Misericordia CAT y ESP.indd 1
PIUS XI
MisericordiosĂssim Redemptor ExpiaciĂł deguda al Sagrat Cor
02/05/2018 10:00:57
© 2018 by Apostolat de l’Oració, diòcesi de Terrassa
Dipòsit Legal: B 10435-2018 Imprès per: Celia Serveis Gràfics. Printed in Spain
Misericordia CAT y ESP.indd 2
02/05/2018 10:00:57
Misserentissimus Redemptor (Pius XI pp) (L’encíclica Quas Primas recordava la realesa del Crist i va instituïr la festa litúrgica de Crist Rei. Ara se’ns presenta una encíclica que inicialment es va anomenar De comuni expiatione Cordi Iesu debita. Sobre l’expiació deguda al Cor de Jesús). 1. El Nostre misericordiosíssim Redemptor, que conquerí la salvació del gènere humà a l’arbre de la Creu, abans d’ascendir d’aquest món al Pare, per consolar els seus apòstols i deixebles angoixats, els digué: “Heus ací que jo sóc amb vosaltres tots els dies fins la fi del món” (Mt 28, 20). Veu realment deliciosa per a tots, que dóna esperança i seguretat. Aquesta veu, venerables germans, ens ve a socórrer fàcilment, sempre que veiem des d’aquest cimal la societat humana afeixugada amb tants mals i misèries, i fins i tot la mateixa Església, turmentada sens treva per assetjaments o insídies. Aquesta promesa divina, així com al principi aixecà els ànims abatuts dels Apòstols, i els incendià i inflamà per a sembrar la llavor de la doctrina evangèlica per tot el món, així també després va sostenir l’Església cap a la victòria
Misericordia CAT y ESP.indd 3
3
02/05/2018 10:00:58
sobre les portes de l’infern. Nostre Senyor Jesucrist, certament, en tot temps ha estat present en la seva Església. També la protegeix i dóna auxili i ajuda quan els perills i molèsties són més grans, per atorgar-li els remeis adients a les condicions dels temps i de les coses, segons aquella divina Saviesa que “estén el seu poder d’un cap a l’altre del món, i tot ho disposa suaument” (Sv 8, 1). Ara bé, en aquests temps més recents “no s’ha encongit la mà del Senyor” (Is 59, 1), especialment quan ha irromput i s’ha propagat per tot arreu aquell error que feia témer que allunyés els homes de l’amor i el tracte amb Déu, tot assecant les fonts de la vida cristiana. Alguns desconeixen, i altres menyspreen, les queixes de l’amantíssim Jesús quan es va aparèixer a Santa Margarida Maria d’Alacoque, i el que va manifestar, esperar i voler dels homes, en profit d’ells. Per això ens plau dir-vos quelcom sobre l’honesta satisfacció a què estem obligats respecte al Cor Sacratíssim de Jesús. Us prego que el que us comuniquem, cadascun de vosaltres ho ensenyeu als vostres amb diligència i els animeu a practicar-ho. 2. Entre tots els testimonis de la infinita benignitat del nostre Redemptor, resplendeix singularment el fet que, quan la caritat dels fidels perdia fervor, la mateixa caritat de Déu era presentada per a ser honorada amb un culte especial, i els tresors de la seva bondat es van descobrir
Misericordia CAT y ESP.indd 4
4
02/05/2018 10:00:58
per aquella forma de devoció amb la qual donem culte al Cor Sacratíssim de Jesús, “on es troben amagats tots els tresor de la saviesa i de la ciència” (Col 2, 3). Així com Déu, en altre temps, va voler que “l’arc que apareix als núvols” (Gn 9, 14) resplendís als ulls de la nissaga que sortia de l’Arca de Noè com a signe de pacte d’amistat, així, en els temps enterbolits de l’edat moderna, serpejant l’heretgia jansenista, la més astuta de totes, enemiga de l’amor de Déu i de la pietat, que predicava que hem d’estimar Déu no tant com a pare, sinó que l’hem de témer com a jutge implacable, el benigníssim Jesús va mostrar el seu Cor Sacratíssim com a bandera de pau i caritat que, desplegada sobre les gents, anuncia una victòria segura en el combat. Amb aquest propòsit el nostre predecessor Lleó XIII, de feliç memòria, en la Carta Encíclica “Annum Sacrum”, admirat de l’oportunitat del culte al Sacratíssim Cor de Jesús, no va dubtar a escriure: “Quan als seus orígens, l’Església patia l’opressió del jou dels Cèsars, una Creu sublim apareguda al jove emperador fou signe i causa de la victòria que tot seguit es va aconseguir. Avui, s’ofereix als nostres ulls un signe extraordinàriament propici i diví: el Sacratíssim Cor de Jesús, amb la creu superposada i refulgent entre flames amb claríssima esplendor. En ell hem de posar totes les esperances; en Ell cal cercar i esperar la salvació de tots els homes”. 3. Amb raó, venerables germans, en aquest signe de
