1 Editorial 2 Actual itat - Bande ras , s ím bol s i re pre s s ió 3 Le cture s - Social is m e s e ns e e s tat 9 O pinió - País Val e ncià. La tris ta, tris ta h is tòria de lm e u país 16 Re s s e nye s - 2n Ce rtam e n de Conte s Antiautoritaris 16 H um or - 800 anys
2
LAROSADELS VENTS
Jam e s , th e fir s t
E d i to ri a l de la ve s s antpatriòtica, lingüís tica o re ligios a.
D e fe t pe r dive rs os col·l e ctius d’ e s q ue rre s la figura e s de vé l’ e ix ve rte brador de lpaís , la figura q ue va e dificar e ls Païs os Catal ans . Que l a m otivació s igui de caràcte r cultural, no pot fe r q ue e s re ivindiq ui una part de lllegat d’ un croat Enguany alguns com m e m ore n e l s 800 anys de l s anguinari, d’ un ge nocida. És l ògic re conèixe r naixe m e nt de Jaum e I e lConq ue ridor. Es pe re m q ue e n aq ue lla època tots e ls m onarq ue s i nobles q ue a partir d’ ara on pos i Conq ue ridor toth om actuave n igual, aq ue s ta és la re alitat h is tòrica. llege ixi ge nocida, ja q ue és e lq ual ificatiu m és Pe rò m és lògic és re cordar la h is tòria no adie nt pe r aq ue s t “pe rs onatge ” h is tòric. R e cordar m itificant m e rce naris com e ls Al m ogàve rs ni re is figure s de la h is tòria, de q ual s e volh is tòria, no és ni s ants barons o com te s . Conèixe r e lpas s at e ns q ue lcom involuntari, i e n aq ue s t cas im pl ica la farà adonar-nos d’ on ve nim i q ue no s om tan voluntat de m itificar un individu re cordant nom és dife re nts d’ altre s pobl e s , q ue no s om m illors q ue allò q ue inte re s s a, obviant la part m és fos ca de les altre s pobl e s . L’ autocrítica e ns pot ajudar a s e ve s “h e roïcitats ”. cons truir un pre s e nt i un futur s e ns e la ne ce s s itat de m itificar pe rs onatge s lam e ntabl es. Nat a M ontpe ller e l 1208 l a s e va vida e s tà e nvoltada de “llege nde s ” q ue e s de ve ne n re clam No té s e ntit criticar i m e nys pre ar uns re is i no fe r pe r a l’ adm iració de la s e va figura i q ue e l l una forta crítica a la com m e m oració de ls 800 col·laborà a fe r “cre ïbles ” e n e l s e u “Ll ibre de ls anys d’ uns al tre s com s i no fos s in iguals. No e s fe yts ”. Aq ue s t llibre , l a Crònica de R am on pot criticar uns s ím bols com la h is panitat pe l M untane r i dive rs os biografie s narre n, ja durant ge nocidi q ue va im plicar e n les s ocie tats e ls e u re gnat, l e s s e ve s ave nture s i de s ve nture s pre colom bine s i re colzar les ce lebracions de l9 de s de lm om e nt de l a s e va conce pció, pas s ant pe r d’ octubre a València i e l 31 de de s e m bre a la s e va captura pe lbotxí de ls e u pare , la re cl us ió M allorca. D e fe t s i q ue e s pot fe r pe rq uè e s fa, al Cas te ll de M onts ó on gràcie s als te m plers pe rò probabl e m e nt s ’ h auria d’ anar m és e nllà i controlà les dis pute s de ls nobl e s i e s guanyà la plante jar s i val la pe na com m e m orar une s Corona, i, lògicam e nt e l s banys de s ang pe r conq ue s te s arm ade s , e l s fonam e nts de les q uals e xportar la nació i la re l igió a M al l orca, València e re n e conòm ics i re ligios os . i a Te rra Santa. Evide ntm e nt no calafe gir gaire s cos e s a aq ue s t e m blem a de l a “conve rs ió” de m us ulm ans a l a gran caus a im pe riali vaticana. No cal afe gir re s m és pe rq uè un “és s e r” tan prodigiós és s abut q ue e s tigué am b infinitat de dam e s , tingué dive rs e s m ul lers , de s e ne s de fill s e ntre e ls m atrim onials i e ls bords , i tote s aq ue lles cos e s q ue s ’ e s pe re n d’ un bon cris tià. En aq ue s te s dade s i e n e lfe t de s e r e lpare fundacionalde ls te rritoris on avui e s parl a catal à e s bas e n e l s innom brabl e s acte s q ue tote s l e s ins titucions i e ls partits q ue les form e n h an fe t i faran ce lebrant l’ e fe m èride . Pe rò això no és nou, les m és dive rs e s e ntitats , partits i pe rs one s h an re ivindicat e l nos tre pe rs onatge , o alm e nys una part de la s e va “activitat”, alll arg de l ’ úl tim s e gle, s obre tot de s
LAROSADELS VENTS
A c tu a lita t 3
Ban d e r e s , s ím b ols i r e pr e s s ió Avui e n dia, vivim e n una s ocie tat on la cultura de la m as s a s 'alim e nta de lem e s , logotips i s ím bols dive rs os q ue s e rve ixe n pe r a ide ntificar m últiples cos e s . Te nim as s um its de te rm inade s conve ncions e n form a de s ím bol s q ue ide ntifiq ue n farm àcie s , carre te re s , e dificis s ingulars , e tc. Tam bé trobe m arre u e lem e nts publicitaris q ue e ns diue n l e s m ilm e rave ll e s d'infinitat de producte s de cons um q ue alhora te ne n e ls e u logotip ide ntificador així com una im atge corporativa q ue l a re pre s e nta. Actualm e nt e xis te ix una te ndència pe r part de les m ul tinacionals q ue a s obre de ve ndre 'ns e lproducte pre te ne n im pos ar-nos un m ode de vida. D 'aq ue s t com portam e nt no s e e s cape n e l s e s tats i així doncs h an trans form at les s e ve s antigue s icone s i les s e ve s antigue s ins titucions e n e lnou conce pte d'icone s . Exe m pl es a l 'Es tat e s panyols ón l 'inte nt pe r pos ar lletra a l'h im ne e s panyoli la invas ió m e diàtica de la s e lecció de futbole s tatali e l"pode m os ". Aq ue s ta ofe ns iva re s pon a l'e s tratègia pe r a q ue la ge nt pugui de m os trar la s e va ide ntificació am b aq ue lls s ím bols. A cas a nos tra, e ls nos tre s incrèdul s ull s h an vis t com de s de dive rs e s s e ctors "e s q ue rrans " de l'inde pe nde ntis m e i de la de l e gació de l'Es tat a Catalunya (tam bé cone guda com a Ge ne ralitat) h an ce lebrat e lvuitè ce nte nari de lnaixe m e nt de Jaum e I, D 'aq ue s t m ane ra l'apuge n a l a cate goria d'icona q ualificant-lo de re i m ode rn, avançat a l a s e va època. I és q ue , pe r a nos altre s , no tot val. Am b l'e xcus a de l 'e xte ns ió de ldom ini lingüís tic de lcatalà s 'oblidin de lcom e s va re al itzar aq ue s ta e xte ns ió. Te nim e xe m ples m és re ce nts de cons trucció de s ím bols: "La R e pública" (e l s e gon pe ríode re publicà): re cupe re n all ò q ue e ls inte re s s a pe rò am ague n s e ns e ve rgonya e ls proce s s os re volucionaris q ue e s van portar a te rm e . D e fe t, pos ats a te nir icone s i s ím bols, m ill or les col·l e ctivitzacions de l36 q ue no pas les gue rre s e xpans ionis te s d'un re i m e die val . Els anarq uis te s no e s l liure m de l a utilització de bande re s i s ím bol s m algrat q ue e lre buig allide ratge , l a dis cipl ina i e ldogm e s rígids s ón propis de La Ide a. H is tòricam e nt e ls h e m utilitzat, tan s ím bols com bande re s , com a s igne s de re be l·l ió. Te nim e xe m ples clars e n la bande ra ne gra (util itzada de s de ls . XIX com a s inònim de l a l libe rtat), l a ve rm e ll -i-ne gre (de s de l s anys 30, s um a e l color ve rm e ll de l s indical is m e o de lm ovim e nt obre r), l 'A e nce rclada (de m itjans de ls . XX, e ncarna l a m àxim a de Pie rre Jos e ph Proudh on q ue diu "Anarq uia és ordre "), e lgatde les vague s s al vatge s , e tc. Pe rò, ai de lq ue no com bre gui am b aq ue s ts s ím bols! I e s q ue l'e s tat, com a pos s e s s ora de lm onopoli de la violència, e m pra e ls s e u aparat re pre s s or, e n form a de jutge s i policie s , pe r ve tllar q ue ningú m alm e ti o e s m ofi d'aq ue s ts s ím bol s . Part d'aq ue s ta e s tratègia h om oge ne ïtzadora és l'apl icació de l leis on h a de s e r cas tigat q ui pos i e n dubte e l s s ignificats de ls s ím bols e s m e ntats , com ve ie m e n e lcas d'e n Frank i de Te rras s a, e l s incrim inats pe r cre m ar fotos de lre i, e ls dibuixants d'ElJue ve s i de ldiari bas c D e ia o l'actor Pe pe R ubiane s . Se gons aq ue s ta m ate ixa m oral , cal drà de fe ns ar a ul trança l al libe rtat d'e xpre s s ió q uan alguna pe rs ona e s de dica a ins ul tar a tot un pobl e de s d'un program a de ràdio d'una e m is s ora de l'e s glés ia, fe nt e lm ate ix de s d'una roda de pre m s a de s prés d'un partit de futbolo q uan al gú faci una caricatura de M ah om a pe r de s prés titll ar d'inte gris te s als q ue e s s e ntin ofe s os . És pe r tot això q ue e xigim l a abs ol ució d'e n Frank i i de ls dife re nts e ncaus ats pe r l a cre m a de fotos de l re i, així com de l s s olidaris am b aq ue s ts , i de tot*s aq ue l l *s q ue e s tan s e nt cas tigats d'una m ane ra o altre pe r m os trar re buig als s e us s ím bol s i alq ue re pre s e nte n. Afe gim un cop m és l'e xigència de la de rogació de tote s l e s lleis , així com de l 'e s tati les s e ve s ins titucions .
