Jugador històric: Andreu Català

ANDREU CATALÀ BALLBONA (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

VA JUGAR AMB EL NÀSTIC A 3a, 2a I 1a DIVISIÓ

L’ELEGÀNCIA

Argentona (Barcelona) - 13 de juliol de 1922 Central. 324 partits amb el Nàstic - 5 gols (del 1942 al 1954)

Amb Oscar Lara, encarregat de material del Gimnàstic de Tarragona

“El vestidor del Nàstic està format per persones extraordinàries”

Oscar Lara és un barceloní que va “aterrar” a Tarragona, ara fa uns anys, per motius professionals. El seu primer contacte amb el Nàstic fou com a voluntari del club, i des de fa dos anys i mig és l’encarregat de material del nostre equip. Parlem amb ell a la terrassa del formidable restaurant Solric per tal que el conegueu millor.

Quan i com comença la teva relació amb el Nàstic? Bé, jo vivia a Sabadell, i per motius de feina vaig venir a Tarragona. Al poc temps d’estar aquí, vaig presentar-me a les oficines del club per tal de col·laborar com a voluntari, ja que em va semblar una oportunitat per integrar-me a la ciutat i conèixer persones.

Tot aficionat a un equip, sempre té a aquells 4 o 5 futbolistes favorits. Quins eren els teus, d’aquells temps? Doncs a mi m’agradaven molt Manolo Reina, Sergio Tejera i Achille Emaná. Anys més tard, altre que em va cridar molt l’atenció, fou Salva Ferrer. I una casualitat de la vida és que la mare del Gerard i Pol Valentín va anar al col·legi amb mi i el seu pare (Albert Valentín) va jugar amb el meu germà al futbol, per tant, també tinc certa predilecció per aquests dos germans.

Fa uns anys, vas formar part del Voluntariat Grana, com comentaves. Quants anys hi vas estar? D’això farà set o vuit anys. També vaig estar col·laborant amb els Jocs del Mediterrani, però com que es van ajornar un any i jo ja tenia certa experiència en aquest món dels anys que ho feia al Nàstic, vaig estar com a responsable d’una secció del voluntariats dels Jocs. Tornant al club,

quan vaig iniciar-me com a voluntari, encara no tenia la nomenclatura oficial de Voluntariat Grana.

Quina tasca més lloable i bonica la que duu a terme el Voluntariat Grana, eh? Són dignes d’admiració, aquestes persones que col·laboren amb l’entitat, per amor a uns colors! Si, has de tenir en compte que la gent que hi forma part és perquè tenen aquella voluntat de servei i ajuda. De fet, diversos companys meus del Voluntariat Grana, recordo que també col·laboraven en altres associacions. Considero que és quelcom que et fa “créixer” com a persona, i en el cas dels voluntaris del club, és una qüestió d’amor a uns colors, tal com deies.

Des de fa dues temporades i mitja, ets l’encarregat de material del primer equip del Nàstic. Quines són les teves tasques diàries? Doncs la meva funció és que al cos tècnic i als jugadors, no els hi falti de res, a nivell de material i equipacions. Per realitzar una feina com aquesta, també és necessari tenir aquella voluntat de servei que comentàvem abans, eh? Tots els utillers de la 1a RFEF Grup 2, tenim un grup de whatsapp i estem en permanent contacte, per si ens fa falta alguna cosa en concret i mantenim una relació ben afectuosa.

I els dies de partit? Doncs m’encarrego que tots els membres de l’equip, tinguin la seva equipació personalitzada. Quan juguem com a visitants, ja té més complicacions, perquè has de ser previsor i pensar que potser plourà o farà fred, llavors has d’agafar roba d’abrigar, per si això passa, a banda de les equipacions habituals. Pensa que en un desplaçament, podem arribar a agafar 8 baüls metàl·lics i 3 o 4 bosses grans, per tant, uns 200 quilos aproximadament, en material.

Sempre s’ha dit que els futbolistes en termes generals, són molt supersticiosos. Hi ha algun jugador del Nàstic que ho sigui especialment? Més que supersticiosos, jo diria que tenen rutines. De vegades, es pot donar el cas que necessiten un mitjó en concret, per exemple, perquè se senten més còmodes amb aquell. Però aquests petits detalls, sempre tenen una explicació, mai succeïxen per manies sense sentit.

Evidentment, convius amb els futbolistes de forma diària. Com definiries al vestidor, en el vessant humà? Home, una de les meves facetes en la vida professional anterior, fou la de treballar sempre en equip. En un vestidor, com en altres feines, hi ha diferents caràcters i personalitats, però totes elles formen un engranatge. I et puc dir que són nois molt amables i cordials i que m’ajuden en el que poden, quan veuen que ho necessito.

I com els veus, a nivell mental, de cara a la recta final del campionat, on es decidirà tot plegat? Els veus confiats amb les possibilitats i il·lusionats amb el que està per arribar? Si, com et comentava, aquest vestidor està format per persones extraordinàries i entre ells s’ajuden, quan les coses no han sortit del tot bé. I quan s’ha aconseguit la victòria, els veus feliços i gaudeixen molt d’aquell èxit. Jo els veig molt motivats i esperem que tot surti bé, d’aquí al final del campionat.

Tothom dins el club, jugadors, empleats, etc., parla de tu amb molt d’afecte. Interpreto que estàs ben còmode al Nàstic i que la teva intenció és la de continuar a l’entitat per molts anys, oi? La veritat és que sí. Jo tinc la peculiaritat que formava part del Voluntariat Grana i ja coneixia l’engranatge del club. Tinc molt bona relació amb el president, Josep Maria Andreu des de fa anys. També m’agradaria posar en valor a tots els empleats del club, que fan una feina espectacular. Em sento molt còmode al Nàstic, sincerament.

Doncs ens alegrem que així sigui, Oscar. He de dir que tothom que el coneix, parla d’ell amb devoció i això és perquè només necessites creuar “tres paraules”, per notar que es tracta d’una persona excel·lent. Tal com vam finalitzar la xerrada, ja vam passar a l’interior del Solric, per dinar meravellosament, com sempre succeïx aquí.

Nacho González

ENTREVISTA

“Em sento molt còmode al club”

Oscar Lara Herrera 10 de juny de 1965 Barcelona