Misericordia CAT y ESP.indd 5
5
02/05/2018 10:00:58
tants auspicis i en aquesta forma de devoció, no és veritat que s’hi conté la summa de tota la religió i fins i tot la norma de vida més perfecte, ja que condueix les ànimes de forma més ràpida a conèixer íntimament a Crist Nostre Senyor, i les impulsa a estimar-lo de forma més intensa, i a imitar-lo amb més eficàcia? Que ningú no s’estranyi que els nostres predecessors de forma incessant vindiquessin aquesta provada devoció de les recriminacions dels calumniadors i que l’ensalcessin amb molts elogis i sol·lícitament la fomentessin, conforme a les circumstàncies. Així, amb la gràcia de Déu, la devoció dels fidels al Sacratíssim Cor de Jesús ha anat creixent de dia en dia; d’aquí aquelles pietoses associacions que arreu es multipliquen, per a promoure el culte al Cor diví, d’aquí el costum, avui ja estès arreu, de combregar els primers divendres de cada mes, conforme al desig de Jesucrist. 4. Certament, entre totes aquestes coses que pertanyen al culte del Sacratíssim Cor, destaca la pietosa i memorable consagració amb la qual ens oferim nosaltres i tot el que és nostre al Cor diví de Jesús, reconeixent que tot ho hem rebut de l’eterna caritat de Déu. El Nostre Salvador, mogut per la seva immensa caritat envers nosaltres -més que no pas pels seus propis drets-, va ensenyar a la innocentíssima deixeble del seu Cor,
Misericordia CAT y ESP.indd 6
6
02/05/2018 10:00:58
Santa Margarida Maria, com desitjava que els homes li oferissin aquest tribut de devoció. Ella mateixa, amb el seu mestre espiritual, Claudi de la Colombière, va ser la primera en retre-li. Després seguiren els individus particulars, les famílies, les associacions i, finalment, els magistrats, les ciutats i els regnes. En el segle precedent, però per les maquinacions d’homes impius, es va arribar a menysprear l’imperi de Crist Nostre Senyor i a declarar públicament la guerra a l’Església, amb lleis i mocions populars contràries al dret diví i a la llei natural. Fins i tot en assamblees es va cridar: “No volem que regni sobre nosaltres” (Lc 19, 14). Doncs bé per aquesta consagració, que dèiem, la veu de tots els amants del Cor de Jesús, per vindicar la seva glòria i assegurar els seus drets, demanava unànim: “Cal que Crist regni” (1 Co 15, 25). “Vingui el seu Regne”. D’això se’n seguí, feliçment, que tot el gènere humà, que per dret propi posseeix Jesucrist, l’únic en qui totes les coses es restauren (Ef 1, 10) fos consagrat al Sacratíssim Cor, pel nostre predecessor Lleó XIII, celebrant-ho tot el món cristià.
Misericordia CAT y ESP.indd 7
7
02/05/2018 10:00:58
5. Aquests inicis tan feliços i agradables, els vam completar i perfeccionar, amb el favor de Déu, quan vàrem instituir la festa de Crist Rei, a la fi de l’any jubilar, com ja vàrem dir a la nostra encíclica Quas Primas, accedint als desitjos i peticions reiterades i nombroses de bisbes i fidels. Quan vàrem fer això, no només vàrem declarar l’imperi de Jesucrist sobre totes les coses, sobre la societat civil i la domèstica i sobre cadascun dels homes, sinó que també vàrem pressentir la joia d’aquell dia en què el món sencer, espontàniament i de bon grat acceptarà el domini suavíssim de Crist Rei. Per això vàrem manar també que el dia d’aquesta festa es renovi cada any la consagració per a aconseguir més abundantment els seus fruits, i per a unir tots els pobles amb el vincle de la caritat cristiana i la conciliació de la pau en el Cor de Crist, Rei de Reis i Senyors d’els que dominen.
