Page 1

Naomi Valdez Professora: Sussana Adell Curs 2013-2014

PĂ gina 1


Tema 1: Els processos geològics interns

pàg 3

Tema 2: Geomorfologia

pàg 17

Tema 3: Els ecosistemes

pàg 36

Tema 4: Transferència d’energia

pàg 40

Tema 5: Cinemàtica

pàg 46

Tema 6: Forces

pàg 56

Tema 7: Treball i energia

pàg 59

Tema 8: Funcions vitals

pàg 62

PRACTIQUES LABORATORI

pàg 69

Pàgina 2


Naomi Valdez

PĂ gina 3


Estructura interna de la terra: al planeta es pot diferencia en tres parts la geosfera la hidrosfera i la atmosfera i en aquest tema treballarem la geosfera. La geosfera es la massa que trobem des de la superfície fins el centre de la terra i majoritàriament és sòlida. La geosfera la podem dividir segons la seva composició o segons les seves propietats físiques: Composició: l’escorça, el mantell i el nucli. 

Escorça: es la part superficial de la terra té un gruix mitjà de 20km esta formada de silici i alumini. L’escorça es divideix en dues capes la continental que està formada pels continents i les plataformes continentals la seva mitjana es de 40km i la oceànica és la que trobem al fons de l’oceà i és més densa que la continental el seu gruix mitjà és de entre 5 i 10km

Mantell: va des de sota l’escorça fins a2900km de profunditat. En proporció té menys silici i magnesi que l’escorça i té dues parts la superior que és líquida i viscosa i la part inferior que és sòlida

Nucli: va des de els 2900km fins el centre de la terra està format de ferro i níquel té dues capes el nucli extern que és fluid i el nucli intern que és sòlid.

Resposta: perquè per què cada vegada t’enfonses la temperatura i la pressió augmenten i llavors per això en algunes parts de la terra hi ha una temperatura molt elevada i per això és líquida i en altres capes predomina la pressió i és sòlida. Físiques: litosfera, astenosfera, mesosfera, nucli extern i el nucli intern 

Litosfera: pot fer 100km i agafa l’escorça i part del mantell I és sòlida.

Astenosfera: fa 400 km i és líquida i es mou perquè a la zona inferior és més calenta i puja i quan puja es refreda i aquest moviment s’anomenen corrents de convecció.

Mesosfera: és sòlida

Nucli extern: és líquid fa 2200 km i té una temperatura de 4000o i es mou per el magnetisme de la terra.

Pàgina 4


Nucli intern: està a 6500km i és solida

Activitats: 1. Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar? El mont Everest té una altura de 8848 metres d’altura sobre el nivell del mar. 2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent. És d’un 20%.  

Compareu les dues classificacions de la geosfera. Copieu-les al la llibreta en dues columnes separades I uniu una línia amb les capes dels dos blocs que se sobreposin, encara que només sigui parcialment. Segons les seves

Segons la composició

propietats físiques litosfera

Escorça

astenosfera

Mantell

mesosfera

nucli

Nucli extern Nucli intern

La dinàmica de la litosfera : Alfred Wegener havia fet una hipòtesi que es diu deriva continental que fa milions d’anys tots els continents estaven junts i es deia Pangea i que amb al llarg del temps el continent s’estava fragmentant i desplaçant fins formar la estructura que coneixem actualment per que estranyament el continents Amèrica del sud i africà encaixen i han trobat fòssils semblants i El litosfera esta dividida en plaques tectòniques suren i es desplacen sobre l’astenosfera.

Pàgina 5


El mecanisme que explica la deriva continental l’origen dels volcans i els terratrèmols, i la formació de serralades forma part d’una teoria clau del camp de la geologia: la tectònica de plaques. Contactes entre plaques es mouen entre 2 i 15 centímetres l’any. Segons el contacte es classifiquen en: 

Contacte convergent: les dues plaques es desplacen l’una contra l’altre xoquen i una de les dues s’enfonsa i es desfà per culpa de la lava de l’astenosfera i s’anomena límit destructiu normalment quan xoquen la placa que no s’enfonsa es plegui i formi una serralada. ex: Himàlaia

Contacte divergent: les dues plaques s’allunyen l’una de l’altra. normalment passa al fons del mar i quan es separen surt la lava es solidifica i forma roques i s’anomena límit constructiu. ex: les illes canàries

Contacte transformant: les dues plaques es desplacen en paral·lel, l’una al costat de l’altre. generen molts terratrèmols i es formen falles de transformació

VOLCANS: És una esquerda que s’ha fet litosfera, per les quals surt lava. Quant es magma surt de la superfície quan produeix una erupció (magma: roca fosa i gasos tòxics) 

Gasos són explosius i surten moltes cendres i roques que surten disparades.. si el volca esta tancat i erupciona surten pedres es diu piroclast.

Cons de cendra son volcans que expulsa molta cendra i esta majoritàriament format de cendra.

Estratovolcans: hi ha capes de cendra i capes de lava.

Surt la lava en comptes de cendra hi surt molta lava, no explota i forma culades de lava. o

Fissures de lava: obertures de l’escorça i formant una escletxa la lava es molt fluida i no te forma de volcà.

o

Volcans en escut: tenen fora de volcà i no arriva a sortir la lava.

PARTS D’UN VOLCA: 

Boca: obertura on surt la lava.

Pàgina 6


Con: es la estructura que envolta la lava que esta formada de roca fosa.

Xemeneies: es el conducte per on passa la lava.

Cambra magnètica: és la capa on s’acumula la lava fins que surt.

