més a més, es tracta del mateix motiu: el de la princesa que un encanteri ha convertit en bèstia, que recuperarà la bella forma humana amb el ritual d’un bes, i que premiarà –si més no amb el seu amor– l’ardit heroi que en desfaça l’encanteri. Fet i fet, Maria de la Pau Janer (1993: 161-162), quan va assajar una primera aproximació a aquest episodi d’Espèrcius des d’enfocaments etnopoètics, proposava adscriure el relat al «cicle de l’espòs transformat o de l’animal-nuvi» i hi posava en relació el passatge del Tirant amb rondalles catalanes com «Es murterar del rei de França» i «Sa Cama-rotgera» (d’Alcover) o «El príncep dragolí», «El dragó de set caps i set cues», «El llangardaix» i «El príncep llangardaix» (d’Amades).21 Sense oblidar que el motiu etnopoètic del drac i la princesa arriba al Tirant filtrat pel text de sir John Mandeville, no ens podem estar de suggerir –com feia Janer (1993)– les vinculacions evidents entre el relat manipulat per Martorell i una gran família de narracions populars catalanes, perfectament documentades, que podria abraçar, a més de les corresponents als tipus ATU 425A, 425C i 433B,22 totes les que recreen motius de desfadament (entre D700-D799), de l’estil del D735.1 («Desfadament 21
22
«Es murterar del rei de França» és una narració catalogable dins del tipus ATU 425C («La bella i la bèstia»); «Sa Cama-rotgera» és del tipus 433B («El rei Lindorm»); «El dragó de set caps i set cues» i «El llangardaix» es corresponen amb el tipus 425A («Amor i Psique»); «El príncep llangardaix» amb el 425A i el 480 («La noia caritativa i la germanastra malcarada»); i «El príncep dragolí» amb el 433B i 425A. En el tipus 425A, «Amor i Psique», hi ha el motiu del príncep encantat en forma d’animal, que perd la memòria, i que acaba sent desencantat per l’heroïna. En el 425C, «La bella i la bèstia», també és la bella heroïna la que acaba desencantant el príncep (inicialment presentat en forma de bèstia). Finalment, el 433B, «El rei Lindorm», narra la història d’un príncep que naix amb forma de drac i que és desencantat per una noia quan arriba a l’edat de casar-se. Així doncs, les sis rondalles citades per Maria de la Pau Janer, podrien ser ampliades, sense eixir de l’àmbit etnopoètic català, amb els relats 425A «El rei encantat», «L’encantat», «La Cervereta», «La nube o la flor de oro», «Llas de mi», «Lo bou verd», «Qüento de l’aucell verd», «Rondalla de la terra de la lluna del sol» i encara tres més sense títol (de Marià Aguiló); «El príncep corb» (d’Alcover); «El gegant de tres canes», «El llop blanc», «El príncep corb», «La farigola», «La filla del bosquerol» i «La reina Peronella» (d’Amades); «El príncep serpent» (de Bertran i Bros); «El castell de la serp» (d’Esteve Caseponce); «El castell del llangardaix» (de Camil Geis); «Das geheimnisvolle Kaninchen» (de Karlinger i Pögl); «El llangardaix», «El príncep i l’encantada», «El príncep i l’encantada (variant B)» i «El pagès i l’encantada (variant C)» (de Sara Llorens); «Lo rei dragó», «L’aucellet verd», «El brot de marduix» i «El romaní» (de Maspons i Labrós); «S’ós blanc» (de Pilar Pons et al.); «L’ós blanc» (de Serra Boldú) i «El rei Astoret» (d’Enric Valor). Quant al tipus 425C, hi podem documentar, a més d’una sense títol de Marià Aguiló, les rondalles «El príncep dragó» i «El príncep encantat» (d’Amades); «El mirallet de la serp» (de Bertran i Bros); «Vull una rosa» (de Pep Coll); «La rosa de l’amor» (de González i Caturla); «Rondalla de Belindo lo mostro» (de Pier Enea Guarnerio); «El llangardaix» i «El mig home mig peix» (de Sara Llorens); «Lo fill del rei, desencantat», «Lo trist» i «El lleó» (de Maspons i Labrós); «El hijo del rey, desencantado» (de Milà i Fontanals); «La mà negra» (de les germanes Roig Vila); «Abella» (d’Enric Valor) i «La belleta i l’ogre» (de Jordi Raül Verdú). Del tipus 433B, en canvi, no es poden documentar sinó les dues rondalles ja citades per Janer (1993: 163): «Sa cama-rotgera» (d’Alcover) i «El príncep dragolí» (d’Amades). En qualsevol cas, sobre la catalogació del rondallari català, es fa imprescindible remetre a C. Oriol i J. M. Pujol (2003 i 2008) i a la base de dades Rondcat. Cercador de la Rondalla Catalana, consultable en http://www.sre.urv.cat/rondcat. 38