Misericordia CAT y ESP.indd 8
8
02/05/2018 10:00:58
6. A tots aquests deures, especialment a la consagració, tan fructífera i ja confirmada en la sagrada solemnitat de Crist Rei, cal afegir un altre deure. En volem parlar una mica més extensament amb vosaltres. Ens referim al deure de retre al Sacratíssim Cor de Jesús aquella satisfacció honesta que anomenen reparació. El primer i principal de la consagració és que per ella la criatura respon amb amor a l’amor del Creador. D’això se’n segueix espontàniament un altre deure: el de compensar les injúries que de diverses formes es fan a l’Amor increat, quan és menyspreat per l’oblit o ultratjat per l’ofensa. A aquest deure anomenem, vulgarment, reparació. Si unes mateixes raons ens obliguen a una cosa i a l’altra (consagrar-nos i reparar), estem més obligats per justícia i per amor al deure de reparar i expiar. Deure de justícia, tant per l’expiació de l’ofensa feta a Déu per les nostres culpes com per la reintegració de l’ordre violat per la penitència . Deure de véritable amor, que ens porti a “co-patir” junt amb Crist sofrent i “saturat d’oprobis” (Lam 3, 30), i en la nostra pobresa, oferir-li algun petit consol.. Tots som pecadors, i estem aclaparats per les moltes culpes. No només hem de retre culte al nostre Déu, honorant la seva suprema Majestat amb l’obsequi de l’adoració que li devem, o reconeixent el seu domini suprem, o lloant i agraïnt la seva infinita generositat. Cal
Misericordia CAT y ESP.indd 9
9
02/05/2018 10:00:58
que, a més, a més, satisfem Déu, jutge justíssim, “pels nostres innombrables pecats, ofenses i negligències”. A la consagració, per tant, amb la qual ens oferim amb santedat i fermesa, com diu l’Angèlic (S. Th. II-II q.81, a.8c), cal afegir-hi l’expiació, amb la qual s’extingeixen totalment els pecats, a fi que la santedat de la divina justícia no rebutgi la nostra deshonesta indignitat i aparti la nostra ofrena com a detestable en lloc d’acceptar-la com agradable. Aquesta obligació d’expiar incumbeix a tot el gènere humà, ja que, com ensenya la fe, després de la miserable caiguda d’Adam, el gènere humà, infectat per la culpa hereditària, ferit per la concupiscència i depravat miserablement, meresqué la ruïna eterna. Els filòsofs superbs del nostre temps, seguint l’error de Pelagi, neguen això al·ludint a certa virtut innata a la naturalesa humana, que per les seves pròpies forces progressaria contínuament. L’Apòstol rebutja aquestes imaginacions de l’orgull humà quan adverteix que “érem per naturalesa fills de la ira” (Ef 2, 3). Ja des del principi els homes en certa forma reconegueren el deure de l’expiació i el començaren a practicar guiats per un cert sentit natural, oferint sacrificis a Déu, fins i tot públics, per aplacar la seva justícia. 7. Però cap força creada hagués estat suficient per a expiar els crims dels homes si el Fill de Déu no hagués pres la naturalesa humana per a reparar-la: “certament,
Misericordia CAT y ESP.indd 10
10
02/05/2018 10:00:58
Ell portà les nostres malalties i patí els nostres dolors; va ser ferit per les nostres maldats” (Is 53, 4-5). Així ho anuncià el mateix Salvador dels homes per boca del salmista sagrat: “No has volgut ni sacrifici ni oblació, en canvi em vas donar un cos. Holocausts pel pecat no et van agradar, llavors he dit: Sóc aquí” (Heb 10, 5-7). Certament “les nostres sofrences, ell les ha portades, i els nostres dolors, se’ls ha carregat, va ser ferit per les nostres iniquitats” (Is 53, 4-5) i “portà els nostres pecats sobre la creu”(1 Pe 2, 24), “esborrant el decret que ens era contrari, el llevà d’enmig i el clavà a la creu. (Col 2, 14), “per tal que nosaltres, morts al pecat, visquem en la justícia” (1 Pe 2, 24). 