TERRATRÈMOLS: Són vibracions de la superfície terrestre causades pel fregament de dues plauqes de la litosfera. Els terratrèmols es mesuren l’escala de Richter com més gran és el gru de l’escala més gran es la magnitud i les seves conseqüències. L’aparell que s’utilitza per mesurar els terratrèmols és el sismògraf.

Com s’origina un terratrèmol: 1) Dues plaques que fan força i pressió una contra l’altre 2) Deformació de les roques litosfèriques 3) Deformació acumulada es tan gran que fragmenta la roca.. això fa que tota l’energia s’alliberi en ones sísmiques. El punt on es produeix la fragmentació de les roques es diu hipocentre. El punt de la superfície més a prop de l’hipocentre es diu epicentre. Tsunami: Una terratrèmol al fons marí i té com conseqüència una gran ona devastadora

LA GEOMORFOLOGIA La hidrosfera és la capa d’aigua que envolta la superfície de la terra i ocupa un 70% d’aquesta esta formada per l’aigua liquida i els gels tant el dels pols com el que hi ha a l’alta muntanya La hidrosfera esta formada per dos tipus d’aigua  Aigua salada: altes concentracions de sals minerals no es apte pels éssers vius i representa un 97% total  Aigua dolça: representa un 3% d l’aigua total un 80% d’ella te forma de gel 19% és aigua subterrània i per tant 1% és l’aigua superficial i és la que utilitzem per totes les funcions quotidianes El relleu de la terra i es creat i modificat per:  Agents geològics interns>el moviment de les plaques litosfèriques que produeixen serralades, falles i illes generades per volcans i terratrèmols.  Agents geològics externs: l’aigua, el vent,

Pàgina 7


Agents geològics externs Els moviments interns de la Terra contribueixen a l’aparició de serralades, illes, depressions o falles, entre d’altres. Aquests moviments són responsables, doncs, de part del modelatge del relleu que observem. Se’ls anomena agents geològics interns. Però hi ha uns altres agents geològics que també intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i que actuen des de l’exterior, per això se’ls anomena agents geològics externs.  La meteorització és el trencament de les roques per agents meteorològics. La roca es trenca, però no és transportada enlloc. o Meteorització física és el trencament de les roques per agents físics, com ara el canvi de temperatura, el gel, la sal o l’efecte dels éssers vius. En regions en què hi ha una gran diferència de temperatures entre el dia i la nit, les roques estan sotmeses a cicles continus i bruscos de dilatació-contracció que poden acabar trencant-les. L’aigua, en congelar-se, augmenta el seu volum. Si hi ha aigua dins d’una roca i baixa • molt la temperatura, aquesta es congela i pot fer esclatar la pedra. En zones properes al mar podem trobar roques amb esquerdes on entra aigua salada • que, en baixar la marea, s’assequen. De fet, tan sols s’evapora l’aigua i se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de l’esquerda, trencant la roca. Una arrel pot situar-se a l’esquerda d’una roca. Amb els anys, anirà creixent, guanyant • gruix, fins que la faci petar. o

Meteorització química es produeix per alteracions químiques de la roca, principalment per l’acció de l’aigua.

Dissolució Si les roques estan formades per materials solubles (que es poden dissoldre en aigua), quan l’aigua entra en contacte amb elles dissol aquestes substàncies i modifica la forma de les roques. Aquests materials poden ser sals (hi ha veritables muntanyes salades), però també carbonat càlcic. La dissolució d’aquest és la responsable de la formació de la majoria de les coves que existeixen en l’actualitat. Alteració Té lloc quan es donen veritables reaccions químiques que alteren els components de la roca i la poden debilitar. Aquí teniu els casos més comuns:  Oxidació : és evident, sobretot en les roques amb components metàl·lics.  Hidratació : quan els materials de la roca guanyen molècules d’aigua transformant-se en altres materials, gairebé sempre més febles.  Hidròlisi : certes molècules de les roques es trenquen en presència d’aigua. Erosió Aquest mecanisme de modelatge del relleu segueix el següent procés:

Pàgina 8


  

Trenca les roques en fragments més petits. Transporta aquests fragments fins a un altre indret. Finalment, els fragments s’aturen en aquest nou lloc: sedimenten.

Els sediments es van dipositant per capes. La pressió de les capes superiors va compactant els de les capes inferiors fins que cimenten i formen una roca sedimentària.

Agents geològics externs: el vent El vent actua principalment en zones àrides, sense vegetació. 1) D’aquestes zones agafa petites roques i partícules que transporta en el seu recorre gut. 2) Aquestes partícules xoquen contra la roca exposada al vent i la desgasten. Aquest procés es coneix com a corrosió eòlica. 3) Com més fort bufa el vent, més capacitat té de modificar el relleu, ja que les partícules que transporta són més grans i xoquen contra les roques amb més força. 4) Després, transporta les partícules, ja sigui arrossegant-les pel terra (les més grans), aixecant-les i deixant-les caure (les intermèdies), o portant-les en suspensió (les més petites). 5) Aquest transport en suspensió és el causant de les tempestes de pols que es formen als grans deserts de sorra. 6) Després del transport ve la sedimentació o dipòsit.

Deserts Tots els deserts del món presenten, en menor o major presència, regions que es poden adscriure en una de les tres categories de desert que existeixen: o Rocallós o muntanyós, format per grans formacions rocoses que el vent esculpeix en diferents formes o que forada creant arcs.

o Pedregós o reg, format per roques soltes. o Sorrenc o erg, format per sorra. Als deserts sorrencs es formen les dunes (piles de sorra en forma de mitja lluna).

