NAU BOSTIK
El Barri de la Sagrera és un dels set barris que formen part del districte de Sant Andreu del Palomar, Barcelona. Aquest és un barri, acollidor, petit, pacífic i tranquil. No solament es manté el caràcter de barri familiar sinó que reforça aquesta percepció amb un centre d’asistència sanitària d’atenció primària. En contrast amb aquesta sensació de refugi lluny del bullici de la ciutat, la Sagrera està molt ben comunicada ja que té infraestructura de transport públic de bus, bicing, metro, tren i una futura estació del ave. A més, ubanísticament el barri connecta el començament de l’Avinguda Meridiana amb el centre de la ciutat així com amb varies autopistes i autovies importants. Per altra banda no només existeix una bona xarxa viària sino que el barri disposa de una gran varietat de espais desbarjo, centres educatius, de creació, d’art, cultura i de trobada; diverses escoles i parcs, La biblioteca Martí Clotet, el centre cívic La Barraca i el centre Torre de la Sagrera, La nau Ivanow i La Nau Bostik.
ESPAI DE D’INTERCANVI I DIFUSIÓ CULTURAL
La proposta ocupa l’espai de forma progresiva, horitzontalment; del carrer de fora el recinte a l’interior de la Bostik; i verticalment; de la planta 0 a les superiors.
6.2
2
+Públic
La nau Bostik i la nau Ivanow són el rastre d’una època industrial íntimament lligada al creixement del barri. La nau Bostik és la última gran fàbrica de l’entorn de La Sagrera. Un edifici enorme, amb varies naus. La Nau Bostik ha iniciat un procés per esdevenir el principal dinamitzador social i cultural del barri, basant-se en una colonització progressiva dels diferents espais amb ocupants de diversos àmbits i orígens, amb l’objectiu comú de donar visibilitat a tot tipus d’activitats creatives i de difusió del coneixement. La naturalesa del projecte té un caràcter molt independent, de producció i desenvolupament propis que emfatitzen les intencions de cada usuari i resulten en un conjunt heterogeni però també complementari. Aquesta identitat particular fa d’aquest espai polivalent una elecció molt encertada per a una intervenció, temporal o no, de caire social i intercultural. Es planteja per tant una actuació en la nau per adaptar-la per a l’acollida de persones refugiades, buscant allunyar-se d’una concepció de col·locació massiva i centrant-se en canvi en l’importància de l’integració social d’aquestes persones, que es pot facilitar mitjançant una potenciació de la pròpia activitat ara existent. D’aquesta manera, per tant, no només es vol fer una proposta per a una problemàtica actual com és la situació de les persones refugiades, sinó que es vol donar a la Nau Bostik un valor afegit que continuarà present en cas de la desocupació d’aquestes.
1 Per a crear zones d’intercanvi d’idees
i relació directe entre els habitants de la Bostik; refugiats, treballadors i usuaris habituals; i els sagregencs, es crea un espai que uneix el carrer Ferran Turné amb el carrer paral·lel de dins La Nau, de manera que obrim una segona entrada de fluxe de persones. Aquesta primera reforma busca escalar i aprofitar una volumetria feta per produccions industrials que, transformant-la en dos nivells verticals, aconsegueix generar una àrea concebuda per a la reflexió, el lleure, la difusió d’informació i coneixement del que es produeix a la nau, l’exposició i compra d’articles produits als tallers de La Bostik, i una zona de bogaderia que genera ingressos monetaris. D’aquesta manera, aconseguim generar un espai autogestionat pels propis habitants de la Bostik i els sagragencs, així com una forma de funcionar d’aquesta primera àrea totalment independent, que genera sempre valor i se sosté per si sola, inclús monetariament. És a dir, treballem l’espai expositiu i de servei per al barri com a un únic òrgan autònom, incorporant la logística de la Bostik. Aques-
ta primera intervenció té relació directa amb el segón bloc.
-Públic
Es genera un espai que conecta el carrer paral·lel al carrer Ferran Turné amb el carrer principal de la Bostik. L’espai 2 és en essència una sala polivalent, on poden aparèixer multitut d’activitats; desde tallers diversos fins a festes dins l’àmbit de l’intercanvi cultural entre refugiats, treballadors de la Bostik i els sagregencs. A més a més, es crea una paret mòbil que en cas de necessitat augmenta aquest segon espai i el conecta ràpidament amb la zona de cuines.
Entre mig de la primera i la segona planta trobem un mirador-terrassa on es creu que es potenciaria la relació entre persones soles i famílies. Finalment, a la segona planta es localitzen els altres grups d’usuaris.
3
Per a la organització de nuclis familiars i persones soles es genera un mòdul capaç de ser adaptable a tot tipus de necessitats. En aquest tercer bloc dividim les famílies amb nens de les persones que estan a la espera de retrobar-se amb els seus o que arriben soles i no tenen intenció de reagruparse.
6.1
Aquest tercer espai pot funcionar com a zona pública o privada, ja que equipem amb cortines els diferents mòduls d’unitat mínima per a poder portar a terme la tasca de cuinar i a la vegada generar espai suficient per a sopar amb un grup reduït de persones sense necessitat de relació amb els altres veïns.
A la primera planta es localitzen les famílies amb nens, on s’equiparia la zona amb un mínim de lavabos per a aquells individus que requereixin d’equipació especial, com són pares i mares amb bebès i persones de mobilitat reduïda. Aquest espai té una terrassa.
4
Entre l’espai 2 i 3 es construeix una planta superior que acull una activitat d’àmbit més privat i de gestió. Aquest és el quart espai, on es vol dotar la nau d’oficines per a la mediació de tràmits i conflictes que poden necesitar els refugiats que s’allotjarien a la nau. Per tant, generem en dos naus tres espais fent servir el mateix sistema constructiu que l’espai 1.
+Privat
5
S’incorpora un cinquè espai d’higiene d’àmbit més privat, on hi anirien lavabos, dutxes i piques. Aquest espai connecta directament mitjançant unes escales amb les plantes superiors, on s’ubiquen les zones d’àrea privada.
+Privat
El sistema utilitzat per generar els diferents espais personals i familiars, consisteix en un mòdul base que funciona com a “unitat habitacle”, amb unes dimensions mínimes degut a que està pensat per funcionar en conjunt i repetició. D’aquesta manera amb una mateixa base es poden aconseguir gran quantitat de combinacions altament adaptables a les necessitats puntuals de les diferents persones i unitats familiars o grups. A més, els diferents conjunts distribuïts generen espais privats i semi privats amb l’ús de mòduls circulables i oberts, de la mateixa forma que l’absència de mòduls s’interpreta automàticament com a espai comú per a la convivència i el moviment no invasiu. El mòdul es basa en una estructura simple de prisma obert, subjectat amb pilars als extrems, que per tant permet la configurabilitat de les cares per estar obertes, tapades per una capa translúcida o completament aïllades, podent arribar a generar per tant diferents nivells de privacitat. A aquesta personalització de l’espai de vivenda li segueix naturalment l’idea que cada persona, família o grup pugui decidir i configurar el seu espai, fins al punt de construir-lo ells mateixos seguint unes instruccions bàsiques. Així, a més d’entendre l’espai com a més personal o adaptat s’afegeix el valor emocional que comporta el sentiment de pertinença en un lloc, la satisfacció d’haver construït la pròpia vivenda amb les mans en lloc de rebre-la de forma preconfigurada i impersonal.
Valentí Soler, Núria Cabarrocas, Sofía Martín
-Privat
-Privat