Hem trobat una notícia en aquesta mateixa línia del final del segle XV. Bertran Enríquez de la Carra, canonge de la seu de Barcelona i rector de la parròquia de Santa Maria de Badalona, va arrendar a Miquel Sala, prepòsit del mes de maig de la mateixa seu, la rectoria de Badalona amb els drets dominicals (censos, delmes, lluïsmes, etc.) i béns immobles com cases, cellers, eines, terres... Durant deu anys i amb la condició de pagar 100 lliures anuals, Miquel Sala podia gaudir de totes les rendes de la rectoria i viure a les cases del rector. Ara bé, el rector es reservà la facultat de viure amb dos servents a les cases de la rectoria si hi hagués pesta a Barcelona: “Necnon retineo michi et excludo a presenti arrendamento quod liceat michi, tempore quo pestis vigeat in Barchinona, possim habitacionem unacum duobus famulis fovere in domibus dicte rectorie”.18 Benefactors badalonins En la llarga nòmina de benefactors que van col·laborar econòmicament a aixecar i mantenir el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Francesc Talet ens aporta el nom de tres que vivien o estaven molt vinculats a Badalona. Són una minoria respecte a les desenes de què tenim notícia, certament. De fet, a banda de la simpatia que pogués provocar entre els seus veïns més immediats, hem de creure que la majoria de la població badalonina dels segles XV i XVI no disposava dels suficients recursos econòmics per permetre’s el luxe d’ajudar el monestir i, si ho feia, devia ser en quantitats tan modestes que no van merèixer ser inscrits en la llista de benefactors, en què hi trobem reis, nobles, mercaders enriquits o alt clergat. Ho hem dit en altres ocasions i ho repetim novament: Sant Jeroni de la Murtra, malgrat pertànyer a la parròquia de Badalona, tenia el seu nucli d’actuació i els ulls posats –si se’m permet l’expressió- a Barcelona.19 Un cas intermedi seria el de Nicolau Viastrosa, mercader barceloní que havia comprat un mas rònec a
Clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, amb l’escut de Nicolau Viastrosa. Fotografia: Museu de Badalona. Autor: Antonio Guillén.
Badalona,20 possiblement el mas Bofill, a Pomar,21 i que ajudà a la construcció del claustre, raó per la qual hi ha el seu escut en una de les claus de volta de la galeria de migdia.22 El primer és el sabater Benet Muntells, que fou mort pels moros en un assalt que el cronista insereix en el trienni 1526-1529 (p. 366) i que altres fonts daten amb més precisió el dia 13 de juny de 1527.23 En nota crítica de l’edició de la crònica, donàvem notícia de la localització del seu testament, que fou pres pel notari Pere Janer 31
Sumari