dër rich y les monies ne messâ nia se ćiarè sön i dëić sce ares orô se gode valch. Tla Val Badia unse de plü testemonianzes che desmostra la presënza dles monies. Ponsun ma por ejëmpl ala dlijia d’Al Plan, olache al ê dandaìa na lerch aposta por les

de Daria Valentin

monies che gnô ite a mëssa. O ala pitöra de Franz Angel Rottonara sön la ostaria dl Trebo a San Linert de Badia che rafigurëia la badëssa Verena von Stuben. Le convënt dles benedetines gnô manajè da n gremium, formè da de plü porsones. A će êl la badëssa, che gnô litada y che restâ en ćiaria ćina en le dé de süa mort. Spo êl la decanta inće chësta litada, che ê la rapresentanta dla badëssa y che messâ saltè ite vigni iade che süa superiura n’ê nia dan man.


DOSSIER

albü nia püćia importanza. La batalia al crëp de Santa Grazia recorda tres ćiamò le malfat danter le vësco y les monies de Ćiastelbadia. Tan dî che les monies se dê jö cun la oraziun y n püch inće cun la politica dl tëmp ne s’un stô degügn ert. Problems saltâl impormò fora canche ares n’orô nia se tignì ales regoles che ti gnô scrites dant. Y de chësc vers ne n’â certes monies degöna misericordia. Sce ares â vëia de s’un jì sön Braies al frësch le fajôres, zënza bëgn dî bazilé. Sce al ti tomâ ite de jì inzai a bal ne se cruziâres gnanca. Mo chësc deport ne podô sambëgn nia jì bun por i tëmps da inlaôta. Y le vësco da Porsenù s’â plü gonot lascè sö de chësc vers. Cun püch suzès indere. Les monies savô da vire. Ares savô ći che al orô ester por vire bun y jô a se chirì chësc bëgnester. Dl 1785 éra spo stada tan inant. Ai 9 de merz â la comisciun da Desproch nominé Josef Antonin von Grebmer sciöche comissar por l’aboliziun. Les monies ess albü trëi mëisc de tëmp da se chirì n ater cuartier. Y insciö s’àl stlüt jö n gran capitul dla storia, nia ma dla Dlijia mo inće dla Val Badia cun Mareo y Fodom. La sciofra gnô nominada dala badëssa y messâ se fistidié dla economia dla ćiasa. Laprò aldîl ćiamò les döes monies plü vedles dl convënt. Chëstes â avisa tan da dì en cunt dla vita te convënt sciöche les atres trëi. Pro chëstes cin monies aldîl ćiamò le licare dl convënt, che rapresentâ les monies te dötes les chestiuns foradecà. Al ê na sort de minister dl convënt y messâ informè la badëssa en cunt dles chestiuns importantes. Y ala fin gnôl le secretêr, che messâ tignì l’urbar. Al messâ aministré les finanzes y controlè i avëis y döt le comerz che le convënt praticâ cun sü vijins. Ćina dl XV secul aldî les monies de Ćiastelbadia pro la gran nobilté. Volkhold â metü süa neza Wichburg sciöche 32

gana

pröma badëssa dl convënt. Chësc ti dê sambëgn n’atra saù ala vita da monia co sce al foss stè mitans scëmples, che gnô fora de families da paur dala meseria. Inće les badësses da dedô ê dötes cantes gnüdes fora de families nobles. Insciö por ejëmpl ciafunse l’inom di Odwin, di nobli de Görz y de Ortenburg. Chëstes nobles savô inće dër da se la fà avarëi a livel politich. Tres indô lasciâres aldì süa usc y dijô ći che ares ponsâ. Dal XVI secul inant âres ćinamai ciafè na lerch tl consëi de Tirol, te chël che ares â so scagn y so dërt de usc. Por ći che reverda la politica é zënzater l’inom de Verena von Stuben le plü conesciü. So strit cun le vësco Cusanus da Porsenù é stè un di plü crödi che les monies à vit. Inće i ladins â chilò


VITA

Con Sai Baba

éi entenù l significat interiour dla parola “felizité” de Sonja Venturi

Mia personala esperienza spirituala me meina a chirì do a do l Divin, sciche Amich y interlocutour semper prejent, Chel che à duc i Inomes y dutes les Formes, che va aldelà epura al é chilò, che é natura, vita, persones, sentimenc y te cerc momenc storics speziai, encarnazion Divina che se mostra dant sun chest plan terester. La storia dla Umanité nes conta de encontedes con i gragn Maestri olache l’Energia Divina se à manifesté te Sia totalité per daidé l’umanité a afronté periodes ries: “per la protezion di valenc, per la destruzion di riei, per ti dé fondament stabel al regn dla giustizia I me encarne de eté en eté” dij l signour Krishna tla Bhagavad Gita. Mia vita é vegnuda benedida particolarmenter da la enconteda con n gran Maester Spiritual, de Verité y d’Amour , Bhagawan Sri Sathya Sai Baba.

N grum de agn dant, canche éi metù man a mie percurs profescional, éi abù n confront dur con chel che ciamò encuei definesce “l mond di gragn”, fovi sofoieda da na dimenjion materiala che me parova limité vigni orizont y i ne fovi nia bona de creie te na dimenjion “aldelà”. I é vivù n trat de temp de gran dificolté, fin can che n bel dì, él rondenì te mie cuer na ciampanela y i é entenù che l problem ne fova nia l mond estern, ne fova nia l corp o na malatia... l problem fove ie! I é metù man a mia enrescida y éi abù la fortuna de scontré na persona speziala, , che é steda desponibla a me scuté y a me daidé con amour... Ela é sté l strument che l Maester à chirì fora per daurì te me na fenestra de lum spirituala y defata à l Maester medem chirì de se manifesté te mia vita, tres conseis, esperienzes, ensegnamenc y n Amour aldelà de chel che an


DOSSIER

de Ingrid Runggaldier

Cun na udleda pò se imaginé. I é entenù l significat interiour dla parola “felizité”, nia tant sciche encontenté i sensc o sodesfé dejideres o plajeis de passaje ma la gran endesfida de vive aldò di valours umans sciche verité, onesté, pasc, amour y nia violenza. Descorì la richeza dla renunzia a sies tendenzes negatives y al demassa, privilejan l sforz che ti ciala al bensté nia demé individual ma de duc... é taché a vedei con de autri uedli, é taché a scuté y a la fin a amé aldelà de vigni dificolté. Dut chel che dant me savova zenza utl, do al tolova su n significat, ence l moto plu banal, la routine dl laour y l impegn profescional deventova esperienzes nia demé materiales ma ence dret spirituales. Ie ne é nia mudé religion, mie Maester ne à semper encorajé a ester bogn Cristians, y bogn credenc tla religion che onse chirì fora, i é emparé plutost a vive spiritualmenter na vita plena y ativa tla sozieté, savan che ne suzed nia per cajo y sion duc encarnazions Divines te n percurs che mess ne mené a descedé fora nosta vera natura spirituala. Sai Baba me à ensegné la sciala dles priorités: “dant Die, do l mond, do ie”. L Maester me à semper encorajé a vedei Die te vigni persona che scontre, de segur sonsi ciamò demé n pice lerner te chest eserzize, ma é la dimenjion dla orazion y dla repetizion di Inoms de Die (ence tres la ciantia devozionala) l meso plu segur per passé via l ozean de chesta esistenza umana con creta y fede. Ie é vivù agn intensifs dlongia la prejenza fisica dl Maester Sai, éi sperimenté la dimenjion dl miracul tant da la conscidré “normala”, ma éi podù souraldut toché con man esteriora y interiora n Amour zenza confins, aldelà de vigni limit, complet y che se sparpagneia daperdut... entant che ie ciantovi per l Maester Sai tl dì de Nadel 2010, la corent d’Amour che vegniva fora da El fova sciche n flum enflé de ega che ruvova a me y da me jiva de outa a El con la pleneza dla imensité te na dimenjion de assoluta plena esistenza y pasc... Die é Amour y al speta demé che nos daurion nesc cuers y nesc cefs per ne inondé de felizité. 34

gana

Stryx, stria – inuemes per definì n demón feminil antich, inuemes presënc dai tëmps dla cultures arcaiches y scialdi plu vedli de canche l cristianesm s’à ntendù d’ëiles, dla stries. Per i Grecs y i Romans fova la stria na sazerdotëssa devota al cult de Isis y de Diana, la dées patrones di misteres y dla sapienza, che cunesciova i sucrëc dla vita y dla mort. Les fova dées putëntes, fruteivles y criatives. Zirze, la beliscima ëila che tramudova te purciei i cumpanies de Ulis, fova ënghe na stria y nce la sangunera Medea de Euripid l fova. L poet roman Ovid tlamova strix o strigia n gran ucel da n cë smesurà, doi uedli stares, l bech y la sgrinfles da rapinadëur y la plumes linëuses. L dëssa vester n ucel dla nuet che ti semea a na ciafita, bon aldò de vel’ credënzes de julé tla cëses y se ciucé ora l sanch di popsc te cuna ... tla nuetes zënza luna àuden marati si cich y l fruscë de si eles lerges. Ma jon ti do ala fusties che chst’ ëiles variëntes, curadëures, dées o stries nes à lascià danter mit y storia. Truepes ie la lijëndes liëdes al mit feminil. Chësc cumparësc per ejëmpl tla forma dla dea prutetëura dla cësa y dl fudlé y coche cult dla Dea Oma che se svilupea te n tëmp lonch pian via dal paleolitich y jan inant ti seculi suandënc. Tla Elpes zentreles ancuntons Rezia, la dea reprejenteda cun l simbul magich dla tlé, che fej d’ëila la defensëura dl mond dl delà, y cun n ucel – ntermedier danter l mond di vives y chël di morc. On pona la vivanes, la ganes y truepa d’autra ëiles salveres,


De dées, ëiles varientes y stries

DOSSIER

nce ai raions dla valedes ladines Se njinië per l sabat dla stries, de Hans Baldung Grien

ma nce regëntes che populea mo ncuei truepa lijëndes dla Dolomites. Sciche Tanna, la regina di Croderes, di nasciui de sas, la prima persones. Per devënté umana muessela dé ca si raiëta y se n jì dala montes. Nsci pierdela si pudëi y si cuntentëza. Permò canche la vën inò de reviers devëntela inò sterscia, la devënta sas y ega y tiera. Tanna ie na varianta dl’antica Dana y dla Diana italica: na dea ambivalënta – positiva da una pert, ajache dea dla lum – ma tlameda da Cicero dea dla ciacia, dla luna y di ncanteisms dla nuet. Suënz iela reprejenteda coche dea dai trëi musc: Diana triformis, che ie Ecata tl mond dl infiern, Diana sun la tiera y Luna tl ciel. Chi sà sce si fusties, chëles de Dana, ie nchinamei da abiné tla Val d’Ana te Gherdëina, tramandeda a nëus te si forma cristianiseda de Sant’Anna – sce l ne ie nia vëira, iel almanco bel l pensé... Sce chësta deviniteies feminiles antiches fova da una pert defensëures y cunseladëures gaujoveles, dal’autra pert, nce festide pervia de si raporc cun l mond scur di nfierns. Perchël univeles nce veneredes coche prutetëures dl’ert dla magia y di ncanteisms. Y l ie nsci che tla nmaginazion umana mët man l liam danter l devin y la magia, n liam che per gauja d’uni sort de tëmes ie ora per i seculi suënz unit nterpretà te manieres degeneredes - y chësta ie stata la rejon de persecuzions y emarginazions. Per pudëi nterpreté la ulentà devina fajova la sazerdotësses, l’ëiles sapientes gana

35


DOSSIER ora per l’Elpes tres ierbes y d’autra sustanzes natureles a na moda de se purté te na cundizion d’aluzinazion, te chëla che les fajova de veri viages tl “mond dl delà” sciche i sciamans te tan che duta la cultures umanes. L’adurvanza de ch’sta ierbes y sustanzes medejineles natureles pra i paures de nosc raions judova nce a supurté miec o nchinamei a sëuraviver la fam, l frëit y na realtà suvënz plëina de miseria y de mueies. Zeche ie a uni moda segur: l fova l’ëiles che cunesciova la ierbes y aldò di tëmps y dla situazion univeles tlamedes sazerdotësses, sciamanes, varientes o stries. Per seculi y seculi ieles states per la jënt i sëui dutores. Les fova ëiles da mont, paures, persones ala bona. Les curova la malaties cun cie che les ova da garat ora di bosc, di crëps, di prëi da mont y de val, di ciamps, di aghiei y di palusc. Les cunesciova la fazions opiazees dl pavé, chëles aluzinogenes dl’amanita muscaria, che ie mo ncuei l fonch magich tl’Elpes. La jënt criva aiut pra l’ëila savënta y chësta ti judova. Ma sce la ne fova nia bona de varì, ti univel povester dit che la fova na stria. Nce l’ëifomes fova tel ëiles savëntes y les savova nëut pra uni sort de plantes medejineles – cun cërta ierbes pudoveles alesiré la sufrënzes liedes al pert, ma nce l melsté mentel, malaties fisiches d’uni sort y desturbs liei ala sessualità: les praticova la contrazezion y l abort. L té de calendula, l ciof di morc, juova per fé jì de corp, l’alchemilla, l mantel dla Madona, per curé i mei dl mëns y per stimulé la latazion pra l’ëiles che ova parturì, l ibericum, i ciofs dla mana, contra la malaties dla pel y nsci inant. La ierbes juova, purempo fova la mortalità dla jënt autiscima, l’aspietadives de vita curtes. Di nasciui muriva n terzo bele ti prim mënsc de vita, mé la metà ruova nchin ala pubertà.

