16 4,50 €
EL MÓN MEDIEVAL
EL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
www.monmedieval.cat
L’ESGlÉSIA PARROQUIAL DEl MONESTIr De
SANT FELIU DE GUÍXOLS GUíXOLS 16
Sant Julià de Vilatorta • Francesc d’Assis d’AssÍs • LES ESpÈCIES La Pasqua • L’armament Hospitaler • L’AVORTAMENT
Sumari Número 9
Sumari Número 9
Seccions
Comitè assessor José Enrique Ruiz-Domènec
Catedrático de Historia Medieval, Universitat Autònoma de Barcelona Director de l’Institut d’Estudis Medievals
Dret
Nous Temes
Dret
els Jueus
Dr. Flocel Sabaté i Curull Catedràtic d’Història Medieval Dep. d’Història, Universitat de Lleida
a la Catalunya Medieval
NASCUT DURANT EL SEGLE XIX, EL CÒMIC VA VIURE LA SEVA ETAPA DE MÀXIM CREIXEMENT, IGUAL QUE EL CINEMA, AL LLARG DEL SEGLE XX. I COM EL SETÈ ART, HA ENTRAT AL XXI -EL SEGLE DE LA IMATGE- EN UNA SITUACIÓ ENVEJABLE. DE LA MATEIXA MANERA QUE HO HAN FET ALTRES FORMES D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA, EL CÒMIC S’HA ENDINSAT SOVINT EN PERÍODES REMOTS DE LA NOSTRA HISTÒRIA PER ANAR-HI A CERCAR LA FONT D’INSPIRACIÓ I L’EXCUSA PER NARRAR HISTÒRIES FANTÀSTICS, PLENES D’ÉSSERS MÍTICS.
ROGER BENITO JULIÀ HISTORIADOR
E
ls jueus són un grup religiós que varen viure a la Catalunya Medieval, fins a la seva expulsió l’any 1492. A tota l’Europa Medieval els jueus vivien a les ciutats en institucions jurídiques que els agrupaven (anomenades aljames) i en barris específics (calls, cuirasses o jueries). En un primer moment els jueus foren tolerats per passar posteriorment a ser perseguits, atacats i finalment expulsats. Els jueus medievals han estat profundament estudiats tant per historiadors clàssics (com Carreras i Candi) i moderns (David Romano, Jaume Riera Sans, Eduard Feliu). Sempre es presenta al jueu medieval com a usurer, prestamista… són estereotips que intentarem trencar per donar una visió més àmplia del tema. Per aquesta raó dediquem avui el present article per veure com vivien els jueus a casa nostra a l’Edat Mitjana.
Marta Sancho Professora d’Arqueologia i Història Medieval, Universitat de Barcelona Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval, Universitat de Girona
BREU INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ JUEVA Els jueus difereixen dels cristians en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Els jueus esperen el messies, per tant no 34
EL MÓN MEDIEVAL
creuen en el Nou Testament ni en la figura de Jesucrist. El seu corpus religiós és Tanak, acrònim de les tres parts de la Bíblia hebrea: la Torà (la llei), Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El primer compren el Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deu-
teronomi. El Neviim comprèn els llibres de Josué, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ketuvim inclou el Càntic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastès i Ester. També en formen part els llibres que els cristians anomenen “poètics i sapencials”: Salms, Proverbis i Job; també s’inclouen els llibres Esdres, Nehemies i Cròniques. Els caixrut són les normes alimentàries que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (caixer) són els animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els nocturns. Els aliments prohibits (taref = esqueixar) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscos, insectes, rèptils, èquids, amfibis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix i la barreja de productes càrnics amb làctics. La festa més important és el xàbat o dia de descans que cau en dissabte. Durnat el xàvat no es poden fer activitats físiques ni intel·lectuals. Alwww.monmedieval.cat
Lluís Tudela Professor tutor del Centre UNED Illes Balears
L
’ E d a t Mitjana no n’ha e s t a t cap excepció, ans al contrari, des del primer moment, va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, immediatament tothom pensa en un príncep. PRINCE VALIANT I es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història mateixa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-
74
Miquel Bresolí Pijuan, Periodista
ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep valent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Camelot. De fet, el títol real de
EL MÓN MEDIEVAL
la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”. D’origen escandinau, Valiant -que perdé el nom original, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearstviurà les seves primeres aventures a la cort artúrica, però ben aviat començarà a rodar món, una característica comuna a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viatges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més increïbles. Aquesta desaforada fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més divulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica. Amb tot, per Oriol Garcia www.monmedieval.cat
74 Exposicions
Ariadna Lluís i Vidal i Folch Historiadora d´Art Medieval Juan F. Alarcón Gutiérrez Arqueòleg i historiador Jorge Maíz Chacón Professor tutor de l’UNED Illes Balears Editor de medievalismo.org Josep Maria Sans i Travé Historiador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Exposicions
Tradicions i Festes
Princeses
El Nadal
de Terres Llunyanes.
a l’Edat Mitjana
Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana PER JORDI MIRAS LLOPART I RAMON SAROBE
ARRIBAT EL DESEMBRE, VEIEM UN LLENYATAIRE ALEMANY TALLANT UN ARBRE SEC QUE PORTARÀ A CASA PER ADORNAR-LA; UN SABATER ITALIÀ QUE PREPARA EL BETLEM; EL PAPA CELEBRANT, LA MITJANIT DEL 24 DE DESEMBRE, LA MISSA DEL GALL; UNS CAMPEROLS CATALANS QUE REPRESENTEN A LA SEVA ESGLÉSIA L’ADORACIÓ DELS MAGS; UNES MONGES FRANCESES CUINANT DOLÇOS; UN PROFESSOR HOLANDÈS VESTIT DE SANT NICOLAU, FENT REGALS ALS SEUS APRENENTS; I, EN MOLTES LLARS, GENT MENJANT PASTÍS DE REIS I ESPERANT TROBAR LA FAVA PER SER CORONADA.
