Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat
P
A M RI
A R VE
núm. 71/abril 2015
Crèdits HORARI d’autobusos València - Montserrat De dilluns a divendres
Cap de setmana i festius
08:00/ 08:50
09:30/ 10:00
CALENDARI Fiscal 2015 Del 2 de febrer al 7 d’abril: • Impost de vehicles de tracció mecànica. • Taxa de llicència de gual permanent.
10:00/ 10:50 12:00/ 12:50
13:30/ 14:20
14:00/ 14:50 17:15/ 18:05
16:30/ 17:20
18:30/ 19:20 20:30/ 21:20
20:00/ 20:50
Del 6 d’abril al 5 de juny: • Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana. • Taxa de recollida de fem domiciliari. • Taxa de recollida de fem de comerços.
FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans José A. Puchades. Av. Jaume I, 19.
Montserrat. 962 998 371 Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4.
Montserrat. 962 999 272 Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12.
Montserrat - València De dilluns a divendres
Cap de setmana i festius
06:50/ 07:45 07:55/ 08:45
08:25/ 09:15
08:55/ 09:45 10:10/ 11:00
11:25/ 12:15
12:10/ 13:00 14:10/ 15:00
Del 5 de juny al 5 d’agost: • Segon termini d’IBI de naturalesa urbana.
Real. 962 555 001
Del 21 de setembre al 30 de novembre: • Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana. • Impost de béns immobles rústics. • Impost d’activitats econòmiques.
Montroi. 962 555 494
* Atenció al públic de 9.00 a 13.00 H.
15:45/ 16:15
Horari de misses des d’octubre fins a març
18:25/ 19:15
Laborables i dissabtes
Diumenges
19:00
09:30
15:40/ 16:30 19:10/ 20:00
M. Dolores Jorge. C/ Blasco Ibàñez, 32.
TELÈFONS d’interés Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136 Ajuntament fax: 962 998 058 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406 Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001 Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 962 999 432 Biblioteca: 962 986 027 AVIVA: 962 988 000 ext. 115 Casa de la Cultura: 962 998 178
Psicòleg municipal: 962 999 047 CP Evaristo Calatayud: 962 980 085 IES Vall dels Alcalans: 962 998 072 Escola Infantil: 962 999 837 Escola d’Adults: 962 986 388 Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562, 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 962 999 042
12:30
Horari de misses des d’abril fins a setembre Laborables i dissabtes
Diumenges
20:00
09:30 12:30
Horari Salat de l’hivern
Horari Salat de l’estiu
abans de l’eixida del sol 14:00
abans de l’eixida del sol 13:00
17:00
16:00
Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588
19:00
18:00
Càritas: 677 515 859
20:00
19:00
Sumari
NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió: 1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic. 2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte. 3. Sols es publicarà un article per entitat i persona. 4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a. 5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells. 6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es). 7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions. 8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió municipal en la qual els membres de l’equip de govern es comuniquen amb la població. 9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos de lletra perquè tinga cabuda. 10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de propaganda política. S’admetran articles que tinguen reflexions polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar interés de política partidista local.
Conclusions— 4 Continuem informant-vos, com el primer dia— 5 Objectius complits i reptes de futur— 5 Un abans i un després— 8 El naixement i el creixement de serveis socials — 9 Ara fa...— 10 Racó del creador— 11 La Clau Mora— 12 Imatges per al Futur— 14 Tradicions amb interés cultural: Setmana Santa Montserratera— 16 Montserrat, terra de músics: Carlos Cerveró Alemany— 18 Esgarrat— 20 Vicent Ruíz Balaguer. Retrospectiva— 21 Saó ret homenatge a Paco Muñoz— 22 AODL— 23 Falles en l’Escoleta — 24 El plaer de descobrir— 25 30 Primaveres, XXX Trobades.— 26 Oberta la matrícula curs 2015-2016— 27 Curs de manipulador d’aliments— 27
10. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’ perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment a les eleccions i que obtingué representació a la corporació.
Montserrat necessita un millor transport públic— 28
11. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitària.
Al Club de Pilota de Montserrat...— 30 Ban sobre normes de convivència i informació d’interés— 30
L’equip de redacció
La caloreta fallera dins les venes— 32 Finalitzat aquest segon any, tenim més ganes
elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178
IES Alcalans 10é Aniversari — 29
i il·lusió si fos possible per encetar el següent— 33 La Bandeta Infantil en l’Ofrena de València— 34 Aprendre anglés a l’aula i fora d’ella— 35 Gossos, gats i mosquits. Millor prevenir que curar— 35
http://www.montserrat.es http://www.facebook.com/AjMontserrat
http://twitter.com/AjMontserrat
Continuem caminant junts— 37 Motivacions— 38 AIGUA es consolida com a partit de govern— 40 Las próximas elecciones municipales— 42 Som i serem— 44 Compromís— 46
G OV E R N Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE
Conclusions 1. El rigor i el control econòmic i pressupostari, ha estat el primer objectiu d’aquesta legislatura i s’ha aconseguit.
2. La participació ciutadana en tots els àmbits, culturals, educatius, formatius, laborals, festius, esportius, lúdics i tradicionals s’ha potenciat i augmentat en aquesta legislatura. 3.
Les inversions han sigut possibles amb les ajudes de la Diputació i amb els recursos ordinaris propis de l’Ajuntament, juntament amb els dels veïns.
4. Pel que respecta a la política de personal, podem afirmar que la gestió de la borsa de treball social ha funcionat correctament i ha possibilitat el treball a més de 200 persones. 5. Els serveis socials han estat l’eix de les polítiques que
elPortell
4
hem ficat en pràctica, augmentant tant el personal adscrit al servei com la consignació pressupostària. Sense oblidarnos de la gestió de mediació dels habitatges de lloguer social.
6. La construcció de l’escola pública d’infantil i primaria, Evaristo Calatayud, és ja una realitat.
7. S’han fet obres en millores des de la xarxa d’aigua potable per un import superior als 800.000 euros. 8. Els projectes i la licitació de la rotonda de l’encreuament de la Venta Cabrera i la carretera de Picassent, juntament amb la millora i l’ampliació també de la carretera de Picassent, estan en marxa ja per part dels serveis de carreteres de la Diputació. 9.
Hem presentat davant la Comissió Territorial d’Urbanisme la revisió del nou PGOU del poble.
10. Tenim en marxa en la xarxa d’enllumenat públic més de 1.500 bombetes amb tecnologia led.
11. La participació ciutadana mitjançant els projectes finançats per la Unió Europea, ha estat una realitat per primera vegada al nostre poble en aquesta legislatura, i s’han desenvolupat quatre projectes en què la societat civil de Montserrat ha participat activament.
12. S’han creat dos comissions de participació, una la de festes on estan representades les diferents associacions del poble i altra la de desenvolupament local. Açò és una mostra del govern obert i participatiu, juntament amb les assemblees ciutadanes on hem retut comptes al nostre veïnat. 13.
Les noves tecnologies al nostre ajuntament ja són una realitat, que ha estat possible en aquesta legislatura atés que hem implantat el portal del ciutadà en la renovada web municipal. Hem creat el facebook municipal amb més de 1.000 seguidors, hem informatitzat el ban, hem ficat en marxa un gestor d’expedients administratius i hem dotat de xarxa wifi l’Ajuntament.
14. Hem millorat la gestió de recollida de residus, tant els residus verds com les deixalles. 15. Hem augmentat l’oferta esportiva, mitjançant l’empresa concessionària, i s’ha renovat la pista de bàsquet del col·legi, al carrer d’Alfredo Garcia. Amb aquest breu però concís resum de la legislatura, vull deixar constància del treball i l’esforç que s’ha fet durant aquests quatre anys per part de les diferents regidories, cadascuna des de la seua responsabilitat. Les reunions setmanals de tot l’equip de govern han fet possible dur endavant totes aquestes propostes perquè que al final es convertiren en realitats. És per això que done les gràcies tant als meus regidors del partit Socialista com als dos regidors del partit AIGUA. No vull oblidar-me tampoc de reconéixer el treball i la dedicació del personal funcionari i laboral de la plantilla municipal, atés que sense ells no seria possible que les propostes i els projectes que els polítics volem ficar en marxa, foren realitat. Des d’ací el meu agraïment personal i sobre tot la meua gratitud. Ara toca encetar una nova legislatura, i continuem preparats per afrontar-la amb força i il·lusió. La dedicació i el treball per aconseguir el benestar de la nostra gent és el que ens mou i el que ens motiva. Esperem tornar-nos a veure per a poder treballar junts pel nostre poble.
Regidora d’Educació, Formació i Festes PSPV-PSOE
Continuem informant-vos, com el primer dia Educació Durant esta legislatura, en l’àmbit educatiu, s’han anat implantant nous serveis a l’Escola Infantil Municipal per a facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, com són l’escoleta matinera, el menjador escolar, el taller de jocs, l’escola de Nadal, Pasqua i Estiu. Tots estos serveis educatius es van regular en una ordenança i ara són de gestió totalment municipal. Tant a l’institut com al col∙legi, s’han anat atenent les peticions sol∙licitades a través de la regidoria i dels consells escolars municipals, i a més a més s’ha impulsat la col∙laboració institut-ajuntament i col∙legi-ajuntament amb el projecte Commenius Regio sobre absentisme i abandonament escolar. Aquest projecte el va dur endavant l’Ajuntament, però la col∙laboració dels dos centres educatius va ser primordial. Eixa col∙laboració també es dóna als commenius que sol∙licita directament l’institut, en els quals també participem en les visites que reben. Del projecte Commenius Regio sobre absentisme i abandonament escolar naix la creació de la Comissió d’Absentisme i d’esta, l’ordenança sobre absentisme que implica també els dos centres educatius. També sorgeixen d’este projecte unes sessions formatives per al professorat propiciant un treball de reflexió-acció entre els docents participants que puga possibilitar un canvi real en les aules. Així com uns tallers de tècniques d’estudi per als alumnes, per a donar-los l’oportunitat de millorar les tècniques d’estudi i així millorar el rendiment acadèmic. A més, es va elaborar un manual de bones pràctiques per previndre l’absentisme i l’abandonament escolar, com a ferramenta de millora de la qualitat educativa dels centres escolars del nostre poble. Hem estat exemple de bones pràctiques en la Fira de Valorització, a l’Esdeveniment Nacional de Presentació del nou Programa Erasmus+ en l’àmbit de l’Educació i Formació a Madrid, el 21 i 22 de gener de 2014, organitzat per l’Agència Nacional Espanyola. I finalment, un programa de convivència educativa per als estudiants expulsats de l’IES Vall dels Alcalans, que es posarà en funcionament després de Pasqua. És un programa que naix buscant alternatives educatives a
l’expulsió. Des de l’inici de 2014 fa que pensem en com poder-lo desenvolupar, i ara amb l’ampliació d’horari del personal de Serveis Socials d’aquest Ajuntament, per fi podrà ser una realitat. Es tracta d’un programa voluntari per a les famílies dels alumnes que es puguen acollir, que signaran un compromís; hi haurà un acord d’adhesió al programa per part dels centres alternatius indicant les activitats a realitzar i el centre on es destinaran els alumnes segons informe del mateix institut. Els centres alternatius podran ser: escoleta infantil municipal, biblioteca, escola de primària, taller de la memòria, atenció domiciliària dels Serveis Socials municipals, entre altres. Les activitats són de caràcter educatiu amb finalitat social i tenen l’objectiu d’aconseguir que l’alumne/a complisca les normes i s’integre en la dinàmica escolar ajudant-lo/la a reflexionar i trobar alternatives a la conducta motiu d’expulsió. Este programa estarà dirigit per la tècnica educadora dels Serveis Socials municipals que portarà el seguiment junt amb els tutors dels centres alternatius i els designats per l’IES. Al Col∙legi de Primària i Educació Infantil, a principi de legislatura, acordàrem amb la Direcció del centre que les entrades dels escolars es feren per la porta cantonera. A més, habilitàrem l’aparcament del magatzem municipal per a tothom, i no sols per als mestres i la policia com es feia abans. Hem portat un seguiment rigorós de la construcció de l’escola nova per a la qual cosa ens hem reunit en nombroses ocasions amb la Conselleria d’Educació fins a la publicació de la licitació. A hores d’ara, podem confirmar que el secretari autonòmic ha signat la Resolució de l’adjudicació de les obres de l’escola Evaristo Calatayud, el passat 16 d’abril, i l’empresa adjudicatària és Ocide Construcción, S.A. Una vegada adjudicada l’obra, començarà el compte enrere dels 18 mesos que es concedeixen per a finalitzar l’obra, tal com s’especifica en la publicació de la licitació del passat 30 d’octubre.
Formació En l’àrea de formació hem creat el Taller de la Memòria per a la gent gran que el psicòleg municipal imparteix cada curs escolar a la llar dels jubilats. També hem impulsat un Espai Familiar a les antigues escoles del carrer d’Alfredo Garcia, on es fa un taller al mes sobre temes molt interessants relacionats amb la criança i l’educació dels menuts. Al febrer, per mitjà de l’Associació Nacional de Massatge Infantil, es va fer un taller de massatge infantil per a crear vincles segurs entre mares/ pares i els seus nadons, fomentant la comunicació i el respecte a través del tacte. Ara, els divendres 8, 15 i 29 de maig, i 5 i 12 de juny de 17:30 a 19:30 h, al primer
5
elPortell
Lídia Campos Sáiz
G OV E R N pis de la Llar del Jubilat, es continuaran fent estos tallers per a les mares i pares, presents o futurs, que vulguen fer estos interessants tallers junt amb els seus nadons. El 2013 vam obtindre el Certificat de Centre Col∙laborador del Servef en el centre escolar del carrer d’Alfredo Garcia, núm. 30, per poder fer cursos de formació. A continuació es va obtindre una subvenció de 35.350 euros del Fons Social Europeu i de la Generalitat Valenciana per a fer un curs d’Atenció Sociosanitària a persones dependents d’institucions socials, destinat a persones amb risc d’exclusió social. De les 10 persones que varen ser seleccionades pels tècnics de Serveis Socials i l’AODL, 8 obtingueren la capacitació i el títol que els permetrà treballar a residències amb persones dependents. Continuem presentant-nos a estes convocatòries buscant més subvencions que ens permeten realitzar cursos i que els nostres veïns puguen formar-se al nostre poble evitant despeses en desplaçaments i obrint-se camí a un futur laboral.
Festes
elPortell
6
En l’àrea de festes, atenent el principi de transparència i política participativa, hem creat la Comissió de Festes, integrada per les diverses associacions culturals, els festers i les festeres, l’alcalde i la regidoria de Festes. Els membres d’esta Comissió participen en la programació de festes i en les decisions que van sorgint. Com per exemple, que el tradicional sopar de quintes alterne cada any divendres i dissabte. Enguany el celebrarem dissabte 1 d’agost. Hem limitat les barres de les discomòbils per dos motius: evitar la venda de begudes alcohòliques a menors i la competència deslleial que es fa als llocs d’oci del poble que viuen d’aquesta activitat. Hem replantejat la forma de gestionar la tradicional setmana taurina d’agost, ara es gestiona a través de grans aficionats al bou del poble associats, la majoria d’ells, en dos penyes, la penya Prova i Entrà, i la penya Tot al Bou. Amb molt de treball i molta col∙laboració per part d’estes persones, s’ha aconseguit donar continuïtat a la festa amb molt bona qualitat i amb una importantíssima reducció de despeses. Després de dos anys consecutius amb la Penya Prova i Entrà com a organitzadora de la festa, enguany, prèvia renúncia expressa d’aquesta, li correspon el torn a la Penya Tot al Bou, de qui esperem tindre una gran setmana taurina. Açò són moltes de les coses que hem fet en 4 anys i que ara que ja estan encarrilades serà més fàcil donar-los continuïtat. També per tot açò hem de donar les gràcies a totes les persones, les institucions i les associacions que col∙laboren i participen en les comissions, els consells i les assemblees, fent que tots junts aportem al poble el millor de cadascú en benefici de totes i tots.