8. La redempció del Crist “perdonà els nostres pecats” (Col 2, 13) de forma sobreabundant, però per l’admirable disposició de la Saviesa divina, “el que manca a la Passió de Crist pel seu cos que és l’Església” (Col 1, 24) ha de completar-se en la nostra carn. Fins i tot podem i devem, afegir les nostres oracions i satisfaccions “a les que Crist oferí en nom dels pecadors”. 9. Sempre hem de recordar que tota la força de l’expiació depèn únicament del sacrifici cruent del Crist, que de forma incruenta es renova sens fi als nostres altars, ja que “una i la mateixa és la víctima, és el mateix el que s’ofereix per ministeri dels sacerdots, que el que llavors s’oferí en la creu, només canvia el mode d’oferirse”(Conc. Trid., sess.22 c.2.) Per això cal que s’uneixi amb aquest august sacrifici
Misericordia CAT y ESP.indd 11
11
02/05/2018 10:00:58
eucarístic la immolació dels ministres i dels altres fidels perquè també s’ofereixin com a “hòsties vives, santes, agradables a Déu” (Rm 12, 1). Com deia Sant Cebrià: “el sacrifici del Senyor no se celebra amb la santificació deguda si no correspon a la passió la nostra oblació i sacrifici” (Epist 63, n.381). Per això ens adverteix l’Apòstol que “portant en el nostre cos la mort de Jesús” (2 Cor 4, 10) i sepultats amb Crist i plantats a semblança de la seva mort “crucifiquem la nostra carn amb les seves passions i tendències” (cf Gàl 5, 24), “fugint del que en el mon és la corrupció de la concupiscència” (2 Pe 1, 4) sinó que “la vida de Crist es manifesti en el nostre cos” (2 Cor 4, 10) i, fets partícips del seu etern sacerdoci oferim “dons i sacrificis pels pecats”(Heb 5, 1). I no solament frueixen de la participació d’aquest sagrat sacerdoci i de l’encàrrec de satisfer i de sacrificar, aquells dels quals Nostre Senyor Jesucrist es serveix per a oferir a Déu en el seu Nom la ofrena immaculada en tot lloc, des de la sortida del sol fins a la posta (Mal 1-2). També tot el poble cristià, que el Príncep dels Apòstols anomena amb raó “llinatge escollit, sacerdoci reial” (1 Pe 2, 9), ha d’oferir per ell i per tot el gènere humà sacrificis pels pecats (Cf. Hebr., V, 2), com tot sacerdot i pontífex “pres d’entre els homes és constituït per al bé dels homes en allò que pertoca a Déu” (Heb 5, 1). I com més perfectament corresponguin al sacrifici del Senyor la nostra oblació i el nostre sacrifici, que
Misericordia CAT y ESP.indd 12
12
02/05/2018 10:00:58
és que immolem el nostre amor i els nostres desitjos i crucifiquem la carn en aquella crucifixió mística, de la que parla l’Apòstol, tan més abundosos seran els fruits que rebrem de propiciació i d’expiació per a nosaltres i pels altres. Hi ha un vincle meravellós de tots els fidels amb Crist, com el que hi ha entre el cap i els altres membres del cos, com aquella unió de la comunió dels Sants, que professem per la fe catòlica, que no només uneix els individus i el pobles entre sí, sinó també amb aquell “que és el cap, Crist. Ell assegura a tot el cos l’harmonia i la cohesió que el nodreixen i el mouen segons la funció pròpia de cada òrgan. És així com va creixent i construint-se en l’amor” (Ef 4, 15-16). La qual cosa el mateix Mediador de Déu i dels homes, Jesucrist, proper a la mort, demanà al Pare: “Jo en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u” (Jn 17, 23). Així com la consagració, professa i afirma la unió amb el Crist, l’expiació dóna principi a aquesta unió esborrant les culpes, la perfecciona participant dels patiments de Crist, i la consuma oferint sacrificis pels germans. Certament, aquest va ser el designi de Jesús misericordiós quan ens va voler descobrir el seu Cor amb els emblemes de la passió i vessant flames d’amor, per tal que apartant-nos de la infinita malícia del pecat, i admirats de l’amor infinit del Redemptor, detestem el pecat amb més força i corresponguem al seu amor més ardentment.
