L´Editorial
Un projecte acceptat
L
a nostra capçalera ha sortit a la llum amb la ferma voluntat de fer parlar els personatges, els monuments i les històries del passat, i que ells ens facin alçar els ulls de terra i ens ajudin a conèixer tota aquella riquesa que emmagatzemen en el silenci més absolut. En català, com en qualsevol altra llengua, hi ha moltes maneres d’explicar la mateixa història, els mateixos fets i les mateixes anècdotes; però nosaltres volem esdevenir un referent rigorós i de primer ordre en l’àmbit de les revistes de difusió cultural, i els molts missatges que hem rebut des que el primer número d’El MÓN MEDIEVAL va sortir a la llum ens fan pensar que som en el bon camí. La resposta dels nostres lectors, les paraules d’agraïment que hem rebut a la nostra seu social i l’arribada de les primeres subscripcions ens donen encara més empenta per seguir lluitant en aquesta selva que és el món de les revistes impreses. Caldrà analitzar més endavant quina ha estat la resposta d’algunes institucions, dirigides per un perfil determinat de buròcrates que s’omplen la boca de bones paraules quan s’acosten eleccions i es passen la resta del temps fent veure que treballen per la cultura, però que desconeixen que a pocs metres del seu despatx hi ha un monument molt més important que el seu càrrec i molt més esplendorós que el seu automòbil oficial. A dia d’avui, només hem rebut de les administracions més nostrades un munt de promeses; hem escoltat infinitat de bones paraules, de lloances pel nostre esforç -tant laboral com econòmic-, però ben poca cosa més... Sabem com funcionaven les institucions en l’època medieval que intentem descriure; potser eren, sovint, injustes i arbitràries. Ara són esclaves dels mitjans de comunicació de masses; el sistema actual provoca que públicament et prometin qualsevol cosa, fins i tot sabent que no ho podran satisfer. Provoca que et menteixin descaradament, sempre brandant l’aparentment inviolable legalitat vigent. Arriba un moment, però, en què un n’ha après prou per saber fins on pot arribar. Els anys passen i les estructures de poder canvien. I l’únic que compta és que la nostra voluntat de ser amb els nostres lectors augmenta cada dia, edició darrere edició. I és precisament per això, que hem treballat en aquest número 02 d’EL MÓN MEDIEVAL amb tanta o més il·lusió que quan vam iniciar aquest projecte.
Equip El Món Medieval www.monmedieval.cat
3
6XPDUL NĂşmero 2
Arqueologia Personatge
Arqueologia
Personatge
EL VAIXELL MEDIEVAL RECUPERAT A LA CALA CULIP OMPLE UN BUIT IMPORTANT EN EL CONEIXEMENT DE LES NAUS BAIX MEDIEVALS.
Arqueologia subaquĂ tica:
E
La llegenda d’ArtĂşs PendragĂł Història i pervivència DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LA CULTURA EUROPEA, EL NOM DEL REI ARTĂšS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE TAMBÉ EVOQUEN TOTA LA FORÇA DEL MĂ“N MĂ?TIC: CAMELOT, GINEBRA, LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESĂˆNCIES DE MERLĂ? I MORGANA. Juan Miguel Reyes Llicenciat en Història
22
l mite d’ArtĂşs ha estat probablement un dels aspectes mĂŠs estudi ats de la història cul tural medieval, un fenomen que a atret tant a estudiosos i especialistes com al gran pĂş blic. El segle XX, la irrupciĂł del cinema i la puixança de la novel¡la històrica van difon dre a gran escala la presèn cia de tots aquests personat ges, que van tornar a formar part de la cultura popular. Per a molts, la porta d’entrada a aquest fantĂ stic univers que coneixem com a Edat Mitja na fou la lectura de les aven tures cavalleresques d’ArtĂşs i els seus companys de la Tau la Rodona. Quan ens aproximem a aquest tema en concret, la primera pregunta que ens ve al cap ĂŠs si va existir realment la ďŹ gura del rei ArtĂşs. Sembla que el nos tre temps no s’acontenta amb saber l’existència, sense mĂŠs, del mite i el seu signiďŹ cat: vol indagar, ďŹ ns on sigui possible, SHU GHVFREULU QH OD YHUDFLWDW històrica. Sigui quina sigui la resposta que es doni a aques ta pregunta, hem de tenir pre sent que, per damunt de tot, hi roman l’arquetip, el sĂmbol, que ha sobreviscut al pas de les edats per seguir encantant a les generacions futures. Al vol tant d’aquest aspecte, podem calibrar millor què representa
HO PLWH DUW~ULF HQTXDGUDQW OR en una època, la medieval, que donava un gran valor al poder dels sĂmbols i les al¡legories, ve ient en ells una mena de “dic cionariâ€? que enllaçava la rea litat material i tangible amb el
Teodosi el gran havia mort. La seva defunciĂł va signiďŹ car La ďŹ de la unitat polĂtica de l’imperi mĂłn de les imatges i els valors transcendents. Malgrat tot, som ďŹ lls del nostre temps, i volem saber si mĂŠs enllĂ de la boira
El Culip VI
que envolta el mite hi ha una arrel històrica que ens ajudi a interpretar millor la construc ciĂł del personatge. 3HU D IHU KR FDO JLUDU OD YLV ta vers l’illa de l’actual Gran Bretanya, llavors coneguda amb el nom de Britannia, com a part de l’Imperi RomĂ , cap al segle V de la nostra era. Uns quants anys abans, per ser precisos: el 395, l’emperador Teodosi El Gran havia mort. La seva defun ciĂł va signiďŹ car la ďŹ de la unitat polĂtica de l’Imperi, ja que, de fet, va ser l’últim emperador en governar sobre tot el terri tori romĂ . Aquesta dada ens in teressa perquè marca un punt d’in exiĂł en la història d’Eu ropa, i que afecta en concret a aquesta perifèrica provĂncia septentrional on es va originar la llegenda. Amb l’Imperi divi dit en dues meitats, al capda
A FINALS D’ESTIU DE L’ANY 1300 UN VAIXELL DE VELA QUE TRANSPORTAVA UN CARREGAMENT DE CERÀMICA ISLÀMICA ES VA ENDINSAR A LA COSTACATALANA PER FONDEJAR EN UNA PETITA CALA, AMB LA INTENCIÓ DE RESGUARDA5 SE D’UNA IMMINENT TEMPESTA... Natalia Salazar Arqueòloga i historiadora Fotos: Arxiu del Centre d’Arqueologia Subaquà tica de Catalunya
L
a nau no tornĂ a na vegar, ja que el violent onatge provocat per una ratxa de vent tra muntanal la va fer topar contra les roques, provocant que nau fraguĂŠs. L’esquelet de l’embar caciĂł es va enfonsar i va que dar reposant a les profunditats del Mediterrani catalĂ durant 700 anys, ďŹ ns que fou resca tat pels arqueòlegs del Centre d’Arqueologia SubaquĂ tica de Catalunya, que el van batejar
SEPULCRE DEL REI ARTĂšS PER DANTE ROSSETTI. TATE GALLERY (LONDRES).