36

gana

L prufessëur Bepe Richebuono d’Ampëz se à dat jù tl cheder de si nrescides cun la persecuzions dla stries tla valedes ladines studian i documënc uriginei di archifs dl vescul de Persenon. Aldò d’ël fova la cundizions de vita dla populazion y n particuler dl’ëiles te nosc raions zacan trangujëntes. L dij : «Tla valedes ladines ne fova i paures nia i patrons dla cëses, di ciamps y di mejes ulache i vivova. I fova mé fitadins y messova dé jù gran pert dl fruà ai patrons – al vescul, al cunvënt de Sonnenburg o ai nëubli. A d’ëi ti restovel scialdi puech y sce la tampesta se tulova magari nce mo ch’l puech ne pudovi nia plu sëuraviver. Per l’ëiles fova la situazion mo piecia. Ëiles fova sot al uem o al père, les ne fova mei liedies. » La magia fova nsci pert dla vita da uni di y n cherdova che la malaties, ma nce i fenomenns naturei y meteorologics univa gaujei diretamënter da Die y dal malan. Ncanteisms dasssova defënder la sanità, prutejé dala sfertuna, da melrededes, schivé aborc o al cuntrer gravidanzes. N spriza ega santa sun l bestiam y la jënt, n sona la ciampanes per scunjaré i spirc dl mel tla nibles dal tëmp, i tarluies, la tampesta… te chësc tlima fovel assé de puech per unì tacedes de striunaria. Richebuono: «L bastova che na tel ëila savova de ierbes de medejina o da tuesse – dl pavé, dla zecuta o belladonna, l fova assé che n’ëila dijova mé ‘me sa che nsnuet vëniel la tampesta’ y la tampesta univa, pona dijovi bele’udëissa, l ie stat ëila !’ » Una n’ëila se ova n iede nfidà a dì che “ana via, ana ca, la cossa plu mpurtanta ie ti lascé zeche a mi bezes.”. N’autra ova mé minà che la ne cherdova nia che la ciampanes posse tenì su l tëmp canche la nibles se broa bele adum. Y bele mpont foveles unides dates sëura de vester stries! Stries mazedes tl fuech


DOSSIER Cësa de stries

La jënt se temova dala tampestes, dala melrededes, dala malaties… y la se temova dala stries che les gaujova. Y nce la dlieja se temova. Ti ani ntëur l Cunzil de Trënt, che ie jit dal 1545 al 1563, se durova la dlieja sëura duta l’Europa dldut cun prutestanc, anabatisć y d’autra setes d’uni sort, l fova n tëmp de de gran mueries, de stëntes y de fam, l tëmp dla rebelions di paurs, de Gaismayr y tosc dla Viera di Trent’ani. Te chësc cuntest univa dantaldut l’ëiles savëntes che praticova cures medejineles ududes cun suspet y coche pert de ch’la forzes destabilisëntes contra chëles che la dlieja se sentiva sfurzeda a se defënder. Les devënta l bëch piciadëur da cumbater y la magia se tramuda te striunaria. Nce per la valedes ladines ie l 1500 y l 1600 stat l tëmp dla majera persecuzions d’ëiles tacedes de striunaria. T’Ampëz, te Fedom y tla Val Badia sàn mé de vel cajo ijulà, te Gherdëina ne ie repurtà nianca un n fat o inuem n chësc cont. Ma te Fascia s’à purtà pro persecuzions nrassedes. Do trëi de gran pruzesc iel mort - giustiziedes o per la cunseguenzes dla malterjedes te perjon – plu che na desëina de stries y n trëi strions fascians. Tl pruzes dl 1573 ie unic decapitei y brujei Orsola Lomberda decapiteda y brujeda ai 13 de juni dl 1573

Cristina y si uem Andrea Zeng decapitei y brujei ai 13 de juni dl 1573

Stefan Frëina decapità y brujà ai 13 de juni dl 1573

La vitimes dl pruzes dal 1627 al 1631 fova Madalena Pilat decapiteda y brujeda ai 3 de dezëmber 1627

Dorotea da Freina morta te perjon ai 3 de utober 1627

Lucia de Monzong morta te perjon ai 26 de utober 1627

Cipriana de Vall decapiteda y brujeda ai 3 de dezëmber 1627

Marugena Gheta decapiteda y brujeda ai 3 de dezëmber 1627

Ma lecurdon danter autres nce la pitla Domenega de 13 ani cundaneda al esil a vita

y po Caterina de Salvador y Cristina de Toni che ntan duta la malterjedes ne à mei cunfessà

Ma chi univa pa taceda de vester na stria? Cie sort d’ëiles fova pa chëstes? Y da cie tlasses sozieles univeless’a? L prufessëur Richebuono: La stries univa dala tlassa soziela plu bassa, da chëla di paures y di fitadins. Ma les fova ëiles normales sciche duta l’autres. Dutes fova maridedes, dutes fova plutosc vedles, de n 50-60 ani y chël fova per chëi ani scialdi vedles. Les fova suvënz vëidues, ëiles che vivova da sëules, che ne ova nia de gran raporc cun d’autra jënt tl paesc, suvënz oveles nce mutons. Sciche Madalena Pilat. Ëila à 50 ani. Dan la Chëurt de Persenon detlarëiela che la ie nasciuda a Vich, ma la ne à nia abù la fertuna de avëi cunesciù si genitores. La se à maridà doi iedesc, dal prim uem àla abù doi mutons. L majer, Giuani, ie mort cun 18 ani do na curta malatia, l mënder, Tone, de mé cin ani, ie mort te n nzidënt che deguni ne ie mei stai boni de tlarì… bonamënter iel tumà tl Avëisc, ma si pitl corp ne ie mei unì abinà. Madalena se à desperà, la à bradlà ani alalongia per la mort de ch’sc si pitl. Damandeda sce la cunësc formules magiches, dijela, che la cunësc mé l Padernoster, l Ave Maria y l Mea Culpa, che la se tòl for ega santa y se fej l sëni dla crëusc dan che la va ora de cësa. Trëi stries

Domenega Steffanona decapiteda y brujeda ai 3 de dezëmber 1627

Gregorio Pilat decapità y brujà ai 30 de juni 1628

Barbara de Vallonga morta te perjon ai 16 de mei 1628

Anna de Moriz decapiteda y brujeda ai 30 de juni 1628

Do l pruzes dal 1643 al 1644 ie unida cundaneda Marugena da Poza brujeda ai 15 de jené 1644 gana

37


DOSSIER L vescul fascian Daniel Zen, sëul vescul ladin de Persenon tla storia, ne semea nia pudëi o ulëi ti judé. Ma per si ntervenzion ti vëniel alesirà la pëina: dan unì brujeda vën Madalena decapiteda dal boia de Hall. Dl prim univa l’ëiles suspetedes śaredes ite tla Tor de Vich, tumeda nsëuralauter tl 1935. I pruzesc univa po fac a Persenon. Per pudëi cundané a mort na stria messovela cunfessé d’avëi fat n pat cun l malan - y per ti abiné ora la cunfescion univa la puera ëiles malterjedes nchin che les l dajova pro. Madalena Pilat ova dit: «Fajëde cun mé cie che ulëis, ie son te vosta mans, mazëme mé, pudëis me dé strics nchin che more… ma ie n’é fat nia de mel.» Ala fin dala pro la majera strambaries. Ma l nen ie nce de teles che n’à mei cunfessà. Les ie ëiles stersciscimes, zaches.

Les à tenì ora la piecia scintinaries zënza zeder y zënza pierder na lecrima. Ma nce l ne vester nia bones de bradlé vën ratà na carateristica tipica dla stries – ajache, co pudëssen pa tenì ora tant, sce no cun l aiut dl malan? Ciuldi fova pa la persecuzions danter la valedes ladines iust te Fascia tan nrassedes? Richebuono: «Magari fovel vel’ preve o vel’ vicar che cherdova ala stries. O povester fovel te Fascia mé plu suvënz tampestes che no te d’autra valedes. La jënt fova despereda y la ti dajova la gauja al diaul, al malan. Ma l malan ne pudoven nia brinché y pona adurvoven per forza zachei a chëi che n pudova ti dé la gauja.» Adurvé zachei da ti dé la gauja. Perchël à Madalena, Domenega, Orsola y duta l’autres messù murì – l fova l prim gran stermine tla storia dl’Europa.

de Frida Piazza

Chei dl Cunzil ëssa ulù les avei tres n iëde per for chla criatures malaniëdes, ntant sce ne ti fovla garateda defin: de scunja¬ré coculi y stries ora dl mont chël ovi mussù se tò ora dl cë. Na luëgia ovi mussù ti cunzeder: chi vestri ie tlo y à la rejon de pudei sté nzaul. Medemo cajo de chël de chi iërmes ghiei, curc y grasc: i sfranjer ne jova, i ie zahes, y ne crëpa; sce te uës i avei dal moch muësses cun n vel cë de massaria i trancë amez via, che l regore ora chl si budelam blanchic. Nscì ti fovla jita a chla oma che ova petlà l sant preve - cunesciù per tei esorzismes de la deliedé da chla meltra che fajova flacé ju la plantes pernan che les ova tan bel pià ite: chi iërmes la nvieia via cun l se furé dal sotsu dla ravisa se magian ora dl puzer la miola tëndra, dantaldut chëla de salata, cun n tel iërm iëles andates! Chl bon benefiziat ti ova tlarì: sci, ie posse te judé, ma tu muësses me mustré na luëgia ulache i possa viver y se la tré zënza ne dé npaz: ie i aviseré po ora iló. Y i iërmes, bravi y ulghënc, se n fova stac.

