Plantilla Gimnàstic 2022-23

Assemblea de Socis 2022 del Club Gimnàstic

La sala de premsa del Nou Estadi Costa Daurada ha estat el lloc escollit per acollir l’Assemblea anual dels socis del Club grana. En aquesta edició, hi ha participat més de 20 socis, juntament amb els membres de la Junta.

El president del Club Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, i la vicepresidenta, Bito Fuster, han estat els encarregats de fer el balanç social i econòmic de l’última temporada. El balanç econòmic presentat de la temporada 2021–2022 ha estat positiu. L’exercici va tancar amb 4.016,25 € de superàvit, mentre que el volum de negoci va tenir uns ingressos de 1.023.087,58 € i unes despeses d’ 1.019.071,33 €.

Per a la present temporada, la 2022-2023, el pressupost establert ascendeix a un total de 2.503,57 €, el resultat en positiu previst al tancament de la temporada, amb uns ingressos de 954.395,13 € i unes despeses de 951.895,56 €.

El president Josep Maria Andreu ha volgut agrair un any més la tasca desenvolupada per la Junta Directiva, així com els col·laboradors, entrenadors, esportistes i socis que continuen esforçant-se amb treball i resultats en fer créixer a totes les seccions i, en definitiva, a tot el Club Gimnàstic de Tarragona.

Marc Montalvo, jugador del Nàstic “Ser jugador del Nàstic és un somni per a mi”

EL METRÒNOM

Nom complet Marc Montalvo Antequera

Data de naixement 9 - 4 - 2003

Lloc de naixement Riudoms (Tarragona) Marc Montalvo és l’exemple a seguir per part de tots els nois que formen part del Planter Grana, ja que va començar a jugar al Nàstic en edat benjamí, fins a assolir el seu primer equip. De fet, s’ha convertit en un jugador ben important pel míster Raül Agné i està mostrant un nivell sobre el verd més que notable. Parlem amb ell a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada.

Vas començar a jugar al futbol al CF Baix Camp. Amb quina edat vas fer-ho? Doncs vaig començar a jugar amb 5 anys. El CF Baix Camp és un equip de Riudoms, així que jugava amb els amics del meu poble. Tinc un record molt bonic d’aquells anys. incorporar al Nàstic en edat benjamí. Què va significar per a tu arribar al club grana? Arribar al Nàstic va suposar un pas molt important, en el futbolístic i en el personal. Sempre he estat un noi molt tímid, i al principi em va costar el fet de venir a Tarragona i jugar amb nois que no coneixia. Però amb el pas dels mesos em vaig sentint ben còmode i ho gaudia moltíssim, perquè el nivell dels meus companys era molt gran. Agraeixo molt als meus pares l’esforç que feien en portar-me des de Riudoms per entrenar i jugar els partits, i perquè van aconsellar-me venir al Nàstic.

Vas anar passant per totes les categories del Planter Grana, fins a assolir el Juvenil A, de Divisió d’honor. Allò ja començava a posar-se “seriós”, eh? Així és. Aquell any de Divisió d’ho-

nor fou molt bonic, perquè a banda que la categoria és molt competitiva, important i que jugues contra grans equips, a nosaltres ens va sortir una temporada espectacular. Va començar-la Dani Vidal d’entrenador, després va estar Jaume Garcia, i finalment, Felip Ortiz. Aquella campanya va ser la de l’aturada del campionat, pel tema COVID, i si no hagués estat per això, ens hauríem classificat per disputar la Copa del Rei, perquè vam acabar els primes del nostre grup.

La temporada passada vas jugar amb el CF Pobla, a 3a divisió. Vas notar molt el canvi, de competir amb nois de la teva edat durant l’època de futbol base, a fer-ho contra jugadors veterans, en alguns dels casos? Sí, es nota molt el canvi. I no només els jugadors rivals tenien més anys, també els companys de la Pobla, teníem diferents edats. A més, a 3a divisió ja jugues a camps on hi ha més públic que en partits de futbol base, i això t’ajuda a adquirir experiència.

Després de tots aquests anys al futbol base del Nàstic, donem per fet el teu gran sentiment envers l’entitat grana... I tant! Pensa que quan jo era petit, venia a veure els partits del Nàstic a l’estadi. Sempre he tingut un sentiment molt gran per aquest club i ara, amb més motiu si cal.