EL MĂ“N MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
23
36
amb el nom de la cala on fou descobert: Culip. La importĂ ncia arqueològica del Culip VI L’arqueologia subaquĂ tica de temĂ tica medieval estĂ do minada pels estudis realitzats en els paĂŻsos nòrdics i anglo saxons. La majoria de vaixells medievals coneguts (i es tracta sobretot de naus vĂkings) han estat descobertes per especi alistes del nord d’Europa, que
EL MĂ“N MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
3
ReligiĂł Guerra
ReligiĂł
Guerra
L
La Batalla del Puig i la conquista de València
LA BATALLA DEL PUIG TINGUÉ LLOC AL TERME DEL PUIG DE SANTA MARIA. VA SER L’ÚNICA CONTESA IMPORTANT ON S’ENFRONTAREN MUSULMANS I CRISTIANS. LA VICTĂ’RIA MOSTRĂ€ A JAUME I QUE ERA EL MOMENT OPORTĂš PER A CONQUISTAR VALĂˆNCIA I EL SEU REGNE. HUI, I CADA 9 D’OCTUBRE, HEM DE RECORDAR ALS DOS BĂ€NDOLS QUE LLUITAREN EN AQUESTA BATALLA, PERQUĂˆ SENSE ELLS, I LES SEUES RESPECTIVES APORTACIONS CULTURALS, SERIA IMPOSSIBLE COMPRENDRE LA IDENTITAT MULTICULTURAL DELS VALENCIANS DEL SEGLE XXI. Julio Samuel Badenes Almenara . Filòsof i investigador del patrimoni històric valenciĂ Fotos: Lluis Montero Vicente VersiĂł valenciana del text: Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes. 60
a majoria de les vega des la nostra arrogĂ n cia ens fa creure que som lliures perquè la decisiĂł presa ĂŠs absolutament nostra. Som tan ingenus que no ens adonem que el nostre pre sent no jau sobre un buit sinĂł que ha sigut creat i ĂŠs susten tat per un passat històric, cul tural, lingĂźĂstic, tècnic, moral, polĂtic, ..., grĂ cies al qual po dem interpretar, decidir i ac tuar en el mĂłn en què vivim. AixĂ el pretèrit es fa present en nosaltres. I nomĂŠs sent consci ents d’este fet podem arribar a ser lliures. SucceĂŻx una cosa semblant quan un miop busca les seues ulleres i resulta que les porta posades. L’a igit de la visiĂł defectuosa pot seguir la pis ta de les seues lents perquè les tĂŠ davant dels seus ulls, en cas contrari, entropessa ria i no podria continuar es codrinyant. No obstant això, no se n’adona que les ulleres les tĂŠ davant de les seues pupil¡les i que nomĂŠs grĂ cies a elles aconseguix veure. El mateix succeĂŻx amb la Histò ria que ens engendra i mode la. Per això, mĂŠs prompte som nosaltres els que formem part d’ella i no a l’inrevĂŠs. D’açò ens podem adonar ja que te nim un idioma, uns costums, que utilitzem en la nostra vida quasi automĂ ticament, sense GRQDU QRV FRPSWH TXH HOV SRV seĂŻm grĂ cies a què les gene racions anteriors ho han des envolupat i ens ho han oferit. Sense el llenguatge no podrĂ em pensar ni conĂŠixer i sense KjELWV KDXUtHP G¡DSUHQGUH KR tot de nou. Ens perdrĂem de la mateixa manera que el qui no s’hi veu. L’home ĂŠs un ser que construĂŻx i viu en un univers cultural, re FRQHL[HQW VH D VL PDWHL[ HQ HOO a travĂŠs de les seues creacions.
Però si renĂşncia a elles, ĂŠs a dir, al seu pretèrit i al seu present, es nega a si mateix i es desen tĂŠn del futur. Pel que s’ha dit anteriorment no podem ignorar un passat medieval que en gran manera ens aporta un llenguatge cul tural amb què comptem per a interpretar i actuar en el mĂłn actual. Eixe pretèrit, referit en particular al poble valen ciĂ , queda representat sen se cap dubte en el patrimoni cultural (monuments arqui tectònics, obres artĂstiques, jaciments arqueològics, etc.) del Puig de Santa Maria. El Puig i el Xarc Al – Andalus Des del segle VIII al segle XIII el territori valenciĂ formava part del Xarc Al – Andalus mu sulmĂ (Orient de la PenĂnsu la). En este perĂode de temps el terme de l’actual poble del Puig de Santa Maria i del seu castell medieval, eren cone guts per diferents noms: Jub alla, Cebolla, Puig de Cebo lla i Enesa. El 28 d’octubre de 1092 els almorĂ vits van assassinar a al – Qadir, rei de la taifa valen ciana i protegit del Cid i van
ocupar València. El Campea GRU D O¡DVVDEHQWDU VH G¡HVWRV fets no es va detindre mĂŠs temps a Saragossa i es va di rigir “con su companna para Juballaâ€? (Primera 568a). En un principi el Cid va assen tar un campament militar que tenia com a objectiu apode UDU VH GHO FDVWHOO GH -XEDOOD Però una vegada la fortalesa es va rendir, “el Campeador marchĂł con toda su hueste pora Valencia, et poso en una aldea que dizien Derramada, et mando quemar todas las aldeas que eran en derredor, [‌] et derribo quantas tor res et quantas casas auia en la vila aderredor, et la piedra et la madera enbiola toda a Juballa para fazer buena vila cabo del (junt al) castiello.â€? 3ULPHUD D E D’esta manera a Juballa, a uns 400 metres del castell, tenia “el Çid fecha grant çib dat con torres et con egle sias et muy buen logar, et alli tenie el su pan et todas sus cosas, et fazie que pas sassen por y las recuas; et tenienlo los omnes a maraui lla por que en tan poco tiem po auie fecho tan gran çibdat
EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIĂ“S POT EXPERIMENTAR LA PRESĂˆNCIA I VITALITAT D’UN PERĂ?ODE QUE, COM L’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LES SEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMĂ€NIC DE LA BASĂ?LICA DE SANT NAZARI... PERĂ’ LA SIGNIFICACIĂ“ DE LA CIUTAT EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURAL DE LA HUM$1,7$7 PER CE175$5 6E EN LA SEVA RICA I MIL¡LENĂ€RIA HISTĂ’RIA.