Hans Baldung Grien, Trëi stries, dessëni cun pëna, 1514

38

gana

Chla jdredies de prelòc y vesculi fova ruvéi adum al Cunzil sun cumando dl papa per ti fé dant a chla credënzes fauzes che se sparpaniova tan ora. Mbën, l prim da fé fova stat cialé de se somëter inò chi tuméi ju dla fede. La jiva de se i cherdé inò tl puliné dla refurmeda dliëja romana. Y acioche


DOSSIER MODA

L Cunzil coculi y stries ova mussù dé gheneda chi eretichs unissa dejraviséi defin ovi dlonch mandà ora si fidënc a nfruscé sce te cunvënc, te ospic, pra la pia operes, ti spediei ne se ëssa miano abù lascià seura tei da la credënzes destradedes. Sce sci, po ovi pa bën si metodes da ti tò l’ ega. Do y do ova mussù la creier ncie la bona jënt che, audides la perdichedes, ti ova lascià si aveies per se varenté bën segur la ana. Ma po, dan finé via cun chla adumeda neubla, y acioche restësse destemuniëda per for tla storia la fazion che ova abù chl cunzil, ovi tingià de rumé su dut te n iëde, ei ova ënghe nvià via esorzismes per scunjaré la stries, ne traghetova ma chla eiles limpea? Chëla contra la stries fova deventeda na inquisizion nrasseda. Per unì marchedes fova merë bel assé cialé n puë scialdi a la steiles, rujné plu suënz cun i defonc cosses da ne ti storjer a deguni n ciavel. Chëles, ne perdujovles ma gor a cherdé ora tampesta y tarluies fajan tumé dlacia y fuëch dal ciël? Ne jgurazova ma ncanteur chla stries dal vënt a spedicé su dut cië che ti univa te streda? Ne ti fova ma dat de nsterpé la eiles, de ti dejmené i popsc y merë cun na udleda gor ti i fé vester via tl grem? Y de fé tumé nteur te granfes chei che a chla eiles ne ti scusova, de ti fé giapé la rejìa al bestiam, de nspevië ciavéi a na moda da jmaché ju i raitënc? Chla mendranza che ova l pudei tla mans - caudesc dai sentamënc che ei se ova metù su, y la ermes che me ei ova - chëla

se ndeletova te na nfugheda stramba a lavé cun l sanch la gaujes de chei che vivova na vita ora dla batuda cunsentida: la stries mussova fé da jmazadoi y nianca no i coculi ne ti pudova su a ti judé. L fova dut n crì for stries nuëves: l diaul zapova tl mont passan ite tl corp de chsta eiles y la flames dla drista mussova les brujé cun cocul y dut - sce i ulova mëter npe n orden. Dut tucova da unì purificà cun l fuëch. Puëch dan che chl cunzil sturtëssa, fova mo tumeda la sentënza dla drista sun n valguna de chla ciavëstres d’ eiles. La sagreda sunieria ova bën fat dut cië che fova te si pudei per les fé dé pro, per les fé pisté si malefizies; i les ova bën fates visculé per les fé unì ora cun la urità a

na moda che i ëssa pudù me les śaré via mpede les cundané al fuëch. Ma no, dutes teniva dur, dutes mpuntedes y ustinedes: “Ne fajon pu no de mel, dut l dando! Judon pu me ora puëra jënt canche la ti và per śarà!” Sce Die ova ncië n l terzo di crià chl bel gran lineus, chla stizënza cassù ne fova stata a tant da nluné chi preloc, da i fé deventé udënc. I ti trajova dant a chla eiles i spergamënc plu strambi y destradéi. Ntant sce tulova pu la gran pert de chla eiles dut drët naturelmënter, les cunesciova dret bën la bona y la ria iërbes sun eur de streda y lasciova viver tramedoi sortes se rendan cont che te dut ie l bon y l stlet, y che la và me dla mesura y dla mescedanza. Ma l se ova gana

39


DOSSIER medemo dut. Pu co, l malan y Chel Bel Die ne arà miano nosta fatezes! Po bën! Pu cië, co i fajonsa ju neus: ne savonsa avisa coche cëla ora Die da sainsom a japé, y l malan dai corni ai zocui? Pu po, sce ulon for daujin chël Chelbeldie che se on fat ju tan bel che son stac boni, po tucherons ncië da duré l malan che se on stamperlà adum tan sperdënt. Tramedoi for daujin a neus, tramedoi plu o manco a nosta semea. Danz che cun chëla sort de vestri ovi abù auter plu rie fé che no chl Benefiziat cun chi iërmes: stries y malans à nstësc n si bon cervel pensënt y ie la majra pert dret dl maladet. La stries chëles se mesceida danter la bona jënt y ie mo ncië suënz la primes te chla dliëjes y su per chla cianceledes....aldò de chl save che à scrit dl Sassongher, se l udan su bradlënt chl si crep: dagiut rujnà ncanteur che iust cun la scuëtes de chla iërbes fajovles rumpì ora l bal de San Vit o l fuëch de Sant Antone a chëles che n bevova. Dut si ti la cumëter che: “Ne ie ma ncië te neus jënt dut dopl, tramedoi astilënzes, fé la beles a jënt y dramé ju de jënt, da una na uredla te ciscidea ite l malan co fé, da l’ autra te disc l sant aniul custode co paré: na vita ntiëra de cumbat ne savan franch ciuna usc che à rejon”. A puëcia de chla eiles ti juova chi bon cunseies dac. Tan inant fovla unida che chla cundizions ne fova plu da tenì ora: drito mussei njinië ca lënia da n brujé de chla tumedes tla mans dl fosch! I verbai scric per dé impurtanza a chla esecuzions - la jënt fajova spaliër a cialé pro - de chei n sfantova la majra pert ora dla curies y di ciastiei, no duc ne fova a una di tenì su. “Tiërjer ora mussons, furné cun uni fustia!” Danter i prevesc visionéi per la mort sun drista n fovl de chei che ova festide che da chi restc ëssa mo pudù ora vel forzes di spirc malins nscì che, per suplì chi osc y chl cënder, fajovi giavé ju bujes termënt soc: da chla pënia vardënta dl infiërn cajù dassova i malans unì dedite su a se i tò chi restc, no che vel melfazions ëssa mo pudù se sparpanië sun tiëra y ti les taché ados a jënt devota. La truëpa bendescions y egasanta de chi vesculi che se ova abinà (Trent, 1546) ova per daveira trat do ca n cër miuramënt. Dopro fovla stata manco ngrënja la meltra, ma na seuravënta defin ne ovi abù. La ie coche dit: nia ne se lascia dejnaturé, dut à bujën de na si lerch. Di rie iërmes che magia la salata ova dit l Benefiziat: “No”, ne posse i dejnaturé”. Medema fovla cun la stries che ova - n l ova nrescì - l malan te d’ ëiles. Scebën che.... in cont de malans, ne ie ma i umans stac a se crië tanbën si malan coche i se à crià si Die? Ei se i à criei a si semea, a si redujënza: medemo corp,

“No no, Sassongher, no pité! Chamò vel stris inquina qu’ t’ os Te chasa, in t’ dlija, a bon marché Trep plu qu’ zacan odei t’ en pos”. Fé po? Co se les cunëscer danterora? Chi iërmes da la salata alincontra ne ova mascres da mudé ora, chei ie iërmes y bon. Ma la stries? Per pudei la finé via cun la dristes che eurmei ti jiva de contra a jënt, les ovi panudedes tla montes ti cumandàn l viërs da tò: “Te chi cherzuei cassù trajëve mefun, te chla boscures lascëve ju!” ova sentenzià i vesculi. “Ne stajëde tlo a mené al mel chisc bon uëmes!” Y states se n fovles.... per ntant. I coculi - dant se la passova pu duc sun l mont - ne i ovi ma ciacéi dal Eden ti njinian ite n infiern? Ma oh, tanc ne n buliva ma do y do da cajù su! Dai maneijes dl Cunzil fovi po unic cumandéi: “Ju cun vo, ju ulache tucheis da la ciaceda incà!”. Chi rie spirc, diaui y diaulins mbën, chei che ova tan giut daussù se la passé sun tiëra, chei dassova śën, n iëde per for, ju cajù. Cumandé ie saurì ma, vënl pa danieura ulgà? Sce la majra pert fova ncië ju, vel un, danz! se l’ ova scapuleda. Ne iël ma sapù che na muciadoia se giatun dlonch, chieran? L ie che spiculan....dret descedéi ei da for, savovi pa bën che Chel Bel Die à ënghe si suën y se ndulesc via, po ntant ti la feji mefun. L ie perchël che l n ie mo datrai n tel un n scrabucià, nciasà su te chla gruzenes d’ alauta. Cassù pra chl Bastian Lul per dì, se n fova ënghe mo striscià ite n tel raficeus de n sprigulà ....savon pu. Da jeun insù ti fova chl rie spirt daniëura garatà adalerch a l truté. Ci jgravedoc che l dajova ca, ci tlacheramënt che el mussova tenì ora! Tribles chla nuëtes tan da vënt..... canche chi sofli ngrënjes zancova tla vedla bandes dejlatres dl ciamin y te chëles cacedes sun tët per curì chi bujes da ulache l ova tan stravà ju canche l pluova.


DOSSIER DOSSIER Ma ncië a n tel spirt trazenënt possun se usé, o che n mpera do y do co se tò dal moch chla criatures zneiches. Y judé do judova la canstla cun l fé tëma, chëla che te dejdrusc la forza de cumbater y respuënder per sé nstësc. “La vita ie curta, lonch ie l tëmp do la mort, segureve l paravis!” Bona streda da ti fé ai perdicadeures i aveies. Mbën, i malans ova dat do, do l Cunzil, y ënghe la stries fova demanco, scebën che for mo velch che burvova adum unghënc, o che univa cherdedes pra parturiëntes a ti scunjaré ora l malan. Chl cocul che da la pussedudes ti univa po tacà ados a téles che se la meritova chla meltra! Sànbën, i scoies y i prevesc - che te chi luësc ova dut sot a si curatel - chei savova ei che na cërta sciënza y na cërta pudënza ovles; che eiles la ova dal fosch, chël sànben! ascrita ti univla ndrët a belzebù. Ntant sce se tratovl pu me che les fova mo liëdes a la forzes dla natura, da chëles che la scëmpla morteles se ova dagiut daloncià. Zenzauter se judovles cun zeche, cun zeche de pità da la natura: n savei chësc che univa dat inant me a la marchedes. Pu cië, marchedes co! Marchédes da chl si furnimënt tan da ode, da chla tlines, da chl ne se curé. Y po chi spergamënc nteur ai fuësc de chei che l univa dit... ne ië ma for zachei che sà da dì? Ci rie jagamënc! Ajache: no, l sucrët fova pu me che les judova n puë’ do cun vel bostles tlupedes te chi arjeies, cun ciariëjes dla mort, cun cuces dl malan. Striunedes y savantes dut te un n fé! Y i ei pa? Chei n puë spevesc, n puë fetri, chei che schivova jënt, de chei ne n fovl dinrer ruvà sun drista! De chei univl plutosc me dit che i ie salvanéi, no strions. Y chi ric arcaichs pa? Chei che, scebën Cunzil, ne fova mpo no mo morc ora, scebën ënghe la cristianisazion che ova fat gran vares y ti ova tan detlarà viëra a chi vestri strolighi y a chi poltergaistc? Iacun Tibla fova stat un de chei che ova sapù co fé. El se i temova chi lèresc de anes y per vester segur da d’ ei, ti ovl fat al savei: “Uë pa bën ie ve bater la pel!” Na pelda ovl mplantà sun chl ncreusc-de-via caite, na pitla pelda ulache el fossa dopro jit uni di a prië. Tla mitologia dla vedla Grezia fova l 7 l numer perfet, l numer sot al 7 fova l imperfet: l 6 dl 666 = 600+60+6. Frida Piazza, ora de: L Cunzil, Ustories, de vivudes, de cuédes ora, sun bandafurnel madurides, raetia, Bulsan, 2006, pl. 316

Contra uni mpusizion y cumandamënt da lassù jù, n lecord ala scritëura

Frida Piazza

de Ingrid Runggaldier

Frida Piazza ie nasciuda a Urtijëi ai 31 de jené dl 1922 coche Frida Prinoth y cuart’ultima de 18 danter fredesc y surans. Bele da pitla messovela vester na muta descededa y nteresseda al mond. Si ncësa, l pitl luech de Urtijëi, ti stajova plutosc strënt, nce ajache la pruspetives ne fova per na tel jëuna ntlëuta nia iust grandes. Nsci àla cun 17 ani tëut la ucajion de jì a ti judé a si sor, che fova marideda ti Paejes Tudësc y che ova giapà n pop. L fova i tëmps dan la segonda viera, ani de ditatura y de strentura culturela y umana. Tla Talia se ova da belau vint ani nstaurà l rejim fascist, ti Paejes Tudësc ova i nazisć dl 1933 sëurantëut l pudëi fajan na politica de sotmiscion y persecuzion de dut cie che ne passenova nia te si vijion dl mond: dantaldut judieres, ma nce zigans y opositëures dl rejim univa bele ntlëuta discriminei, sciachei y perseguitei. De chësc se à Frida tosc ntendù de persona. Pra si sor ne fovela nia stata giut. Do na furmazion da nfermiera y cun la viera che fova ntant rota ora iela ruveda a lauré te n spedel a Karlsruhe ulache la

ie resteda nchin ala fin dl cunflit mundiel. De si sperienzes de chëi ani à Frida danter l auter scrit te si storia Adelia1. L ie lecurdanzes persuneles de duel da una pert per la prescions defrëntes che pesova sun ëila y de melsegurëza per l’atmosfiera de suspet, te chëla che duc semiova viver ntlëuta, ma nce lecurdanzes de marueia y de lesierëza de na jëuna che mparova a cunëscer var do var l mond ntëur ëila via. I ani dla viera ie stac per Frida Piazza ani che l’à tucheda dassënn y che à zënzauter nce nfluenzà si vester y si dezijions tla vita dadedò. Si curaje zevil, l ne se temëi mëi de tò posizion, l se scandalisé for inò pervia dla ngiustizies dloncora sun l mond, si cunvinzion che uni lëur, uni scienza, uni savëi messova vester n funzion a n miuramënt dla persones y si cunvinzions de vita – dut chësc nasciova nce da cie che la ova udù y mparà lauran (y nce patian) te chël spedel ntan la viera laora pra i Tudësc. 1