Aquest curs ja has debutat oficialment amb el primer equip. És tot com ho imaginaves de petit, o encara és millor? Encara és millor, sincerament. Quan era petit, em podia imaginar el que significava ser jugador del primer equip, però un cop que hi formes part d’ell, t’adones de la importància i responsabilitat d’aquest fet. Per altra banda, els companys m’han rebut molt bé des del primer dia i em sento molt còmode amb ells i els entrenaments són molt exigents, així que noto com vaig progressant contínuament, en el futbolístic. Ser jugador del Nàstic és un somni per a mi.

El cert és que el míster Raül Agné t’està atorgant molta confiança i protagonisme. T’esperaves que això fos així, tan aviat? La veritat és que no. Quan em van confirmar des del club que aquesta temporada passaria a formar part del primer equip vaig pensar que havia d’aprofitar les oportunitats que tingués. Però ni molt menys m’esperava aquesta continuïtat dins l’equip, i estic molt agraït al míster per aquesta confiança.

A Las Gaunas, en el partit contra la SD Logroñés, vas aconseguir el teu primer gol amb el Nàstic. En aquell moment, quin va ser el teu sentiment? Va ser una sensació meravellosa. Vaig sentir una gran felicitat, perquè a més la meva família estava a l’estadi. Jo no soc un jugador que aconsegueixi molts gols donada la meva demarcació, i fer-ho amb el primer equip del Nàstic em va fer sentir molt orgullós. A més, va servir per guanyar el partit, ja que vam quedar 1 a 2. (Montalvo va marcar el 0 a 1).

Veiem com cada vegada estàs jugant amb més convicció i personalitat. Podríem dir que ja estàs acoblat a aquesta categoria? Crec que m’he adaptat bastant bé a la categoria, però això m’ho ha facilitat la confiança del cos tècnic i dels meus companys, sense cap mena de dubte. El seu suport ha estat fonamental per a mi.

Com està vivint la teva família tot això? Segur que estan molt il·lusionats, oi? Ho estan vivint amb molta il·lusió, és clar, però també amb certa normalitat. Sempre venen al Nou Estadi Costa Daurada per veure els partits els meus pares, la meva germana, els meus tiets, els cosins...

Sabem que ets universitari. Quina carrera estàs estudiant? Estic estudiant Finances i Comptabilitat, a la URV. Estic cursant tercer de carrera.

Un cas extraordinari el d’aquest noi, ja que juga al futbol, s’expressa i es comporta com un autèntic veterà, tot i la seva joventut. Sense dubte, esperem molt d’ell, tant en el present com sobretot, en el futur. Un crack, el Monti!

Nacho González

DESCENDÈNCIA ESTIL·LES,

Joan Emili Estil·les i Sunsi Estil·les amb la bandera del Nàstic dissenyada per l’arquitecte Josep M. Jujol ubicada a la sala presidencial del Nou Estadi Costa Daurada.

Ens trobem amb dos dels besnets del primer president i un dels dotze fundadors del Club Gimnàstic, Joan Estil·les i Portal. La Sunsi i el Joan Emili ens expliquen emotivament les arrels de la seva família amb el club grana.

Sunsi Estil·les - Doncs els fundadors del Club Gimnàstic eren un grup d’amics als qui els agradava molt l’esport. La seva idea original era muntar un gimnàs per a ells. Quan feia un temps que es va posar en marxa aquest gimnàs, van contractar a un monitor i va començar a apuntar-se gent i pagaven les quotes com a socis, per gaudir d’aquest gimnàs. Cada soci tenia una clau, per tal d’entrar-hi quan volgués.

Joan Emili Estil·les - Recordo que el pare sempre ens deia que el nostre besavi fou el fundador del Nàstic i estava molt orgullós per aquest fet. Quan érem petits, veiem els partits que es jugaven al Camp de l’Avinguda Catalunya des de dalt de casa nostra, ja que vivíem al carrer Colom (actual carrer Rovira i Virgili). Evidentment, sempre hem sigut molt del Nàstic, tota la família.

