LaLiga Genuine Santander

LaLiga Genuine Santander tornarà a gaudir dels jugadors i equips que la conformen, 620 dies després. El Nou Estadi de Tarragona ha acollit la cerimònia inaugural del tancament de la temporada 2019/2020, suspesa temporalment a causa de la COVID-19.

L’acte inaugural ha tingut lloc el divendres 12 de novembre al Nou Estadi. Els 36 equips participants i els 6 nous que es sumen a la competició han pogut desfilar per la gespa amb els respectius himnes.

El president de LaLiga, D. Javier Tebas, i el president del Gimnàstic de Tarragona, D. Josep Maria Andreu, han estat els encarregats de donar la benvinguda a jugadors, tècnics i familiars. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de Port Aventura, amb un espectacle preparat per l’ocasió.

Després de l’acte inaugural al Nou Estadi, la competició s’ha traslladat a Salou, on els 42 equips han competit i també compartiran en els diferents camps del complex esportiu.

torna a Tarragona

DE VISITA PEL MUSEU

Club Gimnàstic de Tarragona

Fitxa Federativa de Santi Palanca, de la temporada 1987 - 88. Fou futbolista del Nàstic del 1976 al 1982 i la 1987-88. Va jugar 225 partits oficials i va marcar 62 gols amb la samarreta grana. Màxim golejador històric del Nou Estadi amb 49 gols (un amb el R.C.D. Espanyol).

Amb Eloy Pérez, exjugador del Nàstic

Eloy Pérez en la seva època de jugador (temporada 1985 - 86).

Si aquesta secció d’entrevistes amb exjugadors del Nàstic significa un petit homenatge cap a ells, no cal dir que l’Eloy Pérez és un dels que mereix formar-hi part, tenint en compte que és el 7è futbolista en la història de l’equip grana amb més partits oficials disputats: 304 en concret. Fou un central extraordinari, amb molt caràcter i un orgull professional ben evident i que el van convertir en un dels jugadors més estimats per part del públic del Nou Estadi. Recordem la seva etapa nastiquera al formidable restaurant-marisqueria l’Ancora.

Vas arribar al Nàstic l’any 1980, amb l’equip recent descendit de la 2a A. Com recordes aquells dies? Així és. Doncs continuaven en la plantilla molts jugadors de l’equip que va baixar de 2a A, com els Bañeras, Cunillera, Santi Coch, Palanca, Rafa Martínez o Guti i ens vam incorporar altres com Palomo, Subirats, Carrió, Orenes o jo. Ben aviat, vaig poder comprovar que teníem un bon equip, amb gent de molta qualitat i experiència.

Amb el conjunt grana vas disputar 304 partits oficials i vas marcar 6 gols. Són unes xifres per sentir-te orgullós, eh? La veritat és que si. És un orgull haver disputat tants partits amb el Nàstic. Sempre vaig tenir la sort que gairebé no patia lesions i que tots els entrenadors confiaven en mi, per tant, cada temporada jugava un nombre d’encontres molt elevat, d’aquí aquestes bones xifres.

Eloy Pérez fou un central amb unes condicions físiques superlatives, potent, valent i veloç, però a més tenia una bona sortida de pilota. Podríem dir que vas ser un jugador molt complet. Vaig començar jugant de davanter centre i, posteriorment, ho feia al mig del camp, és per això que tenia certa qualitat tècnica. Per exemple, en el meu exequip U. P. Langreo, sempre actuava al centre del camp. Jo vaig arribar al Nàstic mitjançant l’exjugador grana Prieto (“el maestro”) i vaig jugar un partit de prova al Nou Estadi contra el R. Murcia que vaig superar i aquell dia, vaig jugar al mig del camp.

De totes les teves temporades al Nàstic (del 1980 al 1989) fou la 1983-84 la millor, a nivell grupal? Aquell equip gairebé assoliria l’ascens a 2a A i va guanyar la Copa de la Lliga, contra el Logronyés. Sí, va ser una llàstima perquè vam estar ben a prop d’aconseguir l’ascens a 2a A. Teníem molt bons jugadors i es van incorporar futbolistes joves procedents de l’amateur amb molta qualitat. Però al final del cam-

pionat vam perdre un parell de partits que ens van costar molt cars, després d’estar tot l’any a dalt de la classificació.