Publicheda tl liber Ustories, de vivudes, de cuédes ora, sun bandafurnel madurides, raetia, Bulsan, 2006.

gana

41


Si traduzions de leteratura mundiela, si lëures sun tematiches plu defrëntes dl ciamp dla scienzes natureles (botanica, geologia, geografia, zoologia y nsci inant), de storia y dla mitologia – da chëla ladina a chëla greca, ma nce si produzion plu strëntmënter leterera – si poejeis, cunties y sambën nce si romann L Nost (l prim romann scrit per ladin, dat ora tl 1988 da Walter Belardi) àla scrit dantaldut n funzion a na si nrescida terminologica. Purempò ala cun si scritura nce dat dant criteres nueves y mustrà sù pusciblteies inuvatives per la leteratura ladina desfidan i scritëures plu jëuni a ti jì do sun chël troi. Tres trasmiscions per l radio y cursc de ladin se purvovela oradechël nce a auzé l livel dl ladin de si publich y de ti purté a cuscienza a si cunzitadins la richëza de si rujeneda.

De reviers te Gherdëina à Frida ti ani riesc do la viera mparà a ziplé tla scola d’ert. La se à maridà cun Luis Piazza, si maester. Do y do ie nasciui Roswitha (1948), Leander (1950), Costanza (1955) y Fidelio (1962). Per n valgun ani ziplovela cun si uem te berstot, ma bele ntlëuta ovela scumencià a se nteressé dl ladin. Dl prim fajovela nrescides n cont dla rujeneda jan a damandé ora persones de tëmp dla valeda, che cunesciova mo i vedli lëures y la massaria da paur, y la se fajova nutizies per salvé dal arbandonn paroles che fova per unì desmincedes y per sfanté. Frida ie stata una dla primes che se ova fat pensieres sun la regules dl ladin. La cialova de elaburé regules linguistiches che mé puec se ova mo tëut la bria de studië, regules de gramatica, de ortografia y dl lessich. Y la se dajova jù limpea cun na gran vijion y ardimënt. L gherdëina ne fova ntlëuta nia tla miëura cundizions. Si prestisc fova bas. Trueps l cunscidrova na rujeneda de mënder valor cun chëla che n ne pudova nia ruvé lonc. Chësc ne ulova Frida Piazza nia azeté mé nsci. Ëila ulova mustré che l ladin fova scialdi plu rich y cumplés de chël che n minova. Nsci fajovela sperimënc cun la rujeneda, la se rumpiva l cë coche n ëssa pudù la slargë se nuzan dl vedl material lessichel y derivan da chësc formes nueves o se nuzan de paroles nternaziuneles les adatan ala desinënzes ladines. 42

gana

Frida Piazza fova ladina cun dut si cuer. L ladin ie stat si gran amor y na pascion datrai tribulënta. Viver cun chësc mpëni ne ie per ëila defati nia for stat saurì: Uni di stajovela senteda ëures y ëures dan l computer, te chël che la dajova ite paroles, spligazions gramaticheles, stories y cunscidrazions zariëuses da chëles che la cialova de filtré ora regules linguistiches. Ma – purtruep – ne univa ëila, che fova danora a si tëmp, nia ntenduda da trueps. Coche ëila, che n’ova deguna „lobby“, che ne fajova pert de deguna istituzion, lia, cumiscion o ufize univela, alincontra, suvënz fata ju, si prupostes, minonghes y ududes iniuredes. L fova

per nia sce la auzova po datrai si usc, magari nce adaut per se lascé audì. Regules ortografiches o gramaticheles, che d’autri ova metù sù y che ti savova da puech fundamënt, o fai de rujeneda ti gaujova n melvester fisich. Y si minonga defendovela nchin ala fin. Sambën ne ti scusova chësc a velch defin nia. Y danz: spirt de grupa o diplomazia ne fova nia iust si majera cualiteies. Ma si fantasia, si criatività, si spirt da tuadëura, si genialità, si cunescënzes sotes dla rujeneda resta uniches. Respeteda ie Frida Piazza unida dantaldut da vel’ prufessëures che univa da oradecà y che ova cris si cunlaurazion. Tl 1997 ti à l’Università de Dispruch sëurandat na uneranza per si meric tla nrescida dl ladin. Chësc fova stat per ëila na gran legrëza. L chemun de Urtijëi ti à cunferì na varëta d’or. Per Frida Piazza fova la lidëza dla persona un di valores che la teniva plu aut. La fova zitia de viers uni mpusizion, a uni cumandamënt da lassù ju. Ëila, che ova ntan la viera mparà a cunëscer de persona i spavënc dla detatura nazista y che se ova dl prim povester nce mpue lascià ntujiasmé da chël sistem, se n à plu tert destanzià sciche dinrer zachei. La cundanova uni forma de descriminazion soziela y politica, de raza, de religion o de rujeneda. Una dla persunaliteis che la se stimova l plu de dutes fova Alexander Langer, che la ova cunesciù ti ani ’70. Cun ël partivela truep ideai.


GANA

Fotografies di ani ’50-’60!

Frida se n gudova nce dassënn dla natura y dl’ert che la ova mparà a cunëscer dantaldut tres y cun si uem, l scultëur y nseniant Luis Piazza. N pitl lech tl’Elpes pudova la mpulsé avisa tant che n depënt te na dlieja. La ova n gran amor per i tieres. Per ëi sentivela na cumpascion meifineda y l mel che la persones ti fajova la sdeniova y la dessenova. Ma nia ne jiva per ëila sëura i crëps y la montes ora: „Sce l ne ie degun Mëisules te paravis, ne sei nia sce l paia la mueia a ruvé su!“, dijovela. Cun Frida Piazza à la cultura ladina perdù na gran persunalità y na funtana rica de mpulsc, de idees y de savëi. Zënza ëila ne fossa l ladin al didancuei dessegur nia chël che l ie. La ie morta ai 3 de nuvëmber dl 2011. Ai 31 de jené de chëst ann ëssela cumplì 90 ani.

info@radiogardena.it Tel+39 0471 797415


DOSSIER

Les divinitês che bala

La Santería

Cuba é n paîsc cun n gröm

de contradiziuns: cun chësc pinsier sunsi gnüda zoruch da n iade, che i à fat sön chësta isola afascinanta y plëna de misters. Les gaujes de chësc é dessigü liades a süa storia: dala colonisaziun spagnola, olache düć i indigenns é gnüs stlavizà y é morć fora tl tëmp de n secul; al’introduziun de stlavs africans, che é tosc deventà la maioranza dla popolaziun, al’independënza dala Spagna y l’aboliziun dla stlavité, ales ditatöres liades ai Stać Unis d’America y ala fin ala revoluziun de Fidel Castro, che à portè ala ditatöra sozialistica de chisc ultimi 50 agn. La popolaziun cubana é porchël n moscedoz de cultures desvalies, che mantëgn tradiziuns y cherdënzes che va derevers ti secui.


DOSSIER

de Cuba

de Erika Castlunger

Foto de Giorgio Muraro

Un di misters plü afascinanć y interessanć de Cuba é la „Santería“ o „Regla de Ocha“, la religiun plü importanta portada dai stlavs dal continënt african. La „Santería“ à sües origines tl Togo, tl Benin y tla Nigeria, olache al viô les tribù, che â sciöche idiom le „Yoruba“. Les popolaziuns „Yoruba“ é stades bones da conservè a Cuba sües cherdënzes religioses giulan al’identificaziun di „orishas“ cun i sanć dla religiun catolica. I „orishas“ africans ê divinitês, che rapresentâ fenomenns dla natöra: le cil, les niores, le vënt, le sorëdl, la löna, le mer, i rüs â n dî. Vigni divinité rapresentâ

cun sü corusc y carateristiches na pert dla natöra. I stalvs messâ se batié y renunzié a sües cherdënzes y crëie ala religiun catolica. Por podëi conservè sües cherdënzes adascusc dal’autorité, à i stlavs africans identifiché sües divinitês cun i sanć dla religiun catolica. I „orishas“ ciafa i inoms di sanć cristians y i rituai yoruba se moscëda ales tradiziuns dla dlijia cristiana. Chësc ne é nia stè dër rî, deache ai à ciafè tröpes carateristiches medemes danter sües divinitês y la religiun catolica, sciöche por ejëmpl por „Changó“, la divinité tl tarlì y dla vera che vëgn assozié a Santa Berbora.

Tl 1880 vëgnel abolì la stlavité, y i africans po spo mët man de perié sües divinitês cun plü liberté. Al nasc les prömes ćiases dedicades a chësc cult, y i sanć cristians, che gnô adorà por ascogne n cult african, devënta i „orishas“ dla maiù pert dla popolaziun de Cuba. La nezescité da ascogne na religiun se trasformëia te na religiun nöia, na religiun catolica particolara cun rituai africans. La jënt che prëia i „orishas“ ofrësc a chisc früć, ciüfs, ćiandëres, roba da mangé. La vita de vignun vëgn governada da n „orisha“, che é por la porsona na sort de protetur y che l’acompagnëia por döta gana

45


DOSSIER

la vita. Por capì ći „orisha“, che un à, mëssel passè na fasa de iniziaziun, che düra n ann, olache al mëss se vistì de blanch, ne po nia mangé döt, y mëss fà de plü rituai por capì ala fin, ći „orisha“ che é so protetur. I „orishas“ vir amesa la jënt, mo ai ne é nia da odëi, ma tratan le bal poi deventè visibli y se fà aldì: dailò vài ite tl’anima de na porsona y mët man da rajonè tres süa boćia. La porsona toma en trance y devënta por n momënt n „orisha“. A Cuba pon odëi tröpes rapresentaziuns de bai, che cunta dla vita di „orishas“. La „Santería“ é na religiun plëna de vita y ne à nia rituai rigorusc, che la popolaziun cubana ne azetass nia. Feter degun cuban ne foss bun da dì sö vigni dé dala medema ora na preghiera, o da jì cun regolarité te dlijia a dì sö la corona. Al vëgn festejé tröp i „orishas“, y chësc cun musiga y le bal, cun tröp da mangé y da bëre. I morć vëgn inće tres recordà, y deache ai mëss mangé, él tres tles ćiases te bagn, o ia do i üsc, goti cun ega, copes cun cafè, taîs cun val’ da mangé. La „Santería“ fej pert dla cultura cubana sciöche le bal y la musiga, y à suravit a dötes les ditatöres y les proibiziuns che la popolaziun à vit. Al n’é nia saurì da capì chësta religiun, por le fà mësson conësce dër bun la mentalité cubana. Tla cité de La Habana él le museum dla „Santería“, olache al é da odëi düć i „orishas“ y na guida dër competënta spliga ai vijitadus döta la storia y le significat de chësta religiun. Chësc museum é inće n post de cult, olache la jënt dl post vëgn a perié y a portè ofertes ai „orishas“.

