La dimensió econòmica del sector cultural a la ciutat de L'Hospitalet, pe Maritza Buitrago Rave

PROJECTE DE RECERCA

LA DIMENSIÓ ECONÒMICA DEL SECTOR CULTURAL A LA CIUTAT DE L’HOSPITALET De Maritza Buitrago Rave Arts

Patrimoni

Activitats artístiques i d’espectacles, i locals amb oferta cultural (música en viu)

Arts gràfiques Editorial Arts gràfiques

Biblioteques, arxius i museus, i restauració arquitectònica

Edició i distribució editorial

INDÚSTRIA CULTURAL L’H

Consultoria, programació informàtica, hosting i portals web Altres activitats creatives basades en drets d’autor

Cinema, música, ràdio i televisió

Publicitat, fotografia, disseny especialitzat i serveis tècnics d’arquitectura

Audiovisuals

Altres activitats culturals

Presentació Dimarts, 2 de desembre, a les 19.30 h Museu de L’Hospitalet, edifici l’Harmonia Plaça de Josep Bordonau i Balaguer, 6

En el marc de les Beques L’Hospitalet 2013, el programa de recerca impulsat pel Museu de L’Hospitalet, es presenta a la ciutat el treball de recerca científica de Maritza Buitrago Rave sobre la dimensió econòmica que la indústria cultural té a L’Hospitalet. És aquest un tema estratègic de futur de la ciutat que coincideix amb algunes de les conclusions del projecte L’H on, que recull desenvolupar a la nostra ciutat el Districte de la cultura, de la música i de les arts i establir el carrer dels museus, entre altres iniciatives.

El treball de recerca fa una aproximació acurada als aspectes més significatius del potencial econòmic de la nostra indústria cultural, una indústria que s’està convertint en les principals economies del món en aposta estratègica per al desenvolupament productiu, per a la competitivitat i per a la generació de llocs de treball.

A L’Hospitalet disposem d’una ubicació privilegiada que ens permet atreure nous consumidors culturals; tenim un destacat conjunt d’actors culturals amb un ampli reconeixement i recorregut, i disposem, a més a més, d’una generació jove nombrosa que en pocs anys esdevindrà consumidora de productes culturals.

Aplaudeixo, doncs, la iniciativa i us convido a conèixer les conclusions que la Maritza ens presenta.

Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat

PROJECTE DE RECERCA

LA DIMENSIÓ ECONÒMICA DEL SECTOR CULTURAL A LA CIUTAT DE L’HOSPITALET De Maritza Buitrago Rave

En el marc de les Beques L’Hospitalet 2013, impulsat pel Museu de L’Hospitalet

Per què aquesta recerca?

L’objectiu d’aquesta recerca ha estat fer una aproximació als aspectes més significatius de la dimensió econòmica de les indústries culturals i creatives a la ciutat de L’Hospitalet, atès que aquestes indústries s’estan convertint en una aposta estratègica per al desenvolupament productiu, la competitivitat i la generació de nous llocs de treball de les principals economies del món.

Les estimacions indiquen que les indústries culturals i creatives contribueixen entre un 2% i un 12% del PIB en nombroses economies (8% al Regne Unit; 12% als Estats Units). A la Unió Europea, la contribució d’aquestes indústries oscil·la entre el 3,5% i el 4,5% del PIB, amb un gran potencial de creixement, i proporcionen ocupació a més de 8,5 milions de persones.

A Espanya s’estima que l’activitat del sector (segons dades de l’última actualització de la Cuenta Satélite de la Cultura del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2011) s’eleva a uns 41.000 milions d’euros (un 4% del valor afegit total), amb més de 625.000 ocupacions (un 3,1% de l’ocupació total) l’any 2009. Entre els anys 2000 i 2009 l’activitat del sector de les indústries culturals i creatives a Espanya es va incrementar un 47%; l’ocupació, un 35%, i les empreses, un 36%. D’altra banda, segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals 2013, l’any 2011 l’aportació del sector cultural al PIB espanyol es va xifrar en el 2,7%, o en el 3,5% si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual.