Misericordia CAT y ESP.indd 13
13
02/05/2018 10:00:58
10. Certament, la primacia i la part principal en el culte al Sagrat Cor de Jesús la té l’esperit d’expiació i reparació. No hi ha res més conforme amb l’origen, índole, virtut i pràctiques pròpies d’aquesta devoció, tal i com la història
Misericordia CAT y ESP.indd 14
14
02/05/2018 10:00:59
Misericordia CAT y ESP.indd 15
15
02/05/2018 10:00:59
i la tradició, la sagrada litúrgia i les actes del Sants Pontífexs confirmen. Quan Jesucrist s’apareix a Santa Margarida li parla de la immensitat del seu amor. També, mostrant-se entristit, es queixa de tantes injúries que rep dels homes. Ho fa amb aquestes paraules que haurien de quedar gravades en les ànimes pietoses de manera que mai les oblidin: “Heus ací aquest Cor que tant ha estimat els homes i que els ha donat a vessar tot tipus de favors. En pagament al seu amor infinit no troba cap gratitud, sinó ultratges, fins i tot d’aquells que estan obligats a estimar-lo amb especial amor”. Per reparar aquestes i altres culpes va recomanar entre d’altres coses que els homes combreguin amb ànim d’expiar, que és el que anomenen Comunió Reparadora, i que ofereixin súpliques i pregàries durant una hora, que pròpiament s’anomena Hora Santa; exercicis de pietat que l’Església no només va aprovar, sinó que va enriquir amb nombrosos favors espirituals. 11. Però, com podran aquests actes de reparació consolar a Crist, que regna joiós als cels? Responem amb paraules de Sant Agustí, molt adients en aquest cas: “Dona’m un cor que estimi i sentirà el que dic” (In Ioan. tr.XXVI 4). Qui vertaderament estima Déu, si mira els temps
Misericordia CAT y ESP.indd 16
16
02/05/2018 10:00:59
passats, meditant veu i contempla Jesucrist entregant-se pels homes, patint, soportant duríssimes penes “per nosaltres els homes i per la nostra salvació”, tristesa, angoixes, oprobis, “abatut per les nostres culpes” (Is 53, 5), guarint-nos amb les seves nafres. Les ànimes pietoses mediten amb més raó aquestes coses, en tant que els pecats i delictes dels homes, comesos en tots els temps, foren la causa per la qual el Fill de Déu s’entregà a la mort. Encara ara el tornen a portar a la mort, amb els mateixos dolors i angoixes, ja que tot pecat renova d’alguna forma la passió del Senyor: “novament crucifiquen al Fill de Déu i l’exposen al vituperi” (Hb 6, 6). L’ànima de Jesucrist va estar trista fins a la mort a causa dels nostres pecats futurs, però previstos. De ben segur que també va rebre el consol de la nostra reparació futura, però també prevista, quan “l’àngel del cel s’aparegué” (Lc 22, 43) per a consolar el seu Cor oprimit de tristor i angoixes. I, per tant fins i tot ara, de forma admirable però vera, podem i hem de consolar aquell Cor Sacratíssim que és constantment ferit pels pecats i ingratituds dels homes. Tanmateix que -com llegim a la Sacra Litúrgia- Jesús mateix es dol, per boca del salmista, d’ésser abandonat dels seus amics: “Dolors i penes m’embarguen el cor; vaig esperar qui volgués compartir la meva tristor, i no el vaig trobar; vaig cercar qui em consolés, i no el vaig trobar” (Sal 68, 21).
Misericordia CAT y ESP.indd 17
17
02/05/2018 10:00:59
12. Afegim-hi que la Passió expiatòria de Crist es renova, continua d’alguna manera i es completa en el seu Cos místic, que és l’Església. Servint-nos novament de les paraules de Sant Agustí: “Crist va patir tot el que havia de patir; no manca res a la seva passió. La passió és completa, però en el Cap; mancaven encara les passions de Crist en el cos” (In Ps 86). Nostre Senyor va declarar això mateix quan s’aparegué a Saule, “que respirava amenaces i mort contra els deixebles” (Fets 9, 1) i li va dir: “Jo sóc Jesús, a qui persegueixes” (Fets 9, 5); significant clarament que en les persecucions contra l’Església és al Cap diví de l’Església a qui es vexa i ataca. Amb raó, per tant, Jesucrist, que encara pateix en el seu Cos místic, desitja tenir-nos per companys en l’expiació. Cosa que fins i tot ens és molt necessària, ja que com som “cos de Crist, i cadascú n’és membre” (1 Cor 12, 27), cal que allò que pateix el Cap ho pateixin amb ell els qui en són membres (1 Cor 12, 26). 13. La necessitat d’aquesta expiació i reparació, especialment en els nostres temps, no se li amagarà a qui vegi i contempli aquest món, “en poder del maligne” (1 Jn 5, 19). De tot arreu arriba a Nos el clam dels pobles que gemeguen, ja que els seus prínceps o els dirigents s’han congregat i confabulat a la una contra el Senyor
Misericordia CAT y ESP.indd 18
