Anècdota grana

Notícies

Ismael ‘Irurzun’ - Jugador del Nàstic del 2005 al 2007

Foto de la temporada 2005-06. Amb la revista Força Nàstic.

L’anècdota va succeir el dia de les celebracions per l’ascens a 1a divisió assolit a Jerez 24 hores abans (temporada 2005-06). L’equip venia de la rua molt emocionat per la rebuda tan espectacular que ens va retre l’afició i tota Tarragona.

A l’autobús ja ho havíem donat tot, alguns més efusivament que altres (sobretot, els més joves), però encara ens faltava pujar al balcó de l’Ajuntament per dirigir-nos als nastiquers que hi havia a la plaça de la Font. Aquell era un paisatge impressionant, ja que estava plena de gom a gom i la sensació era increïble. De sobte, el capità Antoni Pinilla va “trencar el gel” i fou el primer a dirigir-se a tothom i com sempre, va parlar molt bé. Després, tots els jugadors van anar agafant el micro i feien diferents càntics que l’afició responia entusiasmada i la idea òbviament, era no repetir-se.

Ja només quedàvem per parlar Miguel Pérez, Egoitz Jaio i jo. Miguel, que era un fenòmen d’speaker va resoldre la situació sobradament. Jo, com vaig poder, també vaig “sortir del pas”, sense extendre’m massa. I finalment agafa el micro Jaio i comença amb una cançó típica de les festes dels pobles del nord, que només ell dominava.

Al principi, cap aficionat el seguia, convertint-se en una situació una mica violenta, però al final es va “créixer” i va aconseguir que els nastiquers i tota la plantilla l’acompanyessin amb la cançó i es va guanyar l’ovació i les bromes de tots els que estàvem en aquell balcó. Gran, Egoitz Jaio!

Per altra banda, voldria agrair a tota l’afició del Nàstic que va viure amb nosaltres un any increïble i inoblidable per a tots.

M’agradaria demanar-los que continuïn donant suport a l’equip i essent el seu alè. Ara més que mai és quan heu d’acompanyar als jugadors, perquè amb la vostra ajuda torni ben aviat a la categoria que es mereix! Una forta abraçada per a tothom i... Força Nàstic!!!