A Catalunya, segons les dades publicades per l’Institut Català de les Indústries Culturals, el valor afegit brut dels sectors culturals arriba a un total de 181.867,82 euros. A més a més, el percentatge d’activitats culturals i creatives sobre el total representa un 3,2%, percentatge en el qual les activitats més rellevants són: els serveis i les tecnologies de la informació, un 34%; la publicitat, un 16%; l’edició de llibres, diaris i revistes, un 12%, i els serveis tècnics d’arquitectura, un 9%.

A Catalunya, en el període 2008-2012, la població ocupada en el sector cultural i creatiu va presentar l’evolució següent:

Els sectors analitzats són els següents: Arts

Població ocupada en el sector cultura i creatiu a Catalunya, 2008-2012

2012

2011

2010

2009

2008

160.000

Patrimoni

Activitats artístiques i d’espectacles, i locals amb oferta cultural (música en viu)

Arts gràfiques

Biblioteques, arxius i museus, i restauració arquitectònica

175.800 172.300

Arts gràfiques Editorial

Edició i distribució editorial

INDÚSTRIA CULTURAL L’H

165.300

184.800 Consultoria, programació informàtica, hosting i portals web

Font: IDESCAT

Quins sectors d’activitat s’hi analitzen?

Hi ha un debat no acabat sobre les possibles diferències en la definició i les classificacions de les indústries culturals i les indústries o sectors creatius. Entorn d’aquests conceptes en sorgeixen uns altres, com les indústries de contingut, les indústries protegides pels drets d’autor i les indústries culturals i creatives. En aquest treball, no l’abordarem, aquest debat. Als efectes d’aquesta recerca, ens referirem a “sector cultural” o “indústria cultural”.

A l’hora de decidir quines dades, més ben dit, quines activitats econòmiques s’analitzarien (segons els codis de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques, 2009), es va prendre com a referència l’enfocament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (en el marc de la Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadístic de Catalunya) i se’n va fer una adaptació per a la ciutat de L’Hospitalet en funció dels sectors significatius.

Altres activitats creatives basades en drets d’autor

Cinema, música, ràdio i televisió

Publicitat, fotografia, disseny especialitzat i serveis tècnics d’arquiectura

Audiovisuals

Altres activitats culturals

Anàlisi comparativa En clau autonòmica, la tendència del sector cultural amb relació als comptes de cotització i als treballadors afiliats al RGSS1 és estable i mostra una breu recuperació, sobretot en l’àmbit metropolità.

En termes generals, podem dir que les activitats econòmiques relacionades amb la cultura tenen un pes menor al municipi de L’Hospitalet i un pes més significatiu a l’àmbit metropolità, que és on es concentra la majoria d’indústries culturals. No obstant això, a la ciutat, la indústria cultural té un comportament molt semblant al de la resta de demarcacions territorials, però es destaca una baixada significativa pel que fa als treballadors afiliats al RGSS.

1

RGSS: Règim General de la Seguretat Social

Comparativa del sector cultural a les demarcacions territorials Comptes de cotització afiliades al RGSS

Treballadors afiliats al RGSS

Treballadors afiliats al RETA2 9,0%

6,0%

7,0%

8,0%

5,0%

6,0%

7,0% 6,0%

5,0%

4,0%

Volum de negoci de la indústria cultural a la ciutat

5,0%

4,0% 3,0%

Arts gràfiques, editorial: 125.757.583,61 €

4,0% 3,0%

2,0%

3,0%

2,0%

2,0%

1,0%

1,0%

1,0%

0,0%

0,0%

0,0%

2008

2009

2010

2011

2012

Catalunya

2008

2009

2010

2011

2012

Àmbit metropolità

Audiovisuals: 98.978.103,02 € 2008

2009

2010

2011

25% Altres activitats culturals: 45.622.160,43 €

2012

L’Hospitalet de Llobregat

Altres activitats creatives basades en drets d’autor: 112.526.818,47 €

32%

29%

12% Arts i patrimoni: 10.142.623,33 €

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

393.027.288,83 €

2%

La tendència del sector cultural a la ciutat

Sectors més afectats per la crisi Les arts gràfiques Comptes de cotització • 2008 = 234 = 3,96% • 2013 = 209 = 4,13% • El nombre de comptes de cotització baixa, però puja en representativitat.

