068 2014 el portell

Butlletí d’Informació Municipal de l’Ajuntament de Montserrat

PRIMAVERA

núm. 68/abril 2014

Crèdits 2

HORARI d’autobusos València - Montserrat De dilluns a divendres

Cap de setmana i festius

08:00/ 08:50

09:30/ 10:00

elPortell CALENDARI Fiscal 2013 Del 10 de febrer al 16 d’abril: • Impost de vehicles de tracció mecànica.

• Taxa de llicència de gual permanent.

10:00/ 10:50 12:00/ 12:50

13:30/ 14:20

14:00/ 14:50 17:15/ 18:05

16:30/ 17:20

18:30/ 19:20 20:30/ 21:20

20:00/ 20:50

Del 4 d’abril al 5 de juny: • Primer termini de l’IBI de naturalesa urbana.

• Taxa de recollida de fem domiciliari.

• Taxa de recollida de fem de comerços.

FARMÀCIES de la Vall dels Alcalans José A. Puchades. Av. Jaume I, 19.

Montserrat. 962 998 371 Valverde-Viru. C/ Sant Antoni, 4.

Montserrat. 962 999 272 Francisco J. Vidal. C/ Jaume I, 12.

Montserrat - València De dilluns a divendres

Cap de setmana i festius

06:50/ 07:45 07:55/ 08:45

08:25/ 09:15

08:55/ 09:45 10:10/ 11:00

11:25/ 12:15

12:10/ 13:00 14:10/ 15:00

Del 5 de juny al 5 d’agost: • Segon termini d’IBI de naturalesa urbana.

Real. 962 555 001

Del 22 de setembre al 3 de desembre: • Tercer termini d’IBI de naturalesa urbana.

• Impost de béns immobles rústics.

• Impost d’activitats econòmiques.

Montroi. 962 555 494

* Atenció al públic de 9.00 a 13.00 H.

15:45/ 16:15

Horari de misses des d’octubre fins a març

18:25/ 19:15

Laborables i dissabtes

Diumenges

19:00

09:30

15:40/ 16:30 19:10/ 20:00

Mª Dolores Jorge. C/ Blasco Ibàñez, 32.

TELÈFONS d’interés Ajuntament: 962 988 000 / 962 999 136 Ajuntament fax: 962 998 058 Policia Local: 962 999 205 Guàrdia Civil (Llombai): 962 550 406 Centre de Salut: 962 980 000 Urgències: 962 980 001 Servei d’ambulància: 962 556 109 Servei d’ambulància de la Mancomunitat: 669 391 020 Poliesportiu: 962 999 432 Biblioteca: 962 986 027 AVIVA: 962 988 000 ext. 115 Casa de la Cultura: 962 998 178

Psicòleg municipal: 962 999 047 CP Evaristo Calatayud: 962 980 085 IES Vall dels Alcalans: 962 998 072 Escola Infantil: 962 999 837 Escola d’Adults: 962 986 388 Secretaria SIUM: 962 998 477 Poliesportiu: 962 999 432 Servei de Taxi: 617 840 562, 962 999 768 Llar dels Jubilats: 962 998 519 Bombers: 112 Cooperativa agrovinícola: 962 999 042

12:30

Horari de misses des d’abril fins a setembre Laborables i dissabtes

Diumenges

20:00

09:30 12:30

Horari Salat de l’hivern

Horari Salat de l’estiu

abans de l’eixida del sol 14:00

abans de l’eixida del sol 13:00

17:00

16:00

Parròquia: 962 999 233 / 609 847 588

19:00

18:00

Càritas: 677 515 859

20:00

19:00

Sumari NORMES de publicació Els articles presentats per entitats i els articles d’opinió: 1. No hauran d’excedir un full per una cara, amb lletra Arial 12 i a un espai. L’article serà presentat en format electrònic.

2. Els textos han d’anar signats amb el nom i els cognoms, el DNI, i incloure una adreça, correu electrònic o telèfon de contacte.

3. Sols es publicarà un article per entitat i persona.

4. L’equip de redacció es reserva el dret de publicar aquests articles, així com de resumir-los o estructurar-los quan ho considere oportú, i amb el corresponent consentiment de l’autor/a.

5. No es tornaran els originals que no se sol·liciten, ni es facilitarà informació postal o telefònica sobre ells.

6. Els escrits es poden fer arribar a l’Ajuntament (pl. Església, 1) o bé a través de correu electrònic (elportell@montserrat.es).

7. Es respectarà, si es demana expressament pels autors que no formen part del personal de la corporació, la llengua originària dels articles o altres col·laboracions.

CRÈDITS d’El Portell DIRECCIÓ: Santiago Martínez DISSENY I MAQUETACIÓ: Àngels Jiménez. Dpt Cultura REDACTORS: Àngels Jiménez Carme Navarro Ferran Campos Marcos Campos CORRECCIÓ: Carme Navarro. AVIVA

COL·LABORADORS: Cristià Campos Carmina Tordera. AODL PUBLICITAT: Àngels Jiménez. Dpt Cultura CONTACTE: elportell@montserrat.es EDICIÓ: 2.000 exemplars

Sumari

8. Existeix una secció de Govern per donar compte de la gestió municipal en la qual els membres de l’equip de govern es comuniquen amb la població.

9. Existeix una secció de la Corporació en la qual només el partits polítics amb reprentació en la corporació municipal poden escriure el que consideren convenient, amb un màxim d’una plana de forma orientativa. Si el text supera aquestes dimensions, es reduirà el cos de lletra perquè tinga cabuda.

10. Fora d’aquestes seccions no es publicarà cap article partidista amb referències locals. El Portell no és cap plataforma de propaganda política. S’admetran articles que tinguen reflexions polítiques generals, però en cap cas es publicaran articles que exalcen un partit polític, ni articles difamatoris o subjetius amb clar interés de política partidista local.

10. No es permetran articles del grup no adscrit en ‘Corporació’ perquè no representa el partit polític que es va presentar inicialment a les eleccions i que obtingué representació a la corporació.

11. Tots els articles se signaran. Si fan referències personals, es comunicarà a les persones afectades perquè puguen contestar en el mateix Portell amb una clara intenció periodística i igualitaria.

L’equip de redacció

elportell@montserrat.es Si et vols anunciar en el butlletí municipal, contacta amb el 962 998 178

http://www.montserrat.es http://www.facebook.com/AjMontserrat

http://twitter.com/AjMontserrat

3

Govern

elPortell

4

Josep Maria Mas i Garcia Alcalde de Montserrat PSPV-PSOE

nombre d’habitants de cada població.

També haureu vist en diferents punts del nostre territori els contenidors color taronja que són els que recullen l’oli usat i que els gestiona la Mancomunitat de la Ribera Alta.

La recollida selectiva consisteix a recollir diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-los reciclar. La recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part de l’energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges. L’aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que la ciutadania i els comerços realitzen dels productes recuperables i que, posteriorment, l’administració s’encarrega de gestionar. La sensibilització de la població mitjançant campanyes d’educació ambiental és clau per tal d’augmentar la participació de la gent en el sistema de recollida selectiva establert.

En el nostre poble i per les característiques en l’organització del territori, tenim una gestió molt particular i complexa, és per això que en aquest butlletí informarem de la campanya que està en marxa.

Estem en primavera i com tots els anys comença la temporada alta al nostre poble. Des d’aquestes dates fins al final de l’estiu la nostra població es duplica i comencem a tindre els problemes que arrosseguem de fa molts anys.

Problema que s’ha agreujat des del canvi en el sistema de recollida de fem.

FEM un bon

ús del servei

Les administracions locals tenim l’obligació de gestionar els residus que es generen dintre del nostre territori. La gestió implica el correcte tractament i el reciclatge de cadascun dels residus generats.

Ací al nostre País i concretament a la nostra comarca, a més de què cada poble es gestiona la recollida de residus, existeix el Consorci Ribera Valldigna que agrupa 52 pobles, que des de la planta de Guadassuar manipula i controla els residus dels membres del consorci. Per aquest motiu ara paguem dos rebuts, un a l’Ajuntament per la recollida i altre al Consorci Ribera Valldigna pel tractament i la gestió dels ecoparcs.

Tots i totes coneixem els diferents tipus de contenidors que tenim al nostre voltant i el nostre ecoparc, el qual disposa d’un ampli horari, des de les 08.00 fins a les 20.00 hores, de dilluns a divendres, i de 08.00 a 14.00 hores, dissabtes i diumenges.

El tractament i el reciclatge del vidre depén d’una associació nacional que es diu Ecovidrio i la quantitat de contenidors està en funció del

Govern Com podem observar en la gràfica següent, passem de 270 tones mensuals de fem orgànic en els mesos de gener i febrer, a quasi 600 tones mensuals a l’estiu.

Respecte de la recollida d’envasos, també segueix el mateix patró de comportament, es dupliquen les tones a l’estiu.

Hem estudiat com es comporta el servei, i podem afirmar que el fem orgànic no presenta cap problema de capacitat, ja que hi ha prou contenidors, sinó que el que tenim és més bé un problema d’informació i conscienciació ciutadana i un mal ús del servei.

Quant als envasos, sí és cert que el període d’arreplega a l’estiu queda just en alguns punts i cal resoldre’l. L’any passat es va subcontractar un autònom amb camionet per recollir poda i trastos i també netejar els punts d’arreplega de forma setmanal. Encara que va solucionar el problema en temporada baixa, a l’estiu tan sols el va pal·liar, per tant tampoc ha sigut suficient aquesta mesura.

Aquesta temporada iniciem una nova estratègia augmentant el servei i afegint una campanya de conscienciació. És necessari fer un ús correcte del servei per qüestions econòmiques, de salubritat, d’imatge i pel medi ambient.

Aquesta nova temporada hem habilitat 25 punts d’arreplega de poda i efectes domèstics per tot el terme per facilitar l’arreplega ordenada de Residus Sòlids Urbans (RSU) amb indicadors clars de com deu utilitzar-se aquest nou servei.

La poda s’arreplegarà els DILLUNS. En temporada alta cada setmana, i cada dues setmanes en temporada baixa.

Els trastos i els efectes domèstics s’arreplegaran els DIJOUS. Una vegada cada dues setmanes en temporada alta, i una vegada al mes en temporada baixa.

Per a gestionar aquest servei, s’ha contractat SECOPSA, un nou servei d’un camió de càrrega per darrere, i s’ha ampliat la brigada de neteja amb 6 persones de la borsa de treball (rotatives cada 3 mesos), les quals combinaran la neteja diària dels punts d’arreplega de RSU amb la neteja viària d’urbanitzacions.

S’ha negociat amb el Consorci Ribera i Valldigna el fet de poder dur la poda a la planta de reciclatge vegetal d’ECOVISA a Godelleta sense cap cost, evitant així les cremes o la saturació de l’Ecoparc.

També s’han creat grans cartells als contenidors informant de l’ús correcte del servei.

5

Govern 6

ECOPARC Pel que respecta al nostre ecoparc, hem observat que hi ha una tendència a reciclar menys, la qual cosa és preocupant.

Mentre que el 2011 es feren 16.211 visites a l’ecoparc amb una recollida de 2.215 tones de residus, el 2013 es varen fer 15.263 visites i 1.842 tones de residus. Açò implica un 20% menys d’ús.

Amb l’estudi que hem fet del RSU també podem observar una tendència a reciclar menys paper i cartró dels contenidors blaus. Ho podem observar en la gràfica següent. És per això que iniciem una campanya de promoció de l’Ecoparc amb un sistema de punts per canviar per serveis municipals.

S’han editat unes targetes que podeu arreplegar a l’Ajuntament. Cada 30 vegades que es visite l’ecoparc en 18 mesos es concedirà un premi valorat en 30 euros.

Entre els premis que es poden aconseguir, tenim el llibre sobre la història de Montserrat, el llibre dels bous de Montserrat, el llibre de la Música Vella, hores gratuïtes de pàdel o frontó, un mes de gimnàs o alguna altra activitat programada per l’Ajuntament.

elPortell

Govern

Ha costat, però sembla que ara va de bo. L’encreuament de Venta Cabrera comença a ser una realitat.

Ajudes d’emergència i lloguer de pisos socials Carmen Masó Martínez Regidora de Benestar Social i Sanitat AIGUA

El Departament de Serveis Socials té entre els seus objectius ajudar a les persones i les famílies en situació de necessitat dins del terme municipal de Montserrat, per això a part de les ajudes d’emergència que ja tenim concertades amb les carnisseries i que se seguiran mantenint, he volgut donar un pas més, així que a través d’un conveni entre nosaltres i la cooperativa CONSUM hem posat en marxa un nou sistema d’ajudes destinat a l’adquisició d’aliments i productes de primera necessitat.

Aquesta cooperativa prestarà a l’Ajuntament de Montserrat, en funció de les necessitats, uns vals de compra exclusius per a aquest programa d’ajudes (mai no es donaran diners en efectiu). Aquests vals es podran canviar en el referit establiment per aliments i productes de primera necessitat de marques blanques.