RECREACIĂ“ D’ UN MAS MUSULMĂ€. FONT: HISTORIA DE VALĂˆNCIA ( ED. PRENSA VALENCIANA S.A. 1999)
EL MĂ“N MEDIEVAL
CARCASSONA I ELS CĂ€TARS
www.monmedieval.cat
61
Eduardo Chehin Llicenciat en Història
72
S
ituada en l’antic Llen guadoc dels trobadors, a la vora del riu Aude i a 90 Km. De Tolosa, Carcassona ha estat un testi moni privilegiat de la histò ria europea dels Ăşltims 2.500 anys. Fundada pels romans el segle VI a.C., es va convertir en una ciutat fronterera del regne visigot desprĂŠs de la desintegraciĂł de l’Imperi. El 725 fou ocupada pels sarra ĂŻns vinguts des de la PenĂnsu la, situaciĂł que va durar ďŹ ns el 759, quan els francs la van conquerir. Això va implicar per a la ciutat el comença ment d’un perĂode de fortiďŹ cacions i singularitat estratè gica que va durar ďŹ ns que la frontera de l’Imperi Carolingi es va extendre ďŹ ns a la Marca HispĂ nica (Catalunya). Malgrat tot, el perĂode en el qual aquesta ciutat del Llen guadoc s’identiďŹ ca no va es
tar marcat per la lluita amb el musulmĂ , enemic secu lar de la Cristiandat, sinĂł pel con icte desencadenat entre cristians de diferents tradicions, que va ensango nar durant anys les terres de la regiĂł del Migdia. Carcas sona es va convertir, en deďŹ nitiva, en l’escenari de mĂşl tiples contradiccions durant
molt poc temps en l’escenari d’enfrontaments brutals. Heretgia i poder Abordar el problema del ca tarisme llenguadociĂ ens re met, no nomĂŠs a un tracta ment doctrinal –Ês a dir, de les caracterĂstiques especĂďŹ ques de les creences i els ri WXDOV GHOV FjWDUV VLQy WDP
Carcassona ha estat un testimoni privilegiat de la història europea dels últims 2.500 Anys. els segles centrals de l’Edat Mitjana: de ser durant dèca des una terra de convivèn cia harmònica entre dife rents credos en un context europeu de creixent into lerà ncia, es va convertir en
bĂŠ a la problemĂ tica mĂŠs profunda arrel de la deďŹ niciĂł general del concepte d’“heretgiaâ€?. Els primers in tents realitzats per delimi WDU OR HOV WUREHP HQ ,VLGRU GH Sevilla qui, en les seves Eti
EL MĂ“N MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
Comitè assessor JRVp (QULTXH 5XL] 'RPqQHF &DWHGUiWLFR GH +LVWRULD 0HGLHYDO HQ OD 8QLYHUVLWDW $XWzQRPD GH %DUFHORQD 'LUHFWRU GHO ,QVWLWXW G¡(VWXGLV 0HGLHYDOV 'U )ORFHO 6DEDWH L &XUXOO &DWHGUjWLF G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 'HS G¡+LVWzULD 8QLYHUVLWDW GH /OHLGD 0DUWD 6DQFKR 3URIHVVRUD G¡$UTXHRORJLD G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 8QLYHUVLWDW GH %DUFHORQD &DUOHV 9HOD $XOHVD 3URIHVVRU G¡+LVWzULD 0HGLHYDO 8QLYHUVLWDW GH *LURQD /OXtV 7XGHOD 3URIHVVRU WXWRU GHO &HQWUH 81(' ,OOHV %DOHDUV /\GLD *RUGR 5LEDV Arqueòloga i ďŹ lòloga $ULDGQD /OXtV L 9RGDO L )ROFK +LVWRULDGRUD GÂ?$UW 0HGLHYDO -XDQ ) $ODUFyQ *XWLpUUH] $UTXHzOHJ L KLVWRULDGRU -RUJH 0Dt] &KDFyQ 3URIHVVRU WXWRU GH O¡81(' ,OOHV %DOHDUV (GLWRU GH PHGLHYDOLVPR RUJ EL MĂ“N MEDIEVAL
(TXLS (O 0yQ 0HGLHYDO
)UDQoV *RUL (UQHVW %ODQFK editors 5DPRQ 5RYLUD GLUHFWRU $ULHO 9LOD DVVHVVRU HGLWRULDO )HUUDQ 0DJUDQp UHGDFWRU HQ FDS )HUUDQ (VWHFKD director ďŹ nancer 0DQXHO 7RUUHV internet 5RVD 0RUDJDV FRUUHFFLy 6DQWL 5RPDQ disseny $OHL[ *RUGR LOÄŠOXVWUDFLy & 5 6DOYDWHOOD QRWtFLHV DJHQGD JM Reyes FLQHPD 0DWLDV %UHJDQWH P~VLFD 3DX *LEHUW art Rosmi Duaso fotograďŹ a $OEHUW 3UDWGHVDED 6DOD FXLQD (OL]DEHWK %DMDxD VXEVFULSFLy (GLWD 7RLVRQ (GLW 6 /
73
4
37
5HGDFFLy DGPLQLVWUDFLy L VXEVFULSFLRQV 7RLVRQ (GLWRULDO 'LSXWDFLy SSDO Â? %DUFHORQD 7HO 3 343 34 )D[ 3 343 UHGDFFLR#PRQPHGLHYDO FDW ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 3XEOLFLWDW $ULRQ 6 / 3 343 34 SXEOLFLWDW#PRQPHGLHYDO FDW 3RUWDGD ([FDOLEXU UHSURGXFFLy
IRWRWH[W %&1
6XPDUL NĂşmero 2
Viatges
Viatges
L’Empordà Medieval
L
’EmpordĂ deu el nom i bona part de la seva identitat històrica a l’an tic Comtat d’EmpĂşries (unit llavors al de Peralada, i que al seu torn deriva de l’an tiga colònia grega d’Empòrion), nascut el 813 desprĂŠs d’un breu perĂode en què formĂ part del Comtat de Girona. Durant els seus primers anys d’història, el FRPWDW G¡(PS~ULHV 3HUDODGD YD estar unit en diverses ocasions al de RossellĂł, ďŹ ns a la mort de Gausfred I, el 991. Aquesta inestabilitat polĂtica, que va tenir continuaciĂł du rant tot el perĂode medieval, juntament amb el fet de ser du
rant molt de temps una terra de frontera, ha quedat reectida en la multitud d’ediďŹ cis defen sius que omplen el territori, des de torres de vigilĂ ncia (per bĂŠ que moltes deuen la seva pre sència a les incursions dels pira tes que van assetjar els pobles de la costa durant diversos se gles) ďŹ ns a castells i fortaleses. Però tambĂŠ l’arquitectura reli giosa tĂŠ un gran protagonisme dins del patrimoni empordanès, sobretot a causa de l’expansiĂł monĂ stica que es va viure du rant el perĂode carolingi. Tot seguit en veurem alguns exemples, en una breu i virtual ruta pels indrets on l’Edat Mit
jana va deixar una empremta mĂŠs signiďŹ cativa: Sant Quirze de Colera El punt de partida ha de ser l’antiga abadia benedictina de Sant Quirze de Colera, situada al terme municipal de RabĂłs, a l’Alt EmpordĂ . Fundada a ďŹ nals de segle VIII, en un moment d’expansiĂł monĂ stica en l’à m bit carolingi, el 935 fou recons truĂŻda i consagrada per primer cop pel bisbe Guiu de Girona (a principis del segle XII fou de nou consagrada, en aquest cas, a Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet). Durant aquest pe rĂode, i grĂ cies a les donacions
CONEGUDA PER LA VARIETAT I LA BELLESA DELS SEUS PAISATGES, LA HISTĂ’RICA COMARCA DE L’EMPORDĂ€ –DES DE 1936, DIVIDIDA EN L’ALT I EL BAIX EMPORD COMPTA TAMBÉ AMB UN IMPORTANT PATRIMONI ARQUITECTĂ’NIC I ARTĂ?STIC, EN BONA PART, FRUIT D’UNA HISTĂ’RIA MEDIEVAL RICA EN SUCCESSOS DE CARĂ€CTER POLĂ?TIC, BĂˆL¡LIC I SOCIAL. AIXĂ’ ES DEU A LA PARTICULAR SITUACIĂ“ D’AQUESTA REGIĂ“, QUE VA FORMAR PART DE L’AVANTGUARDA DE LA RECONQUESTA CRISTIANA, I DESPRÉS VA ESDEVENIR UN COMTAT SINGULAR I REBEL, DELS ĂšLTIMS A INTEGRAR SE A LA CORONA CATALANOARAGONESA.