18
02/05/2018 10:00:59
i la seva Església (Sal 2, 2). Per aquelles regions hi veiem conculcats tots els drets divins i humans; derruïts i destruïts els temples, els religiosos i religioses són expulsats de les seves cases, afligits amb ultratges, turments, presons i gana; multituds de nens i nenes són arrancats del si de la Mare Església, i induïts a renegar i blasfemar de Jesucrist, i als més horribles crims de la luxúria; i tot el poble cristià durament amenaçat i oprimit, posat en el conflicte d’haver d’escollir entre apostatar de la fe o sofrir mort crudelíssima. Són tan tristes aquestes coses, que es podria dir que aquests esdeveniments anuncien i presagien “els principis dels dolors”, aquells que havien de precedir “l’home del pecat que s’aixeca sobre tot allò que s’anomena Déu o és adorat” (2 Tes 2, 4). Però és més trist, venerables germans, que fins i tot entre els propis fidels, rentats en el Baptisme amb la sang de l’Anyell immaculat i enriquits amb la gràcia, hi hagi tants homes de tot orde i classe, que, amb increïble ignorància de les coses divines, infectats de doctrines falses, porten una vida plena de vicis, lluny de la casa del Pare, vida ni il·luminada per la llum de la vera fe, ni delectada per l’esperança de la futura felicitat, ni animada i escalfada per l’ardor de la caritat, de manera que semblen realment asseguts en les tenebres i en l’ombra de la mort. Creix a més entre els fidels la inobservància de les normes eclesiàstiques i d’aquelles antigues institucions,
Misericordia CAT y ESP.indd 19
19
02/05/2018 10:00:59
en les quals es funda tota la vida cristiana, es regeix la societat domèstica, i es protegeix la santedat del matrimoni. L’educació dels nens és totalment menyspreada o depravada amb suaus afalacs, i li és negada a l’Església la facultat d’educar cristianament a la joventut. S’oblida deplorablament el pudor cristià en la vida i lamentablement en el vestit de la dona, impera la cobdícia desaforada de les coses caduques, la persecució desenfrenada de l’aplaudiment popular, la difamació de l’autoritat legítima, i finalment, el menyspreu de la paraula de Déu, amb què la fe es destrueix o queda a un pas de la ruïna. Formen el cúmul d’aquests mals la mandra i la niciesa dels que dormint i fugint, com els deixebles, vacil·lants en la fe, miserablement abandonen a Crist oprimit d’angoixes o envoltat de servidors de Satanàs. I no menys la perfídia dels que, seguint l’exemple de Judes, o temeràriament o sacrílega combreguen o es passen als campaments dels enemics. I així, fins i tot, l’ànim és convidat inadvertidament al pensament que ja arriben els temps dels que Nostre Senyor va vaticinar: “i perquè va abundar el mal, es refredà la caritat de molts” (Mt 24, 12). 14. Tots els fidels que meditin pietosament sobre tot això, inflamats d’amor a Crist que pateix, no podran evitar sentir un gran desig d’expiar les seves culpes i les dels altres; de reparar l’honor de Crist, de procurar la salvació eterna de les ànimes.
Misericordia CAT y ESP.indd 20
20
02/05/2018 10:00:59
I certament allò de l’Apòstol: “on va abundar el delicte, va sobreabundar la gràcia” (Rm 5, 20), d’alguna manera també es pot acomodar per descriure els nostres temps; ja que, si creix la perversitat dels homes, també creix de forma meravellosa, inspirats per l’Esperit Sant, el nombre de fidels, d’un i altre sexe, que, amb ànim generós, procuren satisfer al Cor diví per totes les ofenses que se li fan, i fins i tot no dubten en oferir-se al Crist com a víctimes. Qui pensi en tot el que hem dit i ho gravi en el més profund del seu cor no podrà menys d’avorrir i d’abstenir-se de tot pecat, com del pitjor mal, de lliurarse completament a la voluntat divina, i a l’honor ofès de la divina Majestat, ja sigui pregant contínuament, ja acceptant les mortificacions voluntàries i patint pacientment les tribulacions que sobrevinguin, de manera que ordenarà a l’expiació tota la seva vida. Aquí tenen el seu origen moltes famílies religioses d’homes i de dones que, amb zel fervent, es proposen fer de dia i de nit com l’Àngel que va consolar Jesús en l’hort. Aquí també les pietoses associacions, així mateix aprovades per la Seu Apostòlica i enriquides amb indulgències, que assumeixen l’expiació, amb exercicis convenients de pietat i de virtuts. D’aquí, per últim, els actes de desgreuge freqüents i solemnes dirigits a reparar l’honor diví ofès no solament per part dels fidels particulars sinó també per les parròquies, les diòcesis i les ciutats.