Pàgina 9


parts d’un desert: Rocallós muntanyós Pedregós o reg

Sorrenc o erg

Agents geològics externs: l’aigua Glaceres Les glaceres es formen en zones on la neu s’acumula i es compacta en forma de gel, formant gegantins rius congelats que es mouen lentament (uns 20 metres a l’any). És aquest moviment el que va erosionant el terreny. En una glacera podem distingir tres parts:  Circ glacial : zona on s’acumula la neu que es transformarà en gel.  Llengua glacial : massa de gel que baixa per la vall.  Zona d’ablació glacial : final de la glacera, on es fon el gel. Pot desembocar a terra, formant rierols, o al mar. Les glaceres modelen el relleu erosionant el territori per on passen a mesura que la llengua de gel baixa pel pendent de les valls muntanyoses. Com un riu, però fet de gel pesant i molt compactat. L’erosió de les glaceres té lloc a través de dos mecanismes diferents:  Arrencant les roques del llit i les parets de la glacera.  Per abrasió, a través del fregament entre el gel i les pedres que transporta, i el llit i les parets de la glacera. Una zona ocupada antigament per una glacera es distingeix pel fet de tenir pendents molt pronunciats: tot el gel que acumulava havia anat erosionant les parets de la roca per on circulava.  Valls en forma d’U, amb el fons pla i els vessants abruptes, amb forts pendents. És exactament com s’ha format la vall de Yosemite que estem veient des d’aquí.  Horns : pics muntanyosos, també amb forts pendents.  Ivons : zones còncaves formades per l’antic circ glacial.

Pàgina 10


Rius Els rius tenen tres parts que actuen de diferent forma sobre el relleu.  A la part alta, el riu és jove i fort, i pot erosionar les muntanyes creant les valls, les gorges, els salts d’aigua, els ràpids, etc. Aquesta erosió intensa fa que el perfil del curs alt d’un riu tingui forma de V.  A la part del mig, el riu és més gran i té menys força. En aquesta part el riu es mou en amples valls i forma corbes anomenades meandres.  A la part final, el riu diposita els fragments de roca que transporta i forma terra on abans no n’hi havia. - Si hi ha poc corrent, els sediments es dipositen en forma de ventall i es formen deltes. En els deltes, les acumulacions de terra guanyen terreny al mar. - Hi ha un altre tipus de curs baix dels rius: els estuaris. Aquests es formen en zones on les marees són molt fortes i poden empènyer el cabdal del riu cap amunt en marea alta. Quan baixa la marea, el riu acaba inundant tot el terreny guanyat pel mar.

Aigües subterrànies Hi ha sòls que absorbeixen aigua (permeables) i d’altres que no n’absorbeixen (impermeables). Si la pluja cau en una zona de roques permeables, és a dir, que deixen passar l’aigua, el terreny l’absorbeix i, en comptes de rius externs, es formen cursos d’aigües subterrànies al subsòl (la part per sota del sòl). L’aigua que s’acumula al sòl forma dues capes:  Zona d’aireig : a la part superior. A les escletxes entre les roques es barregen aigua i aire.  Zona freàtica : a la part inferior. L’aigua cobreix totes les escletxes entre les roques. De la capa freàtica surt l’aigua de molts pous. Quan l’aigua es troba amb roques calcàries es donen dos processos: la dissolució de la roca, que erosiona el terreny, i la creació de nova roca per precipitació de carbonat. En primer lloc, l’aigua reacciona amb les roques calcàries i en desfà el seu component principal, el carbonat càlcic. Aquesta reacció química erosiona les roques calcàries i crea diferents tipus de relleu:  Cavernes i galeries : conductes subterranis horitzontals que es poden estendre molts quilòmetres.  Avencs : conductes subterranis verticals o amb molt pendent que connecten amb la superfície.  Dolines : depressions del terreny a la superfície, causades per aigua que s’hi acumula i no és absorbida. Quan l’aigua ha dissolt la roca que té sota la capa freàtica, baixa a més profunditat i, per tant, part de l’espai que abans ocupava queda lliure.

Pàgina 11


Com a conseqüència, la humitat que queda en aquests espais va caient en forma de gotetes, i el carbonat càlcic que s’havia dissolt en l’aigua precipita i torna a formar roca calcària. Això origina dos tipus d’estructures:  Estalactites : columnes de pedra que baixen des del sostre.  Estalagmites : columnes de pedra que s’eleven des del terra.  columnes Les estalactites i les estalagmites poden unir-se i formar.

El mar La força de l’aigua del mar com a agent geològic ve donada per les onades, les marees i els corrents marítims.  Onades : Ondulacions produïdes a la superfície marina causades pel vent.  Marees : Canvis en el nivell del mar produïts per les forces d’atracció del Sol i la Lluna sobre la Terra.  Corrents marins : Moviments de masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans entre zones que es troben a diferent temperatura. L’aigua del mar erosiona les roques de la costa tant pel xoc dels materials en suspensió que porten les onades contra les parets de pedra com per la meteorització física (causada per la sal) i la meteorització química (causada per l’aigua i altres materials que porten dissolts). Tots aquests processos desgasten la roca per un procés d’abrasió marina i formen, principalment, penya-segats. La superfície on resten el conjunt de les roques que s’estavellen al peu del penyasegat reben el nom de plataforma d’abrasió, on també seran erosionades fins que aquesta desaparegui. No totes les roques són igual de resistents a l’erosió.  Les zones de la costa on la roca és menys resistent s’erosionen abans i formen entrants, • coneguts com a cales i badies. caps o promontoris allà on la roca és més resistent es formen, on la costa sobresurt més. - Els promontoris rocallosos es poden erosionar lateralment i donar lloc als espectaculars arcs naturals. - illots rocallosos Quan els arcs es trenquen i s’enfonsa la seva part superior, s’originen. - Les coves a peu de mar també es formen per l’erosió.

