Sicília. Amb la seva mare anà a la cort de Jaume I quan la princesa es casà amb l’infant Pere. Fou nomenat cavaller el 1273 i, ja rei Pere II, fou designat almirall de la flota catalana (1283) i participà en diverses campanyes al servei de la corona d’Aragó. És enterrat a Santes Creus al peu del sepulcre de Pere II, anomenat el Gran. Roja, plaça Sant Roc PM 1987/02/27 Plaça principal de Moscou, situada al costat del Kremlin. S’adoptà aquesta denominació en memòria de la famosa plaça moscovita. El nom fou proposat pel veïnat després de ser elegit per votació en una festa popular celebrada al barri de Sant Roc. Roma, avinguda de Morera PM 1924/01/21 Ciutat i capital d’Itàlia i també de la regió del Laci i de la província de Roma, situada al costat del riu Tíber, a la part central del país, prop de la mar Tirrena. A dins de Roma hi ha la Ciutat del Vaticà, seu del papat de l’Església catòlica, reconeguda com a Estat independent pel govern italià l’any 1929 en els pactes de Letran. És la capital d’Itàlia des de l’any 1871. Fou la capital de l’Imperi romà, època de la qual resten molts vestigis. Formava part de la urbanització promoguda per Tomàs Morera, i abans de ser avinguda va ser carrer. Roma, plaça de Morera PM 1986/11/28 Vegeu Roma, avinguda de Roncesvalls, carrer de Bufalà CG 1939/10/24 Combat llegendari d’origen històric que al·ludeix a la derrota patida per l’exèrcit de Carlemany el 15 d’agost de 778, en tornar d’una expedició fracassada contra Saragossa. De fet, l’exèrcit havia rebut l’atac dels musulmans entre l’Ebre i Pamplona però foren els gascons, ajudats segurament pels bascos, els que sorprengueren les
tropes mentre travessaven els Pirineus pel pas d’Ibañeta (Navarra) i provocaren una desfeta que costà la vida a alguns personatges cèlebres de la cort de Carlemany. La llegenda, que fou la base de l’anomenat Cicle del Rei de l’èpica francesa, va confondre aquests dos combats en un de sol, localitzat més al sud i amb els sarraïns, ajudats pels bascos, com a principals atacants. Carrer A urbanització Bachs-Bufalà (CMP 1924/11/06) Ronda, placeta de la Sant Antoni de Llefià PM 1993/10/27 Situada entre el carrer de Pérez Galdós i la ronda de Sant Antoni de Llefià, aquest espai d’ús públic sorgit de la urbanització de la zona va prendre el nom del carrer principal del qual forma part. Ros i Güell, avinguda d’en Bonavista D 1955 Antoni Ros i Güell (Barcelona 1877-Badalona 1954). Pintor i escenògraf. Estudià a Llotja de Barcelona i completà la seva formació a Roma i a París. Exposà per primera vegada a la Sala Parés el 1903 i des d’aquell mateix any fou guardonat diverses vegades en exposicions d’àmbit nacional i internacional. La seva pintura, influïda al principi pel modernisme, va estar sempre dedicada al paisatge, sovint a partir del natural. Destacà per l’ús ric dels colors, i molt especialment per la seva àmplia gamma de verds, però evolucionà poc i tendí a la repetició. Creà també nombroses escenografies per a òperes destinades a països d’Amèrica del Sud. La relació del pintor amb Badalona es remunta a la seva infantesa, ja que vivia a la masia de Can Miravitges, on es va establir definitivament quan es va retirar. Va destacar a la ciutat per la seva col·laboració amb l’Ajuntament en la posada en marxa de les exposicions anuals de belles arts celebrades a partir del 1942. En agraïment, i a petició de diverses entitats, fou nomenat fill adoptiu el 1951. Va morir a la masia de Can Miravitges, que des del 1974 és de propietat municipal. En l’actualitat, el Museu hi conserva una part molt important de la seva obra, exposada de
Ros i Güell, avinguda d’en
R
211