6HFFLRQV
/$ )272 '(/ /(&725
0Ô6,&$ (O /OLEUH 9HUPHOO GH 0RQWVHUUDW
//,%5(6
Per Ferran MagranĂŠ, periodista
46
EL MĂ“N MEDIEVAL
www.monmedieval.cat
47
4 OďŹ cis
OďŹ cis
A
LA PROSTITUCIÓ a la Valencia Baixmedieval Roger Benito Julià ¡ Historiador
90
l llarg de molts segles la història s’ocupĂ no mĂŠs dels personatges importants, reis, no bles; i de gestes militars me morables: batalles, guerres, conquestes... No es parlava dels marginats ni dels esta ments mĂŠs baixos de la socie tat. Primer a Europa i desprĂŠs a casa nostra aquesta tendèn cia canviĂ a la segona meitat del segle XX: es comença a es tudiar als pobres, a les minori es religioses i la història de les dones pren mĂŠs protagonisme. Els estudis sobre la prostituciĂł sĂłn força recents. Englobada de vegades dintre dels estudis sobre història de les dones, la prostituciĂł medieval aga fa poc a poc el seu lloc dintre de la historiograďŹ a. Jacques Rossiaud, Gene Brucker, Leah Otis, Teresa Vinyoles, Josep Clara, Vicente Graullera, MÂŞ Carmen Peris, Margalida Ber nat, Josep Lladonosa... sĂłn alguns medievalistes que han tractat el tema de la prosti tuciĂł a l’Edat Mitjana. Ante riorment, a ďŹ nals del segle XIX i principis del XX, hi ha guĂŠ estudis de les prostitutes des de la visiĂł mĂŠs positivista, com els de Carreras Candi o Manuel Carboneres, que apor WHQ GDGHV VHQVH DQDOLW]DU OHV mĂŠs enllĂ de la seva signiďŹ ca ciĂł moral. El problema per estudiar el mĂłn de la prostituciĂł ĂŠs que no tenim fonts directes que en parlin: la majoria de fonts ens vĂŠnen des del poder (rei, govern municipal, oďŹ cials). No s’ha localitzat mai un tes timoni directe d’una prosti tuta o d’un alcavot. Hem de treballar amb fonts garbella des des d’una posiciĂł prepon derant i repressiva enfront la prostituciĂł. Per aquesta raĂł tambĂŠ utilitzem fonts de mo ralistes i literĂ ries. En aquest article ens acostarem al mĂłn
de la prostituciĂł de la ciutat de València, entre els segles XIV i XV. Un mal necessari Tot i que l’Edat Mitjana ĂŠs considerada una època de fer vor religiĂłs i d’una moral es trictament cristiana, els mo ralistes consideraven la pros tituciĂł com un mal menor. El franciscĂ gironĂ Francesc Eixi PHQLV a HQV H[SOL ca a la seva obra Lo CrestiĂ : “Ara, ĂŠs aixĂ que, jatsia que simpla fornicaciĂł ab fembra pĂşblica sia gran pecat, aixĂ com damunt ĂŠs dit, e tal que la llei de DĂŠu puneix, emperò, per tal quant natura humana ĂŠs tota corrompuda e incli nada a aquest pecat, en tant que si aquest pecat era punit per la senyoria present, seria en gran perill que los hòmens no falssen major pecats, aixĂ com pecat d’adulteri e pe cat contra natura, los quals sĂłn notables nocuments de la cosa pĂşblica, per tal¡la senyo ria dissimula aquest pecat de fornicaciĂł, e el permet.â€? En resum, si es castiga la prosti
tuciĂł s´esdevindran mals pit jors. Quins eren aquests mals? L’adulteri, les violacions, l’ona nisme, en deďŹ nitiva, el sexe fora del matrimoni i tambĂŠ les relacions homosexuals. Veiem que les prostitutes tenen una funciĂł social: apaivagar els de sitjos sexuals dels homes per evitar delictes considerats ma jors. La prostituciĂł ĂŠs un fet simplement acceptat i tolerat tant per les autoritats eclesi Ă stiques com pels governs mu nicipals i els reis. En una car ta escrita pel rei Pere III al seu ďŹ ll Joan diu: â€œĂ‡Ă˛ que deyts que l’Esgleya permet bordells per esquivar maiors peccats e per desviar maiors malsâ€?. Aquesta idea de mal menor ĂŠs general a tot Europa. La pobla de les bones dones La Pobla de les bones dones, la Pobla Vella o la Pobla del bor dell, era com es coneixia a Va lència la zona on hi havien el bordell. La pobla estava situ ada a un extrem de la ciutat, tocant a la muralla, prop del Portal Nou. Aquesta ubicaciĂł no era casual. Sant Vicent Fer
www.monmedieval.cat
Crèdits FotograďŹ es i material grĂ ďŹ c )RWRWH[W %&1 5DGLDO 3UHVV 2I 7XULVPH (PSRUGj 0ROHLUR (GLWRU 0DLVRQ GH OD )UDQFH -XOLR %DGHQHV -RVH /XLV &yUGRED $VRFLDFLyQ GH $PLJRV GH ORV &DVWLOORV $U[LX -DFRE 0RVW 6KXWWHUVWRFN 2I GH WXULVPH GH 7DUUDJRQD $UTXHELVEDW GH 7DUUDJRQD 0XVHX G¡DUTXHRORJLD VXEPDULQD GH &DWDOXQ\D (/ 0Ă?1 0(',(9$/ Qž ‹ 7RLVRQ $Q\ , HGLFLy ,, Imprès: GrĂ ďŹ ques Mercuri 'LVWULEXwW SHU 6*(/ 'LSzVLW OHJDO % 3 ,661 3
5HVHUYDWV WRWV HOV GUHWV $THVWD SXEOLFDFLy QR SRW VHU UHSURGXLGD WRWDOPHQW QL SDUFLDO UHJLVWUDGD QL WUDVPHVD SHU XQ VLVWHPD GH UHFXSHUDFLy GÂ?LQIRPDFLy GH FDS PDQHUD QL SHU FDS PLWMj VLJXL PHFjQLF IRWRTXtPLF HOHFWUzQLF R SHU IRWRFzSLD
),5(6 , )(67,9$/6 CUINA (VSLQDFKV
3(5621$7*( /D OOHJHQGD G¡$UW~V 3HQGUDJy KLVWzULD L SHUYLYqQFLD
3
$548(2/2*,$ $UTXHRORJLD VXEDTXjWLFD (O &XOLS 9,
4
9,$7*(6 /¡(PSRUGj 0HGLHYDO
*(1($/2*,$ &DVD 5HLDO &DWDODQRDUDJRQHVD
*8(55$ /D %DWDOOD GHO 3XLJ L OD FRQTXHVWD GH 9DOqQFLD
5(/,*,Ă? &DUFDVVRQD L HOV &jWDUV
$57 La Mare de DĂŠu GHOV &RQVHOOHUV
2),&,6 /D SURVWLWXFLy D OD 9DOqQFLD EDL[PHGLHYDO
02180(176 /D &DWHGUDO GH 7DUUDJRQD
91
$*(1'$
$UWLFOHV
DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL¡LUSTRACIÓ DE CRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER.