Treballadors afiliats al RGSS

• 2008 = 2.839 = 3,67% • 2013 = 2.380 = 3,32%

• Les altes de treballadors disminueixen any rere any, però l’afectació més gran és l’any 2013, amb 459 baixes.

Treballadors afiliats al RETA

• 2008 = 579 = 4,44% • 2013 = 529 = 4,84%

• El nombre de treballadors afiliats baixa, però, comparativament, és el sector menys afectat.

També puja en representativitat.

Aquest sector és el més representatiu de la ciutat, amb un 46,6% del total de comptes de cotització i un 22,9% dels treballadors. Ha perdut força durant la crisi econòmica i tendeix a continuar perdent-ne lleugerament en el futur.

En termes de llocs de treball, perd set punts: un 39,8%, el 2008; un 32,8%, el 2012. Si es vol continuar mantenint aquest avantatge comparatiu, cal implementar mesures específiques adreçades a aquest sector, el qual, a banda de la crisi, s’enfronta a altres reptes, com el canvi tecnològic i el canvi d’hàbits de consum dels seus clients.

Les arts Aquest sector es caracteritza pel treball autònom i mostra una tendència a la baixa. Pel que fa al volum de facturació, el sector de les arts és minoritari, però cal aclarir que una part significativa del qual es mou en l’economia submergida i, per tant, és impossible quantificar quin volum de negoci real podria obtenir.

A més, el sector de les arts té la particularitat que mou molta indústria col·lateral, com és el cas dels locals amb oferta cultural d’oci, un negoci que mobilitza el transport, la restauració, el serveis tècnics de muntatge

2

RETA: Règim Especial de Treballadors Autònoms

i altres serveis. La indústria de les arts, que és un sector amb molt valor afegit i amb molta història a la ciutat, podria tenir una oportunitat de creixement amb la implementació de LH on, però s’ha de tenir en compte que hi ha altres factors que n’afecten el desenvolupament.

cloure que aquest fet respon a una dinàmica global en què l’economia dels serveis intangibles vinculats a la digitalització cada cop pren més rellevància, i això pot significar un avantatge que possiblement es mantindrà en el futur.

Altres activitats culturals

És necessari aprofundir en el coneixement d’aquest sector i preveure estratègies per potenciar la instal·lació i el manteniment d’aquesta mena d’indústries a la ciutat. De moment, el que sí podem deduir és que aquest sector demana treballadors fortament qualificats, i que la ciutat ha de donar resposta a aquestes demandes per enfortir-ne les possibilitats d’ocupabilitat.

La gran afectada va ser l’activitat de serveis vinculats a l’arquitectura, que va patir una baixada remarcable, també pel que fa a la taxa de treballadors.

Sectors emergents Hi ha una evolució molt significativa del sector d’altres activitats creatives basades en drets d’autor. Ocupa el segon lloc pel que fa a volum de facturació, i la branca de serveis tecnològics i d’informació hi representa el 96%. És l’únic sector que, per a cada indicador, experimenta una pujada considerable i estable en totes les variables.

En la gràfica següent es pot veure l’evolució d’aquest sector amb relació als comptes de cotització empresarial.

15,00%

16,38%

24,26% 24,32% 23,48%

21,89% 22,16% 21,48%

19,25% 13,24%

20,00%

18,56%

25,00%

20,92% 20,16%

30,00%

26,24% 25,57% 24,56%

Altres activitats creatives basades en drets d’autor: Comptes de cotització empresarial afiliades al Règim General de la Seguretat Social d’activitats culturals 2008-2012

L’Hospitalet de Llobregat Àmbit metropolità Catalunya

5,00%

0,00% 2009

2010

Les indústries culturals són un sector afectat per la crisi i, en els últims anys, també fortament sensible, a causa de factors com la pirateria i la pujada de l’IVA en el consum cultural.