Joan R. Garcia Perales Regidor d’Hisenda, Personal, Seguretat i Urbanitzacions AIGUA
Objectius complits i reptes de futur La policia local, les urbanitzacions, la hisenda pública i la gestió de personal han sigut les àrees que han estat sota la meua responsabilitat en els dos últims anys dins de l’equip de govern. És el moment de fer balanç de la gestió, i més important és no pecar ni per excés ni per defecte. Magnificar tot allò que ha eixit bé i amagar el que s’ha fet mal és propi de farsants i sofistes, aquells que volen enganyar i fer creure que «tot són flors i violes». La realitat vostés la coneixen molt bé, i tots sabeu què hem fet en estes quatre regidories. Ara no cal fer autobombo ni amagar vergonyes, per això diré clarament algunes metes aconseguides però també he de recordar molts reptes i actuacions que queden pendents.
Respecte a l’àrea d’Urbanitzacions He de destacar tres objectius complits: 1.- Brigada exclusiva de neteja: Dos persones diàriament han netejat carrers, punts negres, jardins i vials de les urbanitzacions i les colònies. El sistema d’arreplega de poda i trastos ha millorat molt. També la brigada formada pels laborals ha estat reforçada amb 4 homes per al manteniment de camins, obres al cementeri... 2. Senyalització vertical (senyals) i horitzontal (pintura) d’una gran part de les zones urbanes del terme. També s’han posat nom de carrers i números a les cases del terme que estaven sense identificar. 3. Renovació de l’enllumenat de la urbanització Mare de Déu de Montserrat i urbanització Hort de la Rabassa. 4. Renovació de la xarxa d’aigua potable en diferents parts: Valletes, Corral de Xupeno, Sant Vicent, Ombria, Casa Blanca...
5. Asfaltat d’alguns camins més transitats i reparació d’altres, col·locació de bústies col·lectives de correu.
central, però no ha estat eixe el nostre cas ja que en els darrers tres anys els impostos municipals han estat congelats.
6. Subvencionar íntegrament el rebut d’enllumenat públic de les urbanitzacions i colònies. Subvencionar un 15% les obres públiques de millora d’espais comuns.
Respecte a l’àrea de personal:
Tot açò s’ha fet d’igual manera al nucli de població: replega de podes, agranadora, manteniment de jardins, col·locació de peretes LED, renovació de carrers, vigilància policial en diferents punts del nucli de població..., perquè tots hem de ser iguals com a veïns de Montserrat. No és moment de cantar victòria, queda molt per fer, acabem de començar, el terme és molt gran i de vegades no es dóna abast per atendre a tots.
Respecte a l’àrea d’Hisenda: L’assignatura pendent de l’Ajuntament: els deutes. L’any 2011 ens trobem un ajuntament arruïnat amb més de 7 milions de dèficit entre deutes a bancs i factures no pagades. Un Ajuntament que malgastava sense ordre ni concert, com si la crisi fóra cosa d’altres. Els romanents de tresoreria sempre eren negatius. Ací he de dir que queda molt per fer, queda molt per pagar, la nova corporació deurà fer un esforç en reduir més el dèficit, sinó els interessos bancaris es menjaran els recursos municipals. És important senyalar que vam haver de reduir molt de personal, ens vam vore abocats a llevar durant uns anys les subvencions, vam dissoldre l’empresa municipal del sòl... Unes decisions difícils però necessàries per reflotar l’economia municipal. El pla d’ajust, el pla d’equilibri financer, el pla d’austeritat que ens vam imposar ha estat la base per a la xicoteta recuperació, però a pesar de la reducció del dèficit encara tenim un deute general d’uns 4 milions d’euros. I açò s’ha aconseguit per una gestió basada en l’austeritat, de fet els regidors hem estat els primers a reduir a una quarta part les assignacions pel nostre treball. Lògicament haguera sigut fàcil reduir el dèficit municipal apujant els impostos com ha fet el govern
A principi de legislatura vam iniciar un estudi (Relació de Llocs de Treball) de catalogació de llocs de treball per delimitar funcions i assignacions econòmiques. Per diverses raons que no vénen al cas, el projecte es va quedar bloquejat i no s’ha realitzat. És un repte que haurà de resoldre el nou equip de govern. Hem de destacar en esta part la creació d’una borsa de treball municipal establerta amb criteris objectius i públics, donant prioritat a les famílies amb menys recursos econòmics. La borsa està formada per dones que s’encarreguen de la neteja dels edificis públics i per hòmens que van amb la brigada. Els contractes són de mitja jornada i durant tres mesos, això ha permés realitzar més de 300 contractacions. En altres èpoques funcionava la dedocracia de partit i amb pocs contractes que duraven 4 anys. Per altra banda, vull destacar que tenim una plantilla de personal extraordinària, en general fan un treball eficient i eficaç.
Respecte a l’àrea de Policia Local: Es tracta d’una responsabilitat difícil que requerix decisions delicades, immediates i diàries. La policia és un cos jeràrquic que obeïx les ordres del responsable polític, per això alguns polítics busquen persones de la seua confiança per dirigir-los. Quan vaig assumir les funcions delegades de Policia Local vaig confiar plenament amb els funcionaris que hi havia, l’intendent i l’oficial, i crec que hem fet una bona tasca. Sempre els he dit que feren bé el seu treball i que foren justos i exemplars en tot. Vull destacar algunes actuacions dutes endavant: 1.- Sistema de vigilància itinerant amb punts fixes al terme i al nucli. 2.- Punts de control setmanals amb la Guàrdia Civil. 3.- Desmantellament de tres laboratoris de droga (marihuana) i control d’estupefaents.
7
elPortell
7. Sistema itinerant de punts de vigilància de la policia local per tot el terme i en el nucli de població.
L’Ajuntament de Montserrat compta amb uns 70 treballadors entre policies, tècnics, mestres, administratius, auxiliars, netejadores, laborals i brigada. En altres èpoques la quantitat era molt superior, ara els hem reduït als estrictament necessaris per al funcionament bàsic.
G OV E R N La policia de Montserrat, a més de la vigilància, fa moltes altres funcions com són l’assistència ciutadana en els àmbits de seguretat, assumptes social, protecció de menors, violència de gènere..., que tots ben bé sabeu. I per últim, vull acabar dient que el treball que he realitzat durant estos 4 anys està integrat dins d’un treball d’equip, un equip que ha consensuat, debatut i negociat els projectes de cada regidoria. Per això vull agrair en primer lloc a Carmen Masó la claredat i el suport per dur endavant conjuntament el projecte d’AIGUA, també he deprés molt dels regidors del partit socialista: Regina, Santiago, Lídia i sobretot de Josep Maria Mas amb qui hem compartit harmoniosament el govern de Montserrat durant estos 4 anys.
Regina Campos Ortega Regidora de Cultura i Patrimoni, Joventut i Esports PSPV-PSOE
Un abans i un després elPortell
8 En matèria d’Esports i Joventut podem resumir estos 4 anys de gestió dient que hi ha hagut un abans i un després al nostre pas per l’Ajuntament. Arreplegàrem un gimnàs deficitari econòmicament, i amb màquines obsoletes, espai reduït, i usuaris pocs i descontents amb el servei. Fent una gestió més correcta i completa de les diverses instal·lacions municipals (a les que derivàrem altres activitats de grup com el ioga, l’aeròbic i altres de plena actualitat), aconseguírem dotar de més espai el gimnàs. I contractant el servei d’una empresa especialista en estes activitats, hem pogut tindre renovat el parc de maquinària esportiva durant 4 anys, amb un cost mínim per als veïns, amb un horari d’obertura més ampli i un monitor permanent per a assessorar els ususaris. El 2011 les activitats esportives grupals que es feien en l’àmbit municipal no s’ajustaven a la legislació que les regula, cosa que suposava un problema tant per als usuaris (que pagaven per un servei deficient) com per la gravetat del no compliment de la normativa. Eren activitats amb ànim de lucre fetes en espais públics de forma gratuïta. Hui podeu entendre perfectament la gravetat del que això suposa i que ens han portat a este equip de govern a fer unes ordenances que regulen l’ús dels espais públics, en l’àmbit esportiu i cultural. Aquestes ordenances serveixen perquè bé siguen
empreses, o bé autònoms, els que vulguen utilitzar les nostres instal·lacions amb ànim de lucre, ho puguen fer però amb un cost de lloguer mínim. Per altra banda, les associacions o altres que ho facen altruistament, ho poden fer de forma totalment gratuïta. D’ací que, entre altres, puguem tindre un espai de classes de bicicleta de sala (spinning) econòmic (per l’escàs cost de lloguer) que d’altra forma seria inviable. Hem aconseguit conveniar amb l’IES unes relacions que afavoreixen les dos parts. Els seus alumnes gasten les instal·lacions del Poliesportiu municipal quan tenen necessitat i el poble té un pavelló cobert totes les vesprades i els caps de setmana per fer l’esport que vulga. De fet, fruit de la col·laboració entre l’institut, la Mancomunitat Vall d’Alcalans i el Club de Bàsquet, tenim cistelles noves al pavelló, i menuts i grans poden gaudir d’una excel·lent pista coberta i ben adaptada a este esport (i altres que allí es practiquen). Hem renovat i ampliat el mobiliari esportiu i de joc urbà. En este moment tenim més màquines al gimnàs de propietat municipal, aparca-bici en diversos llocs de molt de trànsit, una taula anti-vandalisme de tennis de taula (Ping Pong) al parc de l’Agroix, uns parcs infantils més segurs i un circuit de trial a cost zero al Poliesportiu. A més a més, hem condicionat i pintat els frontons, el camp de futbet, el carrer de la pilota (al que s’han afegit parets de rebot), i hem renovat la xarxa i la gespa de la pista de pàdel. A l’espera de tindre la dotació pressupostària necessària per fer la pista definitiva de bàsquet al Poliesportiu, n’hem creat una aprofitant el pati de les escoles d’Alfredo Garcia. Ara mateixa es pot practicar bàsquet de forma lliure i gratuïta en una pista de bàsquet i altra de minibàsquet. D’aquesta manera donem resposta a la demanda actual d’usuaris d’este esport en alça, després de la gran tasca pedagògica i lúdica dels membres del Club de Bàsquet, que no tenien cap instal·lació fa 4 anys i que, fruit de la nostra gestió conjunta amb l’IES començaren a caminar i ja el formen vora 100 montserraters/es. No puc més que donar les gràcies a totes les persones que el conformen pel seu excel·lent treball, i per la professionalitat i la il·lusió que han demostrat. El poble ha eixit guanyant des que existeixen. La relació amb l’Escola de futbol de la Mancomunitat s’ha reconduït satisfactòriament per a tothom. I, amb ella, la gestió integral del Poliesportiu municipal que, com no devia ser d’altra manera, ara abasta la gestió del camp de futbol. En este moment podem dir alt i clar que la gestió s’ajusta a la legislació vigent totalment (cantina inclosa), que el cost per a l’Ajuntament de l’ús de qualsevol de les pistes esportives i la piscina és de zero euros, i que el servei està cobert amb garantia.
El nostre Club de Pilota ha crescut, ha aconseguit nombrosos premis i ens ha fet sentir orgullosos/es d’ells/es. No podíem més que fer l’esforç de portar el Trofeu El Corte Inglés o l’Autonòmic de frontó de ma perquè el poble estiguera a l’altura dels grans jugadors/es i entrenadors/es. El Club d’Escacs Montserrat igual, amb la seua tasca ensenyant als menuts l’art d’eixe esport ha fet que els campionats provincials amb seu al poble vagen a més. Per totes estes raons no puc més que donar les gràcies de part de l’equip de govern i meua a totes les persones que heu ajudat a fer de l’esport un referent d’este poble, i que heu col·laborat amb el poble a plantar unes llavors que creixeran i es faran fortes i grans a mesura que passe el temps; els polítics us donen una miqueta d’aigua i fem. Sou genials. GRÀCIES!
Carmen Masó Martínez Regidora de Benestar Social i Sanitat AIGUA
El naixement i el creixement de serveis socials Al principi d’aquesta legislatura em trobe amb què aquest servei tan important i necessari es troba en una situació desastrosa, sense cap criteri just i equitatiu; amb una partida pressupostària insuficient, sense ningú que supervise, en definitiva, un caos. I una vegada detectades les necessitats socials del municipi, calia començar des de zero: 1r. Es va renovar i ampliar el personal. 2n. Es va canviar d’edifici per a una millor atenció als usuaris. 3r. Es van crear uns programes d’ajudes d’emergència, xecs carnisseria, xecs Consum, etc. 4t. Es va crear la borsa de treball social. 5é. Es va posar en marxa la borsa de pisos socials. 6é. Servei d’atenció a la dependència. SMAD. 7é. Servei especialitzat d’atenció a la família i infància. SEAFI. 8é. Servei de suport domiciliari. SAD. 9é. Programa d’absentisme escolar. 10é. Programa de violència de gènere. 11é. Programa de repartiments d’aliments (Creu Roja). 12é. Programa per a activitats socioeducatives. 13é. Programa de prevenció i inserció social. 14é. Programa d’intervenció i seguiment social. 15é. Programes d’informació, assessorament, orientació i tramitació. Aquest és un xicotet resum del naixement de Serveis Socials, encara que cal seguir treballant perquè hem de seguir creixent, creixent perquè tots aquests programes tinguen com a objectiu atendre la demanda i les necessitats de tots els ciutadans i les ciutadanes de Montserrat.
9
elPortell
Hem gaudit dos anys de la Setmana de l’Esport, on menuts i grans han pogut fer esport i competir i disfrutar del bon oratge i la família… Hem gaudit de festes d’unflables al carrer i de festes aquàtiques per als xiquets de forma gratuïta. I hem gaudit d’un servei de piscina gestionat per veïns del poble, sense empreses privades intermediàries. Un millor servei i més econòmic per a l’Ajuntament que som tots.
G OV E R N Santiago Martínez Tarazona Regidor de Desenvolupament Local i Tecnologia, Participació Ciutadana i Comunicació. PSPV-PSOE
Ara fa 4 anys... Ara fa 4 anys que vàrem encetar un projecte que ara acabarà o continuarà, això ho sabrem al maig. El ben cert és que el temps passa de pressa i encara que s’han quedat coses per fer, ja siga per falta de diners o temps, el nostre balanç, al nostre entendre, es més que positiu, i estem satisfets del que hem aconseguit.
elPortell
10
Aconseguir estabilitzar l’Ajuntament ha sigut un gran repte i tot un esforç, sobretot dels ciutadans, que amb els seus impostos (al final qui ho paga tot són els ciutadans), han sacrificat inversions necessàries per pagar als bancs i reduir al màxim un deute asfixiant que col·lapsava el futur de Montserrat. Hem pagat en esta legislatura més d’1.130.000 d’euros en interessos i més de 2.500.000 d’euros d’amortització de capital, diners que no han passat a inversions municipals. Açò ha reduït molt les possibilitats d’inversions amb fons propis estos quatre anys. No done més detalls econòmics per a no avorrir, però gràcies al PLA D’AJUST dissenyat pel nostre equip de govern, hem pogut primer sobreendeutar-nos a l’inici de legislatura (per a pagar més de 2.000.000 d’euros pendents de pagaments a proveïdors), per a després poder escometre una reducció dràstica del deute acumulat. Les turbulències pressupostàries que ens trobàrem també han sigut corregides i normalitzades de forma coherent. Però no tota la política municipal és economia, fer carrers o arreglar voreres. En este equip de govern entenem el municipalisme com una forma de construir societat, de construir futur. És per això que insistim tant en la formació i l’educació com a pilar fonamental, en els serveis socials per pal·liar les desigualtats, en la proximitat de les institucions, en la participació per crear un poble més cohesionat i més protagonista, així com acompanyar el temps de la modernitat que ens marca la tecnologia. Tot això s’ha vist reflectit en una gestió transparent de la borsa de treball i de la gestió municipal, la creació d’estructures participatives com ara els consells ciutadans, les comissions executives d’entitats locals, com la de festes, assemblees semestrals de dació de comptes, etc.