La Santería de Cuba

46

gana

de Olimpia Rasom „Ere sinziera, Segnor, canche te dijee che dì e not voi pissar a te… gio, embeuda da la pievia de ti dons” scomenza coscita l testament spiritual de Itala Rizzi, nasciuda e vivuda per la gran part de soa vita te Pera. Itala à semper vivù l don da la fè ma dò n grandiscim despiajer zeche se à dort envers la enrescida de zeche da più gran, più aut, più nobol. Chi che l’à cognosciuda i la recorda desche na femena de ciaf e ferstont (di egn ’70, canche la era a Milan, giusta par en dir una, l’aea metù en pè l’ofize par l turism dal Trentin, dut enstessa) ma l bel de ela l’era soa relazion con l Segnoredie. Bensegur che la se fajea en cater par la comunanza e la chierìa de viver soa fè ta la pratega. Gran e bel l’é stat sò lurier par la piovanìa, descheche recorda don Bruno Daprà che l l’à cognosciuda dalvers ti egn che l’era preve te Pera: “L’era doventà na colaboradora preziousa, soraldut ta l’enjignar i bec a la Pruma Comunion, che i à podù aprijiar da ela la richeza da la fè, l gustar la beleza de l’esser cristiegn, l fascin de se scontrar con Gejù Crist ta l’Eucarestia”. Sò esser vejina ai etres no l’era demò parbuda o n aiut “a temp”. Canche, bele de mesa età, la se aea fat fora l cartier, l’aea volù na stua de legn con n bel gran desch olache l’aessa podù ge dar larga a chi che ruaa al larch, par spartir l bel e l burt da la vita. Conta amò don Bruno: “L’aea fat sò l descors da la Mont e chela esprescion biblica che disc che l’é più bel dar che ciapar. Se tu ruae te soa ciasa canche mai par ge domanar zeche, no l’aessa pa bazilà n moment a te vegnir encontra. Posse ben dir che Itala se à tout sù, voi dir, la se à ciareà su de sé, i problemes, i cruziesle delujion, le situazion senestre, soraldut chele morale, de tropes compagnes de viac”. A viver la vita sun chest mond se à da se confrontar ence con i conflic, e Itala no l’era zeche da extra. Ence ela aea soe costion, ence feruscole, ma fosc ela l’aea na marcia en più canche se trataa de se conciar ite. L’aea na gran pazienza e mai la lasciaa l


DOSSIER

Ere sinziera canche te dijee…

Itala Rizzi (1919-1989)* fil che leaa adum l raport. Luciana Bernard, na soa parenta e peconta, la conta: “Con sò jerman Mario Iori l’aea abù na gran discuscion fenida mal. – Da chest moment, l ge disc el a ela, no voi più te veder e te sentir. Itala la era restada dassen mal. Coscita Itala, che la volea a duc i cosć cerir de conciar ite, la ge à manà na cartolina con scrit sù: No tu ves più me veder e sentir e gio, descheche tu tu dejidree, scomparesce da toa vita. Recordete parauter che tu t’es e tu saras semper chela parsona che canche son ruada da retorn da Milan me à spetà con trei rese chécene”. Na manifestazion de afet e recognosciment per l ben che el ge aea fat a ela jai egn (vegnuda da retorn da Milan dò la senestra separazion da sò om), ence se la se sentìa ofenuda fin tal cher. Ela ge aea molà jù n toch de corda e sò jerman, canche l’é stat ora, l l’à ciapada te man e l s’à lascià recondujer da ela. En pont de mort, ela la ge é stata vejina fin a la fin. Ma ampò l bel de Itala l’era soa relazion con Die, dreta, sćiantiva, forta, someassa beleche esclusiva. Itala la rejonaa con Die. Descheche se fasc con na amica, con na gran naturaleza e la segureza de esser scutada. A l’aer cognosciuda vegn ben da pissar che l’era zeche da particolar. A lejer si scric se pel capir l raport de gran vejinanza che l’aea con el. La ge rejonaa, la ge domanaa, la ge preaa. Par ela enstessa, par i etres, par i bec che padìa l freit e per chi che cognea se enjignar a far l varech ta l’autra vita. E dapò la conseaa de l far e la te dijea “basta demò che tu ge domane”. Ela par ejempie la se preaa semper de ruar a jir a messa na uta en dí, olache mai la fossa stata, te sò paìsc, o fora par l’Europa olache l’aea tropes amisc, e la contaa che mai l Segnoredie no l’à scutada. Dita coscita no la disc trop ma se proade a l far l’é na bela esperienza col divin.

Chi che à na gran fè e de seghit na gran vejinanza a Die, e anter chisc ence Itala (‘i cerdui anter i chiamé’ descheche disc l Vangele) - se i cognosc fora de anter, no pa demò par le opere de ben che i fasc o le parole che i disc. Chisc i se tira fora dai etres per l’autorità che i tira su de sè e che i dasc fora, desche se i fossa scuerc da zeche da particolar. L’é par chest che canche se vegn a cognoscer o se se scontra con cheste persone no vegnissa mai tal ciaf de meter en dubie chel che i peissa e chel che i fasc, e soraldut sò raport con Die. Canche la rejonaa de Die con i etres la era bona de far sutar chela dimenjion che crea distanza anter chesta tera e l soranatural, e che dasc l spazie del creser, creser pech o no creser nia daldut. La tacaa ite le doi mesure fin a far doventar l dut na soula dimenjion. Zeche che se podea adertura tociar. Chest i é bogn de l far demò chi che à n raport strent col divin, n strent che no l lascia post nience al più debol dubie (apontin, la fè). Ta la poejìa sul passaje a l’auter mond (chiò apede), la prea l Segnoredie de ge dar l temp de se tor demez l gramial paz e de se meter l guant da le feste. Canche la é morta te n azident co l’auto l’aea l guant da le feste tacà sù vindò l sental e i ciuzé bie enlongia ju le marce. La jia a na noza de na soa amica, amancol coscita la cardea ela, enveze sò Segnoredie l la spetaa par n’autra sort de noza. E ela la era enjignada col guant da le feste, descheche l’aea domanà. A la fin, somea che i aesse rejon chi che disc che Die averc na ureia de più canche se trata de scutar i dejideries da le femene. *n develpai a Flora Rizzi per ne aer metù a la leta i scric de Itala Rizzi, a don Bruno Daprà e a Luciana Bernard par si recorc.

A canche se vedaron, Segnoredio. Par canche tu vegnaras a me cerir, Segnor, posse te domanar de smacar te mi usc, par me far a saer che tu es tu che tu rue? Io sé ben che tu as dit che tu pes ruar desché n lare ta la not. Però io sé ence che tu no tu “cogne” a duc i cosć vegnir coscita. Tu tu pes ruar ence autramenter. Io sé che tu as dit coscita parcheche fossane semper enjigné: valgugn bat te mi usc, inant che verjer, tire de mez l gramial da tace parcheche a zachei che rua ite no ge fajesse uria canche l me veit. Segnoredio, làsceme l temp de me tirar fora mi gramial paz par esser njignà mingol da galantom canche tu tu verjaras mi usc. Io te domane chist, però, ben segur tu tu fajaras descheche te sà giust. Che che io te die ades l’é demó na roba che m‘é vegnù tal ciaf e che é volù te la contar, descheche se fasc entra de amisc dal cher (chisc egn se sentìa trop dir mio Dio dal cher e da l’aiut) No él fosc vera che demò tu tu es el più gran amich? Tu tu es chel che no mencia mai, che no tradesc mai, tu tu es el soul che tegn semper fora, a me scutar. Tu tu sas semper entener dalvers zeche che voi dir. Endana, te pree Signoredio, fa che desche nosc beat Giosef de Badia – io, e duc, saassane se meter en dut e par dut te toe man. Fa che desche el Beat, no lasciassane fora nience n menut de viver apede te. Nosc beat Giosef de Badia l’à parscin lascià si monc, soa Val, so tobià par te far cognoscer dalvers te n mond bon dalonc. Noi, che aon la fortuna de trundenar ogne dì te anter noscia jent e de ne goder da doman fin not nesc bie monc te dijon tal pai, Segnoredio E desche nosc beat Giosef de Badia volon te dir tal pai ogne dì, con nosc viver galantom. A canche se vedaron Segnoredio. Itala Rizzi (en ocajion da la festa di veiac te n paìsc de Fascia, z.d.)

gana

47


ERT Y ARCHITETURA

L’ona tl „Monument im Fruchtland“

T l setëmber dl 2004 sunsi jüda a Aunejia a vijité la Bienala d’Architëtöra. I me recordi ćiamò dër avisa mia ligrëza canch’i à odü le plastich straordinar dl Zentrum Paul Klee a Bern proietè da Renzo Piano. Na costruziun che m’é saltada atira tl edl, la forma dominanta dla strotöra é na linea a forma de ona, lisiera, ara pëia ia al bas y va devers l’alt, chësc movimënt vëgn dant trëi iadi. Al pê na saita de fer che se möi cun sinuosité amesa la natöra ite. Iö me à impormetü te chël momënt da jì a vijité chësta grandiscima opera de architëtöra, pornanche i laûrs foss rovà. Tl invern dl 2006, intratan les vacanzes da Nadè, tl scomenciamënt dl ann nü, ài sburlada dala coriosité - fat n pice iade a Bern por odëi le Zentrum che Renzo Piano ti à dediché al artist dl chît y dla pêsc. I ne odô nia l’ora de conscidré jö sciöche chësc architët tan jenial foss stè bun da ciafè fora la soluziun plü adatada por ti dè n post por l’eternité ales tröpiscimes operes de Klee. La dezijiun da jì a ti ćiarè al Zentrum propi d’invern é dër scëmpla: Klee me recorda l’invern, al me trasmët pêsc y armonia, le respet por le chît.......... Na ćiantia ladina dër conesciüda va insciö; ”al vëgn la nëi y stopa, spo po döt palsè”; chësc pinsier po fà a val moda capì la sensaziun che Klee me trasmët, y i arati dessigü nia ma a mé.

48

gana

LA FIGÖRA DE PAUL KLEE Podëi scrì porsura Paul Klee é n grandiscimo onur por mè. L’artist é nasciü a Münchenbuchsee, dlungia Bern, ai 18 de dezëmber dl 1879, y al é un di inoms dl ert de majera importanza dl XXI secul. Al é conesciü suradöt por so laûr sciöche insegnant, che é stè cherdè da Walter Gropius tl 1921 a to pert ala scora liendara dl Bauhaus, tl scomenciamënt a Weimar y dedô a Dessau. Les operes de Klee é plënes de spiritualité y de magia, astrates y studiades te vigni inće plü pice elemënt, che é feter tres n simbol dla natöra o l’esploraziun dla vita interiura fata de sentimënć y de emoziuns. Klee laurâ cun tröpes tecniches de pitöra dër desvalies, che jô dai corusc a ega ala tinta da china, dal raisplais ales tecniches dla inzijiun te ram y ala litografia, dal frottage ai corusc a öre, por rové spo ales tecniches da depënje plü scëmples, sciöche por ejëmpl la tecnica da inrissé, i corusc a cëra destenüs a caje sön na plata da dessëgn o sön vider y spo curis pro da tinta da china foscia che, n iade assuiada, devënta la basa por fà saltè fora figöres y formes de vigni sort, cun l’aiüt de n’aodla, de n spëi o de valch cun na piza fina de metal. Chësta tecnica gnô adorada por rapresentè la profondité dl mer, i pësc che büsia, o fëies y ciüfs che jora tl’aria, fonguns. Val’ che an incunta gonot tl’opera de Klee é inće les mascheres, les figöres, la contrada y tl ultimo ann de vita i angeli, creatöres dl cil y dl‘aria. Dötes les esperimentaziuns tecniches gnô metüdes en pratica dal gran artist por gnì spo portades dant ai studënć de so curs al Bauhaus. Les materies insignades da Klee ê: la teoria dla perzeziun y dla forma, le curs por i studënć dla bercstot da tiesce, liaria, l’atelier da depënje sön vider; por n valgügn agn àl inće tignì le curs propedeutich dl Bauhaus, n percurs de formaziun, che gnô ativé tl mëteman dla scora y che ti dê spo a vignun la poscibilité da se chirì fora la seziun por la spezialisaziun didatica y profescionala. A Dessau menâl na tlassa de pitöra lëdia adöm cun Kandinsky. Klee ne lasciâ passè gnanca n dé zënza scrì sön n sföi de papier inće ma n sëgn o n pinsier. Al dessignâ sön i borduns, sön le cartun, sön le drap di sać dai soni y chësta testemonianza, vëigon dal grandiscimo numer de laûrs y de ajëndes ch’al nes à lascè zoruch. Döt le material realisé ti agn é gnü partì sö danter coleziuns privates, istituziuns internazionales, mo suradöt te süa cité Bern. Do i tröc agn passà ti Paîsc Todësc é chësc artist unich te süa manira d’ester, indô jü zoruch a Bern dl 1933, canche le Bauhaus ê gnü sarè dai nazionalsozialsć de Hitler. Tl 1935 s’à Klee amarè de sclerodermia progressiva, maratia da chëra che ara ne jô nia da varì che ti é impormò gnüda diagnosticada do la mort. Tl lugio dl 1937 à chi dl nazionalsozialism organisé y daurì a München na mostra ambulanta dl’ “ert degenerada”, acompagnada sambëgn da comentars de gran difamaziun. Pro chësta esposiziun êl inće 15 operes de Klee; chisc chedri é gnüs criticà dai nazisć sciöche “ert psicopatica”. Intratan la mostra él gnü tut demez dai museums todësc indöt 102 chedri de Klee; la maiù pert de chisc é gnüs venüs foradecà. Klee à realisé passa 4.000 operes. I podun le definì n artist plëgn de mistêr y de magia, che studiâ y sperimentâ tresfora por capì ći che se ascognô do la creativité y le pinsier visif.