S.E. - El nostre pare quan parlava del Nàstic s’emocionava molt i sempre portava els seus nets a veure els partits. Quan l’equip va aconseguir l’ascens a 1a divisió (2005-06) vaig escriure un article al Diari de Tarragona que es titulava “El meu avi va fundar el Nàstic”, com si ho digués el meu pare. Per a nosaltres és un orgull dir que som els besnets del fundador i primer president del Nàstic.

J.E.E. - El tema del nostre cognom és complicat. Sempre hem hagut d’explicar a tothom com s’ha d’escriure correctament, perquè en alguns documents surt com Estil. les, i en altres com Estilles.

S.E. - Tenim una cosina a França i va estudiar els orígens del nostre cognom i venen d’Irlanda i fonèticament es pronuncia ‘Estails’ i s’escrivia ‘Styles’. Però aquesta família irlandesa va instal·lar-se per la zona vinícola de La Secuita i el cognom es va acabar per catalanitzar.

J.E.E. - Durant tots aquests anys el nostre besavi ha rebut difrents reconeixements. Un d’ells es que un dels carrers del municipi de La Canonja porta el seu nom. Tota la família vam estar presents en l’acte de descoberta de la placa que porta el seu nom.

S.E. - Actualment, tant el meu marit com els meus quatre fills sempre van a jugar al pàdel o al tennis, a les instal·lacions del Nàstic. I molt sovint anem a dinar al Bar de l’Estadi, perquè ens trobem ben còmodes aquí, al club. El considerem casa nostra, gairebé.

... Joan Vizcaíno és l’unic jugador sorgtit del Nàstic que ha estat internacional absolut?

Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en 15 ocasions.

Foto cedida per Enric Pujol.

JOAN VIZCAÍNO MORCILLO Fou jugador del Nàstic del 1983 al 1986 (2a B) i la 2001-02 (2a A). Va disputar 97 partits oficials vestit de grana i va marcar 8 gols.

Amb Domingo Botella, exjugador del Nàstic

Domingo Botella fou un excel·lent defensa lliure, sorgit del Planter Grana i que va pertànyer al primer equip del 1986 al 1990. Es tractava d’un futbolista amb unes grans condicions tècniques i que va disputar més de 100 encontres oficials amb el Nàstic. Recordarem la seva etapa com a jugador en actiu, des de la terrassa del formidable restaurant-marisqueria l’Àncora del Serrallo.

Vas arribar al primer equip del Nàstic la temporada 1986-87. Com recordes aquells inicis teus? Doncs tot just havia finalitzat el servei militar i per a mi, assolir el primer equip era motiu d’una gran il·lusió. La campanya anterior vaig jugar-la amb el CD Tortosa, a 3a divisió (cedit pel club grana) i considero que em va anar molt bé, ja que va servir-me per adquirir experiència. Fernando Garcia-Ramos era l’entrenador del Nàstic aquell curs i sempre va confiar en mi. Són records inoblidables, per tot plegat.

En aquell Nàstic hi havia futbolistes importants i històrics de la nostra entitat com Santi Coch, Bañeras, Cunillera, Eloy o Parejo. Segur que compartir vestidor amb ells significava un gran repte per a tu, eh? Així és. Pensa que quan era juvenil o quan jugava amb l’amateur, ja entrenava amb ells i coneixia la seva gran qualitat. Els hi tenia molta admiració i respecte, perquè tal com deies, eren jugadors històrics del club i van ser la “columna vertebral” del Nàstic durant anys i anys.

Aquella temporada 1986-87, vau aconseguir l’ascens a 2a B, amb Fernando García-Ramos de míster i després d’un curs a 3a divisió. Però aquell ascens era gairebé “obligat” per a vosaltres, oi? Està clar, el Nàstic no es podia permetre estar més d’un any a 3a divisió i sortosament, vam aconseguir aquell ascens a 2a B. La veritat és que teníem un gran equip i existia una bona combinació de veterania i joventut, entre els components d’aquell vestidor.

Aquella plantilla tenia una particularitat, ja que pràcticament tots els jugadors, éreu del nostre territori. Segur que el nivell d’implicació de tots vosaltres envers la samarreta grana, seria màxim... Doncs si, gairebé tots els jugadors érem d’aquí, tret d’Ugalde i Imaz. A banda dels que ja hem mencionat abans, en aquell equip també estaven els Enric i Ramón Coch, F.J. Ramis, Garriga, Antonio Domínguez... i ens vam incorporar altres com

Parés, Fàbregas, Cano, Vadell o jo mateix. És obvi que aquell vestidor sentia els colors d’una manera espectacular i el nivell d’involucració per part de tots, fou màxim.