4
Le c tu re s
LAROSADELS VENTS
Social ism e se nse e stat(M ijailBak unnin) L'e fe cte d e l s Grans Principis Procl am ats pe r l a R e vol ució france sa. D e s d'aq ue llte m ps , q uan la R e volució va baixar a les m as s e s e ls e u Evange li - no e lm ís tic s inó e l racional, no e lce les tials inó e lte rre nal, no e ldiví s inó l 'Evange li h um à, l 'Evange l i de ls D re ts de l'H om e - de s de l lavors va proclam ar q ue tots e ls h om e s s ón igual s , q ue tots e l s h om e s te ne n dre t a la llibe rtat i a la igualtat; l e s m as s e s de tots e ls païs os e urope us , de tot e l m ón civilitzat, van de s pe rtar llavors , gradualm e nt, de ls om ni q ue e ls h avia m antingut e n l 'e s cl avitud de s q ue la Cris tiandat e ls va drogar am b e ls e u opi, i van com e nçar a pre guntar-s e s i e lls tam bé te nie n e l dre t a l a igual tat, a la llibe rtat, i a l a h um anitat. Quan aq ue s ta pre gunta h a e s tat plante jada, la ge nt, guiada pe ls e u adm irable s e ntit com ú, així com pe ls s e us ins tints , e s va adonar q ue la prim e ra condició pe r a la s e va e m ancipació ve ritable, o h um anització, e ra, s obre tot, un canvi radical e n la s e va s ituació e conòm ica. La prim e ra pre gunta, jus tam e nt, e s tava re lacionada am b e lpa de cada dia, doncs com h a e s tat ja notat pe r Aris tòtil, l'h om e pe r a pe ns ar, pe r a s e ntir-s e ll iure , pe r a fe r-s e h om e , h a de s e r allibe rat de les cure s m ate rials de la vida diària. En re alitat, e lburgès , q ui e s tà tan cris pat am b la s e va xe rram e ca contra e lm ate rial is m e de la ge nt i q ui pre dica les abs tinèncie s de l'ide alis m e , h o s ap m ol t bé, ja q ue e lls m ate ixos h o pre diq ue n nom és am b la paraula, pe rò no am b l'e xe m ple. La s e gona pre gunta q ue s orge ix e ntre les pe rs one s , la de l'oci de s prés de ltre ball , és tam bé condició indis pe ns able d'h um anitat. Pe rò pa i oci m ai pode n obte nir-s e inde pe nde nts d'una trans form ació radical de l a s ocie tat e xis te nt, i això e xpl ica pe rq uè la R e volució, obl igada pe r les im plicacions de l s s e us propis principis , va donar llum alSocial is m e .
Elsocial ism e és l a Justícia. El s ocialis m e és la Jus tícia. Quan parlem de jus tícia, e nte ne m pe r aq ue s ta no l a jus tícia continguda e n e ls Codis i e n la juris prudència R om ana -e ls q ual s s 'h an bas at, e n gran m e s ura, s obre l e s ve ritats de la violència arribada pe r la força, violència cons agrada pe r te m ps i les be ne diccions d'alguna e s gl és ia o altre (cris tià o pagà), i pe r la q ualcos a s 'h a acce ptat om principi abs olut, q ue tota llei h a de s e r de duïda pe r un procés de raonam e nt l ògic- no, parl e m d'aq ue l la jus tícia q ue e s tà bas ada únicam e nt s obre la cons ciència h um ana, la jus tícia q ue h a de s e r trobada e n e lcone ixe m e nt de cada h om e -fins i tot e n e ls ne ns - i q ue pot s e r e xpre s s ada e n una s ola paraula: e q uitat. Aq ue s ta jus tícia unive rs al q ue , a caus a de les conq ue s te s pe r la força i a les influèncie s re ligios e s , e ncara m ai h a pre valgut e n e ls àm bits pol ítics , jurídics o e conòm ics , h auria de fe r-s e la bas e de lnou m ón. Se ns e e lla no pot h ave r ni ll ibe rtat, ni re pública, ni pros pe ritat, ni pau. Llavors , és e lla q ui h a de gove rnar les nos tre s re s olucions pe rq uè tre ballem am b e ficiència e n l'e s tablim e nt de l a pau. I és aq ue s ta jus tícia, la q uale ns im pulsa a as s um ir l a de fe ns a de ls inte re s s os de la ge nt te rriblem e nt m altractada
LAROSADELS VENTS
Le c tu re s 5
i a e xigir la s e va e m ancipació e conòm ica i s ocial Pe rò la h is tòria ja l 'h a portat davant nos al tre s i am b llibe rtatpol ítica. d'aq uí de s d'ara no pode m fe r cas om ís a e l la s e ns e conde m nar-nos a de clarar la nos tra total ElPrincipi Bàsic d e lSocial ism e . im potència. Ens afanye m a dir q ue re butge m e nèrgicam e nt q ualse volte m ptativa d'organització No propos e m aq uí, cavallers , aq ue s t o altre s ocialq ue no adm e ti la ll ibe rtat m és àm plia tant s is te m a s ocial is ta. Al lò q ue ara e xigim és la de ls individus com de les organitzacions , o q ue proclam ació novam e nt de l gran principi de la re q ue re ixi la ins tauració de q ualse volrègim de R e volució france s a: q ue cada és s e r h um à pugui pode r. En nom de la llibe rtat, la q ualre cone ixe m pos s e ir e ls m itjans m ate rials i m oral s pe r a pode r com fonam e nt únic i únic principi cre atiu de de s e nvolupar així l a s e va h um anitat, un principi l'organització, e conòm ica o política, e ns q ue , e n la nos tra opinió, h a de s e r traduït e n e l e nfrontare m contra tot all ò q ue re m otam e nt pugui s e güe nt probl e m a: O rganitzar la s ocie tat de tal s e m blar-s e al Com unis m e Es tatis ta, o al m ane ra q ue cada individu, h om e o dona, pugui Socialis m e Es tatis ta. trobar, a l 'e ntrar a l a vida, m itjans aproxim adam e nt e q uivalents pe r al Ab ol ició d e lDre td 'H e rència. de s e nvolupam e nt de les s e ve s dive rs e s facul tats i de la s e va ocupació laboral. I organitzar aq ue s ta L'única cos a q ue , e n l a nos tra opinió, l'Es tat pot i s ocie tat de tal m ane ra q ue faci im pos s ible h auria de fe r és m odificar de m ica e n m ica la llei l'e xplotació de cap tre bal lador, l a q ual cos a d'h e rència pe r a arribar com m és aviat a la s e va pe rm e trà a cada individu gaudir de l a riq ue s a com pleta abolició. Aq ue lla llei és puram e nt una s ocial, l a q ual, e n re al itat nom és e s produïx pe l cre ació de l'Es tat i una de les condicions tre ballcol·lectiu;pe rò nom és pe r a gaudir-la q uan d'e xis tència m ate ixa de l'Es tat autoritari i diví, i e ll contribue ixi dire ctam e nt cap a la cre ació e lla pot i h auria de s e r s uprim ida pe r la llibe rtat a d'aq ue s ta riq ue s a. l'Es tat. En altre s paraules , l'Es tat h auria de dis s ol dre 's e n una s ocie tat lliure m e nt organitzada R e b uig alSocial ism e Estatatista. d'acord am b e ls principis de jus tícia. El dre t d'h e rència, e n l a nos tra opinió, h auria de s uprim irLa cons e cució d'aq ue s ta tas ca pe r de s com ptat s e , ja q ue m e ntre e xis te ixi pe rdurarà la trigarà ce nte nars d'anys de de s e nvol upam e nt. de s igual tat e conòm ica h e re ditària, no la de s igual tat natural de l s individus , s inó la de s igual tat artificial de clas s e s -i això s e m pre e nge ndrarà la de s igualtat h e re ditària e n e l de s e nvolupam e nt i l a form ació de les m e nts , i la continuació de les q uals s e ria la font i la cons agració de tote s les de s igualtats polítiq ue s i s ocial s . La tas ca de la jus tícia és e s tablir la igualtat pe r a cadas cú, doncs aq ue l la igualtat de pe ndrà de l'organització e conòm ica i pol ítica de la s ocie tat- una igualtat am b la q ualcadas cú com e nçarà la s e va vida, i pe r la q ualcadas cú, dirigit am b la s e va pròpia natural e s a, s e rà e l producte de ls s e us propis e s forços . En la nos tra opinió, la propie tat de ls difunts h auria d'acum ular-s e als fons s ocials pe r a la ins trucció i l'e ducació de ls ne ns d'am bdós s e xe s , q ue inclou la m anute nció d'e lls de s de l s e u
6
LAROSADELS VENTS
Le c tu re s