Les platges es formen a la mateixa línia de la costa, però la sedimentació també pot formar altres estructures més allunyades de la costa: són les barres, bancs de sorra que emergeixen del mar. Aquestes barres poden determinar l’aparició d’altres estructures.  fletxa Quan una barra es troba connectada per un extrem a la costa, es parla d’una. Si una fletxa o barra es desenvolupa seguint la costa fins que acaba estant comuní cada per dos llocs amb la costa, tancant un espai de mar, es parla d’un cordó litoral. L’espai que tanca s’anomena albufera.

Pàgina 12


tómbol Si una barra connecta un illot amb la costa,.

1. Individualment, responeu les preguntes inicials: a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? Per la meteorització b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Perquè s’ha trencat pels agent geològics interns c) Què és l’erosió? És el procés el qual el desgast de les roques per agents externs va acompanyat d’un transport i una sedimentació de fragments generats. d) I la meteorització? Es produeix quan les roques són alterades per processos químics. ECOSISTEMA Un ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complexa de la matèria viva. Esta format per: 

Els éssers vius amb altres essers vius

La relació amb l’espai i els éssers vius.

els seus límits són variables : poden ser molt petits com un parc o poden ser molt grans com una selva. Hi ha dos tipus de ecosistemes: 

Bïctop: medi físic (el clima, el sol, l’aigua,)

Biocenosi: éssers vius

RELACIONS ALIMENTÀRIES:

Hi ha dos tipus:

Autòtrofs o productors: transformen la matèria

Pàgina 13


inorgànica en orgànica. Són les plantes, els arbres i alguns bacteris. Tenen un orgànul que es diu cloroplast que es troba a les fulles i fa un procés que es diu fotosíntesis que és el procés en que necessita llum, aigua i diòxid de carboni és capaç de convertir les sals minerals en glucosa i això ho expulsa en forma d’oxigen té lloc al cloroplast i les plantes, algues i el diòxid de carboni. Perquè es distribueixi tots el nutrients des de les fulles fins l’arrel s’anomena respiració cel·lular les cèl·lules del cos obtenen l’energia que necessita per viure a traves de la glucosa. Fitoplácton: microorganismes marines fotosíntesi. Viuen en grans corrents marines ascendents fan pujar les sals minerals cap a dalt i permeten que puguin agafar-les i

Heteròtrof o consumidora: Són aquells animals q com que no poden produir matèria orgànica per aconseguir els nutrients que necessita es menja altres essers vius.

Herbívors: només s’alimenten de plantes ex: conills Carnívors: s’alimenten d’altres animals ex: lleons Omnívors: els que s’alimenten plantes o animals ex: humans Descomponedors: s’alimenten d’essers vius morts i fongs ex: fulles

LES CADENES TROFIQUES: Són les relacions d’éssers vius que s’alimenten els uns als altres 

Consumidors

Autòtrofs ex enciam 

Consumidor primari

Herbívors i omnívors ex un caragol

Pàgina 14


Consumidor secundari

Carnívor i omnívor ex un ocell 

Consumidor terciari

Carnívor i descomponedor ex llop Quan ajuntem dues o més cadenes tròfiques formem una xarxa tròfica Una xarxa tròfica la representació de la relacions entre els diferents essers vius de l’ecosistema

Un nivell tròfic És aquell que està format per un conjunt d’organismes que viuen en una mateixa comunitat i que obtenen la energia i la matèria de manera semblant El organitzem a partir de piràmides d’energia representem la energia consumida en cada nivell tròfic totes les piràmides tenen una forma semblant perquè si no funcionaria De cada nivell oimés s’aprofita un 10% de l’energia

CONSUMIDORS TERCIARIS ocell

CONSUMIDORS SECUNDARIS peixos

CONSUMIDORS PRIMARIS zooplàcton

PRODUCTOR fitoplàcton

Que passa quan alterem un ecosistema

Pàgina 15


Quan eliminem una espècie o afegim una de nova es canvia tota la dinàmica d’un ecosistema

BIOMA Unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’ha adaptat a les mateixes condicions ambientals una de les principals diferencies entre els diferents on poden viure els essers vius és el medi on es mouen hi ha dos tipus de biomes : 

Medi terrestre:

Medi aquàtic:

Diferencies: 

El sosteniments: els aquàtics no s’han de sostenir perquè floten a l’aigua i els terres tres s’han de aguantar amb els nostres mitjans

Desplaçament. Els terrestres hem hagut de tenir potes o ales i una estructura rígida com l’esquelet i poder desplaçar-nos de manera de que podem moure’s sense que ens afecti la força de la gravetat i els aquàtics

Aigua

Pàgina 16


Naomi Valdez

PĂ gina 17


Relleu Terra

Agents geològics externs - -> Vent i Aigua

Agents geològics interns --> moviment de les plaques litosfèriques

Creen serralades, illes, falles... etc. Es creen a partir de terratremols

Agents geològics externs Els agents geològics externs son aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i que actuen des de l’exterior. El vent i l’aigua poden canviar el relleu a través de dos processos.  Meteorització: És el trencament de les roques per agents meteorològics i aquesta roca que s’ha trencat no es transportada enlloc. Hi ha 2 tipus: M.Física i/o M.Química Meteorització Física: És el trencament de la roca per agents físics com la temperatura, l’aigua, la sal i els essers vius. TEMPERATURA: Per els canvis de temperatura molt bruscs LA SAL: L’aigua deixa sal a les roques i dins la roca la sal es posa dins de les línies i aquesta es trenquen. Pàgina 18


L’AIGUA: Es fica dins la roca, per les temperatures es fa gel i la trenca.

