Aqüeducte, carrer de l’
A
74
En aquest carrer hi ha un aqüeducte de la companyia d’aigua de Dosrius que la porta d’aquesta població del Maresme a Barcelona. Aprofitant aquesta circumstància, i després que els veïns es fessin càrrec de la construcció de la xarxa de servei, durant molts anys els veïns de Bonavista van poder disposar d’aigua corrent mercès a un contracte entre l’associació de veïns d’aquest barri i la companyia d’aigües.
Es troba en una zona on diversos carrers porten nom d’arbres i arbustos habituals en la zona. Arbres, carrer dels Centre PM 1979/06/29 Plantes perennes de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenten branques a partir de certa altura. Es tracta d’una denominació popular, molt arrelada. De fet, les imatges més antigues que es conserven del carrer mostren que tenia arbres –concretament plàtans– a banda i banda, tal com encara s’esdevé avui dia. El carrer es va convertir en via pública el 1897, quan l’alcalde Joaquim Palay féu enderrocar la tanca que envoltava la Plana del Corb (vegeu Plana, plaça de la) per establir una via de comunicació entre el barri del Centre i el del Progrés. Ventós (PM 1898/12/21), Feliu i Vegués (PM 1917/07/02), General Mola (CG 1939/04/25)
Aragó, plaça d’ Bufalà PM 1962/04/27 Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre entre els Pirineus i la serralada Ibèrica, amb capital a Saragossa i 1.183.230 habitants. L’activitat econòmica principal es concentra en el sector dels serveis. La indústria està situada bàsicament a la zona de Saragossa. L’agricultura ocupa un lloc secundari, però en canvi la ramaderia destaca pel seu dinamisme, especialment en la producció de carns. Històricament Aragó i Catalunya van estar unides durant part de l’edat mitjana en l’anomenat regne de la Corona d’Aragó. La unió es materialitzà amb l’acord de casament de Peronella, filla de Ramir II d’Aragó, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. La unió de la Corona de Catalunya i d’Aragó amb la de Castella tingué lloc amb el matrimoni de Ferran II de Catalunya i d’Aragó i Isabel I de Castella –els Reis Catòlics– que confederaren els seus respectius regnes. Aquest vincle configuraria més tard l’Estat espanyol. Aquest carrer està situat en el grup d’habitatges del Bruc, en una zona on altres vies també porten noms que fan referència a la divisió territorial –provincial o regional– de l’Estat espanyol.
Arenys de Mar, carrer d’ Pomar PM 1967/04/06 Municipi del Maresme situat a la costa, amb 12.240 habitants. L’agricultura, que anys enrere havia tingut molta importància, ha quedat bastant reduïda. Des del segle XVI l’activitat marítima ha estat molt important. Gràcies a la construcció del port (1921-1925) la pesca ha donat nova vida al sector. La població, que es reduí durant la segona meitat del segle XIX, ha augmentat progressivament durant el segle XX. Salvador Espriu va convertir aquesta localitat en un mite literari en la seva obra Cementiri de Sinera (1946). Es troba en una zona on diversos carrers porten el nom de poblacions de la província de Barcelona.
Arboç, carrer de l’ Mas Ram PM 1975/01/27 Arbutus unedo, família de les ericàcies. Petit arbre o arbust de fulles grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l’any verdes i flors blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques. El fruit, la cirera d’arboç, és comestible i madura a la tardor. Viu en alzinars poc densos.
Argentona, carrer d’ Pomar PM 1967/04/06 Municipi del Maresme que ocupa la vall mitjana de la riera d’Argentona, amb 8.960 habitants. L’activitat econòmica principal és la indústria tèxtil, metal·lúrgica i química, però també destaca l’agricultura. Pel que fa a l’arquitectura, sobresurt l’església parroquial de Sant Julià, d’estil gòtic, i la casa modernista de la família Garí al