naixe m e nt fins q ue arribin a l a m ajoria d'e dat. Com e s laus i com rus s os , vol e m afe gir e lq ue cons ide re m una ide a s ocialfonam e ntal, l a q uale s bas a s obre l 'ins tint ge ne ral i tradicional de l s nos tre s pobles , i q ue cons is te ix e n q ue la propie tat de tota la ge nt, h auria de s e r pos s e ïda nom és pe r aq ue lls q ue l a conre e n am b l e s s e ve s pròpie s m ans . Som uns conve nçuts , cavallers , q ue aq ue s t principi és jus t, q ue és la condició e s s e ncial i ine vitable de tota re form a s ocial s e rios a, i, pe r tant, Europa O ccide ntalals e u torn no dubtarà a re conèixe r i acce ptar aq ue s t principi, no obs tant això les dificultats de l a s e va re alització e n païs os com França, pe r e xe m ple, on la m ajoria de cam pe rol s pos s e ïx l a te rra q ue e lls conre e n, pe rò on la m ajor part d'aq ue s ts m ate ixos cam pe rols aviat acabaran pe r no pos s e ir ge ns , a caus a de lparce l·l am e nt de la te rra q ue ve com a re s ultat ine vitabl e de ls is te m a pol ític i e conòm ic q ue ara pre val a França. No obs tant això, e ns abs tindre m d'ofe rir q ualse vol ofe rta contra l a pre gunta de te rra... Ens lim itare m ara a propos ar la s e güe ntde claració: La De cl aració d e lSocial ism e . "Conve nçuts q ue la re alització s e rios a de la llibe rtat, la jus tícia, i la pau s e rà im pos s ible m e ntre q ue la m ajoria de la pobl ació e s trobi de s pos s e ïda de les ne ce s s itats e lem e ntal s , m e ntre e s tiguin privats de l 'e ducació i conde m nats a l a ins ignificança i a l 'e s cl avitud pol ítica i s ocial-de fe t, s i no pe r la ll e i, pe r l a pobre s a així com pe r la ne ce s s itat de tre ballar s e ns e de s cans ni oci, produint tota la riq ue s a de la q uale lm ón ara e s tà orgullós , i re be nt a canvi nom és una pe tita part de la coca, la q ualtot jus t arriba pe r a as s e gurar l a s e va m anute nció pe r a a l 'e nde m à; "Conve nçuts q ue pe r a les m as s e s de l poble, te rriblem e nt m altractade s durant s e gles , e lprobl e m a de lpa és e l probl e m a de l 'e m ancipació m e ntal, de la llibe rtat i la h um anitat”; "Conve nçuts q ue llibe rtat s e ns e Social is m e és privilegi i injus tícia i q ue Socialis m e s e ns e ll ibe rtat és e s clavitud i brutalitat”; "La Ll iga [pe r a la Pau i l a Ll ibe rtat] am b força procl am a la ne ce s s itat d'una radical re cons trucció e conòm ica i s ocial, q ue tingui com
obje ctiu l'e m ancipació de ls tre balladors de l jou de l capital i e ls te rratine nts , una re cons trucció bas ada e n l a m és e s tricta jus tícia - ni jus tícia jurídica ni te ol ògica ni m e tafís ica, s inó jus tícia s im plem e nt h um ana - bas ada e n l a ciència pos itiva i e n la llibe rtatm és àm plia." O rganització d e l e s Force s re e m pl açante lPod e r Pol ític.
prod uctive s
És ne ce s s ari s uprim ir com pletam e nt, de principi i de fe t, tot allò q ue s 'anom e na pode r polític; doncs , m e ntre q ue e lpode r polític e xis te ixi, h i h aurà gove rnants i gove rnats , am os i e s claus , e xplotadors i e xpl otats . Una ve gada s uprim it, e l pode r polític h auria de s e r s ubs tituït pe r l'organització de les force s productive s i e ls e rve i e conòm ic. No obs tant això l'e norm e de s e nvolupam e nt de l s e s tats m ode rns -un de s e nvolupam e nt q ue e n la s e va fas e últim a, de form a bas tant lògica, re due ix l 'Es tat a una abs urditat-, e s fa e vide nt q ue e ls die s de l'Es tat i
LAROSADELS VENTS e lprincipi Es tatale s tan contats . Ja pode m ve ure l'adve nim e nt de l a total e m ancipació de les m as s e s tre balladore s i l a s e va l liure organització s ocial, lliure de la inte rve nció gove rnam e ntal, form ada pe r l'as s ociació e conòm ica de l es pe rs one s i de ixant de cos tat tote s les ve lles fronte re s Es tatals i l e s dis tincions nacionals, fonam e ntat això nom és e n e ltre bal lproductiu, e l tre ballh um anitzat; pos s e int un inte rès com ú tot h i la s e va dive rs itat. L'Id e ald e lPob l e. Pe r de s com ptat, aq ue s t ide al apare ix davant e l poble s ignificant e lfinalde l e s s e ve s ne ce s s itats , e lfinalde la pobre s a, i la s atis facció plena de tots e ls s e us re q ue rim e nts m ate rials m itjançant e l tre ballcol·l e ctiu, iguali obl igatori pe r a tots , i de s prés , com e l final de la dom inació, i com l'organització lliure de les vide s de l e s pe rs one s conform e a l e s s e ve s ne ce s s itats -no de s de lcim cap avall , com h o te nim e n l'Es tat, s inó de baix a dalt, una organització form ada pe lpobl e m ate ix, inde pe nde nt de gove rns i parlam e nts , una unió lliure e n as s ociacions de tre bal ladors agrícol es i de fàbrica, e n com une s , re gions , i nacions , i finalm e nt, e n e l futur m és re m ot; l a ge rm anor h um ana unive rs al, q ue triom fa pe r s obre les ruïne s de tots e ls Es tats . ElProgram a d 'una Socie tatLl iure . Fora de ls is te m a M azziniano q ue és e ls is te m a de la re pública e n form a d'un Es tat, no h i h a cap altre s is te m a s inó e l de la re públ ica com una com una, la re públ ica com una fe de ració, una re pública ge nuïnam e nt s ocial is ta i popular -e l s is te m a de l'Anarq uis m e . Aq ue s ta és la política de la R e volució Social, q ue apunta a l 'abolició de l'Es tat, i l 'e conòm ica, q ue al l ibe ra totalm e nt les organitzacions de l a ge nt, una organització de baix cap am unt, m itjançantuna fe de ració. ... No h i h aurà cap pos s ibilitat de l'e xis tència d'un gove rn polític, ja q ue aq ue s t gove rn s e rà trans form at e n una adm inis tració s im ple d'as s um pte s com uns . Elnos tre program a pot s e r re s um it e n une s poq ue s paraules : Pau,
Le c tu re s 7 e m ancipació, i l a fe licitat de ls oprim its . Gue rra contra tots e l s dès pote s i opre s s ors . R e s titució totalals tre ball adors : tot e lcapital, les fàbriq ue s , i tots e ls ins trum e nts de tre balli m atèrie s prim e re s h an d'anar a les as s ociacions , i l a te rra als q ue la conre e n am b l e s s e ve s pròpie s m ans . Llibe rtat, jus tícia i frate rnitat pe lq ue fa a tots e l s és s e rs h um ans s obre la te rra. Igualtat pe r a tots . A tots , s e ns e cap dis tinció, tots e ls m itjans de de s e nvolupam e nt i e ducació, i l e s m ate ixe s pos s ibilitats de vida m e ntre tre ballen. L'organització d'una s ocie tat m itjançant una fe de ració ll iure , de s de baix cap am unt, d'as s ociacions de tre ball adors , tant indus trial s com as s ociacions agrícoles , cie ntífiq ue s i lite ràrie s - prim e r e n una com una, de s prés una fe de ració de com une s e n re gions , de re gions e n nacions , i de nacions e n l'as s ociació frate rnal inte rnacional. Tàctica Corre cta Durantuna R e vol ució. En una re volució s ocial , opos ada diam e tralm e nt e n tot a una re volució política, e ls individus tot jus t i conte n, m e ntre q ue l'acció e s pontània de les m as s e s h o és tot. Tot e lq ue e ls individus e lq ue pode n fe r és clarificar, propagar, i de s e nvolupar les ide e s q ue corre s pone n a l'ins tint popular, i, cos a àdh uc m és im portant, contribuir am b e ls s e us e s forços ince s s ants a l'organització re volucionària de lpode r naturalde les m as s e s . Pe rò nom és això; la re s ta nom és podrà fe r-h o e l propi pobl e . Qualse vol altre m ètode duria a la dictadura política, alre s s orgim e nt de l 'Es tat, de ls privilegis , de l e s de s igual tats , i de tote s les opre s s ions e s tatals; és a dir, duria d'una form a indire cta, e ncara q ue lògica al re s tabl im e nt de l'e s clavitud política, e conòm ica i s ocial de les m as s e s popul ars . Com tots e ls s ocialis te s s ince rs , i e n ge ne ralcom tots e ls tre balladors nas cuts i cre s cuts e ntre e lpoble, Varlin i e ls s e us am ics van com partir e n gran m e s ura aq ue s t pre judici pe rfe ctam e nt legítim contra la iniciativa proce de nt d'individus aïllats , contra e l dom ini e xe rcit pe r individus s upe riors ; s e nt s obre tot coh e re nts , van e s te ndre e lm ate ix pre judici i la m ate ixa de s confiança a les s e ve s pròpie s
8
Le c tu re s
LAROSADELS VENTS
pe rs one s .