LES GLAÇERES Conseqüència d’una glacera (Com sabem que on abans hi havia una glacera?):

Pàgina 19


Valls de forma U

Horns -> Són els pics de muntanya que acaben en punxa

Ivons -> És la zona d’alta muntanya on abans hi havia un circ glacial

RIU Segons com modifiquen el relleu: 

Curs alt: És on neix el riu i l’aigua baixa amb molta força i pot erosionar les roques, fa valls en forma de V.

Curs mitjà: El riu perd velocitat i força i va formant meandres, a més va transportant sediments.

Curs baix: Desemboquen al mar i l’aigua té molt poca força i els sediments que transportaven sedimenten (es a dir cauen).

Pàgina 20


-

Delta: Sediments en forma de ventall, fan acumulacions de terreny guanyen el mar.

-

Estuari: És produeix en zones on hi ha marea alta i marea baixa. Quan hi ha marea alta el mar guanya i es porta sediments, quan hi ha marea baixa el riu ocupa l’espai que havia guanyat el mar.

Pàgina 21


AIGÜES SUBTERRANIES 

Sòl impermeable -> Fa que si plou l’aigua es quedi a la superfície. Per exemple el sòl de les roques volcàniques.

Sòl permeable -> Absorbeix l’aigua per crear aigües subterrànies. Per exemple les roques calcàries. -

Zona d’aireig: A les roques trobem aire i aigua

-

Zona saturació: Només trobem aigua

-

Nivell freàtic: Es el límit entre la zona d’aireig i la zona de saturació.

-

Aqüífer: Dins de les zones de saturació hi ha aqüífers que són rius subterranis

Quan el sòl permeable es de roca calcaria i l’aigua entra amb contacte amb ella passen dues coses: 1: És dissol la roca calcària i erosiona el terreny 2: Forma una nova roca. EROSIO: Depèn de la composició de la roca i els seus estrats. SEDIMENTACIO CORRENTS MARINES: EROSIO I TRANSPORT LES ONADES I LES MAREES: SEDIMENTACIO

Corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic formació de sorra.

Pàgina 22


Barra: Bancs de sorra que emergeixen el mar -

Fletxa

-

Cordó litoral

-

Albufera

-

Tómbol

Pàgina 23


PĂ gina 24


PĂ gina 25


PĂ gina 26


PĂ gina 27


PĂ gina 28


PĂ gina 29


PĂ gina 30


PĂ gina 31


PĂ gina 32


PĂ gina 33


PĂ gina 34


PĂ gina 35


Naomi Valdez

PĂ gina 36


El formen...

Ecosistema: El nivell d’organització mes complexa de la matèria viva.

Els essers vius Els espais

Les parts d’un Bioma són:  Biòtop: Medi físic (El clima, el sòl, l’aigua...)  Biocenosi -> Els éssers vius

1.RELACIONS ALIMENTICIES

Hi ha 2 tipus: Autòtrofs i Heteròtrofs Autòtrofs : Creen el seu propi menjar a traves de Matèria Inorgànica (Minerals) que la transformen en matèria Orgànica (Glucosa). - Plantes - Algues - Alguns bacteris

Son essers vius autòtrofs.

Fotosíntesi: Procés pel qual matèria inorgànica (Sals minerals) és transformada en matèria orgànica (Glucosa). Té lloc als Pàgina 37


Cloroplasts que és un òrgan que tenen nomes els esser vius que fan la fotosíntesi. La fotosíntesi es fa mesclant aigua + Co2+ Matèria orgànica + Llum solar = Matèria orgànica + o2. La glucosa es distribueix per tot l’organisme. El procés pel qual totes les cèl·lules del cos obtenen l’energia que necessiten per viure a través de la glucosa es diu Respiració cel·lular. Fitoplàncton: Són microorganismes marins que fan la fotosíntesi. Les corrents marines ascendents fan pujar els minerals i així el Fitoplàncton pot fer la fotosíntesi. Heteròtrofs o Consumidors: Són aquells essers vius que com no poden produí matèria orgànica per obtenir els nutrients que necessiten han de menjar-se altres essers vius. -

Herbívors: Els que mengen plantes. Carnívors: S’alimenten d’altres animals. Omnívors: Els que mengen plantes i animals. Descomponedors: Els que es mengen essers vius morts i pot passar la matèria orgànica a matèria inorgànica.

Cadena tròfica: Estan formades pels essers vius que s’alimenten els uns als altres.

Pàgina 38


Quan s’ajunten dues o més cadenes tròfiques formen una xarxa tròfica.

Pàgina 39


Naomi Valdez

PĂ gina 40


És un tipus d’energia que flueix d’un cos cap a l’altre. La calor sempre va d’un cos més calent a l’altre més fred. La unitat de mesura de la calor en el sistema de mesura internacional son Joules (Símbol: J) 1 Caloria = 4,1845 J

L’intercanvi de calor por fer tres efectes en entre el cossos: canvi de mida, canvi de temperatura i canvis d’estat. : És el moment en que 2 cossos arriben a la mateixa temperatura.