La comunicació directa amb la ciutadania també ha sigut una gran prioritat en esta legislatura, com ara la pàgina al facebook, la web municipal, el portal del ciutadà, els mailing electrònics, millorar substancialment la quantitat i la qualitat d’El Portell, videoteca a internet, emissió en directe dels plens i esdeveniments via internet i TV Local, etc. En l’aspecte de l’administració electrònica també s’han donat passos decisius en modernitzar la nostra administració local, que falta li feia. Altre aspecte a destacar, ha sigut la clara política aperturista que hem practicat des del primer moment apostant per la creació de projectes internacionals per a la ciutadania. És un aspecte que encara li queda molt de recorregut i que ha estat molt important per a nosaltres en esta legislatura. El fet de dur el nom de Montserrat més enllà de les nostre fronteres permet crear vincles administratius i ponts de relació social que de segur donaran els seus fruits, més enllà de les grates experiències que han pogut donar estos projectes europeus. En fi, no vull detallar tot el que s’ha fet perquè no ens acusen de propagandistes cara eleccions, però hi ha coses importants que cal recordar i algú ho ha de dir, i de segur que hem comés alguna errada o omissió, però jo, igual que els meus companys, estem molt satisfets de la feina ben feta i els guanys aconseguits. Gràcies per la vostra confiança i fins la pròxima.
Si vols participar com a col·laborador/a d’El Portell i saps d’alguna notícia que afecte el nostre municipi, no t’ho penses! Fes-nos arribar la informació que tens per a difondre-la. Enviant un missatge electrònic a ... elportell@montserrat.es
o telefona al 962998178 (persona de contacte: Àngels)
Racó del La luna que es compañera, esta luna bella y sabia, que quiere que abras tu mundo que quiere que seas amada, ella que vela tus noches, ella que vela tu alma, la mágica luna de julio, la luna de la montaña. La luna que sana tus noches, esta luna que ha tu vera encantada que busca su espejo en tus ojos, buscando tu tierna gracia. Que sabe que tienes un reino en la terrenal luz de tu mirada, que vela por tu encanto ella que vela tu alba, esta bella luna de julio la luna de la montaña. La luna que luce tus sueños, esta luna que es madre y ama, ella que alumbra tu niña, esta luna que crece en tu cama. La luna que vela la cuna donde tu corazón tiene su cala, ella que entiende de amores y en tu piel se realza, madre luna de julio, la luna de la montaña. La luna que baila en tu cielo esta luna llena y clara, traviesa como tu cuerpo, bonita como tu cara,
Cristià Campos esta luna que quiere besarte,
la lujuria de esta dama,
esta luna de seda blanca,
luna que sientes el celo
esta luna que te quiere,
luna que sientes el agua
como el verso que te abraza,
la que riega el jardín
como el beso del poeta,
del secreto de tu alma.
como el poema que te canta.
Luna bella de julio
Poética luna de julio
luna de lujuria sana
la luna de la montaña.
luna de busto erótico como los senos de tu magia.
Bellísima luna coqueta,
Luna que velas la cumbre
presumida y engalanada,
donde el romance descansa
esta luna que te abre
esta luna que te protege,
las puertas de su morada.
eterna luna de la montaña.
Entre pinos y romeros, entre mis letras y tu alma, entre mis ojos y los tuyos, entre mis versos y tu magia.
Passàrem hores davall dels xopars
Mediadora luna de julio la luna de la montaña
Passàrem hores davall dels xopars que cursaven la vora de la llengua argentada,
La luna que teje en el río
com en un mirall que surt de la vara
las cortinas de tu ventana,
del màgic cim que a l’infinit s’alça,
esta atrevida y descarada luna
asseguts a les roques quasi esculpides
que entre las rosas escala,
com si el vent així les tallara
por los muros de tu castillo
com si fos un capritx d’un rei
buscando su gemela hermana.
com si fos un regal d’estimada.
Ella que vuela en los vientos, y en tu negro pelo se planta
Només entre hores trencava un desig
y crea mareas de letras
de carn encesa entre discussions i debats,
en los senderos de mis canas.
entre rebolcons, besos i carícies,
Balsámica luna de julio la luna de la montaña. Luna llena de julio, luna grande que me hablas luna hermosa que escuchas
entre esclatades de passió d’amants, només sentíem un gran plaer de luxúria només d’amor intens encegats, només salvatgement, feroçment, amant-nos amb immensa llibertat.
elPortell
Luna de julio
creador
La Clau Mora
S O C I
Marcos Campos Añón Cronista local
Pujant al Portell a mà esquerra es troba un indret que denominem la Clau Mora, però la veritat és que la majoria de la gent el desconeix. Un dia, proveït amb una serra i una aixada, vaig pujar al Portell, buscava la porta de la Clau Mora, sabia que es trobava amagada entre matolls i argilagues. Situada, com dic, a la part esquerra del Portell. Vaig netejar el lloc fins a deixar la porta al descobert. Allí estava, igual que la recordava. L’havia vist moltes vegades de xiquet. Sobre la roca, els clavills dibuixaven perfectament allò que semblava una porta i allí continuava aquella pintura abstracta quasi esborrada pel temps, una policromia en blau, groc, roig, marró i ocre. El dibuix era el d’una clau antiga. Vaig posar les mans sobre la roca, com si poguera carregar el cos d’algun tipus d’energia o, tal vegada, de bona sort.
elPortell
12
Els dies de Nadal aprofitant que el meu germà, el científic, es trobava per ací, li vaig demanar que recollira una mostra d’eixa pintura i que se l’enduguera a Barcelona per a fer una anàlisi, tot això amb l’objectiu de determinar si la pintura era orgànica o no, i per a determinar també la seua edat aproximada. Pujàrem a la muntanya i recollírem la mostra, vam fer després neteja dels vidres i els plàstics que ens trobàrem escampats allí dalt. Hem de ser conscients del nostre entorn, cuidar-lo i preservar-lo, hi ha gent que no el respecta gens. Tenim testimonis de gent que afirma que la pintura rupestre ja estava quan ells eren xiquets, principis de 1960. Així que vaig haver d’esperar que el meu germà poguera fer l’anàlisi corresponent. Això es va retardar perquè ell com un favor personal va demanar realitzar part d’eixos anàlisis, concretament l’espectrometria IR i la prova de fluorescència de raig X, als centres científics i tecnològics de la Universitat de Barcelona. Finalment, el 25 de febrer, vaig rebre el seu correu electrònic amb un informe detallat, en el que concloïa que les pintures eren d’esmalt de base polimèrica, pintures que s’han comercialitzat a Europa a partir de 1939, per tant es tractava d’una pintura contemporània. Sempre hem relacionat la Clau Mora, d’alguna manera, amb l’episodi de l’èxode dels moros, és com un símbol que ens recorda aquell temps i aquella gent. La història és la que a continuació es relata: el 4 d’abril de 1609, amb un decret del rei Felip III, s’ordenava l’expulsió dels moriscos del territori espanyol. A finals de setembre d’aquell any es pregonava el decret pels pobles de València.
«Primeramente, que todos los moriscos deste reino, así hombres como mugeres, con sus hijos, dentro de tres días de como fuere publicado este bando en los lugares donde cada uno vive y tiene su casa, salgan dél, y vayan á embarcarse á la parte donde el comisario, que fuere á tratar desto, les ordenare, siguiéndole y sus órdenes; llevando consigo de sus haciendas los muebles, lo que pudieren en sus personas, para embarcarse en las galeras y navíos, que están aprestados para pasarlos á Barbería, á donde los desembarcarán, sin que reciban mal tratamiento, ni molestia en sus personas, ni lo que llevaren, de obra ni de palabra, advirtiendo que se les proveerá en ellos del bastimiento que necesario fuere para su sustento durante la embarcación, y ellos de por sí lleven también el que pudieren. Y el que no lo cumpliere, y excediere en un punto de lo contenido en este bando,incurra en pena de la vida, que se ejecutará irremisiblemente». El nostre poble era aleshores un nucli molt xicotet de 35 cases, habitat per famílies morisques com els Suquey, Mussa, Galbet, Cortexí, Selim, Jaca, Xifaré, Ayub, eren les famílies d’aquell Montserrat. Eren els habitadors descendents de l’època visigoda, que un dia van ser islamitzats, i després de molts segles, i després de la Revolta de les Germanies, obligats a convertir-se al cristianisme, encara que ells continuaven parlant la seua llengua aràbiga i els seus costums i, encara d’amagat, la seua religió. A inicis del mes d’octubre de 1609 començava el gran èxode, milers i milers de persones emprenien una marxa cruel, els arrancaven de la seua terra, dels seus orígens, cap a un destí incert, desconegut i ple d’infortunis. Tots els de Montserrat marxaren junts. Amb el comissari o el soldat a cavall que els acompanyava, emprengueren la llarga caminata fins al Grau de València, on els esperaven els vaixells que havien de transportar-los a Alger. Marxaren amb poques pertinences, alguns arreplegaren en les seues alforges entre els records coses tan particulars com les llavors dels seus camps. Hem d’imaginar-nos aquelles persones, dones, homes, xiquets i vells, amb plors pel que deixaven i preocupació per allò que es trobarien a l’Àfrica, tot mesclat amb crits d’ànim que alguns repartirien al grup amb la intenció de consolar-los. Molts d’ells encara confiaven que algun dia tornarien. Giraren la vista enrere per veure per última
E T A T vegada el seu poble. S’acomiadaren dels cristians vells del territori i veïns, com els del Campo, que van ser testimoni d’aquell comiat. El poble quedà despoblat, i va ser dos anys després, concretament el 1611, quan arribaren els nous pobladors cristians, que són els cognoms que actualment tenim majoritàriament. Els del Campo canviaren dècades després la forma onomàstica del seu cognom per Campos. En les drassanes del Grau, milers de persones esperaven embarcar, una espera que durava dies. En aquelles drassanes es va instal·lar un improvisat mercat on els moriscos venien les pertinences que no podien emportar-se per aconseguir joies que pogueren aprofitar en el seu destí.
Podem trobar documentació que descriu les eixides dels vaixells de distintes categories, galeres, barques, saetes... Amb esta documentació sabem que als ports d’Alacant i la Vila Joiosa van ser embarcats 30.204 moriscos; 42.518 als ports de Xàbia i Dénia; 17.776 a València; 5.690 a Moncofa; i 15.208 al nord, al port de Vinaròs. Són xifres que donen compte de la magnitud de l’operació. «A 6 de octubre de 1609 partió de la playa del Grao de Valencia la nave del capitán Granier, vezino de Mallorca, nombrada Sta. Ana y St. Vicente con 650 moriscos del lugar de Alcáser y 100 mochachos y 30 de teta. Dicho día partió el capitán Antonio Jordi mallorquín con su nave Sta. María Buenaventura con 340 moriscos grandes y 60 pequenyos y 18 que yvan a los pechos de sus madres. El mismo día partió la saetía del patrón Leonardo Gelón, marsellés, nombrada Sta. María Buenaventura con 155 moriscos grandes y 35 pequeños y 8 de teta (...)» Sobre la roca de la Clau Mora recorde de xiquet haver escoltat històries, algunes ampliades de llegenda, allí és on estava la clau que deixaren els moros, este era el seu poble.
13
elPortell
«A l’objecte d’evitar la deflació econòmica, ja que els moriscos començaren a vendreu tot han feyt y fan tan gran abús de vendre aquells, que sols per arribar á dinés, los venen tots de tal manera, que lo que val cent, donen per deu (...) el ban els prohibia, el dret de disposar i vendre els bestiars, cavalcadures, collites, oli, cases, terres, censals, deutes, accions, etc.»
cultura@montserrat.es 96 299 81 78
S O C I
Imatges per al Futur
D’esquerra a dreta: Gracia, Mª Carmen, Xelo, Rosa, Amparo, Maruja, Fina, Pepita, Mª Ángeles, Juanjo Margarito.
elPortell
14
D’esquerra a dreta: Vicente, Maruja, Ximo, Paco, Pepito Ximet, Ximo, Dorita, Emilieta, Juan José, Ángeles, Juanjo Margarito. Rogelio Senent i Pepito Ribes
E T A T
D’esquerra a dreta: Manolita la Barreta, Elvira la Ropilla, Lolita de Malet, Pepiqueta, Sabelín la Regina, Mª Consuelo la Barreta.
elPortell
15
D’esquerra a dreta: Mingo, Luís el Palmera, Daniel el Suca, Ramón el Gallo, Conchín la Porra, Paquita la Líes, Sabelín la Regina, Manolita la Barreta.
Tradicions amb interés cultural: Setmana Santa Montserratera Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
En aquestes dates un tema inevitable en les converses entre amics i veïns, i no mancat de controvèrsia, és el de les manifestacions religioses tan arrelades a la nostra cultura. Sense entrar en valoracions de l’origen, ni en motivacions o conseqüències històriques en els pobles que les sustenten, el ben cert és que d’una manera o una altra són manifestacions culturals i, per tant, tan respectables com qualssevol altres. Personalment pense que si volem ser una societat tolerant i cívica hem de ser més respectuosos amb aquest tipus d’actes.
S O C I una casa particular la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Aquest any la imatge ha dormit a la casa de la Sra. Pilar Navarro, la Pava. La Mare de Déu roman 24 hores allí fins que dijous Sant l’arrepleguen per a incorporar-la a la processó de Via Crucis 1 (iniciada amb la imatge del Crist de la Salut) i finalment la duen de nou a l’església, després de realitzar el pas de les 15 estacions2 també localitzades en cases particulars. El divendres Sant és el dia en què a les 20.00 hores i després d’acabar de fer els oficis3 dins de l’església, els confrares trauen en processó, vestits de vestes4, les imatges del Crist de la Salut, la Mare de Déu dels Dolors i el Crist Jacent. Els colors granat i morat identifiquen la pertinença 1 Viacrucis: Conjunt de les catorze estacions que representen el camí que féu Jesús amb la creu cap al Calvari.
elPortell
16
2 Estacions: Representen els 15 moments, parades, més representatius del martiri de Jesucrist fins la seua crucifixió. 3 Oficis: Són el relat de la passió i mort de Crist.
4 Vestes A Montserrat, sempre hi ha hagut gent encarregada de mantindre la tradició i la devoció a la imatgeria protagonista de les celebracions i els actes que tenen lloc durant la Setmana Santa. Al 2006 un grup d’onze persones, totes elles d’entre 45 i 50 anys, van donar el relleu a les més majors. I així, voluntàriament, des d’aleshores són les encarregades de preparar, arreglar i traure en processó les imatges de la Mare de Déu dels Dolors, el Crist Crucificat o el Crist de la Salut, i el Crist Jacent, durant aquestes dates tan assenyalades per a la cultura cristiana. Aquest col·lectiu no està organitzat jurídicament com una associació cultural ni com una confraria, però gràcies a la seua capacitat de treball i coordinació són un exemple, més, de la participació ciutadana d’aquest poble. Un grup de conciutadans i conciutadanes units puntualment sols per un interés comú. Entre els principals actes que conformen la Setmana Santa al nostre poble, sense parar-nos a detallar tota la litúrgia catòlica, tenim el dimecres de Passió, durant el qual es porta des de la parròquia fins a
o caputxins: L’origen del capirot o caputxó està en els començaments de la Inquisició, quan a les persones que estaven castigades per motius religiosos se’ls imposava l’obligació d’usar una peça de tela que els cobria el pit i l’esquena i un cucurutxo de cartró en senyal de penitència. Durant els actes i processos del tribunal de la inquisició, a molts dels penitenciats se’ls imposava l’ús d’una peça de tela que cobria el pit i l’esquena, anomenada etiqueta, a més d’un capirot o cucurutxo de tela, cartró o un altre material, que havien de portar col·locat damunt del cap, en senyal de la penitència que els havia estat imposada. Amb aquestes peces penitencials veiem gran quantitat de processons i actes d’inquisició en obres pictòriques des de finals del segle XV (quan s’instituí la Inquisició) fins a finals del segle XIX. Per lògica transposició del sentit penitencial, va ser adoptat per algunes confraries de Setmana Santa.