EL MĂ“N MEDIEVAL
127ĂŒ&,(6
ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
5
La foto del lector )RWRJUDÀD Federico Vicente Cano /ORF (VJOpVLD URPjQLFD GH 6DQW -DXPH GH )URQWDQ\j
6L YROHX HQYLDU OHV YRVWUHV IRWRV SHUTXq VXUWLQ SXEOLFDGHV KDQ GH VHU REOLJDWzULDPHQW GH FRQWLQJXW PHGLHYDO GHOV 3DwVRV &DWDODQV KR SRGHX IHU FRUUHX 5HYLVWD 0yQ 0HGLHYDO 'LSXWDFLy SUDO D %DUFHORQD R SHU FRUUHX HOHFWUzQLF HGLWRULDO#HGLWRULDOWRLVRQ FRP
6
EL MÓN MEDIEVAL
Personatge
La llegenda d’Artús Pendragó Història i pervivència DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LA CULTURA EUROPEA, EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE TAMBÉ EVOQUEN TOTA LA FORÇA DEL MÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA, LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DE MERLÍ I MORGANA. -XDQ 0LJXHO 5H\HV Llicenciat en Història
EL MÓN MEDIEVAL
Personatge
E
l mite d’ArtĂşs ha estat probablement un dels aspectes mĂŠs estudi ats de la història cul tural medieval, un fenomen que a atret tant a estudiosos i especialistes com al gran pĂş blic. El segle XX, la irrupciĂł del cinema i la puixança de la novel¡la històrica van difon dre a gran escala la presèn cia de tots aquests personat ges, que van tornar a formar part de la cultura popular. Per a molts, la porta d’entrada a aquest fantĂ stic univers que coneixem com a Edat Mitja na fou la lectura de les aven tures cavalleresques d’ArtĂşs i els seus companys de la Tau la Rodona. Quan ens aproximem a aquest tema en concret, la primera pregunta que ens ve al cap ĂŠs si va existir realment la ďŹ gura del rei ArtĂşs. Sembla que el nos tre temps no s’acontenta amb saber l’existència, sense mĂŠs, del mite i el seu signiďŹ cat: vol indagar, ďŹ ns on sigui possible, SHU GHVFREULU QH OD YHUDFLWDW històrica. Sigui quina sigui la resposta que es doni a aques ta pregunta, hem de tenir pre sent que, per damunt de tot, hi roman l’arquetip, el sĂmbol, que ha sobreviscut al pas de les edats per seguir encantant a les generacions futures. Al vol tant d’aquest aspecte, podem calibrar millor què representa
HO PLWH DUW~ULF HQTXDGUDQW OR en una època, la medieval, que donava un gran valor al poder dels sĂmbols i les al¡legories, ve ient en ells una mena de “dic cionariâ€? que enllaçava la rea litat material i tangible amb el
Teodosi el gran havia mort. La seva defunciĂł va signiďŹ car La ďŹ de la unitat polĂtica de l’imperi mĂłn de les imatges i els valors transcendents. Malgrat tot, som ďŹ lls del nostre temps, i volem saber si mĂŠs enllĂ de la boira
que envolta el mite hi ha una arrel històrica que ens ajudi a interpretar millor la construc ciĂł del personatge. 3HU D IHU KR FDO JLUDU OD YLV ta vers l’illa de l’actual Gran Bretanya, llavors coneguda amb el nom de Britannia, com a part de l’Imperi RomĂ , cap al segle V de la nostra era. Uns quants anys abans, per ser precisos: el 395, l’emperador Teodosi El Gran havia mort. La seva defun ciĂł va signiďŹ car la ďŹ de la unitat polĂtica de l’Imperi, ja que, de fet, va ser l’últim emperador en governar sobre tot el terri tori romĂ . Aquesta dada ens in teressa perquè marca un punt d’in exiĂł en la història d’Eu ropa, i que afecta en concret a aquesta perifèrica provĂncia septentrional on es va originar la llegenda. Amb l’Imperi divi dit en dues meitats, al capda
SEPULCRE DEL REI ARTĂšS PER DANTE ROSSETTI. TATE GALLERY (LONDRES). ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
3
$UTXHRORJLD
36
EL MÓN MEDIEVAL
$UTXHRORJLD (/ 9$,;(// 0(',(9$/ 5(&83(5$7 $ /$ &$/$ &8/,3 203/( 81 %8,7 ,03257$17 (1 (/ &21(,;(0(17 '( /(6 1$86 %$,; 0(',(9$/6
Arqueologia subaquàtica:
El Culip VI $ ),1$/6 '·(67,8 '( /·$1< 81 9$,;(// '( 9(/$ 48( 75$163257$9$ 81 &$55(*$0(17 '( &(50,&$ ,6/0,&$ (6 9$ (1',16$5 $ /$ &267$ &$7$/$1$ 3(5 )21'(-$5 (1 81$ 3(7,7$ &$/$ $0% /$ ,17(1&,Ð '( 5(6*8$5'$5 6( '·81$ ,00,1(17 7(03(67$ Natalia Salazar $UTXHzORJD L KLVWRULDGRUD )RWRV $U[LX GHO &HQWUH G·$UTXHRORJLD 6XEDTXjWLFD GH &DWDOXQ\D
L
D QDX QR WRUQj D QDYHJDU MD TXH HO YLROHQW RQDWJH SURYRFDW SHU XQD UDW[D GH YHQW WUDPXQWDQDO OD YD IHU WRSDU FRQWUD OHV URTXHV SURYRFDQW TXH QDXIUDJXpV /·HVTXHOHW GH O·HPEDUFDFLy HV YD HQIRQVDU L YD TXHGDU UHSRVDQW D OHV SURIXQGLWDWV GHO 0HGLWHUUDQL FDWDOj GXUDQW DQ\V ÀQV TXH IRX UHVFDWDW SHOV DUTXHzOHJV GHO &HQWUH G·$UTXHRORJLD 6XEDTXjWLFD GH &DWDOXQ\D TXH HO YDQ EDWHMDU
DPE HO QRP GH OD FDOD RQ IRX GHVFREHUW &XOLS La importància arqueològica del Culip VI /·DUTXHRORJLD VXEDTXjWLFD GH WHPjWLFD PHGLHYDO HVWj GRPLQDGD SHOV HVWXGLV UHDOLW]DWV HQ HOV SDwVRV QzUGLFV L DQJORVD[RQV /D PDMRULD GH YDL[HOOV PHGLHYDOV FRQHJXWV L HV WUDFWD VREUHWRW GH QDXV YtNLQJV KDQ HVWDW GHVFREHUWHV SHU HVSHFLDOLVWHV GHO QRUG G·(XURSD TXH www.monmedieval.cat
37
9LDWJHV
