Jugador històric: Lluís Barceló

LLUÍS BARCELÓ GINESTA (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol.

VA ACONSEGUIR UN ASCENS A 1a DIVISIÓ AMB EL NÀSTIC (1946-47)

EL XUT

Marçà (Tarragona) - 1 de juny de 1917 Extrem dret - 117 partits amb el Nàstic i 60 gols. Del 1943 al 1947.

Amb Raül Agné, entrenador del Gimnàstic de Tarragona

“Vull ajudar a retornar el Nàstic on es mereix”

Ens citem amb l’entrenador del Nàstic Raül Agné a l’excel·lent restaurant Ca l’Eulàlia, per tal de repassar diversos aspectes d’actualitat referents a l’equip que dirigeix. El notem motivat i il·lusionat amb el que està per arribar i el veiem “fort”. Com podrem comprovar en aquesta entrevista, té entre cella i cella l’ascens a 2a A i ens confessa que es “deixarà la vida” perquè això passi en finalitzar aquest campionat. Amb tots vosaltres, el míster...

Bé míster, aquesta és la teva segona temporada al Nàstic i notem en les teves actituds i paraules, el teu gran nivell d’implicació envers l’entitat. Podríem dir que estàs absolutament feliç a Tarragona, i, per tant, al club grana? Doncs si, la veritat em sento molt identificat amb el club i les seves persones, i també amb la ciutat. De vegades vas a llocs i no saps el perquè, però no “encaixes”. Jo em sento còmode amb la societat tarragonina i crec que estic en el millor club on podria estar. Tinc un gran sentiment de pertinença i m’esforçaré el màxim per ajudar que el Nàstic torni on es mereix. Aquesta és una institució addictiva, en el bon sentit de la paraula.

Has estat l’entrenador de clubs importants i històrics com el Girona FC, R. Huelva, Cádiz CF, Córdoba CF, CD Tenerife o R. Zaragoza, vol dir que les has “vist de tots els colors”, durant aquests anys. Però encara hi ha algun aspecte del futbol i el seu entorn que et sorprengui? Sempre hi ha coses o persones del futbol que et sorprenen, però això passa en qualsevol vessant de la vida. Tot i així, he tingut la sort d’entrenar a equips rellevants i en moments delicats, i això m’ha ensenyat a relativitzar-ho tot plegat.

Ja portem un tram considerable del campionat com per fer una anàlisi. Quina nota li posaries al teu equip, fins al dia d’avui? Les notes m’agrada posar-les al final del curs, que és quan toca. És cert que no vam començar el campionat com tots volíem, però a poc a poc hem anat millorant i ens hem “ubicat” a la zona noble de la classificació. Soc de l’opinió que encara tenim molts detalls a millorar com a equip, i estic convençut que així ho farem.

El Nàstic va tenir un inici de lliga dubitatiu, en part influenciat per les nombroses baixes que va patir durant la pretemporada. Però ara, ja es mostra competitiu, compacte i fiable, eh? Si, estem més compactes ara, però està clar que alguna cosa no vam fer bé durant la pretemporada, perquè vam “sortir” d’ella molt perjudicats. Com dius, vam patir una sèrie de lesions i alguns jugadors que van incorporar-se tard, no ho van fer en les millors condicions físiques. Malgrat això, hem aconseguit capgirar la situació i estic segur que encara “creixerem” més, com a equip.

Amb quins 3 o 4 adjectius, definiries a la teva plantilla? En el vessant futbolístic o en l’humà. Senzilla, treballadora, humil i innocent. Penso que hem de ser més ambiciosos, en determinats moments. Per aquesta campanya vam apostar per incorporar a jugadors joves i això té una part bona, i altre que no ho és tant. Ens falta tenir una mica més de veterania, ser més “murris” i jugar al que ens interessi, en cada moment.

El que ha resultat obvi és la unió existent entre futbolistes i cos tècnic, eh? En els moments més complicats això s’ha pogut comprovar, perquè heu anat tots a una. Jo crec molt en generar climes òptims de treball. La gent, quan va a la feina, ho ha de fer a gust i amb un objectiu clar. I aquest objectiu del club ja el coneixem els futbolistes i el cos tècnic. El Nàstic ha d’estar a dalt i hem d’anar tots a una, com deies. Estic agraït als jugadors, perquè en els moments més delicats van recolzar-me, i han demostrat tenir una gran qualitat humana.

Consideres que encara hi ha diversos futbolistes que no han assolit el seu millor rendiment individual? Sí, està clar. Però el futbol no és fàcil, eh? Primer va la idea, després has d’encaixar els jugadors i finalment, ja arriba el rendiment. Quan el nivell individual dels futbolistes augmenta, provoca que el rendiment grupal també ho faci. I no tinc cap mena de dubte que en el nostre cas, així passarà.

Està “sobre la taula” la possibilitat de realitzar fitxatges durant aquest mercat hivernal? No ho hem parlat encara, però és obvi que el mercat d’hivern ja el “tenim” aquí. Jo sempre dic el mateix, si tens la possibilitat de millorar la plantilla i el mercat ofereix alternatives i oportunitats, les has de valorar. Però evidentment, això no depèn exclusivament de mi, perquè aquí hi ha una parcel·la econòmica que ha de donar el vistiplau. També penso que si ens sorgeix alguna bona opció, el club estarà a “l’alçada”.