Canvis d’estat

: És el procés pel qual un objecte augmenta de volum perquè s’escalfa. : És el procés pel qual un cos disminueix el seu volum perquè es refreda.

Els cossos estan formats per molècules. En els Sòlids les molècules no es mouen, en estat Líquid les molècules llisquen i si esta en estat gasos les molècules es mouen molt.

És una magnitud que mesura l’energia calorífica d’un cos. La unitat de mesura en el sistema internacional son els Kelvin (K), també es pot mesurar amb graus cèlics (ºC) i Graus Fahrenheit (º F)

Pàgina 41


Símbol de la unitat Nº divisions Temperatur a de bullició de l’aigua Temperatur a de fusió de l’aigua Foto científic

Anys de creació

CÈLICS

FAHRNHEIT

KELVIN

ºC

ºF

K

100ºC

212

373

100ºC

212

373

200ºC

273

212ºF

1742

1714

1948

Termòmetre

*Apunts en Paper*

Pàgina 42


LLUM La llum va a 300.000 km/s

Definició

Reflexió

Refracció

És el canvi de direcció que experimenta un raig de llum en xocar contra un superfície

Es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan passa d’un medi a un altre en que la velocitat de propagació de la llum es diferent.

Imatges

Mirall: Lents: - Plans - Convergents Exemples - Esfèrics - Divergents. - Còncaus - Convexos Mirall: És una superfície reflectiva que és prou clara com per a formar una imatge. Pàgina 43


Mirall esfèric: Un mirall esfèric és aquell que té la superfície corba i distorsiona la imatge.

Mirall Còncau: La superfície reflectora és la superfície interior la imatge és real i més gran.

Mirall Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior.

Lent convergent: Són més gruixudes en el centre que no pas en els extrems. Per exemple els lent per hipermetropia o lupes. Pàgina 44


Lents divergents: Són més gruixudes en els extrems que en el centre i dispersen la llum. Són típics de gent amb gafes de miopia.

Suro -> Imatge ull/ Imatge Orella Posar els següents noms: ULL 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Cristal·li Pupil·la Iris Còrnia Conjuntiva Retina Fòvea Nervi òptic Humor vitri

Pàgina 45


Naomi Valdez PĂ gina 46


CINEMÀTICA Cinemàtica: Es la ciència que estudia el moviment dels cossos. El moviment és relatiu. Sempre necessitem un punt de referencia. Punt de referencia: És un punt necessari per determinar la posició d’un cos. Posició d’un cos: És el punt on es troba un cos. Cos en repòs: És un cos que no canvia de posició respecte al punt de referencia. Cos en moviment (mòbil): És un cos que canvia de posició respecte al punt de referencia. Trajectòria: És el camí que segueix un cos en moviment. Per exemple una trajectòria en línia recta o línia corba. Desplaçament: És la distancia que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser cero encara que hagi recorregut un espai.

∆x = Xf – Xi ∆x: Increment de desplaçament. Xf: Punt final. Xi: Punt inicial. El mòbil surt del kilometre 1 fins al kilometre 4: ∆x = Xf – Xi = 4-1= 3 Km Pàgina 47


El mòbil surt del km 1, s’en va al km 4 i torna al 1: ∆x = 1-1 = 0cm El mòbil surt del kilometre 1, s’en va al km 4 pero acaba al km 3: ∆x = 3-1 = 2 Km

Espai recorregut: És la longitud de la línia que marca la trajectòria. Es a dir, ens dona la distancia total recorreguda amb el mòbil. Exemples: El mòbil surt del kilometre 1 fins al kilometre 4: ∆ x = Xf – Xi = 4-1= 3 Km El mòbil surt del km 1, s’en va al km 4 i torna al 1: ∆x = 6 km El mòbil surt del kilometre 1, s’en va al km 4 pero acaba al km 3: ∆x = 4km Un mòbil fa el següent recorregut. Va del punt A al B (2 Km) del B al C (4 km) C al D (1 km) i del D al A (5 km) Quina és la trajectòria del punt A al B? Línia recta. Quin és l’espai recorregut total? ∆x = 12 km

Quin és el seu desplaçament? ∆x = Xf – Xi = 1 – 1= 0

Pàgina 48


VELOCITAT MITJANA: La velocitat mitjana és l’espai recorregut dividid entre el temps que triga en arriba.

V: Velocitat (m/s) E: Espai (m) T: Temps (s) *Problemes*

ACCELERACIÓ És el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.

A= Acceleració Vi = Velocitat inicial (m/s2) Vf = Velocitat final (m/s) T = Temps (s) Si la acceleració és negativa por ser per dues coses: - Perquè esta frenant. - Perquè esta anant endarrere. Si la acceleració dona 0 vol dir que el mòbil no canvia de velocitat (no accelera).

Pàgina 49


Tipus de moviments: Em vist dos tipus de moviments en línia recta: - El moviment rectilini uniforme (MRU) és un moviment que té trajectòria en línia recta i la seva velocitat és constant. - El moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) és un moviment que té una trajectòria recta i una acceleració constant.

Pàgina 50


Naomi Valdez PĂ gina 51


Forçes: Força: És tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo. Es mesura en Newtons (N) en Sistema internacional. Isaac Newton va ser el científic que la va descriure. Exemple: Per aixecar una ampolla de un litre

1643 - 1727

d’aigua necessitem 10N. Exemple: 1N -> 100g

Força de contacte: Hi ha d’haver contacte entre els dos objectes. Ex: Deformar plastilina, jugar tenis, etc.