E T A T
a una confraria o a una altra (el morat correspon a la confraria de la Mare de Déu i el granat a la de Crist). Eixe mateix dia, a les 24.00 h té lloc la Processó del Silenci, on el sentiment de dol cristià per la mort de Jesús es veu reforçat pel fet d’anar completament a fosques i en silenci pel nucli antic del poble amb l’única lluminària que les torxes de les vestes. El dissabte és el dia de commemoració de la resurrecció de Crist. És la Vigília Pasqual.
17
elPortell
Finalment, els actes tradicionals de Setmana Santa a Montserrat culminen amb el conegut Encontre, que representa l’encontre de la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. Aquest acte es representa des de molt antic en la memòria del poble, en l’actual carrer Major, que s’engalana per transmetre eixe moment de goig. A l’encontre hi ha costum que un
Encontre 2015
xiquet o xiqueta llija un vers i les joves del poble abans acostumaven a vestir-se de valencianes. Actualment ja no es porten els vestits tradicionals. De vesprada, antigament els montserraters i les montserrateres es traslladaven al camp Roig, al costat del motor del Pavo per a berenar i gaudir de l’inici de la Pasqua, que anys després es va traslladar del camp Roig al Pantà. Encontre anys 60
Montserrat, terra de músics: Carlos Cerveró Alemany Va nàixer a Montserrat (València) el 9 d’agost de 1933. Fill del tio Ramonet de la Petrís i d’Alida la Pasquala, va seguir els passos de son pare entrant a formar part de la banda de Montserrat en la que inicià els estudis de clarinet. Als 16 anys ingressà en l’exèrcit en la capitania de València, cosa que li va permetre accedir al conservatori de música de la capital. Als 19 anys guanyà per oposició una plaça en el cos de música de l’Armada Espanyola. Aquest fet el va conduir a realitzar estudis de clarinet, harmonia, contrapunt i fuga, i els de composició i direcció al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid. Malgrat que cap dels seus dos fills, un xic i una xica, no han continuat la saga al món de la música, no pot més que estar orgullós de la seua néta Andrea Cerveró, que a més d’estudiar la carrera de medicina és pianista.
S O C I La primera composició de Carlos Cerveró Alemany va ser «Suaira per a dos clarinets», inspirada en el paisatge de la partida del terme de Montserrat de la qual agafa el nom. Altres obres han estat inspirades en els paisatges i les vivències d’aquest creador musical a Montserrat, com ara «Aires del Portell». Malgrat la distància, aquest montserrater no ha deixat mai d’estimar la seua terra i d’anhelar l’arribada de l’estiu, ja que era el moment de retrobament amb els seus orígens. Com a instrumentista, ha actuat en l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra de Ràdio Nacional i l’Orquestra de Ràdio-Televisió Espanyola. Està en possessió de diverses condecoracions entre les quals destaca la Creu de la Reial i Militar Ordre de San Hermenegildo, i és Germà d’Honor de la Confraria de Jesús Natzaré de Sant Frontis de Zamora.
elPortell
18
Va ser tinent sotsdirector músic de la Banda de Música de l’Agrupació d’Infanteria de Marina de Madrid fins al 1990. Amb posterioritat va ser director de la Banda de Música del Consorci Musical de la Diputació Provincial de Zamora, la Banda de Música de Majadahonda (Madrid) i la Banda de Música de Catadau (València). Finalista del Premi Exèrcit per Cançons de Marxa amb «Diana i Susana» el 1985. Finalista del Concurs de Marxes Processionals Fundació de Sevillana Electricitat amb «Al peu de la Creu» el 1991. Finalista del Concurs de Pasdobles Taurins amb «El passeig» el 1992. Premi de Composició Ciutat de Jaén de la Diputació Provincial amb «Retaule Jaenero» el 1994.
D’esquerra a dreta: Carlos Cerveró Alemany, Carme Cerveró Alemany i Miquel Bosch Martínez
Carlos Cerveró és un músic militar ja retirat que va ocupar la subdirecció de bandes tan prestigioses com l’Armada de
E T A T
de San Fernando (Cadis) el 1984. - «Anderos de la Buena Muerte» per a la Germandat de la Bona Mort de Jaén el 1988. - «Al Pie de la Cruz» pe al Certamen de Marxes Processionals de Sevillana Electricitat el 1991.
Madrid o el Terç Sud de San Fernando. Les seues marxes, la majoria de tall lent o fúnebre, estan molt ben construïdes i instrumentades. Destaca la seua magnífica «Pregària», finalista del concurs de marxes processionals de Sevilla el 1992 o «El Natzaré de Sant Frontis» i «Ntre. Pare Jesús dels Afligits» com les seues millors obres. Tota la seua producció, a excepció d’«Anderos de la Bona Mort» ha estat gravada per diverses bandes de música.
- «Nazareno de San Frontis» per a la Confraria del Nazareno de San Frontis de Zamora el 1991. Gravada per la Bana de Música d’Infanteria de Marina en el seu disc «Marchas Procesionales». - «La Esperanza de Zamora» per a la Confraria del Nazareno de San Frontis de Zamora el 1992. Gravada per la Banda de Música d’Infanteria de Marina en el seu disc «Marchas Procesionales». - «La Soledad» per a la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat de Zamora el 1992. Gravada per la Banda de Música d’Infanteria de Marina en el seu disc «Marchas Procesionales». - «Angustias, Madre» per a la germandat de la Bona Mort de Jaén el 1994. Gravada per la Banda Municipal de Música de Jaén en el disc «Paso a Paso» de la cadena COPE, i per la Banda de Música Maestro Soler de Martos en el seu disc «Pasión y Música, Martos en Semana Santa». - «Pórtico de Semana Santa» amb textos de Ramón Guixá, per a l’Agrupació de Confraries de Jaén el 1994. - «Estación de Penitencia» per a la Germandat de la Bona Mort de Jaén el 1998. - «Perdón, Amor y Esperanza. 50 Años» per a la Confraria del Perdó de Jaén el 2002. - «Pobre Madre, ¡Está Llorando!» per a la Confraria de la Soledat de Jaén el 2004. - «Cristo del Perdón» per a la Confraria del Perdó de Jaén el 2005. Per a l’Agrupació Musical:
Mestre Cerveró
Per a Setmana Santa ha compost: - «Nuestro Padre Jesús de los Afligidos» per a la Germandat dels Afligits de San Fernando (Cadis) el 1982. Gravada per la Banda de Música Fernando Guerrero de Los Palacios en el seu disc «María». - «Jóvenes Cargadores Cofrades de La Isla» per als Joves Carregadors Confrares de San Fernando (Cadis) el 1983. Gravada per la Banda de Música de la Creu Roja de San Fernando (Cadis) en el seu disc «Rosario y Resurrección». - «Virgen de la Piedad» instrumentació de l’obra per a la Germandat de la Pietat
- «Grupo Joven» per a la Germandat de la Bona Mort de Jaén el 1990. Gravada per l’Agrupació Musical Grup Jove de la Bona Mort de Jaén en el seu disc «Buena Muerte». - «Calle Campanas» per a la Germandat de la Bona Mort de Jaén el 1992. Gravada per l’Agrupació Musical Grup Jove de la Bona Mort de Jaén en el seu disc «Buena Muerte». - «Jacinto Higueras» per a la Germandat de Bona Mort de Jaén el 1997. És també autor d’obres simfòniques com «La Riada» o «Al Aire de Jaén», per a l’Associació Amics de San Antón de Jaén. Antologies d’obres populars com «Homenaje a Méjico» o «Asturias». Pasdobles com «Moreno», «Aires del Portell», «Aires del Naranco», «La Font i el Soparet» y «Torre de Muza». Marxes com «Añoranza» i «Almorávides». Pasdobles taurins com «Paco Sisó» o «Valenciano y Jaenero», dedicat a Enrique Ponce. Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural
elPortell
- «Buena Muerte» per a la Germandat de la Bona Mort de Jaén el 1999. 19
GASTRONOMIA Aurora Navarro Campos
Tècnica d’Assessorament Lingüístic i Traducció Subdirecció General de Política Lingüística Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
Esgarrat
L’empedrat també té el seu origen a Catalunya. La diferència bàsica amb l’anterior és la incorporació de llegums (generalment fesols) i ou dur. Així doncs, esta ensalada porta: abadejo, fesols, tomaca, pimentó verd i roig, ceba, olives, ou dur, oli d’oliva, vinagre i sal. Té algunes variants depenent de les zones (generalment se substituïxen els fesols per llentilles o cigrons i se li afigen saladures2). L’escalivada està elaborada a base de verdures torrades: albergínia, pimentó, ceba i tomaca tallades en tires llargues; oli d’oliva i sal, i també és costum afegir-li all a trossets xicotets. És típic acompanyar-la d’altres plats, com per exemple, torrada de pa i anxoves.
Reprenem la secció “Gastronomia valenciana” amb un plat típic valencià, El nom de mullador es referix al fet de sucar el pa en l’esgarrat, un dels elaborat especialment per a estes festes grans plaers d’este plat. de Setmana Santa: l’esgarrat. ORIGEN: L’esgarrat està elaborat bàsicament amb Moltes d’estes ensalades –que poden ser guarnicions, o plats únics– es abadejo cru dessalat i pimentó torrat preparen coincidint amb certes feines del camp o festes religioses (recollida fet en tires, all trossejat i oli, al qual es de la pansa, verema, collita de les olives). Són, per tant, preparacions poden afegir altres ingredients. antigues (dels segles XVIII-XIX), però que, pel seu caràcter, no apareixen en ETIMOLOGIA: ve del verb esgarrar. els receptaris del segle XIX ni del principi del segle XX.
elPortell
20
FONÈTICA: [ezgarát] (valencià).
PASSATGE D’UN ESCRIPTOR VALENCIÀ QUE IL·LUSTRA ESTE PLAT:
Depenent del lloc on estem, este plat es diu d’una manera o d’una altra. És el cas de l’espencat, d’origen valencià, s’assembla molt a l’escalivada. Els seus ingredients són: verdures torrades (pimentó roig, albergínia, ceba i tomaca); a estes verdures se’ls afig: saladura de peix (moixama i, en alguns casos, abadejo o ous de peix de diferents tipus), ou bullit i oli d’oliva. En algunes zones també li afigen: pinyons, tàperes i/o olives.
Vicent Andrés Estellés, a les Horacianes diu: “Res no m’agrada tant/ com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires. / Cante llavors, distret, raone amb oli cru, amb els productes de la terra. / M’agrada molt el pimentó torrat, fins al punt que afirma “a vegades arribe a l’èxtasi”.
La pericana, del nord d’Alacant, concretament d’Alcoi. Està elaborada a base de pimentons fregits o torrats i abadejo torrat en les flames, i tot junt adobat amb oli d’oliva. En la zona sud (Elx) se substituïx el pimentó per pimentons secs. L’esqueixada té origen a Catalunya i es tracta d’una ensalada a base de tonyina, abadejo esqueixat1, pimentó verd i roig tallats en xicotets trossets, ceba, olives i tomaca (ratllada o en trossets xicotets), oli d’oliva, vinagre i sal (poca, ja que l’abadejo en té).
1
Esqueixar: tallar en tires
ELABORACIÓ: Dessaleu l’abadejo, ja desfilat o esqueixat a trossets, canviant l’aigua diverses vegades fins que, tastant-lo, veieu que està a punt. També el podeu dessalar tota una nit, a talls més grossos. Després –això és important– cal que l’escorregueu molt bé, prement-lo, si cal, fort amb les mans i eixugant-lo amb un tovalló. D’altra banda cal torrar el pimentó fins que la pell se separe de la carn. Deixem que es refreden, els pelem i els tallem en tires. Piquem els grans d’all (no massa) i acabem de trossejar l’abadejo. Finalment, ho mesclem tot en un plat i hi afegim oli d’oliva. L’adornem amb les olives negres.
2
Saladures: efecte de salar
ENCONTRES Vicent Ruíz Balaguer. Retrospectiva Conta’ns quina és la teua relació amb el poble de Montserrat. Vaig nàixer a Montserrat el 4 de juliol de 1955, i vaig passar tota la primera etapa de la meua vida a Montserrat, fins als 27 anys que me n’aní a València per a començar el meu aprenentatge com a escultor i pintor.
Des de sempre has volgut dedicar-te a açò? Tens algun antecedent familiar? Sí, sempre vaig sentir la necessitat de dedicar-me a açò malgrat tots els dubtes i les inseguretats dels inicis, però la meua forta vocació va ser el que em va portar a seguir endavant. A la meua família hi va haver antecedents més relacionats amb la música que amb l’escultura i la pintura. La teua vida està abocada per complet a la creació o és més com una activitat secundària?
Havies exposat anteriorment? Ja des de molt xicotet treballant en el camp vaig sentir la relació amb els materials i els elements de la natura, els quals a poc a poc i sense adonarme’n, es van convertir en els materials de les meues futures escultures (el mateix fang del terreny em feia imaginar figures i formes, el ciment, el guix, la fusta, etc., em transportaven sense adonar-me’n al món de l’art...). Enriquint-me com a autodidacta, el camp va ser l’origen de la meua plàstica, primer com a escultor, després també com a pintor i en altres activitats que he realitzat com a dissenyador de mobles, estucs, decoració, etc. Montserrat sempre ha estat i està present (em fa recordar que durant uns set anys a partir de l’any 2000 vaig treballar en el disseny i l’elaboració de carrosses per a la reina i per a la cavalcada de les festes). Fins al dia d’avui seguisc mantenint un contacte directe amb el poble a causa de tots els vincles que mantinc i de tots els records que fan que Montserrat tinga un gran protagonisme en la meua vida. Com vares començar al món artístic? Què et va portar a dedicar-te al món de l’art? Vaig començar en el món artístic gràcies a l’aprenentatge, l’ofici i el coneixement de l’ocupació de tots els materials que em van inculcar els escultors Vicente Camps i Vicente Pallardó en els seus estudis de Bocairent i Torrent.
la
teua
obra
Les meues primeres exposicions van ser en les cases de cultura de Torrent, Paterna, Aldaia, incloent-hi també Montserrat a la sala d’exposicions de l’Ajuntament. Aquella exposició fou organitzada i patrocinada per l’Ajuntament l’agost de 1991. També he exposat en galeries de València (Galeria Maica), fires d’art modern a Salamanca (1999), en l’exposició “Trànsit” (Ciudad Real, 2000), Galeria Esart (Barcelona, 2011), en l’Alqueria El Brosquil (2011) i en Friendlyrentals (2013). Per què has decidit exposar a la Casa de la Cultura de Montserrat? Com que sols havia exposat a Montserrat molt a l’inici de la meua activitat professional, vaig decidir exposar al 2015 per a apropar la meua obra actual.
elPortell
És cert que la meua vida està totalment enfocada a la meua activitat artística centrada en l’escultura i la pintura, encara que de vegades per necessitat, he hagut de dedicar-me a altres activitats, tot i que sempre he intentat que siguen treballs relacionats amb la creativitat: mobles, decoració, estucs, 21 etc.
Com ha estat l ’e x p e r i è n c i a d’exposar al teu poble?
NOTÍCIES Saó ret homenatge a Paco Muñoz
Satisfactòria i gratificant. El fet de poder mostrar una important part de la meua obra com a artista del poble ha sigut molt gratificant.