Vas tenir l’honor de pertànyer a la plantilla del Nàstic, durant els actes de celebració, pel Centenari del Club. Com ho vas viure? Recordo especialment el partit contra el FC Barcelona, que va venir amb cracks de talla mundial com ara Bernd Schuster o Steve Archibald. El Nou Estadi estava ple de gom a gom i es vivia un ambient impressionant. Gaudir d’un moment històric per l’entitat, com fou aquell és quelcom que no oblidaré mai, com podràs imaginar.

Formaries part de la primera plantilla grana del 1986 al 1990, per tant, vas estar a les ordres de diversos entrenadors, com Fernando Garcia-Ramos, Paco Parreño, Iñaki Espizúa o Antonio Jaurrieta (DEP). Amb quins vas tenir un millor feeling, en el futbolístic? Home, et destacaria a Fernando Garcia-Ramos, perquè em va fer debutar amb el primer equip i això, ja no s’oblida mai. Però també a Paco Parreño, ja que va apostar per mi i em va atorgar tota la seva confiança. Tinc un bon record dels dos, la veritat.

I quins companys de la teva etapa grana em destacaries, per la seva qualitat sobre el terreny de joc? És complicat això, perquè vaig tenir la sort de jugar amb grans futbolistes, al Nàstic. Et donaré noms com Joan Vizcaíno, que va ser company meu des de l’amateur i ja sabem la carrera esportiva que va tenir, en el seu cas sobren les paraules. També Xavi Escaich, qui després d’un gran any al Nàstic, va fitxar pel RCD Espanyol o Luís Miguel Ramis, que va debutar amb nosaltres la temporada 1988-89 i després va signar pel R. Madrid. Per altra banda, un jugador que tenia una classe excepcional, fou l’Ismael Bañeras i crec que podria haver jugat perfectament a 1a divisió. També recordo als Palanca, Eloy, Cunillera, Santi Coch, Parés...

Amb el conjunt grana vas disputar 102 encontres oficials i vas marcar 2 gols. Segur que estaràs ben orgullós de pertànyer al ‘Club dels 100’ (en referència al nombre de partits jugats). Així és, per a mi, el fet d’haver jugat més de 100 partits oficials amb el Nàstic, significa un orgull immens. Això ja no “m’ho treu” ningú. (riu).

Vas ser un lliure de gran qualitat, elegant en el seu joc, que sortia amb la pilota jugada des de la defensa i que ho feia amb criteri. En definitiva, un futbolista amb molta classe. Bé, és que jo en el juvenil del Nàstic jugava al mig del camp. Van ser José Luís Guerra i Àngel Garcia, els que van ubicar-me a l’eix de la defensa, com a lliure. Per a mi, jugar en aquella demarcació era fantàstic, em sentia ben còmode per desenvolupar el meu futbol. De fet, ja sempre vaig jugar en aquesta posició. Durant aquells anys al Nàstic, vaig formar el centre de la defensa en diferents moments, amb Eloy, Cunillera i Paulino.

Quin és el record més bonic que et queda, de la teva època com a jugador del conjunt grana? Doncs el dia del meu debut oficial, la temporada 1986-87. Per a un noi que arriba des del planter, assolir el primer equip és com un somni i el màxim objectiu que pot tenir. A més, tal com parlàvem abans, aquella campanya va finalitzar amb ascens, per tant, fou motiu d’una doble alegria.

I el teu sentiment envers el Gimnàstic de Tarragona? Evidentment, tinc un sentiment d’afecte i agraïment molt gran pel Nàstic, després de tots els anys que hi vaig formar part i per tot el que vaig viure al seu planter i posteriorment, al primer equip.

Sempre és un goig recordar aquells nostàlgics anys en color grana i les vivències dels exfutbolistes que han fet història al Nàstic, com és el cas del Domingo Botella. En acabar la xerrada, ja vam delectar-nos amb el deliciós suquet de peix que van oferir-nos a l’Àncora. Per cert, una opció gastronòmica ben recomanable per aquestes festes nadalenques! Ho gaudireu!

Nacho González