S
ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imatges que hem descrit no fan referència a l’últim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana. Les festes de Nadal són encara les més populars i de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les coneixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tradicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-
48
E
l passat 2009, concretament entre el 7 de maig i el 2 d’agost, Barcelona va acollir finalment l’esperada exposició Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar després cap a Budapest, on es va poder visitar fins al passat 29 de novembre. A més del mèrit tractar-se de la primera exposició de caràcter internacional organitzada per la institució, comptava amb un contingut excepcionalment organitzat, des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, malgrat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena, i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic. Va ser necessària una exhaustiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala internacional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Languedocien de Montpeller;
FRANCISCO JOSÉ GÓMEZ FERNÁNDEZ LLICENCIAT EN HISTÒRIA tica teològica com en la seva expressió pública i popular. El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’altres. Així, l’elecció del 25 de desembre com a data del naixement de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el moment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia comença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristians a tan assenyalada data era
75
35
34
Lydia Gordo Ribas Arqueòloga i filòloga
evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les tenebres del pecat; una llum en la obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humanitat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes característiques amb la festa cristiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia. Per això no ens ha de sorprendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cristianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si durant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va aportar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava
grans peces procedents d’Hongria, com la sella de muntar cerimonial de la dinastia de János Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 obres d’art, transportades i instal·lades amb grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids protocols de transport i col·locació i assegurades per quantitats excepcionals. Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i coneixedors de l’acceptació que va tenir l’exposició, volem recordar-la i compartir amb els nostres lectors el repàs que s’hi feia de les estretes relacions que es van donar entre dos països tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI).
EL MÓN MEDIEVAL
84
Francesc Xavier Altarriba i Mercader Doctor en Sociologia
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
85
84
48
Miquel Hernández i Bronchud Doctor en Medecina i Historiador Maria Jesús Torres i Ferrer Doctor en Història Medieval Consultora de la UOC Carles Mancho Professor d’Història de l’Art de l’Alta Edat Mitjana Director de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona Daniel Piñol i Alabart Professor de Paleografia i Diplomàtica Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona Meritxell Simó i Torres Professora de Literatures Romàniques Medievals Secretària de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona
4
EL MÓN MEDIEVAL
Monuments
06 08 09 12 14 16 17 18 20 22 24
Nous Temes
El món medieval al CÒMIC
Monuments
Rutes
Sant Pere de Rodes gran maravella romànica
DIRECTOR GERENT
TEXT I FOTOGRAFIES: RAMON ORPINELL VILARROIG FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS
DE
WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM
DE
CATALUNYA
TEXT: IGNASI
FOTOS:
ROBLEDA JULIÁN GUISADO
62
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
62
63
98
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
99
98
NOTÍCIES CONCURS AGENDA MÚSICA GENEALOGIA NUMISMÀTICA FESTES, FIRES I FESTIVALS CUINA MEDIEVAL CASTELLS ROMÀNICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD
Articles
Rutes
Castells a l’Alt Empordà
LA FOTO DEL LECTOR
26
L’ENTREVISTA Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa
34
SOCIETAT Els Jueus a la Catalunya Medieval
48
TRADICIONS I FESTES El Nadal a l’Edat Mitjana
62
HISTÒRIA PER VIATJAR-Sant Pere de Rodes, gran meravella romànica
74
NOUS TEMES El món medieval al còmic
84
EXPOSICIONS Princeses de Terres Llunyanes
98
RUTES Castells de l’Alt Empordà
www.monmedieval.cat
5
Sumari Número 9
Sumari Número 9
Seccions
Comitè assessor José Enrique Ruiz-Domènec
Catedrático de Historia Medieval, Universitat Autònoma de Barcelona Director de l’Institut d’Estudis Medievals
Dret
Nous Temes
Dret
els Jueus
Dr. Flocel Sabaté i Curull Catedràtic d’Història Medieval Dep. d’Història, Universitat de Lleida
a la Catalunya Medieval
NASCUT DURANT EL SEGLE XIX, EL CÒMIC VA VIURE LA SEVA ETAPA DE MÀXIM CREIXEMENT, IGUAL QUE EL CINEMA, AL LLARG DEL SEGLE XX. I COM EL SETÈ ART, HA ENTRAT AL XXI -EL SEGLE DE LA IMATGE- EN UNA SITUACIÓ ENVEJABLE. DE LA MATEIXA MANERA QUE HO HAN FET ALTRES FORMES D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA, EL CÒMIC S’HA ENDINSAT SOVINT EN PERÍODES REMOTS DE LA NOSTRA HISTÒRIA PER ANAR-HI A CERCAR LA FONT D’INSPIRACIÓ I L’EXCUSA PER NARRAR HISTÒRIES FANTÀSTICS, PLENES D’ÉSSERS MÍTICS.