La revista Saó, en el seu afany per realçar la cultura, ha dedicat el Quadern del mes de febrer al cantant Paco Muñoz per tota una vida dedicada a la cançó. Aquest Quadern es va presentar el passat 20 de febrer a la Casa de la Cultura de Montserrat, en un emotiu acte on es va reivindicar l’aportació de Paco Muñoz a la nostra cultura emocionant a tantes generacions de valencians. L’acte va estar conduït per Vicent Boscà (director de la revista), Enric Lluch (coordinador del Quadern) i el mateix Paco Muñoz. Després de fer els 400 números, Saó reivindica el paper que ha jugat Paco Muñoz en les vides dels valencians, ja siguen majors o xiquets. Perquè, tal com apunta el musicòleg Josep Vicent Frechina al Quadern, Paco ha deixat «una empremta profunda, ben perfilada i definitivament entranyable». L’exposició es titula “2015: Retrospecció”. Explica’ns el perquè d’aquest nom.
elPortell
22
Retrospectiva perquè entre escultures, acrílics, aquarel·les i dibuixos s’han exposat en total 105 obres. Queden reflectides i representades així diferents etapes. L’exposició estava formada per escultures i quadres, quina de les dos modalitats t’agrada més com a tècnica expressiva i de creació? En quina et trobes més còmode treballant?
El Quadern fa un repàs a la vida i obra del cantant, que en paraules d’Enric Lluch, ha estat «un treball callat que recupera una part d’allò que ens ha fet poble, que ens fa País; una llavor d’impossible valoració». En la mateixa línia, Toni Cucarella afirma que «ha contribuït a donar valor de dignitat a la nostra llengua i la nostra cultura». A més, Paco Muñoz se sincera en una entrevista feta per Vicent Boscà i Teresa Ciges, on explica que quan el cardiòleg li va dir que havia de deixar de fer concerts ho va passar fatal, fins que els amics li varen dir que podia continuar escrivint i gravant. I és això el que posa sobre la taula Alfons Cervera, qui afirma que «Paco es va retirar de les actuacions, però mai ha deixat la música». A.J.J.
Ambdues. Sempre m’he definit com a escultor, a través de la figuració i l’abstracció, però he de reconéixer que la pintura en els últims anys està molt present, em provoca sensacions interiors que em transporten cap a l’expressió de sensacions diferents. Hi ha alguna creació amb la qual et sents especialment vinculat? Per què? No és fàcil, cada obra té significat per a mi. Potser escolliria la figura “Xiquet mirant al mar”. Representa per a mi la infantesa que tots portem a dins, i reflecteix caràcter mediterrani. Roser Cerveró Calatayud Animadora Sociocultural D’esquerra a dreta: Josep Maria Mas, Paco Muñoz, Enric Lluch.
NOTÍCIES Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local Carmina Tordera Lledó Agent de Desenvolupament Local
Preparant la IV Fira de Comerç i Serveis Enguany la cita anual amb aquesta fira s’avança un poc respecte de les anteriors edicions i se celebrarà el cap de setmana del 9 i 10 de maig; però la ubicació és la mateixa, l’avinguda de Jaume I. •
20 €, si la porta l’empresa expositora, que haurà de ser blanca.
•
40 €, si es vol una carpa de l’Ajuntament de 3x3 metres.
•
60 €, si es vol una de 3 x 6 metres.
Així que si tens un negoci a Montserrat o a algun dels pobles veïns i vols participar-hi, posa’t en contacte amb nosaltres, serà una bona oportunitat perquè et coneguen, tant com a expositor com si vols fer una exhibició d’allò que comercialitzes. Com en les altres edicions, també estan convidades a participar les associacions locals que ho sol·liciten. L’imprés de sol·licitud pots demanar-lo a l’AODL o descarregar-lo del web municipal. IV Setmana de l’Emprenedor A més, del 4 al 8 de maig es faran activitats interessants per al sector empresarial. El 4 i 6, es farà una nova edició del curs de manipulador d’aliments a la Casa de la Cultura, en horari de 9.30 a 11.30 hores, perquè totes aquelles persones que treballen amb aliments, o pensen fer-ho, puguen reciclar-se o acreditar-se. Donarem informació detallada en un butlletí electrònic especial.
23
elPortell
El cost de les carpes serà:
Falles en l’Escoleta Infantil Municipal
NOTÍCIES
El 26 de març l'escola infantil va celebrar la Festa de la Falla plantant la seua falleta feta entre pares, mares, familiars, xiquets i xiquetes. Va ser una gran festa, berenàrem xocolata, bunyols, coques, i ens visitaren les falleres i els fallers de la Falla de Montserrat i la Falla del Castellet. Carmen Requena
elPortell
24
El plaer de descobrir
L’Ajuntament de Montserrat ha posat en marxa des de 2013 una línia de la planificació estratègica orientada a la realització de projectes d’intercanvis juvenils internacionals finançats per la Comissió Europea a través del programa Joventut en Acció. L’objectiu d’aquests projectes és fomentar l’obertura dels joves a altres realitats, propiciant la comparació i el debat sobre diversos temes (la cultura, el menjar, la salut, l’educació cívica, la naturalesa, la tolerància) entre iguals d’altres regions europees. El passat mes de gener entre els dies 6 i 15 es varen desplaçar fins a la Illa de la Reunió, un departament d’ultramar de França, situada entre Madagascar i Sant Maurici, 14 joves montserraters i montserrateres. La coneixença dels pobles a través de l’aproximació a les seues cultures i tradicions va ser l’eix principal de l’encontre, però a més del tema principal els joves tingueren ocasió de comparar i compartir la seua cultura amb els seus parells de Réunion (França), així com de superar la barrera de l’idioma. A finals del mes de juliol tindrem ocasió de rebre’ls en les nostres cases per realitzar el segon encontre i realitzar totes les activitats programades i subvencionades per Europa, a l’haver estat aprovat el projecte anomenat EUCALIDOS, del que l’ajuntament és líder. Però per fer la valoració de com ha estat eixe primer trobament és millor escoltar o millor dit llegir dels mateixos protagonistes com ha estat la seua experiència: Laia Vinyals: Viatjar sempre és un plaer, ja que coneixes noves cultures i una forma de viure diferent de la teua. Si es viatja d’aquesta manera, encara és més interessant, perquè t’endises al 100% en la nova forma de viure que estàs descobrint. Sens dubte és una experiència especial que ens va assaltar per sorpresa, quedant-se per sempre gravada en les nostres memòries. Rafel Gómez: Experiències com aquesta són antídots contra la xenofòbia i la intolerància i ajuden a construir la fraternitat entre tots els éssers humans del món. Javier Garcia: Viatjar ens fa més humans, perquè en conéixer altra gent i entaular amistat i compartir emocions, ja que a partir d’ací els problemes seus també siguen teus. Giorgina: Una experiència immillorable en la qual he pogut gaudir de moments especials amb persones
que no canviaria per res del món i que es quedaran per sempre en un raconet del meu cor.
NOTÍCIES
Lídia Moreno: Una experiència completament nova, inesperada, molt gratificant i sobre tot, preciosa! Paula Campos: Aquesta experiència ens ha servit per a crear noves amistats tant amb gent d’una altra part del món com del nostre entorn, i ens ha ensenyat a deixar de banda prejudicis de races i fixar-nos en el que de veritat importa de les persones, que és el cor. Josep Navarro: Una oportunitat per a conéixer i aprendre d’una cultura tan diferent i al mateix temps buscar punts en comú amb la nostra per tal de conviure i passar grans moments tots junts com a germans. Alícia Silva: No hi ha res millor que viatjar per conéixer altres països, cultures, religions, i sobre tot persones tan meravelloses com aquestes. Una aventura increïble des del principi fins al final. Gràcies per aquesta oportunitat.
Josep Sesé: Una experiència tan enriquidora com emocionant pel fet de conéixer la cultura del respecte i la convivència. Tot un plaer! Guillem Selfa: El millor viatge de la meua vida, una experiència inoblidable a la par que enriquidora, que no dubtaria ni un segon en tornar a repetir. Gràcies per tot. Maria Navarro: Una experiència a la vegada que un record que tindrem al cap per a tota la vida, i que ens ha fet unir-nos tots com un gran grup que pot formar part de molts més viatges i així demostrar a la resta de la gent que tots som iguals. Daniel Campos: Perquè estimar cada moment i viure’l com si fóra l’últim va fer que fóra una experiència única i inoblidable. David Cerveró: Ha sigut una inoblidable experiència en la qual cada moment ha sigut fantàstic i especial, on hem intercanviat cultura, idiomes i moltes formes de divertir-nos i passar-ho bé amb gent que mai no pensaríem com anaven a ser. Tot gràcies a vosaltres, companys de viatge! Àngels Jiménez
25
elPortell
Sergio Navarro: Experiència que deixa a un costat tant idiomes com edats, cultures, horaris... Passar de no conéixer-nos a anar tots a una a superar tots els reptes i les metes realitzades, que restaran per sempre gravades en la memòria.
NOTÍCIES Lluís Cases Alba Membre de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera
30 primaveres, XXX Trobades 19 d’abril a Alginet El poble d’Alginet ha estat enguany el poble riberenc elegit per acollir la XXX Trobada de Centres en Valencià de la Ribera. El 19 d’abril passat ha tingut lloc aquest encontre de les comunitats educatives de més de 100 centres escolars de la nostra comarca. Entre elles, la del col·legi Evaristo Calatayud.
elPortell
26
Els seus carrers s’han omplit, de gom a gom, en un riu de trobades, de xiquetes i xiquets, de mestres i pares i mares d’alumnes, al voltant dels tallers, les actuacions musicals a l’entaulat, el teatre de carrer i tantes altres manifestacions lúdiques i festives característiques de les trobades que han
arribat a la seua trentena edició.
trenta anys després d’aquell 20 d’abril, primavera de 1986, a Benifaió, on 12 centres pioners en l’ensenyament en valencià, entre ells el nostre de Montserrat, vam iniciar el camí amb la primera trobada, pionera també a tot el País Valencià. Des del principi aquests aplecs escolars han tingut un caràcter lúdic i festiu, al qual al·ludia abans, però sempre en un clar i inequívoc context de reivindicació de l’ensenyament i l’escola en valencià en consonància i com a conseqüència als motius i objectius que van construir els seus orígens. El lema de la trobada d’Alginet i de la resta de trobades d’altres comarques que tindran lloc aquesta primavera és: «L’ESCOLA QUE VOLEM» En el context social i educatiu actual, Escola Valenciana fa una proposta de debat i planteja el seu model per «Una escola valenciana per al segle XXI». Una escola que hauria de ser: Plurilingüe i intercultural. Valenciana. Única, gratuïta i laica. Inclusiva. Democràtica. Oberta i participativa. Crítica, creativa i innovadora. Compromesa amb l’entorn local i global. Coeducadora. Humana. Enllaça així amb aquella primera trobada a Benifaió, on començà un camí, no sempre fàcil de transitar, encetant una tasca il·lusionant i gratificant on, a l’estima i el compromís pel valencià, va unir-se un treball significatiu en el camp de la renovació pedagògica que l’escola dels 80 demandava, on l’ensenyament en valencià va esdevenir el fil conductor del canvi a les nostres escoles. Aquesta unió va propiciar, en poc de temps, la creació de la Coordinadora d’Escoles en Valencià de la Ribera i el Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera (CODERI). També posà una de les primeres pedres del que avui és «Escola Valenciana», on s’agrupen coordinadores i entitats culturals de tot el País Valencià, responsables de l’organització, cada primavera, de les nombroses trobades al llarg del nostre territori i de moltes altres iniciatives socials, culturals i reivindicatives.
Taulell que es va regalar al CEIP Evaristo Calatayud com a record en la primera trobada a Benifaió el 1986. Actualment es troba incrustat en la paret a l’entrada de l’antic edifici del centre en el carrer d’Alfredo Garcia.
NOTÍCIES Oberta la matrícula curs 2015-2016 L’Escoleta Infantil Municipal Montserrat té per objecte atendre el desenvolupament equilibrat de les capacitats afectives, motrius, cognitives i de la comunicació i llenguatge, així com l’inici de les pautes elementals de convivència social i de la descoberta del propi entorn físic i social dels xiquets i les xiquetes de 0 a 3 anys. Des de l’Escola Infantil facilitem als xiquets i les xiquetes la construcció d’una imatge positiva d’ells mateixos i l’inici de la pròpia autonomia. També té per objecte fomentar actituds positives cap a l’aprenentatge estimulant la curiositat i l’interés per explorar i descobrir, és a dir, consolidar la base perquè el nostre alumnat trobe el plaer per dependre. Per a contribuir a la conciliació entre la vida familiar i laboral de les famílies, l’escola infantil presta serveis d’escola matinera, menjador, i taller de jocs. Per a més informació, podeu consultar la web de l’Ajuntament www. montserrat.es, o visiteu l’escola en horari de 9.00 a 13.30 hores.