q ue form e n aq ue s te s organitzacions .
La R e vol ució pe r De cre ts e stà Cond e m nad a al La Ll iure O rganització Se guirà a l 'Ab ol ició d e Fracàs. l 'Estat. D avant de l e s ide e s de l s com unis te s autoritaris ide e s fal ·lace s , alm e u e nte ndre - q ue la R e volució Socialpot s e r de cre tada i organitzada pe r m itjà d'una dictadura o d'una As s e m blea Cons titue nt, e ls nos tre s am ics , e ls s ocialis te s paris e ncs , s os te ne n q ue la re vol ució nom és pot s e r e m pre s a i duta al s e u ple de s e nvolupam e nt a través de l'acció m as s iva contínua i e s pontània de grups i as s ociacions populars . Els nos tre s am ics paris e ncs te ne n m ilve gade s m és raó. Pe rq uè, e n re alitat, no h i h a ce rve l l , pe r m olt ge nial q ue s igui, o -s i parl e m de l a dictadura col·lectiva d'alguns ce nte nars d'individualitats s upe riorm e nt dotade s - no h i h a com binació d'inte l·l e cte s capaç d'abas tar tota la infinita m ul tipl icitat i dive rs itat d'inte re s s os , as piracions , de s itjos i ne ce s s itats re als q ue Cons tituïxe n e n la s e va totalitat la voluntat col·lectiva de l poble; no e xis te ix inte l·lecte capaç de proje ctar una organització s ocial q ue pugui s atis fe r a toth om . Tal organització s e rà s e m pre un jaç on l a violència, m és o m e nys s ancionada pe r l'Es tat, forçaria a l a de s graciada s ocie tat. Pe rò aq ue s t és un ve ll s is te m a d'organització, bas at s obre l a força, q ue la R e volució Socials uprim irà pe r a donar pl e na llibe rtat a l e s m as s e s , e ls grups , Com une s , as s ociacions i individualitats , de s truint d'una ve gada pe r s e m pre la caus a h is tòrica de tota violència: la m ate ixa e xis tència de l'Es tat la caiguda de lq uals upos arà l a de s trucció de tote s les iniq uitats de l dre t jurídic i de tote s les false dats de ls dive rs os culte s - dre ts i cul ts q ue h an e s tat s e m pre , e ls canonitzadors com plae nts , tant e n e lte rre ny ide alcom e n e lre al, de tota la violència re pre s e ntada, garantida i autoritzada pe r l'Es tat. És e vide nt q ue nom és q uan l 'Es tat h agi de ixat d'e xis tir, la h um anitat obtindrà la s e va llibe rtat, i q ue nom és l lavors trobaran la s e va autèntica s atis facció, e l s ve ritables inte re s s os de l a s ocie tat, de tots e ls grups , de tote s les organitzacions locals i, e n cons e q üència, de tots e l s individus
L'abolició de l'Es tat i de l'Es gl és ia h a de s e r la condició prim e ra i indis pe ns able pe r a l'e m ancipació e fe ctiva de la s ocie tat. Nom és de s prés la s ocie tat podrà i h aurà de com e nçar la s e va pròpia re organització q ue , no obs tant això, no h a d'e fe ctuar-s e de dal t abaix , ni d'acord am b algun pla ide al proje ctat pe r uns pocs s avis o filòs ofs , ni m itjançant de cre ts prom ulgats pe r algun pode r dictatorial, o fins i tot pe r una As s e m blea Nacional o triada pe r s ufragi unive rs al. Tal s is te m a, com ja s 'h a dit, duria ine vitablem e nt a la form ació d'una aris tocràcia gove rnam e ntal, és a dir, a una clas s e de pe rs one s q ue ge ns té e n com ú am b les m as s e s de lpobl e ;i aq ue s ta clas s e tornaria am b tota ce rte s a a e xplotar i s otm e tre a l e s m as s e s s ota e l pre te xt de l be ne s tar com ú o de la s alvació de l'Es tat. La Ll ib e rtat h a d 'anar d e l a M à am b l a Igual tat. Sóc un partidari conve nçut de la igualtat e conòm ica i s ocialpe rq uè s é q ue , s e ns e aq ue s ta igualtat, la ll ibe rtat la jus tícia, l a dignitat h um ana, la m orali e lbe ne s tar de ls individus , com tam bé la pros pe ritat de l e s nacions , no s ón s inó altre s tante s false dats . Pe rò com s óc alm ate ix te m ps un partidari de la llibe rtat, prim e ra condició de la h um anitat, cre c q ue la igualtat h auria d'e s tablir-s e e n e lm ón pe r l 'organització e s pontània de ltre bal l i la propie tat col·l e ctiva, pe r la lliure organització de les as s ociacions de productors e n com une s i la lliure fe de ració de les com une s pe rò de cap m ane ra m itjançant l'acció s upre m a i tute lar de l'Es tat. La Dife rència e ntre Autoritaris i Ll ib e rtaris.