Lâ&#x20AC;&#x2122;EmpordĂ Medieval
&21(*8'$ 3(5 /$ 9$5,(7$7 , /$ %(//(6$ '(/6 6(86 3$,6$7*(6 /$ +,67Ă&#x201C;5,&$ &20$5&$ '( /¡(0325' ²'(6 '( ',9,','$ (1 /¡$/7 , (/ %$,; (0325' &2037$ 7$0%e $0% 81 ,03257$17 3$75,021, $548,7(&7Ă&#x201C;1,& , $57Ă&#x152;67,& (1 %21$ 3$57 )58,7 '¡81$ +,67Ă&#x201C;5,$ 0(',(9$/ 5,&$ (1 68&&(6626 '( &$5Â&7(5 32/Ă&#x152;7,& %Ă&#x2039;/Ä&#x160;/,& , 62&,$/ $,;Ă&#x201C; (6 '(8 $ /$ 3$57,&8/$5 6,78$&,Ă? '¡$48(67$ 5(*,Ă? 48( 9$ )250$5 3$57 '( /¡$9$17*8$5'$ '( /$ 5(&2148(67$ &5,67,$1$ , '(635e6 9$ (6'(9(1,5 81 &207$7 6,1*8/$5 , 5(%(/ '(/6 Ă&#x201D;/7,06 $ ,17(*5$5 6( $ /$ &2521$ &$7$/$12$5$*21(6$ 3HU Ferran MagranĂŠ, SHULRGLVWD
46
EL MĂ&#x201C;N MEDIEVAL
9LDWJHV
L
·(PSRUGj GHX HO QRP L ERQD SDUW GH OD VHYD LGHQWLWDW KLVWzULFD D O·DQWLF &RPWDW G·(PS~ULHV XQLW OODYRUV DO GH 3HUDODGD L TXH DO VHX WRUQ GHULYD GH O·DQWLJD FROzQLD JUHJD G·(PSzULRQ QDVFXW HO GHVSUpV G·XQ EUHX SHUtRGH HQ TXq IRUPj SDUW GHO &RPWDW GH *LURQD 'XUDQW HOV VHXV SULPHUV DQ\V G·KLVWzULD HO FRPWDW G·(PS~ULHV 3HUDODGD YD HVWDU XQLW HQ GLYHUVHV RFDVLRQV DO GH 5RVVHOOy ÀQV D OD PRUW GH *DXVIUHG , HO $TXHVWD LQHVWDELOLWDW SROtWLFD TXH YD WHQLU FRQWLQXDFLy GXUDQW WRW HO SHUtRGH PHGLHYDO MXQWDPHQW DPE HO IHW GH VHU GX-
UDQW PROW GH WHPSV XQD WHUUD GH IURQWHUD KD TXHGDW UHÁHFWLGD HQ OD PXOWLWXG G·HGLÀFLV GHIHQVLXV TXH RPSOHQ HO WHUULWRUL GHV GH WRUUHV GH YLJLOjQFLD SHU Ep TXH PROWHV GHXHQ OD VHYD SUHVqQFLD D OHV LQFXUVLRQV GHOV SLUDWHV TXH YDQ DVVHWMDU HOV SREOHV GH OD FRVWD GXUDQW GLYHUVRV VHJOHV ÀQV D FDVWHOOV L IRUWDOHVHV 3HUz WDPEp O·DUTXLWHFWXUD UHOLJLRVD Wp XQ JUDQ SURWDJRQLVPH GLQV GHO SDWULPRQL HPSRUGDQqV VREUHWRW D FDXVD GH O·H[SDQVLy PRQjVWLFD TXH HV YD YLXUH GXUDQW HO SHUtRGH FDUROLQJL 7RW VHJXLW HQ YHXUHP DOJXQV H[HPSOHV HQ XQD EUHX L YLUWXDO UXWD SHOV LQGUHWV RQ O·(GDW 0LW-
MDQD YD GHL[DU XQD HPSUHPWD PpV VLJQLÀFDWLYD Sant Quirze de Colera (O SXQW GH SDUWLGD KD GH VHU O·DQWLJD DEDGLD EHQHGLFWLQD GH 6DQW 4XLU]H GH &ROHUD VLWXDGD DO WHUPH PXQLFLSDO GH 5DEyV D O·$OW (PSRUGj )XQGDGD D ÀQDOV GH VHJOH 9,,, HQ XQ PRPHQW G·H[SDQVLy PRQjVWLFD HQ O·jPELW FDUROLQJL HO IRX UHFRQVWUXwGD L FRQVDJUDGD SHU SULPHU FRS SHO ELVEH *XLX GH *LURQD D SULQFLSLV GHO VHJOH ;,, IRX GH QRX FRQVDJUDGD HQ DTXHVW FDV D 6DQW 4XLU]H 6DQW $QGUHX L 6DQW %HQHW 'XUDQW DTXHVW SHUtRGH L JUjFLHV D OHV GRQDFLRQV
www.monmedieval.cat
47
*XHUUD
La Batalla del Puig i la conquista de València
/$ %$7$//$ '(/ 38,* 7,1*8e //2& $/ 7(50( '(/ 38,* '( 6$17$ 0$5,$ 9$ 6(5 /¡Ă&#x201D;1,&$ &217(6$ ,03257$17 21 6¡(1)5217$5(1 0868/0$16 , &5,67,$16 /$ 9,&7Ă&#x201C;5,$ 02675 $ -$80( , 48( (5$ (/ 020(17 23257Ă&#x201D; 3(5 $ &2148,67$5 9$/Ă&#x2039;1&,$ , (/ 6(8 5(*1( +8, , &$'$ '¡2&78%5( +(0 '( 5(&25'$5 $/6 '26 %Â1'2/6 48( //8,7$5(1 (1 $48(67$ %$7$//$ 3(548Ă&#x2039; 6(16( (//6 , /(6 6(8(6 5(63(&7,9(6 $3257$&,216 &8/785$/6 6(5,$ ,03266,%/( &2035(1'5( /$ ,'(17,7$7 08/7,&8/785$/ '(/6 9$/(1&,$16 '(/ 6(*/( ;;, Julio Samuel Badenes Almenara )LOzVRI L LQYHVWLJDGRU GHO SDWULPRQL KLVWzULF YDOHQFLj )RWRV Lluis Montero Vicente 9HUVLy YDOHQFLDQD GHO WH[W Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes. 60
EL MĂ&#x201C;N MEDIEVAL
*XHUUD
L
D PDMRULD GH OHV YHJDGHV OD QRVWUD DUURJjQFLD HQV ID FUHXUH TXH VRP OOLXUHV SHUTXq OD GHFLVLy SUHVD pV DEVROXWDPHQW QRVWUD 6RP WDQ LQJHQXV TXH QR HQV DGRQHP TXH HO QRVWUH SUHVHQW QR MDX VREUH XQ EXLW VLQy TXH KD VLJXW FUHDW L pV VXVWHQWDW SHU XQ SDVVDW KLVWzULF FXOWXUDO OLQJ tVWLF WqFQLF PRUDO SROtWLF JUjFLHV DO TXDO SRGHP LQWHUSUHWDU GHFLGLU L DFWXDU HQ HO PyQ HQ TXq YLYLP $L[t HO SUHWqULW HV ID SUHVHQW HQ QRVDOWUHV , QRPpV VHQW FRQVFLHQWV G·HVWH IHW SRGHP DUULEDU D VHU OOLXUHV 6XFFHw[ XQD FRVD VHPEODQW TXDQ XQ PLRS EXVFD OHV VHXHV XOOHUHV L UHVXOWD TXH OHV SRUWD SRVDGHV /·DÁLJLW GH OD YLVLy GHIHFWXRVD SRW VHJXLU OD SLVWD GH OHV VHXHV OHQWV SHUTXq OHV Wp GDYDQW GHOV VHXV XOOV HQ FDV FRQWUDUL HQWURSHVVDULD L QR SRGULD FRQWLQXDU HVFRGULQ\DQW 1R REVWDQW DL[z QR VH Q·DGRQD TXH OHV XOOHUHV OHV Wp GDYDQW GH OHV VHXHV SXSLOĊOHV L TXH QRPpV JUjFLHV D HOOHV DFRQVHJXL[ YHXUH (O PDWHL[ VXFFHw[ DPE OD +LVWzULD TXH HQV HQJHQGUD L PRGHOD 3HU DL[z PpV SURPSWH VRP QRVDOWUHV HOV TXH IRUPHP SDUW G·HOOD L QR D O·LQUHYpV '·Doz HQV SRGHP DGRQDU MD TXH WHQLP XQ LGLRPD XQV FRVWXPV TXH XWLOLW]HP HQ OD QRVWUD YLGD TXDVL DXWRPjWLFDPHQW VHQVH GRQDU QRV FRPSWH TXH HOV SRVVHwP JUjFLHV D TXq OHV JHQHUDFLRQV DQWHULRUV KR KDQ GHVHQYROXSDW L HQV KR KDQ RIHULW 6HQVH HO OOHQJXDWJH QR SRGUtHP SHQVDU QL FRQpL[HU L VHQVH KjELWV KDXUtHP G·DSUHQGUH KR WRW GH QRX (QV SHUGUtHP GH OD PDWHL[D PDQHUD TXH HO TXL QR V·KL YHX /·KRPH pV XQ VHU TXH FRQVWUXw[ L YLX HQ XQ XQLYHUV FXOWXUDO UHFRQHL[HQW VH D VL PDWHL[ HQ HOO D WUDYpV GH OHV VHXHV FUHDFLRQV