PERÍODE SOL·LICITUD DE MATRÍCULA Des del 27 d’abril fins al 5 de maig, ambdós inclosos
Escola Infantil Municipal de Montserrat
27
C/ Alfredo Garcia, 30
elPortell
Teléfon: 962999837. Regidoria d’Educació Direcció Escola Infantil Municipal Montserrat
Curs de manipulador d’aliments Curs manipuladorDes de la Regidoria de Desenvolupament Local i dins les activitats programades al voltant de la Setmana de l’Emprenedor, s’ha organitzat una nova edició del curs de manipulador d’aliments perquè puguen acreditar-se totes aquelles persones que estiguen treballant amb productes alimentaris o vulguen fer-ho. Dies: 4 i 6 de maig de 2015 Horari: de 9.30 a 11.30 hores Lloc: Casa de la Cultura de Montserrat Preu: 20€ a abonar al personal docent Per a apuntar-vos, heu de dirigir-vos a l’Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) municipal. Carmina Tordera
Montserrat necessita un millor transport públic INFORMACIÓ SOBRE CALENDARI ELECCIONS AUTONÒMIQUES I LOCALS DE 24 DE MAIG
28
- 31/03/2015 a 27/04/2015, Sol·licitud de documentació vot accessible per discapacitats
elPortell
- 31/03/2015 a 25/04/2015, Presentació sol·licitud vot inscrits en cens d’espanyols a l’estranger
- 31/03/2015 a 14/05/2015, Sol·licitud vot per correu - 06/04/2015 a 13/04/2015, Consulta i presentació reclamacions sobre dades censals
L’únic sistema de transport que té la població de Montserrat i les urbanitzacions del terme és un autobús interurbà que connecta la vall dels Alcalans amb València. La freqüència de la línia regular i la ruta quasi no ha variat en els últims 30 anys. Tenim els mateixos autobusos i fan el mateix recorregut, deixant sense servei una gran part de la població. La població de Montserrat tenia unes 3.000 persones empadronades l’any 2000 i actualment ha experimentat un increment de fins a 7.300. A tot això, s’estima que actualment hi ha més de 14.000 persones residint-hi (aquest càlcul el sabem per la mitjana de fem que es produeix per persona i dia). A més, en temporada estival i de vacances, amb les segones residències d’urbanitzacions, la població pot arribar a ser de fins a 25.000 persones. Aquestes dades queden corroborades també per la Intensitat Mitjana Diària (IMD) de vehicles. Segons estimacions de la Diputació, a la carretera V-415 passen de mitjana uns 20.000 vehicles diaris. La manca de servei de transport públic suposa un increment de l’ús de transport privat i això comporta una saturació de vehicles en una carretera que no té les condicions adequades, la qual cosa causa nombroses retencions i accidents en un trajecte de 15 quilòmetres. Existeixen nombrosos nuclis residencials urbans en el terme que no tenen cap sistema de transport públic, a més moltes d’aquestes persones són jubilades i persones grans, que en molts casos s’han de desplaçar dos quilòmetres per la carretera, una carretera sense vorera, per arribar a la parada del bus. D’altra banda, molts estudiants veuen reduïdes les possibilitats de desplaçament en transport públic al no haver-hi la freqüència suficient d’eixides de la població i arribades. A això cal sumar les persones que s’han de desplaçar al centre d’especialitats mèdiques de Torrent. Correspon a la Conselleria d’Infraestructures (Transport) resoldre aquesta situació. Ens hem reunit amb ells en diferents ocasions i sempre han posat excuses, que si la nova adjudicació, que s’estudiarà en un nou contracte... Per això hem presentat a l’Ajuntament de moment més de 2.000 signatures per reprendre com més aviat possible aquesta qüestió urgent. No es tracta que tots els autobusos vagen fins a València, sinó creant simplement una llançadora de Montserrat a Torrent (on hi ha metro), els veïns estarien connectats amb l’àrea metropolitana de València. Es tracta d’un assumpte de fàcil solució i algú ha de prendre cartes en l’assumpte. Lògicament aquesta situació també la pateixen els pobles veïns de Montroi i Real, que també es beneficiarien d’aquest servei. Vicente Belenguer
LA PLAÇA Enguany hem complit deu anys d’existència com a centre educatiu. És per això que estem d’enhorabona! Per a mi és fàcil parlar del nostre centre, ja que ràpidament em vénen al cap tants i tants records que em fan somriure. Recorde el moment en què ens vam trobar a les dependències del CEIP Evaristo Calatayud, perquè l’institut encara estava en construcció i no ens permeteren l’entrada. Allí ens trobàrem els que havíem de ser els primers professors i professores d’aquest centre tan esperat, entre els quals encara estem ací: Magda Cebrià, Susana Bonilla, Xavier Mesado i José Miguel Bañuls. Després aniríeu arribant tots i totes els que ara formem part d’aquest gran Claustre, en l’actualitat som 54 professors i professores. Per fi, aquesta vall dels Alcalans comptava amb el seu institut i nosaltres estàvem disposats a fer un centre proper, de qualitat i de referència en la comarca, i per què no, en la resta de la província. El primer curs acadèmic, 2004-2005, tot era nou i haguérem d’acoblar-nos. Fins i
tot teníem aules buides, lògicament, hi ha un procés natural fins que l’alumnat arriba als cursos superiors. A més a més, aquest primer curs només teníem fins a 4t d’ESO. Sempre ens hem caracteritzat per intentar estar al dia en qüestions educatives, així la nostra oferta en l’actualitat intenta donar resposta a totes les inquietuds de l’alumnat. És per això que comptem amb: ESO, programes de diversificació curricular, batxillerat, cicles formatius bàsics i, a més, pertanyem a la xarxa de centres plurilingües. També, actualment, estem participant en nombrosos intercanvis, programes e-twinning i COMENIUS europeus. Aquestes ofertes les hem aconseguides al llarg d’aquests deu anys d’existència, amb molt de treball, esforç i lluita. A causa de la gran demanda d’alumnat, el centre es va quedar menut ràpidament, fet que ens referma la nostra teoria que som un centre de referència a la comarca. Som un centre jove, i mirem cap al futur amb la il·lusió dels menuts que volen aconseguir moltes coses i fer-se grans. El nostre objectiu primordial sempre ha sigut i serà donar el millor servei a la societat que ens envolta, cercar l’excel·lència, convertir l’Institut en una eina social i educativa que ens permeta a tots i totes créixer com a persones, docents, alumnes, pares, mares, etc. Per tot açò, i en representació del Claustre de Professorat, vull convidarvos a tots i a totes, i en especial aquells i aquelles que heu tingut relació amb nosaltres, als actes commemoratius que tindran lloc el proper 29 29 de maig, divendres, a les 18 h a la Casa de la Cultura de Montserrat. Gràcies a tots i totes per aquests 10 anys de treball i esforç! Atentament, José Miguel Bañuls Cervera Director de l’IES ALCALANS
elPortell
IES ALCALANS, 10é Aniversari
Al Club de Pilota de
LA PLAÇA
Ban sobre normes de convivència i informació d’interés
Montserrat... Marc de Montserrat i Cèsar de la Pobla són ferms aspirants a guanyar la lliga de promeses, i tots dos militen a les files del nostre club. L’equip B de primera categoria figura al primer lloc de l’autonòmic de galotxa trofeu el Corte Inglés. Montserrat B, Marquesat, Quart de les Valls i Beniparrell s’avancen en la taula, i se situen en les primeres posicions que atorgarien passar a semifinals en aquesta primera categoria. En el cas dels actuals capdavanters, Montserrat B, van viure un còmode triomf a casa enfront del cuer, Meliana, que està acusant la joventut dels seus integrants en aquesta exigent competició.
elPortell
30
Les categories inferiors continuen pegant fort als jocs esportius, de les quals volem destacar dos subcampionats per equips i un individual de frontó aconseguits per Alejandro Gil en categoria Aleví. S’ha modificat gràcies a l’Ajuntament i la directiva el carrer municipal afegint-li un rebot al rest i un vidre al bot, que donen seguretat al públic i més vistositat de joc. A més a més, comptem amb un nou patrocini, de l’empresa Lanzadera dedicada a la distribució d’agromètodes a Montserrat i amb l’ajuda de la qual s’han fet 38 equipatges nous gràcies a aquesta injecció econòmica. La nostra destacada jugadora Andrea Bosch ja té preparat per a la temporada que ve el que serà el primer equip femení de la història de Montserrat, i compta amb el suport de la directiva. Esperem que siga una realitat. Fede Oliva Sala Secretari del Club de Pilota de Montserrat
L’Ajuntament disposa de diferents serveis per a recollir residus i per a gestionar-los, com són: 1. Recollida de residus sòlids urbans (contenidors de color gris) amb horari de dipòsit a partir de les 20 hores fins a les 24 hores. 2. Recollida de residus selectius, paper cartró (contenidors de color blau), envasos (contenidors de color groc), vidre (contenidors de color verd), oli de fregir (contenidors de color taronja) i piles (contenidor ubicat a l’ajuntament). 3. Servei de recollida de mobles, sempre que siga impossible fer ús de l’ecoparc municipal. Cal avisar a les dependències municipals. El servei està disponible dimecres al matí, i es prega que els mobles sols es deixen a la porta de la casa, i no al costat dels contenidors, a partir de les 20 hores del dimarts. 4. L’ecoparc està en funcionament més de 12 anys situat en el Polígon Industrial Les Valletes, obert de dilluns a divendres, de 8 a 20 hores, i dissabtes i diumenges des de les 8 fins a les 14 hores. Esperem que aquesta informació servisca per a fer bon ús de tots els serveis que tenim al poble quant a recollida i reciclatge de residus, ja que estem segurs que si col·laborem entre tots i totes millorarem el nostre entorn i sobre tot practicarem la convivència i la solidaritat. La societat en la que vivim necessita la col·laboració de tota la comunitat en benefici propi, i pel que fa als residus cada dia més donat el sistema actual de distribució i gestió dels productes de consum. Aquest ban pretén conscienciar-nos del que suposa la falta de col·laboració ciutadana en la gestió dels residus. Una mala gestió sempre serà econòmicament més costosa i hem de recordar que ho paguem tots i totes. Montserrat, febrer 2015 Josep Mª Mas i Garcia L’alcalde
LA PLAÇA
elPortell
31
LA PLAÇA La caloreta fallera dins les venes Un any, 365 dies, 8.760 hores i mil històries per contar… Així podria començar la crònica que resumiria aquest últim exercici faller 2014 – 2015, on les activitats programades pels membres de la comissió han sigut infinites, de totes les quals hem pogut gaudir fins a l’últim moment gràcies al bon temps que ens ha acompanyat. Durant l’any, quasi cada setmana hi ha algun acte on acudir, des d’excursions i visites formals fins a les presentacions de les falles veïnes; però en la Setmana Fallera els actes s’intensifiquen per donar lloc als moments més especials que qualsevol faller o fallera pot guardar al seu cor i que permeten exterioritzar aquells sentiments que portem dins. Després del sopar prefalles, celebrat el passat 21 de març, on vam acabar de posar en marxa el xip faller, ja estàvem preparats per a tot el que ens esperava. Els dies següents el casal va començar a ser un tràfec de gent constant, i les banderes van eixir al carrer per engalanar el nostre poble.
elPortell
32
El dimecres 25 de març, des de bon matí, teníem a les nostres falleres majors, Raquel i Daniela, i als nostres presidents, Óscar i Alberto, amb els nervis a flor de pell, ja que els camions ja havien eixit a arreplegar els nostres monuments, uns cap a Benaguasil, al taller de l’artista Pedro Santaeulalia, i altre cap a Xàtiva, al taller de l’artista Xavi Ureña. Així, després de dinar, vam poder observar les grans obres d’art que ens havien plantat per a l’any 2015, les quals no deixaren indiferent a ningú per la seua majestuositat i esplendor. A la nit, vam realitzar el tradicional sopar de la plantà, amb fesols i naps, i embotit típic del nostre poble; també ens van acompanyar les càmeres de Mediterraneo Tv, les quals van entrevistar el nostre alcalde i els nostres màxims representants.
Arribant al cap de setmana, i amb el caloret faller dins les venes, vam gaudir d’un meravellós dia dedicat a la Comissió Infantil; per acabar amb la recepció que vam oferir a la Fallera Major de València, Estefania López Montesinos, i a la seua Cort d’Honor, les quals van ballar i riure fins a l’últim moment, desfilant pels carrers del nostre poble i atenent el públic en general de la millor forma possible; el qual es va congregar al nostre Casal per degustar la mistela i el xocolate típics de Montserrat. I per fi arribàvem a un dels moments més esperats, el dissabte 29 de març, les nostres falleres majors acompanyades per tota la comissió, entraren en la plaça de l’Església amb llàgrimes als ulls per oferir flors a la Mare de Déu dels Desemparats, i agrair-li així el somni que els havia permés complir, com és el de representar una gran comissió fallera. Finalment, el diumenge de matí, el sol radiant ens va acompanyar en la missa en honor a Sant Josep, i a la vesprada les disfresses inundaren els carrers del poble, tot seguit d’un correfoc que inicià la Cremà Infantil. Les Falles 2014 – 2015 acabaren amb la Cremà del monument major, però com hem pogut veure, han sigut magnífiques, l’harmonia i el bon ambient han regnat en tots els llocs, i el sentiment faller ha estat present en qualsevol dels actes. Des d’ací volem donar les gràcies a tots aquells que han permés l’organització d’aquesta festa fallera, la qual es fa per al poble i compta amb la visita de gent de tots els racons de la Comunitat Valenciana. Sols ens queda demanar que el pròxim Exercici Faller 2015 – 2016, siga almenys igual que aquest, ja que millorar-lo serà molt difícil; però segur que alguna coseta especial hi ha guardada, ja que la nostra comissió complirà els 40 anys com a falla, una llarga trajectòria que ha mantingut unida una grandíssima comissió. LA COMISSIÓ
LA PLAÇA
Per segon any, la cremà de les nostres falles dóna fi a un altre exercici faller, més ple si fos possible d’il·lusió, treball, esforç i molta festa. Com ja sabeu, aquest any hem estat representats per primera vegada amb les figures de fallera major, fallera major infantil i president infantil. A Sílvia, Carla i Yeray només ens queda donar-los les gràcies per formar part d’un any inoblidable, que segur sempre recordaran. Mai no oblidarem les falles 2015, on hem gaudit d’una setmana fallera molt intensa, en la qual tot el poble ha pogut participar i disfrutar amb nosaltres, des dels actes més emotius com l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, la missa en honor al nostre patró Sant Josep i cada cercavila pel poble, fins als actes més informals i festers com els dinars i sopars al Casal, la despertà, el tren faller, els jocs per als més menuts i les discomòbils amb la millor música. Aquest any, a més a més, hem tornat a repetir la nostra particular pujada a la muntanya del Castellet, com també hem dut endavant la votació del ninot indultat, que per votació popular han sigut el Minion cuiner de la Falla Infantil i el bou de la Falla Gran, els dos se salvaren de ser cremats. Són quatre els dies de festa que posen el punt final a tot un any, però aquesta setmana fallera no seria possible sense la dedicació i el treball de tota la Comissió que fan que la festa fallera, any rere any, siga una realitat. Volem donar les gràcies a tot el poble i a tots aquells dels pobles veïns que ens han acompanyat en cada acte, en cada festa, al Casal i al carrer, sens dubte
Des d’ací prometem sumar, seguir creixent i seguir fent-vos partícips de tot allò que organitzem. Vos podem assegurar que ja estem preparats per a iniciar les falles 2016, que ja van començar en la mateixa cremà d’enguany. Carreguem piles i vos esperem amb els braços ben oberts per encetar un nou exercici faller tots junts i perquè formeu part activa d’aquesta falla que a poc a poc ja es va consolidant 33 al poble de Montserrat. Moltes gràcies per la vostra atenció, i ja sabeu que si voleu formar part de la Falla El Castellet, només heu de posar-vos en contacte amb algú de la Comissió, que de la resta ja ens ocupem nosaltres. Falla El Castellet
elPortell
«Finalitzat aquest segon any, tenim més ganes i il·lusió si fos possible per encetar el següent»
h e m n o t a t el vostre caloret faller a cada instant. Gràcies a l’Ajuntament de Montserrat per la seua col·laboració, i com no a DiscoSound Espectacles que ens ompliren tota la plaça, i que junt amb DJ Kilo i DJ Cubells, han posat música a estes Falles 2015. Tampoc no ens oblidem de la colla de Dolçaines i Tabals Honorat Gil d’Alfarb que per segon any ens han acompanyat en cada cercavila, com també a l’Associació del Tambor i el Bombo de Carcaixent que ens ajudaren a despertar tot el poble i a la Xaranga Nyas Coca que amenitzà el nostre tren faller, encara estem sense paraules.
LA PLAÇA
La Bandeta Infantil en l’Ofrena de València
Aquesta és la crònica d’un esdeveniment entranyable que vam viure el passat 17 de març, falles de València, en l’ofrena a la Mare de Déu. Per primera vegada en la nostra història la bandeta infantil de la SIUM participava en l’ofrena.
