El treball que segueix està estructurat en quatre grans blocs. Una primera part, dividida en vuit capítols, explica l’evolució de Badalona des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Es tracta de donar una visió històrica, en la qual el nomenclàtor, posat en relació amb altres aspectes, pren el protagonisme del discurs. Així, s’hi explica quan s’inicia l’hàbit de fixar el nom dels carrers, com aquests informen dels moments de creixement de la ciutat i d’ocupació del territori o com s’utilitzen segons la política de cada moment.
Introducció
INTRODUCCIÓ
Una segona part, la més important, és feta a manera de diccionari. Cada nom actual de carrer o plaça disposa d’una fitxa, organitzada sempre de la mateixa manera. En primer lloc, es fa constar la denominació actual del carrer i, tot seguit, el nom del barri o barris per on discorre. Una altra informació és l’òrgan administratiu que va decidir l’aprovació del nom en concret o, en alguns altres casos, del projecte d’urbanització al qual pertanyia el carrer, i la data de l’acord. El següent bloc dóna raó del nom, ja sigui mitjançant una definició, un resum biogràfic o la descripció d’un fet i, quan és el cas, s’expliquen les raons que van motivar la denominació i s’esmenten les denominacions populars. Finalment es recullen els noms que el carrer o la plaça han tingut en el passat, amb indicació de l’òrgan que els va aprovar i la data de l’acord. Convé aclarir el significat de les sigles que s’han utilitzat per identificar l’òrgan d’aprovació dels noms. Les sigles PM corresponen a Ple municipal; CMP són les inicials de la Comissió Municipal Permanent; CASP vol dir Comitè Antifeixista i de Salut Pública (l’òrgan que substituí el consistori en els primers mesos de la Guerra Civil), CGM significa Comissió de Govern Municipal i CG s’utilitza quan es tracta d’una aprovació acordada per la Comissió Gestora (l’organisme administratiu que va funcionar just després de la Guerra Civil). Quan no ha estat possible trobar una data concreta d’aprovació (generalment en el cas de noms molt antics i, excepcionalment, en casos en què no es va produir una aprovació específica), s’utilitza la sigla D, de document, i la data que segueix aquesta sigla és la del primer document localitzat en el qual apareix el nom en qüestió. El tercer bloc de l’obra és complementari del segon. Consta de dos índexs que ajuden a moure’s pel diccionari i en concreten millor la informació. El primer d’aquests índexs relaciona alfabèticament tots els noms oficials que han rebut els carrers i les places de la ciutat al llarg de la història. Les denominacions que ja no són vigents tenen al costat el nom actual a fi que sempre es pugui saber quin espai designaven. El segon és un índex de les persones que actualment tenen algun carrer dedicat a la ciutat. S’ordena alfabèticament pels cognoms d’aquestes persones, com en una enciclopèdia, i, al costat, s’hi fa constar la denominació del carrer a què correspon cada cognom. L’índex no inclou els noms de sants, comtes i reis, ja que es poden localitzar amb facilitat buscant directament el nom del carrer. Tampoc no s’hi han inclòs aquells cognoms que, quan van ser incorporats al nomenclàtor, ja havien perdut el sentit d’identificació personal i s’havien convertit en topònims, ni aquells altres que es refereixen a una famí-
7