El llistat d’aquests aliments i productes l’hem creat des de Serveis Socials. També decidirem nosaltres l’import

dels vals i la durada de l’ajuda, això ja té un protocol establert, és dir que els vals porten un codi de barres gràcies al qual la persona beneficiària haurà de lliurar el seu DNI al personal del supermercat i amb aquest codi el personal sabrà el que pot comprar i el que no. També serem nosaltres els que si en algun moment detectem alguna anomalia amb el seguiment que farem, retirarem l’ajuda automàticament sense opció de poder tornar a sol·licitar-la.

En segon lloc, s’han creat unes bases per al bon funcionament de la borsa d’habitatges de lloguer social de l’Ajuntament de Montserrat. Aquesta borsa tracta d’intervenir en el mercat de lloguer privat i així impulsar el seu desenvolupament en el municipi.

Aquests habitatges són de titularitat privada, estan desocupats i en molt bones condicions, i per descomptat estaran destinats a persones o famílies necessitades, desnonades, etc. A les persones demandants se’ls sol·licita la documentació necessària que acredite la seua situació i després seran baremades i per últim serà la Comissió de Coordinació i Seguiment la que decidirà, segons la baremació corresponent, a qui se li assigna l’habitatge.

Gràcies a tots i seguiré treballant per a vosaltres.

7

Govern 8

elPortell

Resum de comptes Joan R. Garcia Perales Regidor d’Hisenda, Personal, Seguretat i Urbanitzacions AIGUA

Regidoria de Personal L’Ajuntament de Montserrat disposa de xxx treballadors i treballadores a temps complet, i a mitja jornada (tres mesos) hi ha xxx treballadors i treballadores (servei de brigada i neteja) que s’incorporen de la borsa pública de treball temporal amb l’objectiu de repartir-lo.

Ben aviat s’incorporarà una nova remesa de 6 homes i 6 dones per a realitzar les tasques de la brigada d’obres, el manteniment de la neteja dels edificis públics i el manteniment de les urbanitzacions.

Per altra banda, vull informar-vos que a l’edifici de Serveis Socials hi haurà els dijous i els divendres una persona de suport per a l’atenció ciutadana.

Els treballadors municipals disposen d’un nou sistema de fitxatge municipal per via digital que portarà el recompte dels dies treballats i les absències que es produïsquen.

Regidoria d’Hisenda El Pla d’Ajust que ens vam imposar ens obliga a quadrar els comptes i a no eixir-nos d’allò pressupostat. Anem per bon camí.

S’estan pagant els deutes als proveïdors en els terminis legals marcats.

La Generalitat Valenciana ens deu al voltant de 900.000 euros per diversos conceptes.

Regidoria de Policia Local La Policia Local (PL) Municipal és una peça clau en l’esdevenir del poble i del terme de Montserrat. En assumptes de protecció ciutadana i seguretat en les diverses activitats que es realitzen al poble com les festes, les falles, els bous..., sempre hi està present la PL. A poc a poc optimitzem les funcions que es realitzen des de la PL, en concret s’han dut a terme dos actuacions: 1. Creació de noves subseus de les dependències centrals de la Policia que atendran els ciutadans i les ciutadanes diàriament durant unes hores en tres urbanitzacions: Alts de Venta Cabrera, Mare de Déu de Montserrat i la Rabassa.

L’objectiu és acostar la PL a la ciutadania, informar dels assumptes municipals i replegar suggeriments.

2. Ubicació de 20 punts fixos de control a tot el terme.

Als llocs de major confluència de pas, la patrulla de la PL romandrà un temps variable i aleatori per vigilar els habitatges i també els camps de conreu, amb la finalitat de dissuadir els delinqüents.

Altrament, vull informar que fruit de la col·laboració entre la PL municipal, la Guàrdia Civil de Llombai i la Policia Autonòmica, s’estan fent controls setmanals a tot el terme. Açò no és motiu perquè us alarmeu, ja que els nivells de delinqüència són semblants a anys anteriors.

La policia fa un servei eficaç i efectiu, cosa que és de felicitar.

Regidoria d’Urbanitzacions El terme és llarg i ample, les demandes són moltes i les estem complint a poc a poc, coneixedors com som dels temps que corren.

La brigada de manteniment de les zones urbanes fora del nucli, neteja els carrers i manté els espais verds de l’Ajuntament. Dos persones atenen els serveis diàriament en tot el terme.

S’ha completat la instal·lació de llums Led al nucli de població, i en les urbanitzacions del terme això suposarà una reducció en la despesa d’energia elèctrica.

Queda pendent la millora de l’enllumenat de la urbanització la Rabassa i de la de Mare de Déu de Montserrat, que té una partida econòmica en el pressupost d’enguany.

A poc a poc, estem donant número de policia (nom de carrer i número fix). Les urbanitzacions ja el tenen i continuem amb les colònies.

En breu es realitzarà el marcatge de senyalització horitzontal dels carrers de les urbanitzacions.

Govern Promeses incomplides, ‘ESCOLA NOVA, JA!’ Lídia Campos Saiz Regidora d’Educació, Formació i Festes PSPV-PSOE

Després de diverses reunions amb la Conselleria d’Educació al llarg d’aquests 3 anys, la situació de la construcció de l’escola nova de Montserrat ha avançat una mica encara que no el que tots volguérem.

El passat 16 de desembre, mantinguérem una reunió amb el secretari autonòmic d’Educació en la qual

Anem a més!

Regina Campos Ortega Regidora de Cultura i Patrimoni, Joventut i Esports PSPV-PSOE

Anem a més! Eixa és la sensació que tinc quan pense bàsicament en joventut i esport a Montserrat. Hi ha molts motius per sentir-nos orgullosos, però hi ha tant o més per millorar.

Com bé sabeu, tenim una gran escola de pilota, que ha sabut adaptar-se a la situació socioeconòmica del nostre poble. No sense dificultats, però amb el gran avantatge de tindre molt bon planter de pilotaris. La campanya passada varen quedar en molt bon lloc en totes les competicions i, en l’àmbit individual, cada vegada tenim millors jugadors i més ambiciosos. És per eixa raó, entre altres, que vàrem decidir que la seu de les finals del XXXIX Campionat autonòmic de galotxa (Trofeu El Corte Inglés 2014) siga la del Carrer de Montserrat.

Aquesta fita servirà d’homenatge a la nostra escola, els nostres jugadors i per donar suport a un esport tan bonic com culturalment valuós com és el de la pilota valenciana. Així que al juliol esperem gaudir de la festa esportiva i que els nostres jugadors apleguen tan amunt com els siga possible. Va de bo!

Per altra banda, estos mesos hem patit el desgast de la gespa de la pista de pàdel. Per desgràcia, la seua qualitat (que va ser la que venia de fàbrica al construir la pista) no era massa elevada i el manteniment que li vàrem fer l’any passat no la va fer reviscolar en les condicions en què haguérem desitjat. Així doncs, hem decidit canviarla per una altra que s’està implantat ara per tot arreu i que no té el mateix desgast que l’anterior. Hem aprofitat, a més a més, per canviar la xarxa mitgera. Amb açò

obtinguérem el compromís de què el 2014 s’iniciarien les obres de la nostra escola.

A principi de març, vàrem rebre a l’Ajuntament la Resolució de la Conselleria d’Educació acceptant els terrenys que l’Ajuntament posa a disposició de la Conselleria per a construir l’escola nova, açò és el pas previ i imprescindible perquè la Conselleria puga licitar l’obra.

Tot seguit, des de l’Ajuntament, es va sol·licitar una reunió amb el secretari autonòmic, i ens han confirmat que se celebrarà el pròxim 29 d’abril.

Esperem que en aquesta reunió ens donen la informació sobre la licitació i l’inici de les obres del nou col·legi i poder continuar avançant per a tindre, al més aviat possible, una escola nova per als xiquets i les xiquetes de Montserrat. podem afirmar que tenim una pista de pàdel totalment renovada i moderna.

Aprofite també per a comentar que s’ha fet una revisió exhaustiva del Camp de futbol, i està en un estat impecable. Per això organitzarem tornejos i esdeveniments diversos en este espai per a donar-li un major ús. Últimament són molts els qui s’han interessat pel seu lloguer i pense que no tardarem res a veure el resultat de les converses que estem mantenint des de la Regidoria. Recordeu que, encara que s’use habitualment el camp, està a disposició de tots per poder llogar-lo i jugar els partits que desitgeu. Només heu de preguntar per les gerents del bar del Poliesportiu.

Com també sabeu, hem començat altra activitat al poble, el Ioga. Té lloc a l’edifici de les escoles del carrer d’Alfredo Garcia, a la primera planta. Vos anime a què hi participeu perquè, pel que em comenten els usuaris, estan encantats amb les classes que s’estan impartint.

No volia oblidar-me de felicitar Rubén Gonzalvez, un montserrater que ha sigut Campió Autonòmic de sub 12 jugant a escacs. Això no fa més que posar en valor el treball del Club d’escacs del poble, una vegada més. Des d’ací, la meua sincera enhorabona.

A partir d’ara, ve la temporada alta de practicar esport, per tant, vos anirem informant de tots els tornejos i esdeveniments que s’organitzen per dinamitzar i fomentar l’esperit esportiu i els hàbits saludables. I no puc deixar de fer-vos memòria que podeu presentar projectes des de les associacions, clubs i escoles, per poder rebre suport econòmic de l’Ajuntament. Es tracta d’una xicoteta partida pressupostària que hem aconseguit obrir després de més de dos anys de gestió i de decisions complexes i difícils. Ara almenys poden veure’s recompensades i depén de vosaltres l’ús que en feu. Com sempre dic, en època de crisi, enginy i 9 col·laboració!

Societat 10

elPortell

PEPICO

(Segona part) Els viatges de Pepico a l’organisme directiu de la Conca del Xúquer i els distints acords municipals respecte d’això havien donat el seu fruit, a l’octubre de 1936 es va aprovar, pel Ministeri d’Obres Públiques, el projecte de conducció d’aigües potables per a l’abastiment de Montserrat. Eixe mateix mes l’Ajuntament prendria un últim acord: el compromís d’entregar gratuïtament abans de mamprendre les obres, els terrenys necessaris i les aigües a utilitzar, així com sufragar el 25% del cost de les obres, el 5% durant la seua execució i el 20% durant 20 anys per anualitats iguals. La resta del cost anava a càrrec de l’Estat.

Feia tres mesos escassos que havia esclatat la Guerra Civil, però a Montserrat transcorria la vida amb relativa normalitat,1 el front estava lluny i la República mantenia intactes les esperances de victòria. Per tant, la guerra no era impediment per a portar a terme les obres. Tots entenien que l’abastiment d’aigua a la població era un projecte social i beneficiós i com més prompte començara millor. Però estes obres encara tardarien mesos, el Ministeri hauria d’adjudicar-les a un contractista: la publicació de l’anunci de licitació, la recepció de les ofertes; en definitiva, s’havia de complir un procediment i uns terminis legals.

El projecte consistia en l’excavació de dos llargues galeries subterrànies per a captar l’aigua de la font pública de camí Torís i quatre pous més ubicats a la rambla del Pantà, i després canalitzar l’aigua cavallera mitjançant una canonada. La conducció tenia una longitud de 2.611,10 metres fins al depòsit que s’havia de construir a l’Era Alta i 175,50 metres des del depòsit fins a la font pública de la plaça Nova.

«La tubería entra en el pueblo por las calles Numancia y Cabo Noval, plaza Castelar, calles de Pablo Iglesias y Guzman el Bueno, llegando al depósito, y desde éste continúa por la plaza del Esparto, calle de Ramón y Cajal y plaza de Colón, donde se instala la fuente» Els primers dies de gener de 1937 Pepico rep una notícia descoratjadora i que podia posar en perill el seu projecte i els seus esforços: un decret del Ministeri de la Governació ordenava dissoldre immediatament els ajuntaments i crear nous consells municipals amb representants dels partits que integraven el Front 1 A València començà a faltar el pa a meitat de l’any 1937. Pel gener de 1938 hi havia expedides a Montserrat 765 cartilles de racionament i a més de la població, 2.110 habitants, hi havia un bon nombre de refugiats.

José Chasán Ribes (Pepico l’obrer) alcalde 1934-1937. Dibuix dipositat a la biblioteca de la Llar del Jubilat

Popular i les organitzacions sindicals obreres. Recordem que ell era alcalde pel partit Unión Republicana Autonomista, el qual no havia concorregut a les últimes eleccions amb el Front Popular. Segons consta en l’acta de la sessió del Ple del dia 2 de febrer de 1937: «El alcalde José Chasán Ribes cesa en este acto abandonando la Presidencia, tras una cordial despedida de todos los asistentes».

El nostre personatge, des d’eixe moment, res tenia a veure amb l’Ajuntament, però havien sigut moltes les il·lusions que ell havia posat en el projecte de l’aigua, i la bona relació que mantenia amb el nou alcalde, José Llàcer Campos, 2 i amb altres dirigents, feren que continuara sent una persona vàlida a qui demanar consell. Va proposar aleshores, per tal de millorar l’atur obrer de la localitat i que l’adjudicació no quedara deserta per falta d’empreses interessades, presentarse ell en nom propi a la licitació, amb el resguard d’un nombrós grup de treballadors. En total, 52 treballadors, tots veïns de Montserrat, signaren un document pel qual Pepico seria el contractista de les obres (qui donaria la cara), els altres anaven baix les seues ordres. Tots cobrarien el jornal corresponent, ell igual que els altres, i si després de la liquidació resultara algun benefici, es repartiria aquest entre tots els treballadors basant-se en el nombre de jornals realitzats, i si hi havia pèrdues, també contribuirien tots de la mateixa manera.