elPortell
34
Acompanyant una falla del barri de Russafa, allí estigueren els nostres xiquets, començarem a tocar a les huit de la vesprada i acabarem passant per la plaça de la Verge a les onze i quart de la nit. Com és possible que xiquets de 8, 9 i 10 anys pogueren fer tot el recorregut de l’ofrena sense trampa ni cartró, i alguns d’ells amb instruments vertaderament pesats, i tocant? La labor, indubtablement és del mestre Daniel Moreno; la confiança, de les mares i els pares que ho consentiren; i la il·lusió i l’esforç, dels xiquets; amb molts assajos i bastant preparació. Portaven assajades per a tocar sis peces distintes, que tocaven aleatòriament: Pequeña Marcha (Shostakovitx), Nueva Calle (Vicente Reche), Playing together so much better (Jan de Hann), Aitana (Tomás Olcina), Ateneo Musical (Mariano Puig), Un moble més (Julio Laporta). Per si els feia falta alguna cosa als xiquets, durant el recorregut, junt amb el grup anava personal de la directiva: Cristòfol i Xavier Rodrigo, Sergi Bolea, José Salmerón i Imma Pla. A les huit ja era de nit, començaren a tocar pegant la volta a Russafa i recollint a les falleres majors. Allí mateix ens vam adonar que un grup de músics majors d’una música desconeguda, que es trobaven parats en un cantó, es va posar a aplaudir els nostres xiquets en passar al costat d’ells. I després
creuant la Gran Via enfilaren cap al carrer de Colom on estigueren allí molt de temps parats; continuaren després per tot aquell carrer per a dirigirse al carrer de la Pau. Allí va ser realment on escoltàrem uns aplaudiments apoteòsics del públic que es trobava a les dues voreres, al llarg de tot el carrer. Pepe Llàcer anava davant (som de Montserrat i este és el valor de la música), portant amb orgull la bandera de la Societat Instructiva Unió Musical en la que relluïa aquella nit més que mai la paraula Instructiva. Darrere no anava el director, sinó un concepte molt més important: el mestre, i darrere els seus alumnes, xiquetes i xiquets tots uniformats i que després del llarg camí i les hores que portaven mantenien la formació i tocaven més bonic que mai. Vaig veure com mares i pares i molta gent del poble s’emocionava en veure aquells menors i el seu esforç, i vaig veure com la gent del poble estava orgullosa. Som de Montserrat. Marcos Campos Añón Cronista oficial
Les llengües s‘aprenen si s’usen i, sobretot, si sabem perquè i per a què les aprenem. Tot i que la consciència social respecte a la necessitat de saber llengües està cada vegada més estesa, encara hi ha molt de camí per recórrer abans de poder definir la nostra societat com a multilingüe, com a coneixedora de llengües. Aquesta consciència lingüística ha d’englobar tota la societat, tot entenent que l’escola i les acadèmies de llengua no n’han de ser els únics motors. Les llengües han de poder volar més enllà dels confins formals i tradicionals d’aprenentatge. Les aules esdevenen el marc formal d’ús de les llengües, marc on es proporciona l’entorn d’immersió, d’interacció i d’aprenentatge adequats per tal que esdevinguen experiències significatives de què s’impregnen els alumnes. Com hem dit abans, però, és necessari obrir noves portes a l’aprenentatge i comptar també amb altres agents educatius. En TEC FORMACIÓ som conscients de la importància que proporcionen ja altres espais, més enllà de l’aula formal, espais i moments on es pot aprendre i utilitzar la llengua els 365 dies a l’any i a més de manera gratuïta. Per això et convidem al pròxim taller que organitzarem al mes de juny sobre com traure partit a l’anglés que ja saps i continuar avançant cada dia quasi sense adonar-te’n. L’aprenentatge de llengües i el seu ús poden travessar espais i temps educatius. Al taller t’ensenyarem a crear els hàbits, les rutines, a agafar idees, tècniques i estratègies que podràs incorporar al teu dia a dia gaudint sempre del teu aprenentatge. T’ajudarem a trobar la motivació que necessites per fer de l’aprenentatge de l’anglés un plaer. Si vols que et mantenim informat sobre aquest i altres tallers i activitats, escriu-nos a formacio@ tecformacio.es Anna del Toro
Gossos, gats i mosquits. Millor prevenir que curar
Amb l’arribada de la primavera comencen els problemes. Puces, paparres i mosquits, que ataquen les nostres mascotes convertint-se en perillosos transmissors de múltiples malalties. Encara que la seua presència sovint passa desapercebuda, el mosquit és precisament un dels insectes més perillosos. La seua picada causa només una lleu irritació que desapareix a les poques hores, però pot transmetre diferents malalties entre les quals destaquen la Leishmania o leishmaniosi canina i la Dirofilaria o cuc del cor que, si no són tractades a temps, poden acabar ocasionant la mort. LEISHMANIOSI O MALALTIA DEL MOSQUIT El transmissor d’aquesta malaltia no és el mosquit típic de l’estiu, sinó un insecte molt semblant, el flebotomo (Phlebotomus perniciosus). És molt més xicotet que el mosquit i també més difícil de veure i de sentir, de manera que la seua presència passa moltes vegades desapercebuda. Durant el dia s’allotja en esquerdes, forats, zones herboses, murs d’heura i apareix per buscar les seues preses al vespre. Malgrat la seua grandària, el flebotomo pot transmetre un paràsit (Leishmania) que ataca diferents òrgans del gos, provocant lesions que poden arribar a ocasionar la mort de la nostra mascota. Les parts que solen resultar afectades són la pell, les articulacions, els ulls i els ronyons. Si es diagnostica a temps pot controlar la malaltia, però 35 el tractament és costós i de per vida. La leishmaniosi canina es troba estesa per tota la península excepte Galícia i Astúries, on el risc és baix. La zona amb més risc és el litoral mediterrani i la Comunitat Valenciana, però els flebòtoms també són presents a l’interior i el canvi climàtic, amb l’augment de la temperatura, va ampliant la seua presència. Els mesos de més risc són de maig a octubre, però en el litoral mediterrani se’l pot contraure fins i tot a l’hivern si les temperatures es mantenen moderades.
elPortell
Aprendre anglés a l’aula i fora d’ella
LA PLAÇA
Dirofilaria o cuc del cor Encara que menys estesa que la Leishmania, la Dirofilaria és cada vegada més freqüent. Produeix greus danys que poden acabar amb la mort del nostre gos. Aquesta malaltia la produeix la filària, un paràsit intern que s’allotja al cor. El transmissor és el mosquit Aedes i es troba estesa per la conca mediterrània i cada vegada més a València. El primer símptoma és una tos lleu que no cura. El consell veterinari Fes-li una anàlisi preventiu enfront d’aquestes dues malalties una vegada a l’any, un diagnòstic primerenc és la diferència entre la vida de la teua mascota i la mort. Protegeix-la tot l’any amb repel·lents (collarets homologats i pipetes que han obtés amb estudis d’eficàcia). Vacuna’ls. La vacuna protegeix el 93% dels animals vacunats, no és un 100%, però combinada amb els repel·lents és molt difícil que contraguen la malaltia. Els flebòtoms i en general tots els mosquits es mostren més actius al vespre, de manera que si vivim en una zona de risc alt és millor eixir a passejar al
LA PLAÇA
matí o a la vesprada, abans que es faça fosc. També és prudent deixar que el nostre gos dorma en una zona tancada, perquè encara que és cert que els flebòtoms poden penetrar fàcilment a les nostres cases, el risc sempre serà menor.
I davant de qualsevol dubte, consulta el teu veterinari, contínuament ixen estudis i millores en els tractaments que és important conéixer. Alejandro Durà Vall dels Alcalans Veterinaris Lluis Cases, president AGM, Sophie Derulle, presidenta DAD
elPortell
36
LA PLAÇA Continuem caminant junts Ja fa tres anys que iniciàrem l’aventura d’agermanar-nos amb la població de Dourdan (França) i en aquest temps ja portem sis encontres. Segons ens han assegurat els dourdanesos, (respecte dels quals som el cinqué i darrer poble que s’ha agermanat amb ells) de tots els agermanaments, la nostra associació és la més activa. Prova d’açò és l’últim encontre que hem tingut els passats dies 10, 11, 12 i 13 d’abril en el qual una delegació de 49 persones ens vàrem traslladar a Dourdan per repetir el concert que al mes d’octubre tinguérem ocasió de gaudir a Montserrat amb la interpretació conjunta de músics i cors, dourdanesos i montserraters, del Rèquiem de Fauré. I què podem dir-vos? Doncs que ha estat un encontre entranyable en el qual ens hem retrobat amb antics i nous amics disposats a gaudir uns d’altres, a descobrir-nos mútuament.
Us hem de dir que ja estem preparant un nou encontre per al 2016 i ja ens han comunicat des de l’associació Le Donjon et l’Amandier de Dourdan, que segurament vindran a l’abril de 2016. Amb la nostra visita hem cridat l’atenció per la nostra alegria i creativitat musical, i hem provocat l’interés i l’expectació per conéixer el nostre poble.
37
Ja portem tres enviaments de productes de Montserrat (mel, mistela i oli), que tenen molt bona acollida entre els francesos i que aprofiten qualsevol ocasió per a vendre-nos-els, com és el cas de la Fira de Comerç que realitzen tots els anys en primavera.
elPortell
El concert va estar tot un èxit. Haguérem de canviar dos vegades d’espai per a fer-lo donada l’afluència i l’interés del públic. Varen gaudir d’ell més de cinc-centes persones. L’organització i el treball preparatori per a aconseguir executar l’esdeveniment ha estat complicat però quan hi ha voluntat per banda de tot un grup els problemes es minimitzen. Per aquesta raó l’Associació Germans de Montserrat dóna les gràcies a tots els implicats i afectats pels entrebancs, per la seua paciència i la seua comprensió.
A més a més, l’Associació Germans de Montserrat està preparant el segon curs de cuina francesa per al mes de juny, que tindrà una durada de tres dies, 16, 17 i 18, de 18.30 a 20.30 hores. El preu de la matrícula encara està per determinar. Altra activitat conjunta que ja ens han proposat els germans dourdanesos és l’edició d’un llibre de cuina francoespanyola, així com organitzar una entrada de moros i cristians, però açò últim encara està en el paper i quan estiga més perfilat ja ho anunciarem per si hi ha gent interessada a participar-hi. Si voleu estar informats sobre qui som i què fem com a associació, hem creat una web (https://germansmontserrat. wordpress.com/), on podeu contactar amb nosaltres o veure l’històric de què s’ha fet. Directiva de l’Associació Germans de Montserrat
https://germansmontserrat.wordpress.com/
ELECCIO Motivacions
elPortell
38
Els valors més importants en l’ideari socialista són la solidaritat, la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la dedicació al servei públic. Valors pels quals estem disposats a continuar treballant dedicant una legislatura més a aconseguir els somnis i els reptes que Montserrat té al davant. Motius pels quals pensem també que és el partit socialista el que millor representa aquests valors amb una trajectòria històrica de lluita i projectes per a millorar i canviar la vida de les persones i, especialment, la d’aquelles que més ho necessiten. La nostra candidatura es presenta des del convenciment que la labor de govern encetada el 2011 és el camí necessari per a consolidar les bones pràctiques polítiques de futur, posades en marxa des del primer dia en què iniciàrem el govern d’esta legislatura que ara acaba.
termini, la qual cosa implica crear polítiques clares de desenvolupament local en tots els seus vessants: •
Per crear una societat més sòlida, impulsant el xicotet comerç amb fires anuals i campanyes estacionals.
•
Una societat més preparada, impulsant projectes educatius col·laborant amb altres entitats educatives o la creació de tallers i activitats formatives per ampliar les oportunitats de ciutadans i ciutadanes.
•
Una societat més sana i solidària, impulsant i invertint en l’esport a les nostres instal·lacions.
•
Una societat més oberta i tolerant potenciant els intercanvis internacionals de les nostres veïnes i veïns amb comunitats d’altres països amb la participació i el lideratge de projectes europeus.
Les nostres polítiques requereixen la implicació i la participació dels nostres conciutadans mitjançant diversos òrgans participatius com ara la Comissió de Festes, el Consell Escolar Municipal, i el Consell de Desenvolupament. I també cal una comunicació directa i constant a través de les xarxes socials, la TV Local o les assemblees ciutadanes semestrals que fa més de 3 anys que convoquem. Perquè és entre tots com podem i hem d’avançar, i és mitjançant la intel·ligència col·lectiva com podem trobar les millors solucions.
És per això que la nostra política està oberta a dialogar amb la resta de forces polítiques per arribar a acords objectius més amplis fora de la disputa partidista i interessada que tant de mal fa a les administracions locals. Cal tindre l’honestedat de complir el programa Volem consolidar una governança que ha aconseguit i convergir amb els punts que altres opcions polítiques estabilitzar econòmicament el municipi i ha començat a puguen aportar al fi comú, que no és altre que el progrés reduir l’endeutament desbocat dels darrers anys, des del de tots i donar suport solidari a les persones que estan patint aquesta llarga crisi. possibilisme i la racionalització econòmica. Unes pràctiques que situen els Serveis Socials en primer Pareix que alguns han descobert ara les Amèriques i plànol donada la situació difícil que travessen molts dels volen donar lliçons de noves polítiques, però el PSPVnostres conciutadans, estructurant i racionalitzant el banc PSOE de Montserrat fa quatre anys que ha posat en marxa d’aliments, la borsa de treball social, les ajudes directes polítiques de participació ciutadana, col·laboració amb entitats locals i una política totalment transparent, d’últim recurs o els lloguers socials. a través d’un decidit projecte de govern obert que No oblidem que per a superar els difícils moments d’esta impregna l’acció política del dia a dia. època, també hem d’aplicar polítiques a llarg i mitjà És per això que volem consolidar totes estes bones pràctiques i demostrar que des del municipalisme és des
NS 2015
Candidatura •
Josep Maria Mas i Garcia
•
Lídia Campos Saiz
•
Santiago Martínez Tarazona
•
Regina Campos Ortega
d’on es construeixen les societats, i volem que la nostra societat tinga un futur que vaja superant els entrebancs, siga més feliç i la puguem ajudar a realitzar els seus somnis.
•
Juan Carlos Peñalver Llorens
•
Josefa Benavent Margarit
•
Gerard Ullà Durà
Com a progressistes, sempre ens qüestionem el present per construir un futur millor.
•
Maite Freitas Cerrato
Ja hem recuperat part d’allò que vàrem perdre, i ara volem començar amb tu per a construir el nostre futur tots junts.
•
Sergi Navarro Galán
•
Alicia Navarro Vilar
•
Josep Martínez Ruíz
•
Nieves González Serrano
•
José Murcia Lozano
Socialistes de Montserrat CONSTRUINT FUTUR Josep Maria Mas i Garcia
Suplents •
Noelia Campos Navarro
39
•
David Mengibar Martínez
•
Ramón Navarro Balaguer
elPortell
Candidat del PSPV-PSOE
ELECCIO temps anteriors cobraven uns 1.800 euros i en el nostre govern cobrem sobre 420 euros. L’alcalde no va tenir cap increment salarial.
AIGUA es consolida com a partit de govern El partit es va fundar el 2002 a Montserrat, i en totes les eleccions ha obtingut representació municipal incrementat progressivament els vots, el 2003 vam obtenir 241 vots, el 2007 es van aconseguir 422 i el 2011 es van obtenir 444 vots. Hem estat decisius per al govern de Montserrat des del 2007 i hem portat endavant projectes de millora amb el PP i amb el PSOE, mantenint sempre la nostra independència.