ERT Y ARCHITETURA

Test y fotos de Marlene Kostner

LA STORIA DLA SOZIETÉ Y DLA FONDAZIUN PAUL KLEE L’artist particolariscimo che à tres vit tl chît y chirì la pêsc é mort tl 1940, do avëi patì dassënn porvia de süa maratia. Da chël momënt inant à süa fomena Lily y so möt Felix messü tó tles mans y manajè döta l’arpejun lasciada da Klee, al se tratâ de n stlafun de operes d’ert. Tl 1944 é Felix gnü cherdè a fà le soldà y tl 1946, chanch’al é mort Lily, süa uma, ê Felix te prijonia tla Ruscia; tröc minâ che al foss jü a perde. Do düć i agn de insegnamënt pro le Bauhaus y a Düsseldorf ê Klee restè n zitadin todësch. Le gran numer de operes d’ert restades tla Svizera manaciâ insciö da rové sot le “Tratat de Washington” y di paîsc alià, chël orô dì, ch’al ê prigo che le patrimone artistich de Paul Klee gniss confisché, venü y stromenè sura döt le monn do la mort de Lily, deache döta la parentela de Lily viô ti Paîsc todësc. Insciö ess la Svizera pordü chësc patrimone de gran valur. Por fà a na moda ch’al ne sozedess nia val’ de te’ à i colezionisć svizeri, Hans Meyer – Benteli y Hermann Rumpf, fondè propi te chël medemo ann la ”Sozieté Paul Klee”. La Sozieté é spo deventada proprietara de döta l’arpejun conservada tl “Kunstmuseum” de Bern. Tl 1947 é la “Sozieté” deventada “Fondaziun” cun n patrimone de 2.000 operes tl mëteman, pro chësc tocâ inće documënć y testemonianzes de archif. Trëi agn plü tert é le patrimone ćiamò chersciü.

Zoruch dala vera à Felix Klee, möt de Paul Klee y arpadù universal de döt le patrimone, sambëgn fat avarëi sü dërć sön l’arpejun. Do tröpes chestiuns ch’é jüdes inant por agn à la “Paul Klee Stiftung” finalmënter reconesciü tl 1952 le dërt de Felix y insciö ti é dötes les operes dl’arpejun indô passades a d‘ël. Do la mort de Hermann Rumpf tl 1963 é Felix Klee deventè le presidënt dla fondaziun.

LIVIA Y ALEXANDER KLEE Tl 1982 à Felix Klee maridé Livia Meyer. Al la conesciô bele dai agn dl Bauhaus de Dessau (1926-1933) deache Livia ê la möta de Hannes Meyer, architët da Basel y diretur dla scora d’ert aplicada importantiscima, propi te chi agn. En ocajiun spo di otant’agn de Felix dl 1987 ti à l’Université da Bern atribuì le titul de dotur “honoris causa” por düć i mirić lià ala conservaziun dl patrimone artistich de so pere. Felix à inće ciafè la zitadinanza svizera tl 1960, cossa che ne ti é mai gnüda conzedüda a Paul y a Lily Klee. La colaboraziun cun la “Paul Klee Stiftung” y la familia de Felix Klee, se à stlüt jö por n momënt tl 1990, dô la mort de Felix. I familiars de Felix à tres mantignì inant l’amizizia cun la fondaziun, y tl 1997, à Livia Meyer Klee detlarè de proprieté publica süa arpejun. Na coleziun de feter 680 laûrs cun operes dër conesciüdes de Paul Klee; laprò toca inće 30 marionëtes de peza ch’é gnüdes realisades intratan i agn dl Bauhaus por Felix.

gana

49


ARCHITETURA

La donaziun de Livia Klee ala cité de Bern é gnüda fata a öna na condiziun, che al gniss fat sö n museum dediché a Paul Klee dan la fin dl 2006. L’oferta de Livia Klee é spo gnüda integrada dala desponibilité de Alexander, möt de Felix che ti à imprestè al museum döta süa coleziun. Chësc é stè de ejëmpl por d’atri colezionisć privać da Bern. Livia é morta tl mëis de mà dl 2011 cun 89 agn.

N POST DALES TRÖPES ATIVITÊS Por mirit de Marta y Maurice Müller ch’à finanzié bona pert dla costruziun dl Zentrum Paul Klee, él stè poscibl da ti dè vita al some de Livia y de Alexander Klee. Por ideé le proiet à i Müller orü ti dè l’inćiaria a Renzo Piano, l’architët fantastich ch’à svilupé le conzet architetonich por le Zënter, scomëncian dala relaziun dla costruziun cun döta la contrada incëria. L’idea jeniala de Renzo Piano é stada chëra, de se ispiré propi a n dessëgn de Paul Klee, che rapresentëia na linea ondulada dër sotida. La linea pëia ia dal grunt, dala tera y devënta spo n col, ega, aria y spo se archìtera indô sön la tera. Le sëgn grafich abracëia i elemënć dla natöra y le pinsier proietual de Renzo Piano à ciafè na soluziun originala, por ti dè vita a n zënter tan important. I sun sigüda che Paul Klee ess aprijé döt le laûr cun ligrëza y reconescënza. Tl 2002 àn metü man da fà sö chësta grandiscima opera architetonica, tl 2003 él gnü ideé le logo dl zënter, tl 2004 ti à i Müller dè l’inćiaria a Piano de studié n parch nia dalunc dal Zënter por mëte sö les scoltöres, tl 2005 à les postes svizeres

dè fora n martl nü, studié aposta por l’ocajiun y ai 20 de jügn dl 2005 él gnü daurì le Zentrum Paul Klee. L’edifize à la forma de trëi coi, dala linea morjela y ondulada, che passenëia ite tla natöra cun gran armonia. Al pê na scoltöra dla contrada caraterisada da n ritm regolar y toronn. Le Zënter é partì sö te trëi perts, tla pert a süd él n zënter por la inrescida, te chëra a nord él dër n gran salf por les manifestaziuns, la musiga, i conzerć y le museum por i mituns che à inom “Creaviva”. Tla pert amesaìte deperpo él la gran coleziun de Klee y i salfs por les mostres che vëgn mudades jö ziclicamënter. Klee ê möt de n musizist y de na ćiantarina, ël instës ê n musizist y sonâ la vidora, Lily ê maestra de tlavier. Tla pert dl museum dedicada ala musiga él gnü fondè le “Ensamble Paul Klee”, metü adöm da musizisć jogn de gran talënt. Vigni ann vëgnel fat plü o manco sis conzerć sides dal ”Ensamble” che dai mituns, y chësc por mantignì tres vi l’auditorium.

CREAVIVA Gran é l’amur che Paul Klee à tres desmostrè por le monn dl’infanzia, ël instës à tres orü jì zoruch cun süa manira de dessigné ala purëza y ala spontaneité di pici mituns. Se fà morvëia, se entusiasmè, ester coriusc é sentimënć che l’ert di pici nes dà en abondanza. Paul Klee à dediché döta süa vita y dötes sües energies al’ert; al scriô, al depenjô, al ê n poet y n musizist, n grafich y n maester. Tla seziun proietada por i mituns vëgn i pici stimolà da porvè fora tecniches creatives nöies, te na manira da i eduché bele da pici insö al’estetica y ala sensibilité dla perzeziun dla forma, ala conescënza de artisć y dla musiga, dl teater y dla comunicaziun. La didatica museala é na formaziun importanta dal punt de odüda pedagogica, deache i pici impara l’ert sciöche sce ai fajess la belaìta.

RENZO PIANO L’architët da Genova dij chëstes parores sön le zënter colossal che al à proietè: “Al é la dimenjiun dla calma, al é chëra che passenëia deplü pro l’artist (…), le gran insegnamënt dl Bauhaus, olache Klee é stè un di maestri plü importanć, é chël de fà crësce les espresciuns artistiches öna cun l’atra”. Do che Renzo Piano à ejaminé Schöngrün, na fraziun de Bern, àl metü man da svilupé l’idea de architetöra integrada tla contrada. Insciö s’à formè n pü’ ala ota la strotöra ch’à mudé completamënter la ”sky line” dla campagna apëna defora dala cité. La spersa dl Zënter é de 16.00 mq brutto y 13.900 mq netto. 50

gana


MUJIGA

ERT Y ARCHITETURA

Les gran finestres dles falzades é 150 m. granes. Le blanch ti salfs daìte é le corù dominant y al vëgn renforzè dala löm artifiziala. I gragn “velars” blanć sössot smorjelëia la löm por garantì na miù conservaziun di chedri. Tl Zënter él inće n parëi de 88 m. che cunta te 12 fases döta la storia de Klee. Sce an pënsa al dessëgn de Klee y an ti ćiara al museum te döta süa imensité, pon odëi la linea dla tera y la linea dl cil, che s’azica te n’uniun de gran perfeziun. I gragn vidri se barata jö regolarmënter cun l’ona che toma sön le pre. Al ne é nia na gran destanza danter la tera y le cil, plü dalunc ch’an va, manco che an vëiga la costruziun. Da ti jì pormez dala pert doìa ne esìstel degöna desfarënzia danter le pre y le tët, tramidui é sön le medemo livel. Le confrunt danter la natöra da öna na pert y la gran spersa dl museum dal’atra pert, fej de chësta costruziun straordinara n beliscimo ejëmpl de architëtöra ambientala. Renzo Piano à inće proietè le Bou-bourg a Parigi, la Menil Collection a Huston, la Fondaziun Bayler a Basel, l’Auditorium Parch dla Musiga a Roma y tröpes d’atres operes de gran valüta. Renzo Piano ne lasciarà mai da fà cosses dër demorvëia.

de Lucia Gross

Only love

Sonja Venturi Demò amor, “Only love” chest l’é l titol de l’ùltim cd de Sonja Venturi, l’avocata da Moena che dò l’esperienza de cianties ladines con “Son ladina... e no l saeve” la va endò a n tem jà cognosciù te autra sia produzions, l “bhajan”, cianties de devozion tel lengaz sanscrito. Undesc tòc, dassen piajégoi da scutèr, te chest cd dut dedicà a Sai Baba, a chel che Sonja é devota, che se aur con l son de l’èga, che dèsc n sens de pèsc e chiet, e che ne mena te sonoritèdes anter world music e new age, con de bie rangiamenc e na boniscima esecuzion olache la ousc de Sonja é compagnèda da musizisć de gran braùra: Paolo Costa al bas, Ivan Ciccarelli a la baterìa e i chitarisć Marcello Cosenza e Roberto Dassala, chest ùltim da Moena. N cd de meditazion, de emozion, de orazion, con tòc olache la ripetizion de l’inom del Maester doventa energìa de amor, e che se sera sù con l tòch “Love is my Form” ciantia componuda da Sai Baba enstes e che Sonja à reinterpretà desche “umol omaje al Maester amà”. Cianties che se met dant de mudèr l negatif en positif, per ruèr al cher, olache l’é “demò amor”.

gana

51


RETRAC

de Olimpia Rasom

S e no cognoscede Tamion proà a ve pissar na beliscima vila su n bel prà

al soladif, più auta respet ai paìjes de val, e più picola; mingol da vent e ampò un di più bie posć te Fascia. Da colassù se veit fin tinsom la val, dal Sela fin via la Marmolada e dapò n ju, ja Soraga e Moena e fora fin fora l Lagorai e amò sorafora. Colassù l’é nasciù acà 90 egn (ai 2 de jené del 1922) Paola Rasom, cognosciuda desche Paolina de Sciain. Sun Tamion Paolina l’à passà i egn da beza dessema a so sores Mitzi, Carlota, Erminia e Teresina e so mare e so pare. Anchecondì Paolina la stenta mingol a rejonar ma i recorc i é bie forc, soraldut chi vivui da piciola sun Tamion. Mariangela, sia neza che se cruzia con amor de ela anchecondì, la ge deida a tirar fora chi recorc dajan parola olache Paolina fasc più fadìa. Coscita deventa na bela storia contada a doi ousc. Recorc curc, de pec momenc, de n temp passà che deventa present per chi che scouta. Desche chela outa che Paolina beza ge aea portà ju te ort a so mare na chichera de cafè bianch e n toch de pan.