el s
R e vol ucionaris
Aq ue s t punt s e para fonam e ntalm e nt als col·lectivis te s o s ocial is te s re vol ucionaris de ls com unis te s autoritaris , partidaris de l'abs oluta
LAROSADELS VENTS
Le c tu re s 9
iniciativa de l'Es tat. La m e ta d'am bdós partits és idèntica: am bdós partits de s itge n l a cre ació d'un nou ordre s ocialbas at e xclus ivam e nt s obre e ltre ballcol·l e ctiu e n condicions e conòm iq ue s igual s pe r a tots és a dir, e n condicions de propie tat col ·lectiva de ls m itjans de producció. Pe rò e ls com unis te s im agine n q ue això pot as s olir-s e m itjançant e lde s e nvolupam e nt i l'organització de lpode r pol ític de les clas s e s tre balladore s , e ncapçal ade s pe lproletariat de la ciutat am b ajuda de lradicalis m e burgès ; m e ntre e ls s ocialis te s re volucionaris , e ne m ics de tota aliança am bigua, cre ue n q ue aq ue s t obje ctiu com ú no pot as s olir-s e a través de l 'organització política s inó m itjançant l'organització s ocial(i, pe r tant, antipolítica) i e lpode r de les m as s e s tre bal ladore s de l e s ciutats i e ls pobles , incloe nt a m és a tots e l s q uals, m algrat pe rtànye r pe r naixe m e nt a l e s clas s e s alte s , h an tre ncat voluntàriam e nt am b e ls e u pas s at i s 'h an unit obe rtam e ntalproletariatacce ptante ls e u program a. El s M ètod e s d e l s Com uniste s i e l s Anarq uiste s. D 'aq uí l'e xis tència de dos m ètode s dife re nts . Els com unis te s cre ue n q ue és ne ce s s ari organitzar les force s de ls tre bal ladors pe r a pre ndre pos s e s s ió de lpode r pol ític e s tatal. El s s ocialis te s re volucionaris les organitze n am b vis ta a de s truir, o s i pre fe riu una e xpre s s ió m és re finada, a l iq uidar l 'Es tat. El s com unis te s s ón partidaris de lprincipi i l a pràctica de l'autoritat, m e ntre e l s s ocial is te s re vol ucionaris nom és pos e n la s e va fe e n l a llibe rtat. Am bdós s ón partidaris pe r igualde la ciència, q ue h a de de s truir la s upe rs tició i ocupar e ll loc de l a fe ;pe rò e ls prim e rs vol e n im pos ar la ciència alpoble, m e ntre q ue e l s col·lectivis te s re vol ucionaris inte nte n difondre la ciència i e lcone ixe m e nt e ntre e lpoble, pe rq uè e l s dive rs os grups de l a s ocie tat h um ana, una ve gada conve nçuts pe r la propaganda, puguin organitzar-s e i com binar-s e , e s pontàniam e nt, e n fe de racions , d'acord am b l e s s e ve s te ndèncie s naturals i e ls s e us inte re s s os re als, pe rò m ai d'acord am b un pla traçat prèviam e nt i im pos t a les m as s e s ignorants pe r algune s inte l·l igèncie s "s upe riors ". Els Social is te s re vol ucionaris cre ue n q ue e xis te ix m olta m és raó pràctica i inte l·l igència e n les as piracions ins tintive s i les ne ce s s itats re als de les m as s e s populars q ue e n l e s profunde s inte l ·ligèncie s de tots aq ue s ts ins truïts doctors i autoanom e nats tutors de l a h um anitat, q ui te nint davant e ls s e us ulls e ls e xe m ples lam e ntables de tants inte nts avortats de fe r fe liç a la h um anitat, inte nte n e ncara s e guir tre ballant e n la m ate ixa dire cció. Pe rò e ls s ocialis te s re vol ucionaris cre ue n, alcontrari, q ue l a h um anitat s 'h a de ixat gove rnar durant ll arg te m ps , m as s a ll arg, i q ue l 'arre lde les s e ve s de s gràcie s no re s ide ix e n aq ue s ta o e n aq ue lla form a de gove rn, s inó e n e lprincipi i e n l a m ate ixa e xis tència de lgove rn, s igui q uina s igui la s e va naturales a. És aq ue s ta dife rència d'opinió, q ue ja s 'h a fe t h is tòrica, l a vige nt e n l'actualitat e ntre e lcom unis m e cie ntífic, de s e nvolupat pe r l 'e s col a al e m anya i acce ptat parcial m e nt pe ls s ocialis te s am e ricans i angles os , i e lproudh onis m e , de s e nvol upat e xte ns am e nt i dut a les s e ve s últim e s concl us ions i acce ptat avui pe lproletariat de ls païs os ll atins . Els ocialis m e re volucionari h a fe t la s e va prim e ra aparició bril lant i pràctica e n l a Com una de París . En la bande ra pange rm ànica e s tà e s crit: Cons e rvació i e nfortim e nt de l'Es tat a q ual s e volpre u. Pe r contra, e n l a nos tra bande ra, la bande ra s ocialis ta-re vol ucionaria, e s tà gravada am b lletre s orgullos e s i Sagnants : la de s trucció de tots e ls Es tats , l'aniq uil ació de la civil ització burge s a, l'organització ll iure i e s pontània de baix a dalt pe r m itjà de les as s ociacions lliure s , l'organització de l a m as s a incontrolada de tre ball adors , de tota la h um anitat e m ancipada, i la cre ació d'un nou m ón unive rs alm e nt h um à. Abans de cre ar o m és aviat abans d'ajudar alpoble a cre ar aq ue s ta nova organització és ne ce s s ari acons e guir una victòria. És ne ce s s ari e nde rrocar e lq ue és pe r a pode r e s tablir e lq ue h a de s e r...
10
LAROSADELS VENTS
País Val e ncià. La tris ta, tris ta h is tòria de lm e u país . El País Valencià va com e nçar a e xis tir oficialm e nt al1238, e n aq ue ll a època conform at com a R e gne dins la Corona d’ Aragó, am b la conq ue s ta de l a ciutat de Val ència, pe nó q uatribarrat e n m à, pe r Jaum e I re i cris tià d’ Aragó. No h i h agué e n aq ue ll te m ps una im pos ició dura cris tiana pe r part de l s re pobl adors aragone s os (pe r l a part inte rior) i catal ans (pe r la zona cos tane ra) s obre e l pobl e m us ul m à, q ue continuà tre ballant les te rre s pe r al s s e nyors cris tians , ja q ue alR e gne l i conve nia l ’ e xis tència de m à d’ obra pe r pode r créixe r. Fins q ue als e gl e XVII s ’ e xpulsare n e ls m us ul m ans de lR e gne , la q ualcos a provocà una cris i de m ogràfica q ue no e s re cupe raria fins un s e gl e de s prés .
O pinió q ue cons truïe n am b tècniq ue s rom ane s i l laurave n i re gave n am b tècniq ue s m us ulm ane s am b l es s e ue s naturals e volucions . La població civil no s’ e nte rava de l q ue pas s ava al gove rn rom à, ni m us ul m à, ni cris tià, nom és s abia q ue s i no tre ballava no m e njava, fos pe r alpatró, s e nyor, o re i q ue fos . De l a m ate ixa m ane ra la ll e ngua no fou im pos ada pe l re i Jaum e I, ja q uè e l l no s ’ e xpre s s ava al poble e n valencià (o catal à), i q uan h o fe ia e ra pe r e s crits q ue com a bon cris tià li e s crivie n e n l latí. Tam bé fou e lpoble ras , e ls im m igrants catalans vinguts com a re pobladors q ui com e nçare n a parlar-l o e n dis tints indre ts de lR e gne , alm ate ix te m ps q ue e s parl ava cas te llà o àrab (aq ue s t últim fins l’ e xpul s ió m us ulm ana).