ROGER BENITO JULIÀ HISTORIADOR
E
ls jueus són un grup religiós que varen viure a la Catalunya Medieval, fins a la seva expulsió l’any 1492. A tota l’Europa Medieval els jueus vivien a les ciutats en institucions jurídiques que els agrupaven (anomenades aljames) i en barris específics (calls, cuirasses o jueries). En un primer moment els jueus foren tolerats per passar posteriorment a ser perseguits, atacats i finalment expulsats. Els jueus medievals han estat profundament estudiats tant per historiadors clàssics (com Carreras i Candi) i moderns (David Romano, Jaume Riera Sans, Eduard Feliu). Sempre es presenta al jueu medieval com a usurer, prestamista… són estereotips que intentarem trencar per donar una visió més àmplia del tema. Per aquesta raó dediquem avui el present article per veure com vivien els jueus a casa nostra a l’Edat Mitjana.
Marta Sancho Professora d’Arqueologia i Història Medieval, Universitat de Barcelona Carles Vela Aulesa Professor d’Història Medieval, Universitat de Girona
BREU INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ JUEVA Els jueus difereixen dels cristians en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Els jueus esperen el messies, per tant no 34
EL MÓN MEDIEVAL
creuen en el Nou Testament ni en la figura de Jesucrist. El seu corpus religiós és Tanak, acrònim de les tres parts de la Bíblia hebrea: la Torà (la llei), Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El primer compren el Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deu-
teronomi. El Neviim comprèn els llibres de Josué, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ketuvim inclou el Càntic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastès i Ester. També en formen part els llibres que els cristians anomenen “poètics i sapencials”: Salms, Proverbis i Job; també s’inclouen els llibres Esdres, Nehemies i Cròniques. Els caixrut són les normes alimentàries que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (caixer) són els animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els nocturns. Els aliments prohibits (taref = esqueixar) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscos, insectes, rèptils, èquids, amfibis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix i la barreja de productes càrnics amb làctics. La festa més important és el xàbat o dia de descans que cau en dissabte. Durnat el xàvat no es poden fer activitats físiques ni intel·lectuals. Alwww.monmedieval.cat
Lluís Tudela Professor tutor del Centre UNED Illes Balears
L
’ E d a t Mitjana no n’ha e s t a t cap excepció, ans al contrari, des del primer moment, va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, immediatament tothom pensa en un príncep. PRINCE VALIANT I es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història mateixa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-
74
Miquel Bresolí Pijuan, Periodista
ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep valent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Camelot. De fet, el títol real de
EL MÓN MEDIEVAL
la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”. D’origen escandinau, Valiant -que perdé el nom original, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearstviurà les seves primeres aventures a la cort artúrica, però ben aviat començarà a rodar món, una característica comuna a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viatges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més increïbles. Aquesta desaforada fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més divulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica. Amb tot, per Oriol Garcia www.monmedieval.cat
74 Exposicions
Ariadna Lluís i Vidal i Folch Historiadora d´Art Medieval Juan F. Alarcón Gutiérrez Arqueòleg i historiador Jorge Maíz Chacón Professor tutor de l’UNED Illes Balears Editor de medievalismo.org Josep Maria Sans i Travé Historiador i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Exposicions
Tradicions i Festes
Princeses
El Nadal
de Terres Llunyanes.
a l’Edat Mitjana
Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana PER JORDI MIRAS LLOPART I RAMON SAROBE
ARRIBAT EL DESEMBRE, VEIEM UN LLENYATAIRE ALEMANY TALLANT UN ARBRE SEC QUE PORTARÀ A CASA PER ADORNAR-LA; UN SABATER ITALIÀ QUE PREPARA EL BETLEM; EL PAPA CELEBRANT, LA MITJANIT DEL 24 DE DESEMBRE, LA MISSA DEL GALL; UNS CAMPEROLS CATALANS QUE REPRESENTEN A LA SEVA ESGLÉSIA L’ADORACIÓ DELS MAGS; UNES MONGES FRANCESES CUINANT DOLÇOS; UN PROFESSOR HOLANDÈS VESTIT DE SANT NICOLAU, FENT REGALS ALS SEUS APRENENTS; I, EN MOLTES LLARS, GENT MENJANT PASTÍS DE REIS I ESPERANT TROBAR LA FAVA PER SER CORONADA.
