Jugador històric: Domènec Balmanya

DOMÈNEC BALMANYA PARERA (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

VA JUGAR AMB EL NÀSTIC A 2a i 1a DIVISIÓ. FOU SELECCIONADOR NACIONAL

EL PROFESSOR

Girona - 2 d’agost de 1914 Migcampista - 89 partits amb el Nàstic - 11 gols (del 1944 al 1950)

Amb Dani Vidal, segon entrenador del Gimnàstic de Tarragona

“Entre tots, tirarem el nostre equip endavant, segur”

Dani Vidal és el segon entrenador del Nàstic des de l’inici del curs 2021-22 i un altre dels exemples perfectes del que significa l’ADN grana. Per entendre aquesta afirmació, només cal explicar una dada espectacular: porta 20 anys pertanyent al nostre club, entre jugador i entrenador del futbol base i ara, com a membre del cos tècnic del primer equip. Per tant, dues dècades d’alegries i esforços, de feina i dedicació i d’amor i agraïment a l’entitat del seu cor. Parlem amb ell a la terrassa de l’excel·lent restaurant SolRic.

Bé Dani, des de Força Nàstic volem donar-te l’enhorabona per haver assolit el primer equip del Nàstic, com a segon entrenador. Qui va donar-te la notícia? Doncs moltes gràcies. Al final de la temporada anterior estàvem planificant la plantilla del C. F. Pobla de cara a aquesta campanya, però des de la direcció esportiva ens van dir que Raül Agné seria el nou entrenador del Nàstic i que li havien comentat al míster que volien formar un cos tècnic amb gent de la casa i que ell no tenia cap mena de problema, en aquest sentit. Van ser Lluís Fàbregas i Sergi Parés els que em van confirmar que passava a ser el segon entrenador del primer equip, en una reunió a les oficines del club.

I quin va ser el teu sentiment inicial? Alegria, sorpresa, responsabilitat... És complicat dir-te només una paraula per definir el que vaig sentir. Podríem dir que sorpresa, però

tampoc tanta, ja que quan treballes en aquest món i hi dediques tantes hores i esforços, el teu objectiu és assolir fites com aquesta. A més, des del club sempre m’han mostrat i transmès la seva confiança i satisfacció envers la meva feina. Quan era l’entrenador del C. F. Pobla, ja em veia més a prop del meu somni de pertànyer al cos tècnic del primer equip.

Recordes quina va ser la primera persona a qui li vas donar la bona nova, quan ja era oficial? Sí, i tant. Primer vaig trucar a la meva dona, la Conxi, que és el pilar fonamental de la meva vida i que sempre està a “l’ombra” i amb ella celebro quan les coses van bé, i quan no van tant bé és la que s’encarrega de donar-me ànims i suport. I com no, als meus pares, que són els meus “herois” particulars, ja que van tirar endavant a la nostra família, quan eren molt joves i fent uns esforços impressionants. Tots ells se n’alegren molt dels meus èxits professionals i estic molt content i agraït de tenir-los al meu costat, com no.

Estàs treballant braç a braç amb Raül Agné, un entrenador ben experimentat. Interpreto que per a tu està sent com una mena de Màster, oi? Sí, està clar. Raül és un entrenador amb un gran currículum i molt experimentat i ens està tractant molt bé als membres del cos tècnic, tant en el vessant professional com en l’humà. A més, ha arribat al Nàstic amb una mentalitat molt “oberta” i aquest aspecte, de vegades, costa molt de veure en el món del futbol. Sempre m’ha agradat fixar-me molt en aquelles persones de les que puc aprendre, i en aquest cas, encara amb més motiu.

Per altra banda, veiem com el míster delega molt en tu. Segur que això és motiu d’un gran orgull personal, eh? Així és, la veritat que significa un gran orgull, perquè noto que té la confiança necessària en mi. Al principi vam tenir moltes hores de conversa, perquè jo necessitava conèixer-lo com a entrenador i saber quina era la seva idea i filosofia futbolística. Des de l’inici de la pretemporada va delegar en mi diverses tasques tècniques i cada vegada em va oferint més confiança, si cal. Per a mi és un autèntic plaer veure com l’ajudo i que li trec feina del damunt, ja sigui a l’hora de preparar les sessions, en els anàlisis dels rivals, etc.

I quin és el millor consell que t’ha donat fins ara Raül Agné? En el vessant professional, eh? Doncs ja he rebut d’ell molts i bons consells, ja sigui sobre aspectes tàctics, psicològics o de direcció del grup. Sincerament, no et puc dir només un, però sempre m’insisteix en que en aquest món del futbol s’ha de treballar moltíssim i que segur, en un futur tindré la meva oportunitat.

Parlant de l’equip, tenim la sensació que en les primeres parts dels encontres, el joc o el resultat no està sent tan bo com en les segones. Perquè creus que passa això? En el futbol juguen onze contra onze, tothom es respecta molt i ja no existeixen els partits senzills. Els equips estudien al màxim al rival i la sensació és que les primeres parts, sempre són més “tancades” i que passen menys coses. Però això no li passa sol al nostre equip, eh? Per estadística, la gran majoria dels gols arriben en les segones parts, perquè a més, es generen més espais.

Consideres que els resultats com a visitants es poden convertir en una obsessió pels futbolistes, gairebé? Bé, és cert que nosaltres els hi insistim en aquest tema, però tampoc és bo fer-ho en excés, ja que el futbolista es pot “bloquejar”. Hem tingut partits a domicili, com el del Sevilla At. o el Castelló, els

quals podríem haver guanyat perfectament i de fet, hauria estat el més just. O fins i tot, recordo el dia del R. Madrid Castilla, aquell era partit per empatar, i amb aquests punts a la “butxaca” veuríem tot plegat d’una altra manera. Tot i així, hem de treballar més si cal, per tal d’aconseguir victòries com a visitants i estic convençut que ho farem ben aviat.

