3.6 Sexualitat 3.6.1 Las hijas de María, La senyora Maria, Los pollets a missa: Doncs… era una vegada, un pobret que va anar a un poble a demanar caritat. Un xic molt guapo, molt guapo; ros, molt guapo. I, demanant, demanant caritat, doncs va trobar el capellà. I li ve [el capellà] i li diu: —Vingue, vingue! Li va donar menjar i tot, i diu: —M’has de fer un favor. —Què? —M’has de fer de Nostre Senyor. (Perquè era per… per Setmana Santa). /---/ —Ja que vostè m’ha donat menjar, i m’ha deixat dutxar… doncs jo l’ajudaré. I a Nostre Senyor lo va posar a la Creu, saps? [tan sols un paper li tapa les vergonyes]. I allí lo capellà li va dir: —Aquí tienes a las hijas de María, más hermosas que un clavel. I salta lo gitano: —¡Quitármelas de delante! ¡Que se me rompe el papel! [Data d’enregistrament: 5-122011] Hi havia una dona que passava pel pont i era la mare d’un capellà [i, a més a més, era sorda]. Son fill, lo dia abans, havia dit missa; i passant pel pont, en un dia de molt de vent, a aquella dona li pujaven totes les faldetes dalt. I passant una, li diu: —Senyora Maria, que lo cul se li veu! I ella se pensava que li deien… que la felicitaven per son fill. I ella feia: —Gràcies, fill meu! L’altra: —Senyora Maria, que lo cul se li veu! —Gràcies, fill meu! Se pensava que la felicitaven per son fill que havia dit missa; i era que a ella, pobra, li havien pujat les faldetes i se li veia tot lo cul. [Data d’enregistrament: 1-01-2012] Abans, les velles doncs posaven les gallines a…, a d’allò, a covar; i quan sortien los pollets —com que llavors no hi havia tot lo que hi ha ara, que hi ha més llum de llumeners i de cetils o de coses d’estes— pues, o de candeles, doncs llavors se posaven perquè mengessen los pollets dins al pitral, saps? I aquella dona doncs… li va sortir la llocada, i se’n va anar a missa amb la llocada aquella posada. I lo capellà… doncs dient lo sermó i tot això, i los pollets: «Piu, piu, piu, piu, piu!». Tot a la cara. I salta lo capellà, i diu: —Tots los que pòrtiguen moixó, que se’n vaiguen! Tots los hòmens que pòrtiguen moixó, que se’n vaiguen!
140