S
ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imatges que hem descrit no fan referència a l’últim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana. Les festes de Nadal són encara les més populars i de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les coneixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tradicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-
48
E
l passat 2009, concretament entre el 7 de maig i el 2 d’agost, Barcelona va acollir finalment l’esperada exposició Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana, organitzada conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar després cap a Budapest, on es va poder visitar fins al passat 29 de novembre. A més del mèrit tractar-se de la primera exposició de caràcter internacional organitzada per la institució, comptava amb un contingut excepcionalment organitzat, des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, malgrat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena, i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic. Va ser necessària una exhaustiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala internacional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Languedocien de Montpeller;
FRANCISCO JOSÉ GÓMEZ FERNÁNDEZ LLICENCIAT EN HISTÒRIA tica teològica com en la seva expressió pública i popular. El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’altres. Així, l’elecció del 25 de desembre com a data del naixement de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el moment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia comença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristians a tan assenyalada data era
75
35
34
Lydia Gordo Ribas Arqueòloga i filòloga
evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les tenebres del pecat; una llum en la obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humanitat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes característiques amb la festa cristiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia. Per això no ens ha de sorprendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cristianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si durant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va aportar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava
grans peces procedents d’Hongria, com la sella de muntar cerimonial de la dinastia de János Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 obres d’art, transportades i instal·lades amb grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids protocols de transport i col·locació i assegurades per quantitats excepcionals. Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i coneixedors de l’acceptació que va tenir l’exposició, volem recordar-la i compartir amb els nostres lectors el repàs que s’hi feia de les estretes relacions que es van donar entre dos països tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI).
EL MÓN MEDIEVAL
84
Francesc Xavier Altarriba i Mercader Doctor en Sociologia
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
85
84
48
Miquel Hernández i Bronchud Doctor en Medecina i Historiador Maria Jesús Torres i Ferrer Doctor en Història Medieval Consultora de la UOC Carles Mancho Professor d’Història de l’Art de l’Alta Edat Mitjana Director de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona Daniel Piñol i Alabart Professor de Paleografia i Diplomàtica Vicedirector de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona Meritxell Simó i Torres Professora de Literatures Romàniques Medievals Secretària de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona
4
EL MÓN MEDIEVAL
Monuments
06 08 09 12 14 16 17 18 20 22 24
Nous Temes
El món medieval al CÒMIC
Monuments
Rutes
Sant Pere de Rodes gran maravella romànica
DIRECTOR GERENT
TEXT I FOTOGRAFIES: RAMON ORPINELL VILARROIG FUNDACIÓ CASTELLS CULTURALS
DE
WWW.CASTELLSCATALUNYA.COM
DE
CATALUNYA
TEXT: IGNASI
FOTOS:
ROBLEDA JULIÁN GUISADO
62
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
62
63
98
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
99
98
NOTÍCIES CONCURS AGENDA MÚSICA GENEALOGIA NUMISMÀTICA FESTES, FIRES I FESTIVALS CUINA MEDIEVAL CASTELLS ROMÀNICS CATALANS LLIBRES / CD / DVD
Articles
Rutes
Castells a l’Alt Empordà
LA FOTO DEL LECTOR
26
L’ENTREVISTA Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa
34
SOCIETAT Els Jueus a la Catalunya Medieval
48
TRADICIONS I FESTES El Nadal a l’Edat Mitjana
62
HISTÒRIA PER VIATJAR-Sant Pere de Rodes, gran meravella romànica
74
NOUS TEMES El món medieval al còmic
84
EXPOSICIONS Princeses de Terres Llunyanes
98
RUTES Castells de l’Alt Empordà
www.monmedieval.cat
5
L’Entrevista
L’Entrevista
“ El que ens fa pràcticament únics a
Europa són les mostres del regnat visigòtic, dels segles IV d.C al VIII ” Obres de remodelació de l’antic complex de Sant Pere de Terrassa text i fotos:Ignasi
Robleda
Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa De conserge del castell-cartoixa de Vallparadís a director del Museu de Terrassa, passant per la plaça de tècnic, Domènech Ferran coneix, des de dins, tots els secrets de la institució, però també de la història i l’art de Terrassa, amb especial predilecció pel període medieval. Llicenciat en Història de l’Art per la UAB i amb un màster en Museologia, va fer els seus primers passos en l’àmbit professional a Lleida, treballant per la Generalitat. Ha liderat tot el projecte d’ampliació i remodelació del complex de Sant Pere, ara Seu d’Ègara, un espai que recull testimonis artístics i arqueològics d’un ampli període històric, des de l’iber fins a l’actualitat, amb especial accent a les produccions del regnat visigòtic. Les obres del complex de Sant Pere van començar el 1995 amb una inversió important: 11,5 milions d’euros. Els resultats han estat un èxit? Bé, els resultats es mesuren a partir de diversos paràmetres. Des del punt de vista científic, de la investigació arqueològica, històrica i arquitectònica, que és el primer que es va fer i el primer que teníem clar des que vam redactar el Pla Director, veritablement ha estat molt profitós, i ple de grates sorpreses, en el sentit que s’han recuperat espais que es desconeixien, com per exemple el baptisteri episcopal als peus de la nau de Santa Maria. I s’ha recuperat un complex episcopal molt més gran i molt més ric del que en principi s’esperava, i del qual teníem petites pinzellades. Per tant, pel que fa al coneixement científic del conjunt, pensem que s’ha arribat a un punt molt bo i assolit un nivell molt profitós. 26
EL MÓN MEDIEVAL