Força de distancia: No hi ha contacte entre els dos objectes. Ex: La gravetat, el magnètica i l’elèctrica.

Pàgina 52


Les forces es representen en Vectors. Un Vector ens dona 4 informacions: - Intensitat o mòdul: És la quantitat de força expressada en Newtons (N) - Direcció: És la línia sobre la qual actua la força. - Sentit: És una de les orientacions sobre la mateixa direcció. - Punts d’aplicació: És el lloc on s’aplica la força.

1)

2)

3)

Diferent intensitat

Mateixa Intensitat

Diferent Intensitat

Diferent Direcció

Mateixa Direcció

Diferent Direcció

Diferent Sentit

Diferent Sentit

Diferent Sentit

Mateix punt

Diferent punt

Diferent punt

d’aplicació

d’aplicació

d’aplicació

Massa: És la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos, es mesura en Kg.

Pàgina 53


Pes: És la magnitud que mesura la força amb que la terra atrau un cos i es mesura en Newtons (N). El pes variarà segons el planeta en el que estem per la seva força de gravetat.

P= Pes (N) M= Massa (Kg) G= Gravetat (m/s2) La gravetat a la terra és: 9,8 m/s2 La gravetat a la Lluna és: 1,6 m/s2 1) Calcula el pes de 3 kg de taronjas a la terra. M= 3 kg P= ? G= 9,8 m/s2

P= m·g= 3kg·9,8 m/s2= 29,4 N 2) Calcula el pes de 3kg de taronjas a la lluna. M= 3kg P= ? G= 1,6 m/s2

P = m·g = 3kg · 1,6 m/s2 = 4,8 N 3) Calcula el pes de 100 grams de farina a la terra. M= 100g = 0,1kg P= ? G= 9,8 m/s2 P= m·g= 10kg·9,8m/s2= 0,98N 4) Calcula el pes d’una barra de pa a la terra (Pesa 0,250) M= 0,25 kg G= 9,8 m/s2

Pàgina 54


P= ? P= m·g= 0,250kg·9,8m/s2= 2,45N 5) Les taronjas del problema 1 i 2 es van a un planeta imaginari on pesen 15 N. Calcula la gravetat d’aquest planeta. M= 3kg G= ? P=15 N G = P/M = 15N/3kg= 5 m/s2

6) Calcula de una persona de 50 Kg a la terra i a la lluna. m= ? G= 9’8 P=50 N P=m·g=50·9,8m/s2=490 7) Calcula la massa d’una persona que esta en un planeta de gravetat 20 si el seu pes es de 100 N. m= ? G= 20 m/s2 P=10 N M=P/G= 100N/20m/s2= 5kg

És la força que exerceix un objecta dividit per la superfície.

Pàgina 55


F= Força (N) S= Superfície (m2) P= Pressió (Pa) 1 Pa = 1N/m2 Si fas la mateixa força sobre un objecte, la pressió serà molt més gran si la superfície es petita.

1623 – 1662 Francia

Problemes de pressió 1) Calcula la pressió que fa una capsa de 20cm de costat i una massa de 8kg sobre una taula. M= 8kg S= 20cm·20cm=400cm2= 0,04m2 F=m·g=8kg·9,8m/s2=78’4N P= F/S=78’4N/0,04m2=1960 Pa *Els problemes continuen al full Pàgina 56


Pressió dels fluids Els fluids poden ser líquids o gasos. - Pressió Hidrostàtica: És la pressió que fa l’aigua sobre qualsevol objecte i depèn de 3 factors:  Densitat  Gravetat  Altura P= Pressió (Pa) ρ= Densitat (kg/m3) -> 1000 kg/m3 g= Gravetat (m/s2) a= Altura (m) Problemes: 1) Calcula la pressió hidrostàtica sobre un objecte submergit 2 metres en una piscina. P= ? ρ= 1000 kg/m3 g= 9’8 m/s2 h= 2m

2) Calcula la pressió del mateix objecte submergit a 2km sota el mar tenint en conta que la densitat de l’aigua marina és de 1030. P= ? ρ= 1030 kg/m3 g= 9’8 m/s2 Pàgina 57


h= 2km -> 2000 m

3) Calcula la pressió que va aguantar la persona que té el record d’immersió a pulmó lliure sabent que és va submergir a 101 metres a l’aigua marina. P= ? ρ= 1030 kg/m3 g= 9’8 m/s2 h= 101 m

- Pressió Atmosfèrica: És la pressió que fa l’aire sobre un cos. Experiment de Torricelli:

Torricelli va fer un experiment per demostrar l’existència de la pressió atmosfèrica. Va agafar una vara d’un metre plena de mercuri. Li va donar la volta i la va posar en un recipient ple de mercuri. El mercuri de dins la vara no va acabar de caure gracies a la pressió atmosfèrica sobre el mercuri del recipient.

Pàgina 58


Naomi Valdez

PĂ gina 59


TREBALL ENERGIA Treball: es produeix quan apliquem una força sobre un objecte i aquesta força li provoca un desplaçament. Per produir-lo és molt important que l’objecte es desplaci perquè per molta força que apliquem si no desplacem res no es realitza cap treball, hi ha una altra manera de fer força i no fer cap treball quan la direcció de la força és perpendicular a la direcció del desplaçament.