En aquella plantilla, l’entrenador Félix Zubiaga (DEP) tenia a tres centrals espectaculars com Subirats, Iñaki i Eloy. Quin “problema” per triar només a dos en cada partit, oi? Home, és que Subirats i Iñaki eren dos jugadors extraordinaris, eh? Però Zubiaga sempre va buscar la manera adient perquè juguéssim els tres alhora, ja que recordo que estàvem a l’onze inicial de forma habitual. Fins i tot, alguna vegada jo vaig jugar de lateral, però la qüestió és que tant Subirats, com Iñaki i jo vam ser homes importants en aquell equip.

En aquella plantilla hi havia altres futbolistes com Palomo, Parejo, Santi Coch, Chea, Rafa Martínez, Iraola, Bañeras, Cunillera, Masqué, Serna, Víctor... un autèntic equipàs! Sí, fixa’t quins noms tan rellevants surten aquí! La veritat és que era un gran equip, però potser ens va faltar tenir alguna demarcació doblada, perquè alguns jugadors que hi formaven part de la plantilla eren massa joves encara i no tenien l’experiència necessària. Aquella 2a B era molt forta, amb clubs importants com el Sabadell, Logronyés, Alavés, Sestao, Lleida...

I a quins jugadors de la teva etapa grana em destacaries, per la seva qualitat futbolística? Home, hi havia jugadors molt bons. Palomo per exemple era un porter excel·lent, Subirats era extraordinari, aixi com Bañeras, Rafa Martínez, Palanca, Cunillera, Santi Coch o altres joves que van sorgir com F. J. Ramis o Vizcaíno. Anys més tard, un altre que va sobtar molt fou Xavi Escaich, perquè va arribar molt jovenet, però de seguida vam veure que era un davanter centre excepcional, molt viu i amb el gol entre cella i cella.

Amb algun company en concret vas tenir una relació personal més especial o propera? Doncs jo tenia bona relació amb tots, però dels de fora, potser et diria que Jesús i Colina. I amb tots els d’aquí, és clar, com ara Bañeras, Cunillera, Palanca, Santi Coch, Vizcaíno, F. J. Ramis o Garriga, amb el que jugo habitualment al pàdel.

Parlant d’entrenadors, quins et van marcar més? De tots vaig aprendre conceptes i vaig tenir una bona relació professional, però em quedaria amb l’Antonio Jaurrieta (DEP) i Fernando Garcia-Ramos. Tots dos tenien uns grans coneixements tàctics i el record que tinc d’ells és ben positiu, per tot plegat.

Quins és el record més bonic que tens de la teva època nastiquera i com a jugador en actiu? Sincerament, tot en general perquè vaig viure uns anys meravellosos en aquesta entitat. Fixa’t el bé que em trobava a Tarragona, que m’he quedat a viure aquí i encantat de la vida per haver–ho fet. Qui m’ho havia de dir, quan vaig arribar l’any 1980, per fer una prova amb el Nàstic! (riem).

Què significa el Gimnàstic de Tarragona per a tu? El Nàstic és l’equip de la meva vida, el que porto dins el cor. Avui en dia, entre unes coses i altres, no puc anar massa al Nou Estadi per veure els partits, però estic al cas de l’actualitat que envolta al club. I com no, me n’alegro molt dels seus èxits.

Aprofita per enviar un missatge a l’afició grana des de Força Nàstic. Dir-los que tinc un record inoblidable d’aquella època i de l’estimació que sempre em van mostrar. Quan vaig pel carrer, molta gent em saluda i em recorda per la meva etapa de jugador, el qual és una satisfacció i un orgull molt gran per a mi. Sempre agrairé als nastiquers el seu afecte i evidentment, aquest sentiment és recíproc.

Nostàlgica xerrada “tenyida” de color grana amb l’Eloy Pérez, un futbolista històric de la nostra entitat que va oferir un rendiment excels al Nàstic durant els 9 anys que hi va pertànyer. Sense dubte, un dels exjugadors més recordats i respectats per part de l’afició i societat tarragonina en general. Posteriorment a l’entrevista, ja vam gaudir amb el deliciós suquet de rap, que vam dinar a l’espectacular terrassa de l’Àncora del Serrallo.

Nacho González