Page 1

Unitat 1. La nutrició, la respiració i la circulació Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer els tipus de nutrients.

1.1. Fer una llista amb els nutrients principals i tres aliments que representen cadascun.

2. Diferenciar entre alimentació i nutrició.

2.1. Explicar la diferència entre alimentació i nutrició. 2.2. Buscar informació sobre la dieta mediterrània.

3. Distingir les parts de l’aparell digestiu.

3.1. Ordenar els òrgans del sistema digestiu segons el recorregut que fan els aliments per aquest. 3.2. Explicar les funcions de l’estómac i de l’intestí gros. 3.3. Fer un esquema de l’aparell digestiu. 4.1. Identificar les funcions del fetge i del pàncrees. 4.2. Associar el fetge i el pàncrees amb els sucs que produeixen.

4. Conéixer les funcions del fetge i del pàncrees. 5. Practicar hàbits saludables referits a l’alimentació.

5.1. Llegir una llista d’hàbits per a mantenir sa l’aparell digestiu.

6. Conéixer el procés de l’excreció.

6.1. Descriure el procés de l’excreció. 6.2. Completar un esquema sobre l’aparell urinari.

7. Distingir les parts i els òrgans de l’aparell excretor.

7.1. Copiar i completar oracions referents a l’aparell excretor i les seues parts. 7.2. Reconéixer els diferents òrgans que recorre l’orina. 7.3. Copiar un dibuix del sistema urinari i anotar les parts de què consta. 8.1. Anotar les funcions de les fosses nasals. 8.2. Escriure les diferències entre bronquis i bronquíols. 8.3. Copiar i completar un text sobre els òrgans de l’aparell respiratori. 8.4. Descriure els pulmons i anotar-ne la funció. 8.5. Investigar malalties de l’aparell respiratori i explicar-les. 8.6. Completar un esquema sobre l’aparell respiratori. 9.1. Identificar i diferenciar la funció dels gasos que intervenen en la respiració. 9.2. Buscar informació sobre les funcions del diafragma.

8. Conéixer els òrgans que integren l’aparell respiratori.

9. Conéixer el procés de la respiració i distingir-ne les fases. 10. Conéixer els òrgans i les funcions de l’aparell circulatori.

10.1. Contestar preguntes relacionades amb la circulació de la sang i el cor.

11. Distingir les parts i els moviments del cor. 12. Conéixer la composició de la sang.

11.1. Dibuixar un esquema del cor i anotar-ne les parts. 11.2. Ser capaç d’utilitzar correctament vocabulari específic (hemorràgia, coàgul...) i usar-lo en oracions i textos referits al tema. 12.1. Copiar i completar oracions amb els noms dels elements que componen la sang.

13. Comprovar hipòtesis i calcular la mitjana aritmètica.

13.1. Fer experiments senzills, completar taules de dades i traure conclusions.

1


Valors transversals •

Conscienciació sobre els hàbits alimentaris saludables.

Reconeixement de la importància de mantenir un pes corporal equilibrat.

Necessitat de la seguretat en la fabricació de joguets.

Consideració dels efectes perjudicials de no cuidar els òrgans del cos.

Temporalització recomanada Durant els quinze primers dies del curs escolar.

Continguts Conceptuals • Els nutrients, definició i tipus: hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals i fibres. •

La piràmide dels aliments.

Diferència entre alimentació i nutrició.

Passos de la nutrició i òrgans que hi intervenen.

L’aparell digestiu i les seues parts: boca, dents, glàndules salivals, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.

El fetge i la bilis; el pàncrees i el suc pancreàtic.

L’excreció: glàndules sudorípares i sistema urinari, els renyons i les vies urinàries.

L’aparell respiratori: vies respiratòries i pulmons.

La respiració i les fases: intercanvi i transport de gasos.

L’aparell circulatori: venes, artèries i capil·lars. Funcions de l’aparell circulatori.

El cor: utilitat i funcionament, sístole i diàstole.

La composició de la sang: glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes, plasma.

Procedimentals • Obtenció d’informació a través de la lectura d’un text literari. •

Debat sobre aspectes saludables de l’alimentació.

Observació i interpretació d’imatges que mostren dietes equilibrades.

Observació de dibuixos esquemàtics que mostren diferents sistemes i aparells humans.

Identificació dels passos de la nutrició amb els aparells que hi intervenen.

Realització de dibuixos de sistemes i anotació dels òrgans que els integren.

Utilització de les representacions de la realitat com el ninot anatòmic.

Lectura i resolució de qüestions relacionades amb diferents sistemes i aparells del cos humà.

Recerca de termes en el diccionari.

Recerca de conceptes en Internet.

Investigació sobre malalties de l’aparell respiratori.

Confecció de mapes conceptuals sobre els aparells excretor i respiratori.

Comprovació d’hipòtesis mitjançant dades obtingudes en enquestes.

2


Actitudinals • Valoració de la lectura com a font de formació i informació. •

Adquisició d’hàbits saludables en l’alimentació, la respiració i la circulació de la sang.

Interés pel debat i l’intercanvi d’idees.

Curiositat per conéixer el propi cos i els avantatges de la vida sana.

Interés pel treball científic.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 7, totes les activitats; pàgina 8, activitats 1 i 2; pàgina 11, activitats 3 i 4; pàgina 12, activitats 1, 2 i 3; pàgina 13, activitats 6 i 7; pàgina 19, activitats 1, 2, 3, 4 i 5. 2. Competència matemàtica. Pàgina 17, activitats 3, 4 i 5. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 8, activitat 3; pàgina 9, activitat 5; pàgina 10, activitats 1 i 2; pàgina 13, activitats 6 i 7. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 15, activitat 3. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 11, activitat 6; pàgina 15, activitat 2. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 8, activitat 3; pàgina 9, activitat 4; pàgina 13, activitats 6 i 7; pàgina 15, activitats 3 i 5; pàgina 17, activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 7, totes les activitats; pàgina 13, activitats 6 i 7; pàgina 15, activitat 3.

3


Unitat 2. L’aparell locomotor i el sistema nerviós Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer els sistemes que formen l’aparell locomotor.

1.1. Identificar els sistemes que integren l’aparell locomotor.

2. Enumerar els òrgans que componen el sistema ossi i conéixer-ne les funcions.

2.1. Anomenar els tres tipus d’òrgans que integren el sistema ossi. 2.2. Descriure la funció principal dels cartílags. 2.3. Conéixer la definició d’articulació. 2.4. Explicar les funcions de l’esquelet humà. 3.1. Identificar el tipus d’articulació representada en un dibuix. 3.2. Representar esquemàticament els tipus d’articulació.

3. Descriure els tres tipus d’articulacions. 4. Conéixer els tres tipus d’os. 5. Classificar els ossos de l’esquelet humà por la seua posició.

4.1. Associar els tipus d’os amb la seua forma. 4.2. Aportar exemples d’ossos segons la seua forma. 5.1. Relacionar diferents ossos amb el lloc on es localitzen. 5.2. Indicar el nom dels ossos del crani sobre un esquema.

6. Conscienciar-se de la importància d’adoptar una postura adequada en seure.

6.1. Adoptar la postura correcta en seure.

7. Conéixer el sistema muscular i els òrgans que l’integren.

7.1. Descriure els músculs. 7.2. Descriure els tendons i conéixer-ne la utilitat.

8. Conéixer la forma, la posició i les funcions dels músculs més importants del cos humà.

8.1. Completar oracions referides a la utilitat dels músculs. 8.2. Dibuixar un múscul fusiforme i explicar què significa. 8.3. Localitzar els músculs de braços i cames i anotar-ne els noms. 8.4. Buscar informació sobre el diafragma i escriure-la ordenadament. 9.1. Anotar el nom de tres lesions musculars. 9.2. Explicar les característiques de les lesions anteriors i la manera de prevenir-les.

9. Descriure algunes malalties del sistema muscular i la manera de prevenir-les. 10. Diferenciar entre moviments voluntaris i reflexos.

10.1. Escriure tres exemples de moviments reflexos i tres de voluntaris.

11. Definir el sistema nerviós i les seues funcions.

11.1. Descriure les funcions dels nervis. 11.2. Diferenciar entre la columna vertebral i la medul·la espinal.

12. Distingir les parts i els òrgans que integren el sistema nerviós. 13. Descriure les neurones i les seues parts.

12.1. Anomenar les dues parts del sistema nerviós i descriure’n les funcions. 12.2. Buscar informació sobre el cervell. 13.1. Dibuixar una neurona i anotar-ne les parts. 13.2. Anotar les parts d’una neurona en un esquema.

14. Conéixer les glàndules que componen el sistema endocrí i

14.1. Enumerar les glàndules més importants del sistema endocrí. 14.2. Anomenar les glàndules que regulen el creixement i el

4


les seues funcions.

desenvolupament mental.

5


Valors transversals •

Presa de consciència sobre la importància de l’activitat física.

Satisfacció personal en la cura del cos propi.

Valoració de l’activitat física en persones amb minusvalidesa.

Conscienciació sobre la importància d’adoptar postures correctes a l’hora de seure.

Temporalització recomanada La primera quinzena d’octubre.

Continguts Conceptuals • L’aparell locomotor. •

El sistema ossi: ossos, cartílags i articulacions.

Les articulacions i la seua classificació: rígides, mòbils i semimòbils.

Tipus d’os: llargs, curts i plans.

El sistema muscular.

Lesions del sistema muscular: esquinç muscular, rampa i torcement.

Classes de moviments: voluntaris i reflexos.

El sistema nerviós: central i perifèric.

Les neurones: soma, àxon i dendrites.

El sistema endocrí i les seues glàndules principals: hipòfisi, tiroide, pàncrees, ovaris i testicles.

Procedimentals • Lectura d’un text relacionat amb l’activitat física. •

Debat sobre aspectes relacionats amb l’exercici físic i la salut.

Observació de dibuixos esquemàtics que mostren diferents sistemes i aparells.

Lectura i resolució de qüestions relacionades amb diferents sistemes i aparells del cos humà.

Realització d’esquemes senzills sobre els continguts de la unitat.

Dibuix d’imatges relacionades amb el sistema muscular i ossi.

Cerca de termes en el diccionari.

Recerca de conceptes en Internet.

Treball de tècniques d’estudi basades en la investigació científica.

Elaboració d’informes de resultats obtinguts.

Extracció de conclusions d’una experimentació.

Compleció de mapes conceptuals.

Redacció d’oracions amb sinònims de conceptes estudiats.

Treball en equip per a buscar informació.

6


Actitudinals •

Motivació a la lectura.

Interés pel debat i la comunicació d’idees.

Curiositat per conéixer el funcionament del propi cos.

Valoració de l’exercici físic com a font de salut.

Curiositat per la realització d’experiments senzills.

Interés pel treball en grup.

