Caracterització de la funció de les preguntes en la proposta didàctica de l’Escola del Consum de Catalunya: el cas Missatges o missatgers? 31 Salvador Viciana Caballero (salvador.viciana@uab.cat) No és cap novetat assenyalar que hi ha interès per part de les institucions i dels equips educatius per reflexionar sobre la seva pràctica professional. El problema és: com fer-ho? i, encara més important, reflexionar sobre què? Una problemàtica i un interès que han donat lloc a la recerca que es presenta. Centrada en l’anàlisi d’una activitat de l’Escola del Consum de Catalunya (ECC) titulada Missatges o missatgers?, té com a finalitat detectar si les preguntes que planteja l’equip educatiu de l’ECC ajuden a orientar l’alumnat amb relació als continguts que es treballen, afavorint alhora l’assoliment dels objectius, i si permeten acabar l’activitat amb una proposta vinculada a l’acció. Els objectius són categoritzar i analitzar les preguntes que planteja l’educadora i les respostes que dóna l’alumnat en relació amb els continguts de l’activitat. Els referents teòrics que guien la recerca són la ciència escolar, l’educació del consum i el paper de les preguntes. La metodologia és descriptiva, de tipus ex-post-facto, i combina tècniques qualitatives i quantitatives. Els resultats mostren els diversos usos de les preguntes i la seva importància com a eina didàctica. Com a principals conclusions, es pot afirmar que les preguntes de l’educadora són un element estructurador de l’activitat i que les respostes de l’alumnat manifesten una nova manera de mirar el fenomen de la publicitat i el consum. “[...] El veritable problema de l’estat actual de la nostra civilització és que hem deixat de fer-nos preguntes [...] plantejar-se les preguntes adequades és el que marca la diferència entre posar-se en mans dels déus i perseguir un destí, o entre anar a la deriva i viatjar.” Zigmunt Bauman, 1999. La globalización, consecuencias humanas
13 de setembre de 2011, 13:00 hores (dia D, hora H)
L’espera es fa eterna. Calor, nervis continguts i un silenci tibant. Repasso mentalment l’estratègia. Quinze minuts per dur-la a terme. Paràmetres definits i acuradament calculats: ordre, coherència, idees concretes i clares. Una veu em retorna a la realitat… “Ha arribat el moment.” M’aixeco, camino fins a l’altre costat de l’aula. Em situo davant de la pantalla. De nou la veu: “Ja pot començar.”
31 Aquesta investigació es desenvolupa en el marc del Màster d’investigació en Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB i dins del Grup de Recerca Còmplex (2009*SGR 00331). La investigació ha estat dirigida pel Dr. Josep Bonil Gargallo i la Dra. Monserrat Roca. 139