Diari MARESMESmagazine

DIARI

AGAFA’M

N.18-28 - 13/07/2018

MAReSMES MAGAZINE

MATARÓ Mataró lluitarà contra el canvi climàtic amb un nou pla d’acció a llarg termini

SALUTACIÓ DE:

SANT POL DE MAR Carme Ruscalleda tancarà el restaurant Sant Pau a la tardor

MH SR.

QUIM TORRA I PLA Illm. President de la Generalitat de Catalunya

MONTGAT Mongat celebrarà demà la Festa Cara al Mar

A tots els maresmencs i maresmenques

ARENYS DE MUNT Arenys de Munt engega el període de recollida de propostes del Pressupost Participatiu del 2019

PARLEM DE: ESPORTS NÀUTICS

ENTREVISTA A:

Quan l’amor per al mar esdevé un esport

MARC RIBAS CUINER I PRESENTADOR

“A la cuina em considero un artesà, no un artista”

I TAMBÉ...

SUPLEMENT

¿QUÉ TE DIRÍAS SI FUERAS TU MEJOR AMIGO? (Javier Iriondo)

QUANT LA POSITIVITAT

EL DIÀLEG, LA GRAN EINA DE LA INTEL·LIGÈNCIA

POR APRESA

NO SERVEIX PER A RES...

(Pep Viñas) (Mati Segura)

(Serafí Gàzquez) ALS VOLTS DE "LA ROJA" (Josep Ballbè) LESIONES CERVICALES EN VERANO (Dr. Carles Morera ) ENFOCA’T: JUGA, DIVERTEIX-TE! (Eugènia Dinarès )

BARCOMAR

EL SOL I LA VITAMINA D

PAGESA

SALUT I ALIMENTACIÓ

Amb la col·laboració de:

GASTROMES

NOU ESTABLIMENT

ViU el MARESME i experimenta el “SISÈsentit” amb MARESMES

2

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

MAReSMES MAGAZINE Per a la gent positiva i optimista del Maresme MARESMES és la conjunció d’experiències per descobrir el “SISÈsentit” del MARESME Avui és un dia d’emoció i d’alegria i la volem compartir amb vosaltres. Iniciar qualsevol projecte amb les dificultats que suposa engranar tots els punts, enfocar l’objectiu i definir la necessitat d’un sector tan complex com aquest, ens fa doble il·lusió. Per tant, sabem que hem d’escoltar molt i evolucionar dia a dia per conèixer tot el que succeeix en aquesta comarca. Per això, estem a la vostra disposició per escoltar idees constructives i fer un Maresme –qualitatiu— que realci aquest SISÈsentit.

Aquest projecte va néixer gràcies a l’arrelament que mantenim bona part de l’equip amb la mar i el Maresme des de fa anys i, en l’actualitat, com a residència de tot l’any. Hem considerat adient posar en marxa MARESMES per dinamitzar –qualitativament-els tres grans pilars del Maresme: la MAR, la TERRA i la GASTRONOMIA, sense oblidar el món econòmic i empresarial, un quart pilar imprescindible en qualsevol comarca i país.

Amb aquests tres pilars: BARCOMAR (la Mar) PAGESA (la Terra) GASTROMES (la gastronomia) INTERCONNECTEM la societat que vol viure EXPERIÈNCIES

Amb el Diari MAReSMESMAGAZINE i el suplement MAReSMESBUSINESS INFORMAREM la societat i potenciarem el MARESME

criteri i notícies rellevants i contrastades un cop a la setmana.

Durant aquests quasi cinc anys que portem d’experiència amb altres publicacions, hem percebut com les vendes a quiosc han experimentat baixades, però també ens hem adonat que, si la gent es creua amb un diari gratuït i de qualitat a les mans, el llegeix i en gaudeix. Per això, l’empresa MOMENTUMeditors ha creat el Sistema LOWcostPREMSA, un sistema que permet obtenir el MAGAZINE a les llibreries i papereries més destacades a un preu de 50 cèntims -destinats íntegrament al quiosquer i/o llibreter- i la resta de l’edició (80% aproximadament), la qual anomenem PATROCINADA, està present a establiments, llocs de pas i/o concorreguts gràcies a anunciants i espònsors. Així assolim el repte de poder realitzar una tirada de 30.000 exemplars per obtenir unes audiències molt respectables i en creixement.

Com podreu veure, enfoquem tots els esforços en la COMUNICACIÓconscient -positiva i optimista-. Creiem en la força de les persones, persones que aposten per fer les coses bé, amb transparència, amb igualtat, amb respecte i amb molta força; aquestes són les nostres mateixes bases i els nostres criteris estructurals de treball, aquest és l’objectiu d’impulsar aquest projecte: potenciar tot allò que sigui bo i realçar tots aquells i totes aquelles que ho desenvolupen.

Tots sabem que la premsa ha d’INNOVAR i, per això, al Diari li anomenem MAGAZINE. No té sentit editar dia a dia amb les noves tecnologies sabent que, moltes vegades, la societat vol llegir en paper informació complementaria, columnistes de la zona amb

#MARESMES Consell Editorial editor@maresmes.com

ViU el MARESME i experimenta el “SISÈsentit” amb MARESMES Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT. DIARI

2n DIARI LOWcostPREMSA!

MAReSMES

Equip editor: Serafí Gàzquez, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Ana Roca, Miquel Pérez Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

MAGAZINE

 @MARESMES  @MARESMES_BCN  hola@maresmes.com  www.maresmes.com Dipòsit legal: B 20877-2018

Oficina a: Sant Vicenç de Montalt (MARESME)  937 808 152  subscriptors@maresmes.com  comercial@maresmes.com

MARESMESMAGAZINE

Editor Fundador i director Serafí Gàzquez i Moya Consell editorial: Juajo Villalobos, Marcelo Rodriguez, Tamer Al-kassimi Vargas, Ana Roca i Miquel Pérez Edita i produeix: MOMENTUM agency, partners, editors - www.MOMENTUM.BARCELONA

 noticies@maresmes.com

MARESMESBUSINESS

 business@maresmes.com

El diari independent i en català del Maresme

Amb la col·laboració de:

SUPLEMENT

MAReSMES BUSINESS

#MARESMESbusiness

 business@maresmes.com Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

Carta de salutaciรณ del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya a Maresmes:

3

4

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

BARCOMAR EL SOL I LA VITAMINA D

Hem o no de prendre el sol i quant?

Més del 50% de la població espanyola pateix dèficit de Vitamina D. Aquesta es sintetitza majoritàriament a la pell, sota la influència de la llum ultraviolada del sol.

REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN Si a Espanya tenim més de 3.000 hores de sol a l’any, com és possible que tinguem tant dèficit? Fixem la nostra atenció en el sol i la Vitamina D, per saber per què tenim dèficit i què hem de fer per augmentar aquesta vitamina, tan important per a la nostra salut.

Prendre el sol a dosis moderades és beneficiós per a la salut, ho hem explicat en més d’una ocasió (redueix la pressió arterial, sintetitza la vitamina D i millora el tractament de diverses patologies). No obstant això també som conscients dels aspectes negatius que comporta fer-ho de forma excessiva: envelliment prematur de la pell, taques, eritema solar i... càncer de pell.

Investigadors espanyols han estimat el temps necessari d’exposició a la radiació solar per obtenir les dosis recomanades de vitamina D. Mentre a la primavera i estiu són suficients de 10 a 20 minuts al sol, en els mesos d’hivern es necessitarien gairebé dues hores, per la qual cosa resulta difícil assolir valors òptims per a la gran majoria de la població.

Cada any, els estudis sobre els beneficis de prendre el sol en dosis moderades s’intercalen amb els que confirmen els riscos que comporta

fer-ho de forma excessiva.

CREMADES A 30 MINUTS Un treball realitzat pel Grup de Recerca en Radiació Solar de la Universitat Politècnica de València (UPV) encapçalat per la científica Maria Antònia Serrano, i publicat per la revista Science of the Total Environment, va analitzar la irradiància solar ultraviolada (UVER) al voltant del migdia (entre les 12.30 hi les 13.30 h) durant quatre mesos de l’any (un de cada estació) des de 2003 a 2010.

Amb aquestes xifres es va calcular el temps per produir eritema -vermellor de la pell causada per cremades-.

Així, les dades subratllen que, al juliol, un individu amb tipus de pell III (la usual en la població espanyola) no ha d’estar més de 29 minuts sota el sol si vol evitar-ho. No obstant això, al gener, el mateix individu pot romandre en el sol durant 150 minuts.

De la mateixa manera es va obtenir el temps mínim d’exposició per obtenir la dosi diària recomanada de Vitamina D. “El problema pot aparèixer a l’hivern a causa dels baixos nivells de radiació UV i al fet que la gent cobreix la major part del cos” , afegeix Maria Antònia Serrano.

En aquest sentit es va comprovar que, cap al migdia al gener, amb un 10% d’exposició corporal, es necessiten al voltant de 130 minuts per

obtenir la dosi diària recomanada de Vitamina D. Com aquest temps és menor que el que produiria eritema, no hi ha risc de cremades solars.

En canvi, a l’abril i juliol, amb un 25% d’exposició corporal serien suficients uns 10 minuts per adquirir la vitamina. I a l’octubre, per exemple, es necessitarien uns 30 minuts.

“Aquests càlculs es van realitzar per al tipus de pell III, però si fos més clara o més fosca les xifres canviarien”, apunta Serrano.

“També cal tenir en compte que hem considerat un percentatge de cos exposat habitual per a la temporada. Si aquest fos més gran, llavors el temps d’exposició es reduiria”.

Igualment, el temps obtingut per produir eritema s’ha calculat per dies mitjans. “S’ha de prendre amb precaució. Per als dies extrems, els temps d’exposició permissibles serien molt més curts”, subratlla.

MANTENIR LA VITAMINA D A L’HIVERN Els resultats mostren que, tot i que hi ha prou radiació en països com Espanya, és difícil arribar a les dosis recomanades de vitamina D a l’hivern (de novembre a febrer) a una latitud mitjana nord, ja que el temps necessari d’exposició resulta excessiu (130 minuts).

Club Nàutic El Balís

En aquests mesos, amb un 10% d’exposició corporal, durant el migdia solar es necessitarien dues hores d’exposició al sol per obtenir una dosi òptima de Vitamina D -però a les 10:00 h es requeriria aproximadament 9,7 hores i a les 16:00 unes 5,7 hores. Per contra, en les hores centrals dels dies de primavera i estiu, amb un 25% d’exposició corporal, uns 10 minuts d’exposició solar al voltant de les 13:00 hores i uns 20 minuts des de les 15:00 fins a les 17:00 h serien suficients per satisfer les necessitats diàries de Vitamina D. “A més, la radiació rebuda depèn de la postura, la forma del cos i la roba.

També s’ha de tenir en compte que totes les àrees de la pell del cos no sintetitzen Vitamina D amb la mateixa eficiència”, revela Serrano. L’edat dels individus també té un paper important en la síntesi de Vitamina D a partir de la radiació UV, ja que amb els anys hi ha una disminució de la capacitat de produir Vitamina D, tenint els adults de mitjana edat un 66% del potencial en comparació amb els nens.

“Aquests resultats poden ajudar a l’adopció de mesures apropiades per compensar la possible deficiència, com informar el col·lectiu mèdic sobre la conveniència d’augmentar la ingesta de Vitamina D a través de la dieta o suplements”, conclou la investigadora de la Universitat Politècnica de València.

Sant Andreu de Llavaneres Tel. 937 92 99 00 - esports@cnelbalis.com

www.cnelbalis.com

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

5

Descobrir la MAR i les activitats NÀUTIQUES de forma assequible!

COMENÇA L’EXPERIÈNCIA D’ESTIU BALÍSCAMP REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

Després de l’èxit de l’any passat, el Club Nàutic El Balís repeteix el Sea Sport, l’Esport Nàutic Juvenil, amb activitats enfocades als adolescents com el Big SUP, l’esquí nàutic o el Windsurf!!

Joves de 3 a 17 anys, tenen propostes per gaudir i experimentar el mar i els esports d’aventura

Propostes per gaudir i experimentar tot gaudint d’un munt d’activitats nàutiques al medi ambient i d’esports d’aventura com el pàdel surf, el caiac, la vela o el busseig amb tub al Club Nàutic El Balís. Volem que passin un estiu d’ensomni divertint-se amb els seus amics mentre practiquen esport!

Del 25 juny al 7 de setembre

Vela • Windsurf • Bodysurf • SUP • Caiac • Esquí Nàutic Busseig amb tub • Natació piscina • Submarinisme • Esports de platja Jocs de platja • Pàdel • Tallers Bandera Blava PADELSURF

CAIAC

REM

VELA

BODY BOARD

ESPORTS PLATJA

ESQUÍ NÀUTIC

Si vols que el teu fill/filla visqui un estiu per recordar, el Balís Camp és la millor opció!

Més informació: esports.cnelbalis.com - esports@cnelbalis.com - 93.792.99.00 www.cnelbalis.com

6

DIARI Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant

 @jiriondo

¿Qué te dirías si fueses tu mejor amigo?

MAReSMESMAGAZINE MATARÓ »

Mataró aprova estudiar l’ús d’una moneda local pel 2019 REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN La proposta, presentada pel grup municipal de la CUP amb els vots favorables del PSC, ERCMES, CUP, VOLEMataró, ICV-EUiA i el de les dues regidores no adscrites, afavoriria la promoció i dinamització del comerç local i fomentaria l’ocupació.

Es curioso observar cómo tenemos buenos consejos para un amigo cuando los necesita. Por naturaleza, nos gusta ayudar y cuando vemos que alguien está mal por las circunstancias que sea, buscamos palabras de ánimo e intentamos ayudarle para sacarle de ahí y superar esa situación.

Cuando se trata de un amigo tenemos la capacidad de escucharle, intentamos comprenderle y tenemos esa necesaria empatía. Sin embargo, cuando somos nosotros mismos los que entramos en una de esas espirales negativas, en vez de hablarnos de la misma forma cariñosa y comprensiva, resulta que llegamos a decirnos barbaridades y a fustigarnos aún más. ¿Te imaginas diciendo esas cosas a tu mejor amigo? ¿POR QUÉ NO NOS TRATAMOS A NOSOTROS MISMOS COMO A NUESTRO MEJOR AMIGO? ¿Puede ser porque nos exigimos demasiado y aún no somos cómo creemos que deberíamos ser? ¿Puede ser que no nos aceptamos porque sentimos que tenemos demasiados defectos e imperfecciones?, ¿o porque no hemos alcanzado lo que esperábamos y no nos sentimos lo suficientemente buenos?

Un amigo te acepta y no te quiere cambiar porque te valora y acepta tal y como eres. Un amigo es comprensivo cuando nos caemos o estamos mal, no nos juzga ni critica, no nos vapulea, sino que nos abraza, y nosotros hacemos lo mismo con ellos. Incluso a veces, somos mucho más amables con un extraño que con nosotros mismos y, por momentos, podemos llegar ser realmente duros. ¿Qué tal si dejamos de juzgarnos y nos aceptamos, si somos más pacientes y comprensivos con nosotros mismos y nos convertimos en nuestro mejor amigo?

La realidad es que vamos a pasar el resto de nuestra vida con nosotros, así que no estaría mal que nos convirtiésemos en nuestro mejor amigo para que nuestra mente no sea nuestro enemigo, sino nuestro mejor aliado.

Todos tenemos defectos, miedos e imperfecciones, pero querernos y aceptarnos tal como somos es el inicio del verdadero progreso personal y de nuestra paz interior.