Competències 1. Comunicació lingüística. Pàgina 21, totes les activitats; pàgina 22, activitats 2 i 3; pàgina 23, Racó de la salut; pàgina 25, activitats 1, 3, 4, 5 i 6; pàgina 26, activitats 1 i 3; pàgina 28, Procediment; pàgina 29, activitats 1, 2 i 3; pàgina 31, activitats 3 i 4. 2. Competència matemàtica. Pàgina 27, activitat 4; pàgina 31, activitat 3. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 25, activitat 6; pàgina 26, activitat 3; pàgina 29, activitat 3; pàgina 30, Per a saber més. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 21, totes les activitats; pàgina 26, activitat 3; pàgina 29, activitat 3. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 22, activitat 3; pàgina 25, activitats 2 i 7; pàgina 27, activitat 4. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 25, activitat 6; pàgina 26, activitat 3; pàgina 28, activitats de Tècniques d’estudi. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 21, totes les activitats; pàgina 22, activitats 2 i 3; pàgina 25, activitat 6; pàgina 29, activitats 1 i 3; pàgina 30, Per a saber més.

7


Unitat 3. La reproducció Programació OBJECTIUS 1. Conéixer com es reprodueixen els humans. 2. Conéixer el sistema reproductor masculí i diferenciar entre la part interna i l’externa.

3. Diferenciar entre els caràcters sexuals primaris i secundaris.

4. Conéixer les característiques de les cèl·lules reproductores femenines.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.1. Saber explicar per què la reproducció humana és sexual. 1.2. Posar exemples de reproducció sexual en animals. 2.1. Enumerar els òrgans del sistema reproductor masculí i descriure’n les funcions. 2.2. Relacionar els òrgans de reproducció masculina amb la seua definició. 2.3. Copiar un esquema del sistema reproductor masculí en el qual se n’indiquen els òrgans. 3.1. Conéixer quins són els caràcters sexuals primaris i els secundaris. 3.2. Identificar conceptes amb el caràcter sexual que els corresponga. 3.3. Saber explicar el significat de pubertat i de menstruació. 4.1. Reconéixer i comentar imatges de l’òvul femení. 4.2. Saber la funció de l’òvul femení.

5. Reconéixer quins són els òrgans del sistema reproductor femení i quines característiques tenen.

5.1. Dibuixar un esquema de l’aparell sexual femení i anomenar-ne els òrgans.

6. Conéixer el procés de fecundació.

6.1. Descriure la fecundació i anotar el lloc on es produeix. 6.2. Observar i comentar un esquema sobre el procés de fecundació. 6.3. Descriure la formació del zigot. 7.1. Identificar els símptomes de l’embaràs. 7.2. Conéixer la funció de la placenta. 7.3. Anotar característiques de l’evolució del fetus i associarles al període adequat. 7.4. Investigar sobre les cures de la dona embarassada. 8.1. Copiar i completar frases sobre les fases del part. 8.2. Fer un esquema sobre el part. 9.1. Explicar les característiques dels sentits en un nounat.

7. Diferenciar i conéixer les característiques dels períodes de l’embaràs.

8. Conéixer les frases del part. 9. Conéixer les característiques del nounat i les cures que se li han d’aplicar. 10. Reconéixer la importància de la lactància materna.

10.1. Buscar informació sobre els avantatges de l’alimentació amb llet materna i fer-ne un informe.

8


Valors transversals •

Assimilació dels canvis que es produeixen en la pubertat gràcies a la comprensió del propi cos.

Reconeixement de la grandiositat de la vida humana a l’estudiar la reproducció.

Temporalització recomanada Segona quinzena d’octubre.

Continguts Conceptuals • Les cèl·lules reproductores masculines: els espermatozoides. •

El sistema reproductor masculí: part externa i part interna.

Els caràcters sexuals primaris i secundaris.

Les cèl·lules reproductores femenines: els òvuls.

Òrgans del sistema reproductor femení: vulva, ovaris, trompes de Fal·lopi, úter o matriu i vagina.

La fecundació.

L’embaràs: períodes embrionari i fetal.

El part: fases de dilatació, expulsió i deslliurament.

Característiques del nounat.

La lactància materna.

Procedimentals • Lectura d’un text literari relacionat amb el part. •

Debat sobre aspectes relacionats amb la reproducció humana.

Dibuix de l’aparell reproductor femení.

Estudi d’un esquema amb les fases de la fecundació.

Estudi de dibuixos representatius del fetus a l’interior de la mare.

Descripció de fotografies i dibuixos.

Identificació del part com el final de l’embaràs.

Anàlisi de fotografies d’un nounat.

Definició i explicació de conceptes.

Recerca de termes en el diccionari.

Selecció i còpia de frases correctes.

Realització d’esquemes sobre una informació determinada.

Visionament de documentals referits al part i al naixement.

Recerca d’informació en Internet i explicació de conceptes.

Interpretació de textos científics.

Emplenament d’un qüestionari sobre higiene personal.

Realització d’una enquesta.

9


Actitudinals • Motivació per la lectura. •

Interés per la conversa i l’intercanvi d’idees.

Sensibilitat cap a les atencions de la mare i el nounat.

Valoració de la importància que tenen les revisions periòdiques i els hàbits saludables per a un bon embaràs i un bon part.

Valoració positiva de la lactància materna.

Competències 1. Comunicació lingüística. Pàgina 33, totes les activitats; pàgina 35, activitat 5; pàgina 37, activitats 5, 6 i 7; pàgina 38, activitats 1 i 2; pàgina 39, activitats 3, 4 i 5; pàgina 41, activitats 1, 2 i 3; pàgina 43, activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6. 2. Competència matemàtica. Pàgina 35, activitat 3; pàgina 37, activitat 7; pàgina 38, activitat 2; pàgina 41, totes les activitats; pàgina 43, activitats 1, 2 i 4. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 33, totes les activitats; pàgina 36, activitat 2; pàgina 38, activitats 1 i 2; pàgina 39, activitat 4; pàgina 40, enquesta; pàgina 42, Per a saber més; pàgina 43, activitat 6. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 39, activitat 4; pàgina 40, enquesta. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 35, activitat 3; pàgina 43, activitat 3. 7. Competència per a aprende a aprendre. Pàgina 33, lectura i La conversa; pàgina 36, activitat 2; pàgina 38, activitat 2; pàgina 39, activitats 4 i 5; pàgina 40, Tècniques d’estudi; pàgina 41, activitat 1. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 39, activitat 5; pàgina 40, Tècniques d’estudi.

10


Unitat 4. L’energia. La llum i el so Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Descriure el concepte d’energia i de font d’energia.

1.1. Definir què és l’energia i les seues fonts.

2. Diferenciar entre fonts d’energia renovables i no renovables.

2.1. Oferir exemples de fonts d’energia renovables i no renovables. 2.2. Raonar sobre l’origen dels combustibles fòssils.

3. Distingir les principals fonts d’energia renovables i no renovables.

3.1. Diferenciar entre fonts d’energia renovables i no renovables. 3.2. Indicar i raonar quin tipus d’energia és menys contaminant.

4. Conéixer les causes i les conseqüències de l’accident nuclear de Txernòbil.

4.1. Reconéixer els perills de l’energia nuclear. 4.2. Recollir informació sobre residus radioactius i sobre l’emmagatzematge d’aquests.

5. Conéixer les diferents formes en què es manifesta l’energia.

5.1. Anotar exemples de les diferents formes d’energia. 5.2. Relacionar fonts d’energia amb la classe d’energia que produeixen. 6.1. Observar imatges amb un exemple pràctic de diferents transformacions de l’energia. 6.2. Explicar com es transforma l’energia amb un exemple pràctic.

6. Conéixer el principi de transformació de l’energia i observar-ne exemples. 7. Conéixer el problema de l’energia obtinguda a base de combustibles fòssils.

8. Conéixer la necessitat d’estalviar energia. 9. Definir la llum i enumerar les seues fonts d’emissió. 10. Conéixer les propietats de la llum. 11. Reconéixer els colors primaris i aquells en què es descompon la llum blanca.

7.1. Relacionar l’ús de combustibles fòssils i la contaminació de l’atmosfera. 7.2. Reconéixer l’esgotament de les fonts tradicionals d’energia com un problema. 7.3. Conéixer el significat i la necessitat de reduir, reutilitzar i reciclar. 7.4. Conéixer l’efecte hivernacle i la influència que té en el canvi climàtic. 8.1. Fer un mural amb exemples per a aconseguir estalviar energia. 9.1. Reconéixer la llum com una forma d’energia. 9.2. Ser capaç d’enumerar diferents fonts lluminoses i classificar-les segons que siguen naturals o artificials. 10.1. Descriure el fenomen de la reflexió, la refracció i la dispersió de la llum. 11.1. Enumerar els colors primaris i els que resulten de la descomposició de la llum blanca.

12. Conéixer què és el so i com es propaga.

12.1. Definir què és el so i com es propaga.

13. Distingir les diferents qualitats del so.

13.1. Indicar quina qualitat del so posseixen diversos instruments musicals. 13.2. Posar exemples de sons greus i de sons aguts. 14.1. Llegir un document sobre el soroll i la contaminació acústica i traure’n conclusions. 15.1. Construir un calidoscopi i comprovar la reflexió de la llum.

14. Saber els danys que pot produir la contaminació acústica. 15. Observar la reflexió de la llum.

11


Valors transversals •

Interés i respecte per la conservació del medi ambient.

Adopció de mesures actives contra els problemes mediambientals i d’estalvi d’energia.

Apreciació de la importància del reciclatge i la reutilització de materials.

Temporalització recomanada Primera quinzena de novembre.

Continguts Conceptuals • L’energia: fonts i classes. •

Les transformacions de l’energia.

L’esgotament de les fonts d’energia i la contaminació de l’atmosfera.

La llum: propietats.

Els colors dels objectes: colors primaris.

La propagació del so: l’eco.

El so: intensitat, to, timbre i durada.

Procedimentals • Lectura de textos informatius sobre les energies renovables. •

Debat sobre aspectes de l’energia i el canvi climàtic.

Observació d’imatges de fonts d’energia renovables i no renovables.

Identificació de les fonts d’energia renovables o permanents: dels oceans, hidràulica, eòlica, solar, de la biomassa i geotèrmica.

Identificació de les fonts d’energia no renovables: combustibles fòssils i energia nuclear.

Classes d’energia: mecànica (potencial i cinètica), lumínica, tèrmica, nuclear i química.

Comprovació de les propietats de la llum: propagació en línia recta, reflexió, refracció i dispersió.

Lectura d’un informe sobre un accident nuclear.

Recerca d’informació sobre l’emmagatzematge dels residus nuclears.

Realització d’informes sobre la informació obtinguda.

Anàlisi de l’esquema d’una central elèctrica.

Obtenció de dades a partir de dibuixos que representen diferents manifestacions de l’energia.

Recerca d’informació en Internet sobre l’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Treball en equip i confecció d’un mural amb les mesures per a estalviar energia.

Observació directa d’imatges sobre la refracció de la llum.