2 Josep Llàcer Campos (febrer 1937-juny 1938). El va succeir Vicent Cerveró Bosch (juny 1938-febrer 1939).

Societat les obres de la mina hi va haver una despesa en dinamita, que va ser adquirida per Cristino Bosch Alemany, i també anotacions curioses com les següents: «Diciembre 21.- A Eladio Campos Juanes, por 4 comidas servidas al Sr. Ingeniero D. Pablo Quilez y a los ayudantes Sr. Belloch y Sr. Bengoa, en sus viajes a sus trabajos de este abastecimento……... 75 pesetas.

Enero 7.- Por 8 cajetillas de tabaco para obsequiar al Sr. Bengoa en sus viajes a esta obra y a D. Juan Corell (abogado) en atención a los servicios que nos ha prestado a 15 pts una………… 120 pesetas.»

Document signat pels treballadors de la contracta. 28 de maig de 1937.

“(…) Durante las obras, todos los trabajadores y a medida que por la Delegación de Servicios Hidráulicos se abonen el importe de las certificaciones, cobraran los jornales siguientes (jornada de 8 horas):

Albañiles: 6’50 pesetas Manobres: 5’10 pesetas Mineros de 1ª categoría: 6’50 pesetas Mineros de 2ª categoría: 5’55 pesetas Peones de 1ª categoría: 5’55 pesetas Peones de 2ª categoría: 4’65 pesetas Carro con caballería: 12 pesetas (…)”.

Amb la finalitat de presentar-se a la licitació, calia constituir una fiança provisional i després, en cas de resultar adjudicatari, una fiança definitiva de 4.903,87 pessetes,3 així com pagar un notari que hauria de redactar l’escriptura de la contracta (617,60), els drets reials de l’escriptura (2.100,87) i altres despeses inicials.

Pepico va tindre la idea de fer una subscripció voluntària entre els veïns del poble. En total 95 veïns van aportar voluntàriament quantitats molt diverses, a més a més, la Col·lectivitat Obrera com a entitat va entregar 500 pessetes, i la Sociedad de Oficios Varios de la UGT 650 pessetes. En total, es van recaptar 9.095 pessetes.

Adjudicada pel Ministeri la contracta a Pepico, com a únic postor, immediatament van començar les obres. Això va ocórrer al mes de setembre de 1937, primerament amb el replanteig i l’excavació de la mina. Pepico portava un llibre de comptes molt ben redactat i molt detallat, on va anotar fins a l’últim cèntim de cada despesa i de cada ingrés.4 És curiós observar en eixe llibre com en començar 3 Amb data 1937-08-16 Pepico diposità la fiança en la Caja General de Depósitos, sucursal de València.

4 El llibre de comptes titulat “Ingresos y desembolsos ocasionados

A causa de la situació bèl·lica que es patia al país era molt difícil aconseguir la canonada de ferro que en un principi s’havia projectat per part de l’enginyer, i el Ministeri d’Obres Públiques va autoritzar el canvi a una de fibrociment.

Este canvi de material incrementava el pressupost de l’obra de 98.077,04 a 107.007,69 pessetes. Però les obres es van haver de paralitzar pel fet que a la casa Uralita li era impossible entregar el material. Pepico, com a contractista, va demanar aleshores que s’autoritzara la substitució de la canonada de fibrociment per altra de formigó de ciment Portland de 200 mm de diàmetre, alhora que demanava una pròrroga per a la finalització dels treballs. Però el Ministeri era refractari a esta modificació, principalment per estar fora del projecte i suposar un augment del cost. Fins i tot va intervindre l’Ajuntament en esta qüestió, fent costat a Pepico: «No solamente el contratista sino esta Presidencia y los vocales del Consejo hicieron toda clase de gestiones para la adquisición de dicho material, todas infructuosas, aún habiéndose depositado por el contratista 6.540 pesetas importe del 50% del pedido (…) En vista de que la casa Uralita no ha podido cumplir su compromiso por falta de materias primas ha devuelto al contratista la expresada cantidad que, como anticipo, había recibido» El Ministeri tardà en resoldre la qüestió (setembre de 1938), al final li donaren la raó a Pepico i autoritzaren el canvi (les obres havien estat quasi un any parades).

Els treballadors es posaren de nou al tall, fins i tot amb l’ajuda del personal reservista i de la Col·lectivitat, però esta situació tan sols durà uns mesos, perquè de seguida es va veure l’acabament de la Guerra i el final de la Segona República. Tant Pepico com la resta de treballadors decidiren, al febrer de 1939, parar l’obra fins que reberen indicacions del nou govern que havia de constituir-se, (…)” no es troba en cap arxiu públic sinó que es tracta de la 11 documentació particular que la família de Pepico sempre ha guardat a casa.

Societat 12 tant municipal com de l’organisme hidrogràfic del Xúquer.

Les obres havien estat executades en un 60% del projecte, un 48% corresponent a jornals i materials propis de la contracta (28+20) i un 12% corresponent a jornals gratuïts duts a terme per soldats reservistes i treballadors de la Col·lectivitat. 5 Amb el nou règim victoriós del general Franco, quedava anul·lada la contracta «por haberse realizado durante el dominio rojo».6 De l’Estat quedaren pendents de cobrar les últimes certificacions. No obstant això, tots els treballadors havien cobrat els seus jornals, s’havia pagat el material utilitzat, però Pepico va saldar el seu llibre de comptes amb el detall següent:

elPortell a la continuación de las obras (…)»

La decisió del Ministeri va ser molt clara (Ordre Ministerial del 1939-11-21), anul·lava la contracta i obligava a redactar de nou el projecte, en este cas, per a l’acabament de les obres, i tot l’expedient començaria de nou però des de la seua fase inicial. 8 Els mesos següents no van ser fàcils per a Pepico, el seu estat anímic va decaure gradualment encara que ell procurava no exterioritzar este sentiment i tractava de fer una vida normal: el treball, anar al casino, eixir al terme i alguna visita a amics i coneguts.9 En ell persistia també la preocupació per la depuració de responsabilitats que s’estava investigant pel régimen, a la localitat havien

«Importan los desembolsos 52.296’67. Importan los ingresos 30.825’83. Diferencia en contra 21.470’84.

De esta diferencia entre los ingresos y los desembolsos se adeuda: a don Evaristo Calatayud Belda 1.000; a Vicente Navarro Galán 12.465’90; a Colectividad Obrera de este pueblo 5.000; a Ángel Cerveró Campos (de Abastos) 2.000». 7 Va ser un colp gran per al nostre personatge esta nova situació, la incertesa que prenia ara el seu projecte, el deute tan gran que quedava, i tot això junt amb una derrota d’ideals. Però el nou Ajuntament Nacional sabia de la necessitat que tenia el municipi d’aigua potable i, per tant, de la urgència d’acabar les obres, així que sol·licitaren del Ministeri que reconsiderara la situació. Pepico, fins i tot, va signar una carta dirigida al senyor ministre, el 29 de juliol de 1939, amb estos termes: «(…) Dieron principio las obras y se continuaron con grandes dificultades por la escasez de materiales, falta de tuberías, etc, y no obstante haber solicitado varias prórrogas, que fueron concedidas, no ha podido llevar a cabo su terminación (…) Dada la necesidad apremiante que tiene el pueblo de aguas, por la sequía que se siente en la comarca y con el fin de dar término a las obras que tanto beneficio han de reportar al vencindario (…) se autorice al contratista que suscribe 5 Eren persones de més edat que formaven una reserva de soldats de recuperació o defensa passiva, tenien com a missió la construcció de refugis, etc., i es van dedicar a obrir rases per a l’obra i a la fabricació de la canonada de ciment. Quant al personal de la Col·lectivitat, ens consta la relació de treballadors que dedicaren un o dos jornals a estes obres, dintre de la tanda de jornals que obligatòriament havien d’entregar cada any. En el llibre de comptes està explicat: «(…) jornales trabajados por soldados de la Zona de Recuperación de Catadau que los han verificado gratuitamente a beneficio de las obras de las cuales no han percibido más que el suministro de almuerzo, comida y algún pequeño obsequio de tabaco y vino».

6 Arxiu Municipal de Montserrat. Sig. Núm. 883.

7 Don Evaristo, de 77 anys, s’havia jubilat l’any 1932. Havia sigut el mestre de l’escola local des de l’any 1889 provinent d’Alfafara (Alacant). Pepico havia sigut alumne seu.

Foto: Arxiu Municipal

estat detingudes algunes persones, dirigents del Consell municipal o de la Col·lectiviat, malgrat això a ell no l’havien cridat tot i haver-hi ocupat un càrrec d’alcalde, i per si fóra poc el cúmul de circumstàncies, va patir un greu accident mentre presenciava una partida de pilota que el va recloure un temps a casa convalescent (abril 8 Arxiu Municipal de Montserrat. Sig. Núm. 324. Per Ordre Ministerial de 1939-11-21 es va establir: «La anulación de la subasta celebrada en época roja, someter el proyecto a información pública y redactar otro para las obras pendientes».

9 Testimoni.

Cal saber de 1940)…10 Un dia de tardor no va poder superar la depressió. Va ser el dia 11 d’octubre de 1940, tenia 37 anys. Un soterrar senzill i la làpida que ja coneixem.

L’Ajuntament i els distints alcaldes continuaren demandant el projecte al Ministeri, superant distints entrebancs com va ser el cas de l’expropiació del pou de Xupeno (per trobar-se a escassa distància de la font pública de camí Torís), al final el projecte d’acabament de les obres va ser aprovat,11 i es reprengueren els treballs el 18 d’abril de 1949, 10 anys després.

Sempre quedarà reconegut l’esforç altruista d’este home per aconseguir el progrés d’una societat i d’unes idees, amb la dedicació d’un carrer a Montserrat, carrer dels Germans Chasan.

Marcos Campos Añón

Investigador de la història local

10 Arxiu Municipal de Montserrat. Sig. 633/3. Registre d’Eixida 189 de 1940-04-07. «Durante el partido de pelota que se ha celebrado en la tarde de hoy en esta localidad y su calle del Obispo Soler, se ha desprendido la cornisa del balcón de la casa de D. José Soria Tarazona, a consecuencia de la cual han sufrido heridas, de pronóstico reservado José Chasán Ribes de esta vecindad y de carácter leve, Ramón Pradas López, vecino de Picasent».

11 Arxiu Municipal de Montserrat. Sig. Núm. 882. El projecte d’acabament de l’abastiment d’aigües potables, redactat l’any 1947, va ser aprovat per Ordre Ministerial el 1949-04-18.

Multilingüisme en una Espanya monolingüe Ferran Campos Climent

Es parla molt de la necessitat d’introduir el multilingüisme en els nostres sistemes educatius. Amb nostres em referisc, evidentment, als dels territoris amb llengua pròpia diferent de la castellana. A Castella és inconcebible parlar de plurilingüisme. Amb el bilingüisme, si de cas, en tenen prou. Els catalanoparlants, doncs, estem abocats a ser almenys trilingües. No és un fet que em semble

malament, en absolut. Ocorre, tanmateix, que qui predica no ho fa amb l’exemple. Per al nacionalisme lingüístic espanyol, els qui tenim una llengua habitual diferent som un accident que cal corregir i neguen l’intervencionisme i la imposició —diuen natural— de la llengua dominant per convertir-la en la lengua común.

El cert és que totes les llengües implanten polítiques lingüístiques. De fet, el castellà té més de 500 normes que regulen el seu ús. N’implanten les que ho necessiten per supervivència i, també, les que gaudeixen de tots els àmbits d’ús i de totes les plataformes de difusió possibles.

Sol ocórrer, però, que la planificació lingüística de la llengua dominant passa desapercebuda. Com ocorre també amb el nacionalisme banal de què ens parla Michael Billig, aquell nacionalisme sobre el qual s’assenta l’estat-nació, que s’autoproclama «no nacionalista» o simplement «patriota» i que passa inadvertit entre la societat. A propòsit, convindria recordar les paraules de Joan Fuster: «a tot estirar sóc nacionalista en la mesura que m’obliguen a ser-ho, l’indispensable i prou. Perquè, ben mirat, ningú no és nacionalista sinó enfront d’un altre nacionalista, en bel·ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l’oprobi o la submissió».

En qualsevol cas, hi ha dos models per a gestionar una realitat plurilingüe com la nostra: el principi de personalitat i el principi de territorialitat. D’acord amb el primer, es reconeixen plenament els drets lingüístics dels parlants independentment de la zona de l’estat plurilingüe en què es troben. D’acord amb el segon principi, aquests drets se circumscriuen als territoris que l’estat plurilingüe delimita segons les diverses comunitats lingüístiques. Com sabeu, aquests dos models no són exactament els que tenim.