En Jaum e I, dotà al R e gne de València d’ ins titucions , m one da i lleis pròpie s (furs ), i m anà q ue tots e ls s ucce s s ors a la corona jurare n e ls furs i de fe ns are n l a inte gritat de lR e gne de D e m ane ra q ue al País Valencià h an h i h agut Val ència, cos a q ue e m pre nyà a la nobles a m ultitud d’ influèncie s cul tural s , de s de ls propis aragone s a, q ue ve ia e s vair-s e l’ oportunitat ibe rs , pas s ant pe r l e s cons truccions rom ane s , m és d'e s te ndre e ls s e us dom inis cap als ud. En aq ue ll tard l’ e vol ució de la dis tribució h idrogràfica pe r part de ls m us ulm ans , i pe r úl tim l a ve s s ant cris tiana. Fou ales h ore s q uan gràcie s al m e s tis s atge conform at pe r la població m us ulm ana, i la cris tiana e s de vindrie n e n e l q ue cone gue m pe r ‘ cultura valenciana’ . Pe rò com e s m ante nia viva aq ue s ta cul tura? No e re n ni m olt m e nys e l s nobles s e nyors , ni e l s re is , ni l a m ilitància burge s a, s inó e l pobl e civil, e l poble q ue tre ballava e ra e l q ue pe r m itjà de ls s e us afe rs q uotidians anava pe rpe tuant une s cos tum s i tradicions , la util ització de dis tints m ate rial s , de s is te m e s de re gadiu, de cons truccions , e tc. Com dèie m , de s de ls ibe rs fins a l’ actualitat h an s igut e ls e s claus / tre balladors e l s q ui h a m arcat l’ e volució de lpobl e. La cultura valenciana ni és rom ana, ni m us ulm ana, ni cris tiana. Sol am e nt, i no pe r això de s pre ciable, la cul tura és obra de ls tre ball adors
LAROSADELS VENTS as pe cte , la divis ió adm inis trativa de l a Corona d’ Aragó e ra, pe r a l ’ època, prou de s ce ntral itzada. El pas de l s s e gles i e l s canvis de pode r e ntre nobles , s e nyors i re is conduí a la cas te l lanització de gran part de l e s zone s val e ncianoparl ants . Pe rò no va s e r fins l a de s fe ta d’ Alm ans a al1707 q uan Fe lip V (d’ Anjou) i Carles d’ Àus tria, jugant-s e la corona de l s re gne s d’ Es panya, e ntrare n e n e lq ue s e ria la Gue rra de Succe s s ió, e ixint e lprim e r com a ve nce dor. La victòria de Fe l ip de Borbó, am b una forta tradició fam iliar ce ntral is ta, com a càs tig pe r re col zar al candidat Carl e s , q ue va jurar e l s furs pe r guanyar-s e aliats , re accionà am b l’ abolició de ls furs de cadas cun de l s re gne s de la Corona d’ Aragó i la im pos ició de les lleis cas te llane s . Una volta m és , e l poble tre bal lador va s e rvir d’ obje cte , de víctim a de l s e nganys , m as s acre s i pre te ns ions de lpode r i l a burge s ia. No e ra inte rès de l a nobles a prom oure la cultura valenciana, continuava s e nt cos a natural de l poble la pe rpe tuació i e volució cultural valenciane s . No e re n e l s aris tòcrate s ni re is e l s q ue parlave n valencià, ni e l s q ue fe ie n l e s e s parde nye s , ni llaurave n e lcam p, ni fe ie n corbe l les , ni portave n faixe s de te la ve lla, ni obrie n les s èq uie s pe r al re g, ni s e m brave n o coll ie n e ls h orts ... Era pe r variar e l poble ras e l q ue baix l a im pos ició [im ]m oralde lcl e rgat vivia as fixiat i tre bal lava pe r a la burge s ia, i donava igual q ue fora Borbònica o Aus triacis ta. Le s dècade s anare n pas s ant, e l pode r anava canviant de m ans , pe rò les cos e s anave n igualde fotude s pe r a la clas s e obre ra. Aplegà l ’ any 1873 i am b la re núncia al tron de l re i Am ade u I s’ e s tablí la Prim e ra R e públ ica, q ue durà 11 m e s os a caus a de la s e ua ine s tabil itat pol ítica q ue acabà am b un colp d’ Es tat m ilitar ja e n ge ne r de 1874. Açò ocorre gué pe rq uè la gran m ajoria de la població e ra llauradora i anal fabe ta, a m és d’ apolítica. Aq ue l la s ituació provocà q ue l a re pública no tingue ra m és s e guidors q ue l'e s cas s a m itja burge s ia, i pe r altra banda la m inoria oligàrq uica com pos ta pe r l ’ al ta burge s ia i l a
O pinió 11 nobles a, e s de cantava m és pe r un règim m onàrq uic piram idal q ue e ls be ne ficiava. La ine s tabilitat política de la re pública radicalitzava les pos ture s re publicane s , provocant fins i tot l’ aparició d’ un fort m ovim e nt obre r anarq uis ta, s obre tot al País Valencià, Catalunya, M úrcia, Aragó i Andal us ia. En acabar la Prim e ra R e públ ica com e nçà la R e s tauració de la m onarq uia e s panyol a am b Alfons XII, pas s ant pe r la re gència de M aria Cris tina d’ H abs burg-Lore na i Alfons XIII fins la dictadura de Prim o de R ive ra q ue acabà al19 30, com e nçant al19 31 l a Se gona R e públ ica. Als anys de re gnat d’ Al fons XIII, e lm ovim e nt obre r anava guanyant força, s obre tot l’ anarq uis ta, q ue e s caracte ritzava pe r la s e ua agre s s ivitat Pe rò m és h o va fe r a partir de l19 28, durant la dictadura de Prim o de R ive ra, de s de l a clande s tinitat. A la Se gona R e pública, e l gove rn provis ional convocà e leccions ge ne ral s , e ixint e lPSO E com a partit m és re col zat, a m és d’ al tre s m inoritaris d’ e s q ue rra. M itjançant un am pl i cons e ns s ’ aprovà la Cons titució de l19 31 e n la q ue e s de fe ns ava la de m ocràcia re pre s e ntativa i les llibe rtats , com ara la s obirania popular, aconfe s s ionalitat de l’ Es tat, s ufragi unive rs al m as culí i fe m e ní... Allò donà pe u a q ue Catalunya, País Bas c i Galícia votare n pe r prim e ra ve gada e ls e u Es tatut d’ Autonom ia i com e nçara així aq ue l la nova via de s ce ntralitzadora. Pe rò tam bé fou un iniciador pe r a q ue la dre ta s ’ e s candalitzara i s ’ unira organitzant-s e e n la CED A (Confe de ración Es pañola de D e re ch as Autónom as ), s e nt e lpartit m és votat, e ncara q ue s e ns e m ajoria abs oluta acons e guí ficar-s e alpode r am b tre s m inis te ris a les e leccions de l 19 33. Aq ue s ta incl us ió de la CED A algove rn de l a re pública va fe r re m oure e l m ovim e nt obre r provocant la R e volució d’ octubre de l19 34, q ue protagonitzare n As túrie s i Catalunya, apl e gant e n e l prim e r a abolir la m one da i la propie tat privada, controlar la producció i cre ar un e xèrcit proletari. I als e gon s’ apl e gà fins i tot a proclam ar l ’ Es tat Català dins de la R e pública Fe de ral Es panyola pe r Lluís Com panys , pe rò aq ue s t m ovim e nt nacionalis ta no
12
LAROSADELS VENTS
O pinió valencianis m e m ode rn i inde pe nde nt, s e parat de l re gionalis m e e s panyolis ta de l’ època fe ixis ta, i am b re pre s e ntació política de m ane ra cl ande s tina, e vide ntm e nt com tote s l e s de m és form acions polítiq ue s cons ide rade s d’ e s q ue rre s . Va s e r aq ue ll a de s bandada nacionalis ta l a q ue arribada la m ort de Franco, fou de tonant de m ultitud de m ovim e nts valencianis te s i s obre tot s indicals arre u de lpaís .
Pe rò la dictadura no pas s à de vade s i continuare n les m irade s paranoiq ue s e ntre afins alPSO E i al PCE, tot i s e ns e s e r e n un principi cap de ls dos influe nciat pe l m ovim e nt valencianis ta, s inó de caire abs olutam e nt e s panyolis ta, al PCPV-PCE com e nçà a créixe r una conce pció nacionalis ta de l País Valencià, q ue acabà e n abandons de m e m bre s i fins e xpulsions . D e m ane ra q ue , com a e ixida s e gura de la dictadura de tot l’ Es tat e s panyol, a les e l e ccions ge ne ral s de l19 77, e ls valencians votare n pe r m ajoria al PSO E. Cos a curios a, ja q ue a les pre s ons i com is s arie s s e m pre fou s e guit pe r l’ obre r anarq uis ta, cos a q ue facilità h avie n e s tat de tinguts anarq uis te s (aq ue s tos ja e n la re pre s s ió. No obs tant al 19 36, l a coal ició pe ril ld’ e xtinció). La dictadura h avia e ixugat tots d’ e s q ue rre s de l Front Popul ar guanyà les e ls ànim s anarq uis te s de l’ Es tat), com unis te s i e leccions pe r poc avantatge s obre l a CED A. A nacionalis te s (d'e s q ue rre s ), i m ai m e m bre s de l aq ue s ta s èrie d’ e s de ve nim e nts e l s acom panyave n PSO E. No e re n aq ue s tos e ls q ue s ’ h avie n jugat e l acte s e xtre m adam e nt re pre s s ius de ls dos bàndols collals carre rs . La victòria s ocialis ta no e ra ni fins alpuntq ue de s e ncade nà la Gue rra Civil. m olt m e