Podem afirmar que la ciutat té tres avantatges clars: 1. La seva ubicació estratègica, cosa que permet atraure nous consumidors culturals.

2. L’existència d’actors culturals amb recorregut i amb propostes molt interessants.

3. La puixança d’una generació jove que en pocs anys serà consumidora de productes culturals.

Si es vol potenciar aquest sector, és necessari:

10,00%

2008

Aspectes qualitatius que pertanyen al desenvolupament d’aquesta indústria

2011

2012

Aquest sector ha tingut una capacitat d’influència considerable durant la crisi econòmica. A la ciutat, l’any 2012 es va col·locar en primer lloc. Podem con-

• Incentivar la demanda local de productes culturals, cosa que està relacionada amb l’enfortiment dels espais de consum cultural (diversitat d’actors culturals i diversitat d’oferta cultural) i amb el nivell d’educació de la població, sobre el qual s’ha de posar l’accent.

• Trencar amb la barrera diferenciadora de L’H versus BCN. En aquest sentit, es podria treure molt d’avantatge de la marca “Barcelona”. Això requereix posar en marxa una àmplia estratègia comunicadora i una articulació coordinada amb les altres accions que es fan en l’àmbit metropolità.

• Donar suport a una distribució cultural diversa, amb promotors culturals i empresaris que inverteixin en la distribució i l’exhibició. Segurament,

un dels reptes principals que tindrà la ciutat serà com atraure inversors culturals.

• Promoure la formació vinculada amb la indústria cultural. En aquesta línia, en la formació ocupacional la ciutat podria trobar sortides interessants.

• Innovar i atraure creadors i actors culturals. Això és el que ha passat amb l’edifici Freixas, on hi ha hagut experiències d’atracció d’artistes i de fusió entre l’art i la indústria que han estat exitoses. No obstant això, per potenciar experiències d’aquesta mena i atraure col·lectius d’artistes i d’actors culturals a la ciutat, cal donar facilitats en termes de preu de lloguers, llicències, etcètera. I també cal facilitar la possibilitat de viure i treballar al mateix lloc, l’“habitatge singular”, cosa que representa un canvi en la normativa urbanística i un treball d’articulació amb la xarxa veïnal.

Un altre aspecte que ha quedat palès en la realització d’aquesta recerca és la manca d’articulació entre els actors i els empresaris culturals. La diversitat d’aquesta indústria fa que una articulació única sigui molt complicada. A la ciutat, potser hi ha algun sector amb més articulació, com és el cas de les arts —tot i que algunes experiències han estat fallides—, però, en general, els sectors no tenen espais d’articulació i no es coneixen, la qual cosa dificulta la generació de possibles sinergies.

Per últim, amb l’objectiu d’afinar el disseny de les polítiques públiques, caldria insistir en l’elaboració d’estudis i diagnòstics sobre l’estructura dels mercats culturals, matèria en la qual encara hi ha un gran buit. Perquè, tot i que aquesta recerca que hem dut a teme ens ofereix dades que ens permeten afirmar que la indústria cultural genera volum de negoci i ocupació, aquestes dades no són suficients per confirmar que la indústria al voltant de la cultura també sigui generadora de valor afegit, o en quina mesura ho és. Caldria fer un cens —o una enquesta— del conjunt d’empresaris i creadors culturals, a fi de conèixer quin és l’estat dels seus guanys i quina és la seva aportació al valor afegit total de la ciutat.

Nota. Per obtenir més informació i més claredat en el tractament de la informació, consulteu el document detallat de la recerca al repositori documental del Museu de L’Hospitalet (http://ow.ly/CMyEX).

Plaça de Josep Bordonau i Balaguer, 6 Telèfon: 93 338 13 96 Fax: 93 260 04 66 cultura.museu@l-h.cat www.museul-h.cat Horari de visita de les exposicions De dimarts a divendres, de 17 a 20 h Els dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h Els dilluns i festius, tancat Entrada gratuïta

Dipòsit Legal: B.RRRR-2014 B.4135-2014

Més informació: Pàgina web: http://www.museul-h.cat Facebook: https://www.facebook.com/MuseuLH Twitter: @MuseuLH