Les propostes historiques de l'autogovern català dins l'Estat espanyol J. A. González Casanova INTRODUCCIÓ L'intent més proper de construcció de l'Estat espanyol (1868-1938), anterior al franquisme, coincideix amb l'època inequívocament catalanista i on la crisi permanent de l'Estat espanyol és reflectida en la reivindicació d'un Estat català, com en un mirall més o menys deformant. Aquesta època s'obre i es tanca amb sengles períodes revolucionaris, en els quals el canvi polític (Primera República versus Monarquia moderada, i Segona República versus Monarquia restaurada) apunta (1868-73) i confirma (1931-1938) un canvi social radical. En tots dos períodes revolucionaris, Catalunya exerceix un paper impulsor, primordial i, sovint, decisiu. I no sols Catalunya, sinó la consciència particularista (Primera República) o nacionalista (Segona República). Tampoc no és casual que el federalisme com a ideologia o com a tècnica jurídica, es trobi present tant al començament con al final de l'etapa històrica transcendental a què ens referim, ni que el proletariat català —en dos moments força diferents, però extrems d'un mateix arc— sigui el defensor més decidit i el darrer de la fórmula federal. El període central que separa els primers i els darrers esforços revolucionaris, o sigui la Restauració borbònica, coincideix amb tres fases estratègiques de la lluita catalanista. La primera abraça des del Primer Congrés Catalanista fins al sorgiment d'una «esquerra» al si del regionalisme nacionalista puixant, encapçalat per la Lliga (1880-1904, aproximadament). Aquesta és una etapa que es caracteritza per un diàleg i una simbiosi entre el federalisme en decadència pràctica i el catalanisme en ascensió teòrica. El «particularisme» de l'Almirall ex-federal fóra el pont de transició entre l'un i l'altre i el punt de partida del nacionalisme pratià quant a la seva estratègia regionalista i intervencionista dintre l'Estat espanyol. La segona s'estén durant els quinze anys en què la dreta i l'esquerra catalanistes, flanquejades respectivament pel foralisme carlista i el federalisme pimargallià, es disputen l'hegemonia del moviment nacionalista català i la victòria en els conflictes polítics interns de Catalunya, mentre col·laboren, fins a cert punt; en l'alternativa regeneracionista i reformadora a l'Estat espanyol. Sota la direcció indubtable de la Lliga Regionalista, però amb influències im12
Catalunya i Espanya en el projecte de l'esquerra, L'Opinió Socialista, 1986
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.