Construcció d’un calidoscopi senzill per a comprovar la reflexió de la llum.

Realització d’un mapa conceptual sobre l’energia.

Realització d’enquestes sobre l’ús de l’energia.

12


Actitudinals •

Importància d’aprofitar l’energia.

Interés per reduir, reciclar i reutilitzar.

Valoració de la necessitat d’utilitzar energies renovables.

Valoració de l’esforç personal en la lluita per restablir l’equilibri del planeta.

Conscienciació sobre el problema que suposa la contaminació acústica per a la salut.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 45, lectura i activitats; pàgina 47, activitat 5; pàgina 48, activitat 3; pàgina 50, activitat 2; pàgina 51, activitat 5; pàgina 52, Construïm un calidoscopi; pàgina 55, activitat 3. 2. Competència matemàtica. Pàgina 47, Sabies que...?. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 47, activitat 5; pàgina 49, activitat 4; pàgina 53, activitat 2; pàgina 54, Per a saber més. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 47, activitat 5; pàgina 49, activitats 4 i 5; pàgina 53, activitat 2. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 49, activitat 5; pàgina 52, Tècniques d’estudi. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 47, activitat 5; pàgina 52, Tècniques d’estudi; pàgina 53, confecció d’un esquema. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 47, activitat 5; pàgina 49, activitats 4 i 5; pàgina 52, Tècniques d’estudi, pàgina 53, activitat 2.

13


Unitat 5. Electricitat i magnetisme Programació OBJECTIUS 1. Conéixer què és l’electricitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.1. Dibuixar l’esquema d’un àtom diferenciant els protons i els neutrons dels electrons.

2. Reconéixer la càrrega com una de las propietats dels protons i els neutrons.

2.1. Citar els tipus de càrrega que poden tenir els materials.

3. Distingir els materials conductors de l’electricitat dels que no ho són.

3.1. Indicar la diferència entre materials conductors i aïllants. 3.2. Identificar materials com a conductors o no conductors. 3.3. Anotar utilitats dels materials aïllants.

4. Diferenciar entre el corrent elèctric i l’electricitat estàtica.

4.1. Descriure les diferències entre corrent elèctric i electricitat estàtica. 4.2. Explicar amb exemples com es manifesta l’electricitat estàtica. 4.3. Fer un experiment que mostre l’existència d’electricitat estàtica.

5. Conéixer el funcionament i la utilitat de les centrals elèctriques.

5.1. Observar i descriure un esquema que mostre el funcionament d’una central hidroelèctrica. 5.2. Descriure què són i quina utilitat tenen les bateries i les piles.

6. Conéixer la transformació de l’electricitat en un altre tipus d’energia i els seus efectes.

6.1. Anotar efectes de l’electricitat quan es transforma en un altre tipus d’energia. 6.2. Relacionar electrodomèstics amb l’energia que els mou i l’efecte que generen.

7. Conéixer accions que cal tenir en compte per a consumir eficaçment l’energia elèctrica.

7.1. Anotar unes quantes mesures per a estalviar energia elèctrica. 7.2. Explicar les raons d’usar les peretes de baix consum. 7.3. Ser capaç de reconéixer i anomenar les diferents classes de pereta.

8. Tenir precaució en la utilització d’elements elèctrics.

8.1. Conéixer els possibles perills de l’electricitat. 8.2. Anotar les precaucions que s’han de prendre en el maneig del corrent elèctric. 9.1. Buscar i obtenir informació sobre les forces d’atracció i repulsió i relacionar-les amb els imants.

9. Conéixer el fenomen del magnetisme. 10. Conéixer els imants, les seues parts i les seues propietats.

10.1. Identificar les parts d’un imant: pol positiu i pol negatiu. 10.2. Buscar i obtenir informació sobre la brúixola. 10.3. Observar una imatge del camp magnètic generat per un imant.

11. Reconéixer els electroimants com a imants temporals.

12. Relacionar la Terra amb el magnetisme.

11.1. Observar un esquema senzill sobre el funcionament d’un electroimant. 11.2. Definir què és un electroimant i deduir per què és un imant temporal. 11.3. Anotar les diferències que hi ha entre els imants i els electroimants. 12.1. Explicar correctament la causa de l’existència del magnetisme terrestre.

13. Conéixer unes quantes utilitats del magnetisme.

13.1. Enumerar objectes que estiguen relacionats amb els imants i el magnetisme.

14. Treballar amb símbols i

14.1. Completar esquemes de circuits elèctrics, tant en sèrie com en

14


esquemes.

paral·lel. 14.2. Conéixer i dibuixar símbols i esquemes utilitzats en els circuits elèctrics.

15


Valors transversals •

Interés i respecte pels científics, per la seua capacitat de treball i pels seus èxits.

Valoració de la invenció d’objectes útils com a aportació al progrés de la humanitat.

Adopció de mesures per a estalviar energia elèctrica.

Acceptació de mesures de seguretat davant dels accidents produïts pel mal ús de l’energia elèctrica.

Temporalització recomanada La segona quinzena de novembre.

Continguts Conceptuals • L’electricitat i els àtoms. •

El corrent elèctric.

Les càrregues elèctriques: atracció i repulsió.

Materials conductors i aïllants.

L’electricitat estàtica.

Les centrals elèctriques: generadors i turbines.

Els efectes de l’electricitat.

El consum d’electricitat i els tipus de pereta.

El magnetisme.

Imants i electroimants.

Utilitats del magnetisme.

Els circuits elèctrics en paral·lel i en sèrie.

Procedimentals • Lectura, comprensió i anàlisi d’un text biogràfic. •

Esquema sobre el funcionament de l’àtom.

Experimentació amb materials conductors i aïllants.

Realització d’un experiment senzill sobre electricitat estàtica.

Compleció d’esquemes sobre centrals hidroelèctriques.

Comprovació de les diferents transformacions de l’energia elèctrica: en llum, calor, magnetisme...

Introducció de consells sobre l’estalvi d’electricitat.

Anàlisi dels perills del corrent elèctric i de les precaucions necessàries per a evitar-los.

Recerca d’informació sobre els imants i la brúixola.

Comprovació dels efectes del magnetisme.

Orientació mitjançant la brúixola.

Construcció d’un electroimant senzill.

Deducció, a partir d’imatges, de la conductivitat d’alguns materials.

Interpretació dels principals símbols d’un circuit elèctric.

16


Invenció i dibuix de diferents esquemes de circuits elèctrics.

Construcció d’un circuit elèctric senzill.

Recerca i obtenció d’informació sobre l’electricitat i el magnetisme.

17


Actitudinals • Importància de la investigació i dels invents per al progrés humà. •

Conscienciació i valoració de la necessitat de fer un bon ús de l’energia elèctrica.

Precaució en l’ús de l’energia elèctrica.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 55, totes les activitats; pàgina 58, activitats 2 i 3; pàgina 59, activitats 5, 6 i 7; pàgina 60, activitats 2 i 3; pàgina 61, activitat 4; pàgina 62, activitats 1 i 2; pàgina 63, activitats 3 i 4; pàgina 67, activitats 3, 5 i 6. 2. Competència matemàtica. Pàgina 59, activitat 6; pàgina 63, activitat 5. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 62, activitat 1; pàgina 63, activitat 3; pàgina 65, activitat 2; pàgina 66, Per a saber més. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 59, activitat 7; pàgina 61, activitat 4. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 58, activitat 1; pàgina 65, activitats 1 i 2; pàgina 67, activitat 7. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 62, activitat 1; pàgina 63, activitat 3; pàgina 64, Tècniques d’estudi; pàgina 65, activitat 2. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 61, activitat 4; pàgina 65, activitat 2.

18


Unitat 6. Les forces i les màquines Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Definir el concepte força i diferenciar entre força per contacte i a distància.

1.1. Explicar correctament de quines maneres actuen les forces. 1.2. Observar imatges i indicar quines representen forces per contacte o a distància.

2. Conéixer els elements d‘una força. 3. Conéixer els efectes que produeixen les forces en els cossos.

2.1. Relacionar els elements d‘una força amb la definició corresponent. 2.2. Comprendre imatges sobre determinats elements de les forces. 3.1. Fer un esquema amb els efectes que produeixen les forces en els objectes. 3.2. Definir correctament què són cossos flexibles i rígits.

4. Conéixer què són l‘atracció gravitatòria i la força de gravetat de la Terra.

4.1. Definir correctament què és l‘atracció gravitatòria i la força de gravetat. 4.2. Indicar conseqüències de la força de gravetat.

5. Determinar els factors que intervenen en el moviment dels cossos.

5.1. Descriure moviments de trajectòria rectilínia i de trajectòria curvilínia. 5.2. Indicar exemples de moviments uniformes i variables.

6. Conéixer la figura de Galileo Galilei.

6.1. Llegir comprensivament una biografia breu de Galileo Galilei.

7. Descriure el concepte màquina i la seua classificació.

7.1. Reconéixer màquines simples en imatges de la vida quotidiana. 7.2. Construir una grua senzilla.

8. Distingir els tipus de màquina simple més comuns.

9. Distingir què són màquines compostes i analitzar-ne dues.

10. Aprofundir en el funcionament d‘una màquina composta: l‘excavadora. 11. Conéixer la definició de motor, el seu ús i classificació.

8.1. Determinar quina és la màquina simple més apropiada per a fer un treball. 8.2. Relacionar imatges de màquines simples amb la utilitat que tenen. 9.1. Determinar la direcció d‘una roda en una successió d‘engranatges. 9.2. Observar imatges que mostren exemples de màquines compostes. 10.1. Identificar en la imatge d‘una excavadora el punt de suport i la càrrega del braç mòbil. 10.2. Reconéixer els tipus de moviment d‘una excavadora.

13. Conéixer els elements bàsics de l‘ordinador personal.

11.1. Saber què és i per a què s‘usa un motor. 11.2. Classificar els diferents tipus de motor. 11.3. Buscar informació i fer un informe sobre els molins de vent i d‘aigua valencians. 12.1. Diferenciar entre els motors elèctrics i les dinamos. 12.2. Indicar el tipus d‘energia que produeixen el motor elèctric i la dinamo. 13.1. Llegir i comentar informació sobre l‘ordinador personal i els elements principals que l‘integren.

14. Conéixer aspectes relacionats

14.1. Trobar en Internet diverses WebQuest i treballar-hi.

12. Conéixer el funcionament del motor elèctric i de la dinamo.

19


amb Internet i les WebQuest.

14.2. Anotar cinc normes bàsiques de l‘ús responsable d‘Internet.

20


Valors transversals •

Valoració del treball dels científics i foment de l‘interés per la ciència.

Sensibilització per la conservació de la riquesa cultural del passat.

Valoració de les normes que fomenten el bon ús d‘Internet.

Temporalització recomanada La primera quinzena de desembre.

Continguts Conceptuals • La força: definició i tipus, elements i efectes que produeix. •

La força de gravetat i l‘atracció gravitatòria.

