La dinamitzadora: Francesca Bonnemaison

Page 1

VOLS CONÈIXER LA HISTÒRIA DE LES DONES DEL MUSEU? 8 de març de 2018

LA DINAMITZADORA. FRANCESCA BONNEMAISON

Francesca Bonnemaison Francesca Bonnemaison nascuda a Barcelona l’any 1872 fou una pedagoga i promotora de l'educació femenina. Era filla de Gil Bonnemaison, d'origen francès de la Catalunya Nord i Agustina Farriols, filla d'uns comerciants de la ciutat. Va tenir una forta educació religiosa i aprengué idiomes, dibuix, pintura i música. L’any1893 es va casar amb Narcís Verdaguer i Callís, fet que la va portar a conèixer Francesc Cambó amb el que mantingué una profunda amistat. En aquesta època es dedicava a adaptar i traduir rondalles populars, feines que publicava a La veu de Catalunya, el setmanari catalanista que havia fundat el seu marit, i que signava amb el pseudònim de Franar (Fra de Francesca i Nar de Narcís). L'any 1909, per iniciativa

del rector de la parròquia de Santa Anna, Ildefons Gatell, va inaugurar una biblioteca "d'entrada lliure per a totes les dones", deixant ben clar que estava pensada per al públic femení, independentment de la seva condició social. Aquesta va ser la primera institució d’aquestes característiques a tot el món. Un any després, la Biblioteca es va transformar en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. L’any 1918 mort el seu marit, Francesca Bonnemaison no abandona l’activisme polític i social. Durant la República participa en la campanya pel vot femení i promou la revista Claror. Quan esclata la Guerra Civil marxa a Suissa i no torna a Barcelona fins l’any 1941. religiosos i desenvolupà una gran Fins la seva mort l’any 1949 centrà amistat amb l’abat Escarre de Monles seves activitats en la participatserrat. ció en esdeveniments culturals i

Francesca Bonnemaison. La Cultura Un any després de la seva fundació, la Biblioteca Popular de la Dona, es va transformar en l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona coneguda com “La Cultura”, on s’ensenyaven tasques considerades femenines (cuina, costura, economía domèstica),

però també es defensava el dret de la dona a tenir un treball digne. L’activitat de “La Cultura” va ejemplificar el carácter del feminisme social catalán de caràcter nacionalista, burguès, conservador i catòlic. “La Cultura”, tot i mantener un esperit conservador treba-

llava per promoure l’educació i l’autonomia de les dones, per superar l’analfabetisme que era del 70 % a principis del segle XX.

La influència de Gil Bonnemaison Gil Bonnemaison, nascut a Cerdanya, va influir decisivament en la seva filla a la que va educar per a què fos una dona amb autònomia, amb un important bagatge cultural i que, a diferencia de la majoria de dones, practicava l’esport. Gil Bonnemaison tenia un negoci de venta de teixits a

la Rambla de Barcelona al núm. 34, que venia productes per a la burgesia catalana. Probablement algunes de les peces de puntes que es conserven de la col·lecció Francesca Bonnemaison i procedents de França es venien a la botiga del pare com aquesta serafina de punta de Le Puy. Serafina de punta de Le Puy Museu d’Arenys de Mar, núm. reg. 11160


Vols conèixer la història de les dones del Museu ?

LA DINAMITZADORA. FRANCESCA BONNEMAISON El feminisme català reformista Francesca Bonnemaison va ser una de les principals representants del feminisme reformista català que va sorgir a finals del segle XIX. Aquest moviment, inscrit en la tradició católica, reclamava un paper actiu per a la dona, però sempre dins la línea de pensament conservador. Una de les grans teòriques d’aquest moviment va ser Dolors Monserdà que va escriure llibres com Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909) i Tasques socials (1916), entre d'altres. El feminisme de Francesca Bonnemaison va evolucionar des d’una visió tuteleda per l’Església Catòlica per aconseguir una major autonòmia per a les dones a través de l’educació. La seva tasca, a diferencia de la de Dolors Monserdà s’allunya dels plantejaments teòrics

i es centra en l’activisme amb la fundació de la Biblioteca de la Dona i posteriorment l’Institut de la Cultura. En aquesta institució es combinaven els tallers de costura, cuina, “pròpies de les dones” amb activitats esportives i ensenyament tèc-

nic com fotografia o delineació. Bonnemaison entén l’aprenentatge femení com eina per aconseguir una autonomia per a la dona soltera o casada.

La col·lecció de puntes de Francesca Bonnemaison

Mantellina de núvia. Brodat i punta de Lille català 1850 Museu d’Arenys de Mar, núm. reg. 11272

La col·lecció de puntes de Francesca Bonnemaison està formada per un conjunt molt variat de peces de punta al coixí, treballs a l’agulla i brodats: peces d’indumentària, roba de la llar i complements. Es desconeix si Francesca Bonnemaison va realitzar alguns dels treballs que s’han conservat, probablement va realitzar alguns dels treballs de brodat, tasca molt habitual entre les dones de classes benestants. Enre les peces conservades, destaca una mantellina de núvia, de la seva cunyada Ramona Puigdollers de l’any 1850, algunes mantellines de blonda o de punta de Le Puy i diversos treballs a l’agulla. Algunes de les peces d’aquesta col·lecció van participar en l’exposició El encaje de seda, organitzada pel Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona, l’any 1961.

BIBLIOGRAFIA Marin Silvestre, Dolors, Francesca Bonnemaison. Euducador de ciutadanes, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2004