52

gana

La mare la era stata coscita contenta e stolza de chela fia che la ge à dit: “Che bel che é! É na piciola che me porta scinamai l marindel!”. Aer cura de zachei vel dir ence saer far gust con cheste picoleze. La mare enstessa la ge fajea n cher sci gran canche a vegnir da messa pruma da Sen Jan sù, la se fermaa ja l pech ja Vich e la ge compraa n pastel. Canche la ruaa a ciasa la ge fajea cafè bianch e pastel a chele beze e cheste sutaa sun banch da fornel contente desche na pasca. Paolina à ence recorc de so pare, soraldut de coche l se comuovea sobito e de coche ge fajea pecià le bestie. Na outa che i cognea copar l vedel e i era dò che i lo portaa te tobià, duc vardaa, e el se à metù a pianjer tant ge endespiajea per chela pera bestia. De so mare la se recorda delvers canche la é morta “la di che l’é mort mia mare i me à chiamà, é fení de far l polpeton e dapò son vegnuda n ju. Mia mare no la era più”, conta Paolina amò endespiajuda da chela manconia. I egn de scola Paolina la se i recorda desche n temp zis bel. Pear via da doman, jir ju per col da Cicion, e dapò ruar ja Vich. L’amor per i libres e per la scritura. No la se recorda dut chel che l’à let ma ampò la disc de aer let n muie, romanc

soraldut. Fin de chinesc egn, l mond de Paolina l roda dintornvìa la familia, la ciasa, la stala, l’ort e la scola. Ma desche trope autre femene, zacan l’à bele prest cognù jir en ‘servizio’. Dant ta Dalba, tal Gran Vernel olache l’à scomenzà a emparar la chega. Dapò da zeche ora la é ruada, de gra a don Fortunato che l ge aea enjignà l post, forin Baissiston. Ma l’é ruà la vera e l’à cognù se n jir. La é ruada a Andrian, vejin a Busan, te na ciasa olache la fajea la fancela. “Vadagnae 100 lire al meis, manae pa dut a ciasa, l’era belebon desche vadagn, ma cogne dir che me i vadagnae pa duc! Lurae te ciasa e te ciamp e no ere mai stenciada. Me recorde na di che me é ciapà zeche speadade de na vacia che la era dò che la se perdea l vedel!”. Dò la vera la é ruada a far la diretora de n colege en val de Non. Chiò la é restada per tropes egn fin canche de carant’egn la é ruada a Vich, a lurar te l’alberch Maria, de la familia de Tone Rizzi de Poldin. “Chiò é troà na ciasa. É fat la chega per passa 25 egn. L’é stat i egn più bie”. No aste volù te maridar Paolina? De chi egn se maridaa più o manco dute… “No aste volù… no aste volù… coscita la é jita”. Paolina la disc che chel l’era l destin


RETRAC

Dut canche l’é ora

Paolina Rasom

e donca no l’era trop da far. Ence zenza om, o magari fosc apontin per chel, Paolina la se l’à fata ca. Con si forze e con l’aiut de bone persone, soraldut Tone, la é stata bona de se comprar n toch de tera e de se far sù na ciaseta. “Ti prumes egn ge l’aee data a Remigio che l la fitaa via e per contrapartida l me aea fat fora n toch. Dapò pian pian é scomenzà a fitar via gio i cartieres e me é fat fora ence sunaut e jubas. De sajon stajee ja l Maria e fora sun Tamion. Coscita é podù me la far ca “. De gra a si coraje l’à tirà su so neza e la se à rencurà so cugnà. So sor, Mitzi, la é morta dal ’70 e Mariangela de cater egn la é jita a star con ela e con ela la é semper restada. A ge vardar ades somea dalbon che sie mare e fia, “le doi sciàine” le se disc inché anter de ele e le se grignotea una co l’autra.

Che dijeela la jent canche tu te as tout su sta piciola? “L’era na meseria vé… demò che l’à podù jir con so ameda, coscita i dijea. É fat chel che se cognea far te chel moment”. Paolina no la é mai stata de trope parole, se le robe le é coscita le é coscita e bon. Desche canche la era demez a lurar o canche l lurier l’era tant sfadiegol che la se domanaa: “Ma dut chest cainar, perche pa? Ma enlouta se fajea e bon, se tiraa inant e se vardaa de no pissar trop”. Scole per cheghes de chi tempes no n’era. Co fajaade a emparar? “Mingol a proar fora le rezete di libres, mingol se le passaane una co l’autra e mingol domanaane fora”. Che te saéel bel cojinar? “Per solit fajee chel che saee che ge saea bon ai sciori: gnoches, patac rostíi, pecia polenta vé, da festa fajee grostoi, sone da pom e strudel. L strudel l me vegnía bon, cogne dir. Amò chest invern l’é ruà zeche sciori todesć a me troar e i me a dit che n strudel sci bon no i l’à pa più magnà!”. Mariangela la ge disc de me contar de chela outa che dut l strudel l ge é vegnù de retorn: “Ei, chela uta… ruaa ite de retorn duc i piac e coscita l’é tastà. Enveze che la canela aee metù ite peperoncin! Se sà ben che l vegnìa de retorn!”. Ma chiò ge vel contar mingol de chela combricola del Maria. I patrogn de l’alberch Maria, Tone e Mima, i aea n bel schiap de bec che aea n bel schiap de amisc e paconc. Coscita l’era semper na bela compagnìa e i sgherc no menciaa mai. Desche chela outa da doman bonora che Paolina la é jita ju te ciasa da fech e no l’era più na fana da meter sora fech. O canche la verjea l frigo per tor fora l douc e no n’era più nience n toch: “Chi morchies i metea su l becher de not per jir a se magnar valch golosaría!” L più bricon, ma fossa na bela gara far chi che l’era l prum, somea esser stat Giulio, l fi de Tone: “Na uta l’é manà sa l pech a tor pasta per la piza ma mai no l ruaa, mai no l ruaa, a la fin no l’é più ruá e é cognù cojinar n ris bele n prescia. No sé se l se desmentiaa o se l volea demò me far deventar mata. Na uta l’aea n cian che l’aea fat 9 picoi. L ge portaa via da magnar na uta sci e na uta no. L dijea che se el l’é bon de star zenza cena ence l cian pel star na uta zenza magnar. Peissete. Coscita fajee pasta o ris per duc, ence per chi cians”. Per tante de persone (e bestie) cojinaeste emben? - “No sé per tante de persone che cojinaee, i sciori che stajea da noi i era più o manco 70 ma cojinaee semper per de più. Amisc e compagnes, e dapò ence jent che aea de besen. Guerineto l’é vegnù via per egn, ogne di e fin che l’é stat bon, a se tor na candola de supa per el gana

53


RETRAC e Teresina. Mima la me dijea, ‘dàjegene pa’, ‘dàjegene pa’!”. No se fasc fadìa a se pissar coche l’era chela ciasa, averta a duc, dal scior più scior al puret più puret. Te chisc ambienc no l’é da se far marevea che sie n bel star. Paolina à n beliscim recort de chi egn e la me moscia col deit i cadres che Tone e Mima ge à regalà canche la é jita n penscion. Chel che a Paolina ge é semper restà tel cher: l picol paìsc de Tamion e si picola “lejia”. La vita de Paolina no l’é stat demò lurier. Canche i egn à scomenzà a deventar miores e l’era mingol più sorì aer valch scioldo te man, Paolina à scomenzà a far viajes. “Son semper jita con l CAI, eraane na bela compagnia, gio jie de spes con Mima. No me é mai fat ne scrupol ne festidech. Sion stac a Roma, n Spagna, n Liguria, n Tera Sènta, n Ruscia… a Mosca l’era stat na aventura… su la piaza grana nesc compagnes i se aea metù a far matade, l’é ruà i polins e un de chisc piazaroi i l’à ence metù te prejon per na not!” L sarà ben stat sperdù ju da le prejon rusce… “Ma na na! No crese proprio, chel l’era proprio n ‘ardito’!”. Olà volésseste jir se tu podesse far amò n bel viac? Magari n Cina, n India?… “N Cina no jisse proprio. Massa dalonc, le gran zità le é massa moderne… Me piajessa jir n Africa per cognoscer chi popui o amò te più me piajessa jir n’ultima uta a Roma, chel me piajessa proprio”. E apede i viajes ence le amicizie. Te ciasa da fech se aea tant da lurar ma se podea ence se goder “Con Rita de Fronz l’é proprio stat bel. Aon lurà n muie dalvers ensema e ence con Mariangela dal Moliné. Aane ben da far e l’era momenc olache cognaane lurar e tajer ma l’era ence momenc olache podaane se la grignar. Dapò canche se laora desche se

54

gana

fossa te ciasa l’é semper bel e gio son semper stata ben ja l Maria”. Coscita fenesc via chesta bela ciacolada con Paolina e Mariangela e canche me varde fora mie note me n’ascorje che no é scrit l’an che Paolina la é jita n penscion. “Can este jita n penscion Paolina?”, spete mingol, che la cere le parole a

endana che le ge rua te bocia con l’eie vif e feruscol la me disc grignotan “Ma son jita canche l’é stat ora!” Coscita se la grignon e peisse che la ministra Fornero che se cruzia de nosce penscion la fossa contenta de saer che l’é zachei che l’é jit n penscion de 65 egn - zenza a ne ba -, apontin “canche l’é stat ora”.

da man dreta: Rita de Fronz da Soraga, Paolina Rasom, n tous de val de Non e don Giovannoi Rossi de Soraga

Paolina Rasom


POEJIA

Wislawa Szymborska (1923-2012) Rengraziament Ge reste n muie a chi che no ge voi ben. L confort che me dèsc azetèr che i stae più apede zachei de etres. La legreza de no esser gé l louf de si agnìe. Me sente en pèsc con ic e en libertà con ic, e chest l’amor no pel l dèr, e nience no l’é bon de l tor. No i spete da usc a fenestra. Pazienta beleche tanche na ora da soreie, entene chel che l’amor no enten, perdonee chel che l’amor no perdonassa mai. Da na scontrèda a na letra no passa l’ebicait, ma bele vèlch dì o setemèna. I viajes con ic va semper delvers, i conzerc vegn scuté fin junson, la catedrèles vijitèdes, i paesajes defenii. E canche anter noetres l’é set monts e ruves, l’é monts e ruves che se troa te ogne atlant. L’é merit sie se vive te trei dimenjions, te n lech no lirich e no retorich, con n orizont reèl, percheche l muda. Ic enstesc no sà tant che i porta te sia mans vetes. “No ge reste nia” – dijessa l’amor sun chesta costion averta.

