Anècdota grana

Marco Antonio Ortega - Jugador del Nàstic del 2003 al 2007

Marco amb la samarreta de l’ascens a 1a divisió (2005-06). Marco en l’actualitat.

La meva història amb el Nàstic va començar el dia 30 de desembre del 2003, quan es va tancar el meu traspàs del Ciudad de Murcia al Gimnàstic de Tarragona. Aquest fitxatge es va realitzar en contra de la meva voluntat. De fet, al dia següent van comunicar-me que havia de marxar a Tarragona per signar amb el meu nou club. I perquè fou contra la meva voluntat? Doncs perquè aquella temporada significava el meu debut a 2a A, després d’haver aconseguit l’ascens la campanya anterior, i perquè després de no comptar per l’entrenador en el primer terç de la temporada, ja estava sent titular en el tram de campionat en què es va concretar el meu traspàs.

El viatge que vaig fer per l’Autovia del Mediterrani, fou el més llarg de la meva vida, perquè vaig circular a la velocitat d’un tractor, desitjant rebre una trucada que em comuniqués el meu retorn cap a Múrcia. La meva primera nit a Tarragona va ser la de Cap d’Any, i la recordo com la més trista de la meva vida. Però el destí m’estava portant cap a un futur que mai podria haver imaginat. Estava de camí cap a la ciutat on he estat més feliç en la meva vida i de signar pel Club que em va “omplir” d’èxits esportius i els que més sento en el meu cor. Curiositats del destí, però aquella experiència viscuda amb el meu traspàs va atorgar-me la maduresa per afrontar la mateixa situació, la de no començar jugant amb el Nàstic al principi i després ser titular indiscutible les temporades que vaig vestir de grana.

Casualitats del destí, em va permetre gaudir d’una gran afició, propera i afectuosa, que sempre ens van tractar a mi i a la meva família de la millor manera possible. I gràcies a les casualitats del destí, i a aquella trucada per tornar a Múrcia i que mai es va produir, vaig fer història amb el Nàstic i vaig gaudir del somni que tenia des de petit: pujar i jugar a 1a divisió. A banda de conèixer una ciutat que em va enamorar i una afició que va “marcar-me” amb el seu sentiment, per a sempre més.

És per això que, des que vaig viure aquella inoblidable experiència, sempre soc positiu i visc il·lusionat amb el que em pot oferir el destí, tot desitjant que algun dia torni a creuar els nostres camins. Gràcies Nàstic i gràcies Tarragona.

Visca el Nàstic!

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2006-07, en la qual el conjunt grana jugava a 1a divisió. A dalt: Chabaud, César Navas, Generelo, Matellán, Rubén Pérez. A baix: Portillo, Irurzun, MARCO, David Cuéllar, Morales i ‘Pampa’ Calvo.

En un Nàstic - Barça de 1a divisió (2006-07) realitzant el sorteig de camp amb Carles Puyol. Amb el seu ex company del Nàstic, Carlos Merino.