Misericordia CAT y ESP.indd 21
21
02/05/2018 10:00:59
15. Com sigui, venerables germans, que la devoció de la consagració, humil en els seus inicis, després àmpliament estesa, va començar el seu desitjat esplendor a partir de la nostra confirmació, així desitgem ardentment que el costum d’aquesta expiació o pietosa reparació, ja fa temps correctament introduïda i santament propagada, més fermament sancionada per la nostra autoritat apostòlica, sigui practicada de forma més solemne per tot el mon catòlic. Per això, disposem i manem que cada any, en la festa del Sacratíssim Cor de Jesús -festa que amb aquesta ocasió ordenem que s’elevi al grau litúrgic de doble de primera classe amb octava- en tots els temples del món es resi solemnement l’acte de reparació a l’amantíssim Salvador Nostre, amb la pregària que posem al peu d’aquesta carta, per reparar les nostres culpes, i es rescabalin els drets violats de Crist, summe Rei i amantíssim Senyor. No es pot dubtar, venerables germans, que d’aquesta devoció santament instaurada, imperant a l’Església universal, sobrevindran molts i preclars bens, no només als homes en singular, sinó a la societat sagrada, civil i domèstica, ja que el nostre mateix Redemptor va prometre a Santa Margarida Maria “que tots aquells que honoressin el seu Cor se’ls atorgarien moltes gràcies celestials”. Els pecadors, certament, “veient al qui varen traspassar” (Jn 19, 37) i, commoguts pels gemecs i plors de tota l’Església, dolguts de les injúries inferides al Rei Suprem, “tornaran al seu Cor” (Is 46, 8); no sigui que
Misericordia CAT y ESP.indd 22
22
02/05/2018 10:01:00
fortament obcecats en les seves culpes, quan vegin al que van ferir “venir en els núvols del cel” (Mt 26, 64), tard i en debades es lamentin damunt d’Ell (cf. Ap 1, 7). Certament els justos es justificaran i es santificaran més (Cf. Apoc., 22, 11), i serviran al seu Rei, a qui veuen tan menyspreat i combatut, i ferit amb tantes injúries. D’un mode nou se sentiran enardits a treballar especialment per la salvació de les ànimes, penetrats d’aquella queixa de la Divina Víctima: “Quina utilitat en la meva sang?” (Sal 29, 10), i d’aquell goig que rebrà el Sacratíssim Cor de Jesús “per un sol pecador que faci penitència” (Lc 15, 10). I especialment anhelem i esperem que aquella justícia de Déu, que moguda a misericòrdia per deu justos va perdonar als de Sodoma, molt més perdonarà a tots els homes, ja que, en tot lloc i en tota llengua és invocada amb súpliques i feliçment aplacada per la comunitat de fidels unida a Crist Mediador i Cap. 16. I ara, finalment, pugui somriure la benigníssima Verge Mare de Déu a aquests propòsits i a aquests desitjos nostres; ella que, quan ens va donar Jesús, el nostre Redemptor, quan el nodria, quan l’oferí com a víctima a la creu, per la unió amb Crist i per gràcia absolutament
Misericordia CAT y ESP.indd 23
23
02/05/2018 10:01:00
singular, va esdevenir Reparadora, com pietosament se l’anomena. Nos, confiats en la seva intercessió davant de Crist, que essent “l’únic Mitjancer entre Déu i els homes” (1ª Tim 2, 5), va voler associar-se la seva Mare com a advocada dels pecadors, dispensadora de la gràcia i mitjancera, amantíssimament us donem la benedicció apostòlica, com a penyora dels dons celestials i testimoni de la nostra paternal benevolència, a vosaltres, Venerables Germans, i a tot el ramat confiat a la vostra cura. Donat a Roma, junt a Sant Pere, el dia 8 de maig de 1928, setè del nostre Pontificat. PIUS PP. XI ORACIÓ EXPIATÒRIA AL SAGRAT COR DE JESÚS Jesús dolcíssim, la vostra caritat vessada sobre els homes és corresposta ingratament amb l’oblit, la negligència i el menyspreu; nosaltres, agenollats a la vostra presència, volem compensar amb especial reverència una desídia tan abominable i les injúries amb què els homes afligeixen a tot arreu el vostre Cor amantíssim. Malgrat tot, recordant que també nosaltres més d’una vegada hem estat culpables d’una indignitat tan gran, i intensament penedits d’aquest fet, implorem en primer lloc la vostra misericòrdia en favor nostre, disposats a compensar amb expiació voluntària no solament