Pel que fa a la seva presentació… Conegut el monument, s’ha buscat una manera de presentar-lo facilitant-ne la interpretació. Hi ha una frase que un dia se’m va ocórrer, i que també me l’han repetit en algun lloc: “hem procurat fer poc soroll per què
les pedres parlin”. Aquesta és la filosofia de la intervenció. Hem intentat col· locar al seu lloc aquest gran complex episcopal del segle VI, i deixar la resta en una situació de preservació i de reconeixement, atorgant el protagonisme a les mateixes pedres, sense massa inter-
www.monmedieval.cat
27
L’Entrevista
L’Entrevista
“ El que ens fa pràcticament únics a
Europa són les mostres del regnat visigòtic, dels segles IV d.C al VIII ” Obres de remodelació de l’antic complex de Sant Pere de Terrassa text i fotos:Ignasi
Robleda
Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa De conserge del castell-cartoixa de Vallparadís a director del Museu de Terrassa, passant per la plaça de tècnic, Domènech Ferran coneix, des de dins, tots els secrets de la institució, però també de la història i l’art de Terrassa, amb especial predilecció pel període medieval. Llicenciat en Història de l’Art per la UAB i amb un màster en Museologia, va fer els seus primers passos en l’àmbit professional a Lleida, treballant per la Generalitat. Ha liderat tot el projecte d’ampliació i remodelació del complex de Sant Pere, ara Seu d’Ègara, un espai que recull testimonis artístics i arqueològics d’un ampli període històric, des de l’iber fins a l’actualitat, amb especial accent a les produccions del regnat visigòtic. Les obres del complex de Sant Pere van començar el 1995 amb una inversió important: 11,5 milions d’euros. Els resultats han estat un èxit? Bé, els resultats es mesuren a partir de diversos paràmetres. Des del punt de vista científic, de la investigació arqueològica, històrica i arquitectònica, que és el primer que es va fer i el primer que teníem clar des que vam redactar el Pla Director, veritablement ha estat molt profitós, i ple de grates sorpreses, en el sentit que s’han recuperat espais que es desconeixien, com per exemple el baptisteri episcopal als peus de la nau de Santa Maria. I s’ha recuperat un complex episcopal molt més gran i molt més ric del que en principi s’esperava, i del qual teníem petites pinzellades. Per tant, pel que fa al coneixement científic del conjunt, pensem que s’ha arribat a un punt molt bo i assolit un nivell molt profitós. 26
EL MÓN MEDIEVAL
Pel que fa a la seva presentació… Conegut el monument, s’ha buscat una manera de presentar-lo facilitant-ne la interpretació. Hi ha una frase que un dia se’m va ocórrer, i que també me l’han repetit en algun lloc: “hem procurat fer poc soroll per què
les pedres parlin”. Aquesta és la filosofia de la intervenció. Hem intentat col· locar al seu lloc aquest gran complex episcopal del segle VI, i deixar la resta en una situació de preservació i de reconeixement, atorgant el protagonisme a les mateixes pedres, sense massa inter-
www.monmedieval.cat
27
Societat
Societat
els Jueus
a la Catalunya Medieval Roger Benito Julià Historiador
E
ls jueus, com a grup religiós, van ser presents a la Catalunya medieval fins a la seva expulsió, que es va produir l’any 1492. A tota Europa, tenien les seves pròpies institucions jurídiques (conegudes en alguns casos amb el nom d’aljama, tot i que aquest que s’utilitza sobretot en el cas de les musulmanes) i vivien en barris específics (calls, cuirasses o jueries). La seva relació amb la resta de comunitats i amb el poder va ser canviant, al llarg de l’Edat Mitjana: si bé en un primer moment foren tolerats, la seva situació va anar empitjorant amb el temps, fins que van començar a ser oficialment perseguits i, finalment, expulsats. L’empremta que van deixar, de totes maneres, va ser prou profunda, i això ha fent que molts historiadors, tant clàssics com moderns, fessin d’aquesta comunitat l’objecte dels seus estudis. És el cas de gent com Carreras i Candi, en el primer grup; i David Romano, Jaume Riera Sans i Eduard Feliu, en el segon.
a dalt: un rabí llegeix el talmud en una sinagoga. british library, londres. A la dreta: miniatura d’una haggada que representa treballs del poble jueu.
34
EL MÓN MEDIEVAL
Breu introducció a la religió jueva Els jueus difereixen dels cristi-
ans en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Encara esperen el messies i, per tant, no creuen en el Nou Testament ni en la figura de Jesucrist. El seu corpus religiós és el Tanak, acrònim de les tres parts que conformen la Bíblia hebrea: la Torà (la llei),
Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El primer llibre comprèn Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. El Neviim comprèn els llibres de Josué, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ketuvim, inclou el Càntic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastès i Ester. També en formen part els llibres que els cristians anomenen “poètics i sapiencials”: Salms, Proverbis i Job; també s’hi inclouen els llibres Esdres, Nehemies i Cròniques. Els caixrut són les lleis alimentàries i les normes que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (caixer) són els provinents d’animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames, i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els nocturns. Els aliments prohibits (taref) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscs, insectes, rèptils, èquids, amfibis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix, i la barreja de productes carnis amb làctics. La festa més important és www.monmedieval.cat
35
Societat
Societat
els Jueus
a la Catalunya Medieval Roger Benito Julià Historiador
E
ls jueus, com a grup religiós, van ser presents a la Catalunya medieval fins a la seva expulsió, que es va produir l’any 1492. A tota Europa, tenien les seves pròpies institucions jurídiques (conegudes en alguns casos amb el nom d’aljama, tot i que aquest que s’utilitza sobretot en el cas de les musulmanes) i vivien en barris específics (calls, cuirasses o jueries). La seva relació amb la resta de comunitats i amb el poder va ser canviant, al llarg de l’Edat Mitjana: si bé en un primer moment foren tolerats, la seva situació va anar empitjorant amb el temps, fins que van començar a ser oficialment perseguits i, finalment, expulsats. L’empremta que van deixar, de totes maneres, va ser prou profunda, i això ha fent que molts historiadors, tant clàssics com moderns, fessin d’aquesta comunitat l’objecte dels seus estudis. És el cas de gent com Carreras i Candi, en el primer grup; i David Romano, Jaume Riera Sans i Eduard Feliu, en el segon.