El moviment d‘un cos.

Les màquines simples: palanca, corriola, torn i pla inclinat.

Les màquines compostes: el polispast i els engranatges.

Els tipus de màquina segons la tecnologia i l’energia utilitzades.

Els motors: el motor elèctric i la dinamo.

L‘ordinador personal i Internet.

Les WebQuest.

Procedimentals • Lectura comprensiva d‘un text biogràfic. •

Debat sobre els científics i el seu paper en la societat.

Observació d‘imatges relacionades amb màquines.

Classificació de màquines.

Recerca d‘informació en Internet sobre Galileo Galilei.

Escriptura d‘una biografia breu.

Deducció de la direcció d‘una roda en una successió d‘engranatges.

Anàlisi pràctica del moviment d‘un cos.

Recerca en el diccionari de termes com argue.

Lectura d‘un text descriptiu sobre l‘excavadora.

Recerca en Internet i realització d‘informes breus sobre els molins valencians.

Anàlisi de l‘esquema d‘una dinamo.

Compleció de mapes conceptuals sobre la força i les màquines.

Classificació d‘objectes segons el tipus de màquina.

Lectura sobre els ordinadors personals i els seus components.

Observació del funcionament de les WebQuest i obtenció d‘informació a través d’aquestes.

Lectura de normes i debat sobre l‘ús responsable d‘Internet.

21


Actitudinals •

Motivació per les lectures biogràfiques com a mitjà per a conéixer la ciència.

Curiositat per conéixer aspectes sobre Internet i les WebQuest.

Valoració de l‘ús responsable d‘Internet.

Valoració del coneixement d‘instruments musicals tradicionals.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 73, lectura i activitats; pàgina 74, activitats 1 i 2; pàgina 75, activitats 4 i 5; pàgina 77, activitat 3; pàgina 79, activitats 1 i 2; pàgina 80, activitat 1; pàgina 81, activitat 1; pàgina 84, activitat 3. 2. Competència matemàtica. Pàgina 77, activitat 4; pàgina 85, activitat 2. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 75, activitat 5; pàgina 77, activitat 3; pàgina 79, activitat 1; pàgines 82 i 83; pàgina 84, activitats 4 i 8. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 79, activitat 1; pàgina 80, construcció d‘una grua; pàgina 83. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 73, biografia; pàgina 75, Racó de la ciència; pàgina 80, construcció d‘una grua. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 74, activitat 2; pàgina 75, activitat 5; pàgina 77, activitat 3; pàgina 79, activitat 1; pàgina 81, activitats 1 i 2; pàgina 83, WebQuest. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 73, totes les activitats; pàgina 74, activitats 1 i 2; pàgina 75, activitats 4 i 5; pàgina 77, activitat 3; pàgina 79, activitat 1; pàgina 81, construcció d‘una grua.

22


Unitat 7. La Terra a l’univers. Volcans i terratrèmols Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Explicar què són les estreles i les nebuloses.

1.1. Explicar on naixen les estreles.

2. Definir les galàxies i les seues formes.

2.1. Dibuixar dos tipus de galàxia: el·líptica i espiral. 2.2. Anotar les semblances i les diferències entre galàxies i constel·lacions. 3.1. Conéixer el nom de la galàxia on es troba el Sol.

3. Reconéixer la Via Làctia com la nostra galàxia. 4. Definir què són les constel·lacions. 5. Diferenciar entre planetes interiors i exteriors.

6. Conéixer els cossos menors del sistema solar. 7. Conéixer les característiques i les conseqüències del moviment de rotació terrestre. 8. Conéixer les característiques i les conseqüències del moviment de translació terrestre.

9. Diferenciar entre els moviments de rotació i translació de la Lluna i conéixer-ne les característiques principals. 10. Conéixer els volcans i la seua activitat. 11. Conéixer els terratrèmols i les seues conseqüències. 12. Conéixer les roques i les seues característiques. 13. Diferenciar els tipus de roca.

4.1. Observar un dibuix de l’Óssa Major. 4.2. Recollir informació sobre les constel·lacions. 5.1. Anotar semblances i diferències entre planetes exteriors i interiors. 5.2. Buscar informació sobre les característiques dels planetes del sistema solar i omplir una taula. 6.1. Definir què són les estreles fugaces. 6.2. Reconéixer, entre diverses paraules, les que es refereixen a cossos menors del sistema solar. 7.1. Explicar la manera amb què s’originen les estacions de l’any. 7.2. Realitzar un esquema amb les dades del moviment de rotació. 8.1. Observar un globus terraqüi i traure conclusions sobre la incidència oposada de les estacions en cada hemisferi de la Terra. 8.2. Realitzar un esquema amb les dades del moviment de translació. 9.1. Deduir per què s’observa sempre la mateixa cara de la Lluna. 9.2. Dibuixar les fases de la Lluna i anomenar-les.

10.1. Buscar informació sobre la manera amb què es van originar les illes volcàniques de les Columbretes i redactar-ne un informe. 10.2. Anotar les parts més importants d’un volcà sobre un esquema. 11.1. Explicar què és un terratrèmol o sisme i quin n’és l’origen. 11.2. Anotar les diferències entre epicentre i hipocentre d’un sisme. 12.1. Descriure què són les roques i anotar-ne alguna característica. 12.2. Reconéixer diferents tipus de roca a través d’imatges o fraccions de roca. 13.1. Classificar roques segons que siguen sedimentàries, ígnies o metamòrfiques.

23


14. Diferenciar tipus de volcans per la seua forma d’erupció.

14.1. Realitzar un esquema on es resumisquen les característiques de cada tipus de volcà descrites en un text.

24


Valors transversals •

Prendre consciència de la menudesa de l’ésser humà enfront de la immensitat de l’univers.

Valorar el treball d’observació per a prevenir fenòmens naturals.

Conscienciar-se que la Terra és un planeta viu i en constant canvi i de la necessitat de respectar-lo.

Temporalització recomanada La segona quinzena de desembre i la primera de gener.

Continguts Conceptuals • Els astres a l’Univers. •

Les galàxies i les seues formes.

Les constel·lacions.

Les estreles.

Les nebuloses.

El sistema solar.

Els planetes exteriors i interiors.

Els satèl·lits.

Els cossos menors del sistema solar: cometes, meteorits i asteroides.

La Terra i els seus moviments.

La Lluna: moviments i fases.

Els volcans i els terratrèmols.

Les roques i les seues característiques.

Procedimentals • Lectura d’un text informatiu sobre el Krakatoa. •

Debat sobre els continguts de la unitat.

Observació d’imatges d’uns quants astres.

Dibuix de les formes de les galàxies.

Recerca d’informació de conceptes.

Confecció de taules per a arreplegar dades en els processos d’investigació.

Recerca d’informació sobre els planetes del sistema solar.

Localització de la Via Làctia a l’espai.

Realització d’esquemes amb dades sobre els moviments terrestres.

Dibuix de les fases de la Lluna.

Recerca d’informació sobre dades de la Lluna i realització d’un informe.

Recerca d’informació sobre l’origen de les illes Columbretes i sobre la paraula fosfat.

Localització geogràfica, en un mapa, dels punts de la Terra estudiats en la unitat.

Classificació de diferents tipus de roca.

25


Observació de les fases de la Lluna i anotació de conclusions.

Recerca de paraules en el diccionari i anotació del seu significat.

Lectura d’un text sobre tipus de volcans i realització d’un esquema resum.

26


Actitudinals • Motivació per la lectura de textos científics divulgatius. •

Interés per l’intercanvi d’idees.

Curiositat per conéixer aspectes de l’univers.

Motivació per observar fenòmens naturals.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 87, totes les activitats; pàgina 89, activitats 4, 5, 6 i 7; pàgina 90, activitats 1 i 3; pàgina 92, activitats 1 i 2; pàgina 93, activitat 2; pàgina 94, activitat 1; pàgina 95, activitats 3 i 5; pàgina 97, activitats 3 i 6. 2. Competència matemàtica. Pàgina 87, lectura; pàgina 91, Sabies que...? i activitat 6; pàgina 94, activitat 1; pàgina 96, Per a saber més; pàgina 97, activitats 5 i 8. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 89, activitats 5 i 7; pàgina 90, activitat 3; pàgina 91, activitat 6; pàgina 92, activitat 1; pàgina 93, activitat 2; pàgina 94, activitat 1; pàgina 95, activitat 4; pàgina 96, Per a saber més. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 94, activitat 1. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 89, activitat 1; pàgina 91, activitat 5; pàgina 95, activitat 3. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 89, activitat 7; pàgina 90, activitat 2; pàgina 91, activitat 6; pàgina 94, activitat 1; pàgina 95, activitat 5. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 89, Ho saps explicar?; pàgina 89, activitat 7; pàgina 90, activitats 1 i 3; pàgina 92, activitat 1; pàgina 94, activitat 3; pàgina 95, activitat 3

27


Unitat 8. Els ecosistemes Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Diferenciar els conceptes de medi ambient i ecosistema.

1.1. Definir què és un ecosistema. 1.2. Explicar de quina manera influeixen els elements físics sobre els éssers vius d’un ecosistema. 2.1. Definir el concepte d’hàbitat. 2.2. Classificar els elements d’un ecosistema en dos grups: elements físics i organismes vius. 3.1. Reconéixer diferents ecosistemes mitjançant imatges. 3.2. Realitzar un esquema sobre la classificació dels ecosistemes. 4.1. Distingir les diferents formes de relació entre els organismes d’un ecosistema segons la seua alimentació. 4.2. Saber relacionar imatges d’uns quants organismes vius amb la seua forma d’alimentació. 5.1. Construir cadenes tròfiques a partir d’imatges d’organismes. 5.2. Observar la imatge d’un ecosistema i identificar les cadenes tròfiques que hi apareguen. 6.1. Observar imatges i deduir, a partir d’aquestes, de quin tipus de relació es tracta.

2. Conéixer els elements que componen un ecosistema. 3. Identificar la diversitat d’ecosistemes que hi ha. 4. Conéixer les principals relacions entre els éssers d’un ecosistema.

5. Diferenciar entre cadena tròfica i xarxa tròfica.

6. Identificar les relacions dels éssers d’un ecosistema. 7. Saber el significat dels conceptes adaptar-se i extingir-se. 8. Conéixer les amenaces que pesen sobre les espècies animals i vegetals actuals.

7.1. Definir el significat d’adaptar-se i extingir-se. 7.2. Deduir el resultat de la no-adaptació d’una espècie al medi en què viu. 8.1. Reconéixer l’evolució natural, les catàstrofes i, sobretot, l’acció humana com a causants de l’extinció d’algunes espècies.

9. Conéixer quines espècies animals es troben en perill d’extinció.

9.1. Conéixer i anomenar espècies d’éssers vius en perill d’extinció.

10. Adquirir destresa en la recerca d’informació a través de les noves tecnologies.

10.1. Saber buscar dades en Internet sobre les accions que es poden realitzar a escala individual per a cuidar el medi ambient.