nys un re cone ixe m e nt de lq ue e s va patir a la dictadura, pe rò fou e lq ue votà la m ajoria de l Tots i tote s s abe m com acaba la h is tòria. El poble. S’ h a de dir q ue l a victòria va s e r re alm e nt bàndolm ilitar re vol tat guanyà l a gue rra a m ans de les e s q ue rre s e n ge ne ral i d’ una m ane ra de lge ne ralFrancis co Franco, e lq ualva s otm e tre abs oluta a tote s l e s circum s cripcions . Així i tot, a l’ Es tat e s panyola una dictadura fe ixis ta durant e ls partits m ajoritaris valencianis te s PSPV (Partit q uas i 40 anys fins l a s e ua m ort al19 75. Pe rò Socialis ta de lPaís Valencià, pe lce ntre e s q ue rra) i aq ue s t últim no va m orir s e ns e de ixar e ls caps UD PV (Unió D e m ocràtica de lPaís Val e ncià, pe l be n lligats , de m ane ra q ue al19 69 , e lcom itè de l ce ntre dre ta) no obte nire n re pre s e ntació gove rn franq uis ta de s ignà a Joan Carl e s de Borbó parlam e ntària. com a s ucce s s or de lpode r e s tatal . Els grups pol ítics q ue s í h o acons e guire n de vie n, Tot i això, alPaís Valencià com e nçava a l liurarm itjançant la cons titució de l pl e nari de l País s e una batalla inte rna s e ns e pre ce de nts , e n la q ue Val e ncià re dactar l’ Es tatut d’ Autonom ia i no h o e s dis putave n l e s corre tge s de lfutur de lpaís . Tot van fe r. Situació q ue provocà al 9 d’ octubre com e nçà a de s e nvolupar-s e am b força al19 68, (diada de l PV) de l m ate ix any una gran q uan e l valencià Joan Fus te r e s crigué e l llibre m anife s tació de m és de 500.000 pe rs one s e ntre ‘ Nos altre s e ls val e ncians ’ , d’ una e xtraordinària ge nt d’ e s q ue rre s i de dre te s , valencianis te s im portància, ja q ue fou aq ue s t e lnaixe m e nt d’ un fus te rians i bl ave rs , re gional is te s e s panyolis te s ,
LAROSADELS VENTS
O pinió 13
UCD , franq uis te s ..., a la ciutat de València de m anant ll ibe rtat, am nis tia i e s tatut d’ autonom ia. Pe rò al lò q ue e ls e s q ue rrans e nte nie n pe r e s tatut d’ autonom ia no e ra ni de prop e lm ate ix q ue al l ò q ue cons ide rave n e ls de dre te s . Sim plem e nt coincidire n tots junts pe ls m ate ixos carre rs . A l’ any s e güe nt, al19 78, e ls grups PSP (Partit Socialis ta Popular) i PSPV ve ge re n m és viabl e unir-s e am b la re s ta de s ocial is te s i h o fe re n am b e lPSO E, form ant e lPSPV-PSO E, tot i no s e r cre at e lPSPV pe r a adh e rir-s e alPSO E. D e la m ate ixa m ane ra, una part im portant de ls m e m bre s d’ UD PV fore n abs orbits pe r l a UCD , donant fi a l e s dos grans vie s nacional s valenciane s de lpaís . Alfinale lq ue q ue dava no e ra altra cos a q ue pe r una banda catalanis te s (PSPV-PSO E) i pe r al tra anticatal anis te s (UCD ). Aq ue s tos dos grans bàndols fore n e ls protagonis te s m ajoritàriam e nt de lconfl icte e ntre m ode ls de país , cone gut com la Batalla de València. A les m anife s tacions i com unicats , e ls valencianis te s -catal anis te s com ptave n am b pape r i llapis , i e ls anticatal anis te s am b ràdio, te levis ió, pre m s a e s crita, e n de finitiva totl’ Es tataldarre re . L’ orige n de l catalanis m e al País Val e ncià és Fus te r, pe rò q uin és e lde l’ anticatal anis m e ?H e m de tirar un poc e nre re . El valencianis m e de pos tgue rra e ra únicam e nt cultural, de m ane ra q ue l’ Editorial Torre , fundada pe r Xavie r Cas p i M iq ue lAdlert, e ra l ’ e ina on publicar e l s prim e rs as s ajos i te xtos l ite raris e n valencià. Tot i això, h i h agué un e nfrontam e nt inte l ·lectual e ntre Joan Fus te r i Adlert i Cas p, pe r la raó q ue Fus te r arribà a fe r-s e una figura im portant inte l·l e ctualm e nt, cos a q ue als fundadors de l ’ e ditorial no e ls s e ntava ge ns bé, i pos ava e n pe ril l e l futur re gionalis m e q ue e l ls s om iave n. D e m ane ra q ue re accionare n i plante jare n q ue s i l a raó de la unitat política e ra l a unitat lingüís tica, h avie n de ne gar la unitat de l a ll e ngua brutalm e nt. En unitat política, Adlert i Cas p e s re fe rie n al s Païs os Catalans q ue com e ntava Fus te r als e u as s aig, pe rò inte rpre tat com a Es tat, s ituació q ue m anipulare n,
ja q ue Fus te r nom és plante java e l s PPCC com una conce pció puram e ntcul tural. Açò provocà q ue l’ e m e rge nt anticatalanis m e nas cut d’ Adlert i Cas p s ’ apropiara de la s e nye ra tricolor de la ciutat de València com a s ím bol valencianis ta de tot e l País Valencià, pe rò la re alitat és q ue aq ue llm ovim e nt e ra pur fe ixis m e am b tot e l clergat al darre re cam uflat de valencianis m e . D e s d’ ales h ore s , e l s e ctor m és cons e rvador i e s panyolis ta e s va fe r ve u de ls e s lògans anticatalanis te s : ‘ m os volen fe r catalans ’ , ‘ e ns volen furtar la l lengua’ , ‘ vol en e nvair-nos ’ ,‘ volen s e r un im pe ri a cos ta nos tra’ ... Fins e lpunt e n q ue e ixa gran m e ntida am b l’ ajut d’ una forta i violenta propaganda de s e m bocà e n e lq ue h ui te nim . Elm ovim e nt obre r àcrata h avia de s apare gut q uas i pe r com plet, i les úniq ue s alte rnative s proletàrie s e re n e ls s indicats UGT i CCO O i e lPSPV-PSO E i PCPV-PCE, tote s dos inte rpre tade s pe ls e s panyolis te s dre tans com a catalanis te s . A la vis ta e s tà actualm e nt q ue e ls nacionalis te s valencians s ón e n una m inoria blave rs , i e n la s e ua gran m ajoria catalanis te s , tots dos acce pte n la unitat de la llengua, e lte rm e País Val e ncià i la s e ua s obirania. Encara q ue s iga e n la s e nye ra on dive rge ixe n les ide e s . La re s ta q ue no acce pta la unitat l ingüís tica, i e s fan cridar valencianis te s , s ón e n la s e ua totalitat e s panyolis te s acom plexats dis fre s s ats de valencianis te s , i ni viue n e n valencià ni e ls
14
LAROSADELS VENTS
im porta la l lengua. Tornant a la trans ició pol ítica valenciana, i tot i q ue la m ajoria val e nciana h avia votat les e s q ue rre s , la UCD , a través d’ Em il io Attard trau e l fantas m a de l catal anis m e im pe rialis ta pe r a m anipular i agl utinar l a població valenciana ignorant (aq ue s tos últim s s e m pre h an s igut la fe rram e nta de ls pre te nde nts alpode r). Albinyana (PSPV-PSO E), e l pre s ide nt de l Cons e l l pre autonòm ic de l PV, tragué al bal có de l’ ajuntam e nt de Val ència la s e nye ra l ocal, la q uatribarrada am b l ’ e s cut de Pe re e lCe rim oniós i la bande ra e s panyola. Aq ue s te s dos pos ture s re pre s e ntade s e n Attard i Albinyana inclouíe n, pe r l a banda valencianis ta-catalanis ta: Unitat de la l l e ngua, Se nye ra q uatribarrada (de lpe nó de la conq ue s ta) i e lte rm e País Valencià. Pe r l’ altra, l’ e s panyolis ta i re gionalis ta-s e ce s s ionis ta (blave rs ): Llengua val e nciana, Se nye ra coronada (am b franja blava) i e lte rm e R e gne de València. I e ncara h ui la m ajoria (no tots ) de ls bl ave rs parlen cas te llà i no te ne n una conce pció nacional o ide ntitària de lPaís Valencià, o de lR e gne de València.
O pinió contam inat d’ antivalencianis m e i re pulsava tot allò q ue s onara a allibe ram e nt nacional, tradicionalm e nt d’ e s q ue rra i catalanis ta. El ne goci de lpe riodis m e e ra m és re ntabl e e n aq ue ll m om e nt s i e s ficava de cos tat de ls dre tans , així q ue no dubtà e n re pe tir e ls m ate ixos lem e s q ue e lls. La jugada li va e ixir rodona a l a dire ctora cas te llanoparlant. M és tard, al19 79 , Albinyana i e lPSPV-PSO E abandonare n e lCons e llpre autonòm ic de lPV pe ls vots de lple de lCons e ll, ja q ue no obs tant s e r pre s ide nt pe r m ajoria de parl am e ntaris , alCons e ll fou m inoria. Albinyana arribà a pre ndre 's la pre s idència de l Cons e ll com e l d’ un país autònom , cos a q ue a l a part PSO E de la coalició no li s e m bla bé i e l re fre na e n les s e ue s as piracions valencianis te s . M ai e lPSO E s ’ h avia cre gut la h is tòria de l valencianis m e com a m ovim e nt polític nacional is ta i cultural, e ra una form ació política puram e nt e s panyol is ta. D e s prés de l fracàs de l PSPV-PSO E, e ntrà l a UCD a pre s idir e lCons e l la m ans d’ Enriq ue M ons onís .