a dalt: un rabí llegeix el talmud en una sinagoga. british library, londres. A la dreta: miniatura d’una haggada que representa treballs del poble jueu.
34
EL MÓN MEDIEVAL
Breu introducció a la religió jueva Els jueus difereixen dels cristi-
ans en el rituals religiosos, en les normes alimentàries i en les seves festes. Encara esperen el messies i, per tant, no creuen en el Nou Testament ni en la figura de Jesucrist. El seu corpus religiós és el Tanak, acrònim de les tres parts que conformen la Bíblia hebrea: la Torà (la llei),
Neviim (els profetes) i Ketuvim (els escrits). El primer llibre comprèn Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. El Neviim comprèn els llibres de Josué, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies i Ezequiel. L’últim llibre, el Ketuvim, inclou el Càntic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastès i Ester. També en formen part els llibres que els cristians anomenen “poètics i sapiencials”: Salms, Proverbis i Job; també s’hi inclouen els llibres Esdres, Nehemies i Cròniques. Els caixrut són les lleis alimentàries i les normes que han de seguir els jueus. Els aliments aptes (caixer) són els provinents d’animals de peülla partida, peixos amb aletes i escames, i tots els ocells exceptuant els rapinyaires i els nocturns. Els aliments prohibits (taref) són la carn de porc, el marisc, els mol·luscs, insectes, rèptils, èquids, amfibis, conills i llebres. També és prohibida la ingestió de sang i greix, i la barreja de productes carnis amb làctics. La festa més important és www.monmedieval.cat
35
Tradicions i Festes
El Nadal
a l’Edat Mitjana Arribat el desembre, veiem un llenyataire alemany tallant un arbre sec que portarà a casa per adornar-la; un sabater italià que prepara el betlem; el Papa celebrant, la mitjanit del 24 de desembre, la Missa del Gall; uns camperols catalans que representen a la seva església l’adoració dels Mags; unes monges franceses cuinant dolços; un professor holandès vestit de Sant Nicolau, fent regals als seus aprenents; i, en moltes llars, gent menjant pastís de Reis i esperant trobar la fava per ser coronada.
S
ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imatges que hem descrit no fan referència a l’últim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1.000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana. Les festes de Nadal són encara les més populars de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les coneixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tradicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-
48
EL MÓN MEDIEVAL
Francisco José Gómez Fernández Llicenciat en Història tica teològica com en la seva expressió pública i popular. El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’altres. Així, l’elecció del 25 de desembre com a data del naixement de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el moment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia comença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristians a tan assenyalada data era
evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les tenebres del pecat; una llum en l’obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humanitat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes característiques amb la festa cristiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia. Per això no ens ha de sorprendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cristianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si durant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va aportar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava
El reis mags d’orient. libre de les hores de lluis d’orleans.© FOTO m. MOLEIRO EDITOR. WWW.MOLEIRO.COM
Tradicions i Festes
El Nadal
a l’Edat Mitjana Arribat el desembre, veiem un llenyataire alemany tallant un arbre sec que portarà a casa per adornar-la; un sabater italià que prepara el betlem; el Papa celebrant, la mitjanit del 24 de desembre, la Missa del Gall; uns camperols catalans que representen a la seva església l’adoració dels Mags; unes monges franceses cuinant dolços; un professor holandès vestit de Sant Nicolau, fent regals als seus aprenents; i, en moltes llars, gent menjant pastís de Reis i esperant trobar la fava per ser coronada.