W= Treball (J) F= Força (N) ∆x= Desplaçament (m)

El treball de la força (F=100N) que s’ha fet per desplaçar la capsa tres metres és:

Energia: és la capacitat que tenen els cossos per canviar, per fer un treball i també es mesura en joules (J). També es pot mesurar en calories, Kwh. 1 Cal = 4,185 J Característiques energies: - L’energia es pot emmagatzemar. - Es pot transportar. - Es pot transformar. - Es pot transferir. *Principi de conservació d’energia: L’energia ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.* 

Energia cinètica: És l’energia que té un cos en moviment (Ec). L’energia cinètica d’un cos depèn de la seva velocitat i de la seva massa:

Ec= Energia cinètica (J) m=Massa (Kg) v=Velocitat (m/s)

Pàgina 60


EXEMPLES: 1) Calcula l’energia cinètica que porta un cotxe de 800kg que va a una velocitat de 50km/h. Ec= ? M= 800kg V= 50km/h = 13,89 m/s

2) Calcula l’energia cinètica que porta un camió de 5000 Kg que va a 50km/h Ec= ? M= 5000kg V= 50km/h = 13,89 m/s

3) Si el primer cotxe augmenta el doble la seva velocitat, calcula quan serà la seva energia cinètica. Ec= ? M= 800kg V= 100km/h = 27,78 m/s

Energia potencial: És l’energia que te un cos que es troba a certa altura.

Ep= Energia potencial () m=Massa (Kg) g=gravetat (m/s2) a= Altura (m) 

Energia mecànica: és la suma del les dues energies del cos

Energia cinètica i potencial quan una creix l’altre disminueix o sigui que es transforma i es conserva.

Pàgina 61


Naomi Valdez

PĂ gina 62


PĂ gina 63


PĂ gina 64


PĂ gina 65


PĂ gina 66


PĂ gina 67


PĂ gina 68


Naomi Valdez

PĂ gina 69


LA SALINITAT DELS MARS 15/10/2013 MATERIAL: -

Balança

-

Erlenmeyer

-

1 litre d’aigua

-

Sal

-

Olives

-

Culleres

PROCEDIMENTS: Primer em calculat la quantitat de sal necesaria, després em omplet un llitre d’aigua i l’hem barregat amb aigua i em posat una oliva a dintre per a veure si flotava. CONCLUSIO: Mar mediterrani: Flotava més o menys Mar negre: Flotava molt Mar Balhc: No flotava res Naomi Valdez

Sessió 3: Formació de roques magmàtiques o ígnies. Material: -

Cera Aigua Sorra Campin gas

Pàgina 70


Procediment: Em posat en un vas de precipitats una mica de sorra i aigua (Que representaven la litosfera). Al final del vas de precipitats hi havia cera de color vermell (Que representava el magma de la terra). Em escalfat la cera, la sorra i l’aigua. Després em esperat a veure que pasaba. Conclusió: Al final la cera ha pujat per que era menys densa que l’aigua i la sorra.

PRACTICA 5: TEMPERATURA 1.COMPARACIÓ AIGUA I ALCOHOL INTRODUCCIO MATERIAL I METODE -

Aigües Alcohol 2 Erlenmeyer 2 Fogonets 2 termòmetres de 150ºC

RESULTAT TEMPS 0 2 4 6 8 10 12 14

AIGUA 18ºC 31ºC 38ºC 52ºC 63ºC 76ºC 89ºC 100ºC*

ALCOHOL 18ºC 33ºC 53ºC 80ºC* 83ºC 83ºC 82ºC 82ºC

CONCLUSIO

Pàgina 71


Qui reacciona més ràpid?

1.

2.

Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra).

Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

15,3 cm

175,8 ms

Mà esquerra

16,4 cm

181,7 ms

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe.

Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

16,6 cm

183,6 ms

Mà esquerra

18,6 cm

194,1 ms

Dues mans

17,6 cm

188,8 ms

Pàgina 72


3.

4.

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe.

Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

13,9 cm

168,0 ms

Mà esquerra

14,2 cm

169,3 ms

Dues mans

14,0 cm

168,7 ms

Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal?

Les noies son més rapides que els nois, però per uns milisegons no es pot considerar una cosa universal

5.

Qui és el noi més ràpid de la classe ?

Marti Diaz

6.

Quina és la noia més ràpida de la classe?

Maria Andreu

7.

En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ?

Els dretans son més ràpids amb la dreta i els esquerrans amb la esquerra.

8.

En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid? Si perquè si comparen la columna del 1 al 5 de la classe millora el numero.

Pàgina 73


9.

Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran.

2n A

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

16,6

183,6

18,6

194,1

17,6

188,8

Noies

13,9

168,0

14,2

169,3

14,0

168,7

TOTAL (nois i noies)

15,3

175,8

16,4

181,7

15,8

178,7

2n B

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

13,6

166,0

14,4

170,9

14,02

168,5

Noies

14,6

172,1

16,4

182

15,49

177

TOTAL (nois i noies)

14,1

169,1

15,4

176,5

14,76

172,8

Escriu un resum amb unes quantes frases de tots els resultats -

Les noies de 2n A són més rapides que les de 2n B.

-

Els nois de 2n B són més ràpids que els de 2n A.

-

Les noies de 2n A són més ràpides amb la mà dreta.

-

Els nois de 2n B són més ràpids amb la mà esquerra.

Pàgina 74


PRÀCTICA: ELS SENTITS I

Pàgina 75


Valoració personal: El tema que més m’agradat ha sigut transferència d’energia i el que menys treball i energia. M’han agradat casi totes les practiques de laboratori i crec que he après bastant durant aquest curs. Els exàmens han estat be, alguns una mica difícils però en general han sigut molt bons.

Pàgina 76

Valdez naomi 2n eso natus  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you