Por eso mi deseo es que te conviertas en tu mejor amigo.

El passat Ple municipal va ser el marc on es va aprovar la proposta de resolució per estudiar la implantació per a Mataró d’una nova moneda. La idea va partir del grup municipal de la CUP, tot i que va tenir en contra els vots de CiU, Ciutadans, el PP i PxC. Amb la proposta de resolució es pretén que la ciutat recuperi el seu dinamisme social, cultural i comercial. I per aconseguir aquest propòsit, s’estima imprescindible fomentar molt més el comerç de proximitat, la responsabilitat social i la defensa del mercat de “quilòmetre zero”.

Tot i la seva originalitat, la idea ja és implantada en altres municipis catalans, com Santa Coloma de Gramenet o Vilanova i la Geltrú.

Segons s’explica, davant els riscos que suposa la proliferació de grans superfícies comercials perifèriques, les noves mesures tractarien de revertir la situació precària

del petit i mitjà comerç de Mataró, contribuint així a la retenció de la riquesa a la ciutat.

Amb el propòsit de pal·liar aquests riscos es proposa que l’Ajuntament impulsi la creació d’una moneda local, complementària de l’euro i amb suport digital, per tal de propiciar nous models de consum i noves pautes en les relacions comercials, destinades a incentivar la proximitat i la responsabilitat social en les compres. Així es podria augmentar l’impacte de la despesa pública -via subvencions, salaris de treballadors municipals, compra a proveïdors, ...- en el comerç local i incrementar la circulació dels diners entre els comerços mataronins.

Segons els impulsors de la proposta, la moneda local serviria per promoure i dinamitzar el comerç local; millorar la viabilitat de les empreses; fomentar l’ocupació i el treball estable i de qualitat; impulsar les relacions veïnals i enfortir la cohesió social; reduir les emissions de CO2 i protegir el medi ambient; afavorir un consum responsable i de proximitat; enfortir el sentiment de pertinença i el nostre compromís amb la comunitat; impulsar la innovació tecnològica a través del TecnoCampus; crear dinàmiques de transformació econòmica i social; i impulsar la incipient xarxa d’economia social i solidària de Mataró.

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

con o v i t r o p e d i e Mult h c r a P y B5 1 B s El a n i m a ) + Vit A A C B ( s o d Aminoáci

1

er

Tomi Misser

2º puesto en la Absa Cape Epic 2017 Campeón del Snow Bike Festival 2016

Aminoácidos ramificados (2:1:1) y vitaminas

Consigue un

Libera tu estómago: sin efectos secundarios

Proporciona energía a tus músculos durante 20 horas

Previene y retrasa la aparición de rampas

15% de descuento utilizando el cupón WELCOME18

al realizar tu compra en nuestra tienda on-line

7

8

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

MATARÓ »

Mataró lluitarà contra el canvi climàtic amb un nou pla d’acció a llarg termini REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

El Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que es desenvoluparà entre el 2018 i el 2030, pretén reduir fins a aquest últim any un 42,7% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al 2005.

El passat dilluns l’alcalde David Bote, acompanyat pel regidor de Sostenibilitat, Miquel Àngel Vadell, va presidir l’acte de presentació del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), el qual recull un centenar d’accions que s’hauran de desenvolupar a la ciutat amb el doble objectiu de mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

La presentació va tenir lloc a les 19 hores a la sala d’actes de la Biblioteca Pompeu Fabra i va incloure la conferència “El canvi climàtic: què hi podem fer nosaltres”, a càrrec de “l’home del temps” de TV3 i Catalunya Ràdio, Francesc Mauri, llicenciat en Geografia per la UB. L’acte estava organitzat per l’Ajuntament i va comptar amb el suport del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya.

Les iniciatives per afavorir la sostenibilitat no són noves. De fet, ens podem remuntar el 1993, quan l’Ajuntament va crear el Consell Municipal de Medi Ambient, ens primigeni per treballar en temes de sostenibilitat des del món local. Dos anys després, el 1995, es va elaborar l’auditoria ambiental de Mataró; el 1996 la ciutat es va adherir a la Carta d’Aalborg; i el 1997 feia el mateix a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Quant a la primera Agenda 21 de Mataró, es va aprovar el 1998.

Noves fites van tenir lloc el 2008 (adhesió al Pacte d’alcaldes per l’energia sostenible local), el 2009 (aprovació del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), conjuntament amb el Pla de lluita contra el canvi climàtic–Agenda 21 Mataró) i el 2016 (nou Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia), essent aquest any el punt de partida de l’ elaboració del PAESC.

Respecte a aquest, cal destacar que el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de l’any 2009 contemplava bàsicament accions de mitigació.

Ara, el nou PAESC preveu un centenar d’accions, de les quals 69 són per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic a la ciutat i 31 per l’adaptació al mateix.

El document amb el PAESC es pot consultar en pdf des del lloc municipal: http://www.mataro.cat/web/ portal/contingut/document/publicacions/plans/docs/PAESC.pdf El seu contingut desenvolupa els següents trets: 1. INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS I CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI 1.1. Introducció i antecedents: el canvi climàtic; context global. Antecedents dels compromisos i accions de Mataró per la lluita contra el canvi climàtic anteriors al PAESC. Estructura del Pla de lluita contra el canvi climàtic – Agenda 21 de Mataró (PLCC-Ag21M). Plans i Programes de Mataró previs al PAESC. 1.2. Característiques del municipi: característiques geogràfiques; usos del sòl; medi natural i resum dels aspectes rellevants en relació a adaptació canvi climàtic; gestió de zones verdes (verd urbà); gestió del patrimoni natural; característiques socioeconòmiques; la mobilitat a Mataró.

1.3. Clima actual i projeccions climàtiques: caracterització climàtica; projeccions climàtiques; escenaris davant el canvi climàtic.

2. MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC 2.1. Gestió energètica municipal.

2.2. Inventari d’emissions: consums i emissions àmbit PAESC (per font d’energia; per sectors; àmbit Ajuntament -equipaments i instal·lacions municipals; punts de llum i sistemes d’il·luminació; semàfors; flota de vehicles; producció local d’energia inferior a 20 MW amb energies renovables i xarxa de calor-).

2.3. Diagnosi: taules resum; punts forts i punts febles (energia -domèstic i serveis-; mobilitat i transport -inclosa flota municipal-; àmbit Ajuntament: equipaments i instal·lacions, enllumenat públic i semàfors; residus; cicle de l’aigua; compres i contractació pública); projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020 i 2030; anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables al municipi; objectius estratègics de reducció i àmbits d’actuació.

2.4. Pla d’acció de mitigació: contingut de la fitxa; fitxes de les accions; cronograma; finançament potencial de les actuacions; taules resum de les actuacions (llistat de totes les actuacions, per àrees d’intervenció; resum de les accions per àrees d’intervenció; llistat d’actuacions que també són d’adaptació).

3. ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC 3.1. Organització municipal i recursos disponibles: estructura municipal (estructura general; funcionament de serveis -estructura orgànica-); serveis de salut (mapa sanitari de Mataró; hospital de Mataró; Consorci Sanitari del Maresme -CsdM-; Centres d’Atenció Primària a Mataró; relació de farmàcies al municipi de Mataró; serveis d’assistència a les persones del Servei de Salut i Consum de l’Ajuntament); serveis a les persones (col·lectius vulnerables per onades de fred; col·lectius vulnerables per onades de calor; pobresa energètica versus sostenibilitat energètica; problemàtiques relacionades amb malalties i plagues; infraestructures per protocols d’acolliment massius); concessions i serveis municipals (punts de llum i semàfors, fonts ornamentals, neteja i recollida de residus i aparcaments); sistemes de comunicació municipal (televisió; premsa comarcal gratuïta; ràdio; web municipal de Mataró; xarxes socials associades a la Web; Bústia Atenció Ciutadana; sistemes comunicació alternatius; sistemes comunicació via Apps); serveis d’Emergència i Protecció Civil (organització municipal de Protecció Civil; plans de Protecció Civil i valoració de riscos;

DUPROCIM; Riscos Especials a Mataró més directament relacionats amb la gestió del canvi climàtic; parc de bombers).

3.2. Gestió municipal de l’aigua: a escala municipal (Aigües de Mataró; abastament d’aigua; distribució de consums; sistemes de control de consums; rendiment de la xarxa; Pla Director de l’Aigua de Mataró; eficiència energètica en els equipaments d’Aigües de Mataró; proveïment en famílies vulnerables en possibles episodis de forta demanda; política tarifària en el rebut de l’aigua; tractament de les aigües residuals generades a Mataró); a escala Ajuntament (aigua de reg; distribució de consums; origen de l’aigua d’ús municipal; elements amb més demanda de consum d’aigua municipal i telelectura de comptadors en equipaments municipals); disponibilitat de recursos propis.

3.3. Avaluació de les vulnerabilitats i riscos als impactes del canvi climàtic: marc conceptual; avaluació simplificada de la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic (indicador vulnerabilitat de la Generalitat; resultats de l’ASVICC); avaluació detallada de la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic (metodologia; principals impactes/efectes previsibles del canvi climàtic a Mataró i onades de calor; principals impactes/efectes previsibles del canvi climàtic per sequera i disponibilitat d’aigua; principals impactes/efectes previsibles del canvi climàtic sobre els boscos; principals impactes/ efectes previsibles del canvi climàtic sobre els valors paisatgístics i la biodiversitat; principals impactes/ efectes previsibles del canvi climàtic sobre tempestes i pluges torrencials; principals impactes/efectes previsibles del canvi climàtic la pujada del nivell del mar i pèrdua de l’interès turístic i costaner; principals impactes/efectes previsibles del canvi climàtic sobre la salut de les persones; taula resum de vulnerabilitats a Mataró.

3.4. Pla d’acció d’adaptació: llistat d’accions per àmbits PAESC; accions relacionades a riscos/impactes; fitxes de les accions; cronograma; taula resum.

4. SEGUIMENT 4.1. Seguiment de les accions de mitigació.

4.2. Seguiment de les accions d’adaptació.

MAReSMESMAGAZINE MONTGAT »

DIARI

Josep Ballbè i Urrit

Mongat celebrarà demà la Festa Cara al Mar REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

El dissabte tindrà lloc la 39a edició de la popular festa.

Esperada per molts, desitjada especialment pels pescadors, demà dissabte se celebra la tradicional Festa Cara al Mar, la qual assoleix la seva 39a edició consolidada com un dels esdeveniments més concorreguts de la vila montgatina.

Tal com assenyala la tradició, la festa arrencarà amb l’original processó de la Verge del Carme que cada any organitza la Confraria de Pescadors de Montgat, el Masnou i Premià de Mar: boniques barques engalanades amb flors partiran a les 19.45 h des del port de Premià de Mar i faran una primera aturada al port del Masnou per recollir la imatge de la Verge, la qual portaran en processó fins a la platja de Montgat. Una vegada ja en terra, la Verge serà transportada fins a l’església parroquial de Sant Joan al so d’una banda de música que amenitzarà el recorregut.

S’espera que quan arribi la comitiva a la platja, hi haurà prop de 2.000 veïns i veïnes esperant-la, els quals s’hauran començat a aplegar a partir de les 7 de la tarda per tal de gaudir de la tradicional sardinada popular.

S’espera que quan arribi la comitiva a la platja, hi haurà prop de 2.000 veïns i veïnes esperant-la, els quals s’hauran començat a aplegar a partir de les 7 de la tarda per tal de gaudir de la tradicional sardinada popular.

Quant a la música, aquest any l’Ajuntament ha organitzat una proposta que, com no podia ser de cap altra manera, inclou les clàssiques havaneres, en aquesta ocasió a càrrec dels grups Boira i Mestre d’Aixa.

Respecte als àpats, el preu de l’entrepà, més aigua o vi, serà de 3,5 €, mentre que el got de cremat costarà 1 €.

No us perdeu la Festa!

Periodista

 @maresmes_bcn

Als volts de “La Roja” Demà passat, gràcies a Déu, s’acaba la tabarra del mundial de futbol. Sembla com si arribés la fi del món. Entre braus dels sanfermins i retransmisions de partits a tort i a dret, fa com si algú ens volgués retornar als temps de la dictadura. De fet, alguna cosa s’ensuma quan el nou govern central té --in mente…i ja era hora !-- l’evacuació de les restes d’en Franco del “Valle de los caídos”.

En motiu d’aquest esdeveniment esportiu, doncs, m’he proposat fer un seguit de reflexions. Cadascú podrà estar-hi o no d’acord, però tinc ganes d’esbravar-me: · de bon principi --i no és cap farolada-- vaig apostar pels “enfants de la patrie”. Per tant, tinc si més d´un cinquanta per cent de possibilitats d’encertar-ho de ple. Llàstima que no vaig fer cap juguesca ! … Per cert, em costa molt d’entendre les xifres escandaloses que es remenen en aquest camp. No puc entendre com es permeten aquests anuncis als mitjans de TV. · vaig celebrar força la rapida eliminació de la “roja”. Entenc que, amb els saraus previs que van derivar en la destitució d’en Julen Lopetegui no mereixien altra cosa. A banda que substituir-lo per un perfecte desconegut --al món de les banquetes-- no augurava res de bo. El flabiol no podia pas sonar per casualitat. · m’entusiasma veure la passió i la trempera amb la que una gran majoria d’aficions canten l’himne nacional del seu país. Potser és arribat el moment d’engegar a dida el “lo-lo-lo-lo” i triar alguna peça amb el sentit i fondària que s’entreveu a França, Croàcia, Mèxic, Anglaterra, Rússia, Alamània, etcètera. De pas, es podria aprofitar l’avinentesa per a imposar “La senyera” com a himne nacional del principat… “Els segadors” és una melodia trista (som l´únic país del món amb una obra en to menor) plagiada d’una obra jueva i que evoca esdeveniments del “Corpus de Sang” (set de juny de 1640). Llavors, en mig del desencís generalitzat dels catalans, un grup de segadors molestos amb els costos de la “Guerra dels trenta anys” es manifestaren contra el govern del Comte-duc Olivares. · retornant al marc televisiu, vull fer una crítica --en tota regla-contra la pallissa monumental de la majoria de locutors. Molts d’ells, provinents del món radiofònic…o bé sense cap mena de preparació tècnica (en haver estat, abans, jugadors: Luque, Camacho, Kiko Narváez, Gordillo, Carrasco, etcètera). En aquest sentit, de ben segur que tant els uns com els altres no es deuen haver ni plantejat el nul respecte envers l’audiència. Que potser ignoren, d’acord amb els paràmetres periodístics i acadèmics, que els seus comentaris tan sols havien d’ajudar a complementar imatges?...

Tots els televidents són prou intel·ligents per a saber veure i interpretar qualsevol imatge que rebin per la petita pantalla. Per tant, avorreix/carrega sobiranament el fet d’aguantar estoicament la verborrea constant i malaltissa que acoblen a les transmissions.

Quin pal ! · Deixo per un altre dia l’anàlisi o reflexió sobre seleccions autonòmiques (basca, gallega, catalana, etcètera). És evident que “avui no toca”. Ja n’hi ha prou amb la barrina del mandat, el dret a decidir, el malastruc dels colors grocs i tants altres temes.

Faig un modest suggeriment als governs (central i autonòmic): cal que es plantegin seriosament la valoració de continguts pel que fa a menús televisius. Àdhuc, arribat el cas, mitjançant decrets-llei, si es fa necessari. Menys brossa, més cultura, major dosi d´informació contrastada i objectiva i màxima atenció a la salut mental de la gent que s’ho “empassa” tot. És molt preocupant.