Ringraziamento (da “Vista con granello di sabbia”) Devo molto a quelli che non amo. Il sollievo con cui accetto che siano più vicini a un altro. La gioia di non essere io il lupo dei loro agnelli. Mi sento in pace con loro e in libertà con loro, e questo l’amore non può darlo, n´ riesce a toglierlo. Non li aspetto dalla porta alla finestra. Paziente quasi come un orologio solare, capisco ciò che l’amore non capisce, perdono ciò che l’amore non perdonerebbe mai. Da un incontro a una lettera passa non un’eternità, ma solo qualche giorno o settimana. I viaggi con loro vanno sempre bene, i concerti sono ascoltati fino in fondo, le cattedrali visitate, i paesaggi nitidi. E quando ci separano sette monti e fiumi, sono monti e fiumi che si trovano in ogni atlante. E’ merito loro se vivo in tre dimensioni, in uno spazio non lirico e non retorico, con un orizzonte vero, perchè mobile. Loro stessi non sanno quanto portano nelle mani vuote. “Non devo loro nulla” direbbe l’amore su questa questione aperta.

Prospetiva I se à encrojà sche doi che no se cognosc, zenza n mot o na parola, ela jia envers la boteiga, el envers sie auto. Fosc i era destrametui o no i metea vèrda o no i se n’à adat de se aer, per n medeat, amà per semper. Perauter, neguna segureza che sibie stat ic. Ei, fosc da dalonc, ma da vejin nia pa deldut. I é vedui jù da fenestra e chi che vèrda de sora en jù se fala più sorì. Ela se à desfantà vindedò l’usc de vierech, el l’é montà te auto e l’é pontà demez coran. Coscita, sche se no fossa sozedù nia, ence se l’é pa sozedù. E gé, demò per n medeat segura de chel che é vedù, chiere de Ve fèr spervaji, Vo letores con curta rimes ocajionèles tant trist che l’é stat.

gana

55


POEJIA La vita

La vita

Addio a una vista

La vita – è il solo modo per coprirsi di foglie, prendere fiato sulla sabbia, sollevarsi sulle ali; essere un cane, o carezzarlo sul suo pelo caldo; distinguere il dolore da tutto ciò che dolore non è; stare dentro gli eventi, dileguarsi nelle vedute, cercare il più piccolo errore. Un‘occasione eccezionale per ricordare per un attimo di che si è parlato a luce spenta; e almeno per una volta inciampare in una pietra, bagnarsi in qualche pioggia, perdere le chiavi tra l‘erba; e seguire con gli occhi una scintilla di vento; e persistere nel non sapere qualcosa d‘importante.

La vita – l’é la soula vida per se corir de foes, arfièr sul saolon, se levèr su la ales; esser n cian, o slizièr sie peil ciaut; decerner l dolor da dut chel che dolor no l’é; esser pèrt di evenc, se fèr ite te la vedudes, chierir l più picol fal. Na beliscima ocajion per se recordèr per n medeat de che che se se à rejonà co la lum destudèda; e amancol per na outa se empontèr te n balot, se smoèr te vèlch sdravia, se perder la chieves te l’erba; e ge jir dò coi eies a na bolifa de vent; e sostentèr tel no saer zeche da emportant.

Non ce l‘ho con la primavera perché è tornata. Non la incolpo perché adempie come ogni anno ai suoi doveri. Capisco che la mia tristezza non fermerà il verde. Il filo d’erba, se oscilla, è solo al vento. Non mi fa soffrire che gli isolotti di ontani sulle acque abbiano di nuovo con che stormire. Prendo atto che la riva di un certo lago è rimasta - come se tu vivessi ancora bella come era. Non ho rancore contro la vista per la vista sulla baia abbacinata dal sole. Riesco perfino ad immaginare che degli altri, non noi siedano in questo momento sul tronco rovesciato d’una betulla. Rispetto il loro diritto a sussurrare, ridere e tacere felici. Suppongo perfino che li unisca l‘amore e che lui stringa lei con il suo braccio vivo. Qualche giovane ala fruscia nei giuncheti. Auguro loro sinceramente di sentirla. Non esigo alcun cambiamento dalle onde vicine alla riva, ora leste, ora pigre e non a me obbedienti. Non pretendo nulla dalle acque fonde accanto al bosco, ora color smeraldo, ora color zaffiro ora nere. Una cosa non accetto. Il mio ritorno là. Il privilegio della presenza ci rinuncio. Ti sono sopravvissuta solo e soltanto quanto basta per pensare da lontano.

Scriver n curriculum Che ge vélel pa fèr? Ge vel scriver jù na domana, e a la domana ge jontèr ite l curriculum. Al de là de tant che se à vivù l’é benfat che l curriculum sie curt. L’é de obligh n scrit sintetich e na selezion di fac. Mudèr paesajes te recàpic e recorc melsegures te dates. De duc i amores bèsta chel coniugal, e di bec demò chi nasciui. Vèl de più chi che te cognosc che chi che te cognosces tu. I viajes demò chi a la foresta. La partegnuda a n che, ma zenza perché. Recognoscimenc zenza rejon. Scrif desche se no te rejonasses mai con te enstes e te te schivasses. No dir nia de cians, giac e ucìe, mizàcoles del passà, amisc e ensomesc. Miec l priesc che l valor e miec l titol che l contegnù. Miec l numer de ciuzé, che no olache l va chel un per chel che i te tol. Jóntege ite na foto co la oreia che se veit. L’é sia foja che conta, no chel che la sent. Che se séntel pa? L revedoz de la machines che majenea sù l papier.

ladin de Luciana Detomas 56

gana


Gana Adie a n scenar No la é pa jù co l’aisciuda percheche la é endò ruèda. No ge dae pa la colpa percheche la fèsc sie doer desche duc i egn. Capesce che esser destrametuda no fermarà l verdeèr. L festuch, se l zitra, l’é demò per l vent. No padesce se la picola ìsoles de onees su l’èga les à endò da poder cioscedèr. Conscidre che la spona de n cert lech la é restèda – desche se te fosses amò vif bela scheche la era. No é ressentiment contra la vista per l scenar su la baia arbuida dal soreie. Son enscinamai bona de me enmaginèr che de etres, no nos sie senté jù te chest moment su la bora reversèda de n bedoi. Respetee sie derit de se ciciolèr, se grignèr e fèr acort contenc. Cree enscinamai che i sie unii da l’amor e che el strenje ela con sie brac vif. Vèlch ala joena Cioscedea te la ischies. Ge augure de dut cher de la sentir. No pertene negun mudament da la ones apede la spona, mingol sveltes, mingol peigres e che no me obedesc. No pertene nia da la èghes fones apede l bosch, n moment color del smerald, n moment color del zafir, n moment neigres. Na cossa no azete. De jir de retorn aló. L privilege de la presenza. Fae condemanco. T’é soravivù demò chel tant che bèsta per pissèr da dalonc.

la radio te fascia info@radiostudiorecord.com Tel+39 0462 602497 Tel+39 0471 797415


L CHESTIONAR DE GANA Cie te muëia pa d’avëi fat o de n’avëi nia fat? Che ne son nia jit a studië mujiga. N’ancunteda che à mudà ti vita? Canche é udù mi fëna. L di plu bel de ti vita? Canche son deventà pere. Na persona che te és cunesciù che te cherdësses inò n vita? Mi mut, ma ruveron pu mpo inò adum.

Viktor Canins Viktor Canins ie nasciù tl 1956 y sta a Urtijëi. L lëura bele da ngrum de ani per si cont sciche eletricher; n lëur creatif, coche ël dij, che ti sa bel. Ngrum l cunësc ajache l sona l violon y cianta pra la grupa Acajo. Ma Viktor ie ënghe for da udëi sal Cor de dlieja de Urtijëi, cun la Latzfonser Stubenmusig y cun la Grödner Geigenmusig. Davia che l scrij pec de mujiga al dat ora n valguna CDs y ënghe vel’ liber cun si cumposizions de mujiga populera. Viktor Canins sunova la chitara pra i Helios y sce l ie l’ucajion po’ ciantel gën. L dà inant si gran legrëza per la mujiga ai pitli y ai granc nsenian violon y chitara pra l’enes de mujiga populera metudes a jì d’instà dal Istitut per l’educazion ala mujiga. L trat prinzipiel de ti carater? Datrai sce la me sauta pò possi deventé mpulsif, ma scenó son pa scialdi chiet. La cualiteies che te és l plu gën pra n ël? Che n possa rujené cun ël, che l sibe daviert y senzier.

Cie ie pa per té la cuntentëza? Canche l’ana ie tl balanz. Cie fossa pa per té la majera desgrazia? Pierder l crëidum. La materia che te oves l plu gën a scola? Geografia. La zità che te és l plu gën? Viena.

L personaje storich plu amirà? Gejù. Cie te va pa l plu sun i nierves? L sonn dl tlavier sce l ne n’ie nia bën acurdà. Sce te pudësses renascer te zachei, te chi renascësses’a? L ne foss pa nia tan burt a renascer te Gherdëina, sce la jënt ne fossa nia tan ora sun dut autri valores. Cie lëur fajësses’a sce te ne fajësses nia chël che te fejes? Radiotecnicher, ma son pa bën cuntënt de vester eletricher. Ciun donn dla natura ulësses’a avëi? La sanità. Ti moto? Fé bel plan n var al iede pruan a se destaché for mpue de plu dal materiel de chësc mond.

L culëur che te és l plu gën? Brum. L ciof che te és l plu gën? Ch’la ciampaneles brumes da pëil che n abina samont.

Impressum Gana – La Usc dles Ladines Enjonta a La Usc di Ladins Diretour Iaco Rigo

La buanda che te és l plu gën? L vin, chël ne me sa nia stlet. Cie maiës’sa l plu gën? Pasta. Ti prim lecort? Ie é n tel cer lecort che fove te cuna y cialove ora y duc cialova ite a mi. Chël ie mi prim lecord, po’ sce l ie pa vëira ... L liber che te és l plu gën? L liber cun l mond lessù: l atlant.

Comité de Redazion: Lucia Gross, Erika Castlunger, Olimpia Rasom, Ingrid Runggaldier Revijion tesc’: Ingrid Runggaldier, Luciana Detomas, Isabella Ties Con l contribut dl Comun General de Fascia

y dl Ufize per la valivanza dla chances danter ëiles y ëi

Stamparia: Alcione, Trento numer 18 - ann 2012

Y pra n’ëila? Che la ne se lasce nia mëter sot, che la sibe a pèr di ëi y sensibla. Ti majer defet? Canche é na gran fam pò ne sons nia da tenì ora. 58

gana

La grupa y l cumponist de mujiga che te és l plu gën? Eagles y Bach.

LA USC DI LADINS Poste Italiane s.p.a. – Spedizione in Abbonamento Postale – D.L. 353/2003 (conv. in L. 27/02/2004 n°46) art.1, comma 1, CNS Trento - Taxe Percue

La ciantia che te ciantes sota la duscia? Dut tel strambaries mefun y datrai n tòch di Acajo.

contiene supplemento n. 1 del 9-03-2012, n. 10


Fotografies di agn ’50-’60! Chirion fotografies per nosta proscima edizion de “ganastories” dedicheda a la vita dles eles ti agn ’50 y’60. Plu avisa végnel chirì fotografies de chi agn de eles en moviment – a pe o con n veicul – eles entant che les laora, fej sport, a ciasa o defora, da soules o en compagnia.

stories Les fotografies vegnirà – en cajo – publichedes tla revista gana y la plu bela podessa ence vegnì touta desche foto de souracuerta. Les pò vegnì menedes ite tla forma digitala o uriginela y te chest cajo les vegnirà ben segur dedes zeruch. Per chest tegnì a ment de scrive su vosc inom y miscion sun la busta canche les manedes! Les fotografies pò vegnì dates ju tles redazions dla Usc di Ladins de vosta valeda, tla Biblioteca San Durich a Urtijëi o manedes ite a la miscion gana.ladina@gmail.com

Speton les fotografies y Ves rengrazion dantfora per la colaborazion!


Se pel viver te doi manieres: Jir su la tera ceta Fajan demò chel che l’é giust e respetàbol, E coscita mesurèr, calcolèr, perveder Ma se pel ence jir su la èghes E enlouta no se pel più mesurèr e perveder Ma besegna demò creer zenza mai lascèr sù. N medeat de desfidenza e se scomenza a jir sot.

Elizaveta Jur’evna Pilenko, 1934


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.