11. Deduir els efectes del canvi climàtic a partir del calfament global.

11.1. Buscar dades sobre el canvi climàtic i redactar un informe sobre la manera en què aquest afectarà els organismes i els ecosistemes. 11.2. Escriure una llista dels efectes previsibles com a conseqüència del canvi climàtic.

28


Valors transversals •

Respecte per totes les espècies animals i vegetals del planeta.

Valoració de la riquesa i la varietat d’ecosistemes que hi ha a la Terra.

Respecte per la manera en què es relacionen les diferents espècies.

Responsabilitat en la cura del medi ambient.

Temporalització recomanada La segona quinzena de gener.

Continguts Conceptuals • Els ecosistemes. •

Elements d’un ecosistema: organismes vius i elements físics.

L’alimentació dels éssers vius.

Les cadenes alimentàries o tròfiques.

Classificació dels ecosistemes terrestre i aquàtic.

L’adaptació dels éssers vius al medi.

Relacions de competència, depredació, mutualisme i parasitisme.

Espècies en perill d’extinció.

Les amenaces sobre el medi.

El calfament global i el canvi climàtic.

Possibles solucions al calfament global.

Procedimentals • Lectura i comprensió d’un text narratiu. •

Conversa i debat sobre fets relacionats amb els ecosistemes i la contaminació.

Definició de conceptes.

Construcció de cadenes tròfiques ordenant-ne els elements.

Realització d’esquemes sobre la classificació dels ecosistemes.

Observació directa i indirecta d’ecosistemes.

Recollida d’informació sobre espècies en perill d’extinció.

Confecció d’un mural en grup sobre espècies extingides.

Recollida d’informació sobre el canvi climàtic i el seu efecte sobre els ecosistemes i fer un informe.

Realització d’un experiment per a observar la formació de fongs.

Realització d’esquemes sobre la relació entre medi ambient i contaminació.

Formació d’oracions amb la informació obtinguda.

Observació d’imatges i classificació d’organismes per la seua alimentació.

Confecció de mapes conceptuals.

Recerca en Internet i confecció d’una llista amb accions per a conservar el medi ambient.

29


•

Visionament de documentals.

30


Actitudinals • Motivació per la lectura. •

Interés pel debat i la comunicació amb els altres.

Conscienciació de les conseqüències de la contaminació del medi ambient.

Conscienciació de l’augment progressiu d’espècies en extinció.

Valoració de l’esforç d’algunes persones en la conservació de la natura.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 99, totes les activitats; pàgina 100, activitats 1, 2 i 4; pàgina 101, activitats 6 i 7; pàgina 102, activitat 3; pàgina 103, activitat 4; pàgina 105, activitat 4; pàgina 107, activitat 2. 2. Competència matemàtica. Pàgina 102, activitat 2; pàgina 109, activitats 6 i 7. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 100, activitats 1, 2 i 4; pàgina 104, activitat 1; pàgina 105, activitat 4; pàgina 109, activitat 8. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 104, activitat 2; pàgina 105, activitats 3 i 4; pàgina 109, activitat 8. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 104, activitat 2. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 102, activitat 3; pàgina 105, activitat 4; pàgina 106, Tècniques d’estudi; pàgina 107, totes les activitats. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 100, activitat 3; pàgina 101, activitat 1; pàgina 104, activitats 1 i 2; pàgina 105, activitat 4; pàgina 107, activitat 2; pàgina 109, activitat 8.

31


Unitat 9. Espanya física Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer els aspectes generals del relleu de la Península Ibèrica.

1.1. Observar i interpretar un mapa del relleu d’Espanya. 1.2. Localitzar i situar els tres pics més alts d’Espanya.

2. Conéixer les unitats interiors del relleu de la Península Ibèrica.

2.1. Calcar un mapa d’Espanya i situar-hi les unitats interiors de relleu més importants.

3. Conéixer les unitats exteriors del relleu de la Península Ibèrica.

3.1. Calcar un mapa i situar-hi les unitats exteriors de relleu més importants.

4. Conéixer el relleu de les illes Balears i les Canàries.

4.1. Situar en un mapa les unitats de relleu insular més importants. 4.2. Localitzar el Teide en un mapa. 5.1. Situar en un mapa de la Península Ibèrica els caps i golfs més importants. 6.1. Situar en un mapa d’Espanya els tres vessants i els rius més importants de cada un. 6.2. Indicar els afluents principals dels huit rius més cabalosos d’Espanya. 7.1. Dibuixar un mapa d’Espanya i pintar la superfície que ocupen els diferents climes. 7.2. Completar un quadre amb les característiques de temperatura i precipitacions dels climes d’Espanya. 8.1. Completar una taula amb el tipus de vegetació de cada un dels cinc climes predominants en el territori espanyol. 8.2. Anotar el tipus de vegetació que predomina en el clima mediterrani. 9.1. Anotar les diferències entre un mapa i una foto aèria. 9.2. Elaborar un mapa senzill a partir d’una foto aèria.

5. Conéixer les costes espanyoles. 6. Conéixer els rius més importants que desemboquen als vessants espanyols.

7. Conéixer els climes d’Espanya.

8. Associar els tipus de vegetació als climes del territori espanyol.

9. Conéixer formes diferents de representar l’espai.

Valors transversals •

Sensibilitat davant la importància de mantenir els valors paisatgístics d’Espanya.

Valoració de la varietat de paisatges.

Temporalització recomanada La primera quinzena de febrer.

32


Continguts Conceptuals • El relleu d’Espanya. • Unitats interiors: la Meseta, sistemes muntanyosos interiors, sistemes que voregen la Meseta. • Unitats exteriors: sistemes muntanyosos exteriors, les depressions, altres unitats. • El relleu insular: els arxipèlags balear i canari. • Les costes espanyoles. • Els rius d’Espanya: vessants cantàbric, atlàntic i mediterrani. • Els climes i la vegetació d’Espanya. • La representació de l’espai: mapes i fotos aèries. Procedimentals • Lectura i comprensió d’un text informatiu. • Anàlisi geogràfica d’imatges referides a paisatges. • Conversa i debat sobre aspectes del relleu i el paisatge. • Observació i interpretació de mapes de relleu. • Dibuix de mapes i situació de les unitats de relleu més importants d’Espanya. • Localització en un mapa dels caps i golfs més importants de les costes espanyoles. • Reproducció d’un mapa mut d’Espanya i situació dels vessants i els rius més importants. • Recerca d’informació sobre la longitud dels cinc rius més llargs d’Espanya. • Compleció de taules sobre el tipus de vegetació de cada un dels climes d’Espanya. • Coneixement de les diferències entre un mapa i una foto aèria. • Representació de símbols cartogràfics i indicació del seu significat. • Elaboració de mapes senzills a partir de fotos aèries. • Elaboració d’esquemes sobre les unitats de relleu Actitudinals • Motivació per la lectura de textos informatius. • Interés pel debat i l’intercanvi d’idees. • Interés per conéixer les característiques geogràfiques d’Espanya. • Curiositat per estudiar aspectes de l’entorn. • Interés pel bon acabat en la realització de mapes.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 111, totes les activitats; pàgina 115, activitat 3; pàgina 118, activitat 2. 2. Competència matemàtica. Pàgina 112, gràfic; pàgina 120, Per a saber més. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 115, activitat 3. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 120, Per a saber més. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 111, lectura; pàgina 113, activitat 1; pàgina 115, activitat 2; pàgina 116, activitat 1; pàgina 118, activitats 4 i 5; pàgina 121, activitat 1. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 113, activitats 1 i 2; pàgina 115, activitats 2 i 3; pàgina 117, activitat 2; pàgina 118, activitats 1, 2, 4 i 5; pàgina 119, activitats 6 i 7; pàgina 121,

33


activitat 5. 8. Autonomia i iniciativa personal. PĂ gina 115, activitat 3; pĂ gina 118, totes les activitats; pĂ gina 119, activitat 7.

34


Unitat 10. Població i organització d’Espanya Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Distingir entre cens de població del padró municipal.

1.1. Anotar les diferències entre cens de població i padró municipal. 1.2. Conéixer les característiques del cens i del padró.

2. Conéixer l’evolució de la població espanyola.

2.1. Analitzar i comentar un gràfic sobre l’evolució de la població espanyola durant l’últim segle. 2.2. Respondre a qüestions sobre les causes i les conseqüències del descens de naixements a Espanya a la darreria del segle XX. 3.1. Anotar les característiques de la població espanyola quant a edat i sexe.

3. Saber les característiques generals de la població espanyola. 4. Conéixer la densitat i la distribució de la població a Espanya. 5. Conéixer l’emigració a Espanya.

6. Diferenciar població activa i no activa.

4.1. Saber llegir un mapa i un gràfic sobre la densitat de població espanyola. 4.2. Dibuixar un mapa i situar-hi les zones amb més i menys densitat de població. 5.1. Explicar la diferència entre emigració i immigració. 5.2. Identificar les conseqüències immediates de l’arribada d’immigrants. 5.3. Anotar els països de procedència de la immigració a Espanya. 6.1. Anotar en què es diferencia la població activa de la no activa. 6.2. Classificar grups de persones en població activa i no activa.

7. Conéixer les activitats productives que corresponen al sector primari de producció.

7.1. Identificar els treballs del sector de producció primari: agricultura, ramaderia, mineria i pesca, fonamentalment.

8. Conéixer les activitats productives que corresponen al sector secundari.

8.1. Identificar els treballs del sector de producció secundari: indústria i construcció. 8.2. Trobar informació sobre tres indústries de la localitat.

9. Conéixer les activitats productives que corresponen al sector terciari.

11. Conéixer quines són les comunitats i ciutats autònomes espanyoles.

9.1. Associar el sector terciari a las activitats de transport, serveis i turisme, fonamentalment. 9.2. Localitzar en un mapa les zones d’Espanya que destaquen per l’activitat turística. 10.1. Explicar correctament els límits d’Espanya. 10.2. Dibuixar un mapa de la Península Ibèrica i situar-hi els límits de l’Estat. 11.1. Dibuixar un mapa de la comunitat autònoma i assenyalar el nom de les comunitats que l’envolten. 11.2. Enumerar les comunitats i les ciutats autònomes d’Espanya.

12. Conéixer la Constitució espanyola.

12.1. Definir què és la Constitució espanyola i quines són les seues funcions.

13. Saber quines són les institucions més importants d’Espanya.

13.1. Enumerar les institucions o poders d’Espanya. 13.2. Anotar les funcions de les diferents institucions espanyoles.

10. Conéixer els límits d’Espanya i el territori que comprén.

35


Valors transversals •

Solidaritat i respecte cap a les persones immigrants.

Valoració de les institucions tradicionals valencianes.

Temporalització recomanada Segona quinzena febrer.

Continguts Conceptuals • El cens de població i el padró municipal. •

L’evolució de la població: densitat de població.

Característiques de la població espanyola.