9

10

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

PAGESA SALUT I ALIMENTACIÓ

El menjar torna als orígens

REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

Els hàbits alimentaris també marquen tendència. Després de les grans guerres del segle XX, la prosperitat reconquistada s’ha vist reflectida també en l’alimentació i, segons les dècades, es poden evidenciar diverses «modes» en l’alimentació. Els anys ‘90 van ser caracteritzats per l’època dels «fast foods» al estil estatunidenc que brotaven arreu d’Europa i atreien consumidors de totes les edats i llargues cues d’espera. Després d’aquest període desenfrenat, metges i governs, arran d’uns estudis esfereïdors, van començar diverses campanyes de sensibilització, perquè la ciutadania es tornés a apropar al plaer de cuinar i dels sabors nostres i, de fet, sembla que hagi funcionat.

Avui dia l’alimentació saludable és la gran protagonista dels nombrosos programes de cuina de totes les cadenes televisives i, dels imperibles llibres de receptes publicats pels autors més variats. La

informació sobre com alimentar-se de manera saludable és a l’abast de tothom.Els pagesos han tornat amb més pes als mercats o, fins i tot, a les grans cadenes de distribució, i hi ha una necessitat cada cop creixent de tornar a descobrir la cuina dels nostres avis i àvies, de proximitat i amb productes naturals. Encara que, gràcies a les tecnologies i comoditats d’avui, és impensable tornar exactament als orígens; sens dubtes és possible fer servir els recursos actuals per acostumar-nos a unes conductes saludables. En el fons, com també subratllen molts especialistes: «Som el que mengem».

PER QUÈ ENS NODRIM? Tots els éssers humans necessitem, a més de l’aigua, element fonamental, una alimentació variada i equilibrada que constitueix un dels punts essencials per la vida. Una dieta correcta resideix en l’equilibri, la varietat i la moderació de la nostra alimentació i ha de contenir quantitats adequades de proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. Tots aquests factors, com

és sabut, s’han de combinar amb l’activitat física, ja que els canvis econòmico-socials ens han portat a una vida més sedentària que els nostres avantpassats.

Els experts, com el mateix Xevi Verdaguer en una entrevista en aquest diari, defensen la correlació entre la salut mental o física i les pràctiques alimentàries. Tanmateix, aquesta descoberta remunta a fa 2400 anys, quan ja es coneixia la relació entre l’alimentació i la salut: de fet, Hipòcrates deia que la nostra alimentació era la nostra medicina, tant pel que fa els excessos, com les manques. Durant el segle XX, a part de tractar l’esfera coneguda de les malalties associades a la presència excessiva d’algunes substàncies al nostre cos, es va demostrar el vincle que hi ha entre les manques alimentàries i les malalties greus. Tot i que s’estigui fent formació i prevenció entre la ciutadania dels països desenvolupats, encara actualment segueixen existint diverses formes de malnutrició que desemboquen en problemes importants de salut pública.

LA PIRÀMIDE ALIMENTAR I LA DIETA MEDITERRÀNIA Sovint ens arriben nous estudis que ens desvelen els secrets de la piràmide dels aliments, elaborada originàriament en 1992 i que ha vist diverses actualitzacions amb els avenços de la recerca científica. La piràmide de l’alimentació saludable és un instrument educatiu que es basa en els coneixements científics més actuals sobre nutrició, però el seu objectiu és mostrar aquesta informació d’una manera senzilla i comprensible per facilitar que tots puguem incorporar una ingesta saludable a la nostra vida quotidiana.

Aquest esquema visual i intuïtiu és present a les nostres vides des que en tenim memòria. Tanmateix, moltes vegades ens n’oblidem i és bo tornar a tenir-lo present. La forma triangular de la piràmide representa quina és la freqüència amb què s’han de consumir els diferents grups d’aliments.

Així, els que se situen a la base són els que més pes han de tenir en l’alimentació habitual. En canvi, cal reduir el consum dels que hi ha a mesura que es puja cap al vèrtex del triangle.

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

Productes SALUDABLES, de PROXIMITAT i de QUALITAT directament a CASA! lectiu. Al igual que moltes corrents de pensament, cada dieta és avalada per nombrosos seguidors i defensors, entre els quals algun metge o científic que en demostra els beneficis. Tanmateix, això no significa dir que aquella dieta en concret pugui servir i obtenir els mateixos resultats per a tothom, ja que la clau de les dietes és ajustar-se a les necessitats de cada individu que, a més, en una mateixa persona poden canviar al llarg del temps, com ara la constitució, la condició interna i l’estat de salut, els gustos personals, l’activitat física, el clima del lloc on viu, i fins i tot la procedència ètnica o les toleràncies o intoleràncies alimentàries.

Amb una ràpida lectura de la piràmide es poden diferenciar: els aliments de consum diari, com els farinacis, entre els quals pa, pasta, arròs o patata; fruites fresques; hortalisses i verdures; oli d’oliva i làctics. Els aliments de consum setmanal, com ara la carn magra, el peix, els ous, els llegums i la fruita seca; i els aliments de consum ocasional pel seu contingut de sucre, sal i greixos saturats, com les begudes ensucrades, sucs, embotits i carns grasses, patates xips i altres snacks fregits i salats, llaminadures, brioixeria, galetes, mantega, entre d’altres.

Molts experts en nutrició creuen que la representació de la piràmide original del 1992 i la majoria de les representacions que s’han fet posteriorment, no reflecteixen la última recerca en dietètica. Per exemple es dóna menys importància a les verdures, al 4t nivell, que als cereals, al 5è nivell, o es posa al mateix nivell els llegums que les patates, quan els llegums aporten proteïnes, mentre que les patates hidrats de carboni. Per aquest motiu, s’han fet diverses representacions posteriors en forma d’un plat equilibrat amb tots els components que hauria d’incloure una dieta sana, conegut com “El Plat Saludable”.

L’alimentació saludable està associada, com és sabut, a la «Dieta Mediterrània». Cal recordar, però, que

no existeix una única dieta mediterrània, ja que cadascú dels 16 països que s’aboquen al Mar Mediterrani en tenen una variant diferent i, fins i tot, cada regió d’aquests té les pròpies peculiaritats, segons la cultura, el rerefons ètnic, l’orientació religiosa o les produccions econòmiques i agrícoles. Tanmateix, sí que es pot evidenciar un patró comú a la base d’aquestes pràctiques alimentàries, que constitueix el punt de partida per elaborar dietes saludables exportables a tot el món.

Entre els factors que es reconeixen com propis de la «Dieta Mediterrània» hi ha una gran consumició de fruita, verdures i hortalisses, cereals, patates, llegums, fruits secs i llavors; l’oli d’oliva és la principal font de greixos insaturats; es consumeix una quantitat moderada, així com la carn vermella; els ous són presents als àpats com a màxim quatre vegades a la setmana; a més es denota una consumició moderada de vi. Totes aquests preàmbuls se sumen a una freqüent activitat física, cosa que demostra una menor incidència de malalties greus en els individus que segueixen aquest tipus de dieta. ÉS TOT OR EL QUE LLUU? MITES I VERITATS Menjar sa és fonamental, això està clar. Però aquesta necessitat ha portat, també, a moltes fal·làcies que s’han difós en l’imaginari col·

Per aquesta raó nombrosos experts d’arreu del món, com la doctora Mònica Montserrat, coordinadora de la unitat de dietètica i nutrició de l’Hospital de Bellvitge, han volgut refutar alguns dels mites que envolten el «menjar sa i saludable». Un dels aliments més demonitzats és la llet de vaca, tot i així, aquest aliment és fonamental per als éssers humans, ja que és font de calci que, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), és imprescindible dins d’una dieta equilibrada, de fet «Entre els 18 i 30 anys emmagatzemem calci per quan ve l’època de la gestació, l’alletament i la menopausa», com afirma la doctora Montserrat.

De la mateixa manera, s’ha divulgat que el pa blanc engreixa més que l’integral o que és millor una alimentació privada del gluten. Com s’ha demostrat, però, el pa blanc, refinat, i el pa integral s’elaboren amb la mateixa farina, amb l’única diferència que l’integral porta afegida la fibra; per tant l’aportació calòrica és pràcticament equivalent. Pel que fa el gluten, és una proteïna de qualitat que aporta varietat en l’alimentació, si es sostreu de la dieta d’una persona sana pot causar símptomes de malnutrició, especialment en els infants.

Entre les conviccions més comuns hi ha també la teoria que els llegums s’han de consumir només un cop per setmana, que cal evi-

tar la carn vermella o que la fruita després dels àpats engreixa.

Els llegums són una font natural de proteïnes, hidrats de carboni i minerals, per això la recomanació de l’OMS és que s’han de menjar tres cops per setmana i el que s’ha de vigilar és la quantitat i la manera de cuinar-los. La carn vermella és una qüestió molt controvertida: el ferro i la vitamina B12, nutrients principals d’aquest aliment, també estan presents en altres aliments, però no s’assimilen de la mateixa manera; de fet, l’OMS suggereix menjar-ne una o màxim dues vegades per setmana. Finalment, cal desmentir que la fruita engreixi si assumida després d’un àpat, ja que la fermentació provocada per l’absorció de la fructosa esdevindrà de la mateixa manera, sigui quin sigui el moment en què s’ha ingerit.

A més, és de recordar que l’OMS aconsella tres racions de fruita al dia per cobrir les nostres necessitats.

En definitiva, hi ha moltes creences que no tenen una demostració científica que justifiqui els beneficis d’alguns aliments, com les llavors de xia o les algues, o els danys d’altres; però que formen part de la convicció comú i que han causat, fins i tot, desequilibris econòmics a escala mundial. Per tant, el menjar sa és important, però també ho és dirigir-se a experts i professionals de la nutrició que ens puguin guiar cap a una alimentació realment saludable i conscient.

EL TRASTORN DE LA «MENS SANA IN CORPORE SANO» Últimament, no són estranys els fenòmens de fanatisme pel «culte del cos» que han arribat a generar un nou i real trastorn psicològic anomenat ortorèxia, o l’obsessió per menjar sa. Tot i que no està reconeguda en cap sistema de classificació mèdica, els experts la defineixen com una obsessió pel menjar sa que comporta serioses limitacions en la vida de les persones que la pateixen.

Aquest trastorn es pot presentar en persones que presten una peculiar atenció al cos i a la nutrició,

Dona’t d’alta i podràs comprar fruita, verdura, pa i altres productes de proximitat a

 www.maresmes.com/pagesa AMB SERVEI A DOMICILI

11

12

DIARI

MAReSMESMAGAZINE

PAGESA però desemboca en símptomes obsessius que poden arribar a afectar el seu entorn social. La preocupació malaltissa per a l’origen i la preparació dels aliments és un dels senyals d’aquest trastorn: els afectats s’autoimposen uns requeriments de qualitat molt alts i cada cop els és més difícil assolir el seu objectiu.

Aquesta malaltia porta els malalts a restringir la varietat d’aliments consumits, ja que els consideren poc saludables i, de vegades, fins i tot, a començar a utilitzar estris especials i unes preparacions estrictes i metòdiques.

L’efecte col·lateral de l’ortorèxia pot veure’s reflectit a l’entorn social: en un primer moment a la família, amb qui el malalt vol imposar les seves pràctiques; i, després, a escala més amplia, ja que ell mateix s’aïlla dels esdeveniments i àpats socials, en què no pugui controlar la procedència del menjar o la seva preparació. A més, amb el temps, els afectats per aquesta patologia presenten evidents símptomes de malnutrició que podrien necessitar la intervenció mèdica.

El malalt d’ortorèxia perd el plaer per menjar i considera els aliments només que una font de sustentació. Segons alguns experts, una de les causes probables de l’augment d’aquest fenomen clínic és l’excés d’informació, sovint no contrastada, que pot arribar a influenciar les personalitats particularment predisposades. La solució és la informació per a la prevenció. Com en el cas de moltes altres malalties ja oficialment reconegudes, l’ortorèxia també necessita una campanya de conscienciació sobre aquest trastorn creixent que, com afirmen alguns, és sense dubtes fruit de la societat del benestar.

MENJAR RÀPID I SA El «slow food», nascut a Itàlia l’any 1986 com a moviment per contrastar els «fast foods», actualment s’ha expandit des de llavors amb més de 100.000 membres de 160 països. El credo principal d’aquesta corrent promou la difusió d’una nova filosofia que combina gust i plaer i, a més, proclama preservar productes de menjar local i tradicional, l’organització del processament dels productes a petita-escala, l’educació dels consumidors sobre els riscos del menjar ràpid, la pressió contra l’ús de pesticides

o la promoció del consum ètic als mercats locals, entre d’altres.

En inspiració a aquest moviment van néixer, fa uns anys, uns llocs de restauració que volen combinar l’idea pionera dels «fast foods» amb la qualitat d’un àpat saludable impulsat pels promotors del «slow food». Així, doncs, van néixer les franquícies de fast food saludable amb una proposta culinària diferent i sana sense deixar de banda el format de menjar ràpid o per emportar.

El ritme frenètic de vida de la societat contemporània, per a molts, ha generat la necessitat de consumir diversos àpats fora de casa, cosa que ha suposat el fet de recórrer sovint als restaurants de menjar ràpid, avantatjosos per a la cartera, però no per a la salut. Les grans cadenes de fast foods, com ara McDonald’s ja van veure els canvis de tendència en els consumidors i va decidir incloure unes alternatives més verds en el menú; no obstant això, no deixa de ser una franquícia de menjar ràpid poc saludable.

Avui dia, el número de «fast foods saludables» supera amb escreix els llocs de menjar ràpid a l’estil nord-americà: el que abans era

només un nínxol en el mercat, ara s’ha convertit en un difós concepte de negoci que ofereix al consumidor nombroses propostes més afines a una dieta saludable.

EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA Menjar bé i de manera saludable és una necessitat per a totes les edats, encara que amb les seves diferències. Un adult no requerirà la mateixa quantitat d’energia que un infant o un adolescent; així com les persones grans presenten exigències pròpies de la seva franja. És fonamental, doncs, seguir una dieta equilibrada a cada fase de la nostra vida i aportar aquells nutrients que

s’adeqüin al nostre cos i als nostres hàbit, però que en tots els casos no han de fer passar en segon lloc el plaer per a la cuina i el menjar.

A pesar de les ofertes presents en el mercat, la recomanació dels experts és la de primar la cuina elaborada a casa i els productes de proximitat. Per aquest motiu, s’han multiplicat els cursos i tallers de cuina tradicional dirigits a tots els públics, però també els de «tupper», perquè la carmanyola a la feina, a l’escola o durant una excursió tingui aquell gust del menjar de casa sense deixar de banda la creativitat culinària i, sobretot, la salut.

MAReSMESMAGAZINE ARENYS DE MUNT»

Arenys de Munt engega el període de recollida de propostes del Pressupost Participatiu del 2019 REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

Les noves tecnologies, com la nova aplicació Munni o el formulari web, tindran un paper cabdal per a la recollida.

Ja és obert el període de recollida de propostes del pressupost participatiu del 2019, que romandrà actiu fins al 6 d’agost. L’objectiu d’aquesta iniciativa municipal és donar veu i vot a tots els veïns i totes les veïnes d’Arenys en la presa de decisions que afecten els pressupostos municipals. Com a novetat, enguany es podran fer les propostes també mitjançant l’aplicació mòbil Munni a més a més del formulari del web municipal i el tradicional sistema de butlletes en paper, els quals es poden trobar a equipaments municipals (OAV, Benestar Social i Policia Municipal). Per al pressupost participatiu del 2019 es comptarà amb 150.000 €, els quals aniran destinats a projectes d’ inversions, i 25.000 € més per a propostes de serveis.