A la m ajoria de circum s cripcions m unicipals guanyà l’ e s q ue rra (m olt im portant dir q ue e ls alcalde s de l e s tre s capitals de província fore n d’ e s q ue rre s ), s ituació q ue e nfrontà de s de la por la dre ta m és fe ixis ta junt am b e l bl ave ris m e e s panyolis ta. Cada m anife s tació alPaís Val e ncià e ra un cam p de batall a viol e nt e n l a q ue la dre ta tre ia fins les pis toles i arribà a ate m ptar am b e xplos ius cas ol ans contra Joan Fus te r i Sanch is Guarne r am b una im punitatabs ol uta.
L’ Es tatut d’ Autonom ia fou una altra de l e s claus de lprocés de la trans ició val e nciana, pe lq ual, bé m itjançant l’ art. 151 q ue donava al PV la cate goria de nacionalitat h is tòrica a l’ igualq ue Gal ícia, Eus k adi i Catalunya, i l a dotava d’ una m ajor autonom ia. O pe r l’ art. 143 caracte ritzat pe r la m ancança d’ autonom ia i re cone ixe m e nt h is tòric. Si s ’ acce dia pe r la via de l ’ article 151, l’ Es tatut s ’ h avia d’ aprovar pe l plenari de parlam e ntaris , de m ajoria e s q ue rrana, i s i s’ acce dia pe r l’ article 143 no. Pe r tant, am b m inoria parlam e ntària, la UCD acce dí pe l143.
Una de les claus de la m anipul ació a m ans de ls uce dis te s i blave rs e s panyol is te s e ra e ldiari Las Provicias , dirigit pe r aq ue ll s te m ps pe r M aría Cons ue lo R e yna, q ue pe l19 76 h avia donat s uport alvalencianis m e (ales h ore s pràcticam e nt ce ntral) e m prant e lte rm e País Val e ncià i prom ocionant l a q uatribarrada a tota pl ana, pe rò die s abans de la m anife s tació de l9 d’ octubre de l19 77 capgirà la s e ua orie ntació radical m e nt donant s uport a UCD i al m ovim e nt bl ave r q ue ales h ore s ja e s tava
Pe r talde re forçar aq ue lle s panyolis m e inje ctat pe r via intrave nos a a bona part de ls valencians , e l 23 de fe bre r de 19 81, h i h agué e lcolp d’ Es tat al Congrés de ls diputats , on alPaís Valencià i am b m olta m és força a la ciutat de València fou e xtre m adam e nt viol e nt i re pre s s iu, fins alpunt de s e r e nvaïda pe r l e s force s d’ ocupació am b tancs i arm am e nt m ilitar. La raó d’ aq ue l la ope ració fe ixis ta fou e vitar la pos s ible dis s ol ució de la unitatde l’ Es tate s panyol.
LAROSADELS VENTS
Al m arç de 19 81, e s re une ix a Be nicàs s im l a com is s ió re dactora de l’ Es tatut. Se nt aq ue s t un acord de m ínim s on e ntre d’ al tre s , la UCD as s um e ix e n un principi e lte rm e País Val e ncià i e lPSO E la s e nye ra am b franja blava. No obs tant, a l’ h ora de form al itzar e lpacte alCongrés de ls diputats , l a UCD , de m ane ra de s lleiali pe r talde re baixar les as piracions s obiranis te s de l País Valencià opta pe r atorgar-li e lte rm e R e gne de València. D e m ane ra q ue , pe r m ajoria e s q ue rrana (PSO E) de vots , l ’ Es tatut torna de nou a s e r de batut a la com is s ió cons titucional. A la fi,
O pinió 15 Pe r q uè és a h ore s d’ ara una s ocie tat tan e s panyolis ta i lobotom itzada?Què h a pas s at am b e l fort m ovim e nt anarq uis ta de les prim e re s dècade s de ls e gle XX? Pe r q uè e ns trobe m e n aq ue s ta pobra i ll as tim os a s ituació?
L’ anarq uis m e e ra un m ovim e nt e xtre m adam e nt de fe ns at pe ls valencians , un m ovim e nt obre r i lliure de cap dom inació ni as piració política. La dictadura fou e te rna i e ixugà e ls e s pe rits re be l s de l’ anarq uis m e . En te m ps de trans ició política, l’ anarq uis m e ja h avia q uas i de s apare gut de les prim e re s files de la l luita obre ra, s e nt s ubs tituït pràcticam e nt pe r com plet pe ls indicalis m e burgès i e l nacionalis m e valencià com a re curs de la clas s e tre bal ladora i valenciana. La m anipulació de Las Provincias a m ans de la UCD , e l s e u Es tatut ce ntralis ta i l a de s viació de l’ ate nció cap a altre s vie s s e ns e rum b fore n l e s caus ants de l’ e xtirpació de la cons ciència col ·lectiva de País Val e ncià i de q ualse volm ovim e nt obre r. Ara és Canal9 (R TVV) e n la te levis ió l’ e ina de lPP, l’ Es tatut és una burla al s valencians i e ls aq ue ig i abandó de ls pobles m e nuts e lre curs m és h abitual . Pe rò e lprincipalprobl e m a de q ue aq ue s t país va s e r la m e ntida de l ’ anticatalanis m e , q ue e ncara Em ilio Attard, pe r part de la UCD , i m itjançant h ui continua confone nt i de s valencianitzant e ls un pacte e ntre AbrilM artore l l(UCD ) i Alfons o propis valencians . Ens e ntre te ne n m e ntre e ns Gue rra (PSO E) im pos a e n M adrid e l te rm e barallem pe r q üe s tions de nom s i colors , e n Com unitat Valenciana. D e talform a q ue la dre ta, com pte de fe r força junts e n la lluita obre ra i tot i s e r m inoria alPaís Valencià, acabà im pos ant valenciana, tot m e ntre e l ls s ’ om plin e lpap i no tots e ls s e us s ím bols tan im portants e n pol ítica. e ns de ixe n ni l e s m ol les . Així q ue a jul iolde l19 82 e ntra e n vigor l’ Es tatut d’ Autonom ia. Aq ue s ta és la tris ta, tris ta h is tòria de lm e u país . És ne ce s s ari conèixe r tot l ’ ocorre gut pe r a D oncs bé, a partir d’ aq ue s t m om e nt e l País e nte ndre l’ actual itat. Pe r aq ue s te s raons , la Valencià pate ix e l gove rn d’ un PSO E m ajoria de ge nt q ue h ui e n dia e s cons ide ra de s caradam e nt e s panyol is ta, i m és tard i fins e l anarq uis ta al País Val e ncià i utilitza dia de h ui, un s aq ue jam e nt s e ns e pre ce de nts pe r ordinàriam e nt e lvalencià pe r a e xpre s s ar-s e e n part de lPartido Popul ar. Tots dos de s coratjant e l q ualse vol àm bit, com e nçà a de s pe rtar e l s e u poble valencià, buidant-lo de q ualse vol indici e s pe rit am b e lm ovim e nt valencianis ta, i té pe r d’ ide ntitat valenciana i com prant-l o am b paraules tant una cons ciència de val e ncianitat m olt s e ns e cos , de s potis m e i vanitat. Els valencians afe rrada, q uas i tant com l’ odi irre fre nable a s’ h an conve rtit e n cadàve rs diam bulants pe ls q ualse volEs tat, q ual s e vol. carre rs de l’ e s pe culació urbanís tica. Abrah am Latorre i R um bau Quins h an s igut e l s traum e s de lPaís Valencià?
16
LAROSADELS VENTS
Re s s e nye s
Títol : 2n R e cullde conte s antiautoritaris Autor: D ive rs os autors Any d e pub l icació: 2008 Prod ucció e d itorial : Ne gre s Te m pe s te s Pàgine s: 106 M ons dive rs os , plens de re fl e xions s obre les pe tite s re volte s de la q uotidianitat, de ls om ni i de la utopia e s done n cita alSe gon re cull de conte s antiautoritaris , e ditat pe l Col·l e ctiu Ne gre s Te m pe s te s . Elll ibre , q ue és fruit de lce rtam e n de conte s antiautoritaris convocat pe lm ate ix col·lectiu am b l a finalitat de difondre e ls val ors ll ibe rtaris i prom oure l'ús de lcatalà, re cullun totalde 21 conte s , s is m és q ue e n e lprim e r volum de la iniciativa. Tot i tractar-s e d'un re cullde conte s d'autors dive rs os (am b plante jam e nts i form e s de re dacció variade s ) e llector podrà trobar ce rts ne xe s q ue e lfan q ue lcom m és q ue una am algam a de re lats . A través de les plane s de l re cull, e n e ls conte s i e n l es s ugge re nts im atge s q ue il·l us tre n e lllibre , e llector podrà s e guir la ve na re be lq ue va aflorant, de ve gade s m és s ubtil m e nt, de ve gade s am b m és força, pe rò e n ge ne ralam b al ts graus de s arcas m e i ironia.
H um or