S
ona familiar, oi? No caldria llegir res més, a partir d’aquí, si no fos perquè les imatges que hem descrit no fan referència a l’últim Nadal ni al de fa deu anys, sinó a Nadals de fa 600, 1.000 i, fins i tot, 1.500 anys. Són representatives de la manera que tenia la gent de celebrar el Nadal durant l’Edat Mitjana. Les festes de Nadal són encara les més populars de tot el calendari cristià; tot i així, no sempre van ser tal i com les coneixem avui, ja que les seves arrels s’enfonsen en tradicions mil·lenàries. I, malgrat que celebrem un fet concret, el naixement de Jesús a Betlem, com a fill de Déu, moltes de les seves manifestacions han sofert, amb el pas del temps, un procés de simbiosi amb tradicions paganes i de complexa elaboració, tant des de l’òp-
48
EL MÓN MEDIEVAL
Francisco José Gómez Fernández Llicenciat en Història tica teològica com en la seva expressió pública i popular. El naixement de Jesús és un fet històric indiscutible del qual, tanmateix, tenim pocs coneixements irrefutables. Tot i així, ens consta que l’Església va escollir estratègicament una sèrie de dates per celebrar les festes nadalenques, conscient de la importància que aquests dies ja tenien en les religions paganes; resultava molt més senzill cristianitzar aquestes festes mil·lenàries que fer-les oblidar i substituir-les per d’altres. Així, l’elecció del 25 de desembre com a data del naixement de Jesús es va realitzar sobre la base del simbolisme del solstici d’hivern, un fet celebrat per totes les religions antigues que simbolitza el moment en què les hores de llum tornen a augmentar i el dia comença a guanyar terreny a la nit. El sentit donat pels cristians a tan assenyalada data era
evident: el naixement de Crist representa l’arribada d’una nova esperança per a l’home, immers fins aleshores en les tenebres del pecat; una llum en l’obscuritat i, en definitiva, el naixement d’una nova humanitat. Entre els romans de finals del segle III dC., en aquests mateixos dies se celebrava la festivitat del Sol Invencible, que compartia algunes característiques amb la festa cristiana i servia de preàmbul als festejos de cap d’any en honor a Saturn, coneguts amb el nom de Saturnalia. Per això no ens ha de sorprendre trobar, tant a l’Edat Mitjana com en els nostres dies, costums i tradicions cristianes íntimament relacionades amb aquest passat pagà. Si durant l’Edat Antiga l’Església les va transformar, incorporant-les al seu propi culte, fou durant l’Edat Mitjana quan hi va aportar una enorme riquesa i un sentit espiritual que mancava
El reis mags d’orient. libre de les hores de lluis d’orleans.© FOTO m. MOLEIRO EDITOR. WWW.MOLEIRO.COM
Història per viatjar
Història per viatjar
Sant Pere de Rodes gran meravella romànica text: Ignasi
fotos:
Robleda Julián Guisado
CARRER DEL BISBE.© barcelona/Fototext.
62
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
63
Història per viatjar
Història per viatjar
Sant Pere de Rodes gran meravella romànica text: Ignasi
fotos:
Robleda Julián Guisado
CARRER DEL BISBE.© barcelona/Fototext.
62
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
63
Nous Temes
Nous Temes
El món medieval al còmic
Nascut durant el segle XIX, el còmic va viure la seva etapa de màxim creixement, igual que el cinema, al llarg del segle XX. I com el Setè Art, ha entrat al XXI -el segle de la imatge- en una situació envejable. De la mateixa manera que ho han fet altres formes d’expressió artística, el còmic s’ha endinsat sovint en períodes remots de la nostra història per anar-hi a cercar la font d’inspiració i l’excusa per narrar històries fantàstiques, plenes d’éssers mítics.
L
’ E d a t Mitjana no n’ha estat cap excepció, ans al contrari, des del primer moment va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics, es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, immediatament tothom pensa en un príncep.
Guifré 879, d'Oriol Garcia Quera. © Edicions Casals A LA pÀGINA SEGUENT:L’exèrcit errant, de X.Escura, F.Riart i O.Garcia Quera. © CIM Edicions
74
EL MÓN MEDIEVAL
Prince Valiant I es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història mateixa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-
Miquel Bresolí Pijuan, Periodista
ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep valent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Camelot. De fet, el títol real de
la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”. D’origen escandinau, Valiant -que perdé el nom original, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearstviurà les seves primeres aventures a la cort artúrica, però ben aviat començarà a rodar món, una característica comuna a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viatges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més increïbles. Aquesta desaforada fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més divulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica. Amb tot, per Oriol Garwww.monmedieval.cat
75
Nous Temes
Nous Temes
El món medieval al còmic
Nascut durant el segle XIX, el còmic va viure la seva etapa de màxim creixement, igual que el cinema, al llarg del segle XX. I com el Setè Art, ha entrat al XXI -el segle de la imatge- en una situació envejable. De la mateixa manera que ho han fet altres formes d’expressió artística, el còmic s’ha endinsat sovint en períodes remots de la nostra història per anar-hi a cercar la font d’inspiració i l’excusa per narrar històries fantàstiques, plenes d’éssers mítics.
L
’ E d a t Mitjana no n’ha estat cap excepció, ans al contrari, des del primer moment va cridar l’atenció dels creadors d’historietes i les pàgines dels diaris, primer, i més tard dels llibrets i dels àlbums de còmics, es van començar a omplir de reis i reines, cavallers i damisel·les, mags i bruixes, trobadors i serfs, espases i llances, dracs i feres. Amb tot, si algú esmenta el còmic de temàtica medieval, immediatament tothom pensa en un príncep.