Per a il·lustrar-ho, pensem en les cinc llengües oficials a l’estat espanyol: castellà, català, gallec, basc i aranés. El principi de personalitat permetria relacionar-nos amb les institucions en qualsevol d’aquests idiomes, siga quina siga la zona en què ens trobàrem. Amb el principi de territorialitat cada llengua tindria un domini diferent on s’aplicaria la seua oficialitat. En aquest sentit, el castellà només seria oficial als territoris que la tenen com a única llengua.

L’Estat espanyol opta, en canvi, per un model mixt en què es combinen ambdós principis, de manera que els castellanoparlants exerceixen el principi de personalitat mentre que els parlants de basc, gallec, català o aranés es regeixen pel principi de territorialitat. En altres paraules, els castellanoparlants ho són a tot l’estat i els altres només a casa nostra. I així es perpetua el conflicte lingüístic. Se sap com costa, encara hui dia, que els polítics puguen expressar-se en una altra llengua oficial diferent de la castellana al Congrés dels Diputats, on se suposa que resideix la sobirania de tots els espanyols. És la centralitat d’aquesta Espanya monolingüe que ens imposa el 13 plurilingüisme.

Encontres 14

elPortell

El millor entrepà d’autor del món sap a Montserrat Àngels Jiménez Jiménez Gestora cultural

El passat mes de febrer eixia la notícia que el millor entrepà d’autor del món es menja a València, obra del cuiner Carmina Moreno Cerveró i Juan Casamayor al Restaurant Moltto (València) on treballa aquest.

Joan Casamayor. La seva creació es internacional, obtingueres el premi al millor entrepà va imposar a Madrid Fusió amb una «deconstrucció» de del món, amb Terra magra. La teua participació va estar la tradicional «pataqueta de blanc i negre». induïda o va ser per decisió pròpia?

Juan, quina és la primera vinculació que has tingut amb el poble de Montserrat?

Amb Carmina (Càrniques Moreno) ja que des de fa anys li compre l’embotit.

Des de quan resideixes a Montserrat?

Des de fa un any. Una de les millors decisions de la meua vida.

Quan vares descobrir que el món de la restauració era el teu món?

Des de molt xicotet sempre estava amb la meua àvia a la cuina quan ella estava cuinant.

Has cursat estudis culinaris o has sigut autodidacta?

Sí, vaig estudiar a l’Escola d’Hostaleria Costa Azahar.

Tens antecedents familiars amb vocació culinària? Has heretat el plaer de cuinar?

Va ser decisió pròpia.

Un dels ingredients d’aquesta creació teua, és la botifarra de Montserrat. La teua elecció va ser casual o pel contrari penses que té alguna característica peculiar que la fa especial?

Com t’he dit, fa temps que conec la Carnisseria de Carmina, i m’encanta tot el que elaboren allí.

Creus que la comunitat de comerç i serveis del poble hauria de treballar més en la promoció de productes alimentaris autòctons, com l’embotit, per la seua qualitat per créixer o atraure visitants gastronòmics?

Clar que sí, i podeu comptar amb el meu recolzament per a tot el que calga. Prompte començaré a escriure un blog, i una de les seues seccions serà anomenada, Montserrat, la meua despensa. En aquesta secció parlaré de tots els productes que ací podem trobar.

Què ha suposat per a tu l’obtenció d’aquest premi?

Sí, però la meua família no era de professionals, sols cuinaven per a casa, però m’apassionava.

Un impuls mediàtic que em serveix per a impulsar més la nostra gastronomia.

Tens predilecció per algun menjar tradicional?

Per a tu la cuina és art, professió o vocació?

Sóc defensor acèrrim de la paella i de l’esmorzaret.

La cuina està formada per aquestes tres coses, i jo li afegiria una altra qualitat important, la passió.

Quina és la recepta que més t’enamora?

Qualsevol que tinga productes frescs i autòctons, de la terreta. M’encata tot el que siga natural i artesà.

La cuina és per a tu un camp de conservació de tradicions o la veus més com un espai per a la innovació?

Quan cuine tracte de plasmar els meus pensaments, les sensacions, les vivències a la taula...

A Madrid Fusión, una gran trobada gastronòmica

Penses que la gastronomia pot ser un nexe d’unió i metàfora dels sentiments de les persones?

No tan sols ho pense, sinó que ho afirme, ja que amb el menjar activem tots els sentits, el gust, l’olfacte, el tacte, i per què, no? També l’oïda! I a d’açò hem d’afegir els sentiments i els records.

Quan inicies nous projectes culinaris, Montserrat estarà present a través dels seus productes?

I tant! Montserrat ja forma part del meu rebost!

cultura@montserrat.es 96 299 81 78

Imatges per al Futur

!ª Comunió. Luís i Morgan

1ª Comunió. Alvaro Campos Blasco

D’Esquerra a dreta: Blai, Pepe, Luís, Emilo, Adolfo, Ramón, Emilo, Miguel, Conrado, Amparín, Carmencita, Vicenta, Elia.

Cambreres i cuineres del casament de Rosa i Aureo D’Esquerra a dreta: Elvira, Francisco Moreno, Consuelo Moreno, Amparo Balaguer, Vicenta Campos, Francisco Campos, i Fani.

15 D’Esquerra a dreta: Emilio, Adolfo, Conrado, Miguel, Ramón, Luís, Francisco Moreno (alcalde), emilio, Blai , Pepe, Vicenta, Amparín, coheter, Carmencita.

Toni, Ribes i Carlos

Notícies 16

Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local

Al maig, cada dia... forma’t!

Al llarg del mes de maig els tècnics municipals programarem cursos i tallers per a diferents col·lectius: 05/05, Aprén a fer gestions en línia (cites prèvies, donar-te d’alta o renovar l’atur,...)

08/05, Recursos en línia per a preparar-te els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixement de Valencià.

Del 12 al 14/05, Redacció de documentació: currículum vitae, correus electrònics i cartes 15/05, Com redactar un currículum vitae 19/05, Recerca de treball en línia Si t’interessa algun d’ells, contacta amb nosaltres.

A més, l’empresa de formació MC farà a la Casa de la Cultura uns cursos gratuïts (bonificats) per a treballadors/ es en actiu: • Tècniques de venda i assessorament personalitzat (8,15 i 22/05) • Informàtica bàsica (8, 15, 22 i 29/05; 5 i 12/06) • Xarxes Socials (6, 13 i 20/05; 3 i 10/06)

elPortell • •

Protecció de dades (8, 15 i 22/05) Prevenció de riscos laborals (6, 13 i 20/05) Els treballadors interessats podeu sol·licitar-los al telèfon 963 412 806 o a elisa@mcformacion.com.

III Setmana de l’Emprenedor A més, del 26 al 30 de maig tenim programades diverses xarrades informatives sobre novetats legislatives i laborals interessants per al sector empresarial i un curs específic per al sector de la restauració.

Donarem informació detallada en un Butlletí electrònic especial.

Preparant la III Fira de Comerç i Serveis Reunit el Consell de Desenvolupament Local, es va decidir la celebració de la tercera edició d’aquesta fira el cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny.

El cost de les carpes serà: • 20 €, si la porta l’empresa expositora, i haurà de ser blanca.

• 45 €, si es vol una carpa de l’Ajuntament de 3x3 metres.

• 60 €, si es vol una de 3x6 metres.

Així que si tens un negoci a Montserrat o a algun dels pobles veïns, i vols participar, posa’t en contacte amb nosaltres, serà una bona oportunitat perquè et coneguen.

Com en les altres edicions, també estan convidades a participar-hi les associacions locals que ho sol·liciten.

Borsa Social d’Ocupació Al maig farem la vuitena baremació de la Borsa.

Recorda que si estàs donat/ada d’alta a la borsa has de comunicar a l’AODL si ha canviat alguna documentació entregada o circumstància en la teua família que pot modificar la puntuació final.

Notícies A la plana web municipal pots consultar les normes al complet.

Curs d’atenció sociosanitària a persones dependents Des del 30 de desembre està en marxa a dos aules de l’antic centre educatiu Evaristo Calatayud, aquest curs concedit pel Servef i finançat a través del Fons Social Europeu amb l’objectiu de millorar la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social.

L’alumnat que hi participa obtindrà al juny un certificat de professionalitat que els ajudarà a orientar el seu futur laboral, realitzant pràctiques formatives a diferents residències i centres dia.

Carmina Tordera Lledó Agent de Desenvolupament Local

Escola Infantil Municipal Montserrat OBERTA LA MATRÍCULA CURS 2014-2015

L’Escola Infantil Municipal de Montserrat és un centre educatiu d’educació infantil de primer cicle (0-3 anys) de titularitat municipal, autoritzat per la Conselleria d’Educació i subvencionat amb el bo infantil.

La finalitat de l’Escola Infantil és el desenvolupament harmònic i global com a persones, de tot el nostre alumnat. Potenciem les seues capacitats afectives, socials, físiques, sensorials i de comunicació amb activitats que estimulen la capacitat que tenen els menuts d’observar, manipular i experimentar utilitzant l’entorn, el joc i l’activitat quotidiana com a generadors d’aprenentatge.

L’Escola Infantil ofereix un entorn acollidor, de seguretat, estima i confiança.

Fomenta les primeres relacions socials, després de la família, mitjançant la convivència amb els amics i les amigues, els companys i les companyes i les educadores.

La família és la part més important del procés educatiu dels alumnes. Des de l’Escola Infantil afavorim la relació escola-família per a aconseguir entre tots que els menuts gaudisquen i siguen feliços en aquesta etapa tan vital de la seua vida.

L’Escola Infantil ofereix servei de menjador (50 euros al mes, 5 euros els dies solts), escola matinera (25 euros al mes, 3 euros l’hora solta), i taller de jocs (25 euros al mes i 3 euros l’hora solta).

Per a més informació, heu de dirigir-vos a l’Escola Infantil (c/ Alfredo Garcia, 30), de dilluns a divendres, de 9.15 a 12.15 h i de 15.15 a 17:30 h, o al telèfon 962 999 837.

Recordeu que les places són limitades!

Regidoria d’Educació Direcció Escola Infantil

***** El parc de l’Agroix està com a nou.

L’Ajuntament de Montserrat ha fet un xicotet esforç en reparar i adequar els bancs i jocs dels més menuts així com la col·locació de sòl continu de cautxú injectat per evitar esglais no desitjats.

17

Notícies 18

elPortell

Jornades de formació: “Motivant l’assistència a classe”

El passat mes de febrer tingueren lloc les jornades de formació del professorat, enmarcades en el projecte europeu que aquest Ajuntament lidera localment, Promoting School Attendance. Les conclusions a què s’arribaren són: L’objectiu central o metaobjectiu del curs ha estat propiciar un treball de reflexió-acció entre els docents participants que possibilite un canvi real a les aules i als centres en base a implementar models més democràtics, participatius, vius, que impliquen i que puguen ajudar a resoldre el problema de l’absentisme escolar i de les conseqüències nefastes que aquest problema comporta a les persones afectades i a la societat en general.

Per a desenvolupar els continguts i tractar d’aconseguir els objectius proposats hem apostat per una metodologia interactiva o dialògica, basada en la reflexió-acció, i teoritzant des de les experiències i pràctiques diàries a l’aula. Partint d’un plantejament metodològic una mica eclèctic, mitjançant dinàmiques, debats, jocs de simulació, materials diversos..., hem intentat delimitar els problemes reals següents que incideixen directament en l’absentisme i el fracàs escolar: 1. La implementació de dissenys curriculars prescriptius (DCB) absolutament allunyats dels interessos i les necessitats de l’alumnat, amb uns currículums al servei dels interessos editorials i de reproducció de l’ordre social dominant.

2. Les pràctiques d’aula academicistes, repetitives i deslligades del món real en què viu l’alumnat.

3. Una organització de centre i d’aula que no respon a les necessitats reals de la comunitat educativa, que segueix esquemes fossilitzats de l’administració, però que estan molt allunyats del que entenem per gestió democràtica i participativa dels centres.

4. Les fortes mancances metodològiques en la pràctica docent del dia a dia, que redueixen les classes a una mera transmissió i acumulació (¿) de sabers, sense un significat i connexió real amb la vida.

5. La manca de carisma o personalitat docent, que provoquen seriosos conflictes en no saber respectar els diferents estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

6. L’absència d’afectivitat..., l’educació afectiva i la intel·ligència emocional són claus per a il·lusionar i enganxar l’alumnat i les seues famílies en l’aventura de l’aprenentatge i del coneixement 7. La necessitat de

comptar amb un professorat motivat i compromés amb l’escola, que atenga les necessitats i s’implique en la seua solució, com a camí cap a una educació més humana i equitativa, superador de les desigualtats socials, culturals i econòmiques.

8. La ignorància intencionada de la diversitat, enfocant el treball a l’aula de forma homogènia i uniformadora, sense donar opció a què emergisca la diversitat com una cosa natural i consubstancial a l’ésser humà... la diversitat és l’estadi natural, mentre que l’homogeneïtat és l’excepció: no hi ha dos éssers humans iguals.