Misericordia CAT y ESP.indd 24
24
02/05/2018 10:01:00
les infàmies que nosaltres hem comès, sinó també les d’aquells que, en apartar-se totalment del camí de la salvació, han refusat de seguir-vos com a pastor i guia, obstinats en llur infidelitat, o les d’aquells que, en conculcar les promeses del baptisme, s’han descarregat del jou suavíssim de la vostra llei. Volem expiar tots aquests delictes deplorables i compensarvos per cada un d’ells: la immodèstia i deshonestedat en la conducta i en el vestir, tants llaços de corrupció preparats per a les ànimes innocents, els dies de festa profanats, les malediccions dirigides contra vós i els vostres sants, les injúries contra el vostre vicari i l’orde sacerdotal, el sagrament de l’amor diví oblidat o profanat amb sacrilegis horribles i, finalment, els delictes de les nacions que s’oposen a les lleis i al magisteri de l’Església que vós vau fundar. Tant de bo poguéssim rentar aquest pecats amb la nostra sang! Mentrestant, per a compensar l’honor diví profanat, us oferim la satisfacció que vos en altre temps vau oferir al Pare a la creu i que renoveu contínuament a l’altar, ensems amb l’expiació de la Verge Maria, de tots els sants i de tots els fidels piadosos, i prometem de tot cor reparar, en la mesura que ens sigui possible i amb l’ajuda de la vostra gràcia, els pecats pretèrits, nostres i dels altres, i tanta falta d´amor, amb una fe ferma, amb una conducta immaculada, amb l’observança perfecta de la llei evangèlica, sobretot de la caritat, impedir amb totes les injúries que us fan, i animar tots el homes que puguem a seguir-vos. Accepteu, Jesús benigníssim, per intercessió de la Verge Maria Reparadora, l’ofrena voluntària d’aquesta expiació i feu que ens mantinguem amb tota fidelitat en la vostra obediència i el vostre servei fins a la
Misericordia CAT y ESP.indd 25
25
02/05/2018 10:01:00
mort, atorgant-nos el gran do de la perseverança, perquè tots arribem finalment a aquella pàtria on vós, amb el Pare i l’Esperit Sant, viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
Misericordia CAT y ESP.indd 26
26
02/05/2018 10:01:00
ACTE DE CONSAGRACIÓ DEL GÈNERE HUMÀ A JESUCRIST REI.
Jesús dolcíssim, Redemptor del gènere humà, mireu-nos agenollats humilment en la vostra presència. Som vostres i vostres volem ser; i per poder estar més fermament units a vós, avui cada un de nosaltres es consagra voluntàriament al vostre Sagrat Cor. N’hi ha molts que mai no us han conegut, molts que us han refusat i han menyspreat els vostres manaments. Compadiu-vos dels uns i dels altres, Jesús benigníssim, i atraieu-los tots cap al vostre Sagrat Cor. Regneu, Senyor, no solament sobre els que mai no s’han separat de vós, sinó també sobre els fills pròdigs que us han abandonat; feu que tornin ben aviat a la casa paterna, perquè no morin de misèria i de fam. Regneu sobre aquells que viuen extraviats per l’error o separats per la discòrdia, i feu que tornin al port de la veritat i a la unitat de la fe, perquè aviat només hi hagi un sol ramat i un sol pastor. Concediu, Senyor, a la vostra Església una plena llibertat i seguretat; concediu a tot el món la tranquil·litat de l’ordre; feu que d’un extrem a l’altre de la terra només se senti una veu: “Lloat sigui el Cor Diví, pel qual ens ha vingut la salvació; a ell la glòria i l’honor per tots els segles”. Amén.
Misericordia CAT y ESP.indd 27
27
02/05/2018 10:01:00
Misericordia CAT y ESP.indd 28
©NOTICIAS CRISTIANAS Carretera de Vallvidrera al Tibidabo 106 08035 Barcelona Tel.: 93 434 26 00 www.noticiascristianas.es info@noticiascristianas.es Núm: 158
02/05/2018 10:01:00