Colònia de Sant Jaume, camí de la
C Colònia de Sant Jaume, camí de la Canyet PM 1998/05/26 Conjunt de cases destinades a l’estiueig, construïdes a principi del segle XX pels propietaris de Can Selvas en terrenys seus. El nom de la colònia podria obeir al desig del propietari, de nom Jaume, d’homenatjar el seu patró. El conjunt forma part del catàleg del patrimoni històric, artístic i paisatgístic de la ciutat. El camí de la colònia de Sant Jaume és el que, des del camí de la Carrerada, va fins al mas Oliver, tot passant per la colònia. Comabona, passatge del Bufalà PM 1998/05/26 Pic de la Serra del Cadí, de 2.530 m d’alçària, a la baixa Cerdanya, fronterer entre les comarques de Lleida i Barcelona. Es troba en una zona de nova urbanització on diversos carrers porten noms de municipis i muntanyes de la Cerdanya. Comerç, carrer del Sant Roc PM 1968/12/20 Conjunt d’activitats de compravenda i de bescanvi de tota mena de productes, amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió. Es va donar aquesta denominació al carrer –que al principi estava designat com a passatge– perquè s’hi volia construir el mercat de Sant Roc, que finalment es va fer a l’avinguda del Congrés Eucarístic, entre els barris de Sant Roc i del Congrés.
102
Comunitat Europea, avinguda de la Montigalà PM 1992/05/06 Conjunt d’organitzacions creades per països europeus occidentals i mediterranis per assolir la integració de les seves economies. Especialment es parla de Comunitat Europea a partir de 1965. Els estats membres inicials foren Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos; posteriorment s’hi integraren altres estats –Àustria, Finlàndia,
Irlanda, el Regne Unit, Dinamarca, Espanya, Grècia i Portugal. Després del tractat d’integració política, econòmica i monetària signat al febrer de 1992, la Comunitat Europea es transformà en Unió Europea. Es troba en una zona on diversos carrers porten el nom de països de la Unió Europea. Concha Espina, carrer de Can Claris PM 1975/03/21 Concha Espina Tagle (Santander 1877-Madrid 1955). Novel·lista castellana. Publicà poesies en periòdics de Santander i, després, quan residí a Xile, en El Correo Español de Buenos Aires. Més endavant, va escriure llibres de narracions i, especialment, novel·les. Se l’ha considerada una de les escriptores més qualificades del realisme del segle XIX. Entre les seves obres destaquen La niña de Luzmela, La esfinge maragata, El metal de los muertos i Altar mayor, així com unes memòries sobre la Guerra Civil des del punt de vista franquista, titulades Retaguardia. Aquest nom s’ha donat a un carrer encara en projecte, després d’haver estat assignat des de l’any 1975 a un altre carrer projectat que, finalment, no va ser construït. Concòrdia, carrer de la La Salut i Sistrells PM 1992/05/06 Estat d’harmonia que resulta de l’ajust o conveni entre persones. El nom d’aquest carrer és un homenatge a les relacions de concòrdia, pau i amistat entre les persones que han de presidir una societat democràtica. Conflent, avinguda del Bonavista i Pomar de Dalt PM 1986/11/28 Comarca de la Catalunya nord, a la regió de Perpinyà, corresponent al departament francès dels Pirineus orientals. La capital de la comarca és el municipi de Prada. En aquesta zona hi ha altres carrers que porten noms de comarques del Pirineu català o de la Catalunya Nord.