Guifré 879, d'Oriol Garcia Quera. © Edicions Casals A LA pÀGINA SEGUENT:L’exèrcit errant, de X.Escura, F.Riart i O.Garcia Quera. © CIM Edicions
74
EL MÓN MEDIEVAL
Prince Valiant I es que Prince Valiant, de Harold Foster, ha quedat com un referent, no només del còmic de temàtica medieval, si no de la història mateixa d’aquest anomenat Novè Art. Creat el 1937 (la prime-
Miquel Bresolí Pijuan, Periodista
ra tira va sortir, als diaris del magnat W R Hearst un 13 de febrer), aquest príncep valent s’ambienta en una de les èpoques més destacades de l’èpica mundial: la del rei Artús, els Cavallers de la Taula Rodona i la cort de Camelot. De fet, el títol real de
la sèrie era “Prince Valiant in the days of King Arthur”. D’origen escandinau, Valiant -que perdé el nom original, Derek, sembla ser que per petició del mateix Hearstviurà les seves primeres aventures a la cort artúrica, però ben aviat començarà a rodar món, una característica comuna a la majoria de personatges que el seguiran. Uns viatges fantàstics on els autors podran deixar anar la imaginació, fent aparèixer els personatges, éssers i aparells més increïbles. Aquesta desaforada fantasia és un dels trets característics dels còmics de temàtica medieval, i només minva una mica en aquells que tenen un funció més divulgativa i, en alguns casos, de recuperació històrica. Amb tot, per Oriol Garwww.monmedieval.cat
75
Exposicions
Exposicions
Princeses
de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana Per Jordi Miras Llopart i Ramon Sarobe
E
l passat 2009, concretament entre grans peces procedents d’Hongria, com la sella el 7 de maig i el 2 d’agost, Barce- de muntar cerimonial de la dinastia de János lona va acollir finalment l’espera- Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 da exposició Princeses de terres obres d’art, transportades i instal·lades amb llunyanes. Catalunya i Hongria a grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids l’Edat Mitjana, organitzada con- protocols de transport i col·locació i assegurajuntament pel Museu d’Història des per quantitats excepcionals. de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar des- coneixedors de l’acceptació que va tenir l’exprés cap a Budapest, on es va poder visitar fins posició, volem recordar-la i compartir amb els al passat 29 de novembre. nostres lectors el repàs que s’hi feia de les esA més del mèrit tractar-se de la primera ex- tretes relacions que es van donar entre dos paposició de caràcter internacional organitzada ïsos tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per per la institució, comptava amb un contingut bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI). excepcionalment organitzat des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, malgrat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic. Va ser necessària una exhaustiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala internacional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Plafó del cavaller de l’antic carrer del Governador (Barcelona, final s. XIII). Languedocien de Montpeller; © de la fotografia: Fundació Cultura Religiosa, Barcelona. 84
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
85
Exposicions
Exposicions
Princeses
de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana Per Jordi Miras Llopart i Ramon Sarobe
E
l passat 2009, concretament entre grans peces procedents d’Hongria, com la sella el 7 de maig i el 2 d’agost, Barce- de muntar cerimonial de la dinastia de János lona va acollir finalment l’espera- Hunyadi, regent d’Hongria... i així fins a 200 da exposició Princeses de terres obres d’art, transportades i instal·lades amb llunyanes. Catalunya i Hongria a grans mesures de seguretat, sotmeses a rígids l’Edat Mitjana, organitzada con- protocols de transport i col·locació i assegurajuntament pel Museu d’Història des per quantitats excepcionals. de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria Amb la perspectiva d’aquests cinc mesos, i (Magyar Nemzeti Museum), que va viatjar des- coneixedors de l’acceptació que va tenir l’exprés cap a Budapest, on es va poder visitar fins posició, volem recordar-la i compartir amb els al passat 29 de novembre. nostres lectors el repàs que s’hi feia de les esA més del mèrit tractar-se de la primera ex- tretes relacions que es van donar entre dos paposició de caràcter internacional organitzada ïsos tan llunyans al llarg de l’Edat Mitjana (per per la institució, comptava amb un contingut bé que van tenir continuïtat fins al segle XVI). excepcionalment organitzat des del punt de vista discursiu, i ple d’obres d’art d’una gran qualitat. En definitiva, malgrat tractar un aspecte de la història a priori minoritari -les relacions que es van establir entre Catalunya i Hongria al llarg del període medieval-, ho feia amb una gran posada en escena i de forma atractiva i amena, cosa que li va valer un gran èxit de crítica i públic. Va ser necessària una exhaustiva recerca documental per elaborar el guió, i llargues negociacions a escala internacional per obtenir un mostrari d’excepcionals obres d’art, vingudes de diversos països d’Europa i dels Estats Units, que permetien narrar la vida d’aquestes princeses: les joies de l’aixovar de santa Isabel de Portugal, del Museu Machado de Castro de Coïmbra; l’únic retrat de Jaume I fet en vida seva, procedent del Musée Plafó del cavaller de l’antic carrer del Governador (Barcelona, final s. XIII). Languedocien de Montpeller; © de la fotografia: Fundació Cultura Religiosa, Barcelona. 84
EL MÓN MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
85
Rutes
Rutes
Castells de l’Alt Empordà Director Gerent
98
EL MÓN MEDIEVAL
text i fotografies: Ramon Orpinell Vilarroig de Fundació Castells Culturals www.castellscatalunya.com
de
Catalunya
www.monmedieval.cat
99
Rutes
Rutes
Castells de l’Alt Empordà Director Gerent
98
EL MÓN MEDIEVAL
text i fotografies: Ramon Orpinell Vilarroig de Fundació Castells Culturals www.castellscatalunya.com
de
Catalunya
www.monmedieval.cat
99
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
2
7
12
3
8
13
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona