Jugador històric: Arturo Conesa

JUGADORS HISTÒRICS

ARTURO CONESA GÓMEZ (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

VA JUGAR AMB EL NÀSTIC A 1ª DIVISIÓ (1947-48)

LA ROCA

Alacant - 22 de març de 1916 Central - 118 partits amb el Nàstic - 2 gols (del 1943 al 1948)

Amb Sergi Parés, director esportiu del Gimnàstic de Tarragona

“A curt termini hem d’estar a 2a A i amb la ciutat esportiva en marxa”

Sergi Parés és el director esportiu del Nàstic des de fa tres temporades, però els aficionats més veterans el recordaran també com a futbolista, ja que va vestir de grana en dues etapes, en els anys 80 i 90. Com a jugador va oferir un rendiment excepcional i ara des dels despatxos està treballant de valent per ajudar al club a tornar a la LFP, aspecte que considera prioritari, segons ens explica durant l’entrevista. Ens citem a l’excel·lent restaurant SolRic, per repassar l’actualitat del nostre equip. Bé Sergi, ja portem un nombre important de partits disputats en aquest campionat 2021-22, com per fer un anàlisi de l’equip. Quines són les teves sensacions? Estem satisfets, 10 partits jugats (en el moment de fer l’entrevista) ja és un tram suficient com per tenir clar que l’equip està oferint bones sensacions, tret d’algun partit en concret. Durant la pretemporada vam tenir una conversa el míster i jo i teníem clar que eren molt rellevants els 10 primers encontres del campionat i els 10 últims, que és quan es decideix tot. El Nàstic està en zona de play off o ben a prop d’ella des de l’inici, i això és vital per a nosaltres.

El cert és que l’equip s’està mostrant imbatible com a local, fins i tot s’ha igualat un rècord de l’any 1974, amb cinc victòries consecutives al Nou Estadi. No serà tan senzill aconseguir-ho, quan feia tants anys que no s’assolia, eh? Està clar, li donem molt mèrit a aquesta fita i esperem que contra l’UCAM Murcia aconseguim la sise-

na victòria. Guanyar al Nou Estadi ens fa molta il·lusió i ens omple de satisfacció, perquè teníem moltes ganes del retorn de la nostra gent al camp. Estem veient com s’està generant una simbiosi molt important entre l’afició i l’equip, s’ha creat un ambient de molta unió, i això és fonamental. Hi ha hagut partits en els que hem estat molt bé, i altres no tant, però els nastiquers sempre han recolzat als jugadors d’una manera fantàstica.

I què creus que està faltant a domicili, per aconseguir resultats més positius? Crec que els últims dos partits a fora (entrevista realitzada dos dies abans del San Fernando-Nàstic) l’equip va fer les coses prou bé. A Sevilla per exemple, vam tenir moltíssimes ocasions de gol i vam tenir el control del joc en tot moment, i el més just hauria estat la victòria del Nàstic. El míster està treballant molt per equilibrar les fases defensives i ofensives i estic convençut que aviat es notarà aquesta millora en el joc i, per fi, aconseguirem victòries com a visitants.

La gran majoria dels futbolistes que han arribat al Nàstic aquest estiu, estan tenint un paper important en l’equip. Això sempre ha de ser motiu d’una gran satisfacció per a un director esportiu, eh? Així és. A mi sempre m’ha agradat planificar les plantilles amb la màxima harmonia amb l’entrenador i de forma conjunta amb la idea del club. De cara a aquesta temporada hem buscat a jugadors contrastats, com són els casos de Manu Garcia o Aythami Artiles, però també a altres que estan consolidats a la categoria i tenen ganes de millorar, com Pedro Del Campo, Robert Simón, Pablo Fernández o Edgar Hernández. I després, dos nois joves com Jannick Buyla i Nil Jiménez, que tenen molt talent i estic segur que ens donaran molt.

Algun d’ells t’ha sobtat positivament i està a un nivell encara millor del que t’esperaves? Home, un futbolista que té molta qualitat i ja ho està demostrant aquí és Pedro Del Campo, li dona molta continuïtat al joc i té molta visió, i a més té moltes ganes de “créixer”. També Robert Simón, perquè ens aporta velocitat, ritme, treball i assistències des de l’extrem. Per altra banda, molt content amb el rendiment i la implicació de Manu Garcia i Aythami... En general estem satisfets amb tots ells i ells estan encantats de jugar al Nàstic i es troben ben còmodes a la ciutat.

A l’hora de confeccionar la plantilla es va apostar per la continuïtat de la base del curs anterior i els fitxatges van arribar ben aviat. A l’inici de l’estiu, el Nàstic ja tenia la plantilla gairebé “tancada”. D’això se’n diu tenir les idees clares, oi? Bé, nosaltres teníem clar que volíem uns hàbits a nivell de vestidor, de treball, de forma de funcionar i que això ho marquessin els més veterans, sent els primers a l’hora d’entrenar-se bé o donant exemple amb una conducta professional. És per això que vam mantenir la base de la plantilla de la campanya passada, perquè estàvem molt satisfets amb la seva implicació i actitud. Pel que fa als fitxatges, volíem que el míster comencés la pretemporada amb la plantilla gairebé completa i així va ser.

Com és quelcom positiu, desvetllaré, si m’ho permets, un comentari privat que em vas fer envers Raül Agné. Recordo que vas dir-me que era el millor entrenador amb el que havies treballat des que ets director esportiu. Què veus en ell, per considerar-lo el millor? A nivell de conceptes, Raül Agné és molt bo, molt top. Entén el joc molt bé i té un gran talent per fer-ho arribar al jugador. Tot ho transforma en una metodologia basada en jocs als entrenaments, i amb ell, el futbolista nota que “creix” i millora contínuament. Incideix molt en la motivació als futbolistes i és molt dinàmic en les sessions, en aquest sentit és un crack. Dit això, ja se sap que els entrenadors sempre són valorats depenent dels resultats aconseguits, però jo el considero el millor que he conegut, sense cap mena de dubte

Pel que fa a la resta del cos tècnic,

un té la seguretat que són professionals amb una gran preparació i sobretot, amb una implicació i estimació al club, que encara els fan millors si cal, eh? Home, per a nosaltres un dels aspectes importants i la clau de l’èxit és premiar a la gent de la base i donar-los l’oportunitat de progressar. Els tres ajudants del míster, Dani Vidal, Joan Torné i Manolo Oliva són tècnics molt preparats i que ja tenen un recorregut, dins el club. Ens agrada apostar per gent de la casa que s’ho mereix i que s’ho ha guanyat amb la seva bona feina.

Parlem de casos individuals. En el partit Nàstic-Linares, el Nou Estadi va quedar en absolut silenci, en el moment que l’Edgar Hernández es queixava de dolor d’una forma molt ostensible. Sortosament però, els resultats mèdics han estat millors del que tots esperàvem. Sí, sortosament no ha estat tan greu com inicialment semblava. L’Edgar estava sent i serà un jugador molt important en el nostre equip, perquè a més, ha adquirit una gran pausa cara a porteria. És un professional extraordinari, molt positiu i que li aporta conceptes i valors molt bons a un vestidor. Està encantat d’estar al Nàstic i a Tarragona, és feliç i se sent realitzat aquí. Pensem que en tres setmanes ja el tindrem de nou sobre el verd.

Un altre cas que voldria que aprofitis per aclarir, és el de l’Aleksandar Cirkovic. Algun despistat pensa que no juga mai per decisions tècniques, però caldrà fer saber que de moment no ho ha fet per qüestions de paperassa. Així és. Quan fitxes a un jugador que no és comunitari es necessita un procés, perquè els documents han de passar per estrangeria i això pot trigar 3 o 4 mesos en solucionar-se. Ara ja té la documentació en regla i ja podria competir, però primer haurà de fer una mini pretemporada per posar-se al mateix nivell físic que la resta de jugadors. Cirkovic és un noi amb molt talent i futur i esperem que evolucioni com cal, perquè es pot convertir en un actiu pel club.

Un director esportiu sempre té diversos noms de jugadors “sobre la taula”. Tens a algun subratllat en groc, per successives finestres del mercat de fitxatges? Sí, sempre tens a jugadors interessants en el “calaix”. En cada finestra de fitxatges, s’intenta millorar la plantilla i hem d’estar molt al cas de la 2a A, 1a RFEF i els casos particulars de nois que juguen en filials de clubs importants. Estem pendents de tots els moviments que es puguin donar, ja que sempre tenim el desig de la millora contínua.

Què t’està semblant aquesta nova categoria, la 1a RFEF, en el vessant esportiu, Sergi? Em sembla una lliga espectacular en el futbolístic, que es sembla molt a la 2a A, amb clubs històrics i rellevants. De fet, molts que hi pertanyen a la 1a RFEF tenen més pes social i afició, que altres que ara estan a 2a A.

Perquè en l’econòmic o institucional, ja hem tingut la mala notícia del que està vivint l’Extremadura U, D. Podríem dir que es veia venir això, eh? Doncs si, és una autèntica llàstima perquè de moment no hi ha una part econòmica derivada als clubs, perquè puguin estar més “relaxats” en aquest aspecte. Hi ha hagut entitats que han inflacionat el mercat aquest estiu i han ofert sous molt alts als futbolistes, i ja veurem com els hi anirà a partir d’ara. Des del Nàstic hem estat molt racionals, com no podia ser de cap altra manera. Esperem que en el futur, aquesta lliga tingui patrocinadors importants, per tal de garantir la “salut” financera dels clubs.

M’agradaria parlar de l’extraordinària temporada que està duent a terme el Juvenil A, de divisió d’honor. Quin mèrit tenen aquests nois i que bé està treballant el Nàstic la base! Per a nosaltres és un orgull veure com estan competint. Però també tenim a un filial a 3a divisió, amb nois de 19, 20 o 21 anys i que estan fent molt bé les coses. Així com la resta d’equips del planter, estem molt satisfets amb la tasca de tots aquells que hi formen part de la base de la nostra entitat. El Nàstic ha de pensar en present i futur i ja hem renovat a diversos nois del juvenil A, perquè la propera temporada juguin amb el C. F. Pobla.

Ara fa un any, ja vam parlar sobre la ciutat esportiva. Sent el director esportiu del Nàstic, segur que ets una de les persones del club que mes està desitjant que es converteixi en una realitat. Penso que al Nàstic tenim dos punts febles, ara per ara. Un és que hauríem de tenir a l’equip a 2a A i estem treballant de valent perquè això passi el més aviat possible. I l’altre, és el tema de la ciutat esportiva, perquè és obvi que ens facilitaria la millora continua en els nois del futbol base. Aquesta temporada ja hem posat en marxa l’àrea de metodologia, però evidentment, amb la ciutat esportiva tot seria més còmode i senzill per dur-la a terme com cal. A curt termini hem d’estar a 2a A i amb una ciutat esportiva, després ja ens posarem objectius més ambiciosos.

Amb una frase curta, defineix a l’afició del Nàstic... Té orgull de pertinença i sempre és positiva. El Nàstic és una part fonamental de la ciutat, per una qüestió de tradició i cultura.

Sergi Parés dixit, amb ADN grana absolut. Per a un servidor, sempre és un plaer i un veritable goig tenir una xerrada amb ell, ja que és un home de futbol en estat pur i també pels indubtables valors i coneixements que transmet. En acabar l’entrevista vam passar al menjador interior del SolRic, tot gaudint dels excel·lents plats d’aquest formidable i emblemàtic restaurant tarragoní.

Nacho González

“L’afició del Nàstic té orgull de pertinença i sempre és positiva”

Sergi Parés Llagostera 29-3-69 Valls (Tarragona)