Distribució de la població.

L’emigració.

Població activa i població no activa.

Els sectors de producció.

Límits i territori d’Espanya.

Les comunitats autònomes.

La Constitució espanyola.

Les institucions espanyoles: la Corona, les Corts Generals, el Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern, el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.

Procedimentals • Lectura i comentari d’un text informatiu. •

Anàlisi de gràfics lineals referits a l’evolució de la població espanyola.

Elaboració d’un mapa amb les zones de més i menys densitat de població.

Anàlisi d’un mapa a partir de la llegenda.

Reconeixement de la diferència entre emigrant i immigrant.

Exposició raonada dels canvis produïts per l’arribada d’immigrants.

Diferenciació entre població activa i no activa.

Recerca d’informació de productes que s’obtenen del petroli i d’indústries de la localitat.

Dibuix d’un mapa d’Espanya i de la comunitat autònoma pròpia i senyalització dels límits.

Recerca d’informació i confecció d’una llista dels ministeris actuals.

Interpretació i elaboració d’una piràmide de població.

Compleció d’un mapa conceptual sobre els sectors de producció.

Anàlisi de les institucions espanyoles més importants.

Realització d’una enquesta sobre el treball.

Associació de termes amb imatges.

36


Actitudinals • Valoració de l’existència de diferents treballs en la societat. •

Valoració del treball dels immigrants.

Valoració del model d’organització territorial espanyola.

Valoració de les institucions com a garantia de l’estabilitat democràtica.

Competènciès 1.Competència en comunicació lingüística. Pàgina 123, totes les activitats; pàgina 124, activitats 1 i 3; pàgina 125, activitats 5 i 7; pàgina 128, activitat 1; pàgina 129, activitats 5, 6 i 7; pàgina 131, activitats 3 i 4; pàgina 133, activitat 5. 2. Competència matemàtica. Pàgina 123, lectura; pàgina 125, lectura del mapa; pàgina 127, lectura del mapa; pàgina 130, activitats 1 i 2; pàgina 133, activitats 2 i 3. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 126, activitat 2; pàgina 127, activitats 3, 4 i 5; pàgina 129, activitat 7; pàgina 131, activitat 4. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 125, activitat 7; pàgina 127, activitat 4; pàgina 129, activitats 5, 6 i 7; pàgina 131, activitat 4. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 125, activitat 4; pàgina 128, activitats 2 i 3; pàgina 130, activitat 2. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 123, La conversa; pàgina 125, anàlisi del mapa; pàgina 127, anàlisi del mapa; pàgina 128, activitats 2 i 3; pàgina 130, activitats 1 i 2; pàgina 131, activitat 4. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 124, activitat 3; pàgina 125, activitat 7; pàgina 127, activitats 3 i 4; pàgina 129, activitat 7; pàgina 130, activitats 1 i 2; pàgina 131, activitat 4.

37


Unitat 11. Europa Programació OBJECTIUS 1. Conéixer i localitzar les principals unitats del relleu europeu.

2. Conéixer les característiques principals del relleu costaner d’Europa.

3. Conéixer les característiques generals dels rius europeus.

4. Situar els vessants europeus i conéixer els principals rius que desemboquen en cada un.

5. Conéixer els tipus de clima que predominen a Europa.

6. Conéixer les espècies vegetals associades als climes que predominen a Europa. 7. Conéixer algunes de les característiques de la població europea.

8. Conéixer els objectius econòmics, polítics, ecològics i socials de la Unió Europea. 9. Conéixer les principals institucions de la Unió Europea.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.1. Localitzar en un mapa les formacions del relleu europeu més importants. 1.2. Calcar i situar en un mapa les principals unitats de relleu d’Europa. 2.1. Situar en un mapa les principals penínsules, illes i estrets d’Europa. 2.2. Completar textos sobre el relleu de la costa europea. 3.1. Conéixer el règim, el cabal i la navegabilitat dels rius europeus més rellevants. 3.2. Buscar informació sobre alguns rius d’Europa. 3.3. Interpretar correctament un gràfic amb la longitud dels principals rius d’Europa. 4.1. Realitzar un esquema dels diferents vessants i indicar els rius més importants que hi desemboquen. 4.2. Situar en un mapa mut del relleu europeu els vessants i els rius europeus principals. 5.1. Observar un mapa climàtic d’Europa i associar cada clima als països en què predomina. 5.2. Situar correctament sobre un mapa mut els climes europeus. 6.1. Relacionar diferents tipus de vegetació amb els climes corresponents. 7.1. Observar en un mapa polític la localització dels països d’Europa. 7.2. Interpretar correctament el mapa de la densitat de població europea. 7.3. Completar correctament oracions referides a les característiques de la població europea. 8.1. Anotar els objectius que pretén aconseguir la Unió Europea. 9.1. Completar un esquema amb els membres integrants d’algunes institucions europees. 9.2. Indicar el nom de diverses institucions europees i les seues funcions.

38


Valors transversals •

Conscienciació dels efectes negatius de la contaminació en els paisatges d’Europa.

Reconeixement de l’esforç de les nacions per a construir la Unió Europea.

Respecte per les institucions democràtiques.

Temporalització recomanada Primera quinzena de març.

Continguts Conceptuals • Unitats del relleu europeu: la Planura Central, els sistemes septentrionals i els sistemes meridionals. •

El relleu costaner: penínsules, mars interiors, illes i arxipèlags.

Els rius europeus: vessants àrtic, atlàntic, mediterrani, de la mar Negra i de la mar Càspia.

Tipus de clima: temperats (atlàntic, continental i mediterrani) i freds (polar i de muntanya).

Característiques de la població europea.

La Unió Europea: objectius econòmics, polítics, ecològics i socials.

Les institucions de la UE: el Parlament, el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia, el Tribunal de Comptes i el Consell Europeu.

Procedimentals • Lectura i comprensió de textos de caràcter geogràfic. •

Interpretació de mapes.

Confecció d’un mapa d’Europa i localització de les principals unitats de relleu.

Localització en un mapa de relleu de les penínsules i illes més importants.

Recerca d’informació de termes en el diccionari.

Realització d’esquemes sobre les característiques dels rius europeus.

Recerca d’informació en Internet.

Tècniques de recerca d’informació en un atles.

Interpretació de gràfics geogràfics.

Anàlisi de la interacció entre relleu, clima i població europea.

Determinació dels climes europeus i països en què es localitzen.

Observació d’un mapa polític d’Europa i confecció d’una llista dels estats que la integren.

Lectura de textos informatius sobre la Unió Europea.

Anàlisi de la creació i l’evolució de la Unió Europea.

Identificació de les institucions de la Unió Europea i les seues funcions.

Observació d’un cartograma i resposta a algunes qüestions sobre la informació que proporciona.

Compleció d’un mapa conceptual sobre la Unió Europea.

39


Actitudinals • Motivació per la lectura. •

Interés per conversar i intercanviar idees.

Curiositat per conéixer el relleu, el clima i la població d’Europa.

Curiositat per conéixer la Unió Europea.

Reconeixement de la diversitat poblacional d’Europa.

Valoració de la diversitat cultural europea.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 139, activitats 1, 3, 4 i 7; pàgina 141, activitats 5 i 6; pàgina 143, activitat 3; pàgina 144, activitat 1; pàgina 145, activitat 4; pàgina 147, activitats 4 i 5; pàgina 149, activitats 1, 5 i 8. 2. Competència matemàtica. Pàgina 141, interpretació del gràfic; pàgina 143, text informatiu; pàgina 144, Racó d’història; pàgina 146, activitats 1, 2 i 3. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 140, activitat 1; pàgina 141, activitats 3 i 6; pàgina 142, activitat 1; pàgina 145, activitat 4; pàgina 146, activitats 1, 2 i 3. 5. Competència social i ciutadana. Apartats d’Educació en valors de la guia; pàgines 144 i 145. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 140, activitat 1; pàgina 141, activitat 4. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 140, activitat 1; pàgina 141, activitat 4; pàgina 142, activitat 1; pàgina 144, Racó d’història; pàgina 146, activitats 1, 2 i 3; pàgina 147, activitats 4 i 5. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 141, activitats 5 i 6; pàgina 145, activitat 4.

40


Unitat 12. Prehistòria i edat antiga Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer la definició de prehistòria i les etapes en què es divideix.

1.1. Definir correctament el concepte de prehistòria.

2. Conéixer l’estil de vida dels pobladors del paleolític.

2.1. Anotar les característiques més importants del paleolític.

1.2. Identificar les etapes en què es divideix la prehistòria.

2.2. Explicar la diferència entre nòmades i sedentaris. 2.3. Explicar què és una pintura rupestre i indicar algun emplaçament on n’hi haja.

3. Conéixer els avenços dels éssers humans durant el neolític.

3.1. Observar una escena de la vida en el neolític i comentar com hi vivien les persones. 3.2. Enumerar els descobriments més rellevants del neolític.

4. Conéixer les característiques que determinen l’edat dels metalls.

4.1. Anotar els avenços més importants aconseguits en l’edat dels metalls. 4.2. Definir el significat de la paraula atovó. 4.3. Diferenciar entre els diferents tipus de monuments megalítics.

5. Conéixer les característiques dels primers pobladors de la Península Ibèrica: ibers, celtes i tartessis.

5.1. Localitzar en un mapa de la Península Ibèrica el lloc d’assentament dels ibers, els celtes i els tartessis. 5.2. Conéixer els caràcters definitoris més importants de les cultures ibera, celta i tartèssia. 5.3. Descriure breument un poblat iber. 5.4. Descriure un castre celta.

6. Conéixer les característiques dels pobles colonitzadors de la Península Ibèrica.

6.1. Completar una taula relacionant els fenicis, els grecs i els cartaginesos amb el lloc de procedència i les colònies que van fundar.

7. Reconéixer les principals manifestacions de la romanització.

7.1. Definir la paraula romanització.

8. Conéixer aspectes de la societat romana d’Hispània.

8.1. Enumerar les províncies fundades pels romans a Hispània.

7.2. Anotar les principals manifestacions de la romanització d’Hispània. 8.2. Identificar algunes de les aportacions romanes a Hispània. 8.3. Anotar quatre recursos que van obtenir els romans d’Hispània.

9. Identificar les principals construccions romanes.

9.1. Conéixer la utilitat de diverses construccions romanes. 9.2. Identificar imatges de construccions realitzades pels romans i anotar-ne el nom.

41


Valors transversals •

Empatia amb l’estil de vida de les persones en èpoques del passat.

Valoració de la invenció d’objectes com a aportació dels éssers humans al progrés de la humanitat.

Reconeixement de l’aportació de les diferents cultures a la nostra.

Interés i respecte per les obres realitzades en l’antiguitat.

Valoració del patrimoni cultural i artístic llegat pels nostres avantpassats.

Temporalització recomanada Segona quinzena de març i primera setmana d’abril.