En l’entorn grana, ara es parla de dinàmica negativa de l’equip. Creus en elles? Jo hi crec, absolutament i quan tens una positiva has d’intentar allargar-la el màxim possible. En el cas de la negativa, tots els equips la passen durant un campionat i nosaltres és obvi que l’estem patint ara i el que hem d’intentar és que sigui el més curta possible, evidentment.

Tens la sensació que a aquest Nàstic potser li falta un jugador diferencial? Aquell tipus de futbolista que vol la pilota i que genera accions de perill al rival, amb accions individuals. Home, totes les plantilles són susceptibles de ser millorades. Estem treballant per veure de quina forma podem millorar la nostra i esperant a veure quines oportunitats de mercat sorgeixin. Des del cos tècnic hem donat la nostra opinió de com millorar l’equip i en això està treballant la direcció esportiva i la direcció del club, perquè no oblidem que aquí hi ha dos vessants que intervenen, el futbolístic i l’econòmic.

I en definitiva, us preocupen més els errors tècnic-tàctics dels futbolistes o el seu aspecte mental? No veiem que l’equip tingui un problema psicològic. Si veus com vam jugar contra l’At. Baleares o el partit de Copa del Rei a Linares, sobretot en la primera part, no tenim la sensació que l’equip estigui “bloquejat”, de cap de les maneres. A nivell mental estem bé dins el vestidor, més aviat estem tenint errors futbolístics que analitzem contínuament i els treballem en els entrenaments perquè no tornin a succeir.

Quin tipus de tècnic et consideres? Dels que els hi agrada sortir amb la pilota jugada des del darrere i amb molta possessió de l’esfèrica, o dels que demanen transicions ràpides i futbol directe? A mi el que m’agrada és treure el millor rendiment possible dels meus equips i acoblar-me a les característiques dels jugadors, en cada cas. També et diré que si puc arribar a la porteria rival amb cinc combinacions, no ho faré amb sis. Considero que un entrenador ha de ser versàtil i ha de dominar i transmetre diversos registres del joc, depenent dels futbolistes que tinguis, del camp en el qual juguis, del rival en qüestió, etc.

Els nastiquers més informats coneixeran de tu la teva etapa al juvenil A de Divisió d’Honor i, també, al C. F. Pobla (3a divisió). Però quants anys fa que vas arribar al Nàstic i en quin equip vas començar a entrenar, en el Planter Grana? Doncs vaig jugar durant 9 temporades al futbol base del Nàstic, des del benjamí al juvenil. I com a entrenador vaig iniciar-me en el Cadet B i si no recordo malament, aquesta és la meva desena campanya exercint de tècnic en diferents equips de l’entitat.

Ara per ara, veus a nois que juguen al C. F. Pobla i el Juvenil A, amb prou qualitat per entrar en dinàmica del primer equip? Sense cap mena de dubte, els resultats així ho demostren. Fa molts anys que s’està treballant molt i molt bé el futbol base del Nàstic. Si analitzem la plantilla actual de la Pobla, veurem que la gran majoria dels nois que hi formen part, han passat molts anys a la base del club, des dels benjamins o alevins, per exemple, així com en el cas del Juvenil A. La veritat és que tenim a nois amb molt futur i sempre que puc, vaig a veure els partits d’aquests dos equips.

Què significa el Gimnàstic de Tarragona per a tu? El Nàstic és la meva vida, no et puc dir una altra cosa. Ara tinc 29 anys i porto 20 pertanyent a aquesta entitat, que m’ha format com a persona, com a jugador i entrenador. Només tinc paraules d’afecte i agraïment etern cap al club i les seves persones. Arribo cada dia a les 7 del matí a les instal·lacions per avançar feina i quan estic allà, em sento com a casa meva.

Aprofita per enviar des de Força Nàstic el missatge que consideris oportú, a l’aficionat grana... Diré el que penso sincerament, però no com a segon entrenador del Nàstic, sinó com aficionat, que és el que sóc. Dir-los que toca seguir, perquè ser del Nàstic mai ha estat senzill. Aquest club ha tingut en els darrers anys èpoques molt bones i altres no tant, però els que de veritat s’estimen aquest escut i aquesta samarreta, ho demostren en els moments complicats. Ser del Nàstic és una qüestió de sentiment i entre tots, tirarem al nostre equip endavant, segur!

He de confessar que vaig quedar impactat amb la maduresa i la gran personalitat del Dani. Un noi que s’ho ha treballat com ningú, tant en la vida personal com en la futbolística i que es mereix tot el millor que li passi. Avui és el segon entrenador del Nàstic, però no tenim dubte que amb els seus coneixements i donada la seva “insultant” joventut, acabarà fent carrera a les banquetes. Després de la xerrada, vam dinar deliciosament en el menjador interior del magnífic SolRic. Nacho González

“El Nàstic és la meva vida. Només tinc paraules d’afecte i agraïment cap al club i la seva gent”

Daniel Vidal González 14-6-92 Reus (Tarragona)

10 temporades en total, com a entrenador del Futbol Base - Entrenador del Juvenil A (Divisió d’Honor) - Entrenador del C. F. Pobla (3a divisió) - Segon entrenador del Gimnàstic (1a RFEF)