Aquest curs has fet debutar a dos nois sorgits del Planter Grana, com són Marc Montalvo i Marc Álvarez. Creus que tenim projecte

de jugadors importants, en ambdós casos? Doncs jo sempre he cregut molt en el planter. El cas del ‘Monti’, per exemple, ja es tracta d’un procés que ve de l’any passat, ja que gairebé sempre entrenava amb nosaltres. En el del Marc Álvarez, ja el teníem ben present, però és cert que es va guanyar pertànyer a la primera plantilla, durant la pretemporada. Apostar pels nois joves no és senzill, eh? Si la cosa surt bé, tot és molt bonic, en cas contrari, el “peatge” el paga l’entrenador i jo estic disposat a pagar-lo. Durant la meva carrera he fet debutar a molts nois joves, que ara juguen a 1a o 2a A i quan em veuen, m’ho agraeixen, i la veritat, és una sensació ben satisfactòria per a mi.

El cos tècnic del Nàstic està format per Dani Vidal com a segon entrenador, Joan Torné com a preparador físic, Manolo Oliva, entrenador de porters i encapçalat per tu mateix. És un dels cossos tècnics més professionals amb què has treballat i alhora, amb els que has tingut una millor relació, en el personal? Jo, durant la meva carrera com a entrenador només havia treballat amb tres persones, fins que vaig signar pel Nàstic. Quan vaig arribar aquí ho vaig fer sol, perquè opino que canviar és positiu i perquè els joves t’aporten il·lusió, empenta i ganes. Els tres tenen uns coneixements extraordinaris, i estic segur que faran “carrera” com a tècnics. Però el que no m’esperava era trobar a tres persones com ells, ja que són magnífics en el vessant humà. Tenim un feeling especial i signifiquen una de les sorpreses més grates que he tingut com a entrenador, durant tots aquests anys.

I noteu molta pressió entre el cos tècnic, per “l’obligació” que té el Nàstic per aconseguir l’ascens? O és una pressió relativa? Doncs benvinguda sigui, aquesta pressió. Però del que es tracta és de relativitzar-la i intentar que no es converteixi en quelcom negatiu, per a nosaltres. Entenem quin és l’objectiu del club i sabem perquè estem aquí. La meva opinió és que el Nàstic ha d’estar sempre a LaLiga, és el que li pertoca. I aquesta pressió és necessària, perquè t’obliga a estar atent i no et permet relaxacions.

Recentment, ha finalitzat el Mundial de Qatar i hem pogut comprovar com hi ha hagut molts resultats sorprenents i que tot estava ben igualat. Tendeix el futbol en general a això, oi? Sí, el futbol s’ha igualat moltíssim en totes les categories. Fa uns anys, potser hi havia millors futbolistes, però ara hi ha millors equips. Avui els jugadors estan més ben entrenats, físicament són atletes i la tecnologia existent ajuda a aquesta millora continua. Ara, qualsevol equip li pot guanyar al seu rival i la tendència és aquesta, però també és bonic, perquè li aporta incertesa als partits.

I parlant d’això, anem a parar a la 1a Federación, la categoria que ens ocupa i preocupa. Aquí sí que els petits detalls decideixen d’una forma evident, oi? Mira, aquesta continua sent la tercera categoria del futbol espanyol, però no té res a veure amb l’antiga 2a B. Només cal veure que tot s’ha “seleccionat” molt, ja que ara hi formen part de la 1a Federación 40 equips (20 al Grup I i 20 al Grup II) i a 2a B n’hi havia 80. Aquest fet ha provocat que tot s’iguali molt i que adquireixin molta importància els petits detalls, tal com deies.

Has notat molta diferència entre el Grup del sud, en el qual jugava el Nàstic la temporada passada, envers el Grup del nord de l’actual campanya? Pel que fa a la qualitat dels equips o pels estils de joc... Sí, es nota el canvi. El de l’any anterior era un grup on hi havia conjunts de molta qualitat, però d’un ritme físic normal. En el grup d’aquesta temporada, ja veiem com aquest ritme físic ha augmentat considerablement i qualsevol equip et posa en problemes centrant pilotes a l’àrea i duent a terme un estil de joc més directe i de segones jugades.

Abans et demanava que definiries a la teva plantilla amb 3 o 4 adjectius. Fes ara el mateix, però amb l’afició grana. Passional, entregada i amb coneixements futbolístics. Però sobretot són molt del seu equip, s’estimen els seus colors i jo amb això, m’identifico. L’afició del Nàstic sempre està i tenen un sentiment de pertinença extraordinari.

Quantes vegades has visualitzat l’ascens del Nàstic a 2a A, míster? Sobretot, després de la injustícia de l’any passat, en la final del playoff... Segur que tens una “espina clavada”, eh? Així és, tinc aquesta “espina clavada”, clar que sí. Si no fos per aquell fatídic partit a Vigo, jo potser no estaria aquí. Però sento un gran compromís amb el president i el club, i tant de bo, en finalitzar aquest campionat, puguem gaudir tots els nastiquers a la plaça de la Font, celebrant l’ascens. Pagaria per viure aquest moment i desitjo de tot cor que passi i crec que aquest any, serà el bo. Em “deixaré la vida” perquè succeeixi.

Raül Agné dixit. Sense cap mena de dubte, un professional absolutament involucrat en la ‘causa nastiquera’ i amb un sentiment de pertinença envers el nostre club, ben evident. Només li podem desitjar tota la sort del món i que es faci realitat aquest objectiu de pujar al balcó de l’Ajuntament, tal com finalitzi aquest curs. Posteriorment, ja vam gaudir amb la magnífica cuina de Ca l’Eulàlia, restaurant que us suggerim ben efusivament i que aprofita per desitjar-vos unes Bones Festes!”.

ENTREVISTA “L’afició del Nàstic té un gran sentiment de pertinença”

Raül Agné Montull 24 de maig de 1970 Mequinensa (Saragossa)