Continguts Conceptuals • Les etapes de la prehistòria: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls. •

Els primers pobladors de la Península Ibèrica: els ibers, els celtes i els tartessis.

Els pobles colonitzadors: els fenicis, els grecs i els cartaginesos.

L’ocupació de la Península Ibèrica pels romans.

La romanització.

La societat romana d’Hispània.

Construccions romanes: obres civils, obres públiques i construccions religioses.

Procedimentals • Lectura comprensiva d’un text històric. •

Observació i comentari de diferents imatges i objectes de la prehistòria.

Observació i comentari d’una il·lustració sobre la vida en el neolític.

Enumeració de les etapes de la prehistòria.

Explicació de les diferències entre nòmades i sedentaris.

Recerca d’informació, a través dels mitjans clàssics i d’Internet, sobre les formes de construcció dels habitatges neolítics.

Enumeració de les característiques més importants del paleolític.

Explicació dels descobriments més significatius de la prehistòria.

Localització geogràfica de les civilitzacions de fenicis, grecs, cartaginesos, ibers, celtes i tartessis.

Definició de castre i Dama d’Elx.

Descripció d’un poblat iber.

Compleció d’una taula sobre la procedència dels pobles colonitzadors i les seues colònies.

Recerca d’informació sobre l’Imperi Romà i realització d’un informe.

Recerca d’informació sobre construccions romanes que han perdurat en el temps.

Realització i anàlisi de mapes històrics.

Construcció i anàlisi d’una línia del temps.

Confecció d’un mapa de conceptes a partir d’una lectura sobre la prehistòria.

42


Identificació de construccions romanes en il·lustracions.

43


Actitudinals • Valoració de la lectura com a font de formació i informació. •

Reconeixement de la importància dels invents per al progrés humà.

Valoració de la importància de les aportacions d’altres cultures per al nostre desenvolupament.

Valoració de les obres realitzades pels avantpassats.

Reconeixement del llegat cultural de les civilitzacions del passat.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 151, totes les activitats; pàgina 153, activitats 2, 3 i 4; pàgina 154, activitat 3; pàgina156, activitat 1; pàgina 157, activitats 5 i 6; pàgina 161, totes les activitats. 2. Competència matemàtica. El tractament de la cronologia en tota la unitat. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 153, activitat 4; pàgina 154, activitat 3; pàgina 156, activitat 1; pàgina 157, activitat 6. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 151, activitats 5 i 7; pàgina 156, activitat 1. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 154, activitat 3; pàgina 161, activitats 3 i 7. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 154, activitat 3; pàgina 155, activitat 5; pàgina 156, activitat 1; pàgina 157, activitat 6; pàgina 158, activitat 2; pàgina 159, activitat 3. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 153, activitat 4; pàgina 154, activitat 3; pàgina 156, activitat 1; pàgina 157, activitat 6; pàgina 158, activitat 2; pàgina 159, activitat 3

44


Unitat 13. L’edat mitjana Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer les causes de la caiguda de l’Imperi Romà.

1.1. Indicar les causes que van motivar la crisi de l’Imperi Romà. 1.2. Conéixer el significat de les paraules destituir i fustigar.

2. Saber quins pobles germànics van envair Hispània i on es van assentar.

2.1. Enumerar els pobles germànics que van arribar a la Península Ibèrica a principis del segle V .

3. Conéixer qui van ser els visigots i on es van assentar.

3.1. Analitzar un mapa de les invasions i l’assentament del poble visigot. 3.2. Anomenar dos dels reis visigots més rellevants. 4.1. Observar i comentar un mapa de la Península Ibèrica que mostre l’extensió d’Al-Andalus en el segle X . 4.2. Contestar qüestions sobre la creació i la desaparició d’AlAndalus. 5.1. Relacionar correctament termes relacionats amb Abderraman I i III. 5.2. Diferenciar entre califa i emir. 6.1. Dibuixar un mapa amb els regnes cristians de la Península Ibèrica en el segle XII .

4. Conéixer aspectes rellevants de la creació i la desaparició d’Al-Andalus. 5. Conéixer aspectes rellevants del Califat de Còrdova. 6. Conéixer la formació dels regnes cristians. 7. Diferenciar les tres classes socials de l’edat mitjana: nobles, Església i llauradors.

8. Conéixer el procés d’unió de les corones d’Aragó i de Castella i les seues conseqüències. 9. Conéixer el naixement de les universitats. 10. Reconéixer algunes manifestacions de la cultura en l’edat mitjana. 11. Identificar els aspectes més característics de l’art romànic.

12. Identificar els aspectes més característics de l’art gòtic.

7.1. Resumir les característiques dels grups socials durant l’edat mitjana. 7.2. Buscar informació sobre la paraula vassall i anotar-ne el significat. 7.3. Indicar els grups socials privilegiats de l’edat mitjana. 8.1. Explicar qui van ser els Reis Catòlics. 8.2. Anotar quin era l’objectiu comú de les corones de Castella i Aragó. 9.1. Explicar com i en quin segle van sorgir les universitats a Europa. 10.1. Buscar informació sobre el camí de Sant Jaume i realitzar-ne un informe. 10.2. Anotar el nom de dos monuments cristians i dos de musulmans de l’edat mitjana. 11.1. Elaborar un mural amb els elements de l’art romànic i exposar-lo a classe. 11.2. Contestar qüestions sobre la funció d’alguns elements de l’art romànic. 12.1. Elaborar un mural amb els elements de l’art gòtic i exposar-lo a classe. 12.2. Contestar qüestions sobre la funció d’alguns elements de l’art gòtic. 12.3. Relacionar imatges d’elements arquitectònics amb els respectius

45


13. Estudiar un mapa històric.

estils i el segle en què van ser realitzats. 13.1. Comentar un mapa històric sobre l’expansió d’Al-Andalus.

46


Valors transversals •

Empatia amb els éssers humans d’èpoques passades per a comprendre el seu estil de vida i els seus costums.

Sensibilitat per la conservació del llegat cultural dels nostres avantpassats.

Curiositat per conéixer i descobrir fets rellevants de la nostra història.

Temporalització recomanada Les tres últimes setmanes d’abril.

Continguts Conceptuals • La caiguda de l’Imperi Romà. •

Les invasions germàniques: sueus, vàndals i alans.

Els visigots.

Al-Andalus.

El Califat de Còrdova.

Els regnes de taifes.

La formació dels regnes cristians.

La societat en l’inici de l’edat mitjana.

Les corones d’Aragó i de Castella.

El naixement de les universitats.

La cultura en l’edat mitjana.

L’art romànic.

L’art gòtic.

Procedimentals • Lectura i comentari d’un text explicatiu relacionat amb el tema. •

Observació d’imatges relacionades amb l’edat mitjana.

Recerca de termes en el diccionari.

Unió d’expressions relacionades entre elles.

Localització geogràfica de topònims.

Confecció de mapes històrics amb els regnes cristians i musulmans de la Península Ibèrica.

Realització de resums sobre els grups socials en l’edat mitjana.

Recerca d’informació sobre el camí de Sant Jaume i redacció d’un informe.

Confecció de murals amb els elements representatius de l’estil romànic i de l’estil gòtic, respectivament.

Identificació dels elements arquitectònics propis dels estils romànic i gòtic, així com de la seua funció.

Iniciació al comentari de mapes històrics.

Realització d’un mapa de conceptes sobre l’art en l’edat mitjana.

47


Confecció d’una línia de temps amb les edats de la història.

Utilització de les TIC com a mitjà per a obtenir informació.

48


Actitudinals • Valoració de les tradicions i els costums. •

Valoració del llegat dels nostres avantpassats com a part de la cultura actual.

Realització de treballs amb bona presentació i pulcritud.

Mostra de solidaritat davant les desigualtats entre les classes socials.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 163, totes les activitats; pàgina 165, activitat 6; pàgina 166, activitats 2 i 4; pàgina 167, activitat 7; pàgina 169, activitats 1 i 4; pàgina 170, activitat 1; pàgina 173, activitats 2, 6 i 7. 2. Competència matemàtica. Pàgina 163, línia del temps; pàgina 171, activitat 2; en tota la unitat, aspectes de localització cronològica dels fets històrics. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 164, activitat 1; pàgina 166, activitat 3; pàgina 167, activitat 7; pàgina 169, activitats 1 i 4; pàgina 170, tècniques d’estudi. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 167, activitat 7; pàgina 169, activitats 1 i 4. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 163, activitat 1; pàgina 166, activitats 1 i 4; pàgina 167, activitat 7; pàgina 168, Racó de l’art; pàgina 169, activitats 1 i 4; pàgina 171, activitat 2; pàgina 173, activitats 5 i 10. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 163, línia del temps; pàgina 166, activitat 2; pàgina 167, activitat 7; pàgina 169, activitats 1 i 4; pàgina 170, activitat 1; pàgina 171, activitats 1 i 2. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 166, activitats 1 i 4; pàgina 167, activitat 7; pàgina 170, activitat 1; pàgina 171, activitats 1 i 2.

49


Unitat 14. L’edat moderna Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer els fets més rellevants del regnat dels Reis Catòlics.

1.1. Anotar fets rellevants del regnat dels Reis Catòlics. 1.2. Completar un text referent a la unitat política i religiosa d’Espanya durant el regnat dels Reis Catòlics. 2.1. Descriure els principals avenços tècnics en navegació en alta mar, com l’astrolabi, la brúixola o la caravel·la.

2. Identificar els avenços tècnics que van facilitar la navegació en alta mar. 3. Anomenar els exploradors més rellevants del segle XVI i els seus descobriments. 4. Conéixer la figura de Carles I d’Espanya i els fets més destacables del seu regnat. 5. Conéixer el llegat territorial de Felip II.

6. Anomenar els monarques que van regnar a Espanya durant el segle XVII . 7. Saber els precedents que van motivar la Guerra de Successió, així com el seu desenllaç. 8. Conéixer el llegat artístic i científic que ens va deixar el Segle d’Or.

9. Identificar els fets més significatius de la dinastia dels Borbó a Espanya.

10. Conéixer quines van ser les reformes més destacables empreses per Carles III. 11. Conéixer qui van ser i què pretenien els novatores.

12. Saber com s’analitza un text històric.

3.1. Citar els principals exploradors del segle XVI i els descobriments que van dur a terme. 3.2. Buscar informació sobre la vida de Juan Sebastián Elcano i la primera volta al món. 4.1. Citar els fets més importants del regnat de Carles I. 4.2. Indicar les revoltes internes a què va haver de fer front Carles I. 5.1. Localitzar en un mapamundi totes les possessions espanyoles durant el regnat de Felip II. 5.2. Indicar quatre dels conflictes que va haver d’afrontar Felip II durant el seu regnat. 6.1. Anomenar els monarques que van regnar a Espanya durant el segle XVII . 7.1. Anomenar els candidats que es van enfrontar en la Guerra de Successió. 7.2. Comentar les causes, els fets i el desenllaç de la Guerra de Successió. 8.1. Relacionar les obres més destacades amb els artistes representatius del Segle d’Or. 8.2. Buscar informació sobre Galileo Galilei i les seues teories científiques. 9.1. Explicar el significat del terme monarquia absoluta. 9.2. Descriure en què van consistir els decrets de Nova Planta i anomenar el rei que els va promulgar. 9.3. Conéixer el nom dels Borbó del segle XVIII a Espanya i el seu ordre de regnat. 10.1. Elaborar un esquema amb les reformes dutes a terme durant el regnat de Carles III. 11.1. Descriure qui van ser els novatores i explicar quines eren les seues pretensions. 11.2. Anomenar dues figures del moviment dels novatores a València. 12.1. Respondre a diverses qüestions referides a l’anàlisi d’un text històric.