3HUz VL UHQ~QFLD D HOOHV pV D GLU DO VHX SUHWqULW L DO VHX SUHVHQW HV QHJD D VL PDWHL[ L HV GHVHQWpQ GHO IXWXU 3HO TXH V·KD GLW DQWHULRUPHQW QR SRGHP LJQRUDU XQ SDVVDW PHGLHYDO TXH HQ JUDQ PDQHUD HQV DSRUWD XQ OOHQJXDWJH FXOWXUDO DPE TXq FRPSWHP SHU D LQWHUSUHWDU L DFWXDU HQ HO PyQ DFWXDO (L[H SUHWqULW UHIHULW HQ SDUWLFXODU DO SREOH YDOHQFLj TXHGD UHSUHVHQWDW VHQVH FDS GXEWH HQ HO SDWULPRQL FXOWXUDO PRQXPHQWV DUTXLWHFWzQLFV REUHV DUWtVWLTXHV MDFLPHQWV DUTXHROzJLFV HWF GHO 3XLJ GH 6DQWD 0DULD El Puig i el Xarc Al – Andalus 'HV GHO VHJOH 9,,, DO VHJOH ;,,, HO WHUULWRUL YDOHQFLj IRUPDYD SDUW GHO ;DUF $O ² $QGDOXV PXVXOPj 2ULHQW GH OD 3HQtQVXOD (Q HVWH SHUtRGH GH WHPSV HO WHUPH GH O·DFWXDO SREOH GHO 3XLJ GH 6DQWD 0DULD L GHO VHX FDVWHOO PHGLHYDO HUHQ FRQHJXWV SHU GLIHUHQWV QRPV -XEDOOD &HEROOD 3XLJ GH &HEROOD L (QHVD (O G·RFWXEUH GH HOV DOPRUjYLWV YDQ DVVDVVLQDU D DO ² 4DGLU UHL GH OD WDLID YDOHQFLDQD L SURWHJLW GHO &LG L YDQ
RFXSDU 9DOqQFLD (O &DPSHDGRU D O·DVVDEHQWDU VH G·HVWRV IHWV QR HV YD GHWLQGUH PpV WHPSV D 6DUDJRVVD L HV YD GLULJLU ´FRQ VX FRPSDQQD SDUD -XEDOODµ 3ULPHUD D (Q XQ SULQFLSL HO &LG YD DVVHQWDU XQ FDPSDPHQW PLOLWDU TXH WHQLD FRP D REMHFWLX DSRGHUDU VH GHO FDVWHOO GH -XEDOOD 3HUz XQD YHJDGD OD IRUWDOHVD HV YD UHQGLU ´HO &DPSHDGRU PDUFKy FRQ WRGD VX KXHVWH SRUD 9DOHQFLD HW SRVR HQ XQD DOGHD TXH GL]LHQ 'HUUDPDGD HW PDQGR TXHPDU WRGDV ODV DOGHDV TXH HUDQ HQ GHUUHGRU >«@ HW GHUULER TXDQWDV WRUUHV HW TXDQWDV FDVDV DXLD HQ OD YLOD DGHUUHGRU HW OD SLHGUD HW OD PDGHUD HQELROD WRGD D -XEDOOD SDUD ID]HU EXHQD YLOD FDER GHO MXQW DO FDVWLHOOR µ 3ULPHUD D E '·HVWD PDQHUD D -XEDOOD D XQV PHWUHV GHO FDVWHOO WHQLD ´el Çid fecha grant çibdat con torres et con eglesias et muy buen logar, et alli tenie el su pan et todas sus cosas, et fazie que passassen por y las recuas; et tenienlo los omnes a marauilla por que en tan poco tiempo auie fecho tan gran çibdat
5(&5($&,Ð '· 81 0$6 0868/0 )217 +,6725,$ '( 9$/Ë1&,$ (' 35(16$ 9$/(1&,$1$ 6 $
www.monmedieval.cat
61
Religió
CARCASSONA I ELS CÀTARS EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POT EXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COM L’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LES SEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNIC DE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTAT EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURALDE LA HUMANITAT PER CENTRAR SE EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA. (GXDUGR &KHKLQ Llicenciat en Història
EL MÓN MEDIEVAL
5HOLJLy
S
LWXDGD HQ O·DQWLF /OHQJXDGRF GHOV WUREDGRUV D OD YRUD GHO ULX $XGH L D .P 'H 7RORVD &DUFDVVRQD KD HVWDW XQ WHVWLPRQL SULYLOHJLDW GH OD KLVWzULD HXURSHD GHOV ~OWLPV DQ\V )XQGDGD SHOV URPDQV HO VHJOH 9, D & HV YD FRQYHUWLU HQ XQD FLXWDW IURQWHUHUD GHO UHJQH YLVLJRW GHVSUpV GH OD GHVLQWHJUDFLy GH O·,PSHUL (O IRX RFXSDGD SHOV VDUUDwQV YLQJXWV GHV GH OD 3HQtQVXOD VLWXDFLy TXH YD GXUDU ÀQV HO TXDQ HOV IUDQFV OD YDQ FRQTXHULU $L[z YD LPSOLFDU SHU D OD FLXWDW HO FRPHQoDPHQW G·XQ SHUtRGH GH IRUWLÀFDFLRQV L VLQJXODULWDW HVWUDWqJLFD TXH YD GXUDU ÀQV TXH OD IURQWHUD GH O·,PSHUL &DUROLQJL HV YD H[WHQGUH ÀQV D OD 0DUFD +LVSjQLFD &DWDOXQ\D 0DOJUDW WRW HO SHUtRGH HQ HO TXDO DTXHVWD FLXWDW GHO /OHQJXDGRF V·LGHQWLÀFD QR YD HV-
WDU PDUFDW SHU OD OOXLWD DPE HO PXVXOPj HQHPLF VHFXODU GH OD &ULVWLDQGDW VLQy SHO FRQÁLFWH GHVHQFDGHQDW HQWUH FULVWLDQV GH GLIHUHQWV WUDGLFLRQV TXH YD HQVDQJRQDU GXUDQW DQ\V OHV WHUUHV GH OD UHJLy GHO 0LJGLD &DUFDVVRQD HV YD FRQYHUWLU HQ GHÀQLWLYD HQ O·HVFHQDUL GH P~OWLSOHV FRQWUDGLFFLRQV GXUDQW
PROW SRF WHPSV HQ O·HVFHQDUL G·HQIURQWDPHQWV EUXWDOV Heretgia i poder $ERUGDU HO SUREOHPD GHO FDWDULVPH OOHQJXDGRFLj HQV UHPHW QR QRPpV D XQ WUDFWDPHQW GRFWULQDO ²pV D GLU GH OHV FDUDFWHUtVWLTXHV HVSHFtÀTXHV GH OHV FUHHQFHV L HOV ULWXDOV GHOV FjWDUV VLQy WDP-
Carcassona ha estat un testimoni privilegiat de la història europea dels últims 2.500 Anys. HOV VHJOHV FHQWUDOV GH O·(GDW 0LWMDQD GH VHU GXUDQW GqFDGHV XQD WHUUD GH FRQYLYqQFLD KDUPzQLFD HQWUH GLIHUHQWV FUHGRV HQ XQ FRQWH[W HXURSHX GH FUHL[HQW LQWROHUjQFLD HV YD FRQYHUWLU HQ
Ep D OD SUREOHPjWLFD PpV SURIXQGD DUUHO GH OD GHÀQLFLy JHQHUDO GHO FRQFHSWH G·´heretgiaµ (OV SULPHUV LQWHQWV UHDOLW]DWV SHU GHOLPLWDU OR HOV WUREHP HQ ,VLGRU GH 6HYLOOD TXL HQ OHV VHYHV (WLwww.monmedieval.cat
73
Art
La Mare de Déu dels Consellers AMB GAIREBÉ VUIT METRES QUADRATS DE SUPERFÍCIE PINTADA, LA IMPRESSIONANT TAULA DE LA MARE DE DÉU DELS CONSELLERS ÉS UN DELS MÉS BELLS REFERENTS DE LA PINTURA GÒTICA A CATALUNYA. PIONERA EN MOLTS ASPECTES, AQUESTA OBRA, ENCARREGADAA LLUÍS DALMAU PEL GOVERN DE LA CIUTAT DE BARCELONA A MITJAN SEGLE XV, ESTÀ CUSTODIADA ACTUALMENT AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA (MNAC), ON ES TROBA EN DIPÒSIT DES DE 1902.