Per donar resposta a aquests problemes i dissenyar possibles alternatives hem posat en valor diferents experiències dels Moviments de Renovació Pedagògica, en tot allò que es refereix a la gestió democràtica dels centres, a l’organització de centre i d’aula, a la potenciació de les comunitats d’aprenentatge, a la gestió del conflicte com a instrument que ens permet avançar i millorar, el treball per projectes, la metodologia investigadora, l’educació afectiva i emocional, la intel·ligència emocional, la comunicació socioafectiva, els diferents estils d’aprenentatge (VAK)... I tot això partint d’experiències concretes o dinàmiques in situ que ens servien per teoritzar des de la pròpia experiència.

Finalment volem subratllar que la nostra acció formativa ha posat el seu èmfasi en la incidència sobre l’absentisme passiu, que enfront de l’absentisme actiu que directament fuig de l’escola, es caracteritza per estar físicament present però mentalment absent, quan no són disruptors o objectors.

Mª Ángeles Llorente

Josep Lluis Bataller

Notícies De Luogosanto a Montserrat: Grazie mille!

concreta, concreta com és la gent de Luogosanto i la del poble de Montserrat, que van seguir el repte i han cregut des del principi en les similituds entre les dues comunitats i la possibilitat de trobar relacions importants.

Després de la experiència de l’intercanvi realitzat entre els joves de Luogosanto i els de Montserrat durant els dies de la setmana fallera de Montserrat, entre el 23 i 30 de març, hem rebut la carta següent de l’alcalde de Luogosanto adreçada a tot Montserrat:

He d’agrair des del cor, en nom de tots els habitants de Luogosanto, que Montserrat volguera i permetera, mitjançant la nostra representant, Rosaria, ser protagonistes excepcionals en un moment tan important i sentit per a la comunitat civil i religiosa de Montserrat, com és l’ofrena de les flors a la Mare de Déu durant les Falles d’enguany.

Quan un alcalde de 43 anys veu els joves del seu país en tantes imatges que immortalitzen moments d’alegria, de despreocupació, d’harmonia, de reunió, només pot sentir una gran satisfacció. Una satisfacció que ve de lluny, de quan encara era un jove que va arribar de la ciutat i va pensar que un poble de Sardenya com Luogosanto, amb una cultura típicament molt introvertida, havia d’obrir-se al món, per poder conèxer altres cultures i créixer com a poble.

Avui el fet que els joves de Luogosanto, les seues famílies i els seus amics, facen que aquestes experiències úniques d’encontres passen a formar part de la vida quotidiana, és una alegria sense límits, perquè la llavor de creixement i desenvolupament s’ha plantat i el terreny fèrtil de la joventut la rep. Així creix una planta amb sòlides arrels, o millor dit els joves seran capaços d’afrontar, o millor dit, de ser protagonistes del futur d’aquestes xicotetes comunitats, la de Luogosanto i la montserratera, que tenen molt a aprendre, però també molt a aportar per a enriquir-nos.

Estic convençut que les relacions que naixen amb els germans i les germanes de Montserrat, amb les seues famílies, amb tots els que han seguit aquesta reunió, sempre seran una base important per pensar en un futur d’oportunitats comercials, d’intercanvi, de relacions entre les generacions, i aquesta és la gran alegria d’un projecte com aquest.

Un projecte que naix d’una xerrada, a partir d’una idea que ha crescut ràpidament i s’ha convertit en una realitat

Tenir l’honor de portar el vestit de la festa que és l’essència de la cultura, les tradicions i la identitat d’un poble, en un moment de la vida civil i religiosa fonamental, vol dir que la Comunitat de Montserrat ha donat a tot Luogosanto l’essència de si mateix.

Done les gràcies a totes les famílies de Montserrat que han fet que els nostres fills se senten com a casa. Els amics Josep Maria, Àngels i Joan Carles, varen tenir l’honor de conéixer Luogosanto i totes aquelles persones que han permés l’èxit d’aquest emocionant projecte.

Espere que, com he dit a l’alcalde, Josep Maria, les relacions continuen en altres projectes amb la mateixa força i determinació.

Un agraïment especial el dirigisc també cap a tot l’equip de Luogosanto, treballadors municipals que han fet força perquè el projecte puga tirar endavant, que han acompanyat el jovent de manera responsable, Rosaria Asara i Alessandro Secchi, que actuaren com a referència per a tots els joves i resolgueren tots els inconvenients per l’èxit del projecte, tant a Luogosanto com a Montserrat.

La satisfacció més gran es va aconseguir amb la confirmació que quan un equip està motivat i creu en les idees, tot es pot aconseguir amb gran èxit!

Gràcies a tots i totes.

19

Notícies 20

Connexió gratuïta SonaWifi

elPortell

El cost de l’energia i les inversions en l’enllumenat públic municipal

Fernando Pinotti

Dep. Informàtica

La Diputació de València fa uns anys que està implantant el projecte anomenat Sona La Dipu: Província Wifi. Aquest projecte desenvolupa una xarxa basada en tecnologia sense fils de propietat provincial, per a garantir d’aquesta manera la cohesió tecnològica de la província i avançar en l’eliminació de l’anomenada bretxa digital d’àmbit provincial.

Aquest projecte està en la fase d’oferir contraprestacions a la ciutadania. Aquest és el cas de la wifi pública que s’ha instal·lat a la plaça de l’Església. També es pot contractar ja una connexió particular amb l’empresa Eurona, que és l’adjudicatària per a la comercialització dels serveis per a la ciutadania.

Perquè el servei oferit siga gratuït, s’han de complir les normes que estableix la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), perquè no es produïsca una situació de competència deslleial davant les empreses que ofereixen connexions de banda ampla. Les dues normes a destacar, que són les que afecten l’usuari, són: tindre un temps de connexió limitada i que la velocitat de navegació no supere els 256 Kpbs.

La xarxa sense fils SonaWifi del poble, que abasta la zona de la plaça de l’Església, compleix aquests requisits. Per a fer ús d’aquesta xarxa, hem de connectar-nos amb ella, després accedir a qualsevol pàgina d’un navegador, la qual ens enviarà a una pàgina per a acceptar els termes d’ús. Una vegada els acceptem, podrem navegar sense problemes, o tancar el navegador i fer ús de qualsevol sistema de missatgeria. Els serveis estaran disponibles per una hora, en acabar es pot desconnectar i tornar a repetir el procés per a continuar.

En els últims temps, tots hem vist o llegit notícies, articles o reportatges sobre l’alarmant pujada de les tarifes elèctriques. Els altíssims costos del proveïment energètic en general i de l’electricitat en particular estan generant un enorme perjuí sobre les societats modernes.

Les conseqüències són nefastes, per una banda, llastren la competitivitat de la indústria i del conjunt de l’economia, i per altra banda, empobreixen les famílies i castiguen la sostenibilitat de les administracions públiques, principalment dels ajuntaments.

Podem dir, sense por a equivocar-nos, que vivim en l’era de l’energia, ja que únicament les societats que puguen proveir-se energèticament a un cost raonable podran optar a un desenvolupament adequat, o almenys, mantindre la qualitat dels serveis de què disposen.

Sols durant els últims set anys, el preu de l’energia elèctrica ha pujat entre un 70% i un 80%, cosa que dificulta enormement el fet de poder mantindre un cost energètic raonable.

Per altra banda, també hem vist o llegit notícies sobre el canvi climàtic i els efectes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Sempre s’ha considerat que l’energia elèctrica és una energia neta, la qual cosa es basa principalment en què, a diferència d’altres com els combustibles fòssils, no genera emissions de gasos en els llocs on es consumeix. Però, què hi ha de la seua producció? La realitat és que el sistema elèctric actual obté els seus recursos d’una combinació de fonts de producció, algunes de les quals sí que provoquen emissions de gasos d’efecte hivernacle o generació de residus nuclears.

Per tant, a banda de la qüestió purament econòmica, també des d’un punt de vista mediambiental és necessari reduir els consums elèctrics i minimitzar així els gasos i els residus emesos en la generació d’electricitat.

Donat que els ajuntaments no podem actuar sobre les tarifes elèctriques, ni tampoc sobre les fonts de producció d’energia (ambdues qüestions de competència exclusiva de l’Estat), l’únic camí possible per a millorar la situació, des de l’administració municipal, és extremar els esforços per a incrementar l’eficiència energètica de les nostres instal·lacions.

I és en eixe camí en què l’Ajuntament de Montserrat ha treballat i continua centrant els seus esforços d’inversió, actuant principalment sobre l’enllumenat públic, que representa el principal consum elèctric municipal.

Notícies

En l’actualitat, l’Ajuntament gestiona directament el servei d’enllumenat públic municipal a través del Departament d’Urbanisme. Les instal·lacions públiques compten amb un total de 2.780 fanals, repartits entre el nucli urbà, els polígons industrials, les urbanitzacions de titularitat municipal i les colònies, amb una potència contractada total d’uns 450 kW. A continuació s’indiquen les principals inversions realitzades, així com les que estan en procés d’execució: 1a. Fase de substitució directa de bombetes de descàrrega per bombetes LED (a través del Pla d’Eficiència Energètica a l’Enllumenat Públic de la Diputació de València).

Hem invertit 82.972,73 euros, amb els quals hem substituït 661 bombetes per a passar de 99,15 kW instal·lats a 18,91 kW. És a dir, s’ha aconseguit una reducció de potència de 80,24 kW, amb la qual cosa es pot estimar un estalvi de consum de 361.000 kWh/ any, que representen un estalvi econòmic d’uns 72.000 euros a l’any.

La substitució directa per bombetes LED era l’única alternativa subvencionable i l’estalvi energètic que comporta és molt elevat, per la qual cosa, després de multitud d’estudis, es va decidir posar en marxa aquesta actuació a causa del gran estalvi que suposa. Tot i això, des dels serveis tècnics municipals s’entén que, en lloc de la substitució directa de bombetes, les actuacions més adequades serien les tendents a la utilització de lluminàries de disseny específic per a LED, o bé d’altres tecnologies homologades per a cada cas particular en funció de la lluminària de què es dispose.

L’actuació es va realitzar durant els primers mesos de 2013, i es va centrar en els fanals del nucli antic de la població i de les urbanitzacions i colònies.

2a. Fase de substitució directa de bombetes de descàrrega per bombetes LED (a través del Conveni Singular de Col·laboració entre la Diputació de València i l’Ajuntament de Montserrat).

La inversió és de 79.983,06 euros, amb els quals s’estan substituint 457 bombetes per a passar de 68,55 kW instal·lats a 20,78 kW, amb la qual cosa s’obté una reducció de potència de 47,77 kW que representarà un estalvi de consum de prop de 215.000 kWh/any, que aportaran un estalvi econòmic d’uns 43.000 euros a l’any.

L’actuació, que està pròxima a la seua finalització, se centra principalment en el nucli urbà, i cal destacar que, a causa del tipus de lluminària afectada, ha sigut necessari estudiar i disposar peces d’adaptació per a millorar el resultat.

ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL POLIESPORTIU. En poques setmanes es restituirà l’enllumenat entre el nucli urbà i el poliesportiu, mitjançant nous punts de llum amb lluminàries de disseny específic LED. S’ha previst la disposició de fanals de sols 40 W cada 30 m, amb un cost aproximat de l’actuació de 9.000 euros.

ENLLUMENAT DE LA URBANITZACIÓ HORT DE LA RABASSA. S’invertiran 107.940 euros per a l’execució de noves infraestructures d’enllumenat a la urbanització, ja que les existents presenten un estat precari i no són aprofitables.

En aquests moments s’està elaborant el projecte i les 21

Notícies 22 obres es realitzaran els mesos vinents. A més de millorar radicalment el servei existent, es preveu obtindre un estalvi de consum d’uns 40.000 kWh/any, cosa que representa un estalvi econòmic d’uns 8.000 euros a l’any.

ENLLUMENAT DE LA URBANITZACIÓ MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. Donat que les actuals lluminàries ofereixen una deficient qualitat d’enllumenat amb un elevadíssim consum, s’invertiran 77.780,26 euros per a la substitució per altres de major eficiència.

Per tal d’aprofitar les columnes existents i optimitzar el resultat, s’està elaborant un prototip de lluminària expressament per a aquesta urbanització.

En uns dies es posaran unes poques unitats de prova, i una volta es dispose dels resultats i s’afine el disseny, es preveu fer la substitució.

En aquesta primera fase s’actuarà sobre aproximadament la meitat dels fanals de la urbanització, i quedarà la resta pendent per a una posterior inversió.

Sols amb la meitat de la urbanització, s’obtindrà un estalvi de consum de prop de 95.000 kWh/any, cosa que representarà un estalvi econòmic d’uns 19.000 euros a l’any.

En resum, amb les actuacions exposades, s’haurà actuat sobre més de 1.400 punts de llum, amb una inversió total de 357.676,05 euros, amb els quals es reduirà la potència instal·lada en més de 160 kW, a banda de millorar el servei en aquells llocs on aquest resultava deficient. L’estalvi en el consum és aproximadament d’uns 727.000 kWh/any, i podem fer una estimació d’estalvi econòmic d’uns 145.000 euros a l’any, i una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de més de 202.000 kg de CO2/any.

Sens dubte, la tasca realitzada queda reflectida en aquestes magnituds, importantíssimes per al volum del nostre municipi. Però encara hi ha marge per a continuar avançant, i és obligació de l’administració fer-ho, en benefici de tots.

L’enginyer de camins, canals i ports municipal, Josep Blasco Pla

elPortell

Premi Sambori 2014

La Fundació Sambori, organitzadora del Premi Escolar de Literatura en Valencià per tal de promoure i difondre l’ús literari del valencià dins l’àmbit escolar, enguany ha convocat i impulsat el 16é Premi Sambori, adreçat a l’alumnat d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, Formació de Persones Adultes i Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i d’alumnes amb necessitats educatives especials.

En aquesta ocasió, els premis Sambori d’àmbit comarcal, han atorgat una menció especial al Col·legi Públic Evaristo Calatayud i dues alumnes del nostre col·legi han estat guardonades: Telma Le Gal Navarro de 1r B de Primària, amb el conte El drac que plorava, i Roser Sánchez Campos de 5é C de Primària, amb el conte Pasqualet el saurí, PREMI de 3r cicle de Primària. Els premis van ser lliurats el passat divendres 11 d’abril a Corbera.

Enhorabona!

L’equip de redacció

Si et vols anunciar a El Portell contacta amb nosaltres telefonant al 96 299 81 78 o enviant un correu electrònic a cultura@montserrat.es persona de contacte: Àngels Jiménez Jiménez

La plaça AMPA Evaristo Calatayud de Montserrat us presenta “LA NOSTRA VEU” Des del mes d’abril l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del Col·legi Públic Evaristo Calatayud compta amb un nou canal de comunicació, la revista La Nostra Veu, esperem que des d’ara siga un vehicle de comunicació per als pares i les mares, per això necessitem les vostres aportacions.

A l’AMPA, estem també a la vostra disposició per escoltar-vos i intentar donar-vos solucions. El nostre correu electrònic és ampaevaristocalatayud@yahoo. es, aquí podem rebre la informació, els documents adjunts, les imatges i tot allò que cregueu que ens pot interessar.

També a l’Escola tenim una Bústia on podeu dipositar els vostres suggeriments, dubtes, inquietuds. I un Tauler d’Anuncis on pengem tota la informació que és del vostre interés.

Estem convençuts que tens molt a dir, una idea que molt sovint et passa pel cap es pot transformar en una aportació que ens beneficie a tots, només ens l’has de fer arribar.

A què esperes? La teua opinió és important per a tots nosaltres, tu eres AMPA. La Junta Directiva

I Torneig de Bàsquet El Club de Bàsquet Vall dels Alcalans organitza el I Torneig de Bàsquet 3x3 Escolar 2014, en col·laboració amb els ajuntaments de Montserrat, Montroi i Real.

La competició es desenvoluparà els dissabtes del mes de maig i els partits es jugaran a les escoles dels tres pobles en sistema de lliga, i disputaran una jornada final a la seu del club, l’IES Alcalans (Montserrat).

Es podran inscriure de forma totalment gratuïta tots els xiquets i les xiquetes entre 2002 i 2009.

Les inscripcions es troben disponibles a les escoles CP Evaristo Calatayud (Montserrat), CP Montroi (Montroi) i CP Sant Pere Apostol (Real).

El termini d’inscripció finalitza el proper dia 8 de maig.

Per a més informació: cbvda.dir@gmail.com o tel 637 864 678 La directiva

23

La plaça 24

Falla El Castellet Una primera Setmana Fallera inoblidable Primerament, des de la Falla El Castellet volem donar-vos les gràcies a tots i a totes per haver fet realitat aquestes falles 2014, una primera setmana fallera que mai no oblidarem. I és que si no fóra per vosaltres, tot el treball i l’esforç que duguérem a terme no hauria tingut sentit.

Tampoc no podem oblidarnos d’agrair a l’Ajuntament i als comerços del poble tota la seua col·laboració.

Durant tota la Setmana Fallera, sempre hem vist el suport que ens ha donat la participació de tot el ve­­­ ïnat de Montserrat i tots aquells que ens volgueren acompanyar, des del primer acte fins a l­ ‘últim: en cada dinar i sopar al casal, en cada discomòbil, en la participació en el concurs del ninot indultat, en el tren faller…, i és que, encara que la pluja estigué present, la festa no parà ni un moment. Per això donar-vos les gràcies ens queda xicotet.

Com ja veiéreu, amb la Plantà donàrem llum a molts mesos de treball. Un monument que estiguérem creant els mateixos fallers i falleres amb materials reciclables, i molta imaginació i il·lusió perquè quedara el millor possible. Esperem que el resultat final vos agradara tant com a nosaltres. La figura central era la de les muntanyes del Castellet, als peus d’aquestes podíem observar alguns dels edificis més característics del poble, mentre que a l’altra banda de les muntanyes, podíem veure els ninots.

Nosaltres som incapaços de destacar sols un moment d’aquestes falles, ja que foren molts els que visquérem en eixos dies intensos. Ens quedem amb cadascuna de les vostres paraules d’ànim, amb les vostres cares d’alegria disfrutant de cada moment amb nosaltres, amb la primera pujada a la muntanya del Castellet per rendir homenatge al monument que dóna nom a la nostra falla, amb la nostra primera ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats; però sobre tot, ens quedem amb tots vosaltres i amb l’experiència viscuda, que ens ha servit per aprendre i millorar en tots els aspectes.

elPortell Ja amb la Cremà posàrem punt final a aquest primer any de falla. Però no vos penseu que açò acaba ací, ja estem preparant les pròximes activitats que la falla durà a terme perquè pugueu seguir participant i fent que la Falla El Castellet cada vegada siga més gran, així que carregueu bé les piles, perquè açò no ha fet més que començar.

I com ja sabeu, sempre tenim les portes obertes i estem disponibles per si voleu informar-vos o apuntar-vos a la falla. És molt senzill, poseu-vos en contacte amb algun membre de la Comissió o mitjançant el nostre Facebook, que de la resta ja ens encarreguem nosaltres.

La Junta Directiva Falla El Castellet

La plaça La SIUM, un any ple de música La banda simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical (SIUM) de Montserrat ja té planificades totes les activitats que es realitzaran al llarg d’aquest 2014, un any replet de música, amb onze concerts tant al poble, com a altres localitats veïnes. De segur que aquest any serà un any molt especial.

La temporada va començar el 22 de febrer amb el concert que va oferir la banda al Festival Nacional de Banda a Banda de la ciutat tarragonina d’Amposta.

Per al mes de maig tindrem el concert del Retrobem la nostra música, un concert íntegrament d’obres de compositors valencians i que tindrà lloc el pròxim diumenge 11 de maig, al Musical. Una setmana després, el dissabte 17, participarem en el Festival Comarcal de la Vall dels Alcalans que aquest any tindrà lloc a Alfarb.

Ja amb l’estiu present, participarem en el Festival de Bandes de Real, el 6 de juliol, en el qual acollirem una banda invitada en el Festival de Bandes de Montserrat, 20 de juliol. Per a arrodonir aquest mes, oferirem un concert al Palau de la Música de València, el 27 de juliol.

Al mes d’agost, i com diu el nostre benvolgut paisà Paco Muñoz: «quan fa olor a raïm, a vi de la terra i a música de festa, a traques, a trons, a vaques i processons, tot en una mescladissa», tindrem els concerts de festes, el de la Mare de Déu i el de Sant Roc. Amb el curs ja començat, el dissabte 4 d’octubre, oferirem per primera vegada un concert dirigit als més menuts i menudes, un Concert per a gaudir en família.

Al mes de novembre, oferirem el tradicional Concert en Honor a Santa Cecília, el 22 de novembre, i per a acomiadar aquest 2014, el 20 de desembre, tindrem el Concert de Nadal, per a posar fi a un any ple de treball, d’entrega i d’il·lusió.

Aquest any serà molt especial i comptem amb la teua companyia. És el millor moment per a fer-te soci/sòcia de la SIUM, perquè... Qui no somriu o viatja quan escolta música? El 2014 és el nostre any i el teu! Fes-te soci/sòcia!

PROGRAMACIÓ SIUM 2014 22 de febrer...... Festival Nacional Amposta de banda a banda 11 de maig ........................ Retrobem la nostra música 17 de maig ..... Festival Comarcal de la Vall dels Alcalans (Alfarb) 6 de juliol ........................................ Festival de Bandes de Real 20 de juliol ............................. Festival de Bandes a Montserrat 27 de juliol ................................ Palau de la Música de València 14 d’agost ....................... Concert en honor a la Mare de Déu 15 d’agost .................................. Concert en honor a Sant Roc 4 d’octubre .......................... Concert Cicle Música en família I 22 de novembre ...................................................... Santa Cecília 20 de desembre .............................................. Concert de Nadal

La programació pot sofrir canvis de data.

Us esperem!

La Junta Directiva

25

La plaça 26

Setmana Fallera 2014- Falla de Montserrat Recentment hem donat per finalitzat l’exercici 2013-2014, amb la celebració dels actes programats per a la Setmana Fallera i que amb tanta cura i afecte preparen els membres de la Comissió perquè la gaudisquen tant faller@s, veïnat i visitants que durant estos dies ens han visitat.

Enguany hem comptat per segona vegada amb un artista, el nom del qual ha d’escriure’s amb majúscules, PEDRO SANTAEULALIA, que ha sigut l’encarregat de plantar tant el moment infantil com la falla gran a la plaça de l’Església, i que de segur que no ha decebut ningú.

Amb estes paraules volem felicitar el gran professional que és tant Pedro Santaeulalia com el seu equip.

La Falla de Montserrat es caracteritza per ser una Comissió activa durant tot l’exercici faller, encara que és en la Setmana Fallera on es plasma tot el que ha ocorregut durant l’any i la més important dins l’agenda de la nostra Comissió.

Començàrem escalfant motors amb un sopar prefalles el passat 22 de març en què ja es va veure un Casal ple amb ganes que el dia 26 es plantaren els monuments.

Com ja és tradicional, la nit del 26 de març vam tindre el sopar de la Plantà, a base de plats típics de la nostra terra com és el de fesols i naps, i tomaca amb embotit del nostre poble. Al dit sopar vam poder comptar amb la presència de les càmeres de Mediterranio TV, l’ampli reportatge de la qual va ser emés dijous passat, 27 de març, amb les intervencions del Sr. Alcalde, Josep M. Mas, les nostres falleres majors, president, president infantil i diversos

elPortell membres de la Comissió.

Arribat el divendres 28 de març i ja ficats de ple en els actes fallers, la falla Montserrat va rebre la fallera major de València, Carmen Sancho de Rosa, i la seua Cort d’Honor acompanyades de membres de la Junta Central Fallera, amb recepció a l’Ajuntament, visita al monument, cercavila que va finalitzar al Casal on vam poder comprovar la sintonia que existix entre la nostra Comissió i l’òrgan rector de les falles.

Ja al voltant de la mitjanit, la nostra Comissió va invitar a tot el municipi a bunyols, xocolate i mistela, acte que va comptar amb gran afluència alhora que en la plaça de la Constitució es realitzava la primera de les revetles programades.

El dissabte 29 va tindre lloc l’acte central i el més multitudinari de les falles, l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, en la qual vam poder comptar amb la participació de diverses comissions, Falla Ceramista Ros-Josep Mª Mortes Lerma, Falla Albacete-Marva, Falla Doctor Oloriz-Arzobispo Fabián, Falla Rahal i la Falla l’Estoreta Velleta entre altres, finalitzant el dia amb la Nit de Foc, l’espectacle que va estar a càrrec de la pirotècnia Europla seguit de la segona revetla, la qual amb el permís de la pluja va estar molt animada i repleta de gent.

En la recta final de la festa, i encara que el temps…, el mal temps també va voler estar present, no va ser obstacle per a celebrar la missa a sant Josep, la Mascletà i el tren faller, per a concloure amb la Crema de les falles 2014.

Si analitzem l’exercici que acaba de finalitzar, creiem que podem estar satisfets del que hem realitzat i del resultat, i ens espenta a començar un altre exercici, el número 39, amb les mateixes ganes i il·lusió que fins ara.

Des d’ací volem agrair a tots els membres de la Comissió l’esforç i el treball per a poder oferir una gran festa oberta a tot el món, amb una gran diversitat d’activitats i esdeveniments en què cada u vulga participar i que no deixa de ser un aparador del nostre poble i del caràcter

La plaça obert i amable dels seus veïns a tots els que ens vulguen visitar.

Als que no pertanyeu a la Comissió, invitarvos a participar-hi. Les falles són un vehicle d’integració en què cabem tots. Si desitgeu formar part de la nostra família fallera, només heu d’anar a la nostra pàgina web fallamontserrat.blogspot, en ella trobareu tota la informació, o bé, acudir a qualsevol membre de la Comissió.

Gràcies a tots per la vostra participació! Fins les falles 2015!

27

La plaça 28

Projecte Comenius MADE a l’IES Alcalans A principis de l’any 2013, amb la il·lusió de poder acostar els nostres alumnes a la cultura d’altres països i de donar una dimensió europea a la seua educació, i al nostre institut, vam decidir sol·licitar la participació en un projecte Comenius anomenat Music Advantages in the Diversity of Europe (MADE), juntament amb altres 5 centres educatius de França, Itàlia, Grècia, Polònia i Romania. Comenius és el nom del programa, finançat per la Unió Europea, que permet la col·laboració i mobilitat entre centres educatius de diferents països europeus. Actualment, a Espanya, aproximadament un 50% dels projectes que se sol·liciten són finalment aprovats i el nostre projecte ha sigut un dels seleccionats.

El projecte, que ja està desenvolupant-se, es durà a terme durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015. L’objectiu principal és el de conéixer els costums i les tradicions musicals dels països participants utilitzant les noves tecnologies i l’anglés com a llengua vehicular. Des de setembre del 2013 ens trobem immersos en la planificació i la coordinació d’activitats conjuntes amb els nostres companys europeus mitjançant la realització de reunions setmanals de professors del nostre centre, videoconferències mensuals amb els professors dels centres dels altres països i el treball a classe amb els alumnes sobre temes relacionats amb el projecte.

Del 9 al 13 de desembre de 2013 tingué lloc a Salindres, població on es troba el centre francés que hi participa, un encontre de professors, al qual assistiren dos professors del nostre centre, i al gener, del dia 27 al 31, rebérem la visita d’alumnes i professors de tots els països a Montserrat.

34 famílies de Montserrat, Montroi i Real i alguns dels professors del centre acollírem a alumnes i professors dels altres centres. Durant una setmana els alumnes tingueren com a objectiu compondre l’himne del projecte i preparar un concert on es tocaren i cantaren diferents cançons. Però, a més, tingueren l’oportunitat de compartir i aprendre sobre les nostres tradicions i costums gràcies a la convivència amb les famílies d’acollida. També pogueren participar en diferents activitats com ara: tallers sobre tradicions musicals valencianes (instruments fets amb canyes, tabal i dolçaina, danses valencianes, música popular amb Paco Muñoz i les Falles i la seua música), visita a les poblacions de Montserrat, Real i Montroi, visitant la cooperativa de Real, el museu de la mel de Montroi i l’Ajuntament de Montserrat, assistència a un assaig de la UAM de Montroi,

elPortell batucada, visita a València i l’Albufera, i actuació d’un grup de danses de les Llauradores d’Algemesí i de la Nova Muixeranga d’aquesta localitat.

Ha sigut una setmana inoblidable plena de detalls: de descobriments, d’amistat, de treball conjunt, d’enriquiment cultural, d’hospitalitat, de somriures i d’emocions intenses... Ha estat una experiència única per a tota la comunitat educativa del centre i per als tres pobles per a gaudir i aprendre amb els nostres amics europeus. I açò només ha fet que començar, ja que, durant aquest curs, 12 alumnes amb 2 professors, visitaran Romania, del 6 al 12 d’abril, dins dels encontres programats en el projecte que encara queden. Per al curs 2014-15, es faran tres visites més: a Polònia a l’octubre de 2014, i a Itàlia i Grècia al març i a l’abril de 2015 respectivament.

Des d’ací volem agrair la col·laboració i gran il·lusió que han posat i continuen demostrant els/les alumnes i les seues famílies, així com les diferents entitats que ens han ajudat i donat suport.

El grup de professorat encarregat del projecte Comenius MADE

La plaça

Més política i més Europa

Estem en temps d’eleccions i és temps de reflexionar sobre Europa.

No faré un article partidista, sinó una reflexió per destacar la importància d’estes eleccions.

Als anys 50 el projecte europeu naix amb la intenció de solucionar els conflictes bèl·lics que acabaren amb la segona guerra mundial.

El 1951 els sis països (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) creen la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. Estos mateixos països el 1957, amb el tractat de Roma, formen la Comunitat Econòmica Europea (CEE). La Unió Europea (UE) comença a caminar ampliant-se fins al 1979 en què es produeixen les primeres eleccions al Parlament Europeu. El 1981 la CEE s’amplia cap als països mediterranis, entre ells Espanya l’1 de gener de 1986.

Amb la caiguda del Comunisme a Europa central i oriental, els europeus se senten més pròxims i el 1993 culmina la creació del mercat únic amb les «quatre llibertats» de circulació: mercaderies, serveis, persones i capitals.

La dècada dels 90 és també la d’importants tractats: el de Maastricht, el de la Unió Europea el 1993 i el d’Amsterdam el 1999.

Comença a haver-hi una preocupació per la protecció del medi ambient i per l’actuació conjunta en assumptes de seguretat i defensa. El 1995 ingressen a la UE tres països més, Àustria, Finlàndia i Suècia. Els acords

signats a Schengen, permeten gradualment al ciutadà viatjar sense haver de presentar el passaport a les fronteres. Milions de joves estudien en altres països amb ajuda de la UE. La comunicació entre europeus es fa més fàcil a mesura que s’estén l’ús del mòbil i d’Internet.

El 2000 l’euro és la nova moneda de molts europeus, entre ells, nosaltres.

Les divisions polítiques entre l’Europa de l’est i de l’oest es donen per resoltes definitivament quan entre 2004 i 2007 ingressen nous països exsoviètics a la UE. Al setembre de 2008 una crisi financera sacseja l’economia mundial, i fa que s’accelere la cooperació econòmica entre els països membres de la UE. El Tractat de Lisboa, que aporta a la UE institucions modernes i mètodes de treball més eficients, és ratificat per tots els països de la UE abans d’entrar en vigor l’1 de desembre de 2009.

La nova dècada del 2010 arranca amb una greu crisi econòmica, però també amb l’esperança que les inversions en noves tecnologies i tecnologies més respectuoses amb el clima, juntament amb una cooperació europea més estreta, produïsquen creixement.

Esta última intenció pareix que no despunta i l’especulació imperant del mercat financer juga als daus amb l’economia de tots els europeus degradant les economies, deixantles en l’estancament. El capital sols té un interés, el seu.

Vist amb perspectiva històrica, el projecte europeu és molt jove, sobretot pels grans avanços dels últims anys encara sense consolidar.

Esta crisi econòmica està afectant de ple el cor del projecte europeu generant molt d’escepticisme entre la ciutadania.

Només amb valentia, com feren els pares d’esta Europa, es pot afrontar una crisi que va més enllà d’una situació econòmica i que afecta l’estructura mateixa de la UE. Són temps de reformes que requereixen el coratge i el suport ciutadà suficient per escometre els grans reptes que asseguren l’estabilitat europea econòmica i social.

El dia 25 tenim eleccions a tot Europa. És una oportunitat perquè els europeus decidim cap a on volem anar. L’Estat espanyol és una part, però cal escoltar el sentiment de tots els pobles europeus. L’abstencionisme revola perillosament per tot el continent, aprofitant-se de la desgana i la pèrdua de confiança de la ciutadania cap a la política.

Donada l’amenaça populista de frases fàcils a problemes complexos, estes eleccions deuen llegir-se no només en clau domèstica, sinó també, per fi, en clau europea.

Ara, com s’ha estat culpant la UE de tots els nostres mals, igual hi ha possibilitats de què molts més ciutadans s’adonen que això d’Europa és decisiu per a les seues vides.

Des d’ací, vos anime a què no gireu l’esquena a Adenauer, Monnet, Schuman, Gasperi i a tants altres que han lluitat perquè Europa siga una realitat social i econòmica. Cal reconduir Europa cap a la senda original. Això sols ho podem decidir els europeus com tu i jo.

El dia 25 de maig tenim una gran cita.

Quedar-nos a casa no és una opció.

La solució passa per més política i més Europa.

El 25 de maig aposta pel teu futur…, si no altres el triaran per tu.

Santiago Martínez Tarazona

29

Corporació 30

Parlem del poble, parlem d’Europa Sovint parlem amb amics d’altres poblacions i comentem els problemes domèstics que tenim les famílies per a aplegar a final de mes, les dificultats que tenim els empresaris per poder dur endavant els nostres projectes, la retallada constant de drets per part dels governs, el retrocés que estem vivint de l’estat del benestar que afecta a tothom: dones, xiquets, gent gran, persones amb discapacitats, malalts, etc.

Després de compartir experiències, acostumem a escoltar i parlar sobre què fan des de l’administració més propera a la gent, els ajuntaments.

Em sorprén com hi ha pobles on ara descobreixen el que és i el que comporta per al benestar del veïnat d’un poble una borsa de treball social. Em sorprén que encara no s’hagen adonat que els espais públics deuen tindre el màxim ús possible i que se’ls ha de posar

elPortell a disposició d’emprenedors/es i associacions; que s’aplega a millors solucions si les estudiem amb la ciutadania (com fem a Montserrat amb les comissions obertes de festes i desenvolupament); que lluny de tindre afany recaptatori, si fem l’administració més flexible, podrem aplegar a fer possibles els nostres projectes; que si ens obrim a Europa, Europa ens obri les portes…

Em sorprenen multitud de xicotetes decisions i gestions que nosaltres ja estem portant a la pràctica al nostre poble i que altres no saben ni que existeixen.

I tenint en compte l’estat ruïnós en què ens trobàrem l’Ajuntament quan arreplegàrem, sembla miraculós que puguem dur a terme projectes que repercuteixen directament en cada llar de Montserrat en només 3 anys.

Fem molt pel poble, però encara queda molt per fer. Queda un any de govern per aplegar a 2015 i hem de ser ambiciosos. Més que mai.

Ens hem de sentir orgullosos del que hem fet i hauríem de plantejarnos com a ciutadans per què no fan també aquest tipus d’actuacions altres administracions.

D’ací poc haurem de triar el nostre Govern a la Unió Europea.

L’experiència ens diu que el poble sol ignorar aquesta institució però,

amb la crisi que estem patint, crec que hauríem d’haver aprés la lliçó de com d’important és Europa per a qualsevol de nosaltres.

Si no tinguérem una Europa tan conservadora, on governen els més rics per enriquir-se més dels pobres, no estaríem vivint una situació com la que patim els països del sud.

L’Europa que vàrem conéixer als anys 80 i 90 era ambiciosa, progressista i lluitava per la igualtat de les classes socials i dels pobles. Una Europa que creixia junta per fer-se més forta.

Que creia que millorar la situació d’un país (serveis, infraestructures, indústria, etc.) feia que millorara la situació de la resta. Una Europa que estigué a un pas de ser allò que tots volíem que fóra, una unió de pobles.

Ara, el recel de la ciutadania de cara als polítics i a la política ha fet que tinguem una Europa tan recelosa de si mateixa que tots miren cap a endins i no cap a fora. Doncs tornem a obrir la caixa on guardàrem els somnis. Espanya necessita els seus fons, els seus projectes, els seus mercats, el seu finançament, els seus llocs de treball i la seua política monetària, entre altres, per poder eixir del toll. Volem l’Europa que els conservadors ens han furtat.

Que Europa faça com Montserrat, que òbriga les seues portes, tanque la caixa dels recels i dedique el seu temps i els recursos a reconstruir allò que deixàrem per acabar. Al maig, fem que el progressisme faça la tasca que millor sap fer, la política social.

Tots junts i amb la ment oberta serem més forts.

Regina Campos Ortega Secretària General PSPV-PSOE de Montserrat

Corporació Anem fent camí

Una vegada passada la tronada, ha eixit el sol i les coses seguixen al seu lloc. A una banda, el govern municipal, en mans de PSPV i AIGUA, ha remodelat regidories i responsabilitats afrontant l’etapa final de legislatura; i a altra banda, en l’oposició, es troba el Partit Popular amb cares llargues però conscients que els pans no cauen del cel. I a l’estratosfera es troba el regidor que va accedir a l’Ajuntament per Esquerra Unida, que ha estat expulsat d’esta formació i ha passat a ser no adscrit; no obstant això seguix aferrat a la poltrona de regidor per sermonejar el que li diu el seu apuntador.

Esta és la trista situació que, en molts casos, s’assembla a la del «perro del hortelano», que ni fan ni deixen fer.

Malgrat tot, el carro va avant, i els regidors i les regidores de govern anem complint el nostre programa electoral, anem fent camí, però cadascú amb el seu vehicle. És coneguda per tots l’expressió valenciana que diu: «Quan el mal ve d’Almansa...», i és que un 25 d’abril de 1707, van entrar per Almansa unes tropes que van arrasar el sistema econòmic, polític i social dels valencians. I veient com tenim ara el país, és d’obligació preguntarnos: Qui són els nous botiflers? D’on venen? I què pretenen?

Vénen ara tres anys seguits d’eleccions, per triar representants a Europa, a la Generalitat-Ajuntaments, i a l’Estat espanyol. És l’època de les promeses, l’era del color rosa on cadascú amagarà les seues vergonyes i traurà la cara més amable. És el temps de la hipocresia i la política d’aparador, on tot es convertix en mercat per guanyar un grapat de vots i mantenir les quotes de poder. També és el temps on la ciutadania es planteja perquè s’ha d’anar a votar.

Certament, en ment de tots està que els polítics «són tots igual», però és una excusa perquè les coses seguisquen igual, igual de mal. Som molts els que pensem que és imprescindible la mobilització ciutadana per canviar les coses, però ara per ara, fins que no canvie la llei electoral, l’única forma legal de redreçar les coses és la participació ciutadana en les eleccions. I efectivament, tots els polítics no són iguals, cal vore’ls de prop, cal analitzar el seu treball diari, cal deixar a banda els prejudicis i comprovar els fets. La trajectòria històrica, el treball realitzat, i no les promeses de futur són, els principals indicadors que ens serviran a l’hora de votar.

Nosaltres anem fent camí, al maig del 2015 els toca a vostés decidir si continuem el camí a Montserrat.

Joan Garcia Perales Grup AIGUA

31

Per a més informació contacta amb cultura@montserrat.es, o la la web, http://simc.montserrat.es/

Corporació 32

Si vols participar com a col·laborador/a d’El Portell i saps d’alguna notícia que afecte el nostre municipi, no t’ho penses!, fes-nos arribar la informació que tens per contribuir a la seua difusió, enviant un missatge electrònic a ... elportell@montserrat.es,

o telefonant al 962998178 (persona de contacte: Àngels)

elPortell La próxima cita electoral del 25 de mayo es una oportunidad p a r a consolidar la recuperación económica y la creación de empleo, por eso debemos afrontar esta campaña electoral con el objetivo de hacer llegar a cada Montserratero, la trascendencia de los comicios del 25 de Mayo.

Unas elecciones importantes porque nos jugamos el "prestigio" y el "peso" que puede tener España dentro de la Unión Europea. Nos estamos jugando el ser un país de polvo y paja o uno de acero y hormigón.

Se tiene que destacar, la diferencia en el modo en que concurren a estos comicios el PP y el PSOE. El PSOE lo ha tomado como una especie de eslogan para rearmarse como partido.

El Partido Popular, no quiere una sociedad de desempleados, no quiere un sistema sanitario quebrado, ni un sistema de pensiones sin garantías.

Desde el Partido Popular, luchamos por levantar lo que otros han derribado, nos esforzamos día a día por recuperar un sistema económico y social que el socialismo no supo gestionar, y arruinó.

El PP es consciente de que las próximas elecciones europeas son clave para el futuro del país, puesto que está en juego que la recuperación continúe.

Debemos alejarnos de los tópicos Zapateristas y Rubalcabistas, que no dejaron tras de sí, más que desencanto, desolación y desesperación, porque ahora toca mirar al futuro con esperanza pero con los pies en el suelo, basándose en la realidad y con unos criterios que favorezcan el crecimiento y el bienestar. Queremos un modelo europeo sólido, fuerte y estable, que permita incrementos económicos y de empleo.

Las instituciones europeas están más próximas a los ciudadanos de lo que en ocasiones se piensa, y

las decisiones que se adoptan en Europa, afectan a la vida cotidiana de cada uno de nuestros vecinos.

Quienes mejor conocen esta realidad son los ganaderos, agricultores y pescadores, que durante años han sufrido las consecuencias de las malas negociaciones llevadas a cabo por el PSOE, a la hora de defender sus intereses.

Por eso quien no vaya a votar el próximo 25 de mayo, está dejando en manos de terceros las importantes decisiones que se van a tomar en Bruselas y Estrasburgo, en los próximos 5 años.

Para el próximo 25 de mayo, la candidatura del PP, es la mejor opción para España y todos los españoles. Es una gran tranquilidad tener una lista encabezada por Miguel Arias Cañete, ya que ningún otro partido tiene un candidato tan preparado como él, que sepa tanto de Europa, que sepa negociar tan bien como él, ni que sea tan conocido y respetado como él.

Al Partido Popular de Montserrat le gustaría que nuestro municipio tuviera un alto grado de participación en las elecciones europeas, eso demostraría que tenemos interés en que continúe la recuperación económica de nuestro país, y os pedimos que confiéis en la candidatura, encabezada por Miguel Arias Cañete.

Recodad que los vecinos que por cualquier motivo, no vayan a estar el día 25 de mayo en Montserrat, pueden ejercer su derecho al voto por correo.

El plazo para solicitar el voto por correo, finaliza el próximo día 15 de mayo. La sede del Partido Popular en la calle Mayor, 2 de Montserrat, permanecerá abierta para cualquier duda o aclaración, los martes y viernes de 17:30 a 20:30, desde el día 5 de mayo hasta el 25 del mismo mes.

Laura Sanjuan Portaveu del Partit Popular de Montserrat

Encara que Esquerra Únida, hui per hui, no té representació a la corporació local per l’expulsió del seu regidor al grup de no adscrits, sí que va obtindre representació a les eleccions locals del 2011 i, per tant representa un nombre important de població per poder escriure com a agrupació política a la secció ‘Corporació’.

Una altra Europa ens fa falta El pròxim 25 de maig, els ciutadans europeus tenim una cita molt important a les urnes: les eleccions al Parlament Europeu. Aquesta vegada, més que mai, són molt importants. El pròxim parlament serà l’encarregat, per primera vegada, d’elegir el futur president de la Comissió Europea, és a dir, el president del govern dels 28 estats que formem part de la Unió Europea.

La majoria pensareu que això es troba molt lluny i que què més té si al cap i a la fi qui mana és el govern espanyol; res més lluny de la realitat.

El 70% d’allò que ens afecta en el dia a dia és conseqüència del que decideix la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Parlament Europeu. Totes les polítiques antisocials que estem patint, el desmantellament sistemàtic de l’estat social a què estem abocats ve imposat des d’Europa.

La majoria del Parlament es troba en mans de la dreta en les seues versions conservadores, liberals i dels socialdemòcrates (PSOE), és a dir, els responsables polítics a les ordres del capital especulatiu tenen nom i cognoms. Les dos grans formacions polítiques són les responsables per igual de tota la destrucció sistemàtica i calculada de l’Estat Social. Els exemples són clars, a Alemanya el SPD (PSOE) ha

format govern amb la CDU-CSU (PPCIU), plegant-se als interessos del capital financer i industrial alemany, i rebutjant un pacte de progrés amb majoria absoluta en companyia de DIE LINKE (IU) i els Verds.

Això es veia vindre, tant allí com ací fan la comèdia de dreta-esquerra, però al final fan la mateixa política, amb algun matís; la prova és el canvi de l’article 135 de la Constitució l’estiu del 2011 en el govern de Zapatero, PSOE-PP. Amb eixe canvi imposat per Merkel, diuen que els impostos dels espanyols primer seran per pagar el capital especulatiu, rescatar bancs, i les persones passem a ser poc més que res. Això ho podem canviar si vosaltres voleu. Per eixe motiu 33 partits polítics de l’esquerra real dels 28 estats de la Unió ens hem unit amb un objectiu: canviar Europa com a primer pas. El partit de l’Esquerra Europea (European Left), ha triat a Alexis Tsripas (president de SYRIZA, segona força política a Grècia) com a candidat a president de la Comissió Europea, i un programa polític per a transformar l’Europa dels mercaders en la dels pobles.

Entre tot el programa cal destacar com a polítiques innegociables les propostes socials i econòmiques següents: 1. Transformar el Banc Central Europeu en un banc públic al servei dels estats i no com és ara, al servei de la banca privada.

2. Un salari mínim digne per a tots els treballadors, i un subsidi digne per als aturats.

3. Inversions públiques per a crear llocs de treball, reindustrialització dels països del sud d’Europa.

4. Renegociació del deute i no pagar el deute il·legítim, aquell que ara estem pagant dels bancs i que nosaltres no hem creat.

5. Pensions i dependència primer, programes d’investigació públics, inversions en ensenyament, pla de xoc contra la pobresa.

6. Inversions per a afavorir els llocs de treball per als jóvens, ajudar a les xicotetes empreses que són les que creen llocs de treball, etc.

Com podeu veure, nosaltres no volem rescatar autopistes ni bancs, sinó persones. Creiem que des de la planificació democràtica de l’economia i una Europa social, és a dir, tot el contrari del neoliberalisme econòmic que ens està duent a la misèria, es poden crear les bases per a eixir de la crisi que ens ofega.

El nostre poble, Montserrat, està patint una greu crisi i hem de començar perquè a Europa es puga fer una política diferent que ens done recursos i gestionar-los des de polítiques d’esquerra reals que potencien els serveis públics, que es puguen crear solucions per al greu problema de treball i de dignitat que estem patint.

Les polítiques neoliberals ens han dut a la ruïna, el bipartidisme monàrquic a la corrupció. Ja és hora de començar a caminar, comencem per Europa, construïm una nova Europa perquè a l’any que ve puguem construir un nou Montserrat, un nou País Valencià i una nova Espanya. Per a tot això ens feu falta vosaltres, aquells que ja teniu prou de mentides. Ells, els uns i els altres, vos han enganyat moltes vegades, vos han promés el cel i estem a l’infern, però entre tots, si volem, ho aconseguirem. Perquè sí que hi ha alternativa i una altra Europa ens fa falta!

Ramón Cerveró Chasán Esquerra Unida del País Valencià Col·lectiu de Montserrat (montserrat@eupv.org)

33

Racó creador 34

Cristià Campos Campos

CREUE L’ARC

Creuaràs l’arc que circumda l’entrada del palau de la sutja, envoltat d’oronelles amenes que planegen quasi ratllant el miratge que brolla de l’asfalt.

El creuaràs, entre el ressò dels bons dies que oferixen les goles veïnals.

Marxaràs amb la cara ben alta i certa, cap a un passatge improvisat, potser submís a la humida caloreta que assevera un cel transparent, com una estora de gel típic de Nadal.

Potser imantat per uns dies de tempestes obscures i malignes, potser, segur d’un final de capítol

Potser venut a l’enyorança de terra lliure, potser amb l’agraïment de viure, potser perquè t’agrada ser peu de poble, potser perquè sent la crida de les eres…

Sí! Marxaràs ben farcit de noble existència, potser perquè t’abraces a la parla del poble, ben cert que eres com el vent lliure, ben cert de guanyar la raó de la pau.

Anem caminant

Anàvem caminant sota l’obscur cel en un tradicional passatge balsàmic, enllaçats per les pometes dels dits, circumdats per aquell llum radiant.

Anàvem cap al palau dels somnis abraçats als històrics dies d’antany, com tantes estonetes de bogeria, d’amor boig, apassionats amants.

enriquit d’encisades glopades de pau, potser deixat volar per l’instint que t’aportarà l’olor de la terra mullada.

Has creuat l’arc de triomf que s’aixeca al portal on desfilen tantes victòries modestes honestament guanyades a la desídia.

L’has creuat amb una clau a la butxaca

Lliurement embolicàrem les mirades en un encís, lliures, immensament lliures, com els bromerosos besos de la costa.

Caminàvem tranquils entre crepuscles parint les noves constel·lacions que amb el silenci asseveraven una nit de luxe.

A poc a poc brollava el desig d’aturar per sempre les aspes del rellotge.

i l’herba del tabac que donarà pas al fum que espanten els mosquits de la nit, i xuplen la sang dels arrels del poble.

Si, marxaràs emfilat cap a no sé on, amb la certesa del bon amant que ama, els xarangosos càntics dels matiners ocells que asseveren un dia de calor infernal, sabedor del bon cafenet que t’aguarda

Vençuda la cursa del passatge deixàrem caure els cossos a l’herba sobre la fresca i verdosa estora que s’estenia davall la vella morera, davall l’imperi de les estrelles, davall l’encertada lluna serena, gitats, submisos a les torxes imaginàries que encetaven l’aventura d’una llegenda.

al girar la cantonada retocada de la calç que emblanquina la història de la vida tranquil·la d’un passatge del transcurs del progrés del poble.

Marxaràs amb el goig deliciós del paladar que deixa els solcs místics de les vinyes, amb el salvatge instint de la llibertat, encantat del lliscar de les aigües de les fonts, Potser guiat per l’esperit ardent encés de tant d’anhel, de tanta modèstia!

Avançàvem cap a la vereda dels fenollars, mullats amb la suor de la caloreta estiuenca que puntuava una formosa lluna plena.

Quasi esgotada l’apassionada nit de gesta, tornàvem cap a casa, mirant-nos, delectant-nos, amb la passió juvenil i díscola, sota el mant estelat de l’univers, enllaçats, amant-nos, bes a bes, signant per sempre estima eterna.

elPortell

CAFETERIA-BAR MUSICAL C/ Salvador Seguí, 1.

Montserrat

Entrepans i plats combinats. Dissabtes, diumenges i festius, tapes a 1 €. Podeu triar entre més de 20 tipus diferents.

Els esperem !

C/ Salvador Seguí 14. 46192 Montserrat

669 383 941- 669 383 940

Tel.Fax: 96 298 80 01

http://montserratmovil.coches.net

C/. Dels Ferrers nº24 Pol. Ind. Les Valletes

e-mail: montserratcars@gmail. com 46192 Montserrat (Valencia)

Cafeteria Llar dels Jubilats

C/ Obrers, 29. 46192 Montserrat (València)

tel. 962988012

administracion@pinturasjeff.com

Tel. Rafa 606864304- Ramiro 606280132 C/ Pintor Segrelles, 7- 46220 Picassent www.escaiolespicassent.com

Afisco s.l.

Fiscal, laboral, contable y seguros.

Tel.: 96 299 90 45- Fax: 96 298 80 05 afisco@afisco.net Plaça del Raval, 16. 46192 MONTSERRAT (Valencia)

FERRETERÍA: Avda. Blasco Ibáñez, 70 ELECTRODOMÉSTICOS: C/ Ribera Alta, 26·Tel.:962999165 46192 MONTSERRAT- AV. BLASCO IBAÑEZ, 70