elPortell
40
En els últims 4 anys, els regidors d’AIGUA hem tingut la responsabilitat de les regidories d’Urbanisme, Hisenda, Serveis Socials, Sanitat, Personal, Policia Local i Urbanitzacions. Ha estat una etapa difícil per dur a terme tots els objectius programats, i la raó fonamental es basa en la crisi que ha patit la nostra societat i sobretot per la situació de fallida en la qual trobem l’Ajuntament el 2011. No volem donar les culpes a l’herència rebuda, però és important destacar tres dades evidents: a) El 2011 hi havia un deute superior als 7 milions d’euros; b) El nivell de despesa estava pels núvols, entre 2007-2011 sempre es va gastar més del que s’ingressava, els romanents eren consecutivament negatius; c) l’Ajuntament arrossegava un REC (factures guardades al calaix) superior al milió d’euros. I per a acabar-ho d’adobar, no es va fer cap pla d’austeritat ni d’ajust, i no obstant això sí que es van pujar els impostos i es van demorar els pagaments a proveïdors. Un panorama tràgic i una gestió difícil de remuntar. AIGUA ha complert el seu compromís i ha portat a terme els tres objectius del programa del 2011: En primer lloc sanejar els comptes municipals, és a dir, establir un pla d’ajust per reduir el deute, ja que els interessos bancaris ofegaven l’economia municipal. Vam haver de prendre decisions difícils, com eliminar totes les subvencions (excepte la falla, musical i escola de música), tancàrem l’empresa municipal del sòl, i eliminàrem els llocs de treball innecessaris. A més, el primer any vam pujar un punt els impostos, però els hem congelat en els anys posteriors. També es va aplicar una reducció dràstica en l’assignació econòmica als regidors de govern, els tinent-alcaldes en
El segon objectiu va ser mantenir els serveis públics bàsics, és a dir, la recuperació econòmica municipal no havia de descuidar els serveis públics com la neteja viària, la seguretat ciutadana, la guarderia infantil, l’activitat cultural, l’atenció al públic, o projectes de millora urgents en el nucli i urbanitzacions. I finalment, el tercer objectiu que ha estat prioritari per a nosaltres durant tota aquesta etapa: l’atenció a les persones amb dificultats econòmiques, els treballadors en atur, les famílies sense recursos. Moltes actuacions han anat encaminades a millorar els serveis socials. Hem creat una borsa de treball pública i hem donat preferència a les famílies amb menys recursos, i amb els mateixos criteris es va obrir una borsa de treball per a homes a mitja jornada. També hem quadruplicat la partida pressupostària per a atendre necessitats bàsiques així com aprovar una ordenança de fraccionament i demora dels impostos per a les famílies amb escassos recursos. Aquests 4 anys no han estat de lluïment en obres faraòniques, ni d’inauguracions, ni vanaglòries. La gent que ens va votar sabia que l’important no eren les violinistes, ni els camps de gespa, sinó que el veritablement necessari era la recuperació, l’austeritat en la despesa, la humilitat en la gestió mantenint els serveis públics amb especial atenció a les famílies més necessitades, i així ho hem fet des d’AIGUA. I en general, els regidors d’AIGUA estem satisfets amb el treball realitzat, tot i sabent que avancem com ovelles enmig de llops, llops de marca i amb sigles que no suporten el creixement d’aquesta nova forma de fer política que hem dut a terme. Amb el vostre suport seguirem treballant, perquè AIGUA és una bona opció de govern. No sabem qui obtindrà més vots en les eleccions, el PP o el PSOE, del que sí estem segurs és que qui vulga governar haurà de fer-ho amb AIGUA. Joan Garcia Perales Regidor municipal del Grup AIGUA
NS 2015 LLISTAT DE CANDIDATS DEL PARTIT AIGUA A L’AJUNTAMENT DE MONTSERRAT JOAN R. GARCIA i PERALES
2
CARMEN MASÓ MARTÍNEZ
3
RUBEN MASIA MARTÍNEZ
4
SILVIA LUCAS ALBORCH
5
VICENTE BELENGUER GÓMEZ
6
RAQUEL TORQUEMADA MANZANARO
7
JUAN JOSE GARCÍA CARRASCO
8
ANGELA CANO SANTAMARIA
9
LUIS SOLDEVILA JUDEZ
10
CELIA MARÍN AYALA
11
VICENTE LLACER MORAGA
12
EVA MARÍA CASAS SANCHO
13
ANTONIO GARCÍA FLORES
14
MATEO PEINADO MONTERO
15
JOHN KOOPMAN
16
JOSE LUIS GARCÍA FLORES
41
elPortell
1
ELECCIO Las próximas elecciones municipales
elPortell
42
Desde el Partido Popular de Montserrat, entendemos y así lo manifestamos en el plenario del mes de febrero, que esta edición de El Portell, no tenía que haber salido, para publicar todas las “Glorias” que han hecho el equipo de gobierno, pagando la publicación con dinero público, dinero de todos los vecinos. Entendemos que cada partido político tenía que haber hecho su publicación y haberla pagado de su bolsillo, tal y como lo hizo el Partido Popular de Montserrat en el año 2011. También podíamos haber aprovechado la revista de El Portell para sacar y publicitar todas las obras que se realizaron en esa legislatura, que por cierto no fueron pocas. Y no lo hicimos, pagamos nosotros un Boletín del Partido . Dicho esto y como desde el equipo de gobierno, nos han ofrecido a los partidos políticos dos páginas, para que publiquemos lo que queramos. Primero haremos un breve resumen de la legislatura y después presentaremos nuestra lista para las próximas elecciones municipales de mayo del 2015. LA GESTION MUNICIPAL DEL PSOE-AIGUA 2011-2015 Es cierto que en esta legislatura, los presupuestos de ingresos y gastos se han equilibrado, pero este merito no ha sido del equipo de gobierno (PSOE-AIGUA), tal y como nos han querido vender en toda la legislatura, sino que ha sido gracias a todas las medidas que se han tenido que aplicar a los presupuestos municipales, ordenadas tanto por el gobierno central como por
el gobierno autonómico, del Partido Popular. Como por ejemplo: En cuanto al gasto: - Les han marcado el techo de gasto, lo que quiere decir que no podían gastar nada más que el gasto corriente puro y duro. Y aun así se puede comprobar en los informes trimestrales de intervención, que no lo han cumplido. - No les han dejado incrementar la plantilla de personal. - Los trabajadores han tenido congelado el sueldo toda la legislatura. -No les permitían hacer nuevas inversiones con recursos propios del Ayuntamiento. En cuanto a ingresos: - Se ha incrementado el recibo de contribución urbana un 10%, lo que supone un aumento de ingresos para el Ayuntamiento de Montserrat, de más o menos 800.000€, que se han recaudado de mas , durante la legislatura. - Se ha reducido casi el 50% de gasto de alumbrado público, gracias a la subvención de la Diputación de Valencia, para cambiar las bombillas a leds y así tener un ahorro importante. Subvención que para nuestro municipio, fue de unos 130.000€. - Prácticamente todas las inversiones que se han realizado durante esta legislatura, han sido de subvenciones y planes que ha ido sacando la Diputación de Valencia, con una inversión en nuestro municipio entre todos los planes, de unos 700.000€. Por todo esto y mucho mas, los resultados económicos, no solo del Ayuntamiento de Montserrat, sino de todos los municipios de España en general, han sido mejores que en la legislatura anterior. Por lo tanto resulta evidente que no es un merito a atribuirles al PSOE-AIGUA.
NS 2015 El próximo 24 de mayo, se celebraran las elecciones tanto municipales como autonómicas. Es por eso que quiero aprovechar esta edición de El Portell, para presentarme como candidata del Partido Popular de Montserrat, al igual que presentar el resto de mis compañeros, que forman la candidatura que se presenta en nuestro municipio por parte del Partido Popular.
Los miembros de la candidatura del Partido Popular, estén en el gobierno o en la oposición después del 24 de mayo del 2015, siempre trabajaran por y para el bien de nuestro municipio. Un saludo. Laura Sanjuán Campos
Nuestro partido se presenta nuevamente ante los vecinos de nuestro municipio, con una lista renovada y sobre todo de gente joven y con ilusión de trabajar por y para nuestro pueblo. Estamos orgullosos del trabajo realizado por el grupo municipal popular, en esta legislatura. Y el partido popular de Montserrat tiene mucho por ofrecer aun.
Laura Sanjuán Campos
Manuel Bellido Paris
Mª Paz López González
Juan Luís Cerveró Riera
Consuelo Vilar Aguilella
Sandra Cerrada Romero
Nicolas Blasco Gracia
Sara Campos Murcia
Salvador Maques Beltrán
Isidro Vte. López Murillo
Pascual Moncholí Martínez
Gemma Alemany Bosch
Coral Espinosa Bensach
Gustavo Alfonso Alemnay Chirona
Mª Soledad Artero Cotes
Amparo Sánchez Aguado
elPortell
43
ELECCIO Municipalitzar la recollida de Residus Sòlids Urbans (el fem) és una altra prioritat per a nosaltres, amb l’estalvi a mitjà termini per als ciutadans i les ciutadanes, i la creació de llocs de treball del poble.
Som i serem El pròxim 24 de maig els ciutadans i les ciutadanes de Montserrat estem convocats a les urnes. Una vegada més, les nostres sigles continuen sent el referent de l’esquerra real i transformadora; nosaltres no ens amaguem: republicans, d’esquerres i valencianistes.
elPortell
44
Ha arribat el moment en què el poble parle i per això volem oferir-vos una alternativa amb els peus a terra i el cor a l’esquerra. Montserrat ha viscut una legislatura convulsa, en la qual la nostra organització ha hagut de prendre mesures poc agradables, perquè entenem que la política és un instrument per a la transformació social i de cap manera un lloc on defensar interessos personals. Per tot açò, volem oferir-vos un programa electoral que pose com a prioritat absoluta les persones. Montserrat està patint greument la crisi-estafa del neoliberalisme, a la qual ens han conduït les polítiques dels governs del PP\PSOE. Les conseqüències desastroses d’eixes polítiques per a les classes treballadores al nostre poble es traduïxen en un atur descontrolat, com a resultat de què este poble ha basat el seu creixement econòmic en la construcció. Per tot açò i com que som una organització de classe (és a dir, de les classes treballadores), la nostra prioritat serà, en primer lloc, un pla de xoc contra l’atur. Per a nosaltres són punts innegociables els següents: L’Ajuntament, com a primera instància dels ciutadans i les ciutadanes, té dins de les seues prioritats buscar els mecanismes i els fons necessaris per a este pla d’emergència social. Es prioritzarà les empreses del poble que creen llocs de treball estables amb gent desocupada del nostre poble, amb bonificacions fiscals. Els autònoms, com a motor de l’economia local, també tindran incentius fiscals i es reformarà la borsa de treball municipal per fer possible que les persones puguen, acabat el contracte, obtindre qualsevol prestació o subsidi per desocupació. També es prioritzaran les empreses locals a l’hora d’externalitzar els treballs de l’ajuntament.
A mitjà termini, ens posem com a objectiu municipalitzar el subministrament de l’aigua potable: sabem que no és fàcil, però estem segurs que amb voluntat política és possible i per a nosaltres irrenunciable. L’aigua és un dret humà que no pot estar en mans privades perquè no pot ser cap negoci. L’Ajuntament vetlarà perquè cap família es quede sense llum, posant els recursos necessaris al nostre abast per garantir els mínims necessaris per a una vida digna. Altres temes fonamentals: El centre de salut és una necessitat vital, ja que l’actual està desfasat per a la nostra població. Les escoles velles o, millor encara, les escoles del carrer d’Alfredo Garcia (estes últimes amb més fàcil accés) poden ser un bon lloc per al nou centre al qual, com a mínim i amb la col·laboració de la Conselleria i els professionals sanitaris, demanarem un aparell per a fer radiografies. Buscarem la fórmula perquè el centre també dispose de consultes de vesprada, ja que s’han d’adaptar els serveis sanitaris a les necessitats de la població. També es faran les gestions necessàries perquè es construïsca el nou hospital de Torrent. Comptem amb què la nova escola estiga ja en marxa, així que l’Ajuntament buscarà les formes legals i menys lesives per als propietaris afectats per acabar el PAI on van ubicades. Impulsarem l’assimilació de comú acord amb els veïns i les veïnes de la integració de les urbanitzacions que queden al municipi perquè tots som veïns i veïnes de Montserrat. A l’àmbit cultural posarem en marxa un pla d’integració lingüística per als veïns i les veïnes vinguts de fora: entenem que la gent ha de ser partícip de la llengua i la cultura del nostre poble. Per altra banda, la salvaguarda de la SIUM, dins de criteris racionals, serà una prioritat del nostre govern, així com la potenciació dels esports, en particular la pilota (senya d’identitat del nostre poble), també el futbol i tots els esports, ja que entenem com a fonamental que l’esport és una ferramenta d’integració social.
A l’àmbit de les infraestructures, demanarem el desdoblament de la carretera fins al By-Pass, l’encreuament de Venta Cabrera i el condicionament de la carretera de Picassent, així com avançar amb el projecte de traure la carretera del poble i, per descomptat, la tan desitjada i tantes vegades postergada CV-50, aquella que vertebrarà la nostra comarca natural. La col·laboració amb totes les associacions culturals del poble serà prioritària, sempre dins els límits del respecte i l’acord. Com no pot ser d’altra manera, la col·laboració amb la Cooperativa i l’agricultura local serà una prioritat. Reformar l’administració local, amb una nova Relació de Llocs de Treball, per fer-la més racional i pròxima a la ciutadania, serà també una prioritat que es durà a terme amb els representants dels funcionaris. Finalment, ens comprometem a què qualsevol obra que implique el veïnat, o bé la reforma d’un carrer o un nou PAI, es farà amb la participació de les persones afectades i es comptarà amb elles per dur-los avant així com a consultar per les urnes qualsevol decisió d’interés especial per a tots els veïns i les veïnes.
Hem fet una candidatura de gent compromesa socialment i ideològicament coherent. Entenem que cal un gir cap a l’esquerra. Ens presentem per a guanyar les eleccions, per això volem deixar molt clar que nosaltres no som l’escolanet de ningú i que qualsevol tipus de pacte postelectoral es basarà en un programa de mínims que es farà públic i no en un programa de canvi de cadires. En cap cas els nostres vots facilitaran un govern de la Dreta en general i del PP en particular. Per portar avant aquest projecte, ens feu falta vosaltres, per tornar la il·lusió i sentir-nos orgullosos de ser de Montserrat. PER TOTS VOSALTRES, SENSE UN CANVI A L’ESQUERRA NO ÉS POSSIBLE EIXIR DEL POU EN QUÈ ENS TROBEM. PERQUÈ UN ALTRE MONTSERRAT ÉS POSSIBLE. Col·lectiu EUPV Montserrat Ramón Cerveró Chasán
CANDIDATURA ELECCIONS 2015 1 RAMON CERVERÓ CHASÁN 2 CLARA BOSCH ALEMANY 3 DANIEL MORENO URBAN
45
4 Mª CRISTINA GÓMEZ SÁNCHEZ
elPortell
NS 2015
5 CRISTIÁ CAMPOS CAMPOS 6 EVA CUCARELLA APARICIO 7 JOSÉ MANUEL GALLEGO CAMARERO 8 SALOMÉ BOSCH ALEMANY 9 FRANCESC CERVERÓ BOSCH 10 NADIA CERVERÓ CAMPOS 11 J.SALVADOR NAVARRO HERNÁNDEZ 12 MARÍA JUANA HERNÁNDEZ CAMPOS 13 VICENTE CERVERÓ RAMÓN S1 RAFAEL BOSCH CAMPOS S2 JESSICA CRISTINA ORTEGA MORATA S3 ADOLFO CERVERÓ BOSCH
ÉS TEMPS D’ESQUERRA EUPV MONTSERRAT EL PODER DE LA GENT
ELECCIO Estimats veïns i veïnes, El fet d’encapçalar la llista de Compromís per al poble i poder oferir una alternativa de govern, és tota una responsabilitat i al mateix temps, una oportunitat única d’oferir experiència, joventut i il·lusió a una manera de fer política local, que des del nostre punt de vista, deu aportar esperança i futur. Aprofitar els recursos propis del poble, confiar en la voluntat emprenedora de la seua gent i voler ser poble, són els pilars del nostre projecte.
elPortell
46
Un projecte amb el qual puguem reorientar la recuperació de tota la població, però que no siga mitjançant retallades socials ni amb l’augment de la pressió fiscal municipal, sinó que el que volem és solucionar-ho gestionant els recursos municipals de cara a aprofitar al màxim els avantatges de viure en un poble com el nostre, prop de València i amb una població d’estiu important que deu tornar a fer vida al poble i reinvertir econòmicament a Montserrat. Amb una reordenació del territori municipal ordenada i coordinada, i amb un polígon industrial que deu ser atractiu per a les empreses. Estes premisses, junt amb la voluntat d’augmentar la qualitat de vida de la nostra gent, millorant els servicis bàsics (com són la sanitat i l’educació), i forçar l’administració a complir les seues promeses (que tant ens han perjudicat), són el fonament del nostre projecte. Compromís per Montserrat té una responsabilitat amb la gent, amb una forma diferent de fer política local, que ens torne a fer somriure i a tindre futur. Pep González Cap de llista de Compromís per Montserrat
NS 2015 CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dept Cultura REDACTORS: Àngels Jiménez Marcos Campos CORRECCIÓ: Carme Navarro AVIVA COL·LABORADORS: Cristià Campos Aurora Navarro Carmina Tordera. AODL PUBLICITAT: Àngels Jiménez. Dept Cultura CONTACTE: elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.000 exemplars Tel. Rafa 606864304- Ramiro 606280132 C/ Dos de Maig, 44-9 /46192 Montserrat C/ Pintor Segrelles, 7/ 46220 Picassent www.escaiolespicassent.com
Si et vols anunciar a El Portell contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81 78 o enviant un correu electrònic a cultura@ montserrat.es
C/ Obrers, 29. 46192 Montserrat (València)
tel. 962988012
administracion@pinturasjeff.com
Més de 15 anys d’experiència Consulta ofertes i promocions en el
Jaume I, 6 A - 46194 REAL (València) Tel. 962 555 272 / Urgències: 654 372 720 alcalansveterinaris@gmail.com www.alcalansveterinaris.com
Si et vols anunciar a El Portell contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81 78 o enviant un correu electrònic a cultura@montserrat.es persona de contacte: Àngels