EL MÓN MEDIEVAL
Art
ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
Oficis
LA PROSTITUCIÓ a la Valencia Baixmedieval 5RJHU %HQLWR -XOLj Ċ Historiador
EL MÓN MEDIEVAL
Oficis
A
l llarg de molts segles la història s’ocupà no més dels personatges importants, reis, no bles; i de gestes militars me morables: batalles, guerres, conquestes... No es parlava dels marginats ni dels esta ments més baixos de la socie tat. Primer a Europa i després a casa nostra aquesta tendèn cia canvià a la segona meitat del segle XX: es comença a es tudiar als pobres, a les minori es religioses i la història de les dones pren més protagonisme. Els estudis sobre la prostitució són força recents. Englobada de vegades dintre dels estudis sobre història de les dones, la prostitució medieval aga fa poc a poc el seu lloc dintre de la historiografia. Jacques Rossiaud, Gene Brucker, Leah Otis, Teresa Vinyoles, Josep Clara, Vicente Graullera, Mª Carmen Peris, Margalida Ber nat, Josep Lladonosa... són alguns medievalistes que han tractat el tema de la prosti tució a l’Edat Mitjana. Ante riorment, a finals del segle XIX i principis del XX, hi ha gué estudis de les prostitutes des de la visió més positivista, com els de Carreras Candi o Manuel Carboneres, que apor WHQ GDGHV VHQVH DQDOLW]DU OHV més enllà de la seva significa ció moral. El problema per estudiar el món de la prostitució és que no tenim fonts directes que en parlin: la majoria de fonts ens vénen des del poder (rei, govern municipal, oficials). No s’ha localitzat mai un tes timoni directe d’una prosti tuta o d’un alcavot. Hem de treballar amb fonts garbella des des d’una posició prepon derant i repressiva enfront la prostitució. Per aquesta raó també utilitzem fonts de mo ralistes i literàries. En aquest article ens acostarem al món
de la prostitució de la ciutat de València, entre els segles XIV i XV. 8Q PDO QHFHVVDUL Tot i que l’Edat Mitjana és considerada una època de fer vor religiós i d’una moral es trictament cristiana, els mo ralistes consideraven la pros titució com un mal menor. El franciscà gironí Francesc Eixi PHQLV a HQV H[SOL ca a la seva obra Lo Crestià: “Ara, és així que, jatsia que simpla fornicació ab fembra pública sia gran pecat, així com damunt és dit, e tal que la llei de Déu puneix, emperò, per tal quant natura humana és tota corrompuda e incli nada a aquest pecat, en tant que si aquest pecat era punit per la senyoria present, seria en gran perill que los hòmens no falssen major pecats, així com pecat d’adulteri e pe cat contra natura, los quals són notables nocuments de la cosa pública, per tal·la senyo ria dissimula aquest pecat de fornicació, e el permet.” En resum, si es castiga la prosti
tució s´esdevindran mals pit jors. Quins eren aquests mals? L’adulteri, les violacions, l’ona nisme, en definitiva, el sexe fora del matrimoni i també les relacions homosexuals. Veiem que les prostitutes tenen una funció social: apaivagar els de sitjos sexuals dels homes per evitar delictes considerats ma jors. La prostitució és un fet simplement acceptat i tolerat tant per les autoritats eclesi àstiques com pels governs mu nicipals i els reis. En una car ta escrita pel rei Pere III al seu fill Joan diu: “Çò que deyts que l’Esgleya permet bordells per esquivar maiors peccats e per desviar maiors mals”. Aquesta idea de mal menor és general a tot Europa. La SREOD GH OHV ERQHV GRQHV La Pobla de les bones dones, la Pobla Vella o la Pobla del bor dell, era com es coneixia a Va lència la zona on hi havien el bordell. La pobla estava situ ada a un extrem de la ciutat, tocant a la muralla, prop del Portal Nou. Aquesta ubicació no era casual. Sant Vicent Fer
DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL·LUSTRACIÓ DE CRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER. ZZZ PRQPHGLHYDO FDW
Monuments
La Catedral de
TARRAGONA LA CATEDRAL DE TARRAGONA FOU NOTÍCIA, EL DESEMBRE PASSAT, PEL DESCOBRIMENT D’UNES VALUOSES RESTES ROMANES –CONCRETAMENT, ES CREU QUE PODRIA AMAGAR UN GRAN TEMPLE DEDICAT A L’EMPERADOR AUGUST. TANMATEIX, I INDEPENDENTMENT DELS SECRETS ARQUEOLÒGICS QUE CUSTODIA EL SEU SUBSÒL, AQUEST EDIFICI DE TRANSICIÓ ENTRE EL ROMÀNTIC I EL GÒTIC OFEREIX PER SI MATEIX PROU ELEMENTS DE VALOR ARQUITECTÒNIC I HISTÒRIC PER DEDICAR HI LA NOSTRA ATENCIÓ. - 5LEDV periodista
EL MÓN MEDIEVAL
Monuments Drets reservats Š Arquebisbat de Tarragona
C
om en tants altres casos, la Catedral de Tarragona fou alça da en un indret pri vilegiat, a la part alta de la ciutat, aproďŹ tant alguns dels murs del fòrum de lâ&#x20AC;&#x2122;antiga Tarraco per al claustre, aixĂ com la mesquita Ă rab del se gle X, que fou cristianitzada i dedicada a Santa Tecla. Tot això succeĂ desprĂŠs que
bĂŠ bisbe de Barcelona, i una de les ďŹ gures eclesiĂ stiques mĂŠs importants de lâ&#x20AC;&#x2122;època. Mort Oleguer, el seu succes sor, Bernat Tort, fou el pri mer arquebisbe amb residèn cia permanent a la ciutat. I fou ell, tambĂŠ, qui fundĂ la primera comunitat canònica GH OD FDWHGUDO HO IRU mada per monjos agustini ans vinguts de Sant Ruf, prop
El cimbori fou construĂŻt a partir de 1225, i lâ&#x20AC;&#x2122;any 1277 es va encarregar la porta principal del temple al mestre bartomeu de girona Ramon Berenguer II recon querĂs la ciutat als musul mans, lâ&#x20AC;&#x2122;any 1118, i cedĂs OD WDVFD GH UHSREODU OD D 2OHJXHU TXL D PpV G¡DUTXH bisbe de Tarragona, fou tam
dâ&#x20AC;&#x2122;AvinyĂł, i que sâ&#x20AC;&#x2122;instal¡laren en dependències al voltant del claustre. A partir dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ, es fa difĂcil es tablir la cronologia de la cons trucciĂł de la nova catedral gò
tica, ja que els documents que hi fan referència sĂłn escas sos. Sabem, això sĂ, que aques ta va començar desprĂŠs de 1171, any de la mort del bis be Hug de CervellĂł, successor de Bernat Tort: en el seu tes tament, aquest va deixar una important quantitat de diners per a lâ&#x20AC;&#x2122;inici de les obres de la FDWHGUDO (O O¡DEVLV MD HV tava acabat, i sota el mandat del bisbe AspĂ reg de la Barca HV YD REULU HO FXOWH a la part de la capçalera (que va des de la part posterior de lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia ďŹ ns al transsepte). El cimbori fou construĂŻt a partir de 1225, i lâ&#x20AC;&#x2122;any 1277 es va en carregar la porta principal del temple al mestre Bartomeu de Girona (tan sols el timpĂ i les escultures dâ&#x20AC;&#x2122;apòstols i profe tes sĂłn mĂŠs tardanes, concre tament de lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim quart de se gle XIV, i foren realitzades a lâ&#x20AC;&#x2122;estudi de Jaume Cascalls).
Drets reservats Š Arquebisbat de Tarragona
DETALLS DELS APĂ&#x2019;STOLS A LA CATEDRAL
ZZZ PRQPHGLHYDO FDW 3
4
Oferta, exemplars per només
16€
Subscripció
(en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
16 Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
1
6
11
2
7
12
3
8
13
4
9
14
5
10
15
DADES PERSONALS NOM_____________________________________________________________________________________________________________________ COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________ DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________ POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________ TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
DOMICILIACIÓ BANCARIA (NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA) NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________ ______________________________________________________________ BANC/CAIXA____________________________________________________ ENTITAT
OFICINA
D.C.:
NºCOMPTE Firma
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S: CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat Telèfon 93 530 78 36 CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ tamarit 108,2º1ª 08015 Barcelona