Segons es preveu, cada veí o veïna podrà proposar fins a cinc actuacions relacionades amb inversions o serveis que cregui necessaris per a la vila, tenint en compte que cada actuació en inversions no pot superar els 25.000 € -projectes de poble- i 20.000 € -projectes terri-

DIARI

Serafí Gàzquez Editor fundador i director de MOMENTUM agency, partners, Editors

 @SerafiGazquez

El diàleg, la gran eina de la intel·ligència

torials-, i 5.000 € per cada actuació de serveis. Les propostes han de ser de competència municipal, d’interès públic i no estar incloses en el PAM -Pla d’Actuació Municipal-.

Amb aquesta mesura, l’Ajuntament vol impulsar la participació ciutadana i la seva implicació en el govern de la ciutat, apropant així les dinàmiques de treball municipal als veïns i veïnes i fent així més democràtiques i participatives les iniciatives que, habitualment, pren l’equip de govern de la vila.

Les propostes es podran dipositar a les bústies participatives de l’Ajuntament i equipaments municipals, aplicació mòbil Munni, així com en el formulari del web, i seran validades i quantificades per a la seva exposició i posterior votació dins el procés de participació popular.

Les bases del procés participatiu es poden trobar en format PDF a: http://www.arenysdemunt.cat/ ARXIUS/2018/Participacio/BASES_ DEL_PROCES_PARTICIPATIU_2019. pdf El formulari a: http://www.arenysdemunt.cat/formulari.php?id=11216

El diàleg entre persones dins la societat moderna en la qual vivim, sempre ha estat, és i serà clau per assolir grans fites.

Aquests dies, hem vist un primer gest d’apropament i distensió en el diàleg establert entre l’Estat i la Generalitat. Segons el meu parer, hi ha hagut molta estratègia, molt de respecte per ambdues parts, així com naturalitat, cordialitat i, sobretot, INTEL·LIGÈNCIA. Fa temps que escolto, en diferents cercles, que això -el procés i tot allò que comporta- s’està escapant de les mans. Que no estem per viure amb el neguit de l’ “ai!” de la política en aquesta meravellosa vida i en un territori magnífic. Per tant, abans que sigui massa tard, afluixem, disminuïm tensions, destensem nusos i apliquem la millor eina, el diàleg, per resoldre els reptes més complexos que ens aporta la vida.

Ara ens toca fer un gran repte d’intel·ligència, respectar i permetre d’opinar, deixant de banda els radicalismes. I, si tenim la capacitat d’aportar idees, presentar-les sense por. Les idees complexes -inclús les més desorbitades- poden sortir de qualsevol ment i en qualsevol moment; per tant, no deixem de dir allò que creiem, sempre que apliquem el màxim respecte explicant o escoltant la diversitat d’opinions.

Un gran amic i una millor persona, que ha patit molt personalment i professionalment amb aquest tema, va dir-me fa un temps una frase molt encertada per a un dia com avui: “La vida és l’única bandera que oneja per a tots i, no té ratlles, insígnies i colors, només té il·lusió, llum i rialles plenes de missatges.”

Per tant, que la intel·ligència que està dintre nostre aflori al màxim i ens faci de mur enfront de qualsevol provocació. Que la il·lusió, la llum i les rialles plenes de missatges siguin la millor bandera de tot el que ens envolta, pausadament i respectuosament.

En conseqüència, brindo per aquest diàleg intel·ligent, discret i tangible, les grans i difícils batalles s’han guanyat amb la intel·ligència i amb l’estratègia. Hem de ser respectuosos i brillants amb les formes, sense deixar de banda opinions i posicions.

13

14

DIARI

Mati Segura Psicòloga

 @matisegura1

Por apresa Estrès, ansietat, angoixa, són alguns dels noms amb els quals bategem a la por. L’estrès és la reacció que fa el nostre cos per adaptar-se a situacions noves, i n’hi ha tantes! L’ansietat, podríem definir-la que com una por de la qual no identifiquem el perill i l’angoixa és un estat d’intranquil·litat que experimentem quan ens sentim amenaçats.

Hi ha qui creu que són una malaltia, no ho són, però viure amb permanent estat d’alerta pot arribar a provocar totes les malalties possibles.

“Hi ha moltes persones que tenen un nivell de por educacional”.

Llegia aquesta setmana a l’entrevista que li van fer a Catorze Cultura al biòleg David Bueno. De fet, tot i que les emocions són innates, aprenem quan hem de manifestar-les.

Quan som petits, quan el nostre cervell està formant-se, és quan aprenem la gran majoria de les coses que sabem. De la mateixa manera que no recordem quan vam aprendre a parlar, però l’idioma matern va quedar fixat al nostre cervell, tampoc recordem com vam aprendre a reaccionar davant de les novetats i, algunes persones, a causa de l’aprenentatge que han rebut, veuen les situacions noves com potencialment perilloses i, el seu organisme reacciona d’una manera desproporcionada, quan hi ha més feina del compte, quan senten que no estaran a l’altura de les circumstàncies o quan creuen que fracassaran.

David Bueno explica que hi ha nens que han après a associar novetat amb por i la porten sempre activada. Perquè algunes metodologies docents es basen en la por a suspendre, la por al càstig, la por que et renyaran, la por que els pares s’enfadin amb tu... “Hi ha moltes persones que tenen un nivell de por educacional, que no vol dir de l’escola, sinó de l’entorn en què t’has educat, perquè educa la família, la societat, l’escola, tothom.”

Si la por educacional ha estat molt forta, hi ha més nens i nenes que, quan creixin, seran persones ansioses que tindran tanta por del qualsevol canvi que preferien no enfronta sé a res, perquè canviar fa por.

Com que la por és l’emoció més incomoda que hi ha, és possible que la canviïn per una altra. Tots coneixem a persones que viuen sempre enfadades amb tothom quan, en realitat, l’enfado és una màscara que (creuen) els protegeix. També hi ha qui se sent decaigut i trist, perquè la tristesa els manté reclutis a casa on no s’han d’enfrontar a cap novetat.

Però, hi ha qui decideix prendre consciència de la por i enfrontar-s’hi. Quan s’aconsegueix, es veu el perill d’una manera més realista. La por i l’idioma matern s’aprenen sense ser-ne conscient, però de la mateixa manera que podem aprendre un altre idioma, també podem aprendre a viure les emocions d’una manera més adaptativa.

MAReSMESMAGAZINE SANT POL DE MAR »

Carme Ruscalleda tancarà el restaurant Sant Pau a la tardor REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

Després de 30 anys de servir brillants àpats, l’ exitosa xef clourà la seva experiència el pròxim 27 d’octubre .

Sant Pol de Mar perdrà una de les seves majors referències dins del món de la gastronomia: Carme Ruscalleda ha anunciat el tancament del restaurant Sant Pau després de 30 anys de servei. L’últim dia previst d’obertura del Sant Pau serà el pròxim 27 d’octubre (ja s’ha donat avís des del restaurant que hi ha ple i inclús llista d’espera). La xef ha detallat que ha pres la decisió per tal de reorientar la seva trajectòria professional, conscient que tanca quan el Sant Pau és a la cima del seu èxit; Ruscalleda explica que ho fa abans que pogués perdre la il·lusió o la força. També assenyala que el tancament no suposa cap tipus de jubilació, ja que manté els seus compromisos amb el restaurant homònim de Tòquio i el Mandarín Oriental de Barcelona.

Això sí, la xef centrarà els seus esforços a dotar de contingut el departament Cuina Estudi amb el qual, durant aquests mesos de juliol i agost, treballarà a un “restaurant pop-up”, ni més ni menys que a Montecarlo.

La xef explica que ha arribat el moment de tancar aquesta història d’èxit i reorientar el seu futur professional al costat de la seva parella, Toni Balam, qui l’ha acompanyat, també professionalment, al llarg del seu mig segle de carrera.

A partir del 27 d’octubre, data de l’últim servei, el Sant Pau tancarà portes per tornar a obrir, en un futur encara indefinit, reconvertit en una altra cosa. L’emprenedora filla de Ruscalleda i Balam heretarà el local per convertir-lo en un altre negoci. El Sant Pau, però, haurà passat a formar part del patrimoni històric de la vil·la maresmenca. Per la seva banda, el futur de Ruscalleda no s’allunyarà gaire dels fogons, encara que manté que la prioritat no serà engegar cap altre projecte de restaurant propi.

La brillant xef mantindrà els seus compromisos amb el Sant Pau de Tòquio i el Mandarín Oriental de Barcelona, el qual té als fogons el seu fill Raül Balam. També dedicarà, com s’ha fet esment, a dotar de contingut el departament Cuina Estudi per fer col·laboracions foranies a través de totes les propostes que suposin nous reptes, encara que això pugui significar treballar per altres.

De fet, ha transcendit que la xef ha acceptat la invitació de Joël Robuchon per encarregar-se dels sopars de l’Odyssey al juliol i agost d’enguany.

Així, ara, els sopars d’estiu del Restaurant Odyssey, a Montecarlo, dirigit pel xef amb més estrelles Michelin, Joël Robuchon, tindran una autoria diferent: serà Carme Ruscalleda i el seu equip els encarregats de concebre’ls i elaborar-los, ja que han acceptat la invitació del gran cuiner francès per fer-se càrrec dels sopars d’aquest establiment, ubicat dins del prestigiós Hotel Métropole.

Es pretén que sigui un restaurant “pop-up” d’alt nivell. Alguns us preguntareu ara, per cert, què és un “pop-up”? Doncs bé, és una nova manera d’entendre la restauració.

Jugant amb el factor sorpresa, l’espai pop-up apareix inesperadament en llocs insòlits, com una galeria d’art, una estació de tren abandonada, un magatzem, un jardí amagat, un estudi “hipster”. El restaurant “Pop-up” sol comptar amb la col·laboració dels seus seguidors, als qui s’informa amb hores abans de l’aparició del nou espai a través de les xarxes socials. Es podria dir que és un tipus d’experiència gastronòmica nòmada.

En el cas del “pop-up” on treballaran Ruscalleda i el seu equip, s’oferirà la particular gastronomia catalana del Sant Pau, natural lliure i emocionant, en un ambient mediterrani i cura, amb un staff ben triat i dirigit pel xef Jérôme Quilbeuf.

Partint d’aquesta premissa, l’Odyssey dóna prioritat a l’alta gastronomia centrada en el més essencial: els in-

MAReSMESMAGAZINE

DIARI Dr. Carles Morera Codirector COTCAT Especialista en cirurgia de la columna vertebral

 @maresmes_bcn

Lesiones cervicales en verano gredients frescos, d’alta qualitat i de temporada, preparats amb cura per garantir el seu autèntic sabor. Carme Ruscalleda i Serra va néixer a Sant Pol de Mar, al Maresme, el 1952. És una cuinera catalana, copropietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó). El restaurant català compta amb tres estrelles de la Guia Michelin a la labor de la cuina del restaurant i el recentment obert al Japó n’ha obtingut ja dues.

Ruscalleda és una de les cuineres més innovadores i s’ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin. Avantguardista i autodidacta, mai ha renunciat però a les arrels de la tradició culinària catalana. Nascuda en el si d’una família agricultora i comerciant, va estudiar comerç mercantil i es va incorporar al negoci familiar de xarcuteria, al qual, amb el temps, es va incorporar una secció de plats per emportar que ella mateixa cuinava. L’any 1988 va obrir amb el seu marit, Toni Balam, el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i el 2004 el restaurant, homònim, de Tòquio, el qual ja compta amb dues estrelles Michelin. Els seus plats són basats, sobretot, en la cuina tradicional catalana, a la qual aporta un toc diferent i original, especialment en les elaboracions relacionades amb el peix.

Ha publicat diversos llibres relacionats amb la cuina, tant dedicats a professionals dels fogons, com a aficionats: “Deu anys de cuina al Sant Pau” (1998); “Del plat a la vida” (2000); “Cuinar per ser feliç” (2001); “Un any amb Carme Ruscalleda” (2004); “Cuina a casa” (2005); “La cuina més fàcil i moderna” (2006); “Carme Ruscalleda’s Mediterranean cuisine” (2007).

Quant als guardons rebuts per la seva brillant trajectòria professional, en destaquen: Premi Nacional de Gatronomia (1998); nomenada per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar filla predilecta de la vila (2012); guar-

donada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2013); medalla al Mèrit Cívic, atorgada per Obra del Ballet Popular; Premi Sánchez Cotán, per l’Academia Española de Gastronomía a la millor carta de restaurant; 1r Premi Davidoff a l’Excel·lència en l’Hosteleria; Premis Nadal de Gastronomia: Restaurant de l’Any; Premi Millor Cuiner; Premi Cuiner d’Or; Premio Cocinero del año; Premis Gourmetour (2004), Creu de Sant Jordi (2004).

Tot i que ja no podrem degustar les seves saboroses elaboracions –esperem que només de moment-, no podem tancar aquest petit reconeixement sense dedicar unes línies a glossar l’ últim menú del Sant Pau: 1. Memòria des d’una botiga (croqueta de bacallà, pebrot verd picant; ganxet, botifarra negra y del perol, pa amb tomàquet; pastís salat de formatge, olives i herbes).

2. Orada curada a la japonesa (remolatxa i vegetals) 3. Animaló, o planta (ravioli d’anèmona, alfàbrega, festucs) 4. Sabors del tros (gorgil, favetes, xiulet, romesco) 5. Twist de llagostins (sobre vellut de tomàquet i maduixots) 6. Wagyu japonès (pa torrat, labneh de fines herbes) 7. Cues de gamba (amb safrà, celeri i pèsols) 8. Llom de rap (curri, xutnei, espàrrecs i múrgoles) 9. Memòria d’infància (vedella de Girona amb cama-secs) 10. Te hojicha (sorbet de yuzu) 11. Mel i mató (nou concepte) 12. El maresme (roses i maduixes) 13. Misiva al client (sakura, gingebre, passió) I de postres: ambre de llima i llimona; merenga de pebre de Jamaica; macaron d’Amarula; núvol de gerds; panellet de cafè; bombó d’aigua de mar.

Bon profit a tothom i molta sort, Carme, en aquesta nova experiència culinària.

El verano es un periodo del año donde convergen distintos factores que aumentan la incidencia de lesiones cervicales.

No sólo debemos tener en cuenta el incremento de accidentes viarios debido al mayor número de desplazamientos por carretera, sino a otras causas que provocan lesiones igualmente importantes y son debidas a actividades relacionadas con el agua. En este sentido cabe destacar las zambullidas en lugares con poco fondo o con la presencia de obstáculos (rocas, arboles, etc.), las precipitaciones desde gran altura con impacto en la superficie del agua, y los deportes acuáticos que tienen lugar en zonas de olas.

Cada año en España se producen unas 1.000 lesiones medulares de distinta gravedad por estos motivos. De ellas, un 70% serían evitables.

Las lesiones cervicales más frecuentes suelen localizarse entre la 5ª o 6ª vertebra y, desgraciadamente, el daño medular a dicha escala suele producir afectaciones neurológicas muy importantes.

Si la lesión es total, implica un cuadro de tetraplejia o parálisis de las cuatro extremidades. Las lesiones parciales producen déficits neurológicos de distinta consideración, pero también pueden causar grados de discapacidad severos.

Estos accidentes tienen mayor frecuencia en adultos jóvenes, predominantemente varones, y en un 37% de los casos se asocia a un consumo inadecuado de alcohol. En menor medida se asocia a adultos de mediana edad con antecedentes de patología degenerativa cervical.

El mecanismo de lesión suele ser el impacto contra el fondo o algún objeto no previsible debajo del agua, la torsión cervical producida por la fuerza de las olas, o en menor medida el impacto no apropiado contra la superficie del agua en saltos de gran altura.

El método preventivo más eficaz es evitar la imprudencia y la temeridad.

Se recomienda no zambullirse en lugares en los que se desconozca la profundidad o la presencia de objetos como rocas o árboles en el fondo. En aguas turbias o con corriente deben extremarse las precauciones. Se establece que la profundidad mínima recomendable para tirarse de cabeza no debe ser inferior a 120 cm.

El bañista ha de sumergirse con los brazos situados en prolongación del cuerpo, protegiendo el cuello y la cabeza. Asimismo, es aconsejable no saltar de cabeza desde demasiada altura ya que una mala técnica de entrada puede causar lesiones tan solo golpeándonos con el agua.

Las personas que practican deportes en las olas o simplemente se divierten con ellas deben ser prudentes y no sobreestimar sus capacidades y facultades.

Por último, en caso de que se produjera un accidente, y ante la necesidad de recogida y manipulación de la víctima, es muy importante inmovilizar el cuello, evitar movimientos de la columna y avisar a un profesional para que realice el traslado y nunca efectuarlo en un vehículo utilitario.

15

16

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

GASTROMES

BUSQUEM

els establiments gastronòmics amb més encant del Maresme

...

INTERCONNECTEM la societat que vol viure EXPERIÈNCIES

T’APUNTES?

Envia un correu amb les dades a: gastromes@maresmes.com

Entra a GASTROMES i viu l’experiència de descobrir llocs amb el “SISÈsentit”

www.maresmes.com/gastromes

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

L'experiència de descobrir el SISÈsentit!

L’estudi NOETHA participa en el disseny del Restaurant TIMESburg Sant Cugat

REDACCIÓ

 #GastroMES A finals del mes de juny, va obrir el TIMESburg Sant Cugat. El NOU RESTAURANT que s’unirà a l’actual família TIMESburg formada per 8 locals a Barcelona i 1 a Madrid.

Com indiquen les sòcies de l’estudi NOETHA, --Noe Martí i Thaïs Pi--, “TIMESburg Sant Cugat segueix tenint l’essència principal que es respira en tots els seus restaurants marcats per la reutilització de materials propis de l’obra, com la bastida

i els puntals, introduint nous elements decoratius que fan que l’espai obtingui un aspecte avanguardista i familiar”.

La constructora Poiser Managment, ha sigut clau en el bon ritme i funcionament de l’obra.

L’estudi NOETHA s’ha encarregat, per primera vegada, del disseny d’aquest modern i sostenible establiment.

www.NOETHA.com

17

18

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

GASTROMES ENTREVISTA A:

Marc Ribas CUINER I PRESENTADOR Amb la seva imitació a Polònia no ho van tenir gaire complicat. Barba espessa, tupè alt i cos fort. I una paraula recurrent que ja s’ha fet seva per enllestir cada recepta: brutal. En Marc Ribas és actualment el cuiner mediàtic de Cuines, a TV3, i també el presentador de Joc de Cartes, el programa-concurs en el qual quatre restauradors competeixen amb els seus restaurants per ser el millor segons la temàtica del capítol. Aquests dies, a més a més dels rodatges, s’ha descobert com a presentador d’actes com la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell o fent de pregoner de la Festa Major de Terrassa, la seva ciutat. Allà s’hi ubica el Capritx, el restaurant on es refugia i cuina cada cap de setmana.

TEXT: ANNA FERNÀNDEZ FOTOS: MARC GINER / AMIC

 @MARESMES_BCN Per què creus que ha funcionat el programa ‘Joc de Cartes’ davant de tanta proposta televisiva de cuina?

La clau és aquesta barreja d’ensenyar territori i de programa “reality”, la part de conèixer la vida d’una persona fins aleshores desconeguda. I també la gastronomia, és clar. Qualsevol cosa en la qual hi hagi menjar, en aquest país, interessa i molt! I l’humor perquè tot s’ha acabat fent en clau d’humor, som tots una mica pallassos.

T’agrada el tractament que rep el món de la cuina en els programes de televisió?

A mi m’agrada que la cuina sigui present a la televisió, sempre, perquè ho trobo molt interessant. És una cosa molt catalana! Pensa que el primer receptari d’Europa, manuscrit, es va fer a Catalunya, és el Llibre de Sant Soví. Més tard, va venir el Llibre del Coch. És a dir, això ens ha interessat sempre i ha de ser-hi sempre a la televisió. Hi ha formats que m’agradaran més o menys, a nivell personal, però és fabulós que hi siguin i que hi hagi molta difusió de la gastronomia, dels cuiners, dels restaurants...

La teva entrada al programa “Cuines” ha suposat un canvi

d’imatge del cuiner a Televisió de Catalunya i també una nova dinàmica de programa. T’agrada que hagi estat així?

M’agrada perquè això vol dir que m’han comprat a mi. Sóc així i quan intentes forçar una cosa no acaba anant mai bé. Per això ha funcionat.

La teva presència a televisió ja va més enllà de les receptes, fas de presentador. Com t’hi veus? És molt “xulo” perquè estic aprenent. No em valoro, encara, com a comunicador. No m’avaluo perquè considero que estic en un procés d’aprenentatge. Segurament serà un procés que durarà tant com duri l’experiència de la televisió. De moment no em jutjo gaire. El que sí faig és preguntar als que en saben i em deixo guiar.

Al càsting del ‘Cuines’ vas arribar l’últim dia, eres pràcticament l’últim candidat que van valorar...

Tot perdut. Vaig anar amb tot perdut perquè ja tenien escollit el presentador. Vaig anar a passar-m’ho bé amb tota aquella pobra gent que portava hores fent càstings. S’ho van passar bé, van riure, van menjar el plat que vaig cuinar... No m’ho havia plantejat mai abans però no em feia cap mena de vergonya posar-me davant la càmera, sóc un pocavergo-

nya. El que no em surt, el que no sé fer és interpretar res. Si caus en gràcia, que és molt millor que ser graciós, tot et ve una mica rodat.

I més enllà de caure en gràcia, amb carisma ja venies de casa, en què t’has notat millora?

He après moltes coses. Primer, els “temps” a la televisió. També com s’ha d’ensenyar tot a càmera, com he de tallar perquè es vegi que estic tallant. Com s’ha de mostrar perquè hi hagi el moment “porno” del menjar, perquè es pugui apreciar bé, que et faci venir salivera.

També com acabar les frases, abans les deixava a mitges. Tot això m’ho van corregint.

I els espectadors, què creus que comencem a fer bé, en qüestió de cuina més quotidiana? I quines assignatures tenim pendents?

Crec que a tots ens queda aprendre a menjar menys, a pair bé i a menjar més bo. Durant molt temps s’ha sobremenjat i hem consumit productes que no tenien nom i cognom com el del productor, l’agricultor o el ramader. El que és més interessant és apreciar el que mengem, no per quantitat, sinó per qualitat. Això és el que ens falta aprendre a tots.

Els caps de setmana treballes al restaurant Capritx, de Terrassa.

“El que volem aconseguir va en dues línies. La primera, més gastronòmica, és continuar el missatge del Capritx, intentar fer un pas més enllà, elevar el nivell.

Després hi ha una línia més popular, que és la cuina que més m’estimula. Que per menys preu puguis menjar, que sigui divertit, que sigui bo, que tingui sabor, que tingui caràcter. I que la base sigui la cuina catalana, no té més premisses”

Quina sensació et dóna fer un servei, una jornada en una cuina real?

Primer de tot, cuino amb el meu amic, amb l’Artur, i això és agradable. I amb això no perdo la realitat de la cuina. Si t’atures, passen coses quan tu no hi ets i després no tens res més a explicar, a aportar

MAReSMESMAGAZINE

DIARI

L'experiència de descobrir el SISÈsentit!

“A la cuina em considero un artesà, no un artista” o a experimentar. També és una mica un refugi. Estic tallant coses i no cal que expliqui com ho tallo, tot i que d’això l’Artur en fa moltes brometes. És un refugi on estem la cuina i jo, és un moment d’intimitat.

Com encaixa la bogeria i la intensitat de fer un servei amb la teva personalitat?

Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cuina. Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de “no passa res, ens en sortim”.

Però tu no has estudiat hoteleria, així que tant tècnica com actitud ho has hagut d’aprendre a base de...

De pals.

El restaurant Capritx, a més a més de tenir una Estrella Michelin, té el distintiu Slow Food.

Quina n’és l’essència?

L’essència de l’Slow Food és trobar el millor producte, amb la millor qualitat, el màxim d’a prop possible. I també mantenint unes normes ètiques. Que els animals tinguin una criança que sigui ecològica, que estiguin ben tractats.

O que les hortalisses, verdures i llegums també tinguin aquest tractament ecològic. També fer servir els productes propis. Com a identitat, el Capritx és Vallès Occidental, és Terrassa. S’han de fer servir els productes d’aquí perquè és allò que també el fa diferent i no t’ho podries trobar a Tarragona perquè allà no hi ha mongeta del ganxet.

Apostar tant per la proximitat, acaba limitant la innovació a la cuina?

Aquesta és la gran gràcia. Les limitacions fan que hagis de donar moltes voltes i no te’n cansis mai.

Ets llicenciat en Belles Arts. En queda alguna cosa d’aquesta faceta, lligada a la cuina?

Amb la cuina, no. Em considero un artesà més que no un artista.

El que sí que queda és que continuo fent dibuixos quan estic reunit. De tant en tant, pinto. De fet, al “Cuines” hi ha un quadre meu, hi apareixen unes cassoles muntades unes sobre les altres. Si puc, pinto cassoles i menjar, faig “gastropintura”. Segurament hi ha algun aprenentatge que s’ha quedat que no saps per què ni quan el fas servir.

Tens el projecte d’obrir un restaurant a Barcelona abans no acabi l’any. Hi ha algunes idees imprescindibles?

El que volem aconseguir va en dues línies. La primera, més gastronòmica, és continuar el missatge del Capritx, intentar fer un pas més enllà, elevar el nivell. Després hi ha una línia més popular, que és la cuina que més m’estimula.

Que per menys preu puguis menjar, que sigui divertit, que sigui bo, que tingui sabor, que tingui caràcter. I que la base sigui la cuina catalana, no té més premisses.

Buscareu l’excel·lència?

En el projecte més senzill no en busquem ni una, d’Estrella! Busquem vendre menjar i gaudir fent-lo. Com més “normal” sigui tot, millor.

L’espai estèticament, et preocupa?

Això tant em fa. Jo puc menjar en el lloc més horrorós del món, si vols. No m’hi fixo en com és el terra, ni la cadira, ni la taula... M’és igual. El que vull és menjar.

Però a “Joc de Cartes” sí que valoreu l’espai...

Per mi, tot em sembla bé, més o menys. No m’havia posat a valorar-ho mai. Sí que l’avaluo segons la distribució, que sigui pràctica a l’hora de treballar, segons com estan els empleats. Intento posar-me en pell de tothom i de fer

“Sóc un nervi, suposo que es nota, tinc un excés d’energia. La canalitzo a la cuina.

Amb els anys he après a mantenir la calma. Si estàs liderant una cuina amb un estrès molt gran i estàs atabalat, el que transmets a l’equip, als teus companys, és precisament nerviosisme. Els has de donar tranquil·litat i el missatge de “no passa res, ens en sortim”

servir aquesta empatia. Hi treballaries a gust, aquí? Tenen tot el que necessiten? És fàcil treballar?

Igual que a la cuina, no miro només l’equipament que tenen. Miro si és pràctic, si està ben pensat. El servei gairebé sempre em sembla fabulós. El simple fet que no t’ho hagis de fer tu...Que t’ho portin a taula, t’ho recullin, t’ho netegin. És collonut.

“A la tele no m’hi moriré però a la cuina, sí”, aquesta frase és teva. És talment així com t’imagines el futur?

Jo entenc que a la televisió hi estic de passada, l’he d’aprofitar i l’he de gaudir. No hem de negar que és una visibilitat mediàtica que m’afavoreix molt. M’ho estic passant molt bé, em deixen ser jo mateix, no he de fer res que em faci sentir incòmode. Simplement que tingui una coseta per explicar als meus néts: “jo vaig sortir a la tele”. La meva vida professional és a la cuina i així crec que ha de ser.

19

20

DIARI

Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació

 @Edinares

Enfoca’t Juga, diverteix-te!

Sí. Juga amb la vida. Si en el teu dia a dia et permets jugar, somriure, fluir..., les situacions es tornen més lleugeres i trobes solucions i visions més creatives.

Abans entrava en un dilema: treballar o sortir a divertir-me. Ara he après a demanar (el tractaré més endavant) que m’arribi la inspiració a la feina... jugant!

Com més et relaxes, més acceleres els resultats i més creatiu ets.

Quan em diverteixo, m’arriben petites idees que, com tot el petit, són un gran pas per avançar en el meu camí.

No subestimis el poder de gaudir, relaxar-te, jugar i sentir... Quan decideixes crear i demanes a la vida, una de les regles universals és divertir-te mentre esperes el resultat, de com succeirà ja s’ocupa la vida. L’alegria és la més elevada de totes les energies.

Deixa que hi hagi més goig, més diversió i riure en la teva vida. És molt important que hi hagi equilibri i moderació en totes les coses per poder gaudir de la vida al màxim. Potser t’agrada la feina que estàs fent i consideres que no necessites un canvi. De tant en tant cal trencar amb això i fer alguna cosa totalment diferent per canviar el ritme de vida. Comprovaràs que, un cop ho hagis fet, podràs tornar a la feina que hagis de fer completament refrescada, i seràs capaç de fer-ho amb un ànim i un gust nous. La vida mai hauria de ser una càrrega. No ets aquí per deixar-te enfonsar pel pes del món, estàs aquí per gaudir al màxim de la vida i per gaudir cada moment, perquè en viure una vida equilibrada hi ha un constant donar i rebre.

Eileen Caddy. La veu interior Exercici del dia. Diverteix-te! Juga, balla...

Busca activitats que et mantinguin la ment entretinguda i moguin l’energia del cos, surt al camp, corre darrere d’una pilota, juga a un joc de cartes, el parxís, ..., permet-te fer coses diferents.

Com t’agradava passar el temps de petit?

A la feina, com t’ho pots passar bé?

Personalment tinc una tècnica: consisteix a compartir la meva feina i el meu projecte amb la gent amb la qual m’ho passo bé. Millor els aprenents divertits que els especialistes avorrits, i si poden ser especialistes divertits, molt millor. Quan trobo algú amb qui ric molt, busco quin projecte podem fer junts, sé que sortirà bé! Si a poc a poc busques la diversió, aprenent o treballant, t’enfocaràs en l’alegria i crearàs gent alegre al teu voltant.

Aprofito per explicar que en els meus Tallers de Risoteràpia el que fem és jugar. A través de tècniques de dinàmiques de grup, s’aconsegueix que els assistents estiguin en el moment present, deixant anar els pensaments que porten, juguin i riguin. És una teràpia que puja la teva vibració i no té contraindicacions. Està donant molt bons resultats en programes de creixement personal, ja que, quan aconsegueixes riure, estàs obert a aprendre.

Recorda: si creus que la vida és fàcil i senzilla, el que creus, crees!

Si no ho creus, també és veritat, no ho crearàs.

He, he, he, he fet un embarbussament?

MAReSMESMAGAZINE MASNOU»

Masnou signa un conveni per garantir l’assistència a persones en situació o en risc d’exclusió social REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

El passat dilluns 9 de juliol es va signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament del Masnou i l’entitat Creu Roja del Masnou, Alella i Teià. L’objectiu, garantir l’assistència a persones en situació o en risc d’exclusió social a la vila del Masnou durant l’any 2018. L’alcalde, Jaume Oliveras, i el president local de l’entitat, Francesc Bonet, van formalitzar i signar l’acord, el qual transfereix a aquesta entitat sense ànim de lucre una subvenció de 6.000 euros.

Quant als acords, d’una banda obliga l’Ajuntament a aportar l’esmentada subvenció, a més d’establir un sistema de coordinació entre el Servei Bàsic d’Atenció Social (SBAS) i el personal tècnic de la Creu Roja del Masnou, Alella i Teià, la qual cosa ha de garantir l’efectivitat de la col·laboració entre les dues entitats i permetre l’optimització dels recursos. De l’altra, Creu Roja es compromet a mantenir els programes adreçats a gent gran o en situació de dependència, com són l’acompanyament, l’atenció

permanent, el sistema intel·ligent de monitoratge d’alertes personals (SIMAP), la teleassistència domiciliària (TAD), la teleassistència mòbil (TAM), la promoció de l’envelliment actiu, les ajudes tècniques, la videoatenció, etc. També es compromet a desenvolupar altres projectes d’intervenció social (com ara un banc d’ajudes -roba, mobles, ...-), projectes d’infància i joventut (campanya de Reis, material primera infància...), donació d’ ajuts econòmics a famílies derivades des dels Serveis Socials municipals mitjançant fons propis (menjadors escolars, material lectiu, etcètera) i altres projectes que puguin anar sorgint durant aquest any.

La signatura d’aquest acord se suma, dins del programa d’àmbit social per als més desafavorits, a la col·laboració que l’Ajuntament aporta al centre únic de distribució d’aliments La Sitja, cogestionat entre l’Ajuntament del Masnou i tres entitats socials del municipi (Càritas, Creu Roja, i Fundació Temps i Compromís), des d’ on es cobreixen necessitats bàsiques alimentàries i d’higiene.

MAReSMESMAGAZINE SANT VICENÇ DE MONTALT»

Sant Vicenç de Montalt redueix la xifra de l’atur REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

La bona notícia ve acompanyada d’una altra dada: quant a la taxa d’atur respecte a la resta de municipis de la comarca, Sant Vicenç de Montalt puja una posició i se situa en cinquè lloc entre les taxes més baixes.

El mes de juny ha produït una nova baixada de l’atur a la vila. Un total de set persones han deixat la llista de demandants d’ocupació. Les dades del darrer mes deixen el municipi amb una taxa d’atur del 8,06% i un total de 184 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina. La baixada, respecte al mes anterior, ha estat del 3,66%, un percentatge que, comparat anualment, s’eleva fins al 15,21%.

Quant a la taxa d’atur municipal (8,06%), tal com ve passant habitualment, està per sota de la comarcal (11,62%), la provincial (10,39%), la de Catalunya (10,41%) i la d’Espanya (15,8%).

A la comarca, segons les dades elaborades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, hi ha 23.442 persones aturades, 989 menys que el mes anterior. En termes percentuals, la disminució de l’atur ha estat del 4,05% i se n’han beneficiat tots els sectors econòmics, tots els grups d’edat i tots dos sexes, si bé, tal com ve succeint habitualment, el descens ha tingut major incidència entre el col·lectiu masculí (5,83%) que entre el femení (2,74%).

De fet, l’atur de la comarca està força feminitzat -com també passa a la majoria dels indicadors de la resta de poblacions, comarques i àmbits català i espanyol-: del total de persones inscrites com a demandants de feina, el 58,41% són dones.

Si comptem les dades dels trenta municipis de la comarca, podem comprovar que només quatre han registrat lleugers increments: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac i Tiana.

El descens percentual de l’atur més intens s’ha registrat Malgrat de Mar (10,77%) i Santa Susanna (10,19%).

DOSRIUS»

La música dosriuenca omplirà la vila de sons i balls REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

El nou projecte neix amb la pretensió d’esdevenir una plataforma per a la promoció de músics locals novells, els quals volen donar les seves primeres passes en el món de la música. És previst que demà dissabte 14 de juliol, la plaça del Comú acolli, a partir de les 19 hores, la primera edició del Dosrius Sona. Es tracta d’una mostra musical pionera al municipi, impulsada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb el doble objectiu de fer arribar al conjunt de la ciutadania la diversitat i el talent dels músics de la vila, i de donar resposta a les inquietuds musicals dels veïns i veïnes.

Aquesta primera edició presentarà un total de set formacions locals: 3 Minutos, Fun AO, TwoRivers Combo, Valèria, Albert Bellido D’J, Ivan Durban i Pep Lladó.

Des de la regidoria de Cultura es convida els veïns i veïnes a gaudir dels diferents concerts i explica que el propòsit és consolidar a la vila una programació musical estable que permeti realitzar diferents actuacions musicals al llarg de l’any a càrrec d’artistes locals.

En aquest sentit s’afegeix que la mostra neix com a plataforma per a la promoció del gran planter de músics locals novells que volen donar les seves primeres passes en el món de la música.

Amb el projecte, des del consistori es fa una passa més en la seva ferma aposta per impulsar al municipi nous projectes culturals encaminats a difondre el fenomen cultural i artístic del municipi i a dotar als veïns i veïnes de noves eines i recursos que potenciïn les seves capacitats artístiques.

Bona música i formidable ambient, a moure l’esquelet, ciutadania dosriuenca!

DIARI

Pep Viñas Acompanyant en processos de canvi i sanació, conferenciant i formador

 @maresmes_bcn

Quan la positivitat no serveix per a res...

COM QUE LA POSITIVITAT NO SERVEIX DE RES? A veure, anem per parts... La positivitat té sentit i et pot ajudar a veure la vida amb altres ulls, però dic que no serveix de res perquè si aquesta positivitat no està sustentada per unes creences que la reafirmin o uns coneixements que la sustentin no deixa de ser una màscara emocional.

Durant un procés de malaltia són moltíssimes les persones que es creuen amb el dret de donar-te consells sense que els demanis, i moltes vegades aquests consells vénen de persones que no poden entendre la solitud de la malaltia. Només els que han passat per un procés d’aquest tipus poden entendre com un es pot sentir, i és insofrible sentir a persones que no tenen aquesta experiència dir-te: “Has de ser positiu!”

En primer lloc no has de fer res, l’ “haver de” indica obligació i, obligat, només hi ha el respirar, menjar, beure aigua... Voler que algú sigui positiu és imposar la percepció de la persona que ho explica.

Davant la malaltia, el positivisme ve determinat per diversos factors.

Entre ells, hi ha el moment en què la persona es troba. En la fase inicial de la malaltia es produeix un dol amb les seves respectives fases de negació, ràbia, depressió, comprensió i acceptació i, només quan s’ha fet aquest procés, és quan la persona està preparada per afrontar el seu estat.

Mantenir una actitud positiva durant aquest procés de dol evita que es faci completament el curs, i al final pot resultar contraproduent, ja que les etapes s’han de passar i si alguna d’aquestes no acaben el seu procés, pot ser que surtin amb el temps i que la corba de la recuperació anímica es vegi truncada en algun moment provocant recaigudes.

QUÈ FER PER RECUPERAR LA POSITIVITAT? En primer lloc, prendre consciència en tot moment de la fase en què ens trobem, això permet tenir un control sobre la situació, que tot i no evitar poder sentir-se malament, permet tenir la sensació de control.

Si l’educació emocional formés part de la nostra societat i aquells que envolten a persones en aquestes fases entenguessin això, deixarien d’imposar la seva realitat desitjada. Aquells que pateixen el procés permetrien que aquest seguís el seu camí i deixarien d’intentar ocultar els símptomes anímics a través de medicació que, si bé és cert que els mitiguen, no deixen de prolongar els estats quan darrere no hi ha una via d’escapament cap a la seva expressió i la comunicació sobre ella. És molt important distingir entre el dol i la depressió profunda, encara que en ambdós casos hi ha etapes similars. A la primera hauríem de permetre rebre el suport d’aquells éssers estimats, sense jutjar, simplement acompanyant, parlant i raonant el perquè es produeix, però mai menyspreant l’estat, ja que això fa que qui el pateix se senti incomprès i encara s’enquisti més. En el segon cas es requereix, la majoria de vegades, d’un professional que permeti treure allò que acaba generant la pressió.

FACTORS CLAU DE LA POSITIVITAT Un dels factors que he vist que són claus, és el de tenir objectius, tenir un per què val la pena seguir endavant, un estímul que permeti a la persona deixar de donar voltes al voltant del mateix i posar el focus a una finalitat, ja que, quan es té un objectiu, es pot caminar cap a ell i, cada pas que ens acosta, augmenta la seguretat, la força, la passió i la positivitat.

En fi, si ets una persona a qui li han diagnosticat una malaltia o coneixes d’algú que està en aquesta situació deixa que l’estat anímic segueixi el seu curs, parla, comenta-ho i permet que els que estan amb tu siguin còmplices d’aquest procés i t’acompanyin, ja que aquest és un camí que, viscut en soledat, porta un pes molt important. Per què no deixar que el pes quedi repartit per poder acabar el camí amb més fluïdesa i aconseguir una positivitat amb fonaments?

21

22

DIARI

MAReSMESMAGAZINE

PARLEM DE: ESPORTS NÀUTICS

Quan l’amor per al mar esdevé un esport

MAReSMESMAGAZINE

REDACCIÓ

 @MARESMES_BCN

La pluja dels dies passats i les temperatures suaus són ja només un record: tenim l’estiu i la calor picant amb força a la porta de casa nostra. El sol ens convida a anar a la platja, a remullar-nos, a nedar, a navegar amb un luxós iot -els més privilegiats- o amb un vaixell llogat -la majoria-. És el moment perfecte per gaudir de pràctiques esportives que, habitualment, es reserven per a aquesta esplèndida època: practicar submarinisme - el més atrevits, apnea-, agafar la taula de surf i cavalcar les ones, fer regates en equip...

En qualsevol cas, és temps de mar, d’admirar i gaudir les nostres meravelloses costes, perquè, qui no associa l’estiu amb el sol i el mar?

A LA DESCOBERTA DELS ESPORTS NÀUTICS: DE MOTOR O SENSE? La categoria dels esports nàutics es divideix en dos grans grups: els esports nàutics de motor i els sense. Entre els del primer sector trobem: Motonàutica, Esquí aquàtic, Surfesquí, Jet-ski, Wakeskate i Surf d’estel; mentre que els que es practiquen sense motor s’inclouen: Rem, Piragüisme, Vela esportiva, Windsurf o el Surf.

MOTONÀUTICA La motonàutica és una família d’esports de competició basada en carreres de llanxes motores. Així mateix, aquest esport es divideix en disciplines, entre les quals hi ha la velocitat a alta mar, la velocitat a la costa i la resistència; però també s’hi inclouen les carreres de ral·li i les carreres tipus dragster, per distàncies ultracurtes.

Aquest esport pot vantar més d’un segle d’història, ja que la primera cursa de llanxes de motor es va realitzar a la bassa Asnières-Courbevoie el 1898 i, l’any 1900, ja va

entrar a formar part del programa dels Jocs Olímpics. De fet, les diverses disciplines d’aquesta pràctica esportiva estan cobertes per algunes federacions internacionals, com ara la Unió Internacional Motonàutica, UIM, reconeguda pel COI, la International Jet Sports Boating Association o l’American Power Boat Association.

ESQUÍ AQUÀTIC L’esquí aquàtic consisteix en un esport aquàtic individual en el qual una persona esquia sobre l’aigua amb 1 o 2 esquís o sobre una taula, agafat a una corda anomenada “palonier”, que és arrossegada per una motora. En l’esquí aquàtic s’agafen velocitats molt altes i exigeix bons reflexos i equilibris a l’hora de realitzar les maniobres.

Aquest esport remunta als anys vint del 1900, quan Ralph William

Samuelson, un jove de 18 anys de Lake City, Minnesota, va tenir la idea de lliscar sobre l’aigua amb dos esquís i arrossegat per una motora, inventant-lo, així, oficialment el 28 de juny de 1922; però no serà fins al 1972 que s’introduirà en els Jocs Olímpics d’estiu com a esport d’exhibició.

SURFESQUÍ El surfesquí és una modalitat d’esquí nàutic que consisteix a desplaçar-se amb un surfesquí tot mantenint l’equilibri sobre la superfície d’un cos d’aigua. Va néixer a partir d’una combinació d’esquí aquàtic, el surf de neu i les tècniques de navegació. A més, el mitjà encarregat de tirar l’atleta pot ser diferent d’una motora; encara que el pilot sol anar remolcat per una llanxa de motor, en general a una velocitat d’entre 17 i 24 milles per hora, depenent de les condicions

DIARI

de l’aigua, la mida de placa, el pes del ciclista, el tipus de trucs, i la velocitat, entre d’altres.

JET-SKI Aquesta disciplina es practica a bord de motos d’aigua i pren el seu nom de la marca comercial llançada al mercat, per primer cop, per la casa Kawasaki l’any 1976. L’esport en sí consisteix en una sèrie de trucs i salts espectaculars realitzats amb aquest mitjà de motor i es contempla dues tècniques específiques, el Freestyle i el Freeride. Aquestes es diferencien, fonamentalment, per l’entorn en què es practiquen: el Freeride es practica en el mar, on el salt del corredor es produeix gràcies a l’onada; en canvi, en el Freestyle, l’impuls màxim per generar el salt el produeix el motor i aquesta modalitat es practica en llacs o llacunes.

23

24

DIARI

WAKEBOARD I WAKESKATE Aquestes dues disciplines nàutiques són germanes i van brotar a començament dels anys ‘80, després del naixement de l’esquíboard, conegut actualment com snowboard, i que, bàsicament, consisteixen en una combinació entre les tècniques de l’esquí nàutic, el mateix snowboard i el surf.

En el wakeboard, de l’ànglès “wake” que significa “solc” i “board, “tauler”, el rider es troba col·locat sobre un tauler, similar al de l’snowboard, i és arrossegat per una barca de motor, amb l’ajuda d’una corda o “palonnier”. L’atleta aprofita l’onada creada pel solc deixat per la barca i realitza salts d’un costat a l’altre i figures sensacionals.

SURF D’ESTEL El surf d’estel, també conegut pel seu nom en anglès, com kitesurfing, kiteboarding o flysurfing, és una modalitat de navegació que consisteix en l’ús d’un estel de tracció que està subjecte a l’esportista, anomenat “kiter”, per 4 o 5 línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra; aquestes se subjecten al cos mitjançant un arnès, permetent lliscar sobre l’aigua mitjançant una taula dissenyada a tal efecte.

REM El rem és un esport nàutic que consisteix en la propulsió d’una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot. Aquesta disciplina pot ser practicada amb el banc mòbil, que és la modalitat en la qual el remer està assegut sobre un carretó que es desplaça a proa i a popa per tal de poder aprofitar la força de les cames; o el banc fix, en què el remer té els peus fixats i va assegut en un banc que no es mou, amb el qual gairebé no pot aprofitar la força de les cames.

MAReSMESMAGAZINE

Així mateix, el rem es pot practicar de dues maneres: rem en punta o rem en couple. El primer cas presenta el banc mòbil i cada esportista propulsa l’embarcació amb un sol rem; pel que fa al rem en couple, per contra, l’esportista aplica la força amb dos rems, un a cada braç.

PIRAGÜISME Aquest és un dels esports nàutics més antics i que va ser adoptat com a disciplina esportiva molts segles després de la seva invenció.

De fet, el piragüisme va néixer de la necessitat que l’home ha tingut des dels seus orígens de dominar l’aigua per poder-s’hi desplaçar i per això, totes les civilitzacions han dissenyat embarcacions senzilles, de característiques molt peculiars, però d’una gran maniobrabilitat, seguretat i eficàcia, per moure’s amb desimboltura allí on la naturalesa era hostil.

Avui dia, el piragüisme es divideix en moltes modalitats, depenent sobretot de la superfície aquàtica sobre la qual es desenvolupi, com ara mar, riu, llac, piscina o pista artificial. Tanmateix, només dues d’aquestes es mantenen com a esport olímpic, el piragüisme d’aigües tranquil·les i el d’eslàlom.

VELA ESPORTIVA La vela també és un esport que compta amb una tradició centenària: totes les civilitzacions van tenir la necessitat de travessar els mars per diferents raons i la invenció d’aquestes embarcacions van ser un punt crucial en el seu desenvolupament, gràcies al fet que proporcionaven més mobilitat, ja sigui pel comerç, el transport, la guerra, o la capacitat de pesca.

Actualment, la vela lleugera és la propulsió d’una embarcació, que

mitjançant una vela, aprofita el vent i la fa avançar, sense l’ajuda d’un motor de cap tipus i amb una navegació que es manté a prop de la costa. La competició d’aquest esport és supervisada per la Federació Internacional de Vela, l’ISAF, a través de les diferents federacions nacionals com la federació espanyola de vela, RFEV, o la Federació Catalana de Vela, a Catalunya.

EL SURF I EL WINDSURF Aquests dos esports són molt similar, però compten amb una diferència bàsica, el vent. En el cas del Surf, es tracta d’un esport recreatiu o Olímpic que consisteix a planar amb una taula de surf sobre la cresta d’una onada a mesura que aquesta arrossega el surfista, o surfer, cap a la costa. Pel que fa al Windsurf, és una modalitat de l’esport de la vela que consisteix a desplaçar-se en l’aigua sobre una

MAReSMESMAGAZINE

taula similar a una de surf, proveïda d’una vela; tanmateix, a diferència d’un veler, la vela és articulat permetent la seva rotació lliure al voltant d’un únic punt d’unió amb la taula: el peu del pal, que permet manipular l’aparell lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de la taula pel que fa a aquest últim.

Així mateix, l’origen d’aquests esports remunta a l’antiga cultura Polinèsia. No se sap quan va ser inventat, però podria haver estat observat per primer cop la primavera de 1767 a Taití pels membres de la tripulació del Dolphin, o bé pel botànic Joseph Banks que va arribar a Tahití el 10 d’abril de 1769, sent part del primer viatge de James Cook a bord del vaixell HMS Endeavour. El que és cert és que el tinent James King va ser el primer que va escriure sobre l’art del surf

a Hawaii en completar les revistes del capità James Cook, després de la seva mort el 1779.

ENTRE ESPORT I FOLKLORE: EL BOT DRAGÓ I LES JUSTES NÀUTIQUES Les competicions de Bot Dragó estan profundament arrelades a les mil·lenàries tradicions xineses, i originàriament se celebren el 5 dia del cinquè mes del calendari xinès, que correspon a juny. L’origen d’aquesta disciplina està en la celebració de la mort del gran poeta i diplomàtic Qu Yuan, qui va viure en el període dels Regnes Combatents del 475 aC a 221 aC. Les curses de bots es realitzen en trajectes de 250 o 500 metres a bord de canoes de quasi 14 metres de longitud, amb equips de 20 remadors i es decoren amb el tradicional dragó asiàtic. A més a més,

compten amb un encarregat del tambor, qui manté el ritme, i una altra persona que va a la part del darrere de l’embarcació i és l’encarregat de la direcció.

Dels llunyans jocs asiàtics arribem a Europa i, en concret, a la vila de Sète, al sud de França, però també a algunes zones d’Alemanya o Suïssa, on, des de fa segles, es practiquen les tradicionals Justes Nàutiques. Aquest esport consisteix en un enfrontament entre dues persones a sobre d’una barca propulsada per uns remers. Segons el lloc on es practiqui, l’edat, el sexe o el pes dels participants, s’aniran adaptant les regles del joc.

CENTRES D’ESPORTS NÀUTICS DE CATALUNYA A Catalunya existeixen nombroses acadèmies i centres que donen la possibilitat d’aprendre i practicar

DIARI

els esports nàutics, tant per esbarjo, com a nivell professional. Aquests dos tipus d’institucions presenten una sèrie de característiques pel que fa a les funcions i serveis que ofereixen. Les acadèmies nàutiques són centres d’activitats marítimes que imparteixen la formació teòrica i pràctica necessària per a obtenir les titulacions oficials de nàutica d’esbarjo i la llicència de navegació; mentre que els centres nàutics són centres d’activitats marítimes que, mitjançant la contractació de serveis, ofereixen la possibilitat de fer activitats nàutico-recreatives i de pesca, tals com vela lleugera, vela de creuer, piragüisme, motonàutica, esquí nàutic, o pesca esportiva, entre d’altres.

NÀUTIC O AQUÀTIC? És evident que qualsevol esport nàutic és part de la macro-categoria dels esports aquàtics, és a dir totes aquelles disciplines esportives que tenen l’aigua com a element imprescindible per a la seva realització. Tanmateix, també a l’interior dels esports aquàtics podem fer una distinció ben precisa entre els de piscina, els subaquàtics, els d’aigües braves i d’altres, com la Triatló o la Pesca Esportiva.

A pesar de la gran varietat d’esports aquàtics, només un nombre molt reduït ha entrat a formar part del programa olímpic, com ara la natació i la natació sincronitzada, els salts del trampolí i el waterpolo, pel que fa als esports aquàtics; i el rem, la vela, el piragüisme i piragüisme en aigües braves, per la categoria dels esports nàutics. Així i tot, hi ha diversos esports aquàtics que, encara que no siguin considerats com a disciplines olímpiques, són reconeguts pel COI i segueixen la carta olímpica, com ara la motonàutics, l’esquí aquàtic, que també ha sigut esport de demostració el 1972, i el submarinisme.

25

26

DIARI CURIOSITATS: VALLESANS DE MEDALLA L’aigua ha esdevingut l’element vital per a molts que, finalment, van decidir convertir-lo en la seva vida. És el cas d’alguns atletes catalans que, a part de dedicar-s’hi diàriament, han portat la nostra comarca del Vallès Occidental fins al podi dels jocs olímpics i de les més importants competicions mundials: Gemma Mengual i David Meca.

Gemma Mengual, l’exnedadora santcugatenca, és considerada una de les millors nedadores mundials de tots els temps de la seva especialitat de natació sincronitzada i en el seu palmarès pot vantar 24 medalles mundials, entre campionats del món i copa del món, 18 medalles campionats d’Europa i dues medalles olímpiques.

David Meca és un nedador sabadellenc de llarga distància en aigües obertes que el 2005 sumava més de 100 victòries internacionals en proves de llarga distància en aigües obertes, entre les quals destaquen un títol de campió de la Copa del Món a la categoria de llarga distància en 25 kilòmetres als Mundials de Natació de Montreal del 2005,

MAReSMESMAGAZINE i set medalles en Campionats del Món de natació, dues d’elles d’or.

DIVERSIÓ SÍ, PERÒ AMB SEGURETAT Sigui quin sigui l’esport nàutic o aquàtic que es practiqui, és fonamental conèixer les normatives de cada lloc i seguir uns consells de sentit comú que faran de la nostra experiència un moment per recordar sense cap tipus de perill.

A tal propòsit, la Generalitat de Catalunya ha redactat un breu llistat d’advertències que seran de gra ajuda a tots els experts o als que vulguin iniciar-se en aquests esports d’aigua.

• Si practiqueu algun tipus d’esport nàutic com ara esquí aquàtic, vela, windsurf, piragüisme o moto aquàtica, utilitzeu els canals d’entrada i sortida del lloc base. No envaïu la zona de banyistes. A les zones de platges on no hi hagi abalisament allunyeu-vos uns 200 metres de la costa.

• No practiqueu mai esports nàutics en solitari i, en tot cas, aviseu familiars o amics sobre el lloc on us dirigiu i l’hora a què teniu previst tornar.

• Abans de sortir, informeu-vos sobre la previsió meteorològica. A la costa el vent i el mar poden canviar bruscament. Eviteu sortiu al capvespre, perquè si sorgeix algun problema serà més difícil per als equips de salvament trobar-vos en la foscor.

• Porteu sempre roba de colors vistosos, per ser localitzable amb més facilitat. Utilitzeu sempre una armilla salvavides.

• Si sortiu a pescar eviteu els llocs perillosos: cal tenir en compte que un canvi brusc en l’estat del mar us podria arrossegar mar endins.

• Si practiqueu submarinisme porteu sempre a sobre un ganivet i senyalitzeu la vostra localització amb una boia. Procureu no allunyar-vos de l’embarcació.

• No nedeu mai contracorrent: espereu que el corrent perdi intensitat i, mentrestant, deixeu-vos endur pel corrent. Procureu apartar-vos d’on trenquen les onades.

EL GRAN MÓN DE LA TERMINOLOGIA NÀUTICA Totes les especialitats, siguin es-

portives o d’esbarjo, tenen la seva terminologia específica i, sovint, és complicat entendre-la, sobretot si som encara inexperts en el camp.

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans van crear, l’any 1985, el Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana que inclou el Diccionari d’esports nàutics, publicat en una segona edició actualitzada i ampliada l’any 2005 i consultable gratuïtament en línia.

Aquest diccionari recull prop d’un miler de termes dels àmbits de la vela, el surf, l’esquí nàutic, la motonàutica, el rem i el piragüisme amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Els termes del Diccionari d’esports nàutics procedeixen del Diccionari general de l’esport, editat pel TERMCAT l’any 2010 i es tracta de termes que tenen el seu origen en els diccionaris olímpics de 1992, com el Diccionari de vela, Diccionari de rem i Diccionari de piragüisme, convenientment actualitzats, i en lèxics revisats per especialistes de les federacions respectives per als altres esports.

SUPLEMENT

MAReSMES

BUSINESS

Premià de Mar inaugura la remodelació del port

El nou port obre amb la infraestructura quasi acabada, tot i que l’ocupació comercial només arriba al 50% REDACCIÓ

≠ #MARESMESbusiness

El passat dissabte es va inaugurar el nou port de Premià de Mar. En l’acte institucional van visitar les instal·lacions diverses autoritats municipals, acompanyades del director general de Marina Port, Joan Conde, així com l’exalcalde i actual Conseller d’Interior de la Generalitat Miquel Buch. En declaracions posteriors, Buch va assegurar que amb aquesta inauguració s’acabava amb una de les tres vergonyes que ell mateix va apuntar l’any 2003.

Dins de la part comercial de les noves instal·lacions ja funcionen alguns dels operadors principals, tot i que, tal com va assenyalar Joan Conde, alguns d’aquests encara estan fent obres als locals; tenint en compte aquests, el percentatge d’espai comercial per cobrir seria d’un 50%, encara que aquesta circumstància no suposa cap inconvenient econòmic.

D’altra banda, el mateix director va explicar que aquest juliol s’ha d’enllestir la part inacabada de la zona verda del passeig marí-

tim, que correspon a un 25% de la superfície total del nou port i que, de moment, pateix un petit retard a causa de l’enderroc de l’antic nàutic.

Respecte a la infraestructura, Conde ha tornat a defensar-la, presentant el nou port de Premià de Mar com una oportunitat per al municipi i ha posat èmfasi en recalcar que, contra el que alguns poden arribar a creure, la nova zona comercial no constitueix cap amenaça per al comerç local.

Amb la col·laboració de

Les xifres del nou port expliquen la seva majestuositat: la zona esportiva s’amplia a 554 amarratges i serveis nàutics. Quant a l’àrea comercial, aquesta compta amb 18.000 metres quadrats on s’ubicaran locals de restauració, de comerç, d’alimentació i de moda, els quals convertiran el port en un espai més viu i atractiu no només per als amarradors, sinó també per als visitants. La zona verda té 15.000 metres quadrats i el nou aparcament tindrà fins a 1.000 places per a vehicles.

MAReSMESBUSINESS

SUPLEMENT Josep Ballbè Periodista  @maresmes_bcn

Banca enganya-pagesos?

REDACCIÓ

 #MARESMESbusiness

La banca ha canviat -i ho seguirà fent- a ritme de vertigen. Primer va ser la desaparició de les famoses llibretes de termini. Després, la progressiva fulminació del taulell (amb les oficines “store”).

En un horitzó màxim de quinze anys, passarà a millor vida el diner físic. Per acabar-ho d’adobar, llegia -fa cosa d’una setmana- que Caixabank acaba d’obrir una oficina-pilot (a Màlaga) per vendre TV, mòbils, tablets i noves tecnologies, en general. Queden lluny aquells anys en els quals gairebé et col·locaven una estora (o catifa) per a tractar-te com a un rei. Ara, tot indica que el client importa un rave. Abans que ell, hi ha prioritat per l’accionista.

Sembla que -des de primers d’enguany- les ordres de l’àrea comercial (Caps de Zona, CBC´s, departament de màrqueting) passen per a col·locar -a tot drap, sí o sí- dipòsits estructurats. Referenciats totalment a valors borsaris i sotmesos a una probable volatilitat, per molt que garanteixin el capital invertit.

Després del nyap de les participacions preferents i algun que altre “ensurt” o sorpresa, les

www.

EDITORS

PARTNERS

m AGENCY

28

MOMENTUM.BARCELONA

autoritats de la UE van parir el què se’n va dir MIFID (Markets in Financial Instruments Directive).

Una mena de directiva orientada a catalogar la clientela en virtut del perfil cultural i financer, a fi d’evitar recaure en paranys similars.

En algun article meu, ja he referit alguna casuística surrealista en contractar aquesta mena de dipòsits. En amortitzar-se el dipòsit, si la rendibilitat estimada no repunta, “cagada pastoreta”!

Conec gent que havia fugit d’alguna entitat bancària arran de processos de fusió -desencantats amb el tracte del banc adquirentque es troben, sense voler-ho, en el punt d’origen: un percentatge del capital invertit (garantit i del qual no se n’ha obtingut cap rendiment) resta convertit en accions del banc amb el qual t’havies “divorciat” legalment.

Tinc la percepció que vinc a ser una mica la veu d’aquell que clama al bell mig del desert. Cal madurar -encara molt- i posposar, en la mesura que calgui, l’aplicació i/o imposició de fer passar pel sedàs d’Internet o dels mòbils a tot Déu… En el benentès concret que hi ha col·lectius que es troben molt lluny de poder-hi accedir. Concretament, el dels

EL MÈTODE INFAL·LIBLE

PER A L'EVOLUCIÓ

I EL CREIXEMENT PERSONAL I EMPRESARIAL

‘

pensionistes -a partir d’una franja “horària” que es pot establir als volts dels setanta anys- i molts immigrants (de diverses nacionalitats, que ja tenen prou dificultat en integrar-se al mercat “idiomàtic” d’aquest nou entorn).

Durant els mesos de maig i juny, consta que hi han col·locat més de vuit-cents milions d’euros. I, tenint en compte, els saldos de 2017, a hores d’ara -acabat de passar l’equador anyal- gairebé s’han assolit xifres d’inversió obtingudes llavors.

En qualsevol cas, que consti que no sempre se’n garanteix tot el capital. Concretament, el BBVA ha comercialitzat cent milions d’euros en aquests contractes financers. Tot plegat garanteix fins a un noranta-cinc per cent de la inversió, sobre la que paguen un esquifit 0,75%. Aleshores, hi afegeixen un 1% addicional si -cada any- les pròpies accions del mateix banc, Iberdrola i Repsol pugen valor o no el perden. Si no es dóna aquesta situació, la pèrdua és del cinc per cent… Val la pena assumir aquest risc per un rendiment tan ridícul?

Caixabank ha emès dos-cents cinquanta milions d’euros, dels que paguen fins a un esquàlid

Durant els mesos de maig i juny, consta que hi han col·locat més de vuit-cents milions d’euros. I, tenint en compte, els saldos de 2017, a hores d’ara -acabat de passar l’equador anyalgairebé s’han assolit xifres d’inversió obtingudes llavors.

1% anyal fins al 2023… S’hi podria afegir un quatre per cent de més si l’Eurostoxx 50 es revaloritza els pròxims cinc anys. Si cau, el banc retorna a l’inversor el capital invertit menys la part proporcional del que aquest índex hagi caigut, fins a un quatre per cent…

Compte, perquè el panorama polític mundial està que trina! Per això he col·locat al títol l’expressió “enganya-pagesos”.

MAReSMESBUSINESS

SUPLEMENT Tamer Al-Kassimi Desenvolupador Multimèdia

 @TamerPress

Més avenços en mobilitat elèctrica i sostenible REDACCIÓ

 #MARESMESbusiness

L’arribada de Teresa Ribera al Ministeri per a la Transició Ecològica és, amb reserves, una bona noticia per aquells que creiem en l’ecologia. Entre les seves tasques ha anunciat presentar al Congrés dels Diputats abans de que acabi l’any una nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica. D’entrada ha fet tota una declaració d’intencions en concloure que el dièsel té els dies comptats; comprensible donat que es tracta d’un dels combustibles que més impacte tenen sobre l’aire que respirem.

Resulta evident que a llarg termini s’ha d’acabar la dependència dels combustibles fòssils, ja siguin derivats del petroli o del carbó. I l’alternativa apunta a que serà elèctrica. Així doncs, s’ha d’enfocar els esforços en fer que la generació d’aquesta energia elèctrica també sigui neta i sostenible.

MERCEDES I LA MISSATGERIA URBANA En el marc de necessitat d’evitar el combustible dièsel, la factoria d’Stuttgart està creant versions

QUALITY NETWORKING PER A LA TEVA EMPRESA: Localitzador de clients Xarxa comercial Esdeveniments Presentacions

elèctriques de les seves furgonetes dedicades a professionals.

Així la companyia alemanya posarà a la venda a principis del 2019 el model eVito, amb una càrrega màxima de 1.073 kilos y un volum de 6 metres cúbics. Les limitacions de potencia que encara pateixen els vehicles elèctrics motiva que Mercedes es centri en transport de gran volum però de pes lleuger. El motor s’alimenta amb piles de 41,4 kWh que es recarreguen en unes 6 hores i proporcionen una autonomia d’uns 150 kilómetres.

Uns mesos més tard, cap a finals de 2019 sortirà a la venda l’eSprinter, un model més llarg que arribarà als 10,5 metres cúbics, i suportarà càrregues d’entre 900 i 1.040 kilos en funció de les diferents configuracions de les bateries. L’autonomia d’aquest model seria similar a la de la seva germana petita, sempre depenent de la velocitat, que com a màxim seria de 120 km/h però que sobre els 80 i 100 km/h protegeixen i prolonguen la durada de la sessió de conducció.

Aquests vehicles a més incorporen tecnologia d’aprofitament d’energia de la frenada, similar

a la que es pot veure en els bòlids de Fòrmula 1. Aquesta energia que en condicions normals es desaprofitaria, amb aquesta nova tecnologia s’acumula a les bateries per tornar a alimentar el motor i prolongar la jornada d’utilització.

A la factoria d’Hamburg també s’està treballant en un prototip de l’Sprinter impulsat per una bateria d’hidrogen. Aquest model, configurat com una autocaravana ha de ser capaç de generar

energia, no només de consumir-la. Amb quatre acumuladors d’hidrogen, el motor pot desenvolupar una potencia de 147 kW i suportar una autonomia de 530 km.

I és que el sector dels vehicles vacacionals també s’està encarant, cada cop més, cap a la generació, estalvi i sostenibilitat de l’energia. En poc temps no serà gens estrany veure caravanes i autocaravanes cobertes amb plaques solars.

29

30

MAReSMESBUSINESS

SUPLEMENT Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

Los valores no son una vergüenza. ¿Los tienes? ¡Muéstralos!

REDACCIÓ

 #MARESMESbusiness

Esto es algo muy curioso que he ido encontrando en muchas empresas: Existen las empresas que muestran sus valores en cada comunicado y que no cumplen unos cuantos de ellos.

Luego están las otras empresas, las que estiman que los valores son su forma normal de vivir y de relacionarse con sus proveedores, con sus clientes y con la sociedad y que sin embargo los tienen escondidos.

Escondidos porque para ellos es lo normal, es la forma en que todo el mundo debería hacer las cosas, así que no le dan mayor importancia.

Si tu empresa es una de estas: no, no es lo normal.

Podemos estar de acuerdo de que debería ser lo normal, que sin duda es lo deseable pero no es lo frecuente ni lo habitual.

Hoy quiero hablaros de dos empresas como muestra de ello, porque ésta es otra característica de las buenas prácticas: a las personas nos encantan. La bondad, sea en la forma que sea, nos llena el corazón porque nos llena de esperanza, al ver que existen personas y empresas que piensan en los demás y no sólo en ellos mismos. Y en las empresas, si cabe, tiene todavía más relevancia porque en teoría se dedican a ello por dinero y estas empresas priorizan sus prácticas al beneficio a corto plazo.

Por ese mismo motivo es tan nocivo ver mensajes de empresas publicando unos principios que después no cumplen: porque primero nos alegra verlos y luego esa misma alegría se transforma en desprecio al ver que era puro márquetin falso.

Así que cuidado con el juego, o eres verdadero y ya cumples tus valores a rajatabla o no los publiques.

La primera de ellas es una simple frutería en Cerdanyola (calle Casimir con Portugal). Quería acordarme del nombre y he sido incapaz de encontrarla ni por google maps ni por internet.

No es la más bonita ni en la que tienen más variedad de productos; incluso no tienen neveras porque buscan que el gusto de las cosas que compras sea verdadero y natural. Por eso se hacen traer productos directo de payeses, buscando proveedores de calidad y confianza y si puede ser que sus frutas y verduras no hayan visto una nevera. Eso hace que sencillamente encuentres tomates con gusto a tomate y naranjas que hacen saltar una lagrimilla. Eso les obliga a comprar mucho más frecuentemente, no pueden acudir a Mercabarna una vez a la semana, llenar despensas y tirar de ahí. También les obliga a descartar melones en enero y un montón de frutas y verduras que no son lo recomendable porque sencillamente no es su temporada.

Quiero compartiros dos historias que he aprendido hablando con Daniel Juncà, su propietario en una reunión casual: Un cliente (distribuidor) le llama desde Vietnam pidiendo el repuesto de una pieza. Resulta que la pieza había durado 35 años. Al cabo del tiempo, más distribuidores de Vietnam ven que hay una oportunidad con esa misma marca y empiezan a pedirle productos para vender. Desde la empresa deciden, sin tener un contrato de exclusividad firmado, reservar a su cliente inicial la distribución por un simple hecho de deferencia. Hoy sigue siendo un gran cliente muy fiel.

Otra historia: Le llama un cliente pidiéndole un producto: - Hola me gustaría comprarte ese producto del que hablamos.

- Ok, pero sepas que sigue costando lo que costaba.

Historias reales que muestren el día a día de cómo vivimos desde la empresa el producto, el cliente y la cadena de valor.

Los clientes tienen derecho a saber que cuando compran tu producto están comprando mucho más que un zapato o un chip, están comprando todo el tiempo que tú personalmente has dedicado para que ese zapato sea único y que cuando se lo lleve a casa lo note en cada paso.

- Sí, lo entiendo.

Si miráramos los números en frío podría parecer que ese modelo de negocio es insensato, pues descartan la posibilidad de beneficios en muchos aspectos. Lo que no nos damos cuenta es de que despiertan algo que no se puede pagar: una fidelidad de los clientes muy por encima de lo normal. Tanto, que aquí me tenéis escribiendo un artículo sobre ellos.

Porque he recorrido muchas fruterías, paradas de mercado y de todas ellas, ésta es la única frutería de Cerdanyola que cumple con mis criterios de calidad, que no son muy exóticos ni profesionales: naranjas que me emocionen.

La otra empresa de la que os quería hablar es FEMA.es . Mirando a la web es una simple empresa de electrónica sin mucha sorpresa ni historia más que el hecho de que son fabricantes.

- ¿Pero no se lo comprabas a tu proveedor chino y te costaba la mitad?

- Así es, pero se me iban rompiendo demasiado rápido y al final no me compensa.

Igual que le dije a él, todos estos valores son la imagen de marca y es nuestra obligación como empresa comunicar. Porque explican la razón por la cual los clientes no van a comprar el producto más barato y sin embargo posiblemente sea el producto que más a cuenta les salga.

Si vendemos productos, hay mil productos igual que los nuestros, las mismas especificaciones, las mismas características.

Por eso mismo debemos vender historias, que nos hacen únicos e irrepetibles.

Historias reales que muestren el día a día de cómo vivimos desde la empresa el producto, el cliente y la cadena de valor. Los clientes tienen derecho a saber que cuando compran tu producto están comprando mucho más que un zapato o un chip, están comprando todo el tiempo que tú personalmente has dedicado para que ese zapato sea único y que cuando se lo lleve a casa lo note en cada paso.

Porque todo eso es un valor añadido que, si no lo contamos, el cliente no puede ver ni valorar al comparar simplemente unos productos.

Los valores valen mucho dinero.

Valórate, valóralos y explícalos.

Seguro que tienes una magnifica historia para contar. ¡Feliz día!

MAReSMESBUSINESS

SUPLEMENT KarlesK (Carles Casals) Coach Financer, Conseller Patrimonial i CEO de Kapital Traders  @KarlesKcasals

¿Que es una ICO? REDACCIÓ

 #MARESMESbusiness

¿Qué es una ICO? ¿Para qué sirve? ¿Qué ventajas tiene? ¿Es seguro participar en una ICO? Voy a tratar de explicaros como funciona: ¿QUÉ ES UNA ICO? ICO significa Initial Coin Offering, es decir, oferta inicial de moneda.

Una ICO se parece bastante a una OPV, oferta pública de venta, término que se utiliza cuando una empresa sale a bolsa y quiere ofrecer las acciones a los posibles inversores a cambio de dinero.

Una ICO tiene que ver con la financiación de un proyecto empresarial.

FINANCIACIÓN DE UNA CRIPTOMONEDA En el caso de una ICO, lo que se pretende financiar es el nacimiento una nueva criptomoneda, al estilo de Bitcoin o Ethereum. Se trata de tokens virtuales escasos, protegidos por criptografía, que tienen un valor debido a su escasez y a su demanda. Es fundamental analizar bien el proyecto que hay detrás de cada ICO, qué solución proponen y qué pasos van a seguir en su implementación.

Todo el proceso tiene un coste, y una forma de financiar el proyecto es una ICO. Los desarrolladores realizan un pre-minado a puerta cerrada, y ofrecen la nueva moneda virtual a cambio de otras monedas que ya circulan, como Bitcoin,

que además son intercambiables por dinero real en circulación. Por tanto, una ICO es ofrecer a unos inversores iniciales las nuevas monedas a cambio de dinero. De ahí su parecido con una OPV, aunque también podría decirse que es muy parecido a un crowdfunding, ya que es una comunidad de usuarios quienes financian un proyectos sin que haya intermediarios.

FINANCIACIÓN DE UN PROYECTO BASADO EN BLOCKCHAIN Siempre que alguien decide usar la tecnología de blockchain para un uso especial, tiene que existir una moneda asociada (y muchas veces se le llama token para evitar que se confunda el proyecto con una nueva moneda) y por tanto se puede crear una ICO para financiar el proyecto, cambiando estos tokens pre-minados por dinero.

Los tokens se pueden usar dentro del proyecto para efectuar pagos por servicios específicos.

Al final, ambos casos de una ICO (financiar una criptomoneda o un blockchain) son muy parecidos.

La diferencia está en el foco del proyecto (la moneda en sí o la información que contiene el blockchain).

El caso de un proyecto basado en blockchain es muy interesante, ya que aunque muchas veces las criptomonedas se ven como una moda pasajera, el blockchain se está desarrollando como una tecnología

muy útil por múltiples industrias. ¿PARA QUÉ SIRVE UNA ICO? Está claro que el objetivo es recaudar dinero. Un ejemplo exitoso es Ethereum, que antes de lanzarse logro recaudar más de 18 millones de dólares. Un dinero que vino muy bien a la hora de arrancar el proyecto.

Por otro lado están los que participan de forma económica en la ICO. Lo que pretenden los participantes es, claro está, lucrarse. Normalmente las criptomonedas suben rápido de precio y el que está entre los participantes iniciales de un proyecto tienen mayores posibilidades de altas ganancias. ¿QUÉ VENTAJAS TIENE UNA ICO? Tener la posibilidad de lanzar una ICO para financiar un proyecto tiene algunas ventajas. La más clara es que los autores de la criptomoneda no tienen que lograr financiación por el circuito habitual (bancos o inversores en capital riesgo). Esto hace que se puedan lograr condiciones más ventajosas.

Para los inversores individuales también tiene una ventaja: lograr financiar empresas muy innovadoras de forma directa. El canal habitual de financiar proyectos no suele estar disponible para inversores particulares o solo lo está para capitales muy grandes. Claro que el motivo de que no exista esta po-

sibilidad es que normalmente hay un riesgo asociado muy alto que normalmente los bancos y fondos de capital riesgo no comercializan a los minoristas sino a inversores cualificados (tanto por motivos estratégicos como legales). ¿ES SEGURO PARTICIPAR EN UNA ICO? Existen múltiples riesgos de participar en una ICO. El primero es que el proyecto no salga bien y las monedas que se entregan a cambio de dinero no valgan nada. Es el típico riesgo que se corre cuando se invierte en un proyecto empresarial, así que nada nuevo bajo el sol.

Sin embargo, en las ICO existen otros problemas. Por ejemplo, que la seguridad de la criptomoneda no sea la correcta y alguien logre robar todo el dinero.

Otro riesgo es que este tipo de operaciones no están reguladas, quedan fuera del sistema financiero convencional. Esto no gusta a los gobiernos por varios motivos: por un lado porque pierden el control del dinero y de los impuestos; por otro, porque estas ICO pueden usarse para actividades delictivas (financiar terrorismo, por ejemplo). EE.UU. ya tiene regulación para que contralar las empresas que quieran lanzar ICO. Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer... ¡hasta el próximo post!

31

BARCOMAR Descobreix la MAR i les activitats NÀUTIQUES de forma assequible!

...

INTERCONNECTEM la societat que vol viure EXPERIÈNCIES

INFO: 937 808 152 o barcomar@maresmes.com