50


51


Valors transversals •

Curiositat per comprendre l’estil de vida i els costums en segles passats.

Mostra de sensibilitat per la conservació del llegat cultural dels avantpassats.

Curiositat per conéixer i descobrir fets rellevants de la història.

Temporalització recomanada Les tres primeres setmanes de maig.

Continguts Conceptuals • Els Reis Catòlics. •

Les grans exploracions: Cristòfor Colom, Vasco Núñez de Balboa, Fernão de Magalhãnes.

Carles I d’Espanya.

L’imperi de Felip II.

Les crisis polítiques, econòmiques i demogràfiques del segle XVII .

La Guerra de Successió.

El Segle d’Or: novel·la, teatre, pintura i escultura.

La dinastia dels Borbó.

Les reformes de Carles III.

La ciència en el segle XVIII : els novatores.

Procedimentals • Lectura de textos i comentari de làmines relacionats amb l’edat moderna. •

Anàlisi dels fets històrics rellevants de l’edat moderna a Espanya.

Recerca d’informació sobre la vida de personatges i redacció d’informes sobre la seua vida i obra.

Comentari de mapes històrics.

Localització en un mapamundi de les possessions espanyoles en el segle XVI .

Confecció d’una línia del temps amb els principals esdeveniments de la Guerra dels Trenta Anys.

Coneixement de diferents procediments d’investigació sobre història de l’art.

Utilització de diferents fonts, com les TIC, com a mitjà per a obtenir informació.

Realització de murals sobre l’obra pictòrica de pintors del Segle d’Or.

Recerca d’informació sobre Galileo Galilei i anotació de les seues teories científiques.

Elaboració de resums sobre la Il·lustració: teories, personatges, repercussions socials, etc.

Ordenació cronològica dels monarques espanyols durant l’edat moderna.

Realització d’esquemes que situen els fets principals del regnat de monarques com Carles III.

Anàlisi de textos històrics.

Compleció d’un mapa conceptual històric.

Realització d’un mapa de conceptes a partir d’una lectura.

Compleció d’un esquema sobre el segle XVI .

52


Obtenció d’informació per mitjà d’imatges.

53


Actitudinals • Valoració del llegat dels avantpassats com a part de la nostra cultura actual. •

Recerca d’informació en diferents tipus de fonts.

Realització de treballs amb bona presentació i pulcritud.

Sensibilització amb les desgràcies alienes.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 175, activitats 1, 4 i 6; pàgina 176, activitat 3; pàgina 178, activitat 4; pàgina 179, activitat 7; pàgina 180, activitats 1 i 3; pàgina 181, activitats 5 i 6; pàgina 182, activitat 3; pàgina 183, activitats 4, 5 i 6; pàgina 185, activitats 5, 7 i 8. 2. Competència matemàtica. Pàgina 184, lectura; tota la unitat, localització temporal dels fets històrics. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 176, activitat 3; pàgina 178, activitat 4; pàgina 179, activitats 6 i 7; pàgina 180, activitat 3. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 175, activitats 4 i 6; pàgina 178, activitat 4; pàgina 180, activitats 1, 2 i 3; pàgina 181, activitat 6; pàgina 185, activitats 4, 5, 7 i 8. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 175, lectura i La conversa; pàgina 179, activitats 6 i 7; pàgina 183, activitat 5. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 175, lectura i La conversa; pàgina 176, activitat 3; pàgina 177, activitat 6; pàgina 178, activitat 4; pàgina 179, activitats 6 i 7; pàgina 180, activitat 3; pàgina 182, activitat 3; pàgina 183, activitats 4, 5 i 6. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 176, activitats 1, 2 i 3; pàgina 178, activitat 4; pàgina 179, activitats 5, 6 i 7; pàgina 180, activitat 3; pàgina 182, activitat 3; pàgina 183, activitat 5.

54


Unitat 15. L’edat contemporània Programació OBJECTIUS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Conéixer la Guerra del Francés i les seues conseqüències.

1.1. Buscar en el diccionari termes relacionats amb el tema. 1.2. Explicar les causes de la Guerra del Francés. 1.3. Indicar qui van ser Napoleó Bonaparte, Josep I i Ferran VII.

2. Conéixer la Constitució de 1812 i els seus trets més importants.

2.1. Elaborar un esquema amb les mesures de la Constitució de 1812. 2.2. Identificar les diferències entre la Constitució de 1812 i la de 1978. 2.3. Relacionar diferents institucions amb el poder que els correspon.

3. Conéixer la monarquia absoluta de Ferran VII.

3.1. Saber en què consisteix la llei sàlica. 3.2. Explicar qui es van enfrontar i per què en les Guerres Carlines.

4. Distingir entre els objectius dels partits conservador i progressista durant l’època d’Isabel II.

4.1. Anotar el nom dels dos partits que es van alternar durant el regnat d’Isabel II. 4.2. Conéixer el nom dels dirigents més destacats del partit conservador i del progressista.

5. Conéixer com es van perdre les colònies espanyoles durant el regnat d’Alfons XIII.

5.1. Saber les causes i les conseqüències de la Guerra de Cuba. 5.2. Completar un text sobre la pèrdua de les colònies espanyoles.

6. Conéixer els avenços científics més importants en l’Europa del segle XIX .

6.1. Escriure el nom de sis invents que es van produir durant el segle XIX . 6.2. Identificar els avenços que es van produir en els camps de la medicina, la biologia i els transports.

7. Conéixer les transformacions econòmiques i socials més importants en l’Espanya del segle XIX .

7.1. Identificar les característiques de les classes socials de l’Espanya del segle XIX .

8. Distingir entre romanticisme i realisme en la pintura i la literatura del segle XIX .

8.1. Conéixer el nom dels dos corrents artístics més representatius del segle XIX i d’alguns dels seus representants.

9. Conéixer els èxits de la Segona República espanyola.

9.1. Citar les millores que va intentar aplicar el govern de la Segona República.

10. Saber l’origen i les conseqüències de la Guerra Civil espanyola. 11. Conéixer aspectes sobre la dictadura del general Franco. 12. Conéixer el procés de Transició a Espanya.

10.1. Relacionar el colp d’estat de Franco amb el començament de la Guerra Civil. 10.2. Anomenar dues conseqüències derivades de la Guerra Civil espanyola. 11.1. Explicar les diferències entre dictadura i democràcia. 11.2. Descriure el règim dictatorial del general Franco. 12.1. Comentar els fets més rellevants a Espanya després de Franco. 12.2. Buscar el text de la Constitució de 1978 i anotar-ne un dels articles. 12.3. Explicar què són les eleccions generals.

55


Valors transversals •

Reconeixement de la no-discriminació de les dones en les constitucions democràtiques.

Reconeixement dels valors democràtics de la nostra societat.

Solidaritat amb les persones afectades per les guerres.

Temporalització recomanada Última setmana de maig i primera quinzena de juny.

Continguts Conceptuals • La Guerra del Francés. •

La Constitució de Cadis (1812).

La monarquia absoluta de Ferran VII.

L’època d’Isabel II: conservadors i progressistes.

La pèrdua de les colònies. La Restauració. La dictadura de Primo de Rivera.

El progrés de la ciència a Europa.

Les transformacions econòmiques i els grups socials en el segle XIX .

Corrents artístics del segle XIX : romanticisme i realisme.

La literatura en el segle XIX .

La Segona República espanyola.

La Guerra Civil espanyola.

La dictadura del general Franco.

La Transició espanyola: de 1975 a l’actualitat.

Procedimentals • Definició de termes polítics. •

Localització geogràfica de topònims.

Interpretació d’imatges.

Anàlisi d’un quadre.

Confecció d’esquemes sobre esdeveniments històrics.

Elaboració d’una taula amb les diferències entre la Constitució de 1812 i la de 1978.

Realització d’un informe sobre la Guerra de Cuba.

Identificació de les característiques dels grups socials del segle XIX .

Ordenació cronològica de diferents monarques espanyols.

Obtenció d’informació sobre la Guerra Civil.

Reconeixement de les diferències entre dictadura i democràcia.

Recerca d’informació sobre la Constitució espanyola actual.

Creació d’un eix cronològic dels segles XIX i XX .

Compleció d’un mapa conceptual sobre les transformacions econòmiques del segle XIX .

56


Comentari històric d’un text sobre les escoles infantils en el segle XIX .

57


Actitudinals • Interés per conéixer el llegat dels avantpassats com a part de la nostra cultura actual. •

Valoració dels avenços científics, econòmics i culturals al llarg del període estudiat.

Reconeixement de la necessitat de normes o lleis per al bon funcionament de la vida en societat.

Valoració de la importància de les classes treballadores en el desenvolupament de la societat.

Valoració positiva de la democràcia com a forma de convivència.

Competències 1. Competència en comunicació lingüística. Pàgina 187, totes les activitats; pàgina 188, activitats 2, 3, 4 i 5; pàgina 189, activitats 6 i 9; pàgina 190, activitat 2; pàgina 193, totes les activitats; pàgina 195, activitat 3; pàgina 197, activitats 3, 6, 7, 9 i 11. 2. Competència matemàtica. Pàgina 192, activitat 1; pàgina 194; pàgina 196, Per a saber més. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Tota la unitat. 4. Tractament de la informació i competència digital. Pàgina 188, activitat 1; pàgina 189, activitat 9; pàgina 193, totes les activitats; pàgina 197, activitat 7. 5. Competència social i ciutadana. Pàgina 186, làmina; pàgina 188, activitats 4 i 5; pàgina 190, activitat 2; pàgina 192, activitats 4 i 5; pàgina 193, activitats 7 i 8. 6. Competència cultural i artística. Pàgina 187, La conversa; pàgina 190, activitat 1; pàgina 191, activitat 3; pàgina 194. 7. Competència per a aprendre a aprendre. Pàgina 188, activitats 1, 4 i 5; pàgina 189, activitat 9; pàgina 193, totes les activitats; pàgines 194 i 195. 8. Autonomia i iniciativa personal. Pàgina 188, activitat 3; pàgina 189, activitat 9; pàgina 193, activitat 8; pàgina 195, activitat 3; pàgina 197, activitats 7 i 11.

58

Programacion  

Programacion del curso